BUTLLETI INTERIOR DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA D'EXPRESOS POLÍTICS(RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

NOVA ETAPA Núm. 41 TERCER TRIMESTRE DEL 2005

DONATIU: 0,60 €

EditorialA QUI INCOMODA LARECUPERACIÓ DE LA NIEMÓRIAANTIFRANQUISTA?Darrerament estan proliferant en mitjans d'opinió, aEspanya i també a Catalunya, posicions conträries alprocés de recuperació de la memòria histórica de laIluita antifranquista en general i en particular, a casanostra, contra el projecte de Memorial Democràticimpulsat per la Conselleria de Relacions Institucionals iParticipació de la Generalitat.Moltes d'aquestes opinions argumenten un carácteresbiaixat políticament i per tant partidista de larecuperació de la memòria histórica, que pretesamentseria maniquea, reduccionista i excloent; ni més ni menys.No cal dir que aquest esbiaixement seria cap a l'esquerrai que la crítica prové de posicions situades a la dreta, ocentre-dreta nacionalista.El problema está que totes aquestes opinions es basenen una gran falsificació de la qüestió. Argumenten desdel supòsit que es vol fer una relectura de la guerra civil,que es volen tornar a remoure els seus patiments ibarbaritats, "girar la truita" a la lectura franquista, i quetot això es vol fer exclusivament des de posicionsideològicament d'esquerres. Saben que no és aquestala qüestió. Ni es pretén reobrir el tema de la guerra civilni es vol girar cap truita histórica. El que es pretén és unacte de justicia amb el conjunt de la lluita contra la dic-tadura franquista, incorporar-la a la memòria col »lectiva,i explicar i difondre com ha costat que en aquest paístinguem llibertat.Del que es tracta és d'impulsar un anclatge de les arrelsdels valors democràtics per projectar-los cap al futur iconstruir un nexe entre generacions, que esdevinguinunides i solidàries a través d'uns ideals de llibertat i depau. Es reivindica, doncs, la llarga lluita contra la dicta-dura i per la recuperació de la democràcia ¡les llibertatsnacionals, per convertir-la en referent ètic i moral per ales noves generacions, i establir un pont entre passat,presentí futur.

L'objectiu del Memorial és contribuir a l'educaciódemocrática i, al mateix temps, establir el justreconeixement històric a les persones i organitzacionsde tot tipus i de diferent tarannä ideològic que vanparticipar en aquest gran combat per la II ibertat ja desdels primers temps de la dictadura i van patir, peraquesta causa, una terrible repressió. A qui molestaaixò?A qui incomoda que després de ¡27 anys! de lesprimeres eleccions democràtiques comenci a retirar-se el silenci sobre la lluita antifranquista i la sevarepressió? Una Iluita i una repressió que semblavenhaver estat empenyorades degut a la transició política ique sortosament, en els darrers temps, comencen aser reconegudes, la qual cosa sembla que desagrada asectors que potser durant la dictadura van romandrecòmodament instal . lats en la vida privada, practicantun antifranquisme testimonial. (continuació pie.2)

• Editorial: A qui incomoda la recuperació pág. I i 2de la memòria antifranquista?

••111•111•••••••••••••••••••••••••

• Universitat progressista d'estiu de pág. 3CatalunyaToni

▪ Valoració de la lira de la gent gran pág. 4Kin

• Premi «Remó Planas i Miró» pág. 4

pág. 5

• Tot i sortint de l'amnèsia pág. 6Mana Salvo•••••• MMMMMMM 13

•JI

Recordando a Marta Uhvart tasaresTorii

• Arxiu de la memòria popular de la Rocadel Vallès

• Acte commemoratiu de 69 aniversari PSUCA. Jover pàg.9

• f'enlfaçSebastià Piera

• Progressista, si. Què passa?Jordi Vilardell

• Si volvéis, que sea por putas y no...Victòria Escrich

pág. 6-7

pág.7

• Una història d'amor diferent pàg. 8J.M. Huertas

pàg. 10

pág. II

AZ A

GEN ERALITAT

PUBLICACIONS REBUDES

The volunteer, núm. juny 2005No passaran!, núm. 1/2005La Aurora, núm. 981-982Taxi libre. núm. 126-127La Gent del Masnou. 218-220A tu« núm. 941-943-944The other Israel, núm.119/120 maig 2005Der neue Mahnruf núms. 5/6 maig-juny 2005

7/8 agost-setembre 2005Nou Treball, núm. 57-59Sapiens, núm. 32-35Quaderns de la fiazdació, Nous Horitzons. núm. 17La Patriote Resistan:, núm. 789-790Esquerra Nacional, núm. 62-64Mundo Obrero, núm. 166-167Memòria, núm. 54Babel, núm. 47Nous Horitzons, núm. 177-178M.O,: solidan núm. 21

AVÍS

A partir del proper mes d'abril es posa adisposició de tots els nostres associats lacollecció de llibres existents a la nostra entitat.Si voleu mes informació poseu-vos en contacteamb nosaltres.

Nota

El Consell de Redacció no es fa responsable del que s'expressa enles collaboracions inseridas en aquest butlleti i que s'han deconsiderar opinions personals deis sotasignats

(continuada editorial)

Que no tinguin por tots els que s'oposen al projecte delMemorial Democràtic. Ni es vol remoure la guerra civilni es vol fomentar una revenja de les esquerres. Pern,agradi o no a alguns, els convingui o no, han d'acceptarque és arribada l'hora de la ventat històrica, i, en aque-lla hora històrica de la Huna antifranquista, hi havia quihi havia i no hi era qui no hi era.

OBITUARI

El dia 12 del passat mes d'agost va morir el nostre socii company Miguel Lloret Mata a l'edat de 84 anys.Fou un gran lluitador anti franquista.El nostre més sentit condol a la seva esposa i familia.

AVÍS

A petició de diversos socis insertem en aquest butlletíles dades bancàries de la nostra Associació.

LA CAIXA2100/0429/64/0200175329

AJUTS AL BUTLLETÍ

Lola Gonzales 6 €Margarita Sales 10 €Francina Rivas 30 €Antonio Arbones 30 €

Total 76 €

PLAFÓ DEDICIÓ

ASSOCIACIÓ CATALANA D'EXPRESOS POLITICS (RESISTENTS ANTIFEIXISTES-

MEMBRE DE LA FM).

BUTLLETI INTERIOR Nünt 41. TERCER TRIMESTRE DE 2005COORDINACIÓ: PABLO BORDONABA POLO

CONSELL DE REDACCIÓ: E. CAMA, ENRIC PUBIEE, P A BLOBORDONATIA (ESTEM OBERTS A ALTRES PARTICIPACIONS).MUNTATGE: SARA BORRAS

IL • LISTRACIONS: TRINA

IMPRESSIÓ: IMPRENTA INGRAFICDIPÒSIT LEGAL: B-33.493-95EDITA: ASSOCIACIÓ CATALANA DESPRESOS POLITICS.

Vis ',ATELANA, 16 -08003 BARCELONA.

Ter/FA N 934 812 853

Amb la col . laboració de:

ffiE Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar i FamíliaDirecció Generald'Actuacions Comunitarias i Cíviques - 2 -

CORRE( ELECTRÒNIC : EAPRFS-POL4CONC.ESPAG MFB: WWW.ÇONC.ES1ENPIRESPQL

COMPTE CORRENT A LA CAIXA:64 10200175329

2100/04291

UNIVERSITAT PROGRESSISTA D'ESTIU DE CATALUNYA

Des del dia 11 fins al 16 de juliol es van fer lesprimeres jornades de la Universitat Progressistad'Estiu de Catalunya (UPEC) en el Centre de Cul-tura Contemporània de Barcelona (CCCB).El Molt honorable president de la Generalitat, PasqualMaragall, l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, i elconseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet,i Vicenç Navarro, rector de les jornades, van fer lainauguració.En les seves intervencions, tots ells van destacar lanecessitat d'aquest projecte de reflexió i de propostesper desenvolupar la cultura progressista i millorarla qualitat de vida a Catalunya. Les jornades volenque responsables polítics, representants socials iexperts acadernics i del món de la cultura de lesdiverses sensibilitats progressistes comparteixinexperiències, coneixements i reflexions.Vicenç Navarro, rector de les jornades, va subratl larque aquestes jornades de la UPEC són hereves de lesuniversitats populars catalanes de la República.

Després de la inauguració oficial, es va fer la pri-mera sessió dedicada als testimonis dels lluitadorscontra el franquisme, el nazisme i el feixisme, enqué van participar els nostres companys Enric Pubill,Maria Salvo, Lluís Martí Bielsa i Neus Català,expresonera del camp de concentració nazi deRavensbruc. Es va posar de manifest que la lluitaper la llibertat i la democracia els va dura les presonsi als camps d'extermini nazis i feixistes, tot fent unacrida a la joventut perquè reculli l'esperit col•lectiui els coneixements dels valors de superació i dignitatque ens va aportar la República. Tots van ser moltaplaudits en les seves intervencions.Així mateix, es va insistir en el fet que la recuperació dela Memòria Histórica ha de ser una prioritat per alsgovems de la Generalitat i de l'Estat, i que no es podenfer autèntics homenatges a les víctimes si no hi hauna identificació dels responsables de la repressió,com seria la condemna de la dictadura franquista.També s'ha insistit en la complicitat de l'església católicaen la repressió de la dictadura franquista.

La sessió va estar moderada per la periodista MontseArmengou, autora d'Els nens perduts del

.franquisme, que va destacar la importancia que térecuperar la MH per al present i el futur de lajoventut, i el coneixement de la nostra històriacontemporània, ja que ha estat profund elsilenciament que han tingut les joves generacionsen el sistema educatiu, tant en els instituts com enles universitats, sobre l'adveniment de la Repúbli-ca, la Guerra Civil i la cruel dictadura, i per aquestmotiu resta una gran tasca a fer en l'àmbit de la divulgacióhistórica.Respecte d'actuacions concretes de recuperació de laMH, s'han donat idees i propostes interessants, com lad'aixecar monuments dedicats als lluitadors de la llibertatper tots els pobles de Catalunya, com ja s'ha fet ad'altres països d'Europa.La sessió del dia 12 al matí es va dedicar aexperiències exemplars de recuperació de la MH.Ferrol Soria, investigador sobre comissions de laveritat arreu del món, va exposar el cas de Sud-africa, i va reproduir les paraules de Desmond Tutu:"La veritat fa mal, però l'oblit mata".L'advocat de les víctimes de la dictadura xilena JoanGarcés ens va dir que el debat sobre la MH arriba aEspanya amb 60 anys de retard. Aquí no s'haconstituit cap comissió de la veritat i, en el cas delspapers de Salamanca, els hereus de la dictaduraparlen més fort que les víctimes.Ulrich Deppe, professor de polítiques públiques de laUniversitat de Frankfurt, diu que, a Alemanya, el passatnazi ja no és un tabú, forma part de la cultura popular iestá present en la vida escolar i política.El catedràtic d'història del País Basc Ludger Mees varecordar que "No existeix cap país europeu en qués'hagi explicat i tractat el feixisme com aAlemanya".A la tarda, el conseller Joan Saura va assegurar que les188.000 causes arxivades al govern militar de Barce-lona seran publicades, i seran d'accés per a tothom,quan les cinc persones que s'encarreguen d'ordenar-les i classificar-les finalitzin la tasca. La proposta dedonar-les a conèixer públicament és un dels objectiusque s'inclouen en e projecte de MemorialDemocràtic. Toñi

-3-

VALORACIÓ DE LA FIRA DE LA GENT GRAN

anuncia3, ein en el nostre butlletí núm. 40, eldia 15 de juny vàrem estar presents en la Fira de laGent Gran, que arnb la d'enguany era la setenavegada que es feia, però que per a nosaltres era laprimera, i per tant no teníem coneixement de lescaracterístiques de les persones que visitaven anyrere any aquestes instal . lacions, però que, com elmateix nom indica, la immensa majoria era gent gran,i que en aquesta Fira va a passar-s'ho de conya, jaque, a pesar d'estar tot molt comercialitzat, s'hiobtenen algunes coses sense necessitat de pagar-les,com son: actuacions de diferents generes, petits"regals", una bossa de plàstic amb papers de propa-ganda o un iogurt (després de mitja hora de cua a plesol) o també un massatge a les cervicals, o un pentinatgratuït, o omplint una butlleta amb nom i cognomsparticipaves en una rifa, i a canvi de les teves dadesparticulars et donaven una gorreta, brutal!

Tot això va canviar una mica el divendres dia 17. Amitja tarda la Fira va estar més animada, ja que elsvisitants eren més joves, i el mateix va passar eldissabte dia 18 i el diumenge 19, i va ser en aquestsdies quan diverses persones joves es van interessarper la nostra tasca de la recuperació de la MemòriaHistórica, encara que un parell de nostàlgicspreguntaren on eren les "checas".

En la reunió de la junta de la nostra Associació (5/7/05) vàrem valorar la iniciativa presa pels respon-sables del Memorial Democràtic, ja que elconsiderem un primer pas positiu, i els donem el 4

nostre total suport, però sabent que el camí és llarg ique queden molts passos a fer.Valorem també les bones condicions de la carpa, comara l'aire condicionat, l'aigua, la neteja i, de maneramolt especial, la tasca dels joves encarregats de do-nar-nos suport, dos al mati i dos a la tarda.En canvi fern una valoració negativa de l'espaidedicat a les xerrades i al pas de CDs, perquè notenia bones condicions, ja que era pas obligat de lagent que visitava la carpa i que, suant per la calor del'exterior, aprofitaven les cadires i la frescor de l'airecondicionat per descansar i beure aigua; totacompanyat per una insuficient recepció auditiva,en bona part a causa de les veus dels visitants. Ésuna experiencia que caldria tenir en compte.Pensem que el que també hi va mancar és el suportde la premsa, la radio, la TV, i sobretot un tríptic odiptic_anunciant les nostres ofertes.

Kim

PREMI «ROMÀ PLANAS IMIRÓ», de Memorialisme Popular

Aquest certamen literari, basat en textos de memòriapopular, es convoca anualment per l'Arxiu de laMemòria Popular de la Roca del Valles, amb unaperiodicitat anual des de 1998. Poden participar enel premi totes aquelles obres autobiográfiques,presentades en versió escrita o audiovisual, quecompleixin els requisits establerts en les bases delconcurs. El premi a la millor obra, seleccionada pri-mer per un jurat popular i després per un jurat esta-tal, consisteix en la publicació del ¡libre i un premien metàl.lic.

Per a més informació, poden adreçar-se a:

Arxiu de la Memòria PopularC/Anselm Clavé, 44 Ir08430, la Roca del VallesTel: 93 842 24 55Arxiumemoria@laroca.org

¡SI VOLVÉIS, QUE SEA POR PUTAS Y NO POR POLÍTICAS!

- 5 -

Així ens acomiadava, amb veu greu i irradiant odi en lamirada, la responsable de les cruzadas evangélicas de lapresó de dones de la Trinitat Vella, quan vam sortir enacabar l'estat d'excepció de 1969. Érem un grup de noiesd'entre disset i vint-i-un anys, alegres, plenesi amb la convicció de poder aconseguir un mónLa nostra preparació política era minsa, però suficientper comprometre'ns en la lluita per enderrocar la dicta-dura i aconseguir un món millor per a tothom. No estàvemvigilades per funcionaries, sinó per aquest orde, que vaser creat "para reprimir a las rojas". Van utilitzar mitjansde coacció de tota mena per intentar sotmetre'ns, ja queno podien redimir-nos. Quasi tot estava prohibit. A lescomunes se'ls permetien més llicències que a nosaltres.Les visites eren molt restringides, i obligatòriament s'haviade parlar en castellà. Una "cruzada" estava present,sense moure's, per vigilar. No ens deixaven portarpantalons, malgrat les baixes temperatures que havíemde suportar. El metge, psicòleg com la cruzada mayor,era un pervertit, amb el qual també ens vàrem haverd'enfrontar. Malgrat les amenaces i els càstigs que ensimposaven, no vàrem deixar de defensar els nostres drets.Van arribar a fer-nos un consell disciplinan, amb judiciintern inclòs. Vàrem viure moments difícils. No ensimaginàvem pas cap de nosaltres, quan sordera de lacomissaria, el que ens esperava a la presó. Malgrat lanostra joventut, vàrem defensa': la nostra dignitat,enfrontant-nos amb tots els mitjans que ternera, que erenpocs, i els que ideàvem, que eren molts. I no estàvemsoles. Hi havia més preses polítiques, però ens afilavenentre nosaltres perquè ens consideraven més perillosesque les comunes. El nostre cas no era aillat, es repetia ales presons de tot l'Estat. Des del mateix moment del'aixecament contra la República pel general Franco, lesdones van participar activament, patint la repressió ambtota la forca: van ser afusellades, torturades iempresonades. Les que estaven al carrer van convertir-se en el suport dels marits, quedant-se a càrrec dels fillsi creant comités de solidaritat amb els presos polítics, iajudant en tot el que podien. En la meya época, seguíemsent moltes les noies que corriera davant dels grisos enles manifestacions, repartiera propaganda clandestina,anàvem a reunions, i ens responsabilitzàvem amb tot allòque fes falta, en igualtat de compromís amb els nois. Iperquè m'han vingut aquests records colpejant-me ambforca? Us ho explicaré.El dia 22 de juliol, al local del Parc de les Aigües deCornellà, es va commemorar el 69è aniversari del PSUC.També es va retre homenatge a Alfonso C. Comía i JoanN. García Nieto. També es va lliurar el premi de laFundació Cipriano García a I ' Associació Catalanad'Expresos polítics. Al llarg dels parlaments que es fereni dels seus continguts, tot i que hi va haver momentsemocionants, hi ha una part del discurs —que coincideix

amb molts altres actes en qué he participat- que és que,quan es fa esment d'aquesta epoca, fa la impressió quela participació de la dona en la lluita antifranquista va seranecdótica, i aboa no és veritat.Ja se que no hi ha mala fe, i sí manca d'informació. Peròja n'estic tipa, que no es posin les coses al seu lloc. Calreconèixer que el discurs comença a canviar, i, quan esparla de la lluita de la dona, quasi hi ha unanimitat enreconèixer la importancia de la seva participació, is'accepta el fet que han estat les grans oblidades. Ara, lacosa canvia quan es parla de la lluita antifranquista engeneral: les dones es tornen transparents. Simplementdesapareixen. I arma dins del nostre camp em molesta.Un petit exemple: En el llibre de Juan José del Águila El

TOP, a la pagina 261, s'escriu:

a) Distribución de género entre los procesado: «Re-sulta incuestionable que los varones fueron el prin-cipal blanco de los procesados por el franquismo.No obstante, esto no quiere decir que la mujer norepresentara un papel relevante en la contestaciónpolítica al régimen autoritario, sino que su activismo fue probablemente más silencioso y subsidiario». Segueix: «Con todo, las prácticas antifranquistas fe-

meninas aumentaron progresivamente a lo largo delperiodo de vigencia del TOP, especialmente a partirde 1969, triplicándose su presencia inicial entre losprocesados hasta alcanzar representar el 10,25 %de las personas enjuiciadas.»

1 jo em pregunto: que s'entén per practiquesantifranquistes? Les xifres a les quals es refereix l'autor,doctor en Dret i magistrat, que ha estat un treball moltimportant de recerca, es refereixen a les persones quevan ser processades. Dels detinguts que van passar perla comissaria, no tots van anar a la presó, i dels que hientraren no tots van ser processats. Cal afegir-hi els milersi milers de persones que varen tenir la sort de no caureen mans de la policia, però que actuaven en laclandestinitat igual de compromesos amb la I luitaantifranquista, que es va lliurar des de tots els frontspossibles: partits, sindicats, fabriques, carrers, barris,associacions esportives, culturals i socials.Excepte els estudis que ha fet Ricard Vinyes, una partdels quals apareixen en els llibres Irredentas i El daño yla memoria, i l'aportació inestimable de Tomasa Cuevasen la trilogía: Cárcel de mujeres (1939-1945), Cárcelde mujeres (Ventas-Segovia-Les Corts), i Mujeres dela resistencia, la investigació sobre aquest tema ésincipient. És per això que crec necessari que ensconscienciem tots i donar a coneixer el paper de la donaen la Iluita antifranquista, no com a millor, sinó en plad'igualtat, per retornar-la al lloc que li correspon.

Victòria Escrich

leo

- 6 -

Arte en record de

.1 non M Garcia Nieto i Alfonso Co

TOT I SORTINT DE L'AMNÈSIA

El dia 22 de juliol va tenir I loc un acte al Parc de lesAigües de Cornellà, per commemorar el 69è aniversaride la fundació del PSUC, juntament amb l'homenatgea dos Iluitadors antifranquistes, Alfonso C. Comín i J.García Nieto, malauradament desapareguts. Va ser unatrobada entre companys i companyes, alguns veteransd'aquella epoca i d'altres incorporats posteriorment ala Iluita duta a terme pel PSUC des de la seva fundació.Fou un acte molt emotiu i en un ambient gens nostàlgic.Molt al contrari, ja que es percebia l'entusiasme per lacreació del Memorial Democràtic, exponent ireconeixement a totes i tots aquells Iluitadors fidels alsseus principis de pau i justicia per la humanitat.La intervenció dels que componien la taula va ser llarga,així com la Iluita, tant dels homenatjats com d'aquellsamb qui la varen compartir durant el franquisme, en elsanys dificils de reivindicacions demanant Amnistia,Llibertat i Estatut d'Autonomia. Algunes d'aquellespeticions encara són vigents, i per aquest motiu ressaltoque els que assistiren a l'acte no eren nostàlgics d'unpassat, el qual resta viu en la memòria i amb l'orgull decontinuar fidels a uns principis, que varen ser defensatsper milers d'homes i dones enfront de l'agressió feixistade 1936.A la sortida, un gran nombre d'assistents a l'acte väremocupar una pan del metro. Aquell ambient em recordavaels anys preelectorals del PSUC, acabat de sortir de laclandestinitat. Llavors molts érem joves i amb força perenganxar cartells de propaganda del Partit, assistir amítings, etc. Les condicions han canviat, però aquellaconjunció de veterans, joves i menys joves mostravenl'alegria d'haver participat en la trobada, intercanviantrecords i experiències amb la certesa que juntsassolirem que el Memorial Democràtic sigui una realitaten poc temps.

Maria Salvo

RECORDANDO AMARIA OLIVART CASARES

Maria Olivart Casares, nacida en les Borges Blanquesel 8 de abril de 1916 y fallecida en Barcelona el 4 dejulio de 2005, pertenece a ese grupo de mujeres quemerecen ser recordadas por su constante y valienteentrega como madre, compañera y luchadora, ya quelos medios de información no les dedicarán una solalínea, porque sus vidas no pertenecen al morbo o alespectáculo. Son vidas sencillas, llenas de valores dehonestidad, solidaridad y dignidad ante la adversidad.María conoció a Tomás en las fiestas de les BorgesBlanques en el año 1934. Se enamoraron y se casaronel 10 de septiembre de 1936, llenos de ilusión y espe-ranza por una feliz vida en común. Tuvieron un hijo, alque pusieron Tomás, el cual afirmó su dicha. Pero elcompañero marchó al frente y, a consecuencia de per-der la guerra, tuvo que atravesar la frontera hacia Franciaen 1939. María se quedó en dificil situación, con 22años, y el pequeño de un año y un mes.Decidió pasar a Francia en la primavera de 1940, atra-vesando las montañas de Puigcerdà y Bourgmadame,pensando encontrarse con su amor. Pero en el campode Argelés se enteró de que su esposo se encontrabaen territorio ocupado y, posteriormente, que había sidodetenido por los nazis y trasladado al campo de exter-minio de Mathaussen.En el campo de Argelés y Brauch estuvo unos 8 meses,pasando una temporada enferma y separada de su hiji-to, hasta que, recuperada, decide regresar a Cataluña.Pasando la frontera es detenida e interrogada sobrepor qué motivo había ido a Francia. Ingresa en la pri-sión de Figueres con su hijito, durante unos cuatro me-ses, hasta que el alcalde presidente de les BorgesBlanques, José Rubio Más, y tres personas más, fir-man como personas adictas al Glorioso MovimientoNacional, intercediendo por ella.El 12 de noviembre de 1945 recibe una carta de uncompañero de su marido en el campo, comunicándolesu trágica muerte el 28 de junio del 1942, lanzando sucuerpo a los hornos crematorios. A partir de ese mo-mento tuvo que replantearse su vida: tenía que multipli-car su esfuerzo para que su hijito tuviera estudios, unabuena educación y no le faltara lo más necesario. Cum-plió ampliamente y sacó tiempo para la lucha.En el año 1958, conjuntamente con Pagés, Sugraties yotros deportados y viudas, se reunían en la trastiendade un bar, para intentar organizar lo que fue el Amicalde Mathaussen. Como el propietario sintió miedo, sereunieron entre la casa de María Artigas y la suya. Asíalternaban las reuniones, hasta que el 1962 consiguie-

1

ron un local en la calle Aragón, desde donde podíandarse más a conocer como el Amical de Mathaussen ydonde empezaron a dar conferencias, pasar películas,hacer exposiciones en colegios, asociaciones de veci-nos, etc. Todos estos años luchaban, como las Esc.p.p.,semiclandestinos, hasta que en el año 1978 fueron le-galizados.María fue un gran puntal y muy activa en difundir lossufrimientos de los deportados, los que la conocimossabemos de su gran humanidad, ímpetu y entereza enhacer conocer tanta atrocidad. Cada vez que tenía oca-sión, no faltaba a Mathaussen.María no sólo era miembro del Comité de Honor del'Amical de Mathaussen, era la última fundadora quequedaba con vida de dicha asociación.La entrada del impostor Marco y su posterior eleccióncomo presidente la relegó, e impidió que personas comoMaría, que habían sido las verdaderas protagonistas dela existencia del Amical, dándole tan digna y honestatrayectoria de actuación, fueran conocidas.María tuvo dos homenajes: uno la placa del Amical porsu constancia y dedicación hacia la deportación y otrade ERC de Girona, en la que refleja con gran aciertosus sentimientos:

La meya terra, CatalunyaLa meya parla, el catalàLa meya dansa, la sardanaEl meu desig, la llibertat

Por último, quisiéramos transcribir las palabras que suhijo Tomás le dedicó el 5 de julio en su despedida, co-municando cumplir el deseo de su madre, que sus ami-gas fueran a Mathaussen.

«Vull creure que encara hi ha algunes espumes de lescendres del meu pare per algun lloc del camp deMathaussen, i que es trobaran amb les cendres de lamare, i el meu pare li dirá:

- Estimada: Quant temps fa que t'esperava. Comdesitjava poder estar junts de nou després detants anys.

Estimat: Tota la meya vida he estat pensanten tu; desitjava estar amb tu, però vaig haverd'enfrontar-me tota sola a la tasca de formaruna llar, educar el nostre fill, donar a conèixerla teva vida i la teva mort, ajudar l'Amical en eljurament que van fer tots els deportats aMathaussen, en el moment de l'alliberació.Estimada: Hi ha un poeta que va escriure so-bre la llar un poema que, entre altres coses,deia: "La casa no és tan sols parets i sostre...La casa és un lloc on tot somriu; és font devida i fe i humanitat; és un recer d'amor ambcaliu dels pares i dels fills... i l'amistat. La casaés tot un món voltat d'encís i és l'antesala breudel paradís".

I tu, estimada meya, vas fer una llar on tot somreia,plena d'amor i amistat, amb caliu i encís. La gent sabiaque en tu tenien una amiga al costat, noble, afable, ale-gre, dolça, senzilla...Amb aquest somni, aquesta fantasia, vull creure ques'aixeca una mica d'oratge, i que enlaire, al cel, lescendres dels dos, volant, volant, se'n van cap a l'infinit.Nosaltres els tindrem, però, molt a prop, perquè estaranen els nostres pensaments i en els nostres cors.»

Tofii

ARXIU DE LA MEMORIAPOPULAR de la Roca del Vallès

La creació de l'Arxiu de la Memòria Popular de laRoca del Vallés neix de la necessitat de recopilar, per ales properes generacions, tot el patrimoni cultural deles vivències i els records, explicats en primera perso-na pels veritables protagonistes de la història.

Tots els documents, en qualsevol format, escrit oaudiovisual, que es dipositin a l'Arxiu entren a formarpart del fons documental. L'Arxiu és obert al públic totl'any i els seus documents estan a disposició de totesles persones que vulguin consultar-lo: historiadors, es-tudiosos, lingüistes, filòsofs i lectors en general. Es potformar part d'aquesta iniciativa enviant qualsevol tipusde document que contribueixi a construir el record, ambla voluntat de protegir-lo del risc de la destrucció i l'oblit.

-7-

UNA HISTORIA D'AMOR DIFERENT

na vegada em van demanar, al Casal Lambda, untreball sobre l'homosexualitat a les presons en el tempsfranquista per publicar en la seva revista. Vaig recórrerno només als casos que podia haver conegut durant lameya estada a la Model (juliol 1975— abril 1976), sinóque també vaig preguntar a companys que jo sabia quepodien haver mantingut, ells mateixos, algunaexperiencia. Una carta en particular em va colpir, laque em va trametre de febrer de 1979 un pres benjove, Joaquim. Aleshores en vaig apro fi tar algunfragment, penó crec que un quart de segle després potservir per il . lustrar un aspecte no menor de la vida a lespresons en aquells anys. Des d'ara només parla Joaquim:

<do mai no vaig pensar que podria enamorar-me d'unapersona del mateix sexe, i, tanmateix, en la presó vaigexperimentar aquesta sensació fins a les conseqüènciesmes extremes, sense que aixe, vulgui dir que jo sóc ho-mosexual (...) Vaig entrara la presó als 18 anys. El dia3 d'enguany en faré 25 (... )1-le estat detingut en quatreocasions.»Abans d'entrar-hi jo havia tingut ja experiències sexualsamb noies, la primera als 10 anys amb una companyadel col-legi que en tenia 12, i que és la que em va iniciaren el sexe.»Quan em vaig veure privat del sexe (cal aclarir que noexistien els contactes bis-a-bis durant el franquisme),m'excitava per qualsevol cosa: revistes on sortien noies,novel . les amb escenes d'amor, mites femenins, laimaginació... Naturalment, la solució era masturbar-me(...)»La meya primera experiencia homosexual va tenir llocquan duia dos anys empresonat. Estava a la me ya cel.laamb dos altres nois. Un d'ells era el clàssic "sàtir" depresó. Sempre duia a la cel . la algun "nen", que es tiravaallá mateix, motiu pel qual ens discutiern. El tercernoi va sortir en llibertat provisional, i el "sàtir" vaaconseguir que entres a la cena, com a tercer company,un dels "nens" que més l'atreien. (Als "chabolos" caliaque fossin tres els detinguts, perquè els funcionarispensaven que així hi havia menys possibilitat detemptacions eròtiques.)»Ja he dit que feia dos anys que estava pres, i l'únicque havia fet fins aleshores era pelar-me-la fins a que-dar-me sense ale. Cada nit els altres dos muntaven elnumeret, i cada vegada em convidaven a participar-hi.Jo em resistia, però hi va haver un dia que no vaig po-der més i m'hi vaig llançar. Estava molt cohibit i ene!fons no m'agradava fer-ho, però el "nen" era tot un

expert i va saber com desinhibir-me. Vaig sadollar lafam sexual, però després em vaig quedar fotut, buit,culpable, brut; no encertava a comprendre per que emsentia d'aquella manera. Després d'aquesta primeravegada en van venir d'altres, fins que em vaig enamo-rar d'un altre pres jove com jo.»Quan aquest noi i jo ho vam fer vaig descobrir que, enles relacions homosexuals eren importanüssirns, més queamb les dones, els lligams afectius. En definitiva, vaigdescobrir que l'acte per l'acte no m'omplia. (...)»Actualment estic desesperat, suposo que te'n faräsuna idea. En sis anys, només he tingut un contacte sexualamb una dona, durant els 22 dies que vaig aconseguirfugar-me. Els contactes homosexuals ja no m'omplen ifa dos anys que no en tinc.»Ara tinc xicota, que he conegut per carta. M'acceptatal com sóc i espera que surti. M'escriu cada dia i ésmolt bona noia. La vaig conèixer perque després demolt insistir van deixar que vingués a veure'm a la salade visites. (...)

»Una forta abraçada,Joaquim.»

J.M. Huertas

IiCOMPATIBILIDAD DEL

Y VIUDEDAD

La ley 9-2005 compatibiliza las pensiones del seguroobligatorio de vejez e invalidez S.O.V.I., con las pen-siones de viudedad del sistema de la seguridad social;siempre que la suma no sea superior a 877,42 y queel beneficiario tenga 65 años.Los efectos económicos serán desde el 1 de setiembredel 2005.

8

4.n • e. do.. «.. p

ACTE COMMEMORATIU DEL 69 ANIVERSARIDE LA FUNDACIÓ DEL PSUC

El divendres dia 22 de juliol, a les 19,30 h, es va fer alMuseu de les Aigües—meravellós indret al centre mateixde Cornellà de Llobregat— un emotiu actecommemoratiu del 69 aniversari de la fundació delPSUC, on es va fer també un homenatge a García Nie-to i a Alfons Caries Corra, i el lliurament del premiCipriano García a la nostra Associació.L'acte va ser molt concorregut, van assistir-hi entre 350i 400 persones, en un ambient d'alegria i camaraderia.

Va començar l'acte el company Benigno Martínez,parlant de García Nieto i de la seva trajectòria de Iluitadins del PSUC; després va parlar la filla d'Alfons CarlesComin, recordant els anys de la seva infantesa amb elpare, i els anys que el va visitar a la presó.Miguel Núñez se sent satisfet pels 62 anys que porta alPSUC, i felicita els expresos polítics per la sevaaportació a la Iluita i denuncia els negocis que es fan entotes les guerres. Seguidament, l'Honorable consellerde Relacions Institucionals, Joan Saura, 'hura el premiCipriano García al president de l'Associació, EnricPubill, que demana als membres de la junta presentsque pugessin també a recollir conjuntament el premi, i acontinuació va dir:

Companyes, companys, amics i amigues,

Tenim l'honori l'orgull de recollir, avui, el Premi CiprianoGarcía, que, com podeu veure, és un aiguafort delconegut pintor Antoni Tapies, guardó que recollim ennom de la nostra Associació Catalana d'ExpresosPolítics antifranquistes.

La nostra Associació, com sabeu, porta més de 30 anyslluitant, ja des dels temps de la clandestinitat, quanreclamàvem l'amnistia, les llibertats democràtiques il'Estatut d'Autonomia. Sempre hem Iluitat de valent pelreconeixement dels drets dels represaliats per la dicta-dura i, al mateix temps, per una societat més justa isolidaria, per aconseguir la qual, molts companys vanser torturats, empresonats i, milers d'ells, afusellats. Per

això reivindiquem la memòria de totes aquellesIluitadores i Iluitadors. Aquest premi va també dirigit

especialment a elles i a ells. Els seus valors estanpresents en la lluita d'avui, í nosaltres els volemtransmetre a les noves generacions perquè continuïn el

combat per un món millor.Paral . lelament a les nostres reivindicacions, hem fet dela recuperació de la memória histórica un dels nostresobjectius, i en aquest sentit podem afirmar avui que hem

avançat força, malgrat que encara hi ha molt camí perfer.Recollir aquest guardó coincidint amb la celebració del69 aniversari de la fundació del PSUC ens omple desatisfacció. El PSUC fou el partit capdavanter durantla Guerra Civil i després en la Iluita contra la dictadura.La gran familia del PSUC és dipositària d'una grantradició unitaria i escola de moltes Iluitadores i Iluitadorsper la democracia, i sense el PSUC no s'entendria unapart considerable de la nostra història.Grades a la Fundació Cipriano García pel guardó queens heu atorgat i que tenim l'honor de rebre. Aquestpremi ens dóna força per seguir endavant en la lluitaper un món més just i solidari.

Va clourel'actel'Honorable conseller Joan Saura, seguitde forts aplaudiments.

A. Jover

-9-

AMiCAI dE CATAIIJNyA dE1S ANTiCS qUERRitiERSEspANyols A FRANÇA.

GUERRILLERS CATALANS A CRIMEA

del poble ucraïnès i l'afirmació de valors que tenen,avui com ahir, caràcter permanent, com la solidaritat il'intemacionalisme en la defensa de les causes justes.Aquest any, amb motiu del 60è aniversari de la victoriacontra els nazis, les commemoracions han tingut un relleuextraordinari. No hi ha mancat l'homenatge als nostrescompanys enterrats a l'estepa de Shubino, dignesrepresentants de tots els catalans que van morir a laUnió Soviètica. La novetat ha estat, a diferència d'altresanys anteriors, la presència del fill i del net de MiguelBoixó, invitats d'honor pel Govern de Crimea. Aquestreconeixement, que es va iniciar quan encara existia laUnió Soviètica, continua en el cor de les novesgeneracions, afermat com un dels moments mésimportants de la seva história, malgrat els trasbalsosesdevinguts en aquell país. Una gran cerimònia tinguélloc, sota la tutela del ministre d'Afers Estrangers de laRepública Autónoma de Crimea, amb la presència delscaps militars i civils, de nombrosos assistents de l'entom,dels mitjans de comunicació i amb parlaments de lesautoritats, exaltant la participació solidaria delsrepublicans espanyols, així com la resposta d'agraimentde Jordi Boixó per l'atenció i l'honor de que forenobjecte en haver-los invitat, i també el reconeixementper la cura i el manteniment del monòlit on descansenper sempre mes:Miguel Boixó, Josep Fusimanya, Pere Pauxamé, JoanArmenteros, Joan Pons, Josep Lluís Vara, Josep Perali els tres soviètics, Igor Kunaiskin, Alexei Kubashov iVadim Tamoslci

Recentment ha tingut lloc a Crimea, república autónomad'Ucraïna, al poble de Shubino, un esdeveniment degran importancia, tant pel seu simbolisme fraternal dedos pobles encarats amb el mateix enemic, el feixisme,com per la sintonía en l'ambició de construir una altrasocietat Inés justa.En el gran combat contra el feixisme, els catalans i elsespanyols refugiats a la Unió Soviètica no podien que-dar al marge de l'esdeveniment que significava la invasióalemanya, ï, més tard encara, quan el concurs del'Alemanya nazi fou decisiu en el desenllaç de la nostraguerra. La decisió voluntaria dels refugiats catalansd'allistar-se a les files de l'Exèrcit Roig jales guerrillesfou unánime, malgrat l'oposició dels soviètics, queconsideraven més pertinent reservar-nos per a la Iluitacontra la dictadura franquista. La seva participació foudigna i, en molts casos, heroica, despertant, entre elssoviètics, admiració i reconeixement.

L'estepa russa, el mar gelat d'Azov i els fangarspantanosos del Propiat, així com els boscos protectors,refugi dels 250.000 guerrillers, o bé l'assignació de ladefensa del Kremlin, són testimonis de la presència derepublicans espanyols i catalans que fraternalment ambels companys sovietics, van Iluitar i vencer, sempre encondicions difícils. Per sempre mes, dels 749participants en la guerra, 207 descansen en terres queforen repúbliques soviètiques, i els catalans, gairebé totseren membres del PSUC.Entre ells, el grup manat per Miguel Boixó, de Banyoles,integrat gairebé tot per catalans, a més de tres soviètics.El monòlit erigit espontàniament pels veïns de Shubino,damunt mateix on són enterrats, amb un gravat sobreuna placa amb Ilurs noms, significa el reconeixement

imemb.„111111Sebastià Piera

La UPEC vol recuperar l'herència de les universitats populars

Progressista, si.Què passa?

sobre les jornadesper la Universitat Progressista d'Estiude Catalunya (UPEC) que se celebrenaquests dies a Barcelona. El fet queaquell article tingués diverses impre-cisions m'ha animat a escriure aques-tes linees, que en cap cas pretenen ge-nerar un creuament d'articles sinesimplement aclarir la confusió en ellector interessat pel tema.

Les jornades per la Universitat Pro-gressista d'Estiu de Catalunya sérn unainiciativa de la societat civil, no de capgovern. ni de cap partit. El projecte vacomençar a gestarse fa un any entreantics dirigents juvenils de les diverses torees progressistes. Aquest fet esvisualitza en la composició de la juntadirectiva de les jornades, on hi hajoves dirigents de CCOO. UGT, ERC,ICV. EUiA i militants del PSC, a misd'altres persones no afiliades a cappartit politic.

El projecte de crear la UniversitatProgressista d'Estiu de Catalunya hatingut molt bona acollida entre les di-verses families progressistes. Per això.en molt poc temps el projecte va rebreel recolzament de persones i d'entitatsde prestigi pel seu comprimís amb lespolitiques progressistes. Persones i en-titats que componen els òrgans de go-vern de les jornades: resistents contrala dictadura feixista. com Maria Salvo.flirts Martí Bielsa i Enric Pubill; aca-dèmics com Josep Fontana. Luis de Se-bastián. Eudald Carbonell, Oriol Jun-queras iVicenç Navarro: gent del mónde la cultura, com Jordi Dauder, EnricMajó, Marina Rossell. Rosa Regäs, Pacolbarlez i José Saramago; representantsdel món social, com Joan Coscubiela,Josep M. Alvarez. Mercè Civit i JosepLluls López Bulla: polielcs corn Manu-ela de Madre. Marina Cviii RaimonObiols, del PSC: Josep Huguet i CarmePorta. d'ERC; Imma Mayo11 Antoni GU-tiérrez Dra.. d'ICV; Celestino SInchez,d'EUiA. i Marina Subirats: associaci-ons vinculades al moviment laic i pro-gressista: les fundacions de toas elspartits progressistes: CCOO i UGT: iSOS Racisme, entre d'altres.

El projecte de la Universitat Pro-gressista d'Estiu de Catalunya no vacontra ninge i menys encara contra laUniversitat Catalana d'Estiu de Pradade Contiene. ni contra cap altra de lesmalees universitats d'estiu que se celebren a Catalunya. Catalunya es prougran i diversa per acollir tantes uni-versitats d'estiu com grups decidits aimpulsarles i ptiblic interessat en par-ticipar hi hagi. Pel que fa al projectede la UPEC, l'objectiu és contribuir adesenvolupar la cultura progressista icata lanista, per recuperar la nostrahisteria, per entendre millor la nostra

DJORDI VILARDELL

imecres passat. Mar-çal Sintes signava unarticle, en les pigi-nes d'aquest diari.

realitat. i per generar propostes pera la millora del benestar i de la guate-tat de vida de la ciutadania. El projectede la UPEC vol recuperar l'herencia deles universitats populars catalanes queva posar en marxa la Generalitat re-publicana i que tenia com a centred'atenció els problemes de les classespopulars.

No és cert que les jornades per laUPEC siguin les del govern. com de-mostra el fet que la subvenció de la Ge-neralitat a les jornades per la UPECésmolt inferior a la de la universitat dePrada de Conflent: tampoc es certal'a fi rmació que el rector, Vicenç Na-varro. ha estat nomenat pel -govern',quan ho ha estat pels - òrgans de go-vern * de les jornades. D'altra banda.els mitjans de comunicació públics dela Generalitat tampoc han donat a lesjornades per la UPEC la presencia me.diätica que han donat tradicionalmenta la Universitat de Prada.

Les jornades per la UPEC han gene-rat rebuig. Un rebuig visceral concen-trat en alguns sectors conservadors.Un rebuig que es visualitza en la pu-blicació d'informad!) en :billa sobre elprojecte de la UPEC, en la publicaciócom a informació del que són inter-pretacions personals, en l'intent decrear falses polèmiques i de generarenfrontaments on no existeixen.

És normal que sectors conservadorses preocupin per l'inlci d'un projecteque vol ser un lloc de trobada , de re-flexió i de propostes, de les diversessensibilitats progressistes dels monssocial, cultural, acadèmic i politic.

El que no és normal és que aquestssectors conservadors utilitzin. per a lacritica politica. la falsedat. el menys-preu i l'insult personal. Molts creiemque aquestes pràctiques eren exclusi-ves deis conservadors recalcitrants del'Espanya profunda.

Vuureu. 5fl00.1n11112

De u

olxnu .

PREMI CIPRIANO GARCÍA OTORGAT A L'ASSOSSIACIÓ CATALA-NA D'EXPRESOS POLÍTICS el 22 D'ABRIL del 2005

En aquest número 41 agraïm la collaboració de: Victòria Escrich, Maria Salvo, Enric Pubill,Kim, A. Jover, Sebastià Piera, Toñi, J.M. Huertas, Antoni Ferret, Caterina Hernändez (TRINA),Carles Alcoy i Sara Borràs.