2

Tenim avui una gran satisfacció,al dirigir-nos a tots vosaltres,socis, amics i simpatitzants engeneral, per poder-vos oferiraquesta nova revista, fruit, unavegada més, de l'esforç i la inicia-tiva de tots els que d'una manera ouna altre, sentim la passió peraquest esport, el motociclisme, jasigui participant en curses, prepa-rant tota mena d'activitats i fomen-tant aquest esperit que des de famés de 60 anys envolta al nostreclub, “MOTO CLUB MANRESA”.

Ens motiva, sobretot, el serveique podem oferir als nostresamics i a totes aquelles personesque, afeccionades al mon delmotor, no saben on recolzar lesseves iniciatives o expressar lesseves idees. Aquí us portem uncavall de batalla on tothom hi potpujar i fer cavalcar el seu esperitemprenedor, rodejat de l'experièn-cia dels que fa molts anys estan enel Club, i la il·lusió de fer camí totlluint l'esforç comú, les esperan-ces del lleure portat a bona fi ,i ,naturalment, aquest tarannà decompanyonia i confraternitat quesempre envolta l'esperit esportiu.

En aquesta revista que avuineix, s'hi podrà trobar tota menad'apartats que considerem podenser del vostre gust i necessitat.Això no ens eximeix d'estar obertsa tota mena de suggeriments i opi-nions per tal de millorar el resultatd'una cosa que hem de fer entretots. Hi podreu trobar, per exem-

ple, el calendari d'activitats de latemporada i, també l'últim esdeve-niment que hagi succeït, l'apartatdels serveis que el Club us potoferir, experiències personals delssocis, una borsa de compravenda,l'opinió del soci, etc.. i tot un seguitd'apartats per fer-vos agradable idistreta la lectura.

De moment només us podemexplicar i compartir la il·lusió ambla que comencem aquesta etapa, idemanar-vos la total complicitat detots vosaltres perquè aquestatasca no caigui en sac trencat. Esun servei al Club, als seus socis ia tots els que, d'una manera od'una altre, sentim i compartimsensacions i vivències. Esperemtornar aviat amb tots vosaltres,Això voldrà dir que la primerapedra ha fet el forat necessari percomençar a pujar l'edifici.

Gràcies a tots i fins ben aviat

3

EDITORIAL

EDITA: Moto Club Manresa

Adreça Postal i Local del Club

Muralla Sant Francesc, 49

(Hotel Pere III) Tel/Fax 938723620.

www.motoclubmanresa.com

motoclub@motoclubmanresa.com.

Redacció-Impressió:DIFOPRINT

General Prim s/n 08272 St. Fruitós.

Direcció: Joan Soler Golobart.

Col·laboradors: Xavier Perramon, Soler

Golobart, Salvador Todó, Francesc

Segués, Joan López, Dani Porta, Vicenç

Comas..

Maquetació: Dani Porta

El dia 25 de febrer vam iniciar latemporada amb aquesta sortidade motos antigues, “TrofeuMisteriosa Llum de Manresa, laqual va ser recolzada pel RotaryClub, encarregat d’organitzar lesfestes de La Llum.

La Trobada feiaquatre anys que noes celebrava, ienguany hem fet unrecorregut ja utilitzaten anteriors oca-sions, però que noper això, ha deixatde ser atractiu.. Lasortida la fèiem aManresa direcciócap a Sant Mateu,fins arrivar a Calaf,on vam esmorzar,concretament al res-taurant “Turisme”, ivam quedar tots bensatisfets.

Vàrem sortir deCalaf i vam passar per les pobla-cions d’Aleny, Pinós i Balmanya, ijustament en aquest indret, es vaproduir un gran accident de undels nostres participants, exacta-ment el més veterà de tots, i gran

4

TROFEU MISTERIOSA LLUM DE MANRESA

Sortida al Pas-seig Pere III

Motos exposades abans de sortir

amic nostre, en Jaume Soler.Inexplicablement, en un tramrecte, va sortir de la carretera itopant amb una claveguera, vasortir llançat de la moto quedantinconscient a terra. El van tenirque evacuar amb helicòpter.Actualment està ingressat a laMútua de Terrassa, continua esta-ble i fora de perill. Des d’aquí, elshi donem tot el nostre suport a lafamília d’en Jaume per aquestsmals moments que estan passant,i desitgem que es recuperi plena-ment, i pugui tornar a participar enla seva gran passió, les motos.

I tornant amb la Trobada, des-prés d’aquest fet, es va posar aploure, pel que, a Manresa, vamarribar tots xops i quasi no vamtenir temps d’acomiadar-nos delsparticipants de la Trobada.

Volem fer-ho a traves d’aques-tes línies, i esperem que la prope-

ra vegada la puguem gaudir sensetants incidents.

Especial menció pel nostre esti-mat amic i soci del Moto ClubManresa, Sebastià Cos, que vatopar amb un cotxe venint a laTrobada amb moto, i es va trencaruna cama. Ànims amic et desit-gem una ràpida recuperació.Esperem tornar-te a veure benaviat en les nostres Trobades.

5

TROFEU MISTERIOSA LLUM DE MANRESA

Esmorzant al bar Turisme. Al migde l’imatge, l’accidentat Jaume Soler.

Dos participants ben contents almoment de la sortida

POCA COL·LABORACIÓ.

Soc un soci del Moto ClubManresa de Monistrol deMontserrat, i he vist moltes de lesactivitats que han dut a termeaquest any, encara que no totes,per manca de temps. I m’agradariacomenta-ls'hi un fet que he anatobservant i que es repeteix habi-tualment.

Per exemple, la Pujada enCosta de Sant Mateu de Bagesvaig veure molta gent del MotoClub Manresa, si més no, anavenvestits com els organitzadors, quevoltaven per allà sense col·laboraren res, que si ara al Bar, que si araxerrant, i així durant tota la prova.Tot això ho exposo, no per ganesde criticar i prou, si no, perquè heanat llegint als butlletins que ensenvien, que necessiten més ajuda icol·laboració per part del soci perpoder organitzar les activitats, i esclar al veure que hi ha gent que noestà per la feina ho volia posar demanifest.

Habitualment veig els mateixoscorrents amunt i avall, nerviosos,perquè les coses funcionin, mentred’altres estan parats.

Un altre exemple va ser a laprova de tot terreny a CanCanadell, vaig tornar a veure, quementre hi havia organitzadorsxerrant al Bar, faltaven alguns con-trols per la prova de cronometrat-ge, i quina va ser la meva sorpresaal veure, que va tenir ser gent defora la que es va encarregar d’om-

plir aquests llocs, deixant-s'hi lapell, per cert.

I ja els hi he dit, que no és criti-car per criticar, però penso que lagent hauria de complir més amb elMoto Club, si, ja sé que podenpensar que perquè no m’hi poso jo,però, encara que ho faria amb moltde gust, no em puc comprometreper culpa de les meves obliga-cions.

Bé, res més. Gràcies per llegiraquest suggeriment i segueixinendavant.

Joan Martínez Pomes de Monistrolde Montserrat

PER UN MAJOR PROTAGO-NISMA DE LA MOTO EN LANOSTRA SOCIETAT

Ja fa temps que penso que lamoto com element de transport noestar plenament explotada.M’explicaré d’una altre manera.Crec que si la moto fos -al menysho aparentés- molt més segura iconfortable, aquest element mecà-nic que per a molts fa massa derespecta, seria l’alternativa detransport per un nombre molt mésgran de persones –s’estima quenomés una 15 per cent de perso-nes la fan servir en substitució d’unaltre tipus de vehicle.

Sabeu els beneficis que s’acon-seguirien, tant en l’àmbit de la con-taminació com en el del tràfic,només que una tercera part del

6

CARTES AL DIRECTOR

cotxes que avui corren fossinmotos?

Per aconseguir que la moto arri-bi algun dia a ser l’opció preferidade la gran majoria del esser viusde dues potes, s’hauria d’actuar atots nivells –polític, empresarial,social, etc- i en la següent direcció:a) reducció del impost de circulacióper les motos per fossin cataloga-des com d’utilitat per la mobilitaturbana; b) ajuts en forma de des-gravacions fiscal per les empresesque invertissin en projectes d’inno-vació enfocats en la millora de laseguretat i confort de la moto cata-logada de mobilitat urbana; c)ampliació del nombre d’aparca-ments gratuïts per les motos cata-logades de mobilitat urbana; d)començar a mentalitzar als jovessobre la importància d’un us res-ponsable de la moto i dels seuspotencials beneficis econòmico-mediambientals en la societat.

Es clar que, com deia abans, sila moto transmetés una imatgemolt més segura i de confort, segurque serviria per que al menys tothumà, que ara ha de dependreirremediablement del cotxe, pren-gués la decisió de substituir-lo perla moto. Es per això, que deixantanar una mica –i pot ser hauria dedir bastant- la imaginació, crec queel concepte que podria ser consi-derat com el de moto urbana,segura i confortable, hauria depassar entre lo que seria el modelC1 de la marca BMW i la MP3 delfabricant italià Piaggio. La primera

ha resolt el problema del confort encas de pluja i també estalvia laincomoditat de portar el casc, grà-cies al seu sostre integral, i lasegona aconsegueix disminuir almàxim el risc de tombada i patina-ment que tenen els vehicles dedues rodes, mitjançant la originaladaptació d’una roda més aldavant. La C1 va sortir al mercat fauns 10 anys, en canvi la MP3 hoacaba de fer. M’agradaria molt queno tinguessin que passar deu anysmés per que es produís la uniódels dos conceptes esmentats enuna sola moto, i que el seu preuestigués a l’abast de la majoria.

Finalment no vull deixar passarl’ocasió des d’aquesta recent nas-cuda revista del MCM, precisa-ment quan el club acaba de com-plir 60 anys de història –ull¡, quesom el tercer club més antic deCatalunya- per animar-vos a queformeu part d’un grup personesd’entusiastes que gaudim al voltantde lo que la moto significa: llibertati esperit de companyerisme.

Com a responsable deComunicació i Màrqueting delMCM, també vull aprofitar per ferun agraïment a tots els estamentspúblics, empreses i persones quedesinteressadament ens donensuport i també a les que pensenque tenim un lloc de responsabilitaten la societat en la defensa delmotorista i del potencial futur de lamoto.

.Xavier Perramon

7

CARTES AL DIRECTOR

Sens dubte al començar aques-ta nova etapa d'apropament delClub als nostres socis, amics i sim-patitzants, un dels apartats mésimportants que creiem de justíciaesmenar, es el que hem titulat: “ElPersonatge”.

Aquest nom pot desembocar entota mena d'interpretacions, un per-sonatge, a vegades, es un prototippoc seriós i mancat de criteri. Perònosaltres ens movem en la seriosi-tat i pel Moto Club Manresa, quanes fa esment d'un personatge, ensreferim a l'esperit del Club; a qual-sevol d'aquelles persones que hansignificat alguna cosa important enel desenvolupament del nostreentorn i de la nostra idiosincràsia.Un temps, uns fets i una empentaconstant, mentre l'edat i la salut l'hiva permetre, ha estat el tarannàd'un dels socis més antics i ambmés experiències dins del club. Ésel Sr. Ramon Pio i Feixas.

El Sr. Pio neix a Manresa el 31d'Agost del 1924, es el gran dequatre germans, i el primer col·legial que assisteix es un antic col·legique hi havia al carrer de Jaume I, ique el mestre era el Sr. Pagès. Allàva anar-hi fins al deu anys.Després va anar a cal Sr. Pepet, unmestre que hi havia al carrer de lesBastardes, lloc que recorda ambenyorança ja que, segons explicafen ús d'una memòria extraordinà-ria, el pare del Sr. Pepet, que ales-hores encara estava viu, els hidonava les primeres classes a daltde l'escola, en un pis, perquè eral'únic lloc om hi tenien una estufa iels seus coneixements no queda-ven “congelats”, per les temperatu-res de l'època..

Als catorze anys, i mobilitzat perla guerra civil, entra a treballar ambel seu pare a cal Avellanet, on esfabricava l'espoleta del morter fran-cès tipus 81. Pocs anys després, ja

8

EL PERSONATGE Sr.Ramon Pio i Feixas

acabada la guerra, el seu pareplega de cal Avellanet i es posa pelseu conte a la Carretera deCardona, on el Ramon l'acompan-ya. Passa el temps i el pare moríd'accident, es quan ell es quedaamb el taller.

Ja va ser pels anys cinquantaquan coneix i es casa amb la queactualment es la seva esposa ambla que ha tingut la joia de tenir dosfills. Un noi i una noia que hanomplert de goig el cor d'aquestcavall de batalla per als seus amicsi per tots qui l'han rodejat en la sevavida.

Quan se li parla de l'edat de lajubilació, no dubte gens, diu tex-tualment. “No ho vaig dubtar ni uninstant, quan va arribar el moment,ho vaig fer d’inmediat”.

Abans, però, va tenir una activi-tat laboral molt intensa, portant elmanteniment de diverses colònies

tèxtils del curs del Llobregat i, comtantes economies, la davalladaindustrial que va venir, va ferimpossible la continuïtat de moltesempreses que depenien del teixitempresarial de l'entorn.

L'amic Ramon Pio i Feixas, ensacompanya en altres apartats d'a-questa primera revista, ja que elsseus coneixements i la seva histò-ria dintre del Moto Club Manresa, elfa una persona imprescindible perrecolzar-nos en experiències iconeixements. No volem acabaraquest apartat de “El Personatge”,sense fer un esment especial algermà del nostre protagonista, altraspassat, ja fa anys, en tràgiquescircumstàncies, en Casimir Pio iFeixas. Gran amic i soci del “MotoClub Manresa” i, també, excepcio-nal corredor, guanyador de moltstrofeus. Vagi per ell, també, aquestrecord.

9

EL PERSONATGE Sr.Ramon Pio i Feixas

10

25-02-07 I Rally de la Moto Espanyola “Misteriosa Llum”

27-03.07 Presentació i roda de premsa Temporada 2007 a Manresa

30-03.07 Presentació Calendari de Proves del MotoClub Manresa al2007.. A les 21:00 hores al Bar Xtrem, c/ Saclosa nº 17

14-04-07 II Pujada en Costa Artés-Vista Pirineu (motos i quads).Campionat de Catalunya

05-05-07 VIII Pujada en Costa Callús-S.Mateu Bages(motos iquads).Camp. de Catalunya

06-05-07 IX Pujada en Costa Callús – S.Mateu Bages (cotxes).Campionat de Catalunya

Per definir I Promobike Can Padró Sant Vicenç de Castellet(motos).Campionat deCatalunya

03-06-07 XV Trobada de Motos Antigues “Ciutat de Manresa”

17-06-07 I Pujada en Costa S. Salvador de Guardiola (motos iquads).Campionat Catalunya

14-07-07 II Dirt Track “Vila de Castellbell i el Vilar”. Copa Catalana

21-07-07 Dirt Track . Copa Catalana

28-07-07 I Dirt Track de “Avinyó”. Copa Catalana

02-09-07 II Pujada en Costa Marganell – Can Massana. Campionatde Catalunya

15-09-07 VII Rally de Cotxes Clàssics de Santpedor

04-11-07 V Motocross de Castellolí. Campionat de Catalunya

18-11-07 V Enduro del Bages “Can Canadell”. Camp. de Catalunya

CALENDARI 2007 TROBADES MOTO CLUB

- El club es va constituir l’abril de l’any 1946.

- Del 1946 al 1964 es van fer Les Vilaredes.

- Del 1949 al 1956 fèiem Manresa / Vic, Vic / Manresa

- Del 1964 al 1966, després d’una aturada es van reemprendre

Manresa / Vic , Vic / Manresa

- Del 1967 al 1970 Pujada en costa Can Massana

- Del 1967 al 1968 Pujada en costa Rocafort

- Del 1965 al 1984 19 Pujades en Costa Pont de Vilomara

- Al 1967 Ral·li de Montserrat amb motos i cotxes

- Del 1965 al 1968 Ral·li Alt Llobregat

- Al 1981 (21/08/81) 6 Hores de Resistència de Velocitat, 2 Hores

50cc., Motocross i Autocross (tot el mateix dia)

- Del 1965 al 1972 I Trial de Manresa, 6 vegades puntuable al

Campionat d’Espanya

11

TROBADES HISTÒRIQUES DEL CLUB

En aquest apartat, que anome-nem “experiències del soci”, al igualque en els altres de lliure col·labo-ració, qualsevol soci, amic, simpatit-zant o lector, té les portes obertes aexplicar les seves experiènciescurioses o serioses, simpàtiques otranscendents. Al ser aquest el pri-mer número no hem pogut esbrinargaire en les opinions particulars,però servirà de gran ajut treure unamica més de suc a l'entrevista quevàrem mantenir amb un dels socismés antics del Club, fa pocs dies,per poder emplenar l'apartat del“Personatge”. Naturalment estemparlant del Sr. Ramon Pio i Feixas,que ens va envoltar d'anys d'expe-riències i anècdotes dignes de plas-mar a aquestes pàgines perquè totsvosaltres en gaudiu.

L'amic Ramon, però, el primerque comenta quan se li demanaque faci una mica de comparacióentre el Moto Club d'aquell temps iel Moto Club actual, no dubta enassenyalar que aleshores les activi-tats eren de tots i eren com un granbloc a l'hora de tirar endavant lesiniciatives organitzatives. No diupas el contrari quan des de la mevaignorància li comento que el núme-ro de socis d'aleshores i el d'arapotser, al ser més nombrosos ara,fa més difícil moure tota la maquinà-ria a l'hora i el desplegament de for-ces. Això no implica, necessària-ment, una des coordinació, sinó totun complement amb la finalitat delmateix objectiu.

Però ja entrant en les anècdotes,pròpiament dites, es curiós veurecom el Sr.Pio posa tant d'èmfasi alrecordar al Sr. Pinyol, un mecànicque arreglava tractors a laCarretera de Cardona, i que a tra-vés d'un amic de Solsona va acon-seguir moltes motos antigues, ningúno sabia com les treia però el cases que hi eren i alguns socis delMoto Club en van comprar. Recordaperfectament al Sr. Paulí Gros, elpare del nostre actual amic i soci,que en va comprar una i entre el Sr.Gros i el Sr. Pio l'hi varen afegir unremolc “made in manresa” i volta-ven per la ciutat amb el remolc i lamoto, siguen la diana de moltesmirades i comentaris, suposem quereferits a la originalitat del tema.

Recorda també, i ho anomenema títol ràpid, la moto “Indian”, queals anys quaranta, li afegien una

12

EXPERIÈNCIES DEL SOCI: RAMON PIO

Ramon,corrents en la seva juventut

corretja al gasogen incorporat, persuplir la manca de carburant altaller. Naturalment amb la moto benagafada al terra. Les meravellesd'equilibris que feia el que portavade paquet el Sr. Cantarell, a lescarreres amb “sidecar” No recordael nom però si li recorda l'ofici, eraenterrador i es veu que un malaba-rista molt bo. També, i per acabar,vol ressaltar l'anècdota que el seugermà i altres van organitzar en unadesfilada davant les autoritats del'època, tan civils com militars.

No se'ls hi va acudir altra cosaque disfressar a una moto imitantels carros de combat alemanys, elque normalment coneixem pertancs, però que militarment es diude l'alta manera. Amb uns cartons imolta imaginació (segons podeuveure en la foto adjunta) ja tenien elcarro muntat i a l'hora de batejar-lo,va ser una brillant idea posar elnúmero de telèfon del Sr. CasimirPio i el nom de “ALATAC”. Aquest

nom no tindria importància si no fosperquè llegit al revés diu “CATALA”.I aquella època aquestes bromespodien tenir conseqüències moltmés greus del que es pensava,però l'alegria en que es feia i l'ale-gria en que la joventut ho feia sem-pre van poder més que qualsevolentrebanc polític. Afortunadamentel Moto Club Manresa es un club degent de totes les idees i motivadespel mon del motor. Sense colors,com molt bé deia el Sr. Pio

13

EXPERIÈNCIES DEL SOCI: RAMON PIO

Moto Club Manresa, m’ha dema-nat que fes una petit escrit peraquest butlletí informatiu i comsempre, si el club em demana unacosa, intento fer-ho dintre de lesmeves possibilitats.

Superat ja el 60é aniversari, veigque el club ha preparat la tempora-da 2007, amb un extens calendaride proves de diferents modalitats;pujades de velocitat , dirt-tracks,enduro, moto-cross, rallis de motosantigues i cotxes clàssics.

Donant un cop d'ull a aquestcalendari, veurem que es dóna unaclara tendència a les curses develocitat de muntanya, tema quetractarem en aquesta edició.

Els qui som més grans, recorda-rem que el Moto Club Manresa, ve

organitzant curses d'aquest tipusdesde fa molts anys i per ser mésconcret, m'agradaria fer un petitcomentari de la mítica pujada delPont de Vilomara, i el primer queem ve a la memòria, és la granexpectació que despertava aques-ta cursa a la afecció.

Tancant els ulls, recordo lapanoràmica de la cursa que mos-trava els centenars de espectadorsacumulats en el sinuós i especta-cular traçat de la pujada, sobre toten els últims revolts, “acomodats” ales “grades” naturals amb l'entrepà ila bota de vi, disposats a veure elgran espectacle de velocitat.

També és interessant recordarla gran quantitat de pilots manre-sans que participaven en la prova.

14

EXPERIÈNCIES DEL SOCI:FRANCESC SEGUÉS

Marevallosa vista del famós i històric Pont de Vilomara.

Amb motos, Ton Marsinyach i JuliCollado van ésser dels més desta-cats, sempre disputant els primersllocs als reis de les curses de mun-tanya, que en aquells temps erenels grans especialistes, RicardFargas i Carles Giró. En l'apartat decotxes, Torrabadella, Dalmau ,Brucart i altres, destacaven en laseva participació.

Comentari apart mereixen moltsmés pilots manresans, que prepara-ven las seves motos de carrer o detreball, per prendre part a la cursa;per ells el resultat era el de menys;l'important era pujar al Pont deVilomara.

El públic gaudia de les especta-culars derrapades de les motos idels “trombos” dels cotxes que esproduïen a la ràpida “curva de dalt”,aplaudien aquestes accions i demanera molt especial quan elpotent Porche de Joan Fernándeztancava la matinal quasi semprecom a guanyador.

No puc passar per alt la mecàni-ca d'aquells temps, quasi totanacional, com Derbi, Vespa,Bultaco, Ossa, Montesa Sanglas,Seat, Renault, Simca i d’altres.

Els nous temps i el progrés,varen fer claudicar la inoblidableprova; una llàstima, perquè la puja-da del Pont de Vilomara , per alsmanresans ,era una cursa “dife-rent”.

Però el Moto Club Manresa jatenia una nova alternativa persuplir-la; la Pujada en Costa Callús– Sant Mateu.

Aquesta pujada s'ha anat conso-lidant any rera any, doncs estem jaa la novena edició i actualment es laprova reina de aquesta especialitat.El seu recorregut llarg i tècnic esapreciat pels pilots tan de motoscom de cotxes i avalada per la sevapuntuació, pels respectius campio-nats catalans. Per sort, la geografia del Bages,dóna més opcions pel muntatge deproves d'aquest tipus, i l'any passates va portar a terme la primeraPujada en Costa de Artés - VistaPirineus, amb la participació demotos i dels espectaculars “quads”,i també la Pujada en Costa deMarganell - Can Masana; ambduesvaren tenir un gran èxit de participa-ció Aqueix any veiem incorporada lanova Pujada en Costa de SantSalvador de Guardiola, i em constaque els responsables han dissen-yat un recorregut vistós, atraient isegur.Precisament, m'agradaria ressaltarla gran tasca que fa el Moto ClubManresa, referent a la seguretat,tant per als pilots, com per alsespectadors. No s'escatimen mit-jans de protecció i sempre respec-ten la natura de l ‘entorn.Per acabar, vull dir que veig moltpositiva la incorporació de nousmembres a la junta, ja que tenenganes de fer coses, a sobre, les fanbé, i amb molta dedicació, i sempreamb el suport i assessorament delsveterans de la junta. Molta sort i endavant Moto Club

15

EXPERIÈNCIES DEL SOCI:FRANCESC SEGUÉS

Moto ClubManresa és prouconegut pel seu llarghistorial d’organitza-ció d’activitats delmón del motor, peròhi ha un sector, el demoto de carretera,en el que pensenque no hi ha massamoviment dins elClub i és en aquestàmbit, en el que enshan demanat col·laboració per talde donar idees per dinamitzaraquesta secció.

No calen gaire presentacions,ens coneixeu tots, som el VicençComa i la Cecília, ens agrada viat-jar en moto des de fa molts anys,lluny i a prop, sols i en companyia,però sobretot amb la llibertat quedóna parar i engegar, quan vols, ion vols, sense tenir que dependred’horaris; el nostre plaer més granha estat sempre marxar de casaamb la moto, les maletes i unsquants mapes, tenir dies per enda-vant i enfilar la ruta triada sensetenir res contractat.

Així hem viatjat molt, i forçalluny, ara estem prejubilats i tin-drem més temps per voltar, però sipodem col·laborar en alguna cosa,amb els amics del Moto Club, enshi prestem gustosament.

Aprofitem per il·lustrar aquestapropera col·laboració amb algunafotografia de les moltes que hemanat acumulant any rera any.

FOTO Nº1 – Hem fet travessesamb moto de muntanya.

Aquí estem al Marroc, a punt decomençar la pista del llac Iriki. ElMarroc és un dels nostres païsospreferits, si pot fer de tot: aventura,platja, visites culturals...

FOTO Nº2 – Aquí estem a lapenínsula del Sinaí (Egipte) l’any1995, observeu que portem una

16

EXPERIÈNCIES DEL SOCI: VICENÇ COMA

matrícula del país a la nostramoto, a Egipte, després de fer totsels tràmits que cal per entrar elvehicle al país, et donen unamatrícula per poder circular.

FOTO Nº 3 - Aquí estem a Síria,l’any 1993, poc després de laGuerra del Golf, veníem dePalmira i, a prop de la fronteraamb Iraq, vèiem aquest cartellindicador, entre Bagdad (Iraq) iDamasc (Síria), tot rebregat perles bales que hi haviendisparat.

FOTO Nº 4 - Senseanar tan lluny, una bonaopció, quan a Manresa hifa tanta calor, és anar aGalícia, com en aquestafoto del juliol passat, aquítanta calor i allà, ja hoveieu, una boira benespessa.

Podríem suggerir di-verses excursions per

començar a fer ambient motero:·Recorregut pel Coll de Comiols

i el Pantà de Camarasa amb dinara Fontllonga. Uns 250 Km.

·Recorregut per l’interior deTarragona: muntan-yes de Prades,Poboleda, el Mont-sant... Més o menys300 Km.

·Excursió a Rodad’Isàbena (Osca).Aprox imadament ,500 Km.

·Dinar al Delta del’Ebre, passant perl’interior i tornant perla costa. També uns450 Km.

I quan un grup degent s’animi, es podria organitzaruna sortida al Marroc, per carrete-ra i bons hotels.

El món és gran, i no s’acabaranels llocs on es pot arribar en moto,només calen ganes de voltar,idees no en faltaran.

17

EXPERIÈNCIES DEL SOCI: VICENÇ COMA

La història de la motocicleta es,relativament, curta, com tots elvehicles mecànics de transport.L'home va començar amb l'aplica-ció de la màquina de vapor altransport, el que va significar uncanvi enorme en els costums imaneres d'actuar de la gent de laèpoca. Les distàncies es reduïen iera molt més fàcil sortir, viatjar iveure món, la vella aspiració de totésser humà. El ferrocarril, el vai-xell de vapor van facilitar el trans-port ràpid de mercaderies i homes,però tots plegats eren mitjans decomunicació i transport de caràc-ter col·lectiu. Fins que no es vageneralitzar la utilització del motord'explosió no es va crear el vehicled'utilització personal i en aquestcontexte la motocicleta ocupa un

lloc destacat ja que es el prototipde la màquina individual de trans-port motoritzat.

De fet la motocicleta es pot con-siderar com de creació anterior alautomòbil de gasolina. La primeramotocicleta la va construir Daimlerper demostrar les possibilitats delmotor d'explosió en la propulsiómecànica.

Lenoir havia fabricat un motorde gas i d'altres van millorar el seucicle de funcionament fins arribaral que al final perduraria i que vaser establert per Beau de Rochas.Daimler es va preocupar, alesho-res de possibilitar la marxa delmotor d'explosió amb un combus-tible líquid,estalviant-se la enutjo-sa fabricació del gas de l'alume-nat, o del gas pobre, i va establir el

18

HISTÒRIA DELS INICIS DE LA MOTOCICLETA

Prototip de Daimler de 1885

motor d'explosió amb petroli oamb benzina.

Solucionat el motor com amàquina fixa, Daimler va assajarel seu comportament per la propul-sió de vehicles i a l'any 1885 vafabricar una moto rudimentària a laque va aplicar un dels seus motorsde mig cavall de potència. La motoera de construcció mixta, la meitatde fusta i la meitat metàl·lica, lesrodes de fusta amb llantes de ferroi els coixinets eren llisos, ja que noexistien els de rodaments de bolesa aquella època. El fet queDaimler apliques el seu motor aun vehicle de dues rodes i no a uncotxe hom pensa que té el seu ori-gen en les complicacions del dife-rencial i de la direcció, inexistentsen una motocicleta.

Per la figura del prototip (queadjunto), es fàcil entendre que laconstrucció del mateix no prospe-res i no acabes d'agafar embranzi-da. Van tenir de passar algunsanys, encara, perquè es tornés aintentar la motorització dels bici-cles.

Tampoc no va sergaire l'èxit d'algunesbicicletes a vapor, nitricicles, també avapor del constructorDion. Daimler haviaensenyat el camí i elmotor de benzinasubstituïa al de vaporen els automòbils; lamoto va seguir l'exem-ple del genial precur-

sor i a l'última desena del segleXIX va començar la construcció dela més curiosa i atrevida màquinad'aquest tipus.

El el saló de Paris de 1895 esva presentar la moto Millet propul-sada per un motor policilíndricrotatiu. Els cinc cilindres del motorfeien, al mateix temps, el paper deradis de la roda. La màquina vafracassar ja que era molt pesada ipoc estable. Mentrestant en Dionhavia presentat el seu tricicle ambmotor d'explosió, de un cilindr, queva superar tot el que s'havia fetfins aleshores. El seu motor a ale-tes va servir de patró a molts altresconstructors i es va iniciar la pro-piament dita era del motociclisme.La moto alemanya Heigel ambmotor monocilíndric de 100 per100 i transmissió per cardan, laPeunsugton, anglesa, equipadaamb un motor horitzontal de dosbieles atacant directament la rodaposterior, son motos que es podenesmentar, com a realitzacions definals del segle XIX.

19

HISTÒRIA DELS INICIS DE LA MOTOCICLETA

Benvolgut amic, El meu nomes...... bé això no ve el cas, sóc unmembre més d'una colla que, unbon dia de fa 61 anys, ens vàrematrevir a fer quelcom que ens fesdiferents dels altres.

La primera cursa que jo vaigveure va ser l’anomenada "Subida en Cuesta Montserrat", lla-vors es deia així, d’això ja fa tren-ta anys, i la veritat és que em vaimpressionar molt, veure lesmotos i els cotxes pujant tantràpid, i com tot a aquesta vida, deles primeres experiències , sem-pre et queda un bon record.

Durant anys vaig viure i veuremoltes pujades en costa, com lanostra " Pujada al Pont de

Vilomara"; " Sant Feliu deCodines; " Gironella - Casserres",que per cert, hi tinc un molt malrecord degut a un accident, va sercontra una pil·lona de la carreteraque no estava ben protegida,resultat: 60 dies de guix. Durantanys les Pujades en Costa eren elprincipi de futurs corredors queamb els anys arribarien als circuitstancats, la marxa d'aquests, però,va fer que les Pujades perdessinparticipació i amb el temps es vandeixar de fer.

I així, enyorats d’aquells temps,aquella històrica colla, junt ambuna colla més jove, ara fa tresanys ens vam proposar fer, 40anys després, la " Pujada en

20

PUJADES EN COSTA

Imatges de la gran Participació en la Sortida a La P ujada Sant Mateu 2006

Costa Callús - Sant Mateu deBages". I aprofitant tot el muntatgeque fem pels cotxes, ho vàrem fer,i el resultat va ser bastant positiu.Però, serà perquè estimen lesmotos, o perquè som masoquis-tes, vam proposar-nos fer unrepte més gran, en ves d’una, fer-ne tres de curses, i després de tro-bar les carreteres i realitzar-les, laresposta va ser molt millor que lade l’any abans.

I arribem a aquest any, i no sé sies perquè, és el que fa 61, quefent un joc de números dóna 7,número màgic de molta gent impli-cada en el món delmotor incloent-m’hi ami, ens fa creure queserà el nostre any“AMEN". Hem inclòsen el Calendari unaprova més, encara i jaen són quatre amb ladistinció de Cam-pio-nat de Catalunya, que

tot sigui dit, no hi ha cap Club deCatalunya que ho tingui.

MOTO CLUB MANRESA, fa ungran esforç per la seguretat de totsels pilots i del públic, i convida atothom que tingui una moto, siguila que sigui, ja que hi ha catego-ries per tots tipus de motos, a pas-sar un dia de curses amb nosal-tres, a on es trobarà amb mitjansque el faran sentir segur dins lacarrera, i sobretot, ben rebut per la" Colla Vella" i la no tan vella queavui com que fa anys i anys fan lescoses amb la mateixa il·lusió desempre.

21

Liiurament de Premis en la pujada Sant Mateu 2006

El Públic no deixa d’augmentar any rera any.

PUJADES EN COSTA

ESQUEMES de FUNCIONAMENT

El motor per la propulsió de lamoto és el motor anomenat d’ex-plosió, potser resultaria més ade-quada l’expressió de motor decombustió interna, però en realitat,la combustió ràpida de la barrejagasosa en l’interior del cilindre s’as-sembla més a una explosió que auna combustió, i la forma com esprodueix i propaga aquesta com-bustió completa l’analogia.

En un canó la força de l’explosióés utilitzada per llançar lluny unprojectil. En el motor, aquestaforça, actua sobre el pistó. En lacambra del canó es fa esclatar unacàrrega d’explosiu i els gasos pro-ducte de l’explosió empenyen labala, llençant-la lluny. En el motord’explosió, l’explosiu sòlid del canó

és substituït per una barreja gaso-sa que s’inflama fàcilment i ambrapidesa; el cos del canó és el cilin-dre del motor, i la bala és el pistó.

Al produir-se l’inflamació de labarreja explosiva, el pistó del motorés empès de la mateixa maneraque la bala del canó, però un dispo-sitiu especial el manté unit a lamaquina, de forma que impossibili-ta que sigui llençat a l’espai.

La pressió, o força de l’explosió,que empeny el pistó pel cilindre éstransmesa al eix del motor mitjan-çant un mecanisme de biela imaneta, que és el clàssic sistemautilitzat en tots els casos que convétransformar un moviment rectilinialternatiu, o de va i ve, en un de cir-cular continu. La mola d’afilat i labicicleta són exemples d’aquestmecanisme transformador delmoviment, que és un dels mésgeneralitzats en tot tipus de màqui-na.

Abans de passar a la descripciódel funcionament del motor d’ex-plosió anem a establir un esquemadel mateix que ens permeti fer-noscàrrec del seu conjunt i de la funciódels seus òrgans.

La figura 7 presenta una seccióesquemàtica del motor. En l’interiordel cilindre C va disposat el pistó P, que llisca ajustat com l’èmbold’una xeringa o bomba. A sobre delcilindre es troba una cambra queforma cos amb el mateix i on vandisposades les vàlvules A i E quepermeten mantenir la cambra tan-cada i aïllada de l’exterior, o oberta

22

MECÀNICA D’ABANS:EL MOTOR D’EXPLOSIÓ

per possibilitar l’entrada i sortida degasos quan sigui necessari.

El moviment del pistó ve guiatpel cilindre, i com que aquest ésrecte, el moviment és rectilini. Alser la llargada del cilindre limitada,el recorregut del pistó també ho és,i al arribar al extrem d’aquest reco-rregut, per que pugui continuar elmoviment, és necessari canviar elseu sentit, fent que el pistó tornienrera. Tal com s’ha dit, és neces-sari transformar el moviment rectili-ni alternatiu del pistó de tal forma,que l’esforç de les successivesexplosions que es produeixen en lacambra de compressió pugui serutilitzat. Quan el pistó arriba a la fide la seva carrera, empès per l’ex-plosió, és precís fer-lo arribar denou a la part inicial de la mateixa iposa’l en condicions d’aprofitar denou l’esforç d’una altre explosió.

Per això s’utilitza el generalitzatsistema de biela i maneta, quetambé ve indicat en l’esquema dela figura a la que ens hem referit. Elpistó P comunica el seu movimenta una barra B anomenada biela,que pel seu extrem superior, o peude biela, va unida al mateix de talforma que el permet oscil·lar.L’altre extrem de la biela, o cap, vaunida a una maneta M, o eix acol-zat, de tal forma, que al empènyerla biela es produeix el gir, o rotació,del eix de la maneta.

Gràcies a aquest mecanisme, albaixar el pistó P empeny la biela B,que alhora, empeny la maneta ocigonyal M, que no pot realitzaraltre moviment que el de rotació, ogir, al voltant del eix O. La llargadade la maneta M limita la carrera orecorregut del pistó; aquest reco-rregut és el doble de la llargada de

23

MECÀNICA D’ABANS:EL MOTOR D’EXPLOSIÓ

Fig.- 7

la maneta. Suposant que el movi-ment del pistó s’inicia en el puntsuperior, com indica el gràfic I de lafigura, que és designat com a puntmort superior, la maneta ocupa laposició del dibuix.. Al baixar el pistóP la maneta gira en la forma que esmostra al dibuix i quan la posició dela maneta és la indicada en el grà-fic II de la figura, el pistó ha cobertla meitat del seu recorregut o carre-ra. El pistó segueix baixant fins alpunt inferior del seu recorregut, opunt mort inferior, en el que el con-junt d’elements del mecanismequeden com en el gràfic III de lafigura. Al continuar girant la manetao cigonyal, la biela empeny al pistócap a dalt, obligant-lo a tornar a laseva posició inicial.

El recorregut que fa el pistóentre el seu punt mort superior i elseu punt mort inferior es diu carre-ra, i és igual al doble de la llargadade la maneta o cigonyal.

Exposat aquest esquema delmotor, anem a passar al seu fun-cionament

.MOTOR DE QUATRE TEMPS

El motor d’explosió de quatretemps funciona segons el cicle des-crit per primera vegada pel francèsBeau de Rochas i que comprèn lessegüents fases o temps: aspiració,.compressió, explosió i escapa-ment.

En la figura 8 es presenta ensecció i esquematitzat un motord’explosió. Tal com s’ha dit, l’explo-siu utilitzat en el motor es unabarreja gasosa formada per vaporsde gasolina i d’aire, que entra en elcilindre per el pas o orifici A, que ésel conducte d’admissió.

El primer temps o període d’ad-missió correspon als dos gràfics I, ies desenvolupa mentre el pistórecorre una carrera complerta des-cendent amb la vàlvula o orificid’admissió A oberta. Al iniciar-se elprimer temps el pistó ocupa la partsuperior de la seva carrera, i al bai-xar origina una depressió en l’inte-rior del cilindre que produeix l’aspi-ració de la barreja de gasolina iaire. Quan el pistó P arriba al finalde la seva carrera, o sigui quan lamaneta o cigonyal ha cobert unasemirrevolució, que és la que es

24

MECÀNICA D’ABANS:EL MOTOR D’EXPLOSIÓ

Fig.- 8

veu ratllada en el dibuix, acaba elprimer temps o període d’admissió.

Al arribar el pistó al final de laseva carrera descendent, la vàlvulao pas d’admissió A es tanca, i alpujar de nou el pistó comença elsegon temps, o temps de compres-sió, que es desenvolupa tambésobre una semirrevolució de lamaneta, o cigonyal, que correspona la carrera ascendent del pistóindicada en el gràfic II. Al pujar elpistó els gasos aspirats durant elprimer temps, són comprimits enl’interior del cilindre, ja que enaquest segon temps estan tanca-des la vàlvula o orifici d’admissió Ai la d’escapament E. Al final delsegon temps, o període de com-pressió, els gasos ocupen l’espaique queda a sobre del pistó, en elque es produeix l’explosió de labarreja comprimida.

La barreja comprimida en lacambra es troba en condicions decremar molt ràpidament, produint elque s’anomena explosió, quan s’i-nicia la seva combustió per unamitjà qualsevol.

Aquest fenomen és produït en elmotor d’explosió mitjançant unaguspira elèctrica que salta entre lespuntes B, gràfic III, i que té lloc enel moment que s’inicia el tercertemps, o període d’explosió.Aquest període es desenvolupadurant la carrera descendent delpistó i constitueix l’únic recorregutque efectua l’èmbol produint untreball. Aquest tercer temps, quecorrespon al període de combustió

o explosió dels gasos, és l’únicperíode motriu del motor i es pro-dueix en les condicions que indicala figura. Les vàlvules, o orificis,d’admissió A i d’escapament E esmantenen tancats i l’augment devolum produït en els gasos a causade la temperatura generada perl’explosió, dona peu a una pressióque empeny el pistó originant lacarrera de l’explosió, o tercertemps, que acaba quan el pistóarriba al punt mort inferior, desprésd’haver cobert el cigonyal la mitjarevolució que es veu ratllada en eldibuix.

Al pujar de nou el pistó (gràficIV) comença el quart i últim cicle,que és el corresponent al períoded’escapament. Durant aquesttemps els gasos cremats, productede la combustió, han de sortir delcilindre. Per això la vàlvula o orificid’escapament E es manté obertadurant la carrera ascendent delpistó, que s’encarrega d’expulsarels gasos cremats a l’exterior.

Al finalitzar el quart temps, elcilindre queda net de gasos cre-mats i està en condicions d’aspirarde nou gasos frescos per comen-çar una altra vegada el cicle, ambel primer temps d’aspiració.

El funcionament del motor d’ex-plosió, segons el cicle a quatretemps, es produeix durant quatrecarreres del pistó, equivalents adues revolucions de la menta ocigonyal. S’ha de fer palès que delsquatre temps, un solament (el d’ex-plosió) és motriu, el que equival a

25

MECÀNICA D’ABANS:EL MOTOR D’EXPLOSIÓ

dir que cada dues revolucionsnomés es produeix un quart derevolució propulsora o motora, sentles altres resistents.

MOTOR DE DOS TEMPS

A més a més del motor d’explo-sió de quatre temps, s’aplica tambéa la motocicleta, el motor funcio-nant segons un altre cicle, anome-nat com de dos temps. En realitat,el principi de funcionament delmotor de dos temps és el mateixque el de motor de quatre temps,doncs en els dos motors la barrejadel combustible és aspirada pelmotor i pateix una compressióabans de ser encesa. Però en elmotor de dos temps s’efectuensimultàniament algunes d’aquestesoperacions, de manera que delsquatre cicles, en comptes de realit-zar-se durant quatre carreres delpistó, o sigui dues revolucions delmotor, es produeixen en dos carre-res o una volta. D’això resulta queen el motor de dos temps és pro-dueix una explosió a cada revolu-ció, mentre que en el de quatretemps, tal com ja s’ha dit, només esprodueix una explosió cada duesvoltes.

Existeixen diversos sistemes demotor a dos temps, però el més uti-litzat en motociclisme és el senzillmotor anomenat de tres finestresamb admissió de gasos pel càrter.

La figura presenta en seccióesquematitzada el motor a dostemps que hem parlat. L’orifici o

lluerna d’entrada als gasos és L, lalluerna d’admissió en el cilindre ésA, l’orifici o finestra d’escapamentés E, i el conducte o pas de comu-nicació dels gasos entre el càrter Ki el cilindre és C.

En el motor a dos temps deltipus a tres lluernes, l’entrada i lasortida dels gasos és produeix perfinestres o lluernes disposades enla paret del cilindre i que són deixa-des al descobert o tancades pelpistó en el seu moviment d’anada itornada..

Un altre característica del motora dos temps d’aquest tipus és la depresentar el càrter K completamentestanc, de tal manera que en el seuinterior puguin ser comprimits elsgasos, com si és tractés de la cam-bra d’un cilindre.

El gràfic I de la figura 9 presentael pistó P a la fi de la seva carreraascendent, que dóna lloc a una dis-minució de volum en la part supe-rior del cilindre i a un augment en elvolum de la part inferior, que estàen comunicació amb el càrter K. Enaquestes condicions, es produeixuna compressió dels gasos que estroben en la cambra de compressióa sobre del pistó, mentre que en elcàrter s’origina una depressió queaspira els gasos combustibles através del conducte o lluerna d’en-trada de gasos L, que és deixada aldescobert pel pistó en la sevacarrera ascendent.

Quan l’èmbol o pistó P arriba alpunt mort superior de la seva carre-ra, els gasos que es troben en la

26

MECÀNICA D’ABANS:EL MOTOR D’EXPLOSIÓ

cambra de compressió han sigutcomprimits i estan en condicionsd’inflamar-se i produir l’explosió. Enla posició del gràfic I de la figura 9,el càrter està ple de gasos combus-tibles a pressió normal, mentre enla cambra de compressió es trobaun volum comprimit de gasos apunt d’inflamar-se.

En aquest moment salta la gus-pira al B i es produeix l’explosióque empeny el pistó cap avall, ini-ciant el temps d’explosió represen-tat en el gràfic II de la figura.

Al acabar aquesta carrera (gràficIII) el pistó deixa al descobert l’orifi-ci, o lluerna, E per on surten a l’ex-terior els gasos produïts per lacombustió, iniciant-se el període otemps d’escapament. A l’hora queels gasos aspirats que és trobavenen el càrter, queden sense comuni-cació amb l’exterior, per haver tan-cat el pistó al pas L i, al baixaraquest, són comprimits en el càrterK.

Així les coses, al arribar el pistóal seu punt mort inferior (gràfic IV),

27

MECÀNICA D’ABANS:EL MOTOR D’EXPLOSIÓ

Fig.- 9

deixa al descobert la lluerna, ofinestra, d’admissió A, que està encomunicació amb el càrter mitjan-çant el pas o conducte C, i per laque els gasos, que es trobavencomprimits allà, passen al cilindre.En aquest temps es produeixen,doncs, quasi simultàniament l’es-capament dels gasos cremats il’admissió dels frescos en el cilin-dre. Aquest fet simultani és una deles dificultats de realització delmotor de dos temps, i una de lesseves particularitats més interes-sants.

Per que els gasos frescos i elscremats no es barregin, els motorsa dos temps clàssics, presentavenun pistó P especial, provist d’undeflector o envà en el fons, contrael que xocaven els gasos proce-dents del càrter que s’arremolina-ven de tal forma, que dificultava laseva barreja amb els gasos d’esca-pament que sortien pelcostat oposat del cilin-dre.

En els modernsmotors de dos temps,el pistó no presental’envà deflector, asso-lint la separació entreels gasos frescos d’ad-missió i els crematsd’escapament, dispo-sant els orificis, o lluer-nes, de forma queresulti difícil la barrejade les corrents d’entra-da i sortida. La coinci-dència de l’entrada i la

sortida dels gasos, és una de lesdificultats que s’ha de vèncer en elsmotors de dos temps.

Al pujar de nou el pistó (gràfic V)tanca el pas d’admissió A i el d’es-capament E. En aquestes condi-cions els gasos frescos que es tro-ben en el cilindre són comprimits,mentrestant en el càrter és pro-dueix una depressió.

Gràcies a aquesta depressió esprodueix l’aspiració dels gasosfrescos quan el pistó arriba a laproximitat del seu punt mort supe-rior i deixa descoberta la lluernad’entrada de gasos L, de la formaque indica el gràfic I de la figura 9.Quan el pistó arriba al final de laseva carrera, els gasos que es tro-baven en la part superior del cilin-dre, queden comprimits en la cam-bra de compressió, i estan en con-dicions de ser inflamats, produintun nou temps de motor.

28

MECÀNICA D’ABANS:EL MOTOR D’EXPLOSIÓ

Fig.- 10

El motor a dos temps,és una màquina deconstrucció molt senzillai té avantatges de fun-cionament molt interes-sants. Per cilindre espresenta un temps motorper revolució, o siguique, a igualtat de cilin-dres, posseeix una fre-qüència d’esforçosmotors doble que la dequatre temps. Per unaaltra part, la possibilitatd’utilitzar el pistó comelement distribuïdor,permet una construcciómés econòmica i senzi-lla. En contra d’aquestesavantatges, presenta elsinconvenients derivatsde la coincidència delsperíodes d’admissió id’escapament en el cilin-dre, que es tradueix, jasigui en la sortida ambels gasos d’escapament d’una partdels gasos frescos, com en la per-manència en el cilindre, dels gasoscremats, que disminueixen l’eficà-cia al omplir-ho de gasos frescos.

Els progressos realitzats enaquest tipus de motor dels últimstemps, l’han permès millorar nota-blement, augmentant la seva difu-sió i popularitat.

Un dels perfeccionaments regis-trats, és el consistent en la substitu-ció dels pistons amb deflector, perpistons a fons pla, possibilitada perl’establiment de cilindres amb les

lluernes d’admissió i d’escapa-ment, disposades de forma queevita la barreja dels gasos frescosque entren en el cilindre amb elscremats que en surten.

En la figura 10, es presenta unmotor a dos temps clàssic, amb elpistó a deflector, i en la figura 11 unmodern motor a dos temps amb elpistó a fons pla. El gràfic I indicacom es produeix la corrent delsgasos, veient el cilindre en seccióhoritzontal, i la figura II, tal com espresenta observant el cilindre a tallvertical.

29

Fig.- 11

MECÀNICA D’ABANS:EL MOTOR D’EXPLOSIÓ

30

Aquest espai està dedicat alsoci, i el pot utilitzar per anunciarqualsevol cosa relacionada amb elmotor i que vulgui vendre.

La forma de fer-ho és contac-tant amb nosaltres mitjançant eltelèfon 938723620 (Vespres) o al625529338 (Durant el dia)

BORSA DEL MOTOR

Es ven una Honda Vision; unaCota 250 cc. de Trial i unaGuzzi antiga de 65 cc. Infor-mació al telèfon 615944543.

Es ven un Carenat de Com-petició per una Ducati Elite de200 cc. Preu a convenir. Infor-mació al telèfon 654155895.

*

*

RACÓ DEL POETA DEL MOTO CLUB Genet d’una bèstia de fèrrica estampa

Va l’ésser frenètic – cavall desbocat - ...Qui sap si aquesta ànsia és joia o és trampa?

No serà que cerquen, brunzents, llibertat?

Amb poder indòmit la cavalcadura,Escala pels marges, viola camins...Rondina ferotge per la singladura

I amb panteix fantàstic assoleix els cims.

Embriac diable senyoresa l’orsaI vola per rutes de l’aire i el vent;

Els cilindres clamen la llei de la forçaDels cavalls mecànics, barroerament.

Insurgents, fuents cavallers ascetes,Trenquen el silenci del bosc adormit

Amb ressons simbòlics d’ancestrals trompetes,Que les valls retornen fins a l’infinit.

El corcer metàl·lic presumeix d’un rastreQue marca el domini d’un món lacerat;

Massa l’home oblida, sovint el seu rastre,Cercant en la ciència, motius d’ansietat.

31

Per ser soci de la nostra entitatnomés cal que ompli la butlleta desubscripció a baix exposada, ambles seves dades, i ens la pot enviar,tant per fax al 938723620, com percorreu electrònic al mail moto-club@motoclubmanresa.com, o siho vol, per correu normal a nom deMoto Club Manresa, Muralla deSant Francesc, nº 49 (Hotel PereIII). També ho pot fer directamentper telèfon al nº 938723620 nomésa partir de les 20:00 hores, o al625529337 (Sr. López). És impor-tant que doni les seves dades ban-càries, per així poder domiciliar elcobrament. Si no, li hauran de venira cobrar a casa seva, el que incre-mentarà el preu de la quota en 5euros.. L’import de la Quota anuales de 36.00 euros.

COM PUC SER SOCI?

Us vull explicar una entremalia-dura dels anys 50, de les moltesque es feien en aquella època, ique com anècdota creiem que ésinteressant.EL TANC

En els anys 50 no es podien dirmoltes coses de les que es pensa-ven, i els que tenen una edat benbé que ho saben, i per això moltagent s’expressava amb segonesper dir algunes coses sense queels enxampessin els governantsd’aquella època. I ara us n’oferimuna mostra:

L’any 1953 es va fer a Manresauna batalla de flors, el lloc on esfeia era al Passeig Pere III, i hidesfilaven carrosses guarnidesDoncs, els amics del Moto ClubManresa, el Sr. Casimiro Pio, ELSr. Consol, el Sr. Goberna i el Sr.Botifoll, van muntar a sobre d’unamoto BSA junt amb el seu sidecar,

el Tanc que veiem a la foto, men-tre que ells anaven disfressats demilitars. Van desfilar davant de lesautoritats de l’època com l’alcalde,la Guàrdia Civil i la PoliciaNacional. I en la part frontal delTanc hi havia escrit com a títol“ALATAC”, que si ho s’hi fixeu, lle-git al revés, deia “CATALA”. Totuna afronta a la repressió franquis-ta de l’època.

32

ANÈCDOTES: EL TANC

Ramon Pio, Consol, Goberna i Botifoll, exposant el tanc de creacio pròpia.

33

Ralli de Motos Antigues.

Ens plau comunicar-vos queja estem preparant la Trobada deMotos Antigues de Manresa d’a-quest any, en la que hi podran parti-cipar totes les motos que estiguinfetes d’abans de 1940 incloentaquest any també..

Com sabeu, cada any escanvia l’itinerari, fet cada vegadamés complicat, però sabem que aixíli donem un atractiu més. No obs-tant, aquest any hem llençat la tova-llola, i hem descartat ferla de dosdies, com ho havíem estat fentdurant anys. I això es degut a lapoca participació que hem anattenint aquests últims anys. Per això,també, volem agrair als fidels corre-dors, acompanyants i col·labora-dors, que hagin anat venint aquestsanys, fent possible aquesta prova,són els millors.

Ralli de Santpedor.

També s’està buscant elrecorregut del Ralli Clàssic Sant-pedor de cotxes, fet que ens estàcostant molt, ja que no trobemcarreteres per on no hi haguem pas-sat encara, i es clar, no només hande ser poc conegudes si no quetambé han de tenir bastants gira-volts, perquè si no, les proves deregularitat no seran tan bones, i pelspilots no es farà tan atractiu.

PREPARACIÓ DE PRÒXIMES TROBADES

Images de l’última Trobada de Motos Antigues de Manresa al Passeig Pere III

34

Fira d’Artés

El dia 15 d’abril organitzem unaTrobada de Motos Antigues encol·laboració amb “Els Amics de laMoto d’Artés”, la qual ens portaràfins a Avinyó, on farem una micad’esmorzar i després, deixaremles motos exposades en la Firad’Artés, mentre nosaltres aprofi-tem per donar-hi un volt.Seguidament es farà un dinar degermanor per acabar de completarla jornada, tot això sota el patroci-ni de l’Ajuntament d’Artés.

Can Padró.

També queda per concretar la datala Cursa de Velocitat al Circuit deCan Padró, organitzada perGEMOCAT i amb els càrrecs icontrols oficials del Moto ClubManresa, en les categories dePromoBike. Us mantindrem infor-mats

COL·LABORACIONS AMB ALTRES ENTITATS

SERVEIS DEL MOTO CLUB MANRESA

El nostre club us pot oferir els següents serveis:

* Certificació de Catalogacio de Vehicles Històrics

* Tramitació de Llicències per Corredors de cotxes i motos

* Borsa del Motor del Vehicle Antic i Modern

* Informació Curses i Contactes amb Federacions i Corredors

* Col·laboració amb altres Clubs en Temes Esportius

* Tramitació de Càrrecs Oficials amb Moto i Cotxe

* Material Publicitari: Clauers, Pins, Escuts de Roba, paper i jerseis

35

El Moto Club Manresa es la ter-cera entitat de les seves caracte-rístiques amb més antiguitat aCatalunya.

La fundació del Club es va pro-duir l’any 1946.

En els seus 60 anys de vida, haorganitzat una prova puntua-ble pel Campionat delMón, vint-i-una corres-ponents als diferentsC a m p i o n a t sd’Espanya y més decent vàlides pelsCampionats deCatalunya.

Al 2006 es va dur aterme onze competicions delmón del motor; nou motociclistes ydues automobilístiques.

Les disciplines organitzadesl’any del seu 60é aniversari vanser Carreres en Costa, Dirt-track,Motocross, Enduro, Supermotard iRal·li de Motos Antigues en l’apar-tat motociclista y Muntanya yClàssics en l’apartat automobilís-tic.

El Moto Club està format pelsmés veterans i experts coneixe-

dors dels esports delmotor y per jovesemprenedors que apor-ten l’impuls necessari

per evolucionar ambrapidesa en el món orga-

nitzatiu mantenint les bases iaplicant els coneixements dequins gaudeixen d’un reconegutprestigi en la competició motoci-clista automobilística. S’ajuntendoncs, experiència i joventut.

HISTÒRIA DEL MOTO CLUB MANRESA

36