Editorial - Campaments · Agenda trimestral Del 27 i 28 d’abril: TroPiCat La primera trobada de...
28
Transcript of Editorial - Campaments · Agenda trimestral Del 27 i 28 d’abril: TroPiCat La primera trobada de...
������ > Editorial
> Notícies MEG
> Reportatge: El compromís, la clau de l’èxit
> Enquesta MEG 2012
> Coneixent la TAEX: Trini Molist i Solvas
> Coneixent l’OSG: Eva Navea i Rubèn Claverol
> Maneres de fer: Relacionar-se amb els nens i nenes
> Calaix de projectes: Projectes locals, problemes globals
> InForma’m: Foques, formigues i altres bestioles...
> Informacions dels àmbits: Scoutasmus a Catalunya · Prevenció
i actuació davant una possible crisi a l’agrupament · ComptaCau ·
Trobada d’equips generals de 4vents
> Eix del curs: Treballar l’Eix del curs des d’un enfocament espiritual
> Xarxes socials
> Tira còmica
> MEG Opina: A la taula de l’abat, qui no hi és, no hi és comptat ·
Servei 2.0
> Espai muntanya: Anem amb bici
> xarxameg, una oportunitat de continuar treballant pel Moviment
> xarxameg: Entrevista a Manuel Buira i Macarulla
> Grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS
> Campaments i Més: Tot a punt pels campaments!
> Gent de Moviment: Joan Subirats
3
4
6
10
12
12
13
14
15
16
18
20
20
21
22
24
25
26
27
28
El Correu�����������
Edita: �������������������������������������Redacció, administració i subscripcions:�������� �����!����"���#���$�%&'!��������(Tel.:% )%�&��Fax:% )%��*%������+�,���������"������������������ �� �����
Preu:�#)�������Subscripció anual: �������Edició, coordinació i correcció:�-�����(��������.��/��������0�������1�����������������2����������������Fotografia de portada:3���������"��Disseny i maquetació: 0�������1�����������������2����0�����Imprimeix:�����"��+#0��.Paper:���������������4��������
Dipòsit Legal:�56*$)$6$�El Correu és membre de:
Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i autores i no necessàriament la de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursos naturals.
A Minyons Escoltes i Guies de Catalunya treballem per la igualtat de gènere, per això tenim cura d’utilitzar un llenguatge no sexista en les nostres plataformes comunicatives.
Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
Pots trobar una còpia completa de la llicència a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca
��
Amb la col·laboració de:
Per què diem que l’escoltisme vol educar persones capa-ces de transformar la societat?
Són molts els agents socials que treballem per transfor-mar la societat; així doncs, per què és diferent el paper de l’escoltisme i el guiatge en aquesta tasca? Què ens fa diferents dels altres agents socials?
Però... què vol dir transformar la societat? Si parlem de transformació, ens referim a passar d’una forma a altra; i si diem societat, parlem de la reunió de persones que viuen segons uns valors i sota unes lleis comunes.
Així doncs, des de l’escoltisme el que volem és trans-formar aquells valors que creiem que no són prou bons per a la nostra societat; segons el nostre ideari col·lectiu, recollit en les lleis escoltes, una eina amb un marcat accent pedagògic.
El que volem, doncs, és que els valors que estiguin pre-sents siguin els que es desprenen de tota aquesta bate-ria de lleis. I parlem de voluntat transformadora perquè detectem que aquests valors no són sempre ni els més importants, ni els més apreciats, ni els més duts a la pràc-tica per molta gent que tenim al voltant.
I és aquí quan apareix la societat: tots aquests valors no són res sense el nostre medi més immediat, el conjunt de persones que tenim al nostre voltant i el medi que ens envolta. La persona és important, per això és el centre de la nostra tasca: la seva educació en totes les dimensions.
Però no volem persones educades aïllades unes de les altres: volem societats i per això a l’escoltisme eduquem persones per a la transformació social.
És aquí quan apareixen l’agrupament, la unitat i el petit grup com a nuclis socials dins de l’escoltisme, on repro-duïm a petita escala el que volem que sigui la societat del futur.
L’escoltisme i del guiatge poden tenir diversos punts diferenciadors a altres agents socials per transformar la societat.
Un pot ser el compromís, adquirit de forma voluntària a canvi de res material. I què hi ha més fort que un vin-cle emocional amb tot allò que fem? Així doncs, aquest pot ser un dels motius pels quals infants, joves, caps i excaps estem tan involucrats en aquesta tasca.
Una altra pot ser la voluntat de servei als altres. Igual que en el cas del compromís, darrere del servei no hi ha res material. I és que en una societat tan mercanti-litzada, el servei, el voluntariat i la gratuïtat són difícils d’apreciar, però molt valorats quan els trobes.
I tot això, mitjançant la pedagogia activa, un enriqui-ment personal basat en l’acció i la superació de reptes, personals i col·lectius, amb l’assoliment d’experiències i de competències.
Taula Executiva
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
Cada 22 de febrer, l’escoltisme i el guiatge d’arreu del món celebrem la Diada
del Pensament, per prendre consciència que som un moviment global i que
encara cal educar i treballar per una societat més justa. Aquest any vam treba-
llar per avançar cap a un món sense pobresa extrema ni desigualtat de gène-
re, en el marc dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni de la ONU.
Diada del Pensament
Not
ície
s M
EG
__4
Què ens ha passatLa Llum de la Pau de Betlem arriba a Girona
Unes 400 persones d’arreu de Catalunya van assistir, el passat 16 de desem-
bre, a la rebuda de la Llum de la Pau de Betlem, que enguany es va fer a la
catedral de Girona amb el lema “Posa-hi color”. Diversos agrupaments van
recollir allà la Llum per escampar-la després arreu de pobles i ciutats de la
geografia catalana.
La Llum de la Pau és una iniciativa dels escoltes i guies d’Àustria, que cada
any encenen una flama a la cova del Naixement de Jesús. Els escoltes i les
guies d’arreu la reparteixen per diversos països, escampant un missatge de
pau i esperança.
Aniversaris30è aniversari: AEiG Xaloc (Dem. Tarragona)
El proper 6 d’abril, l’AEiG Xaloc organitza el “Dia de la Cultura”,
per fomentar la cultura gratuïta i oberta a tothom a Tarragona.
Celebrant l’aniversari també miren de deixar el món millor de
com l’hem trobat!
El cau de Martorell vol compartir l’aniversari amb tots els qui
tenen el seu foulard penjat en algun racó del cor. Els actes de
celebració van començar al febrer i seguiran fins al setembre.
Moltes felicitats!
La postal de Nadal de MEG ens proposava escriure entre tots la carta als Reis
dels escoltes i les guies. Es van recollir un centenar de desitjos vinguts d’arreu
de Catalunya! La nit de Reis, els nens i nenes del cau d’Igualada (AEiG Jaume
Caresmar - Ma. Antònia Salvà, Dem. Catalunya Central) es van encarregar de
donar la carta –de quatre pàgines de llargada- al patge Faruk.
Fem la carta als Reis dels escoltes i les guies!
La formació per als caps de la FCEG que volen fer projectes a nivell inter-
nacional es va fer el 9 i 10 de febrer a Arenys de Mar. 24 caps d’arreu del
territori i 5 membres de l’Àrea Internacional de la FCEG van compartir un
intens viatge d’Interrail durant el qual es van formar sobre la dimensió inter-
nacional de l’escoltisme, les particularitats dels projectes internacionals, les
situacions amb les que ens trobem durant una estada internacional, etc.
Una experiència positiva i enriquidora per tots!
Trinca 2.0
35è aniversari: AEiG Abat Escarré (Dem. Vallès-Maresme)
Els de Matadepera organitzen una pujada a la Mola (13 d’abril), un dinar (5 de maig) i el passi d’un vídeo (15 de juny) per
celebrar-ho. Hi està tothom convidat!
50è aniversari: AEiG Joan XXIII (Dem. BLL/G/AP)
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
Not
ície
s M
EG
__5
Del 28 de març a l’1 d’abril:
FORMIGA 2 (torn 3)
FOFO
Març
FORMACIÓ AMB PLACES DISPONIBLES!
Inscriu-t’hi al Portal de l’Escola de Formació
www.escoltesiguies.cat/pef
Del 6 al 7 d’abril:
Monogràfic “Orientació
i Astronomia”
Monogràfic “Pionerisme”
Del 13 al 14 d’abril:
Monogràfic “Orientació
i Astronomia”
Del 19 al 21 d’abril:
Monogràfic “Kfè per tothom”
Del 26 al 28 d’abril:
Monogràfic “La sostenibilitat
no és un bolet”
Monogràfic “Danses
i balls tradicionals”
Abril
Del 4 al 5 de maig:
Monogràfic “Educació per la pau”
Monogràfic “Jugues o et plantes”
Monogràfic “Educació emocional”
Maig
Formacions generals
Agenda trimestral
Del 27 i 28 d’abril: TroPiCat
La primera trobada de pioners i cara-
vel·les de les associacions de la FCEG
tindrà lloc a Cardedeu (Vallès Orien-
tal). I si ja no ets PiC, inscriu-t’hi com a
col·laborador!
12 de maig: Xampminyons
Girona acollirà l’esdeveniment futbolís-
tic de l’any! L’AEiG Sant Narcís, que en
serà l’amfitrió, proposa als equips par-
ticipants anar-hi el dia abans a sopar,
de festa i quedar-s’hi a dormir.
Del 5 al 7 d’abril:
“Lideratge personal i coherència interna”
Aquest taller d’espiritualitat et proposa
una metodologia de treball basada en
una sèrie d’exercicis que arrenca desco-
brint els teus valors per, a partir d’aquí,
descobrir la teva missió personal
i donar-li força mitjançant una potent
i evocadora visualització.
Del 25 al 26 de maig: Jambarretina
Mini campaments de cap de setmana per a tots i totes aquells pioners, caravel·les, claners,
ròvers, trucs i caps de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) que estiguin
treballant en un projecte internacional. L’objectiu? Conèixer-se, formar-se i preparar-se
per extreure el màxim de suc a l’aventura internacional!
Més informació a: www.fceg.cat/tropicat
El 18 maig:
FORA Seminari d’estiu
Més informació a:
www.escoltesiguies.cat/node/3606
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
El compromís, la clau de l’èxit
Dissabte. 2/4 de 4 de la tarda. Nois
i noies de Catalunya es disposen a fer una mateixa
activitat durant dues o tres hores a la tarda:
anar al cau. “No puc, tinc cau”, diuen als amics
o amigues que els proposen anar al cinema
o a fer una volta. El dilluns arriben a l’escola
i els companys i les companyes comenten les
aventures que van passar el dissabte a la tarda.
Els miren i els demanen: “I vosaltres, què vau fer
en aquella secta?”.
Ho tenen molt clar. “El compromís que tenim
amb el cau va més enllà dels diners que et poden
pagar per fer un servei”, comenta en Marc, pioner
de l’AiEG La Claca de Cassà de la Selva. Durant
l’adolescència és complicat mantenir un vincle
estable amb una entitat social ja que sovint
prevalen altres interessos, com per exemple
el grup d’amics o les competicions esportives.
Malgrat tot, la implicació amb el grup és una
qüestió fonamental en el moviment escolta, ja
que sense, els projectes costen de tirar endavant.
Deixar el món millor de com l’hem trobat
És un dels objectius que perseguim des de l’escoltisme i el guiatge. Per aconseguir-ho duem a terme una sèrie de serveis i projectes que requereixen preparació i molt de temps. És per això que la paraula “compromís” és rellevant pel Moviment.
Des de ben menuts posem èmfasi en una sèrie de valors basats en l’austeritat, la cooperació i la solida-ritat. L’objectiu és que els nens i les nenes es sensibili-tzin amb la realitat social i puguin aportar el seu “gra-net de sorra” per “deixar el món millor de com l’han trobat”, sosté Núria Mitjavila, cap de l’AEiG La Claca de Cassà de la Selva.
Repercussió social
Jugar a l’escoltisme és “jugar a ser solidari, a compar-tir, a sentir-te unit als altres companys, a treballar en equip”, afirma Miquel Àngel Essomba, autor del llibre Codi Obert. Programari lliure per a caps. Els caps dedi-quen moltes hores a preparar els caus pels nois i noies.El que els mou a fer el servei de forma altruista és veure que la seva tasca repercuteix positivament a la societat.
Text: Meritxell Parramon (col·laboradora de l’equip de Comunicació)R
epor
tatg
e __
6
CASTORS I LLÚDRIGUES · “Compartir és viure”
Companys i companyes del petit grup.
Valor de la paraula i les responsabilitats
LLOPS I DAINES · “Tant com puc”
Vincle social positiu amb els/les companys/es marcat
pel respecte i la solidaritat
RÀNGERS I NOIES GUIES · “Sempre a punt”
Forjar una identitat amb sentit. Descorir un món adult de valors
solidaris. Assolir l’equilibri personal per gestionar les emocions
PIONERS I CARAVEL·LES · “Disposats a servir”
Millora de l’entorn a través dels projectes. Sensibilitat
equilibrada pel món des dels valors de l’escoltisme
TRUC · “Tots a la recerca d’un compromís”
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
Escoltes amb projecció pública
Rep
orta
tge
__ 7
Un record del cau
“Els campaments d’estiu, ja que estàvem més
temps junts. El nivell d’activitats quedava
més marcat. Els grans records són d’aquelles
èpoques.”
L’escoltisme com a complement
“L’escoltisme és un bon complement de
l’educació convencional, es tracta de formar
en valors i actituds. Els pares no podem reduir
tota la responsabilitat a l’escola.”
El compromís social del jovent
“La joventut no és passiva, existeixen ganes
de fer política més enllà de la forma tradicio-
nal dels partits. No deixa de ser un compromís
polític formar part d’una associació per millo-
rar un aspecte concret de la col·lectivitat.”
Els valors del cau a la política
“Els valors que s’adquireixen en un agrupa-
ment escolta serveixen per qualsevol altra
activitat que puguis desenvolupar a la vida,
a banda de la política. A mi el que més m’ha
servit és la necessitat de fer coses en grup, això
és necessari recordar-ho en una societat en
què prima l’individualisme. Al cap i a la fi, cal
ser conscient de la necessitat d’interactuar”.
Raül Romeva
Conciliar la vida professional amb
l’escoltisme
“La base és organitzar-se. Si tens ganes de fer
una cosa, t’ho muntes com sigui per fer-ho. Per
tant si realment jo tinc ganes d’anar al cau, faig
el que sigui per aportar el meu granet de sorra
per ajudar encara que sigui per internet o pre-
parant una activitat perquè la facin la resta de
cocaps...”
El compromís a la vida
“El compromís es veu en tots els àmbits de la
meva vida. M’ho agafo tot amb positivisme.
“Els valors que s’inculquen al cau podrien aju-
dar que tot anés una mica millor.”
Veure una cap a la televisió
“La primera vegada que vaig sortir a la televisió
els nens van venir a dir-me que m’havien vist.
Això em fa il·lusió perquè si coneixes algú que
apareix a una sèrie, dius ‘Mira, aquest el conec’.
I encara que signifiqui molt poc, a mi em fa il·lusió.
També em fa tenir moltes ganes de tornar al cau
el fet que les cocaps em diguin que els nens pre-
gunten per mi aquests dies que no hi puc anar.”
Escolta per sempre més
“No hi ha exescoltes, sempre ets escolta. A la
vida real no pots estar deixar els valors que
intentem inculcar als nens. Intento transmetre
a la gent del meu voltant la meva manera de
fer perquè penso que alguna cosa bé faig.”
Clara de Ramon
Actriu. És de Mataró.
Una de les protagonistes
de l’obra Els nostres tigres
beuen llet, actualment al
TNC. Estudia a l’Institut
del Teatre. És cap de RiNG
a l’AEiG Arrels de Mataró,
on va entrar a segon any
de caravel·la.
Valors del cau
“L’escoltisme que he conegut m’ha convençut.
Educar amb la responsabilitat per una banda,
però això fer-ho amb l’entorn i el grup. El treball
inclusiu que es pot fer en un cau és una passada”.
Líders amb formació escolta
“Els valors que moltes vegades es treballen en
un cau són poc visibles, però llavors t’adones
que hi ha molta gent que acaba tenint papers
importants en el seu entorn social i que han
après moltes coses als caus. No crec que
l’escoltisme sigui una formació destinada
a formar líders, però els líders tenen forma-
cions com les que fem als caus. Un lideratge
no és res més que saber situar-se a l’entorn
i tirar endavant els projectes”.
L’heroisme dels caps
“Em sembla heroic tenir els caps que hi ha als
agrupaments actualment. Quan jo era cap tot
era molt més fàcil i diferent. És admirable que
molta gent no només hi dediqui el temps, sinó
que es juguin moltes coses per poder portar
els nens amunt i avall”.
El paper dels pares i mares als
agrupaments
“Crec en la implicació dels pares a tot arreu:
escola, cau... Els pares som els primers de voler
donar un cop de mà”.
Els valors del cau a la vida professional
“Tinc la sensació d’haver-me educat en la res-
ponsabilitat. El meu escoltisme va acabar en
un camp internacional a Kènia, i vaig treballar
mà a mà amb escoltes kenians. Això va acabar
de configurar la meva trajectòria professional.
És un període que recordo amb una il·lusió
especial que arribés el dissabte a la tarda per
poder anar al cau”.
Francesc Mateu
Director d’Intermón
Oxfam a Catalunya i
Andorra. Té quatre fills.
Tots van al cau. Desco-
brim la visió d’un pare
que ha decidit portar
els seus fills al cau, però
també d’un escolta que en
el seu moment va ser nen
i també cap.
Eurodiputat d’ICV. Viu
de dilluns a dijous a
Brussel·les o Estrasburg,
i de dijous a diumenge a
Sant Cugat del Vallès. Va
estar a l’AEiG Pau Casals
a la Sagrera de Barcelona
des de llop fins a pioner.
Va haver de deixar el cau
per la natació.
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
Rep
orta
tge
__8
Educar persones capaces
de transformar la societat
L’educació en el lleure en el marc de l’escoltisme i el guiatge es basa en una proposta ideològica que es nodreix d’una base metodològica. Les arrels del mèto-de es remunten en la figura del fundador dels “boy scouts”, Baden Powell.
El moviment escolta té unes finalitats molt ambicioses i per això se sustenta en una metodologia particular.
Els 3 pilars
• PAÍS
Crear una consciència crítica sobre la situació de la societat. Comprometre’s amb el país prenent postu-res clares davant dels fets i la idea de l’arrelament.
• PERSONA
Aconseguir autonomia personal, responsabilització, organització i autogestió del grup. Acompanyament per parts dels caps cap al progrés personal.
• ESPIRITUALITAT
Espai de trobada, diàleg i treball del jo interior. Des-vetllar i enfortir la transcendència de les persones en indrets de reflexió.
Una alternativa educativa:
“LA PEDAGOGIA ACTIVA”
Els dinamismesA través de quins mètodes s’educa al cau? Segons Anna Camacho, cap d’agrupament de l’AEiG La Claca i comis-sària de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya a Girona, “als caus, a banda de passar-nos-ho bé, intentem cons-truir persones a través d’uns valors molt concrets i una manera de fer que ens diferencia”.
• PETITS GRUPS
Treballar amb espais intermedis entre la persona i el col·lectiu. El petit grup reforça i fomenta la potencia-litat individual.
• PROGRÉS PERSONAL
Elements que posin a prova els nois i noies, que esti-mulin la consecució de noves fites en el seu aprenen-tatge a través de reptes.
• JOC INSTITUCIONAL
Els grans ensenyen els petits. Això permet observar i aprendre dels altres. Tothom ha de fer allò que real-ment li pertoca fer tenint en compte el moment de maduració.
• COMPROMÍS
Significa connectar amb una part molt amagada dels nois i noies. Compromís és esforç, constància i per-sistència. Requereix la comprensió de les necessitats globals d’un projecte.
• FRATERNITAT UNIVERSAL
Tendència dels grups a no sentir-se sols, a tenir ganes de fer comunitat.
Cau al carrer 2012 Demarcació de Barcelonès · Sector IV
Unitat de PiC de l’AEiG La Claca
Els focs a l’Empordà del juliol del darrer any 2012 van acti-var els escoltes de la zona. És per això que va aparèixer el comitè anomenat “Escoltisme per l’Empordà”.
Els Pioners i Caravel·les de l’AEiG La Claca de Cassà de la Selva varen passar tot un cap de setmana a Capmany fent un projecte de permacultura. Varen treballar a la pro-pietat cremada d’una família que s’havien quedat sense balla i els havien entrat a robar.
Vivència personal��������������� ����������������� ��������������������������������������������������� ���� ��������� ��������������������������������������������������� �������� ������� ���������������������������� ��������� ��� ������������ ������������������������������ ����� ������ ���!����"����#��$ ���� ������%��&������
La teoria posada a la pràctica
Els Pioners i Caravel·les de l’AE Montnegre de Calella ja fa anys que potencien el coneixement d’aquesta zona i del Parc Natural. Un dels projectes de finals del 2012 va ser dignificar i recuperar la plaça on està situada l’ermita de Sant Andreu de l’Arboceda, al terme munici-pal de Pineda de Mar, dins el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.RECONEIXEMENT INSTITUCIONAL
El projecte va ser premiat pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat en la darrera convocatòria dels Premis Civisme.OBJECTIUS
Un dels participants del projecte, Àngel Badalló, comenta que els objectius principals eren “netejar i eliminar els abocaments de resi-dus, dissenyar i reordenar la plaça i l’encreuament dels camins, res-taurar les zones d’erosió, recuperar el camí d’accés a l’ermita i fer una recerca sobre la història de l’indret”.
Recompensa col·lectiva%�� ��������'�&��()� ���*�����+���������������������� ��������������������� �� ��� ������������� �������,������������������������������� ���������������� ��-�����.����� ��/��������� ��0��������1 ��� ��� ��������� �����. ��������� ��������������2�� ���������������������� �� � ���� �������,�� � ���� �������������������
Recompensa col·lectiva
El projecte de l’AEiG Rudyard Kipling tenia una finalitat més llunya-na: educar i formar nens/es i monitors/es en el lleure a Niefang, un poble situat a la part continental de Guinea Equatorial.INTERCANVI DE FILOSOFIES
Així doncs, en aquest viatge a Niefang els trucaires –la unitat de joves de 17 a 19 anys de l’agrupament- juntament amb l’ONG Afro-Cat van “aportar la filosofia i part dels mètodes d’educació en el lleure que nosaltres havíem aplicat a l’agrupament”.DIFICULTATS
Tot i la il·lusió i les ganes que hi van posar des d’un bon principi, el viatge es va haver de posposar un any i la dificultat més gran que es van trobar va ser l’econòmica.
Vivència personal
%��34����&�������� � �����������������
�� ���� ������������ ����5��� �� 6���
��������� ���� ����������$���� �����
������� ���������������������� ���!�
������� �������� ���,��� �� ��� ���������
������������� ������� ����� ����
i è iai personalll
Casal d’estiu a Niefang, Guinea Equatorial
Els pilars, les lleis, els dinamismes... es tracta de la teoria d’un mètode que s’ha de
posar a la pràctica a través de diferents projectes. Els projectes els decideixen els nois
i noies per consens entre els temes que més els motiven.
Escoltisme per l’Empordà
Restauració d’una ermita
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
L’AGRUPAMENT
PROJECTES
RELACIONS I COMUNICACIÓ
Punts forts “Bon ambient” al consell Implicació i relació amb les famílies Nombre de nenes/es Participació a les formacions
Punts febles Manca d’implicació dels i de les caps Manca de relleu de caps Locals Dificultats de creixement
tiPus de conveni signat
ParticiPació de les famílies als agruPaments 82% Reunions trimestrals 72% Participació en sortides de l’agrupament 58% Preparació d’activitats de l’agrupament
ENQUESTA MEG 2012
A continuació trobareu un resum d’algunes de les dades destacades extretes de l’Enquesta General MEG resposta el 2012 per aproximadament un 50% dels agrupaments.
Qui del nostre entorn creiem Que ens coneix?
els agruPaments fem Projectes: 40% Interculturalitat 38% Internacionals 50% Natura 59% Transformació social
on treballem l’eix del curs? 71% Al cau 62% A les excursions 56% Als campaments 27% Als consells
caPs nouvinguts
no
87%
si13%
infants nouvinguts
no50%
si50%
nivell socio-econòmic famílies
55%
22%
14%8%Centre educatiu públic
38%
22%
14%
8%
6%
12%
ProPietat locals
Entitat/associació
Centre educatiu privat
Altres
Ajuntament
Parròquia
Conveni cessió
Conveni lloguer
Res signat
4%
47%
34%
15% Contracte propietat
Entitats properes
Escoles properes
Altres entitats de lleure
Veïns del barri/poble
No ens coneixen
Ens veuen però no coneixen la tasca
Ens coneixen
eQuiPs de suPort dels agruPaments 58% Equip de pares i mares 39% Equip d’antics 39% Equip de caps alliberats11% Altres equips
Alt baix
mitj
à-ba
ix
mitjà
MÈTODE I FORMACIÓ
DEMARCACIÓ I GENERALS
83%
7%7%3%
d’on són les titulacions dels i de les caPs?
on es treballa l’esPiritualitat?
seguim la Pedagogia del Projecte?
treballem la Promesa als agruPaments?
ParticiPació als esPais de demarcació ParticiPació a l’ago
fem excursions amb tenda?
19%
36%
46%
Mai Sempre
A vegades
si58%
82% MEG
12% F. Pere Tarrés 5% Altres 1% Escola de l’esplai
54
36
30
61 Monitor/a
Director/a
Monogràfics
Altres formacions
% Que aPorten els agruPaments Per la formació dels i de les caPs
Sempre 74%
A vegades 24%
Mai 2%
no42%
formacions PròPies dels agruPaments
Formació inicial Sortides formatives d’agrupamentMonogràfics al consell Formacions de mètodeXerrades amb les famílies
72%36%28%23%
12%
tenim mètode esPecífic de branQues?
52% 48%nosi
NOTA QUE POSEM AL MOVIMENT
7,2Ja podeu respondre l’enquesta MEG 2013, del 2 al 17 d’abril a:www.escoltesiguies.cat/enquesta
“Sóc membre d’iniciatives
com Couchsurfing,
Hospitalityclub i Covoiturage,
que fan que m’enriqueixi
culturalment. M’encanta
intercanviar opinions,
aficions, ensenyar la meva
ciutat a gent d’arreu del món.
M’encanten les llengües
encara que no sempre se’m
dóna bé aprendre-les!”
“En el meu temps lliure
em dedico plenament
a l’escalada i esports de
muntanya i, com no pot
ser d’una altra manera,
al cau. M’encanta la
natura, els animals,
viatjar i conèixer totes
les opinions possibles
i per haver.”
Secretària tècnica
(Demarcació del Barcelonès)
Va ser nena des de Llops i Daines
a l’AEiG Santa Eulàlia (Dem.
Barcelonès - Sector II), on després va
ser cap durant 4 anys.
Secretari tècnic (Demarcació
de la Catalunya Central)
És membre de l’AEiG La Bestorre, de Monistrol de
Montserrat (Dem. Catalunya Central), on ha estat cap de
CiLL, PiC i Truc. Actualment n’és el tresorer i també forma
part de l’Equip d’Espiritualitat de la demarcació.
Quants anys portes a l’escoltisme?Sóc dolenta comptant el temps! Uns 12. A què et dediques professionalment?Sóc biòloga i treballo a una entitat ecologista.A part de la feina i MEG, a què dediques el teu temps?A la família, les meves plantes i a badar. Per què MEG?Perquè és on participaven les perso-nes que em van animar a entrar als escoltes. Un moment a la teva vida escolta?Veure sortir el sol havent dormit a unes baumes, el dia de l’albada de l’escoltime, celebrant el centenari. Camisa o fulard?Al meu cau, les dues coses.
“Esterilla” o màrfega?Estora.Defineix-te en una paraula: Conciliadora.Si has d’escapar-te, on et troba-rem?A un lloc on hi hagi moltes flors. Una paraula que fas servir sovint: Normal...Un llibre:El monestir de l’amor secret, de Maria Dolors Farrés.Una pel·li: Una mente maravillosa. Una cançó:“Vestida de nit”, és una havanera.Una llei escolta:Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom.
Coneixent la TAEX Trini Molist i Solvas, comissària general de MEG
Coneixent l’OSG
A la Secretaria tècnica es
treballa dia a dia per facilitar
els serveis als agrupaments,
equips i caps, ajudant a
gestionar en la mesura del
possible tots els dubtes
i demandes, per tal que puguin
treballar sense preocupacions
administratives. Us animem a
demanar, trucar, enviar correus
per a qualsevol consulta o
proposta per poder, entre tots,
millorar el servei i el Moviment!
És la coordinadora dels projectes
de la demarcació: Escoltisme
urbà i Casals, Truc, Operació
Muntanya, Espiritualitat,
obertura de nous agrupaments...
També és la tècnica referent
de les formacions i temes de
comunicació entre d’altres
moltes tasques. Iniciatives
i projectes com aquests fan que
li agradi la seva feina, sobretot,
per les ganes i la motivació de les
persones amb les qui treballa.
Eva Navea Rubèn Claverol
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
����� ����������������������������
Relacionar-se amb els nens i nenes
AEiG Erol (Demarcació Vallès/Maresme). 22 anys. Cursa Estudis Anglesos i és profe d’anglès en una acadèmia. Ha passat per LLiD, RiNG, PiC i Truc. Li agrada cuinar en general, escoltar música, fer mitja i sobretot: anar al cau!
ANDREA ORERO LOPEZ
Quina és la millor activitat per relacionar-te amb ells?
Depèn de l’edat. Amb els més petits crec que el millor moment per relacionar-te amb ells és en els bona nit. És un moment en que solen enyorar-se i busquen el teu suport. Quan són més grans, en canvi, crec que un dels millors moments per poder establir lligams potents amb ells és durant els campaments o la ruta. Què millor que una bona conversa mentre camineu sols al mig d’un bosc?
Qualsevol que tingui com a objectiu interactuar amb ells ja sigui mitjançant una dinàmica, un joc o un taller; pot ser una bona manera d’apropar-se a ells.
No tots els caps de MEG som
iguals: és la gràcia del nostre
Moviment, ja que de la diversitat
en traiem els millors fruits. Tots
els caps preparem caus, sortides,
campaments… però no tots ho
fem de la mateixa manera, ni amb
la mateixa filosofia! És qüestió
de caràcters! Anem a veure dos
exemples diferents a l’hora de...
Què creus que recorden de tu els nens i nenes que has tingut?
Difícil de dir. Jo crec que sobretot em recorden com un cap organitzat i que intentava que la gent no divagués. Suposo que algú hi haurà que em recordi per les meves imitacions d’hostessa de vol o alguna pallassada.
Com plantar bé els vents de les tendes, fer servir el Prezi i el meu somriure.
Alguna recomanació per guanyar-se la confiança dels nens/es?
Que siguin conscients que els marques uns límits. Encara que es queixin, si deixes que facin massa la seva es noten perduts i creuen que no tens la situació controlada.
És molt important escoltar-los i fer-los confiança en tot moment. Si es senten segurs al teu costat, el camí és fa més planer per apropar-se a ells.
Quina és la bogeria més gran que has fet amb els nanos del cau?
No sóc gaire de bogeries, però suposo que una podria ser un joc de terror on va acabar apareixent un cap de xai i unes vísceres... Ah! I baixar el canal de Trea, a Astúries. No ho recomano amb nens.
Dormir en una torre abandonada que tenia la porta a gairebé 3 metres d’alçada. Vam haver de pujar el menjar i material com vam poder... Aventures mil!
Una frase relacionada amb nens/es que creguis que és essencial:
... I demà hem d’estar al 110%!
El futur dels nens depèn del present en què viuen. Si vols aprendre, ensenya.
Què és el que més t’agrada de la canalla i de compartir temps amb ells?
Les coses que pots aprendre amb ells. Mai saps amb quina una et poden sortir i això els fa molt especials. A més a més, m’agrada el fet que amb ells pots conèixer quines són les teves capacitats i els teus límits.
Que son capaços de fer-me desconnectar de tot i em recompensen l’esforç que els dedico amb un somriure gegant i una abraçada molt dolça.
Com et mostres davant dels nens? Com creus que et veuen?
Sovint em diuen que sóc el cap organitzador, el que preveu les coses, podríem dir el cap “responsable”. A part d’això, però, també tinc els meus moments de bogeria i de fer tonteries amb ells. A vegades m’han dit que sóc una mica sec dient les coses i que això els sorprèn quan veuen que llavors sóc el primer a “liar-la”.
És una bona pregunta… Sóc dolça, alegre i comprensiva tot i que sovint una mica seca. Crec que em veuen amb respecte, dinàmica i atenta. Però sobretot alegre i riallera!
AEiG Guillem de Montrodon (Demarcació de Vic). 23 anys. Estudiant d’Arquitectura Superior, treballa en un estudi d’Arquitectura a Barcelona. Ha fet de cap a CiLL, RiNG, PiC i aquest és el seu segon any d’animador de Truc. Li agrada molt viatjar, fer cafès, caminar, escoltar música i fer manualitats.
ALEIX NAUDÓ COLOMER
Text: Anna Camacho
Projectes locals,
problemes globals
L’agrupament La Claca estrenava unitat de CiLL, 21 nens que havien de fer el seu primer projecte. Una idea es va acabar imposant: el zoo. Fer un zoo a la nostra mida. Vam dub-tar. Trobaríem animals? Com els tancaríem? En què participaven els nens? Però vam anar endavant. Un zoo al Passeig del poble. Vam decidir fer-lo l’última setmana de cau. Vam elaborar una llista de totes les mascotes que els nens i els caps teníem a casa: ocells, tortu-gues, cabres, gallines, etc. Necessitàvem un animal gran impactant; vam demanar porcs a una granja, i ponis en un centre d’hípica. Vam fer una sortida als Aiguamolls de l’Empordà perquè poguessin veure un parc natural. Un diumenge al matí el zoo s’obria. Vam quedar tots els caps i els nens abans, ens va costar una bona estona tenir-ho tot a punt per posar-hi els animals i les gàbies. Els nens anaven rebent els visitants amb il·lusió i els ensenyaven els animals del seu zoo. Ens vam sentir molt contents d’haver pogut dur a ter-me aquest projecte.
Des del 2010 hi ha hagut 80.000 desnona-ments als Països Catalans, 230 -que sapi-guem- a la nostra comarca. En el 80% dels casos hi ha menors vivint-hi. I, desgraciada-ment, ja són uns quants els casos de suïci-dis que hi ha hagut a l’Estat espanyol. I, més enllà de les xifres, hi ha el drama quotidià de milers de famílies que es pregunten què faran si un dia els fan fora de la seva llar.
Davant d’aquesta dura realitat, al consell de caps de l’AEiG J. Caresmar i MA Salvà es va debatre la necessitat de treballar i posi-cionar-nos davant dels desnonaments. Els escoltes sempre ens hem implicat i posi-cionat davant l’entorn que ens envolta. I aquest cop tampoc ens volíem quedar callats davant d’aquesta injustícia.
És per això que totes les persones que for-mem el cau, des de les més petites a les més grans, ens hem interessat i acostat a aquest problema. I, a tall simbòlic, cadas-cuna ha dibuixat la seva casa en un paper i les hem penjat a diferents oficines bancàries d’Igualada. Amb aquest petit gest exigim la prohibició immediata de tots els desnona-ments, ja que creiem que és absurd un sis-tema que prioritza els interessos dels bancs per sobre del dret a l’habitatge.
Trobaràs aquesta dinàmica al Rebost:http://elrebost.escoltesiguies.cat/node/617
AE
iG J
au
me
Ca
resm
ar
– M
a A
ntò
nia
Sa
lvà
(D
em
arc
aci
ó C
ata
lun
ya
Ce
ntr
al)
AE
iG L
a C
laca
(D
em
arc
aci
ó d
e G
iro
na
)
Projecte: Jornada contra els
desnonaments i el dret a
l’habitatge · Unitat: Totes
Projecte: El zoo dels Castors
i Llúdrigues · Unitat: CiLL
q p j
Explica’ns el vostre projecte i el publicarem!
Envia’ns un correu a [email protected] amb: nom del projecte + unitat i agrupament
que l’ha dut a terme + explicació d’entre 600 i 1000 caràcters (amb espais inclosos) + una fotografia gran.
Tens temps fins el 13 de maig!
Ca
laix
de
pro
ject
es__
14
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
Les formacions de MEG tenen un estil propi que les fa úniques. No ho diem nosaltres, ho diuen les persones que les protagonitzen!
Foques, formigues i altres bestioles...
Bernat Rios, participant de FOCA. Cap de Ràngers i Noies Guia a l’AEiG Set de Sant Llorenç
Savall (Dem. Vallès/Maresme). A FOCA ens trobem amb uns formadors completament entregats, que creuen en el projecte de l’escoltisme i el de Minyons i que constantment exigeixen als focaires una participació activa i crítica en totes les activitats, per tal d’arribar a unes conclusions constructives. És precisament a les trobades de formació on aprenem a transmetre valors al moment i de la manera adient, on aprenem, en la mesura del possible, a ser un model pels infants. És en les trobades on aprenem a entendre i a fer front als problemes dels nostres nens, on debatem diferents models educatius i pedagògics, en definitiva, és on assolim els fonaments per ser caps.A les trobades de formació predomina un ambient d’alegria, la diversió està assegurada i tots els focaires gaudim de la companyia dels altres, disposats en tot moment a fer gresca i xerinola tot aprenent i ensenyant. A formació ens unim gent amb diferents ideals polítics, socials i culturals però tots compartim la idea que l’educació és la principal eina de progrés i canvi per una societat. I és que ja en som tots conscients: si eduquem els nens no caldrà castigar els homes.
Maria Balasch, participant de FOCA. Cap de Llops i Daines a l’AEiG Sant Pius Xè
de Barcelona (Dem. Barcelonès – Sector II).
Després de molts anys com a nena al cau, estic fent de cap per primer any i, com a tal, també estic fent el curs de Formació de Caps (FOCA) organitzat per l’Escola de Formació de MEG. Fa temps que tenia ganes de fer FOCA, ja que tots els caps que coneixia que l’estaven fent o l’havien fet ens n’explicaven molt bones experiències. Sempre he sentit dir que FOCA és diferent de treure’t el carnet de monitor en el lleure en qualsevol altre escola convencional perquè totes les formacions es fan en excursions, potenciant la vivencialitat i la convivència entre altres caps del teu mateix sector que molt probablement abans ni coneixies. També ens deien que era diferent perquè tant formadors com formats són gent de cau, i això implica una manera diferent de pensar i actuar. Ara, sóc jo la que m’estic emportant totes aquestes amistats, coneixements i històries i puc confirmar tot el que se’ns deia.
Montse Morote, participant de FORMIGA 1. Cap de Pioners i Caravel·les i responsable
pedagògica de l’AEiG Damián de Veuster de Barcelona (Dem. Barcelonès – Sector I).
Després de dues trobades de FORMIGA 1, on hi ha hagut molts riures i moltes nits de caliu a ritme de guitarra, puc dir que l’experiència que m’emporto és enorme. Descobreixes diversos punts de vista, aprens diferents recursos que després són molt útils a la vida del cau, coneixes noves amistats i, el que trobo més important, creixes com a persona.
Aura i Montse, participants de FORMIGA 1. Caps de l’AEiG Terra Plana de Belianes
(Dem. Nord-Occidental).
Per culpa d’uns motivats i insistents caps d’agrupament comences a plantejar-te si realment és necessari posar-te una formació més a la butxaca. Hem de confessar que al principi et fa pal, penses en el fred, en la gent, amb la vergonya que ja saps que passaràs, però de repent sorgeix el neguit de voler continuar el que ja vas viure a FOCA i et planteges: com serà la gent?, els formadors?, l’eix?, aprendràs amb les dinàmiques?, t’avorriràs? Doncs sí, la gent és curiosa, diferent i semblant alhora; els formadors, l’alegria en persona; l’eix, al·lucinant i les dinàmiques, útils i enriquidores. Totes aquestes coses no només són un parell de caps de setmana, són l’experiència que sempre portes dins. Visca FORMIGA i visca les formiguetes d’or.
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
InF
orm
a’m
__15
Trobades amb antics de l’agrupament, obrir als nens i nenes del barri els campaments, fer el dia de l’amic, prio-ritzar tasques o coordinar-nos amb entitats per integrar joves com a caps. Són alguns exemples de les propostes que es poden trobar al document Prevenció i actuació davant una possible crisi a l’agrupament, que s’ha publicat aquest mes de febrer des de l’Àmbit d’Agrupaments i Demarcacions. Totes aquestes activitats són recursos per a l’actuació davant una possible crisi i a la publicació es troben agrupades segons el tipus de problemes als quals poden donar solució: per falta de caps o de nens i nenes, manca de treball pedagògic a l’agrupament, poca motivació dels caps, falta de local, caps desbordats de feina i també per mala relació amb la demarcació/sector.
En el document també s’hi recullen estratègies per preveure aquests problemes i actuar abans no sigui massa tard. La prevenció és una tasca que s’ha de fer contínuament i de la qual és difícil veure’n els resultats, si més no a curt termini, però que és molt important pel bon funcionament de l’agrupament. En aquesta part doncs, el que es pretén és donar eines als equips d’agrupament i de les demarcacions/sectors per fer un anàlisi de la situació i detectar quins aspectes s’han de reforçar.
Aquesta publicació arribarà als vostres agrupaments a inicis de primavera.
Prevenció i actuació davant una possible crisi a l’agrupament
(Àmbit d’Agrupaments i Demarcacions)
Info
rma
cion
s d
els
àm
bit
s__1
6
Fa més d’un any que des de l’Àmbit Internacional s’ha engegat el Projecte Scoutasmus: dirigit a caps escoltes i guies que fan una estada a l’estranger, vol donar-los l’oportunitat de continuar la seva vida escolta al país d’acollida. Durant aquest temps hi han participat caps que han fet estades al Regne Unit, Suècia, Islàndia... i també hem acollit caps de Bèlgica, Portugal i Xile.
A principis d’aquest curs, el Guillermo va marxar de Xile, on havia estat nen del Grupo Guía Scout Baden Powell (Viña de Mar): treballaven amb nens i nenes per separat. De més gran, va ser cap del Grupo San Ignacio de Loyola (Concepción), on va ser cap de Ruta (Pioners i Truc), de Tropa de Scouts (Ràngers) i finalment de Manada (Llops). També va ser cap de Manada al Grupo Inaleufú (Concepción) i al Grup del Huelquén (Valparaíso), fins una setmana abans de viatjar a Catalunya. Un cop a Barcelona, l’AEiG Sant Ferran va acollir-lo al seu Consell, on actualment fa de cap de Pioners i Caravel·les.
El Guillermo ens explica que volia aprofitar la seva estada per aprendre de l’escoltisme català: “el método y el fondo debía ser lo mismo, pero la forma de trabajar debía tener su propia realidad.” El que més el tirava enrere era el canvi d’idioma, però està aprenent català molt ràpid i ja l’entén molt bé!
“Ya con un par de meses de cap del Sant Ferran, gracias a los co-caps, las niñas y niños, los miedos y las inquietudes van sien-do superados. Cada oportunidad, vivencia y planificación, me llenan de alegría de ser parte del AEiG Sant Ferran y de Minyons Escoltes i Guies.”
Scoutasmus a Catalunya (Àmbit Internacional)
la qual ésent de l’agrupament. Edemarcacions/sectors per fer un an
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
El darrer cap de setmana del mes de gener, MEG va agafar el relleu de MEGM i va acollir la trobada d’equips generals de 4vents, en què hi eren convocats els responsables associatius de les cinc entitats que integren el projecte: Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (MEGM), Escoltes de Menorca (EM), Federació d’Escoltisme Valencià (FEV), Escoltes de l’Alguer (EA) i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), així com els membres del Consell de 4vents.
La trobada, que es celebra cada dos anys en un territori diferent, es planteja com una oportunitat per ampliar la coneixença associativa i individual dels equips executius que estan davant de les respectives entitats. Aquest any, la trobada era més necessària que mai, ja que hi participaven per primera vegada els representants dels agrupaments de l’Alguer, incorporats formalment al projecte de 4vents des del mes de març de l’any 2012.
La trobada, emmarcada en un buscat i ben trobat espai de treball combinat amb notes formatives i lúdico-festives, va servir per debatre i fixar, entre tots i per àrees temàtiques, els objectius i prioritats de treball pels pròxims dos anys, amb la mirada fixada en l’essència del projecte. Aquesta essència no és altra que la de reforçar els vincles i relacions existents entre els escoltes i les guies amb un mateix entorn cultural, lingüístic i històric, però amb el repte i ambició d’aconseguir fer més visible i participatiu el projecte de 4vents als nostres agrupaments, perquè tots els nens/es, joves i caps de totes les unitats puguin viure i fer viure l’escoltisme i el guiatge arreu dels Països Catalans.
Trobada d’equips generals de 4vents (Àmbit de 4vents)
Info
rma
cion
s d
els
àm
bit
s__1
7
ComptaCau (Àmbit de Gestió)
A aquestes alçades de curs tots ja heu d’haver sentit a parlar del ComptaCau. A hores d’ara, gairebé 8 de cada 10 agrupaments ja el porteu al dia! L’objectiu d’aconseguir que aquest curs tots els agrupaments el feu servir està cada cop més a prop. I serà llavors quan serà realment útil i ens n’adonarem de les facilitats i avantatges d’utilitzar-lo. Entre altres, ens permetrà estudiar en detall en quins proveïdors ens gastem més diners entre tots els agrupaments i podrem treballar per aconseguir acords amb millors condicions. Precisament per a això, es va crear una comissió de la TASA que ja hi està treballant. Aviat en tindreu notícies.
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
Us presentem una dinàmica
elaborada a la Taula de
Consiliaris (TACO) a partir
de la proposta de l’Àmbit
d’Espiritualitat i Fe. Les
activitats que trobareu
a continuació, pensades per
treballar-les al cau,
es complementen amb altres
recursos que trobareu a:
www.escoltesiguies.cat/
eixdelcurs
1) Vídeos de MasterCardAquests vídeos (que es poden tro-bar penjats a YouTube) ens mos-tren que no tot el que és important a la vida es pot comprar amb diners i que, tot i que poden servir d’ajuda per aconseguir coses materials, allò que no és material no es pot com-prar amb la targeta...
En cas de no disposar de material audiovisual o de voler fer la dinàmi-ca en una sortida a la natura, es pot fer una representació teatral dels vídeos, ja sigui per part dels caps com dels infants o joves.
2) El valor d’un bitllet de 50 €Continuem amb la lectura del següent conte:
En Pau, tot trist i abatut de tant pensar, va quedar amb la seva amiga, la Lau-ra, per prendre un cafetó en un bar. Deprimit, va explicar les seves angoixes a la seva amiga; que la feina, els calés, la relació de parella... tot semblava estar anant malament a la vida de’n Pau. La Laura va posar-se la mà a la bossa, va treure’n la cartera i va agafar el bitllet més gran que duia, en aquell cas, un de 50€ i li va dir:- Vols aquest bitllet? El Pau, un xic confús al principi, li va contestar:- Mmm... clar! Laura, són 50€, qui no els voldria?Llavors la Laura va agafar el bitllet amb un dels seus punys i el va arrugar fins a fer-lo una petita bola. Va obrir la mà i va ensenyar la piloteta al Pau, i li va tornar a preguntar:- I ara, també el vols?- Laura, no sé pas on vols arribar, però segueixen sent 50€. Clar que me’l que-do si me’l dones!La Laura va desplegar el bitllet, el va tirar a terra i amb el peu el va estar xafant una bona estona, recollint-lo ben brut i marcat...- Encara el vols?- Mira, Laura, segueixo sense entendre què em vols dir, però és un bitllet de 50€ i, per tant, mentre no el destrueixis, conservarà el seu valor.- Pau, has de saber que encara que de vegades alguna cosa no ens surti com volem, i encara que la vida t’arrugui o et xafi, segueixes sent tan valuós com sempre ho has estat. El que has de preguntar-te és quan vals en realitat, i no quants cops t’ha donat la vida en un moment determinat!En Pau es va quedar mirant la Laura sense dir ni una paraula, mentre deixava que el missatge penetrés profundament al seu cervell.La Laura va posar el bitllet arrugat al davant d’en Pau i amb un somriure de complicitat va afegir:- Guarda’l per recordar això si et sents malament algun altre dia... però em deus un bitllet nou de 50€ per poder utilitzar-lo amb el pròxim amic que ho necessiti.Dient això i fent-li un petó a la galta, es va allunyar i va sortir cap a la porta. En Pau va tornar a mirar el bitllet, va somriure i el va guardar amb una ener-gia renovada. Una estoneta després va cridar al cambrer per pagar...
Quantes vegades hem dubtat del nostre propi valor, pensant que ens mereixem més i que podem aconseguir-ho si ens ho proposem? Sàpigues que no n’hi ha prou només amb proposar-s’ho, cal actuar, i existeixen molts camins!
Text: Taula de Consiliaris (TACO)
Eix
del
cu
rs__
18
Treballar l’Eix del curs
des d’un enfocament
espiritual
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
3) Quant valem? Com podem mesurar el nostre valor?
Proveu de contestar aquestes pre-guntes de manera individual:
• Anomena les persones més riques del món.
• Anomena les 5 últimes guanyado-res del concurs Miss Univers.
• Anomena 10 guanyadors de pre-mis Nobel.
• Anomena els 5 últims guanyadors de l’Oscar al millor actor o actriu.
Què? Malament, oi? Tranquil, ningú no recorda les notícies d’ahir. Els aplaudiments se’n van! Els trofeus s’embruten de pols! Els guanyadors s’obliden!
Ara contesta aquestes altres pre-guntes:
• Anomena 3 professors que t’hagin ajudat durant la teva formació.
• Anomena 3 amics que t’hagin aju-dat durant temps difícils.
• Pensa en alguna persona que t’hagi fet sentir quelcom especial.
• Anomena 5 persones amb qui gaudeixis passant el teu temps.
Què? Millor? Les persones que ens marquen la diferència a la vida no són aquelles amb les millors creden-cials, amb més diners o amb premis més grans... Són les que es preocu-pen per tu, que et cuiden, o les que d’alguna manera o altra estan al nostre costat.
Què en penseu? Espai de debat sobre el tema.
4) Quin valor li donem al nostre escoltisme i guiatge?Aquesta dinàmica està pensada per fer-nos tocar de peus a terra i ado-nar-nos que de vegades ens emmi-rallem o perseguim coses que en el fons no són importants.
• Per a totes les unitats: et fa ver-gonya anar pel carrer amb el fulard? Te’l poses només dins el cau? Com expliques als teus fami-liars i als teus amics (que no van al cau) què fas els dissabtes a la tarda?
• Per les unitats més grans: pensa en el teu perfil de a les xarxes socials en què participes: hi menciones que ets escolta / guia? Tens com a preferida alguna web relacionada amb l’escoltisme i el guiatge?
• Pensa en el teu currículum vitae, aquell full on hi apuntes tota la teva formació, els teus títols, els teus coneixements d’idiomes, etc. i que escampes arreu amb l’objectiu de trobar una feina. En algun apartat hi apareix que for-mes part d’un agrupament / de MEG? Per què sí o per què no?
Al web de l’Eix del curs,
a l’apartat “Som Persones
- Consciència col·lectiva”,
trobareu altres recursos
per complementar la
dinàmica:
• El bitllet de 50€
• El conte “El gra de cafè”
• Qui sóc jo? Com creus
que sóc?
• Text de l’Evangeli
www.escoltesiguies.cat/
eixdelcurs
Xa
rxes
Soc
ials
__2
0
������������ � � ��� � � ���� ����� �� � ���� ��� � ��� � �
��� ���������� � � ���������� ���������������������������� ������������������������
����������persones els agrada
la pàgina www.facebook.com/
minyonsescoltesiguiesdecatalunya
�������������
“I és que som d’aquesta manera... i ens agrada”. Recuperem un text escrit fa anys però ple de validesa! Gràcies, Aleix!
“Sóc de cau... i què?”www.escoltesiguies.cat/node/3596“Ens diuen xirucaires. Kumbes. Els despistats ens diuen boy scouts. Alguns no entenen que ens agradi dormir al bosc. Altres es sorprenen que els caps s’hi dediquin sense cobrar. I el millor de tot és que ens és igual el que es pensi...”
������7��������89������#���7�����������"����#��9�9�����7�����
Avui, diada del pensament escolta i guia, MEG donem un salt endavant a la xarxa superant els 3000 “m’agrada” a la nostra pàgina! Celebrem-ho i fem que l’escoltisme esdevingui autèntica LLUM en la foscor!
������7��������89������#��7�����������"����#��9�9�����7�����
���!������� "��#�@EscoltesiGuies Ja tenim més de ����� seguidors
El 22 de febrer, l’etiqueta #diadapensament ens va deixar grans tuits...
��������� ������������� ���L’escoltisme i el guiatge són 1 proposta educativa que promou l’emancipació personal i col·lectiva #diadapensament @fceg_cat @EscoltesiGuies
��������������������No voler treure’s la camisa i el fulard després de 2 dies a sobre...#diadadelpensament #aeantonicomas #trucselsmillors
�������� ������������� ���“El camí autèntic per a arribar a la felicitat és fent feliços els altres” (Baden-Powell) #diadapensament #femescoltisme
� � ������� �!����Avui toca pensar #diadapensament!! Eradiquem la pobresa extrema i la desigualtat de gènere! Fem d’aquests pensaments una realitat! #sócdecau
"��#��$%�� $���������$���� $�����Avui és un bon moment per refexionar sobre el que l’escoltisme aporta al món i el que ens aporta a cada un de nosaltres #diadapensament
������
�����
��� ������� �����
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
ME
G o
pin
a__
21
El servei que fem des de l’escoltisme és, sovint, motiu de debat. Al meu parer hi ha alguns crite-ris que poden millorar-lo, com són la sostenibili-tat en el temps (del projecte o dels resultats), la clara transformació de la societat i de l’entorn, la generació d’un procés educatiu (propi i extern, de sensibilització), el desenvolupament del sen-tit crític o certa coherència ideològica (del pro-jecte i de l’escoltisme).
Per il·lustrar aquests criteris 2.0, necessaris en la desigualtat que vivim, posaré un exemple pro-per (i sense recórrer a tòpics ianquis com ajudar la velleta a creuar el carrer, que això més que un servei seria de sentit comú...) que em gene-ra alguns dubtes. Es tracta de col·laborar en un recapte del Banc d’Aliments. Aquest projecte promou una transformació real en la construc-ció d’alternatives equitatives o reforça un model assistencialista i que pot estigmatitzar les per-sones que el fan servir? Sensibilitza en les cau-ses de la pobresa o se centra bàsicament en les conseqüències? Exigeix o eximeix els poders públics de la desigualtat (que, per cert, tam-bé inciten a comprar pots de cigrons)? És una acció sostenible en el temps per garantir el dret a l’alimentació de tota la població?
Finalment, alguna cosa em grinyola quan veig voluntaris i voluntàries promovent la compra, en nom de la solidariat, davant dels mateixos supermercats que escanyen productors, pre-caritzen el treball o practiquen directament l’antiecologisme.
No ens estressem. Un cop fet l’intent de fer d’aquest espai quelcom una mica més provocador (i amb l’únic objectiu de fomentar la reflexió crítica sobre la qüestió) poso el fre. Per incoherent i ser-vei, i no 1.0 si no “autènticament 0.0”, el de l’entitat bancària patrocinadora i col·laboradora del Banc d’Aliments, que amb els diners de tots i de totes va tenir beneficis de 1.185 milions d’euros (2011), un import força superior a la despesa prevista pel govern el mateix any per cobrir una necessitat bàsica de la població com és l’alimentació.
David Guàrdia
Exmembre dels Equips Generals, de la Demarca-ció BLL/G/AP i de l’AEiG Nostra Dona de la Salut
Fa anys que en els diferents espais del Movi-ment, com consells, TACA o formacions, es par-la de la necessitat de fer un debat obert sobre diferents aspectes ideològics que ens fan sen-tir incòmodes o que simplement tenim ganes de poder reafirmar. En la passada Assemblea General del mes de novembre es va aprovar un programa de Curs que contenia entre d’altres temes la dinamització d’un debat ideològic intern al si de MEG (3.1.10).
El debat intern sobre espiritualitat i Església ja fa uns dies que ha començat. Per fi ha arribat el moment de poder dir tot allò que fa temps que tenim ganes d’expressar, de dialogar, de debatre i de compartir. Ho hem de fer sense pors ni vergonyes, el repte és gran, hem de dir qui som i qui volem ser en un futur. És per això que ja s’ha explicat a les diferents TACA la pri-mera dinàmica, que pretén fer una fotografia de la realitat del Moviment; i la segona, que vol que els caps imaginem quin Moviment ens agradaria tenir.
Diuen que “a la taula de l’abat, qui no hi és, no hi és comptat”. Totes les persones que formem part del Moviment hem de posar les coses sobre la taula i dir la nostra per enfortir-nos internament i externament. La nostra associa-ció és diversa i el moment mereix una respos-ta madura i sensata que ens permeti conviure sentint-nos còmodes i representats per un Moviment que és i continuarà sent el nostre.
Comissió del debat intern ideològic
A la taula de l’abat, qui no
hi és, no hi és comptat
Servei 2.0
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
CampamentsNo cal que us emporteu les bicis des de casa, sem-pre podeu llogar-les on aneu de campaments. Si feu campaments estàtics tingueu en compte els dies de descans i recuperació, ja que poden influir en el rendiment de l’etapa següent. Si feu campaments de ruta, vigilar que les etapes no siguin gaire dures, ja que el cansament acumulat es notarà a partir de dies posteriors.
A tenir en compteQuan anem en bici, i més en grup, un cap sempre anirà al darrere i un altre al davant. Tots els nens/es i caps hem d’anar amb una armilla reflectant per tal que ens vegin a una distància de seguretat. És molt aconsellable utilitzar alforges. L’ús de “walkies” ens facilitarà la comunicació en cas d’averia. Duent sempre una distancia de seguretat evitarem topar, en cas de frenada, amb el del davant. Sempre hem de tenir un contacte visual amb el del davant i el del darrere. Imprescindible sempre la farmaciola, brúi-xola i mapa. Sempre que trobem una cruïlla hem de parar i assegurar-nos que tot va bé, hi som tots i podem seguir la nostra ruta amb normalitat.
Al web d’Operació Muntanya disposem d’un apar-tat on podeu trobar fitxes de mecànica i rutes per sortir amb bici.
Excursió matinalSi més endavant es realitzarà una excursió o campaments amb bici, és una oportunitat per saber les capacitats que té cadascú a sobre de la bicicleta.
Està bé fer una excursió d’uns 10-15km amb un desnivell suau per tal de poder saber com tira el grup i com actua. Realitzar un taller d’iniciació de mecànica de bicicleta (arreglar una punxada, ajustar el seient correctament, inflar rodes…) ens anirà molt bé per posar en situació els nens/es.
De cap de setmanaPodem anar on vulguem, sempre i quan el trans-port de les bicicletes no comporti gaire enrenou logístic. El més còmode és el viatge en tren.
Hem de procurar de passar per carreteres poc transitades; si existeix un carril bici per la zona, millor que millor. També vigilar el quilometratge i desnivells de la ruta. El lloc per dormir també és important, ja que si teniu una unitat amb molts nens/es, cal tenir en compte on guardareu les bicicletes.
Tots/es sabem que anar amb bicicleta
no és el mateix que anar d’excursió
caminant, però… és possible amb el cau?
I tant que ho és!
Donem per suposat que no ens emportarem
uns castors amb bicicleta, però un rànger,
caravel·la… per suposat que sí!
Text: Miki Benages, membre de l’equip d’Operació Muntanya - Foto: Marxa Ecològica i per la Pau (AEiG Terra Plana)
Si voleu més informació sobre llocs on fer excursions, contacteu amb l’equip d’Operació Muntanya!
Estarem encantats d’ajudar-vos! www.escoltesiguies.cat/operaciomuntanya
Anem amb bici
Esp
ai
mu
nta
ny
a__
22
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
����������� �
����Si en vols fer
un del teu
agrupament,
consulta’ns!
���
Brownsea, la teva botiga de material d’escoltisme, campisme i natura. Som naturals!Calàbria, 88 · 08015 · Barcelona · Tel.: 93 424 25 66 · www.brownsea.net
����������
A Brownsea
Nou passafulard de MEG!
Brownsea, la teva botiga de material d’escoltisme, campisme i natura. Som naturals!Calàbria, 88 · 08015 · Barcelona · Tel.: 93 424 25 66 · www.brownsea.net
Nous preus de les camises!
�consultar condicions
xarxameg, una oportunitat de continuar treballant pel Moviment
www.xarxameg.cat
Consulta el web www.xarxameg.cat o envia’ns un correu a [email protected] i t’expliquem com fer-ho.
Ara, més que mai, el Moviment necessita el teu suport!
Acabes de plegar de l’agrupament, equip de demarcació o equip general?Ets de les persones que ja no tens temps però t’agradaria continuar col·laborant amb MEG?
xarxameg,junts en Moviment!
xarxameg
xarxameg és la teva opció!
Per tan sols 5€ al mes (60 euros l’any), gaudiràs del carnet de membre de la xarxa i ens ajudaràs a continuar desenvolupant projectes en benefici de l’escoltisme i el guiatge.
A més, ser de xarxameg té i aporta valor:• Per un costat, contribueixes econòmicament amb el Moviment i facilites
i dones suport a iniciatives que es desenvolupen des de la Fundació Josep Sans, en favor i reconeixement de la tasca educativa de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
• Per l’altre, contribueixes a un desenvolupament social, cultural, responsable i sostenible del nostre País gaudint de les més de 70 prestacions del carnet de xarxameg.
__24
Text: Equip coordinador del Grup
d’Antics Escoltes i Guies de la
Fundació Josep Sans
Entrevista a...
Manuel Buira i Macarulla
Quan vas entrar a l’escoltisme/guiatge?Vaig entrar a l’escoltisme a l’agrupament de la Mare de Déu de Montserrat, que dirigia Mossèn Batlle, vers l’any 1934.
On vas començar?A l’agrupament mencionat, que compartia el local amb la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, al carrer Diputació de Barcelona. Com a caps recordo en Josep Sans, en París, etc.
Quines responsabilitats has tingut dins l’escoltisme/guiatge fins ara?Jo solament vaig arribar a ser cap de la colla “Oriols”, doncs aviat va venir la guerra.
Vas dedicar uns quants anys de la teva vida a l’escoltisme/guiatge. Quins són els valors que més et van marcar?Malauradament pocs anys, doncs la meva lleva va ser molt perjudicada i, entre un bàndol i l’altre, vaig estar mobilitzat uns 8 anys.En quant a valors, jo diria els de la “feina ben feta”, cosa que Mn. Batlle estimava molt, i és aplicable a tot. He procurat utilitzar-ho.
Creus que la situació per la que va travessar el nostre país durant els anys de la dictadura va afavorir l’engrescament de moltes persones per l’escoltisme/guiatge?Sens dubte, Mossèn Batlle estava assetjat per pares que volien portar els seus fills a l’agrupament.
L’escoltisme i el guiatge han anat evolucionant en el decurs del temps. Com valoraries els canvis que has viscut més de prop?Evidentment que han canviat, nosaltres anàvem a ras de terra, i ara s’enlairen en temes, tecnologia, etc. etc.
No obstant m’agradaria saber quants escoltes actuals podrien passar la prova de Minyons de primera classe, malgrat que ara naveguin per internet i vagin a la Lluna.
Sembla que la societat en general i en especial la catalana tendeixen cada cop més cap a una laïcitat més gran. Què penses sobre el paper de l’Església en l’escoltisme i si continua tenint sentit la diferenciació entre escoltisme laic i escoltisme catòlic?Jo crec que per parlar de l’escoltisme catòlic hauríem de començar per tenir uns seminaristes que ho cone-guin i ho estimin, per ser-ne els futurs consiliaris. Vàrem tenir fa anys una època que sortiren dels Seminaris nois engrescats per l’escoltisme, i foren els consiliaris que feien realitat l’escoltisme catòlic.Els aires actuals dels Seminaris els desconec, però no són els de quan fèiem el “Mercat de Calaf”. Jo desitjaria un escoltisme catòlic a casa nostra, com hi és a França, Bèlgica, Itàlia, etc. Un tema per reflexionar: potser podríem donar informació als Seminaris?
Vols dirigir alguna recomanació als caps actuals de MEG?Jo els diria, molt humilment, que no s’hauria de con-fondre l’educació i el sentit de responsabilitat que dóna l’escoltisme als nois i noies de cara a la muntanya, ambactuacions socials que, encara que meritòries, corres-pondrien a Càritas o a l’Administració.
Entrevista publicada originalment a la revista Caliu, el butlletí informatiu del Grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS, núm.14, de febrer de 2013.
Podeu trobar l’entrevista completa a: http://ves.cat/doWn
xarxameg
__25
Examen de Minyó de 1a classe signat per Mossèn Antoni Batlle
La darrera de la sèrie de matinals culturals sobre El cicle de l’aigua, celebrada el passat 29 de gener, va constar de dues visites, aparentment sense connexió entre elles, cosa que va resultar no ser veritat: 1) l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Prat de Llobregat; i 2) els nous espais naturals del riu Llobregat.
A l’EDAR vàrem poder veure les diverses fases del procés de depuració de les aigües residuals (i de la pluja): pretractament, bombeig, desbast, separació de sorra i greixos, decantació primària, eliminació biològica de nutrients, decantació secundària. És interessant el paper dels bacteris en el reactor biolò-gic, ja que són els qui degraden la matèria orgànica.
L’aigua depurada s’envia al delta i al mar. Una part és regenerada i s’injecta a l’aqüífer del delta.
Els nous espais naturals del riu, com la Llacuna de Cal Tet, han estat dissenyats per compensar la pèrdua d’espais naturals amb la desviació del riu, l’ampliació del port i de l’aeroport, etc. En algun d’aquests estanys la vegetació que els envolta completa la tas-ca de depuració de l’aigua procedent de l’EDAR.
La visita passa pel mirador de Cal Malet i s’acaba a l’aguait de Sabogal, on podem veure nombroses espècies d’aus aquàtiques.
Grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS
Delta del Llobregat – depuradora i espais naturals
El conjunt anomenat Aigües de Montcada va per-durar gairebé tres segles, tenint el màxim esplen-dor durant el s. XIX. El 1989 va ser clausurat per la pèrdua de qualitat de l’aigua.
El s. X els comtes de Barcelona van construir un canal (el Rec Comtal) per regar els camps i moure els molins fariners. Partia de Montcada i arribava descobert a Barcelona pel marge dret del Besòs. El 1704 es desvià una part del cabal cap a Canale-tes, per nodrir les fonts de Barcelona.
El 1778 es decideix obrir galeries sota la llera con-figurant la mina de Montcada, que acabava en el Reixagó o casa de la Mina.
El 1879 l’ajuntament de Barcelona va construir el conjunt dels pous de Montcada o Casa de les Aigües. La Sala de Pous és el punt d’extracció d’aigua a través dels tres pous. L’univers moder-nista s’hi fa palès per tot arreu. L’arrambador de trencadís n’és la millor mostra. La Sala de Màqui-nes acull dues màquines de vapor verticals, de les quals només queden tres exemplars al món. Segui-dament varem visitar la sala de calderes i la sala del carbó. La Sala de Control era el punt on es mesura-va el cabal i la qualitat de l’aigua. Vàrem acabar la visita contemplant la xemeneia exempta de la sala de calderes. Fins i tot aquest element està curosa-ment construït.
Text: Juanjo Bosquet (membre del Grup d’Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans)
Les Aigües de Montcada Dissabte cultural del 17 de novembre de 2012
TROBADA D’ANTICS ESCOLTESLa Trobada d’Antics Escoltes de Catalunya, Mallorca i València, que cada dos anys se celebra de manera rotatòria en els àmbits de les respectives entitats membres, se celebrarà enguany per desena vegada, aquest cop a Catalunya. Representants de la Fundació Sant Jordi, de València; de l’AEM Aplec Scout, de Mallorca; i d’Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans ens trobarem a Girona els dies 24 i 25 de maig i amb una visita opcional i fora de programa el diumenge 26.
Text: Jordi Canet (membre del Grup d’Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans)
__26
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
Campaments i Més
Tot a punt pels campaments!Text: Ona Yanez (coordinadora del servei de Campaments i Més)
Tornem a estar a punt pels campaments! Ser responsables d’un campament implica un gran esforç, a part d’una gran dosi d’imaginació. Com a caps cal que disposeu de totes les eines legalment necessàries per garantir que l’activitat que feu es duu a terme amb tranquil·litat.
El Decret 137/2003, de 10 de juny, és el que regu-la les acampades juvenils, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies i les rutes en què hi participin menors de divuit anys. Per tant, és la normativa que cal que coneguem per preparar uns bons campaments. Aquest normativa detalla una sèrie de documentació i permisos que no podem oblidar quan preparem els campaments:
• Notificació d’activitat a la Generalitat: si el campa-ment dura tres o més nits consecutives
• Dossier d’acampada: amb el programa d’activitats• Permís de MEG• Pla d’Emergència i Pla d’Evacuació• Llista alfabètica d’adreces i telèfons• Comprovants de diplomes i titulacions de moni-
tors / directors• Assegurances: rebuts de pagament al dia i docu-
mentació a utilitzar en cas d’accident• Autorització signada per qui tingui la pàtria potes-
tat dels participants menors d’edat• Fitxa de salut• Targeta magnètica d’identificació sanitària de cada
infant• Permís de foc• Permís del propietari• Comunicació als ajuntaments• Comunicació als Consells Comarcals: permís en el
cas del Berguedà
A més d’aquest Decret, hi ha altres normatives a tenir en compte quan preparem uns campaments:
• Permisos especials: en cas que l’acampada es dugui a terme en un municipi o en un espai natural que hagi establert permisos extraordinaris, caldrà tramitar-los.
• Acampada lliure: l’acampada lliure està sotmesa totalment a l’àmbit de competències dels ajun-taments, així que si voleu realitzar acampada lliure caldrà que feu la consulta directament als municipis.
• Drets d’imatge: Llei 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar.
• Mesures de prevenció d’incendis forestals: Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Recor-deu que cal estar atents a l’activació del Pla Alfa.
I recordeu que si reserveu un terreny de la xarxa de Campaments i Més us ajudarem en la tramitació d’alguns d’aquests documents.
Al Rebost trobareu diverses fitxes pràctiques amb consells per a una bona acampada: “Animals verinosos de Catalunya”, “Esports a la muntanya i natura”, “L’impacte social dels campaments”, “Que la natura no ens noti... a les excursions”, “Acampades al Pedraforca”, i altres.
http://elrebost.escoltesiguies.cat
Fem campaments i que
la natura no ens noti!
__27
������������� �������
�������������
És doctor en Ciències Econòmiques i catedràtic de Ciència política de la UAB, on dirigeix el Postgrau en Economia Cooperativa. Com a expert en polítiques públiques, temes de gestió i innovació democràtica, col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació.
Text: Carla Liébana · (col·laboradora de l’equip de Comunicació)
Què ha significat per tu l’escoltisme?
Per mi va ser un reguitzell d’experiències
magnífiques, de les vivències que més pet-
jada han deixat a la meva identitat. Les
excursions, els campaments, les travesses,
la combinació de debat i esforç, els valors
que impregnaven tot el que fèiem. Va ser
una fantàstica combinació de catalanis-
me, solidaritat i resposta a les exigències
del fer-se gran.
Milions d’escoltes per tot el món i la
majoria de la població no ens coneix. Què
necessitem per tenir més visibilitat ?
Vivim moments molts complexos, de canvi
d’època, i l’escoltisme -com quasi tothom-
ha de plantejar-se com afrontar aquests
canvis de gran abast. Calen mirades més
globals i més properes simultàniament:
l’escoltisme necessita més arrelament
local i alhora posar les llums llargues per
tenir en compte el que hi ha més enllà.
Segurament, també cal més horitzontali-
tat i més treball compartit.
Sovint diem que MEG és una escola de
lideratge. Els líders són necessaris?
Depèn de quin tipus de líders. Segurament
caldria repensar el lideratge ‘tradicio-
nal’ i fer-lo més comunitari, sense obli-
dar que ensenyem fent. Menys carisma
i més exemple, més construir capacitats
col·lectives i menys fer-se imprescindible.
Treballem molt perquè el cau sigui inclu-
siu, però ens costa arribar a certes reali-
tats. Se t’acut quina és la raó?
No és fàcil ser present a tot arreu, ja que
hi ha trajectòries vitals molt diverses i la
motxilla de cadascú ve molt marcada per
la petjada familiar, l’escola o els amics.
Hem de pensar que la gent que arriba
al cau potser ho fa per uns camins con-
crets i que, en canvi, altres realitats tro-
ben altres camins que porten a d’altres
indrets de trobada.
Ets un clar defensor de l’educació i la for-
mació continuada.
No podem seguir diferenciant ensenya-
ment i educació, així com tampoc anys de
formació i anys en què ja no cal. L’educació
és la vida i la vida és educació, per tant,
tot el que ajudi a integrar més moments
i espais, benvingut sigui. Una persona
educada és aquella que compta amb els
instruments educats per ser autònoma
i, encara més important, per tenir auto-
nomia crítica i ser capaç de qüestionar el
que fa ella i el que fan els altres.
Sovint s’assenyala Finlàndia com a referent
en matèria educativa. És possible implantar
un sistema similar al nostre país?
Requereix un llarg procés, no és només
un tema de copiar el que allà funciona
perquè el punt de partida és diferent. Ells
l’any 1900 tenien el 5% d’analfabetisme
i aquí teníem el 55%; ells invertien en
educació per progressar i nosaltres espe-
rem progressar per invertir en educació.
Com a professor i defensor de la universi-
tat pública, penses que la lluita contra la
privatització de l’educació i la sanitat és
una batalla perduda?
No ho és en absolut. Podem fer-hi front,
però no només amb una actitud resisten-
cialista sinó també acceptant que cal can-
viar les coses i que no podem seguir fent
el mateix que fèiem abans.
Ara es parla molt de la banca ètica, les
empreses cooperatives o el consum res-
ponsable. És una moda passatgera o real-
ment un canvi de model?
Espero que no sigui passatger, per mi
demostra que cal començar a pensar en
l’àmbit públic, en el comú, també en eco-
nomia, en el territori o en els béns digitals.
L’economia social i cooperativa és la clau per
sortir o com a mínim sobreviure a la crisi?
Almenys és una manera molt més resilient
i solidària d’afrontar-la.
Necessitem emprenedors per tirar enda-
vant?
M’agrada més parlar d’”emprenyadors socials”.
Cal posar en qüestió el que hi ha i buscar
noves vies per avançar, sense acceptar com
una dada inamovible allò que ens diuen. Ara
bé, és cert que cada cop serà més difícil trobar
feina, i que hauríem de crear-ne o reconèixer
la que ja es fa, encara que el mercat no ho faci.
Ets un usuari molt actiu al twitter. Hau-
ríem de fomentar l’ús de les xarxes socials
entre els infants i joves al cau?
El twitter em permet tenir accés fàcil-
ment a moltes informacions però reconec
que cal tenir molts filtres per evitar cau-
re en paranys i “modes”. No crec que sigui
una opció dir que calgui obrir a les xarxes
socials als caus perquè és inevitable, el que
cal és veure com es mourà el Moviment en
aquest nou món. Internet no és un instru-
ment nou per fer el que fèiem de manera
diferent: és una altra realitat social, amb
els seus avantatges i els seus riscos.
“L’escoltisme necessita més arrelament local i alhora posar les llums llargues per tenir en compte el que hi ha més enllà”
el C
orre
u__
84__
pri
mav
era
