[Edita: Ajuntament de Sueca, Regidoria de Festes] …...L ’altre dia estava jo escrivint el meu...

[Edita: Ajuntament de Sueca, Regidoria de Festes] [Coordi-nació: Regidoria de Festes] [Portada: Eugeni Rufí] [Fotografies i maquetació Festera, Començadoreta i corts d’honor: Es-til i Art Fotògrafs] [Maquetació i impressió: Impremta Palà-cios] [Col·laboracions: Xavier Campillo, Elena Casado Pineda, J. Antoni Carrasquer Artal, Josep Franco i Lidya Lahosa Clos]

SalvadorCampilloalcalde de Sueca

Benvolguts veïns, El mes de setembre per als suecans té molt de signifi-cat, finalitza l’estiu, s’acaben les vacacions i mamprenem

nous projectes. És la sega de l’arròs, el nostre cultiu autòcton i princi-pal font d’ingressos de moltes famílies i també són les nostres Festes Majors, les festes patronals en honor a la Mare de Déu de Sales i el Crist de l’Hospitalet.

Hem elaborat un programa de festes ajustant-nos el més possible als temps tan difícils que estem vivint i completament conscients que les necessitats que prevalen hui en dia són altres respecte a altres anys. No obstant, vos oferim dos setmanes d’intensa activitat que vos permetrà disfrutar al màxim i oblidar-se per uns dies de maldecaps, de crisi i del panorama descoratjador que hui ens envolta.

Estes festes van dirigides a tota la família, des de les dedicades als més xicotets, passant pels jóvens i acabant pels nostres majors. L’alegria i la màgia correrà pels nostres carrers i places, per això, vos pregue que en un clima de germanor vos deixeu seduir per l’en-torn festiu que hem preparat.

Que el sentiment de fervor que tenim tots els suecans a la nostra Mare de Déu de Sales ens faça forts per a aguantar i passar esta si-tuació tan difícil que estem travessant, i que estos dies de festa en el seu honor servisquen per a donar-nos ànims i vore el futur amb optimisme.

Una salutació ben afectuosa.

L’altre dia estava jo escrivint el meu primer saluda com a regidor de Festes per al llibre del 2011, i ara ja em trobe fent el mateix per al 2012. Com passa el temps de ràpid, sense adonar-nos-en hem passat d’estar passant-nos-ho bé amb Fangoria i amb la resta

d’espectacles de l’any passat, a tindre ací davant el concert de Melendi, de Seguridad Social i dels suecans The Garrophones i Metal Mareny.

En un any i des de la meua Regidoria hem donat el 100 %, tant els funcionaris que pertanyen al meu departament com jo mateix, perquè els suecans tinguen ara en les seues mans la millor progra-mació de les nostres Festes Majors que hem pogut confeccionar amb molts menys recursos econò-mics que altres anys, però que hem suplit amb molt d’entusiasme, implicació i complicitat, conjun-tament amb una sensata gestió dels diners de tots els ciutadans.

La idea enguany ha sigut fer alguns canvis per a mantindre i millorar el contingut habitual de les festes, modificant la ubicació d’alguns espectacles, a fi que tots els veïns de Sueca, visquen on vis-quen, puguen gaudir, més a prop i amb un altre escenari de fons, de les festes més emblemàtiques del nostre poble en honor a la patrona de tots els suecans, la Mare de Déu de Sales.

Hem pensat canviar de lloc alguns espectacles perquè així es puguen involucrar en la festa la major part dels veïns de Sueca.

Com el darrer any, hem confeccionat una programació enfocada a tots els públics, des dels més menuts, que són el tresor de les nostres cases, fins als més majors, que són l’exemple a seguir i el valor més important.

Enguany, com a novetats tenim el primer concurs de xarangues, la primera nit de màgia, la pri-mera setmana taurina, espectacles de varietats, concerts musicals de primera fila, així com actua-cions de grups locals de prestigi.

Per a poder mantindre el nivell de la festa, hem hagut de posar una taquilla per al concert de Me-lendi a preus molt populars, perquè a data de hui és impossible afrontar-ho tot, i pense que a pesar de la crisi, no s’ha de deixar de donar oci, i si és de qualitat, millor.

Per a mi, com a regidor vostre, m’agradaria vore els carrers plens i els espectacles i les actuacions de gom a gom. Que les nostres festes siguen l’excusa perfecta perquè les suecanes i els suecans isquen al carrer, que estiguen orgullosos de les seues festes, i així poder gaudir amb tot aquell que vinga al nostre poble de tota la programació confeccionada amb molta il·lusió per a tots vosaltres.

Desitge que gaudiu plenament d’aquestes Festes Majors amb precaució i civisme, a fi que tots puguem ser els principals actors de tots els esdeveniments de la festa, una festa dissenyada per al vostre grat.

Salut.

DimasVázquezregidor de Festes

Divendres 31 d’agost

18:00 h I Concurs de Xarangues Ciutat de Sueca a la plaça Jaume I. Organitza la Xaranga LO-LO-LÓ!!! Col·labora la Regidoria de Festes.

21:00 h Inauguració de la fira i encesa de l’enllumenat. En acabar, disparada de focs d’artifici a càrrec de la Pirotècnia Ricardo Caballer.

22:00 h Nit Suecana al Centre Municipal Bernat i Baldoví.

Dissabte 1 de setembre

20:00 h Concert del Crist de l’Hospitalet al Centre Municipal Bernat i Baldoví a càrrec de la Societat Ateneu Musical.

22:00 h Torradeta Nocturna amb discomòbil a l’avda. de l’Arròs (final de l’avda. Mestre Serrano). Organitza la Falla Avinguda d’Espanya. Col·labora la Regidoria de Festes.

23:00 h XII PIROMUSICAL a l’Estadi Municipal Antoni Puchades disparat per la Pirotècnia Ricardo Caballer.

Diumenge 2 de setembre

FESTIVITAT DEL CRIST DE L’HOSPITALET

20:00 h Processó del Crist de l’Hospitalet pels carrers de costum, acompanyada per la Societat Unió Musical. En acabar, disparada de focs d’artifici a càrrec de la Pirotècnia Ricardo Caballer.

23:30 h Nit de Rock amb l’actuació de Metal Mareny i Alikata Rock al Casal de la Falla 18 de Juliol.

23:30 h Nit de Màgia al Centre Municipal Bernat i Baldoví.

Dilluns 3 de setembre

18:00 h Espectacle infantil La Granja al passeig de l’Estació.

20:00 h Mostra de Fi de Curs Taller Municipal de Teatre amb l’obra Lladres (grup d’adults) al Centre Municipal Bernat i Baldoví.

21:00 h Exhibició patinatge Freestyle a l’av. Mestre Serrano, organitzat per l’associació Sueca Patina, Club Fit-Roll i Team Crazy House.

Dimarts 4 de setembre

18:00 h Parcs infantils a la placeta del Convent.

20:00 h Mostra de Fi de Curs del Taller Municipal de Teatre amb l’obra Segle XXI (grup de joves) al Centre Mu-nicipal Bernat i Baldoví.

23:00 h Nit de varietats al c/ Castelló amb l’actuació de la Revista Himno de la Alegría i de l’artista suecà, SALvA.

Dimecres 5 de setembre

18:00 h Jocs infantils al parc de l’Estació.

22:00 h Concert de SEGURIDAD SOCIAL al pàrquing de Cancela. Actuarà com a grup teloner The Garrophones. Entrada gratuïta.

Dijous 6 de setembre

20:00 h Espectacle infantil El Món dels Ninos a la plaça de l’Ajuntament, amb personatges coneguts de la Tv, Bob Esponja, Calamardo...

23:00 h Espectacle musical a la plaça de l’Ajuntament, amb les actuacions de vicente Seguí, Yunke i altres artistes.

23.00 h Festa Xaranga C25 amb discomòbil a la plaça de Jaume I. Col·labora la Regidoria de Festes.

Divendres 7 de setembre

09:00 h Dia del Color. Rehabilitació del mural del Mercat Municipal.

19:30 h Concert de la Mare de Déu de Sales al Centre Municipal Bernat i Baldoví a càrrec de la Societat Unió Musical.

23:30 h Concert de MELENDI al pàrquing de Cancela. (venda anticipada d’entrades: 10 € en www.ibercaja.es. venda en taquilla: 15 €).

01:00 h Festa 40 PRINCIPALES a l’avda. Albufera (enfront de l’IES Joan Fuster).


FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE SALES

08:00 h Despertada amb tabal i dolçaina pels carrers de costum.

10:30 h Cercavila a càrrec de la Societat Unió Musical.

10:30 h Acompanyament d’autoritats a la missa a càrrec de la Societat Ateneu Musical.

13:45 h Córrer la traca des de la plaça de l’Ajuntament fins a la placeta del Convent.

14:00 h Mascletada a la placeta del Convent a càrrec de la Pirotècnia Ricardo Caballer.

20:00 h Processó de la Mare de Déu de Sales pels carrers de costum, acompanyada per la Societat Ateneu Musical. En finalitzar la processó, castell de focs d’artifici.

23:00 h XvIII Edició de Paelles Nocturnes al Polígon Industrial organitzat pels pubs del Polígon. Col·labora la Regidoria de Festes.


FESTA DE L’ARRÒS. DECLARADA D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL

12:00 h XvIII Dansada popular.

13.00 h Dia de l’Arròs. Paella gegant al passeig de l’Estació a càrrec de Paellas Gigantes Galbis, SL.

19.00 h Cavalcada de l’Arròs a càrrec de la companyia El Acróbata Produccions.En finalitzar, castell de focs d’artifici a càrrec de la Pirotècnia Ricardo Caballer.

Dimecres 12 de setembre

12:00 h 52 Concurs Internacional de Paella valenciana de Sueca, al passeig de l’Estació.

Divendres 14 de setembre

19:30 h v Edició Tasta la Plaça, al Mercat Municipal. Patrocina la Regidoria de Comerç.


19:30 h Ofrena de l’Arròs a la Mare de Déu de Sales pels carrers de costum (Sequial, valència, Cerrillo, Sant Cristòfol i Mare de Déu), acompanyada per la Societat Ateneu Musical.

FORA DEL PROGRAMA OFICIAL

FESTA DEL MOTO CLUb SUECA AL PAVELLó CObERT


16:00 h Inscripcions.

18:00 h visita a SUECA IRON.

20:00 h Jocs al recinte de la concentració.

22:00 h Sopar.

23:30 h Ball amb discomòbil.


09:00 h Gran Matinal.

11:00 h volta turística per la ciutat i la Muntanyeta dels Sants.

12:30 h Sorteig de regals i fi de la concentració.Més informació: www.motoclubsueca.es, e-mail: [email protected]

Ctra. València-Alacant, 35 i 37Tel. 96 176 60 00Fax 96 170 23 49

46410 sueCA (València)

Nuestras marcas

PROGRAMACIó

2012I setmana taurina sueca

Dilluns 10 de setembre19:30 h 5 vaquetes i 1 jònec.23:30 h 4 vaquetes saltarines i desafiament amb dos bous embolats entre les quadrilles: “Emboladoras de la Comunitat valenciana” i “Emboladoras Los ángeles con coleta”.

Dimarts 11 de setembre19:30 h 5 vaquetes, 1 jònec i 1 jònec capó.23:30 h 2 vaquetes berrendes i gran desencaixonada de 5 bous i 1 bou embolat.

Dimecres 12 de setembre19:30 h 5 vaquetes i 1 bou capó.23:30 h II Concurs Provincial de Ramaderies (6 vaques, 3 bous) i 1 bou embolat. (Ganaderies: “Gregorio de Jesús” de Sueca; “La Romaneta” d’Alacant i “Hnos. Miró” de Cabanes (Castelló).

Dijous 13 de setembre19:30 h 5 vaquetes i 1 bou.23:30 h II Concurs Nacional d’Emboladors “Ciutat de Sueca” (3 vaquetes i 4 bous embolats).

Divendres 14 de setembre19:30 h 5 vaquetes, novells i carretons per als xiquets.24:00 h I Concurs Nacional de Retalladors Trofeu Mare de Déu de Sales (5 bous per als 12 millors retalladors nacionals) i a continuació 1 bou embolat.

Dissabte 15 de setembre19:30 h Gran Prix Faller amb regals i sorpreses.24:00 h Especial “Fi de Festes” amb les millors vaquetes de Gregorio de Jesús i l’actuació estel·lar dels bous “Pensativo” i “Ratoncito” i 1 bou embolat.

Diumenge 16 de setembre11:00 h Matinal taurina: Correguda benèfica a favor de Cáritas i l’Associació Contra el Càncer, entrada 2 €; i Concurs Al límit amb els bous.

Organitza: GREGORIO DE JESúS

Patrocina: AJUNTAMENT DE SUECA Regidoria de Festes

Placeta Fonda, 3Tel. 96 176 62 30 - Fax 96 171 00 07

46410 SUECA (València)

C/. Moro, 71Tel. 96 176 62 40 - Fax 96 171 85 77


simón Vila, 45

Plaça Rosanes, 9 - entresol • 46410 SUECA (València)Tel. 96 170 26 04 • Fax 96 170 24 00

e-mail: [email protected]

Asesoría Fiscal, Laboral y ContableDepartamento Jurídico

PRÓXIMO TRASLADORONDA JOAN FUSTER

(Junto Caixa Popular)

Després de la celebració del 650é Aniversari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu, en què tots els suecans i suecanes vam tindre l’oportunitat de viure moments de verdadera emoció i profunda devoció, que demostraven, una

vegada més, el gran amor que Sueca té per sa mare, arriba ara el moment d’unir esfor-ços, perquè el que allí sembràrem vaja donant fruits per a les generacions futures. Uns fruits que desitgem que es materialitzen en dos objectius en els quals ja hem començat a treballar i que esperem que, amb el concurs de tots, puguem anar fent realitat. Estos dos objectius són: la celebració per part de tots del novenari i la creació d’una escola-nia per a la Mare de Déu.

La celebració del novenari ha de ser un eco del dia de la festa, on de forma més as-sossegada, bé siga com a associacions o bé siga personalment, ens acostem al Convent i visquem de forma serena, com quan u recorda i reviu un moment gojós, l’eclosió de jubileu i fervor que esclata el dia de la Mare de Déu. Ens hem reunit amb els represen-tants de totes les associacions, perquè participen en el dia assignat per a ells en esta celebració festiva en què volem que es convertisquen cada un dels dies del novenari. Així mateix, volem que els que vos sentiu identificats amb algun d’estos dies, encara que no participeu de forma directa en alguna de les associacions, que també el visqueu com el vostre: el dia dels malalts, el dia del món de la cultura, el de les associacions de jóvens, etc. I, sobretot, l’últim dia, que és el que hem dedicat a celebrar la commemo-ració de tots els difunts. Tots i cada un d’estos dies han de ser cites a les quals se’ns invita a participar i a col·laborar.

El segon objectiu en què ja hem començat a treballar també és la creació de l’es-colania. Ja en són diversos els xiquets i xiquetes que han respost a esta invitació. Els esforços per donar-los a conéixer la idea a ells i als seus pares; els locals de la casa parroquial acabada de renovar per a albergar les activitats pastorals i l’escolania; la dis-ponibilitat dels professors i el director que ja han estat treballant, preparant l’arribada dels futurs escolans… Tot està ja preparat perquè, a partir de setembre comencen les classes, i així puguem fer realitat una escolania que els diumenges, en la missa de les 10.30, acompanye amb els seus càntics la celebració de l’eucaristia que tindrà un mar-cat caràcter marià.

Molts són els motius i les il·lusions, que cal que siguen de tots, que han d’anar fent que la devoció a la Mare de Déu vaja materialitzant-se en estos objectius, els quals con-tribuiran a realçar i a plasmar el gran amor que Sueca té a la Mare de Déu de Sales.

Per a finalitzar, permeteu-me que subratlle el treball i l’esforç que la Reial Associació està fent perquè tot açò siga possible. També vull felicitar i animar que disfruten d’este temps la començadoreta i les llauradoretes i tots, especialment els malalts i els que més estan patint les estretors econòmiques o qualsevol situació personal compromesa. Que Maria Santíssima, Nostra Senyora de Sales, siga consol, esperança i força per a tots.

Manuel Ortí

Rector de la parròquia de la Mare de Déu de Sales i consiliari de la Reial Associació

Saluda del rector

Saluda del Presidentde la

Reial Associació de laMare de Déu de Sales

Any rere any celebrem les festes en honor a la nostra Mare i Patrona la verge de Sales.

Durant l’any 2011 hem donat gràcies a Déu pels 650 anys que els suecans la tenim per Mare i Patrona, expressant-ho així en les cele-bracions que al llarg de tot l’any s’han fet en el seu honor.

La verge sempre espera els seus fills amb els braços oberts per escoltar-nos en les nostres necessitats, alegries i tribulacions, ens mira amb ulls de misericòrdia i intercedeix davant del seu Fill per tots nosaltres. Posem-hi la nostra fe i no serem defraudats.

Aquest any faig una crida especial als joves que són uns privilegiats per portar l’anda a la processó. “Xics i xiques” és un honor per a vosaltres passejar-la el dia de la seua festivitat i acompanyar-la pels carrers de la nostra ciutat manifestant així l’immens amor que li professeu.

Convide a una participació massiva en els actes que celebrarem en el seu honor, les ves-pres, la Missa Major, la processó, la novena i l’ofrena de l’arròs.

Agraesc la col·laboració de l’Ajuntament de Sueca, entitats locals, sacerdots, comença-doreta i llauradoretes de la verge de Sales, confraries, festera major i la seua cort, comis-sions falleres, festers de barri, encarregats de les mules i finalment de tot el poble de Sueca.

BernardinO CeBOlla MatOses President

DIVENDRES, 7 DE SETEMbRE18:45 h Concentració en casa de la co-

mençadoreta de l’any passat. A continuació, la Junta de la Reial Associació passarà a arreple gar la començadoreta d’enguany, i acom panyats del tabalet i la dolçaina i les llau radoretes de la Mare de Déu, aniran cap a la Reial Església de la Mare de Déu de Sales.

19:30 h Proclamació de la començado-reta i, a con tinuació, Solemnes vespres, Santa Missa i Salve a la Mare de Déu, amb la partici-pació del Cor de la Unió Musical.

DISSAbTE, 8 DE SETEMbRE07:30 h Missa de descoberta.

08:30 h Missa reglamentària de la Reial Associació de la Mare de Déu de Sales amb sorteig de medalles. Participació del Cor de la Unió Musical.

10:30 h Concentració en casa de la començadoreta que, acompa-nyada del tabalet i la dolçai na, les llauradoretes i la Junta de la Reial Associació, acudirà a l’Ajuntament i junt la corporació municipal, la festera major i la seua cort d’honor, aniran cap a la Reial Església de la Mare de Déu de Sales.

11:00 h Solemne Missa concelebrada. Amb l’assis tència de la comen-çadoreta i llauradoretes de la Mare de Déu, corporació munici-pal, festera major i cort d’honor, Jun ta de la Reial Associació i po-ble de Déu, amb la participació de l’Orfeó Suecà.

12:30 h Missa.

19:00 h Concentració dels membres de la Junta de la Reial Associació en casa de la comença doreta que, acompanyada de les llauradore-tes, anirà a arreplegar, al so de la dolçaina i el tabalet, les mu-les que recorden la troballa de la Mare de Déu de Sales. Des d’allí passaran per l’Ajuntament i amb la corporació municipal, la feste ra major i la seua cort d’honor aniran cap al Convent.

19:00 h Missa en sufragi dels difunts dels balls, misteris i personatges bí-blics.

18:45 h Eixida de l’inici de la processó

amb els gegants i nans, balls i danses de Sueca per l’itinerari acostumat.

20:00 h Solemne Processó General amb l’ordre se güent: Creu alçada. Se-guiran els xiquets de Primera Co munió, el poble de Déu, dan-sa dels tornejants, el guió de la Mare de Déu, les falles i la Jun-ta Local Fallera, els júniors, as-sociacions d’ames de casa i la Junta de Jubilats i Pensionistes. A continuació, l’Associació de la Divina Pastora, pastorets de Fàtima, els personat ges bíblics, les confraries, la Junta Rectora de la Cooperativa Unió Cristiana i els majo rals de l’Amo, dels Be-nissants i del Crist. A continua-ció, les mules, les llauradoretes de la Mare de Déu i la comença-doreta. Després, la imatge de la Mare de Déu de Sa les, portada en andes pels joves de Sueca nascuts l’any 1992. I, per úl-tim, la presència eclesiàstica, la

Jun ta de la Reial Associació, la festera major amb la seua cort d’honor, la corporació municipal i la banda de música

En acabar la processó, dispara-da d’un cas tell de focs d’artifici.

NOVENARIS EN HONORDE LA MARE DE DÉU DE SALESDel 9 Al 17 De SeteMbRe - Matins. A les 10:30 h - vesprades. A les 20:00 h

Dia 09. Dia dels malalts.Dia 10. Dia de les confraries.Dia 11. Dia dels joves i l’ensenyança.Dia 12. Dia de la música i les danses.Dia 13. Dia de les ames de casa. Dia 14. Dia dels jubilats.Dia 15. Dia de les falles.Dia 16. Dia de la Reial Associació.Dia 17. Missa solemne pels difunts.

DISSAbTE, 15 DE SETEMbRE OfRenA De l’ARRòSA lA MARe De Déu De SAleS

19:30 h Concentració en el passeig de l’Estació de tots els qui desit-gen participar en este acte en honor de la nostra patrona. Amb l’assis tència de la començado-reta i llauradoretes, Junta de la Reial As sociació, corporació municipal, festera major i cort d’honor.

En finalitzar l’Ofrena, Santa Missa en la Reial Esglé sia de la Mare de Déu de Sales.

Programa d’actes religiososen honor de la

Mare de Déu de Sales2012

ESPECIALITATS ENCARN A LA BRASA

I MENÚ DIARI

ESPECIALITATSALEMANES

CODILLOSALSITXES

ACOMPANYADESDE CHOUCROUTE

Estimats confrares i devots del Santíssim Crist de l’Hospitalet.Este any tenim un motiu especial per a celebrar la festa en honor del nostre Protector, perquè mai ha deixat de escoltar les nostres pregàries, i menys que

mai ara està al nostre costat, per tal que les dificultats d’este temps ens agermanen els uns als altres, i particularment amb els més necessitats.

El nostre poble té en el Santíssim Crist de l’Hospitalet la seguretat de la seua ajuda, ja que les dificultats de la vida i la necessitat d’ajuda Ell les va compartir amb els apòs-tols i els tres germans que vivien en Betània, on tantes vegades anava a descansar, re-bent l’estima i afecte de Marta, Maria i Llàtzer, a qui va ressuscitar de la mort, i pel qual va plorar emocionat. El sofriment dels homes i les dones, dels xiquets i dels ancians és el que volem resoldre amb la caritat cristiana. I per això, portant el cor en la mà, com parlava el nostre Senyor, volem compartir amb tots els suecans, confrares i devots del nostre Santíssim Crist de l’Hospitalet, este dia de festa familiar, per tal que les necessi-tats i els desitjos de tots arriben amb l’afecte del nostre cor misericordiós de Déu Pare, que ens salva en el sacrifici del seu Fill, el nostre redemptor. Participem de tot cor en la seua festa i fem el bé que puguem als nostres germans i tots junts renovem l’agraï-ment dels suecans al Santíssim Crist de l’Hospitalet.

lluís PalàCiOs Viel

Saluda del Presidentde laConfraria del Santíssim Crist

Del divendres 24 d’agost al dissabte 1 de setembre20:00 h Novenari al Santíssim Crist de l’Hospitalet a la seua capella.

Divendres 31 d’agost20:00 h Presa de possessió dels clavaris majors i nomenament dels majo-

rals de l’any 2012 de la Confraria del Santíssim Crist en la missa del novenari.

Dissabte, 1 de setembre20:00 h Concert del Santíssim Crist al Centre Municipal Bernat i Baldoví a

càrrec de la Societat Ateneu Musical de Sueca.

Diumenge, 2 de setembre. FestiVitat del santíssiM Crist

08:00 h Despertada, a càrrec de la Junta, i volteig general de campanes. Cercavila de La Xala amb tabalet i dolçaina pels carrers de costum. 12:00 h volteig general de campanes.18:45 h Trasllat de la imatge del Crist des de la capella fins a l’església de

Sant Pere acompanyada per tabalet i dolçaina.19:00 h Santa missa cantada i concelebrada.20:00 h Solemne processó general que recorrerà l’itinerari de costum

acompanyada de la Societat Unió Musical de Sueca, del Grup de Danses L’Almogàver i dels tabals i dolçaines de La Xala.

A l’entrada de la imatge es dispararà un castell de focs d’artifici.

Divendres, 7 de setembre08:00 h Missa cantada a intenció dels confrares difunts a la capella del

Santíssim Crist. Es lliuraran les creus als premiats en els sortejos.

ClaVaris MajOrs 2012Arturo Falcó Martínez

María del Carmen Sisternes Roda

MajOrals 2012Francisco José Casanova Oller

Estefanía Perats Dasí

José Luis Piera CarbonellPatricia Estruch Corberá

Programa d’actes religiososen honor del

Santíssim Crist2012

L’ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS DEL POLÍGON INDUSTRIAL I COMERCIAL EL TEULAR DE SUECA,ELS DESITJA UNES BONES FESTES 2012.

• SUELECTRIC, S.L.L.• SUALFONT, S.L.• MOISÉS PIQUERES GRANELL (HYUNDAI)• LEONARDO RICARDO LAIZ GARCÍA (ELEFANTE AZUL)• FUSUECA, S.L.• MAQUINARIA RODA, S.L.• SERRAGLASS, S.L.• RAMÍREZ OLMOS PEDRO MARCELO, S.L.N.E. (DIS-

COTECA KEEPER’S)• CAFÉS HERVÁS• SUECA AUTOMOCIÓN (SEAT)• HELADOS ARTESANOS LLINARES, S.L.• NOVACASA MOBLES, S.L.• AUTOVILEMA, S.L. (FORD)• REFORMAS Y CONSTRUCCIONES DE LA RIBERA,

S.L.L.• FUSPORTA, S.L.

• SUMINISTROS ELÉCTRICOS SUECA, S.L.• SUMINISTROS LA PILARICA, S.L.• EDEMAR, S.L.• PINTURAS FRAYCAR, S.L.• GRUES I CONTENEDORS PRADES, S.L.• TOLDOS BLASCO, C.B.• COOPERATIVA VIRGEN DE SALES (COVISA)• ARTS GRÀFIQUES MBN• RESTAURANTE LA GRANJA• VALENCIANA DE POLIPROPILENOS, S. COOP.• PINTULAC, S.L.U.• JUSTO COMUNICACIONS• FONOELECTRIC, S.C.L.V.• MOTOSUECA MASERA, S.L.• GRUPO BALPA, C.B.• RESTAURANTE GERIS, S.L.• MOVIL-CAR SUECA, S.L.

Tel. 96 170 03 13

Archer S port, s.l.TALLERES

C/ Braille, 12 - 46410 SUECA (Valencia)Tel. y Fax 96 170 14 39 • Móvil 638 08 54 97

Ronda Joan Fuster, 12 - SuecaTels. 96 170 14 06 - 677 64 10 86

Tornem el 10 de setembre amb la baixadadels preus dels menús dels aniversaris

VENTA DE VEHÍCULOSNUEVOS Y DE OCASIÓNREPARACIÓN GENERALDEL AUTOMÓVIL

Estefanía Grau Gomis

vos desitja

Bones Festes

C/ Dr. Manuel Candela, 72Tel. 96 372 56 88

46021 VALENCIA

C/ Mare de Déu, 7Tel. 96 171 21 56

46410 SUECA

Aquestes huit imatges en format de postal van ser fetes el dia 17 de setembre de 1905 pel fotògraf

M. vidal, poc abans d’eixir la cavalcada “al·legòrica” que tancava les festes majors de Sueca d’aquell any i que, per cert, el programa de l’època l’anunciava a la intempestiva hora de les tres de la vesprada.

Pel que es veu a les instantànies, el recorregut que seguia la cavalcada era contrari a l’actual, doncs el

seguici estava preparant-se per a eixir del carrer del Portal de Sales, amb la magnífica presència del molí del Passiego (abans de l’última reforma important), així com del portal que donava nom al carrer.

Les fotografies les va adquirir l’any passat la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sueca per a formar part de la fototeca de la secció local de la Biblioteca Municipal, col·lecció que ja supera les 13.000 unitats.

J. Antoni Carrasquer Artal

Imatges inèdites de la Cavalcadade les Festes Majors de Suecade l’any 1905

Enguany, escriure al programa de festes de Sueca sense parlar de Joan Fuster, la seua obra i

les seues influèn cies seria un sacrilegi o, com a mínim, una falta de respecte. Déu sap per què, les persones tenim tendència a comme-morar xifres redones i l’any 2012, Joan Fuster hauria fet 90 anys, si no haguera faltat just fa 20 anys. Però, a més, fa 50 anys que va publicar les primeres edicions de dos llibres que han influït molt en la història contemporà-nia dels valencians: Nosaltres els valencians, un llibre d’encàrrec que va escriure amb més urgències que ganes, i El País Valenciano, una obra mestra, en castellà, que tots els valen-cians hauríem de llegir.

Recordar tot açò en un programa de festes no em sembla fora de lloc. Se suposa que el llibret entrarà a totes les cases de Sueca i, per tant, tots els suecans i suecanes alfa-betitzats podran llegir les meues paraules, si volen, encara que no siguen “fusterians” o que no recorden, ara mateix, qui va ser Joan Fuster Ortells ni quins són els seus mèrits.

És veritat que, enguany, amb tot això dels aniversaris redons, s’ha parlat i s’ha escrit molt sobre el nostre paisà; però només en cercles restringits, minoritaris: professors uni-versitaris, estudiosos, alguns polítics extrapar-

Josep Franco

La vida i els llibres

lamentaris, uns pocs escriptors i uns quants amics íntims o, simplement, coneguts, de l’as-sagista suecà. Tots persones respectables de cap a peus i tots amb opinions que convé es-coltar, perquè encara que no totes les opini-ons són interessants, totes són interessades.

Jo, per exemple, si em perdonen vostés la impertinència, opine que l’obra de Joan Fuster, en els nostres dies, té més comentaristes que lectors. Una miqueta com li va passar en vida. Per això m’agradaria que nosaltres, els sue-cans, ens convertírem en els principals difu-sors del virus fusterià que impregna tots els seus llibres. Si fóra possible, per convicció i si això és massa difícil, per agraïment.

Sé que hi ha preparats actes d’homenat-ge i de reconeixement per al mes de novem-bre, que és quan Fuster va nàixer, al carrer la Punta. I estic convençut que seran un èxit, perquè encara no hem perdut l’última batalla. Però la memòria de Joan Fuster mereix un públic més ampli, més popular, que els fus-terians, joves o madurs. Sense ell, Sueca no seria com és i amb això no vull dir que no siga millorable.

Joan Fuster va deixar escrit que viure a Sueca li permetia tindre déus, morts i fills sense haver-se’ls de fer ell mateix. Era una broma àcida, de suecà madur que no es dei-

xa véncer pels sentiments, però tampoc vol desarrelar-se ni deixar de ser qui és. Ens hem de sentir moderadament orgullosos de ser qui som, per a no pecar d’orgull ni córrer el risc de perdre la nostra identitat. Només per reflexions com la que acabe d’explicar, Joan Fuster mereix un lloc d’honor en el panteó de suecans il·lustres i, per descomptat, en la nostra memòria col·lectiva.

Però encara hi ha més. Poc abans de morir, Fuster va concedir un parell o tres d’entrevis-tes que considerava pòstumes. Deia que es volia morir perquè ja havia vist massa coses lletges i les que imaginava en el futur enca-ra eren pitjors, com ha passat. Un diumenge de juny, el cor se li parà, com si volguera de-mostrar-li que tenia més poder que el cervell, i aquell home que s’havia cansat de viure, se’n va anar del món dels vius com havia vingut: sense ganes.

L’herència que Joan Fuster ens va deixar, als suecans, és molt important, des d’un punt de vista material. Els llibres i les obres d’art que va reunir en vida tenen un valor econòmic considerable. Però l’herència de veritat, la que els suecans hem de defensar a capa i espasa, és la seua manera de veure el món, tan sueca-na, i la seua manera de voler explicar-lo i mi-llorar-lo, en la llengua que parlem els suecans.

Els seus paisans seríem uns desagraïts si no administràrem de la millor forma possible l’herència que ens va deixar Joan Fuster. Sa casa, on es conserven les propietats materi-als del difunt, s’ha de convertir, a poc a poc, en un punt de referència per a la cultura eu-ropea, per a l’humanisme que el món neces-sita recuperar per a salvar-se. Però la millor manera d’agrair la generositat de Fuster és llegir els seus llibres, que no són tan “polí-tics” com poden creure algunes persones de bona fe, però poc informades o informades tendenciosament.

Joan Fuster ha escrit sobre la Muntanyeta dels Sants i sobre l’Albufera; sobre els bando-lers, els moriscos, els joglars i les mongetes de clausura; sobre el nostre poble i sobre l’art contemporani; sobre el caràcter dels valenci-ans i sobre les falles, els porros, el turisme o la ruta del bakalao.

Llegir alguns dels millors llibres que va es-criure Joan Fuster, respectar les diferències que ens igualen, perdonar els defectes i els vicis que ens fan humans, ser conscient que una llengua és una forma de comprendre el món i de tractar de millorar-lo, és el millor homenatge que li podem fer a Joan Fuster i que ens podem fer a nosaltres mateixos. Tant enguany, com l’any que ve o l’altre.

Xavier Campillo

L’ahir del hui

La idea d’una mare protectora i nutrí-cia batega en l’ànima universal del ser humà, el qual, per mitjà de l’art,

ha expressat i representat aquest sentiment amb figuracions plàstiques i esculturals, ja des de la prehistòria, amb les misterioses venus del paleolí-tic. En el neolític, les grans mares que, a nivell ci-vil i religiós, presideixen la revolució agrícola són el motlle ideològic que fornirà l’imaginari mític de totes les cultures abocades a la Mediterrània.

I és així com, la idea símbol de la deessa-mare, és el tronc de l’arbre mític que estén el seu bran-cam sobre tots aquests pobles que s’interrelacio-nen, lluiten, intercanvien objectes, idees, llengües i escriptures. A l’entorn d’aquesta figura de la dees-sa-mare es desenvolupa un univers simbòlic que acompanya expressions de caire religiós i civil.

L’imaginari col·lectiu crea tot un món metamòr-fic en acció: l’aigua, les pedres, les flors i els ani-mals envolten la presència de la mare protectora i nutrícia. Tanmateix, la benèfica deïtat agrícola, que fecunda els camps i protegeix la collita, no sempre s’expressa de la mateixa manera: pot potenciar o no la feracitat, pot recompensar o rebutjar, i pot ser dispensadora de plaer o exigir sacrificis.

Cada cultura, cada poble, farà la seua pròpia versió i la imatge de la Mare coneixerà, pel temps, nombrosos sincretismes. Contemplar aquest pas-sat nostre és retrobar-nos amb la nostra ànima col-lectiva i, aquesta, no s’ha forjat només de guerres i malvestats, sinó també d’un ric pòsit ideològic i religiós. Només cal vore ja la religiositat que ex-pressaven els ibers, els nostres avantpassats del primer mil·lenni a.C.

Rastrejar la cultura ibèrica i també les poste-riors, i en concret la seua religiositat, representa un esforç important d’investigació, però, malgrat la manca d’una documentació escrita sobre el fet

religiós ibèric i d’un panteó mític ben concret, te-nim indicis i algunes troballes arqueològiques que ens indiquen rastres ben suggerents i, fins i tot al-guns, molt fiables.

La civilització ibèrica que s’estén per tot el lito-ral mediterrani, inclou àmbits geogràfics, llenguat-ges i aspectes culturals diversos. Molts autors —Estrabó, Heròdot, Aviè, etc.— ens refereixen aquesta diversitat i la importància d’aquesta cultu-ra en els intercanvis comercials que es donen en el moment de la colonització.

D’aquest impacte colonitzador servem testimo-nis en objectes cultuals, en inscripcions monetàries i, també, referències en fonts clàssiques que asse-nyalen una relació evident dels nostres avantpas-sats amb les deesses-mare, ja venerades a l’Orient.

Els primers fenicis van introduir el 654 a.C. el culte d’Astarté en fundar Ebusos (Eivissa). Al se-gle Iv a.C, aquell culte es va suplantar per Tànit, una versió de la nova cultura púnica-cartaginesa, representada en belles escultures.

Tanmateix, el llegat més fecund, el rebem, amb l’impacte de la colonització grecoromana, ja amb els primers santuaris dedicats a la mare protec-tora dels mariners, Afrodita-venus. I per part dels foceus d’Efes, santuaris d’una altra divinitat d’arrel grega orientalitzant, la deessa-mare Àrtemis Efèsia de la cultura jònia.

En aquest llegat mític també hi és present la gran mare Demèter, deessa de la vegetació, mare nutrícia, proveïdora de les collites i acollidora dels difunts. És la gran mare que protegeix els cereals i ensenya les tècniques agrícoles.

De la cultura religiosa dels temps antics con-servem un important llegat arqueològic funerari: necròpolis, sepulcres, pilars-estela, cambres o tombes. Seguint el ritual dels ibers, i com des-prés faran també els altres pobles colonitzadors,

Deessa Astarté (Grècia) Deessa Mare (India)

s’enterren atuells, armes, objectes de ceràmica que complementen els aixovars funeraris, urnes, exvots, pebeters i, fins i tot, escultures xicotetes en pedra i terracota de Deesses-mare venerades. Figuretes aquestes que, passats els anys, van tro-bant-se arreu.

Historiadors i arqueòlegs no mostren unanimitat a l’hora de jutjar la identificació simbòlica de les sorprenents imatges femenines, descobertes al llarg dels temps. Alguns en diuen dames, d’altres sacerdotesses, dones aristocràtiques, oferents, etc. Encara que ningú no nega la seua significació sobrenatural, uns afirmen la seua condició divina, i altres les associen només a la veneració a una gran mare, companya i protectora en el moment del traspàs al més enllà.

Però les evidències són convincents: les imatges apareixen com a deesses sedents i entronitzades, o dempeus amb ofrenes, alades, amb coloms a la mà, amb el seu fill déu al braç, amb elements ve-getals i rosetes, etc. I són, en la majoria de casos, figuretes de reduïdes dimensions, però també n’hi ha de grans dimensions.

van fent-se hui, però, a poc a poc, estudis apro-fundint en el misteri d’aquestes imatges arqueològi-ques, a fi de donar llum i obrir nous camins al tema de les deesses-mare en la nostra religiositat anti-ga. Deixem que la ciència, doncs, vaja avançant...

· · ·El budisme newar, a la vall de Katmandú, expli-

ca l’origen de la divinitat Janabahaa Dya, d’aquesta manera: “Un llaurador newar va trobar la imatge per casualitat mentre cultivava la seua terra amb l’aladre llaurant amb dos animals. La imatge que va trobar se la va endur a sa casa. El llaurador es quedà atònit al observar que, tot i que ell anava traient l’arròs del magatzem, on havia guardat la imatge trobada, la quantitat d’arròs que quedava mai disminuïa. Aquest miracle va fer que el rei de-cidís instal·lar la imatge en un temple públic i insti-tuir una festa anual consistent en la veneració pú-blica de la imatge i la seua posterior processó en carro”. vos sona alguna història semblant?

· · ·El dia 8 de setembre els cristians celebrem la

nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat a Sueca, com en tot poble amb marededéu trobada sovint en circumstàncies espe-cials. Una imatge de la Mare de Déu, Maria, amb un infant al braç o sobre els seus genolls. Les nostres terres de parla i cultura comunes compten amb una immensa quantitat d’ermites, santuaris, xicotetes o grans esglésies i altars parroquials dedicats a la Mare de Déu que cadascú s’ha trobat.

Tots aquests llocs sagrats, i les marededéus tro-bades que hostatgen, tenen el seu origen en unes narracions populars, de caire llegendari o mític, que han estat difoses per tradició oral, però també de forma escrita, a través, bàsicament, de sermons impresos i goigs. Aquests relats tenen una mateixa estructura interna i el seu nucli narratiu té una con-figuració semblant, amb lleugeres variacions i con-venientment adaptats a llocs geogràfics concrets.

La història la protagonitza sovint un home del camp –en el cas suecà fou el llaurador Andreu Sales Aranda– que s’adona del comportament atí-pic d’un bou, d’una mula, d’un corder o d’alguna altra bèstia seua.

L’animal realitza moviments estranys o sembla enderiat en alguna cosa enigmàtica o es compor-ta de manera rara, com les mules de Sales, que s’agenollen. L’home de camp, intrigat, s’apropa on indica l’animal i hi descobreix una pedra/imatge, que immediatament l’associa a la Mare de Déu. Aleshores, l’home de camp, sorprès, recull la imat-ge i la porta cap a la població, on comunica la no-tícia de la seua troballa.

Quan el poble veu la imatge de la Mare de Déu, decideix erigir-li una ermita per venerar-la al mateix lloc, o la trasllada a l’església parroquial on s’en-tronitza. En algun cas, la imatge desapareix de nit i retorna, misteriosament, al lloc originari on fou trobada; o, com en el cas suecà, el llaurador tira la imatge a la sèquia i retorna al camp.

Aquest fet miraculós del retorn, que molt sovint es repeteix tres vegades, s’interpreta com un sig-ne clar que la voluntat de la marededéu trobada és de quedar-se a l’emplaçament inicial, i per això se li erigeix una capella, ermita o altar al lloc on se’ls aparegué per primera vegada.

La majoria d’aquestes imatges trobades de la Mare de Déu prenen el nom de l’indret natural on fo-ren trobades, que sovint és un lloc apartat del nucli urbà, i en el cas nostre fou el camp de Sales, del qual pren l’advocació. Un espai sens dubte especi-al, únic, com és ser el lloc més elevat de Sueca, i tindre una vista perfecta a la posta de Sol... Un indret que, per tals característiques, sempre seria susceptible de considerar-se sagrat en qualsevol

cas, des de temps immemorials i per tot tipus de cultures.

I, segurament, encara que no s’haja trobat res encara fins ara, per la senzilla raó que ningú tam-poc no s’ha preocupat gens ni miqueta, prop o no massa lluny d’aquest camp de Sales, on es va tro-bar la imatge sagrada en 1361, ha d’haver-hi, poc o molt, alguna resta arqueològica de períodes clàs-sics, preromà en el nostre cas suecà –pel tipus de la “pedra-talla” trobada per Sales– on aquella imat-ge que algú va soterrar seria venerada.

Aquesta situació, gens rara d’altra banda, vindria a demostrar-nos, en cas d’investigar-se arqueolò-gicament, que el lloc en qüestió on s’hi va trobar la marededéu de Sales, o un altre prop d’aquell, podria haver estat un antic lloc de culte precristià, posteriorment cristianitzat, és clar.

Cal tindre en compte, que els nostres il·lustres avantpassats retien, com tothom, culte a figuretes de deesses-mare i escultures de grans-mares, fruit d’incursions i colònies estables d’altres pobles al nostre territori, com Isis, Astarté, i altres. D’altra banda, la història d’una deessa que concep sobre-naturalment a un fill-déu i l’adoració a ambdós era un fet molt comú, encara molt abans de l’era cris-tiana: egipcis, ibers, fenicis...

Els noms sota els quals Semiramis i el seu fill, Isis i el seu fill, Astarté i el seu fill, etc., rebien adoració, canviava, segons parlem d’ibers, fenicis, romans, grecs, cartaginesos, etc. i els costums i llocs on cadascuna d’eixes creences arribava, però la idea central, veneració mare-fill, sempre era la mateixa.

Sense perdre el fil suggerit, la majoria d’aques-tes deesses, tal com bona part de les nostres ma-rededéus trobades, presenten, siga dempeus o se-dents, un tret característic i summament original, que duen el seu fill assegut a la falda o al braç, disposició no gens comuna en la iconografia ofici-al de Maria, que és presentar-la sola des d’antic. En canvi, aquella mateixa actitud de mare amb fill és força comuna en les representacions de les es-mentades Isis, Astarté i altres deesses-mare de la terra mediterrània.

El mite bàsic, que alimenta aquestes deesses o mares de la terra de la cultura antiga, és idèntic,

que són mares què en un moment o altre del ci-cle temporal del pas de l’any perden el seu fill, ve-nint elles obligades a cercar-lo dins llocs concrets o en el si de la mateixa terra, fins que el troben i aconsegueixen ressuscitar-lo o endur-se’l amb elles.

De la memòria d’aquesta acció —l’acte del re-trobament dins la terra o en el profund d’un lloc determinat— dins el ritual que se seguia en la celebració del vell mite, potser podríem aventu-rar-nos a conjecturar d’on provindria —amb la in-tenció de cristianitzar-les— la constant de trobar aquestes imatges en els llocs on es trobaren so-vint soterrades.

Ritual, aquell de les arcanes mares de la terra, que amb la mort o pèrdua del fill, significava per als fidels l’arribada de l’hivern, en què la natura s’oculta o es deteriora, en espera de tornar a re-viure per primavera. El ritual cristianitzat, d’aquest arcaic mite d’ahir, s’escenifica hui en la celebració del naixement de Maria, la Mare de Déu, el dia 8 de setembre. Una Mare que, tal com aquelles de-esses-mare paganes, però amb tot el sentit de la fe cristiana, de l’evidència d’allò que no s’hi veu, recomença l’eterna recerca del seu fill, Jesús, des que mor al mont Calvari i el perd, fins que el retro-ba, ressuscitat, el dia de Pasqua florida.

Isis-Hathor (Egipte)

Elena Casado Pineda

Poemes

II

Plou tardor als arbres.Y tu, quelcom un ocell feritCantes i somiques tot d’unaAls peus de qualsevol roure.Te’n cargolares en massa contes,I vas beure massa poetes.Estàs malalt d’amor (i mort).Un mantell daurat de fulles sequesEt fa de capa i túnicaI per ceptre la súplica als llavis.On t’has deixat la corona, Rei dels pantomims?De tant fingir-te un fantasma,Ja no et queda ni el (mig) somriure al rostre.

M’has mirat.Ple de resquills, i anys,I qui sap, quantes llunes d’impaciència.

III

S’escola el dia, i les lletres, Com si fossin de pedra, esclaten. I ragen sang. Sang que no és sang. Sang que no és roja, ni tèbia. I als meus llavis mor el teu nom. Nom que te principi i final, Però, Ai!, em fa tanta por dir-lo. És d’escuma i sorra.S’esmicola amb el vent. Jo sé bé quin nom tens, i on ets. Jo sé bé qui ets, i on dorms. Però, Ai!, em fa tanta por admetre-ho. És per això que mors als meus ulls. I t’esfondres rere els meus pits. I és per això que ignore la teua veu.I et pose dintre paraules que se’t queden curtes.Baix noms que no són el teu. I és per això que et dic “Com va?”, quan t’estic dient “M’encantes”. I rere cada paraula s’amaga un altra. I et tanque en gàbies massa menudes. Tan menudes que no pots ni respirar. Tan menudes que no pots ni estirar les ales.

I

Crema, i cou i mossega,l’ànima, sense nom.M’esgarra el pit.Es fa un forat a la meua pell,I aguaita. Curiosa. Tan se li’n fa que m’abrase.Tan se li’n fa que jo cride.Com un nadó de llum,la meua ànima es tapa les orelles.Té un somriure beatífic, Però de les mans li surten urpes.Deforma la bellesa. Màscara de la innocència,La meua ànima verinosa, S’escau al món, regalant rialles.Cruel, m’escanya el cos, M’asseca els ulls.M’escola el cor.La meua ànima que no és ni meua.Que m’ha traït. I no sóc més que un cadàver:Cadàver que s’alça, i riu, I plora i plany.Però, Ànima?Ja no hi és, fugissera.La meua ànima que surt al món,vestida de llum,I no es més que cendra.Parany. Parany. Parany.Jo no sóc. No hi sóc. Què s’ha fet de tu?Embolcall sec, arbre buit.Mort. Morta.Sempre. vivint sense mi.

El meu nom és en alguns llavis,Esperant-me en cap lloc.En una veu que m’esguarda, Esperançada de mi,Per tal de nomenar-me.

En la veu que em nomenaràPerdré el temps, la vida.Seré mort i nat. Renascut.S’esborrarà una vida d’ombra, Seré part del món. Un raig de llum.

Els llavis que porten el meu nom,Amaguen les lletres en cada plec. Són pintats de carmesí sagnant,[Encès.]I em miren sense veure’m.Sent la meua pell el seu frec llunyà.

El lloc on seré nascut,crida el vent, una frisança inesgotable.La joia esgota cada cor, cada rostre.Però els llavis que porten el meu nom no somriuen.No riu la veu que m’ha de nomenar.

Està sola, aquella que du la meua ànima.Neguiteja sense saber molt bé que espera.Un pes li trenca el cos i li esgarra el viure.Li pesa el meu nom als llavis.M’espera.

Un cop la seua veu em batege,Açò que no és, serà. Seré.S’esvairà la càrrega del seus llavis.I ja no m’esperarà. Ni jo la cercaré.No hi haurà un cor sense frisança.

Seré. Serà. Serem.

La nostra identitat com a suecans i su-ecanes no es pot entendre sense re-cordar quins esdeveniments del passat

condicionaren la història que els explicaré tot seguit el millor que puga.

Moltes vegades hem sentit parlar de la rivalitat entre pobles veïns i, per la proximitat de vivències, de la que implica directament a les ciutats de Sueca i Cullera. De fet, mesos ençà, un conegut programa de televisió —El poble del costat— n’assenyalava les diferències més destacables fent un breu repàs que se centrava en aspectes culinaris, musicals i trets distintius d’aquestes dues personalitats.

Doncs bé, m’agradaria afegir una informació que els pot resultar ben interessant. vostés sabien que al segle XIII els territoris que hui en dia conformen els nostres dominis pertanyien a Cullera?

Durant l’ocupació musulmana, el castell de Culle-ra incloïa nombroses alqueries, una de les quals era Sueca i, després de la conquesta del rei Jaume I1, el domini sobre el castell seria exercit conjuntament pel rei i l’Orde de l’Hospital —substituïda més enda-vant per l’Orde de Montesa— cosa que provocaria «la delimitació de dues àrees dins el terme general del castell que, això no obstant, seguiria mantenint la seua unitat: una d’elles —Cullera i les seues al-queries— sota la jurisdicció reial, i l’altra —Sueca i les seues— sota el senyoriu de l’Orde»2.

Segons indica Rubio i vela, encara que historia-dors suecans com Granell i Burguera creguen que Sueca gaudia d’unes estructures administratives in-dependents de les de Cullera deixant-se portar «per un ingenu i apassionat patriotisme local», els escrits als documents antics proven que, tot i tindre algu-

Lídya Lahosa Clos

Els orígens de Sueca

nes institucions locals de govern pròpies, era absent qualsevol manifestació de plena sobirania. Per tant, els habitants de Sueca havien de suportar dos pa-gaments, per tal com eren vassalls tant de l’Orde com del govern municipal de Cullera.

Com que aquesta situació sols acompanyava els interessos de valència i Cullera, ja que en un moment determinat, aquesta pertanyia a la capital del regne, l’Orde de Montesa va decidir efectuar “la batalla ju-rídica”, el resultat de la qual es va traduir a finals del segle XIv i, més concretament, l’any 1381, en el Procés de Sueca. Aquest procés fou molt lent i costós i s’allargà més del que solia ser habitual en aquella època.

Després de revisar entre la documentació, podem constatar que Sueca tenia en aquells moments en-tre huit-cents i mil habitants, dels quals el 85% dels caps de família foren portats per l’Orde de Monte-sa davant el tribunal perquè declararen a favor de les seues tesis secessionistes. A la sentència final es van defensar les posicions mantingudes per va-lència i Cullera sobre l’emmarcament territorial sue-cà i, per tant, tan sols s’havia disputat la primera batalla d’una guerra que es resoldria més endavant apostant pel parer dels nostres.

Comptat i debatut, les rivalitats entre poblacions properes s’han produït des dels principis de la huma-nitat i, per tant, sempre n’existiran. Qualsevol rivalitat crea competició i nosaltres hem d’acostar-nos tant com siga possible a una competició sana on hi haja un just vencedor. Però, què seríem sense el poble del costat? No creuen que potser és més entretingut que hi haja rivalitats externes on els nostres habitants ac-tuen conjuntament per aconseguir un propòsit comú?

1 Com sabran, va ser una conquesta pactada, ja que les autoritats valencianes no podien permetre’s que la base de la seua economia, constituïda per l’artesania mudèjar —musulmans sotmesos en territori cristià— i els prestadors jueus, fugira al nord-d’Àfrica i, per tant, fins al 1609, any d’expulsió dels moriscos (mudèjars convertits al cristianisme), hi hauria contacte intercultural.

2 vegeu Rubio i Vela, A. (1988) El procés de Sueca. La mala vida en una comunitat rural del Trescents, valència, Bromera, p. 22.

Vine amb aquesta publicitat

i et convidem a un café

Avda. Mestre Serrano, 11 - SUECA - Tel. 96 171 27 68

Animacions infantils en bodes, batejos i comunionsClasses Extraescolars • Escoleta matineraEscoles d’estiu i d’hivern (pasqua i nadal)Escoles esportives • Ludoteques • Repas

Tortaes de bolquers i de llepolies • EspectaclesGestió de serveis socio-educatius

MOU-TE. ANIMACIÓ I DIVERSIÓC/ Ausiàs March, 3B - sueCA (València) - Tel. 96 205 20 40

Tallers BELSASueca

Vos desitja bones festes!!

AMB LA RECOLLIDA SELECTIVA ENS BENEFICIEM TOTS

“Separemper a reciclar”

ENVASOS DE PLÀSTIC, LLAUNES I BRICSAL CONTENIDOR GROC

ENVASOS DE VIDREAL CONTENIDOR VERD

PAPER I CARTÓAL CONTENIDOR BLAU

AJUNTAMENT DE SUECARegidoria de Medi Ambient

POL. IND. - RIOLA - Tel. 96 170 56 58Móvil 649 92 13 15 - 649 92 13 16e-mail: [email protected]

C/ Santo Domingo, 1446410 SUECA (València)

Tel. 96 171 24 08Mòbil 696 98 16 95

Compra venda d’o

r

Ronda del Borx, 56Tel. 96 171 11 41 - Fax 96 171 11 42

Guàrdies Aigua: 645 257 252Camió Clavegueram: 645 257 253


[email protected]

Gestió Integral de l’AiguaManteniment Parcs i Jardins

“UN REFERENT EN TRANSPORT URGENTI COMPROMÍS SOCIAL”

¡LA TEUA DELEGACIÓ EN SUECA!*** Per a realitzar els seus enviaments

nacionals i internacionals, li ofereix una àmplia gamma de serveis amb la qual

poder cobrir, de la forma més òptima,les seues necessitats de transport urgent.

“Els teus enviaments fins a 2 Kg en destinació, en un màxim de 24 hores. Des de 4.50 €”

Estem en C/ Dos Pontets, 1

46410 SuECaTel.: 96 203 42 20Cial.: 675 66 22 10

Demane les seues recollides a:

[email protected]@grupomrw.com

SENÉN ORTEGA, S.L.

Av. españa, 49Tel. 96 170 10 57

Fax 96 203 51 5046410 SUECA (Valencia)[email protected]

IMPREMTA I LITOGRAFIAJaume I, 40

Tel. 96 170 15 33 - Fax 96 171 82 60LLIBRERIA I PAPERERIA

sant Cristòfol, 15Tel. 96 170 14 49

46410 sueCA [València]

PAPERERIA PIERA-PALACIOSPl. Alacant

Tel. 96 240 61 6646600 ALZIRA [València]

www.imprentapalacios.com

impremta

ISO 12647

Bones festes

Camí Dos Pontets, 14 • Tel. 96 170 27 37 • 46410 SUECAT’esperem en la nova tenda, ens hem traslladat:

ESPECIALISTESEN DESCANS

ON TROBARÀS TOTA CLASSE DE MATALAFS,SOMIERS I BASES TAPISSADES,

I TOT TIPUS DE PRODUCTES PER A LA TEUA LLAR

Dimecres, 12 de setembre

19:00 h Classe magistral de l’ac-triu, pallassa i directora Gardi Hutter (Suïssa). Centre Municipal Bernat i Baldoví

20:30 h Inauguració de l’exposició-ta-ller de moviment Midriasi – Caixes habi-tades de Las Mitocondria [Alicia Herrero Dance Company & Maria Ángeles vila] (Xàtiva - Enguera).Sala d’Exposicions Els Porxets

23:00 h Gardi Hutter amb Jeanne d’Arpó —estrena a la Comunitat valen-ciana (65’).Centre Municipal Bernat i Baldoví

00:30 matinada Cia. La Corcoles (Catalunya) amb Gris —estrena a la Comunitat valenciana (30’).Escenari plaça de l’Ajuntament

Col·laboren: INAEM-Ministeri de Cultura, SARC-Diputació de valència, Ca Senseloni —Alimentació amb bon gust—,Fustes Bonet & Cafeteria-Restaurant La Tertúlia, Aluminis Llorens Pérez S.L., Fàbrica-Museu Xocolates Comes,

Pinder MyM S.L., Nirvana Imatge, Arrima’t (Associació de Serveis i Comerç de Sueca) i l’A.C. Lluna Plena Teatre.

Festival organitzat i patrocinat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sueca,Teatres de la Generalitat valenciana i Fundació Bancaixa

Dijous, 13 de setembre

De 19:00 a 22:00 h Exposició-taller de moviment Midriasi – Caixes habita-des de Las Mitocondria.Sala d’Exposicions Els Porxets

19:00 h Teatro Salitre (País Basc) amb Amor ciego —estrena a la Comunitat valenciana (60’).Escenari plaça de l’Ajuntament

20:30 h Gardi Hutter amb Jeanne d’Ar-pó (65’).Centre Municipal Bernat i Baldoví

23:00 h Cia. La Corcoles amb Gris. (30’).Escenari plaça de l’Ajuntament

Divendres, 14 de setembre

12:00 h Alain Billyork (França) amb Homenatge als clàssics (itinerant de 50’).Mercat dels Divendres


19:00h i 20:00 h Decopivolta Teatre (valència) amb EntTRENtingudes —estrena (25’).Escenari Plaça de l’Ajuntament

19:30 h Alain Billyork amb Homenatge als clàssics. (itinerant de 50’)Mercat Central

20:00 h, 20:20 h, 20:40 h, 21:00 h i 21:20 h Res de Res (Illes Balears) amb Remor —estrena a la Comunitat valenciana (13’).Ateneu Sueco del Socorro

20:30 h visitants (vila-real) amb Judit & Paul —estrena a la Comunitat valenciana (45’). Plaça de Sant Pere

23:00 h Compagnie du Philippe Genty (França) amb Voyageurs immobiles —estrena a la Comunitat valenciana (90’).Poliesportiu Cobert

23:00 h Gardi Hutter amb Jeanne d’Ar-pó (65’).Centre Municipal Bernat i Baldoví

23:00 h, 23:20 h, 23:40 h, 24:00 h i 00:20 matinada Res de Res amb Remor (13’).Ateneu Sueco del Socorro

00:45 matinada visitants (vila-real) amb Judit & Paul (45’). Plaça de Sant Pere

Compagnie du Philippe Genty (França)

Dissabte, 15 de setembre

18:00 h, 19:00 h i 20:00 h La Monda Lironda Teatre amb Mamà natura (30’) —espectacle per a bebés i xiquets en-tre 9 mesos i 5 anys. Casal Multiusos


18:45 h i 19:45 h Cia. Pere Hosta (Catalunya) amb Postal exprés —estre-na a la Comunitat valenciana (Itinerant de 30’). Carrer del Sequial (començant a l’altura dels Porxets)

20:00 h Paolo Nani (Itàlia) amb La car-ta (65’).Centre Municipal Bernat i Baldoví

20:00 h, 20:20 h, 20:40 h, 21:00 h i 21:20 h Res de Res amb Remor (13’).Ateneu Sueco del Socorro

20:15 h Decopivolta Teatre amb EntTRENtingudes (25’).Escenari plaça de l’Ajuntament

20:45 h Maduixa Teatre (Sueca) amb Tam Tam (Itinerant de 40’). Carrer del Sequial (començant a l’altura dels Porxets)

23:00 h Compagnie du Philippe Genty amb Voyageurs immobiles (90’).Poliesportiu Cobert

23:00 h Paolo Nani amb La carta (65’).Centre Municipal Bernat i Baldoví

23:00 h, 23:20 h, 23:40 h, 24:00 h i 00:20 matinada Res de Res amb Remor (13’).Ateneu Sueco del Socorro

24:00 h Decopivolta Teatre amb EntTRENtingudes (25’).Escenari plaça de l’Ajuntament

00:45 matinada Maduixa Teatre amb Tam Tam (Itinerant de 40’). Carrer del Sequial (començant a l’altura dels Porxets)

Diumenge, 16 de setembre

D’11:30 a 14:00 h Exposició-taller de moviment Midriasi – Caixes habitades de Las Mitocondria.Sala d’Exposicions Els Porxets

12:00 h, 13:00 h, 18:00 h i 19:00 hLa Monda Lironda Teatre amb Mamà natura (30’). Casal Multiusos

19:30 h Insomnia Company, Acierto Artistas i l’Associació de Professionals del Circ de la Comunitat valenciana amb Tot de circ... i de gest (70’). Centre Municipal Bernat i Baldoví

Del 10 al 16 de setembreCurs–Taller de moviment per a espais reduïts i d’art comunitari a càrrec d’Ali-cia Herrero (Xàtiva) —coreògrafa, balla-rina i professora de dansa.

Off-MIMC.I.M. [Festival audiovisual] (Claustre Casa J. Fuster–Biblioteca Suecana)Centre d’Estudis Regla de 3 (C/ Sequial)Cafeteria-Restaurant La Tertúlia (C/ valència)Gelateria-Bocateria-Cafeteria El Blanco (C/ vall)Cafeteria-Bocateria La Punta (C/ La punta)Restaurant La Fi de la Fam (ara al C/ l’Alber)Pub-Discoteca Joia (Polígon Industrial)Terrassa-Discoteca Keeper’s (Polígon Industrial)Hot-Rod Café (Polígon Industrial)Cata d’embotit, formatges, vins... (Mercat Central)

INFORMACIó: venda de localitats per a les funcions del Centre Municipal Bernat i Baldoví, del Poliesportiu Cobert, del Casal Multiusos i de l’Ateneu Sueco del Socorro a partir del 8 de setembre en la mateixa taquilla del Centre Municipal Bernat i Baldoví (c/ Sant Josep, 32; de 12:00 a 14:00 hores i de 18:30 a 22:00 hores. El dissabte 8 de setembre la taquilla s’obrirà a les 09:00h. Tancat diumenges pel matí. venda simultània per Servientrada (Tel: 902 11 55 77) i Entradas.com. OFF-MIM = Programació alternativa i “no oficial”, organitzada i patrocinada pels mateixos pubs, cafeteries i altres col·lectius o entitats amb els suports promocional i tècnic de la 23a Mostra Internacional de Mim. Informació i programa actualitzat: www.mimsueca.com i en els tríptics i catàlegs del festival.

Maduixa Teatre (Sueca)

Car

tell

de J

oan

Sant

acre

u

+ informació i programa actualitzat: www.mimsueca.com

i en els tríptics i catàlegs del festival

“Consonant” de Maduixa Teatre (Sueca).

OFF-MIM

2012mostraesportiva sueca

futbOl: TROFEU PUCHADESAl Camp de l’Infantil. S’anunciarà el dia, l’hora del partit i el rival.Organitza: SD Sueca

PIlOtA VAlenCIAnA: SETMANA DE FIRATROFEU FESTES ESCALA I CORDAAl Trinquet Municipal “Eusebio”. Organitza: Trinquet Municipal Sueca.

1-2 SETEMbREtIR I ARROSSeGAMent en ARenA:TIR DE FESTESA les instal·lacions del tir i arrossegament.Camí Cementeri. Organitza: Club Esportiu Rossiners

1 SETEMbRECIClISMe: CARRERA D’ESCOLES FEDERADES17:30 h al Polígon Industrial. Organitza: Escola Ciclista Sueca

1-2 SETEMbREMOtO tuRISMe: CONCENTRACIó DE MOTOSAls voltants del Pavelló Cobert.Vore programació Off Festes.Organitza: Moto Club Sueca

15 SETEMbREeSCACS: SIMULTÀNIA A 30 TAULERSA partir de les 10:00 h a la plaça de l’Ajun-tament.Organitza: Club Escacs Sueca

15 SETEMbREfutbOl: III TROFEU PACO CAMPILLOSD SUECA VETERANS-CASTELLONENSE VETERANSAl Camp de l’Infantil. Organitza: Veterans SD Sueca

15 SETEMbREfutbOl AMeRICÀ: TRIANGULAR DE FLAG9:30 h a l’Estadi Municipal. Organitza: ACFA SUECA RICERS

21 SETEMbREGIMnÀStICA RÍtMICA:PRESENTACIó-EXHIbICIó ESCOLA ACEUS20:00 h al Pavelló Cobert.Organitza: Club GR Aceus

22 SETEMbREbIllAR:TROFEU DE FESTES “bILLAR A 3 bANDES”Cb SUECA vs Cb PAIPORTA12:00 h i 16:00 hAl Pavello CobertOrganitza: Club billar Sueca

27 SETEMbREbÀSQuet:TROFEU DE bÀSQUET DE FESTES Rostidets19:00 h al Pavelló Cobert.Organitza: Club de bàsquet Sueca

29 SETEMbREXXV VOLTA A PEU CIUTAT DE SUECA. SueK1018:00 h plaça de l’Ajuntament-c/ Sequial (Itinerari pel riu Xúquer).Organitza: Club de Córrer Peus Quets

29 SETEMbREfutbOl SAlA: 24 HORES FUTbOL SALA20:00 h al Pavelló Cobert.Organitza: Club Futbol Sala Sueca

9 D’OCTUbRECIClOtuRISMe: DIA DE LA bICICLETA.9:30 h eixida. Plaça de l’Ajuntament.Organitza: Penya Cicloturista Sueca

[Edita: Ajuntament de Sueca, Regidoria de Festes] …...L ’altre dia estava jo escrivint el meu...

Documents

Transcript of [Edita: Ajuntament de Sueca, Regidoria de Festes] …...L ’altre dia estava jo escrivint el meu...