editorial

El 27 de febrer, es va celebrar una jornada de salutlaboral explicativa de la nova normativa de malaltiesprofessionals, el recent quadre i l'actualitat de lesmalalties professionals al nostre país. Agraïm alsmés de 250 assistents a la jornada el seu interès,participació i sensibilitat cap a aquests temes.

La valoració que fem d'aquesta nova llei és positiva,tenint en compte la inclusió de noves condicions detreball de la nostra societat i la transposicióautomàtica del quadre europeu a la nostra legislació,que la farà molt més flexible que fins a ara.

Com actors actius de la nostra pròpia salut, hauríemde conèixer i utilitzar les eines de què disposemcom les USL (unitats de salut laboral), les comissionsde control i seguiment, i les comissions deprestacions especials de les mútues en les quals laUGT té participació.

Hem d'estar atents als problemes que puguin sorgir,principalment en la gestió de les malaltiesprofessionals, per falta de metges especialistes deltreball, problemes de descoordinació, disfunció,gestió errònia, etc.

Però, malgrat les dificultats, tenim una nova eina,que crec que serà i és útil si la saben aprofitar, iuna part, segurament molt petita, és a les nostresmans. En aquest sentit, us convido a participaractivament en el desenvolupament d’aquest quadreperquè, entre altres, la salut que es deixa en eltreball és la nostra salut. Per tant, companyes icompanys, endavant

Dionís Oña i Martín

sumaril’ entrevista

explica’ns

t’interessa

preguntes amb resposta

La UGT de Catalunya reivindica la creació delsdelegats de prevenció territorials i sectorials

especialitza’t

el tema

ha estat notícia

crèditsSENSE RISCRambla de Santa Mònica, 1008002 Barcelonaotprl@catalunya.ugt.org933046832DIRECCIÓDionís OñaCOORDINACIÓMamen MárquezEQUIP DE REDACCIÓÀngel Escámez, Maite Escribano, Marta González,Marta Juan, Maria Marín, Mamen Márquez, LucíaMateo, Germán Milara, Pere Nieto, Eduard Salvador,Jaume Suriol.TRADUCCIÓ I CORRECCIÓ LINGÜÍSTICAAnna LliuróDISSENY I MAQUETACIÓJolines ProduccionesIMPREMTAArtyplanDIPÒSIT LEGAL

tu opines

medi ambient

accidentalitat

paper reciclat

pàg. 2

pàg. 3

pàg. 7

pàg. 8

pàg. 9

pàg. 11

pàg. 12

pàg. 13

pàg. 14

pàg. 15

La presència de recursos preventius

Risc biològicL’atracament com a risc laboral alsector d’estalvi i banca

Nou quadre de malalties professionals

Carretons elevadors

Manuel Luque.Professor dret del treball UPF

Paloma Olavide

Canvi climàtic

l’ entrevista

1.- Com valores la inclusió de la figura del recurspreventiu a la normativa? Creus que ajudarà aintegrar la prevenció a l’empresa?

La meva valoració és positiva coneixent la realitat dela implantació de la prevenció de riscos laborals a lesempreses, en el sentit que es crea una figura específicaper “vigilar” el compliment de la normativa en matèriade seguretat i salut laboral.

En tot cas, penso que el fet que aquesta figura solaments’exigeixi en situacions de “risc important” pot tenir coma lectura negativa que les empreses amb una activitatno qualificada com a perillosa considerin que no ésnecessari la “vigilància” del compliment de les mesuresplanificades en funció dels riscos avaluats.

Crec que s’ha de fer una tasca important per part del’Administració i dels agents socials sensibilitzant totsels integrants de les empreses que la prevenció(avaluació, planificació i execució/compliment) ha d’estarintegrada en tots els nivells jeràrquics de l’empresa(art. 16 LPRL) i que la figura del recurs preventiu ésun “plus” més entre les mesures de prevenció i protecció.

2.- No creus que és contradictori que es puguisubcontractar aquesta figura?

Certament sí. Considero que encara que és una figuralegal introduïda per acord entre els agents socials,difícilment es pot considerar la compatibilitat de lapermissió de la subcontractació d’aquesta figura ambuna clara i contundent opció de la Directiva marc enmatèria de seguretat i salut laboral a favor de la gestióinterna de la prevenció, deixant a la subcontractacióun espai d’actuació complementari –no substitutiu- isempre que no sigui possible la gestió interna–causalitat.

3.- Sovint escoltem queixes de treballadors quehan estat designats com a recursos preventiussense sentir-se recolzats ni reconeguts perl’empresa. Què els aconsellaries en aquests casos?

La llei exigeix que el recurs preventiu ha de tenir lacapacitat (formació) i disposar dels mitjans necessarisi ser suficients en nombre per vigilar el compliment del’activitat preventiva. Això vol dir que si bé l’empresarité la facultat d’escollir qui o quins treballadorsdesenvoluparan tasques de recurs preventiu, en totcas els treballadors a escollir solament poden seraquells perfectament capacitats. En qualsevol cas,considero que aquest plus de responsabilitat, encaraque la llei no ho digui, s’hauria de traduir mitjançant lanegociació col·lectiva en un plus salarial específic i, enla majoria dels casos, en la concertació d’un contracteespecífic d’assegurança pels danys i perjudicis que espuguin generar per aquesta actuació.

4.- El recurs preventiu, com afecta la coordinacióempresarial? Quines obligacions tenen lesempreses contractistes i les subcontractistes?

Legalment i reglamentàriament totes les empreses–titulars del centre de treball, principal, contractistes isubcontractistes- haurien de dotar-se de recursospreventius en funció que la seva activitat concurrenten un mateix centre de treball sigui considerada coma perillosa segons l’article 32 bis LPRL, 22 bis RSP, elRD 171/2004. Al sector de la construcció, la normativaaplicable exigeix la presència d’aquest recurs preventiuúnicament pels contractistes i no pels subcontractistes,segurament perquè també hi és com a figura “vigilant”el coordinador en execució (que depèn del promotor),si bé no hi ha res que impedeixi que entre les mesuresde coordinació s’obligui els subcontractistes a nomenarun recurs preventiu.

Eduard Salvador

Vicedegà de Ciències del Treball de la UniversitatPompeu Fabra. Professor Titular de Dret delTreball. Director IUSLabor.

Sense risc 2

Manuel Luque

especialitza’t

Amb la darrera reforma de la Llei de prevenció 54/2003,que va encaminada a assolir la integració de la prevencióde riscos laborals al si de l’empresa, s’introdueix l’article32 bis. Aquest article estableix una nova mesura percontrolar situacions d’especial risc i perillositat, lapresència al centre de treball dels recursos preventiusdurant el temps que es mantingui la situació de risc.

La modificació del Reglament dels Serveis de PrevencióRD 604/2006, mitjançant l’article 22 bis, desenvolupaquan serà necessàr ia aquesta presència.

Què s’entén per recursos preventius?

Persona/es a qui l’empresari podrà assignar el controlde les situacions de risc mitjançant la seva presènciaal centre de treball:

• Un o més treballadors designats per l’empresa.• Un o més membres del servei de prevenció propi.• Un o més membres del servei de prevenció extern.• O bé un o més treballadors de l'empresa.

Quan serà necessària?

S’estableix reglamentàriament la necessitat de lapresència, en el centre de treball, dels recursospreventius en aquestes situacions:

• Quan els riscos puguin veure's agreujats per laconcurrència d'operacions diverses (per exemple entreballs de construcció).• Quan es realitzin activitats o processos que

reglamentàriament siguin considerats perillosos o ambriscos especials (risc greu de caiguda des d’altura, treballsamb risc d’enfonsament, activitats en les quals s’utilitzinmàquines que no tinguin declaració CE, amb normativasobre comercialització, procediment de certificació, treballsen espais confinats, treballs amb risc d’ofegament perimmersió).• Quan la necessitat d'aquesta presència sigui requeridaper la Inspecció de Treball i Seguretat Social. La Inspeccióde Treball compta amb un criteri tècnic (CT 39/2004)per propiciar una acció inspectora homogènia en elrequeriment de la presència de recursos preventius alcentre de treball.

Quin objectiu es persegueix?

La comprovació de l'eficàcia de les activitats preventivesprevistes en la planificació, així com de l'adequaciód’aquestes activitats als riscos que pretenen prevenir-seo a l'aparició de riscos no previstos. Quan, com a resultatde la vigilància, s'observi un compliment deficient de lesactivitats preventives, les persones a les quals s'assignila presència faran les indicacions necessàries per alcompliment correcte i immediat de les activitats preventives.Hauran de posar aquestes circumstàncies en coneixementde l'empresari, perquè adopti les mesures necessàriesper a corregir les deficiències observades si no s’hanresolt encara.

Lucía Mateo

El transport de mercaderies a l’interior del magatzemd'una indústria es realitza majoritàriament a través devehicles rodats. Els més habituals són els carretonselevadors que, conduïts per un operari, disposen d'unmecanisme que permet l'elevació, el desplaçament i laubicació dels productes a l’interior del magatzem.

Actualment, la utilització dels carretons elevadors ésquotidià a l’empresa de tipus industrial, de distribució, etc.És per aquest motiu que la seva utilització ha generat igenera moltes preguntes als treballadors/es.

Com a treballador, he d’estar format per portar el carretóelevador? És l’empresari el que m’ha de formar? Quinesrevisions s’han de fer als carretons? etc.

3 Sense risc

Jornada de treball UGT de Catalunya sobre recursospreventius. 31 de gener de 2007.

La presència de recursos preventius

Carretons elevadors

Fins fa uns mesos, l’Institut de Seguretat i Higiene teniapublicada una Nota Tècnica de Prevenció de RiscosLaborals NTP-214, l’any 2006 es van publicar les NTP713,714 i 715. Aquestes NTP concreten molt méstemes dels que hem esmentat com ara la formació, elmanteniment, etc.

Les NTP són documents editats per l’INSHT ambcaràcter consultiu i no tenen caràcter vinculant, peròen absència de normativa que reguli més específicamentel tema tractat, els seus criteris són perfectamentaplicables. Respecte de l'operador de carretons, el RD1215/97 el defineix com "el treballador encarregat dela utilització d'un equip de treball" i en el seu annex II,apartat 2.1 estableix que "la conducció d'equips detreball automotors estarà reservada als treballadorsque hagin rebut una formació específica per a laconducció segura d'aquests equips de treball":

La formació de l'operador en la conducció delscarretons elevadors és primordial, i per això hauriende ser persones amb les aptituds físiques i psíquiquesadequades, que hagin rebut la formació suficient, quehagin estat autoritzades específicament per l'empresariper a aquest fi, i que hi hagi constància i registre tantde l'autorització com de la formació rebuda.La diversitat d'equips i utilitzacions fa necessària unaformació específica de l'operador per a cada tipus decarretó, a fi d'adquirir els coneixements necessaris.Aquesta formació s’haurà de revisar periòdicament pera adequar-la a la incorporació de les noves tecnologiesi a les noves situacions de risc que puguin presentar-se (Llei de prevenció de riscos laborals 31/1995), i hade formar-se i informar-se tot el personal relacionatamb el treball dels carretons. El programa de formacióhauria d'estar adaptat als coneixements que siguinnecessaris per a desenvolupar de forma segura lestasques pròpies del lloc de treball i les seves exigències.

Pel que fa al manteniment d’aquests equips de treball,s’ha de tenir en compte que els carretons podenconvertir-se en màquines molt perilloses si sen’abandona el manteniment i que el correctemanteniment de l'entorn de treball redueix elmanteniment del carretó; per exemple: mantenint elsterres en bon estat es redueixen els impactes isobretensions sobre la màquina, etc.

Si bé el RD 1215/1997 no concreta quins equips hande disposar de manteniment, la nostra opinió és queaquestes màquines mòbils haurien de tenir un diari demanteniment, aquest mateix Reial decret als articles4.2 i 4.4 estableix l'exigència de "comprovacionsperiòdiques" i de documentar els resultats d’aquestesrevisions en tots aquells equips de treball que pel seu

ús siguin susceptibles de patir un deteriorament quepugui portar a situacions perilloses.

Independentment del tipus de manteniment que es portia terme, i que serà el més adequat a les característiquesdel carretó, a les característiques de treball, a lescaracterístiques de l'entorn i lloc de treball..., s'ha de feraddicionalment una revisió diària que consistirà que elmateix operari realitzi una sèrie de breus comprovacions,de caràcter visual, que s'efectuïn diàriament o abans decada torn de treball, per a comprovar el bon estat funcionaldel carretó. Per a ser "acceptable", parlant en termespreventius, hauria de quedar constància escrita de larealització d’aquestes comprovacions, la data o torn derealització, i la signatura de la persona que fa lescomprovacions. Referent a la utilització d’aquestscarretons per elevar persones, el RD 1215/1997 AnnexII. 3.1b) indica que: "l'elevació de treballadors nomésestarà permesa mitjançant equips de treball i accessorisprevistos a aquest efecte"; és a dir, equips concebuts,dissenyats i construïts específicament per a elevarpersones inclosos en el RD 56/1995.

No obstant això, assenyala que, quan amb caràcterexcepcional hagin d'utilitzar-se per a aquest fi equips detreball no previstos per a això, s’hauran de prendre lesmesures necessàries per a garantir la seguretat delstreballadors i disposar d'una vigilància adequada. Ésl'autoritat laboral competent la que té la facultat de definiri /o autoritzar, o no, aquest ús excepcional.Per acabar, cal assenyalar que, quan sigui necessari,s'hauran d’utilitzar casc i botes de seguretat, jaquetesreflectores, equips d'abric, protectors auditius, etc. Enparticular, ha de prohibir-se treballar al carretó i portarpolseres, cadenes, robes folgades, cabells llargs norecollits, etc., a causa del risc que presenten d’atrapamentamb peces en moviment, arestes, etc.

Àngel Escámez / María Marín

especialitza’t

Sense risc 4

especialitza’t

Què entenem com a risc biològic?

Els riscos biològics són aquells riscos associats al’exposició d’agents biològics i que poden causar diferentstipus de malalties o infeccions, que es poden transmetredels animals a l’home i de l’home als animals –zoonosi-i també d’una persona a una altra.

Parlem de risc biològic professional quan l’exposició al’agent biològic és deguda a l’activitat laboral de lapersona treballadora. El risc biològic professional es potgenerar pel contacte del treballador/a amb altrespersones, pacients, alumnes, o pel contacte amb éssersvius, animals o plantes d’experimentació, o de productes,excrements o excrecions d’éssers vius infectats.Accidents com contactes amb sang, punxades, talls,ferides o la contaminació biològica d’estris de treball,poden facilitar el contagi per agents biològics.

Les malalties infeccioses més comunes produïdes peragents biològics en l’ambient laboral són: hepatitis B,hepatitis C, síndrome d’immunodeficiència adquirida(SIDA), tètanus, tifus i tuberculosi.

Per a contreure una infecció per agents biològics hande donar-se tres condicions: l’existència d’un agentbiològic infecciós, una via de transmissió d’aquest agentfins al receptor i un individu receptor de l’agent o hoste,en el nostre cas, un treballador o treballadora.

Els agents biològics al lloc de treball

Els agents biològics poden viure lliures o en altres éssersvius que fan de portadors fins a arribar a l’hoste final.

Els éssers vius portadors dels agents biològics podenexpulsar-los a l’exterior mitjançant la pròpia respiració, lessecrecions -saliva, suor, semen, mucositat-, a través deferides, de la sang, de l’orina o de les femtes.

Els agents biològics poden ser virus, bacteris, fongs iprotozous.

Els virus són agents infecciosos submicroscòpics, paràsitsintracel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.Els virus es transmeten per via dèrmica, respiratòria,digestiva... i fan servir el medi ambient per disseminar-sefins al seu hoste, en aquest cas un treballador otreballadora.

Els bacteris són microorganismes unicel·lulars procariotes.Es transmeten per via dèrmica, respiratòria, digestiva... ifan servir el medi ambient per disseminar-se fins al seuhoste, en aquest cas un treballador o treballadora.

Un fong és un organisme unicel·lular o pluricel·lulareucariòtic i heteròtrof que es nodreix per absorció i esreprodueix sexualment i/o asexualment.

Els protozous són microorganismes unicel·lulars eucariotesque actuen com a predadors de les poblacions d’alguesi bacterianes.

En general, les patologies causades per agents biològicspoden ser:- Reaccions al·lèrgiques com asma, rinitis, conjuntivitis,pneumònies persistents...- Malalties infeccioses.Hi ha una sèrie de malalties transmissibles consideradesde declaració obligatòria (Resolució 22,12,1981. Llistat demalalties de declaració obligatòria, RD 2050/1982, normescomplementàries sobre malalties de declaració obligatòria).

RD 664/1997, de protecció dels treballadors contra elsriscos relacionats amb l’exposició a agents biològicsal lloc de treball

El RD 664/1997, de protecció dels treballadors contra elsriscos relacionats amb l’exposició a agents biològics allloc de treball, estableix la classificació dels agents biològicsen 4 grups de risc, segons el seu índex de risc d’infecció.Es considera el risc per a la salut de la persona (gravetatde la infecció, facilitat de contaminació, existència devacuna o tractament...) i també els possibles danys alcol·lectiu (facilitat de transmissió i contaminació entrepersones, resistència a descontaminants o tractament ivacunes).

Agent biològic de grup 1: són agents biològics que ambpoca probabilitat causen malalties a les persones.

5 Sense risc

Risc biològic

especialitza’t

Les reticències de la patronal del sector d’estalvi i bancaa aplicar la normativa de prevenció de riscos als centresde treball tornen a ser notícia. Si fa uns anys enssorprenia una sentència judicial que donava la raó a laDirecció del BBVA en no aplicar la normativa de pantallesde visualització de dades, afirmant que els treballadorsdel sector no es podien considerar com a usuaris, ara

la polèmica se centra en el tractament del risc d’atracamenten les avaluacions i en la consideració com accidentlaboral (i no com a malaltia comuna, tal i com es faactualment) dels trastorns psíquics que puguin ocasionar.

És evident que l’atracament constitueix un risc laboralpels treballadors d’aquests sectors, perquè respontotalment a la definició legal de risc laboral que fa la Lleide prevenció de riscos laborals (art. 4). Per aquest motiu,cal tenir en compte aquest risc i incloure’l a les avaluacionsdels diferents llocs de treball, tal i com estableix la mateixanormativa (art. 16). A més a més, hem de recordar quetant el Reglament de seguretat privada (RD 2364/1994),com l’Ordre del 23 d’abril de 1997, estableixen mesuresespecífiques de seguretat en entitats de crèdit que,necessàriament, s’han de considerar a les avaluacionsde risc: control d’accessos, registre d’imatges, sistemesd’alarma i polsadors, blindatges, cartells dissuasius,caixes fortes, caixers automàtics, etc.

També és clar que els danys a la salut que puguinocasionar aquestes situacions, ja siguin lesions, ferideso trastorns psíquics, han de tenir la consideració d’accidentde treball tal i com estableix la Llei General de la SeguretatSocial (art. 115.1, punt e, del RD Legislatiu 1/1994): “Lesmalalties, no incloses en l’article següent, que contreguiel treballador amb motiu de la realització del seu treball,sempre que es provi que la malaltia va tenir per causaexclusiva l’execució del treball”. Si en el cas dels danysfísics no hi ha problema per a considerar-los accidentslaborals, els danys psíquics que pot ocasionar unatracament normalment passen desapercebuts i escomptabilitzen com a malalties comunes, amb elconseqüent perjudici que això ocasiona al treballador aefectes de prestacions.

Cada any es produeixen a l’Estat espanyol més de 700robatoris amb violència i intimidació a bancs i caixesd’estalvi que afecten tant treballadors com clients. Escalcula que entre el 10% i el 30% dels treballadors i lestreballadores que han estat víctimes d’un atracamentacaben patint trastorns seriosos que afloren en un terminide tres mesos: estrès posttraumàtic, depressió, ansietat,etc. Per aquest motiu, cal que tant les empreses com elsserveis de prevenció i les mútues, assumeixin lesresponsabilitats que els corresponen: uns, avaluant elsriscos i establint una vigilància de la salut adequada quepermeti relacionar els danys amb les seves causes; i lesaltres, fent-se càrrec de les prestacions derivades de lescontingències laborals.

Eduard Salvador

Agent biològic de grup 2: són agents biològics quecausen malalties a les persones. Col·lectivament és pocprobable que es propaguin, i existeixen vacunes itractaments per a combatre’ls.

Agent biològic de grup 3: són agents biològics quecausen malalties greus a les persones. Col·lectivamentés probable que es propaguin, i no existeixen vacunesni tractaments per a combatre’ls.

Agent biològic de grup 4: són agents biològics quecausen malalties a les persones, presenten un greuperill. Col·lectivament és molt probable que es propaguin,i no existeixen vacunes i tractaments per a combatre’ls.

Marta Juan

Sense risc 6

L’atracament com arisc laboral al sectord’estalvi i banca

el tema

El 19 de desembre del 2006, es va aprovar l'esperadareforma de les malalties professionals. Aquesta novaregulació normativa substitueix el RD 1995/1978, de 12de maig, i estableix un nou quadre de malaltiesprofessionals, on s'incorporen les malalties i/o agentsdel quadre derogat i introdueix, d'una banda, un noullistat de malalties professionals obert -s'hi han incorporattotes les malalties de l'annex I del llistat europeu- iestableix la incorporació automàtica de les novesmalalties que s'incorporen al llistat europeu.

I d'altra banda, estableix la incorporació al llistat de lesmalalties professionals que declara com a tals l'entitatgestora. El text incorpora en un annex II les patologieso agents en què hi ha evidència de la seva relació ambel treball com a prioritàries per a incloure's en el llistatdefinitiu.

Malgrat que hi ha reclamacions demanades per la UGTque no són ateses en el nou text normatiu -la inclusióde les malalties derivades dels riscos psicosocials, que

la mateixa Recomanació Europea estableix la necessitatque se n'estudiï prioritàriament la inclusió en els llistatsdels estats membre-, el text recull el que per a la UGT haestat prioritari, això és l'establiment de criteris per a articularun sistema de declaració, notificació, reconeixement iregistre de les malalties professionals, i instrumentalitzaels mitjans per a dur-ho a terme.

El primer canvi substancial respecte a la normativa envigor és l'eliminació de comunicació de l'empresari d'unamalaltia professional, que elimina una de les traves mésimportants per al reconeixement de la malaltia professional.

Al nou RD s'estableix que el Sistema Sanitari Públic, através de l'autoritat competent o de la Inspecció Mèdicai els serveis de prevenció, davant l'evidència de l'origenprofessional d'una malaltia, ho comunicarà a l'entitatgestora, perquè determini el caràcter professional de lapatologia i es pugui incloure al llistat.

S'atorga la facultat als metges del Sistema Nacional deSalut, en virtut de les seves actuacions professionals,perquè quan tinguin coneixement de l'existència d'unamalaltia que podria ser qualificada com a professional, hocomuniquin, a través de l'organisme competent de cadacomunitat autònoma, a l'entitat gestora de la SeguretatSocial als efectes de qualificació previstos en la novanormativa. La mateixa comunicació l'hauran de realitzarels facultatius del servei de prevenció.

Per al registre i anàlisi de les malalties professionals, escrea en l'àmbit de la Seguretat Social una unitat específicaen col·laboració amb els òrgans tècnics dels ministeris deTreball i Assumptes Socials i de Sanitat i Consum i elsserveis públics de salut de les comunitats autònomes.

S'estableix l'obligació que els òrgans tècnics dels ministerisde Treball i Assumptes Socials i de Sanitat i Consumelaborin una guia dels símptomes i patologies relacionatsamb l'agent causant de la malaltia professional, que serveixicom a font d'informació i ajuda per al diagnòstic.

Creiem que amb aquesta actualització normativas'aclareixen, ordenen i sistematitzen les actuacions, perquèles autoritats laborals i sanitàries investiguin les malaltiesprofessionals a fi de determinar-ne les causes, les mesurespreventives que cal adoptar i, si escau, les responsabilitatslegals. No obstant això, per a la millora del sistema denotificació i informació de malalties professionals, ha decontemplar-se la vigilància i investigació de les situacionsepidèmiques o brots de naturalesa laboral, causats permalalties conegudes o emergents, que puguin afectar unaempresa o sector, i per a això, demanem que s'estableixi

El 27 de febrer es va celebrar la jornada de malaltiesprofessionals amb gran èxit d’assistència de delegatsde prevenció de la nostra organització. Van participarcom a ponents la Dra. Laura Ramírez, de la Unitat deSalut del Barcelonès Nord, el Dr. Fernando GarcíaBenavides de la Universitat Pompeu Fabra, la Dra.Josefina Jardí, gerent de l'Institut Català d'AvaluacionsMèdiques (ICAM) i per part de la nostra organització, elSr.Dionís Oña, secretari de Medi Ambient i Salut Laboralde la UGT de Catalunya. Podeu consultar las conclusionsi les ponències a la nostra pàgina web, www.ugt.cat, endocuments dins del apartat salut laboral, anomenatmalalties professionals.

7 Sense risc

Nou quadre de malalties professionals

tu opines

Com valores el nou quadre de malaltiesprofessionals?Aquest nou Reial decret s’ha anat ajornant massa i,com a conseqüència d’aquesta llarga espera, lesexpectatives que teníem eren molt altes. Personalment,m’hauria agradat molt que es fes un pas endavant pelque fa a totes aquelles malalties relacionades amb elsriscos psicosocials i s’haguessin inclòs en el llistat, jaque existeix una recomanació europea en aquest sentiti es tracta de patologies emergents.

Aquesta modificació fomenta la coordinació entreel Ministeri de Treball i el Ministeri de Salut. Creusque finalment es portarà a terme?Jo sóc optimista i desitjo que així sigui. Probablementens tocarà a nosaltres, els representants delstreballadors, impulsar aquesta coordinació instant lesadministracions al compliment estricte de tot allò quela nova legislació contempla. Estic segura que des dela UGT es farà tot el possible perquè aquestacoordinació sigui una realitat. Des d’ara ens posem enmarxa perquè aspectes com la creació d’una unitatespecífica per al registre i l’anàlisi de les malaltiesprofessionals, o l’elaboració de guies sobre símptomesi patologies relacionades amb agents causants demalalties professionals, siguin exemples immediatsd’aquesta coordinació entre els ministeris de Treball,Salut i els Departaments de Salut de les diferentscomunitats autònomes. Penso que la creació d’uncentre de referència estatal de malalties professionalses fa del tot necessari i ajudaria a l’esmentadacoordinació interministerial.Per últim, voldria afegir que un pas pendent i fonamentalés la formació dels metges d’atenció primària en aquesttipus de malalties relacionades amb el treball, ja quecom es diu en el nostre àmbit mèdic: “només esdiagnostica el que se sap, només se sap el ques’estudia”.

Mamen Márquez

un centre de referència estatal de les malaltiesprofessionals, i la posada en marxa immediata delsinstruments que permet aquest RD -entre altres, un plade formació preventiva per als metges d'atenció primàriai la publicació de la guia d'ajuda al diagnòstic de lesmalalties professionals.

Mamen Márquez

Sense risc 8

El quadre de malalties professionals es divideix en:

• Malalties professionals causades per agentsquímics. En aquest apartat la reforma estableix mésdetall en activitats, inclusió de noves substànciesquímiques.

• Malalties professionals causades per agents físics.S'ha adaptat a la nova normativa de soroll. Detalla pera les vibracions mecàniques una afectació vascular iosteoarticular, i especifica activitats. Postures forçades,especifica en totes les patologies osteomusculars inervioses el mecanisme causant de la lesió, i ampliaactivitats. Concreta les patologies de les beinestendinoses. Inclou malalties oftalmològiques per exposicióa radiacions no ionitzants i inclou els nòduls de cordesvocals en professionals que utilitzen la veu.

• Malalties professionals causades per agentsbiològics. S'ha adaptat a la nova normativa d'agentsbiològics. S'identifiquen nous agents com les micosis iles malalties produïdes per legionel·la.

• Malalties professionals causades per inhalació desubstàncies i agents no compresos en altres apartats.S'especifica per a cada substància la malaltia produïdai s'inclouen noves activitats.

• Malalties professionals de la pell causades persubstàncies i agents no compresos en algun dels altresapartats. S'especifiquen substàncies causants, i s'inclouennoves activitats.

• Malalties professionals causades per agentscarcinògens. S'especifica per a cada substància lamalaltia que produeix i s'inclouen noves activitats commesotelioma d'altres localitzacions, neoplàsia malignade cavitat nasal en contacte amb pols de fusta dura, etc.

Paloma Olavide. Metgessa penitenciària. ResponsableSalut Laboral i Medi Ambient en el sector de la Generalitat.FSP-Serveis PúblicsNou quadre de malalties professionals

medi ambient

Encara que poden produir-se variacions climàtiques deforma natural, s’ha consensuat, al món científic, ques’està produint un canvi climàtic com a conseqüènciade l’activitat humana i de les pautes de consum de lapoblació, que provoca un augment de les concentracionsde gasos d’efecte hivernacle, responsables majoritarisd’aquest problema.

Les grans emissions d’aquests gasos (diòxid de carboni,metà, clorofuorocarbons, òxids nitrosos...) procedeixendel transport rodat, la indústria, la gestió dels residus,i la ramaderia, en general, i incrementen significativamentl’efecte hivernacle i generen una sèrie d’impactesambientals, socials i econòmics, a mitjà i llarg termini,les magnituds dels quals encara són difícils dequantificar. 

El primer reconeixement internacional del problema delcanvi climàtic i de la necessitat d'actuar va tenir llocl'any 1992, en el marc de la Cimera de la Terra celebradaa Rio de Janeiro, quan es va aprovar el com a elementcentral dels esforços mundials per combatrel'escalfament de la Terra. L'objectiu del conveni ésl'estabilització de les concentracions de gasos ambefecte hivernacle a l'atmosfera a un nivell que evitiinterferències antropogèniques perilloses al sistemaclimàtic.

Però, l'existència d’un canvi en les condicions climàtiquesactuals a escala global és una evidència. Les

conseqüències del canvi climàtic pronosticades pelscientífics del Panell intergovernamental sobre el canviclimàtic són les següents:

• Confirmació de l’augment de les temperatures de l’últimsegle i augment de les temperatures entre 1,4 i 5,8ºCdurant aquest segle.

• Constatació de l’augment de la freqüència i intensitatde fenòmens meteorològics extrems, retrocés de glaceres,desertificació, pluges de caràcter torrencial i pujada delnivell del mar, que confirmen canvis al sistema climàticglobal.

• Relació entre l’escalfament del clima i l’acció humana:l’informe de la UE presenta evidències noves i méspoderoses que l’escalfament observat en els últims 50anys és degut a les activitats humanes.

• Canvi en el cicle de distribució de les precipitacions.

• Enduriment de les sequeres, en particular al sud d’Europa.

• Pujada del nivell del mar d'entre 9 i 88 cm per a l'any2100, que inundaria zones que avui són densamentpoblades.

• Difusió de malalties de tipus tropical en zones avui declima temperat. Aturar-les és, ara per ara, el principal repte ambiental:

• Per la dimensió dels seus efectes. Alteracions climàtiquesque comporten seriosos impactes ambientals a nivellplanetari i al sistema socioeconòmic.

• Per l’origen antropogènic del problema. Les principalsfonts dels gasos d’efecte hivernacle són: crema decombustibles, processos industrials, agricultura, turisme...

• Pel caràcter de les solucions. Els efectes de l’emissióal sistema climàtic és independent del país on es trobi lafont. Per aquest motiu, és imprescindible una soluciómultilateral i global.

Per a resoldre el problema del canvi climàtic es requereixuna sòlida cooperació internacional. La Unió Europea ésresponsable d’aproximadament el 15% de les emissionsmundials de gasos d’efecte hivernacle, però en canvi,només representa el 5% de la població mundial. Un primerpas és reduir un 8% els nivells, però per assolir aquestafita tan modesta, caldrà que tots els sectors econòmicsresponsables d’aquestes emissions facin un esforçconsiderable.

9 Sense risc

Canvi climátic

medi ambientEl Protocol de Kyoto, adoptat al desembre de 1997, técom objectiu reduir les emissions de gasos d’efectehivernacle a tot el món i lluitar contra l’escalfament dela terra, perquè el canvi climàtic no es converteixi enun problema greu. Per tant, no complir el Protocolsuposarà una amenaça per a la seguretat i l’estabilitatsocial, atès que augmentaran de forma devastadorales inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems,que afectaran l’agricultura, la modificació del quadrede malalties de tot el món (que es propagaran), entred’altres conseqüències.

Els costos econòmics d’aquests canvis seran més altsque els costos de les mesures necessàries per aturar-los. Segons estimacions científiques, és necessarireduir a llarg termini les emissions globals de gasosd’efecte hivernacle -aproximadament un 70% respectedels nivells de 1990. Cap a l’any 2020, la reduccióglobal hauria de ser de l’ordre del 20%-40% (segonsels índexs reals de creixement econòmic i, per tant, lesemissions d’efecte hivernacle, i en funció de l’èxit deles mesures adoptades per a combatre el canvi climàtic)respecte de l’any 1990, mitjançant un acord internacionaleficaç.

Des de la UGT de Catalunya considerem que reorientarl’economia a les exigències del Protocol de Kyoto ésuna oportunitat clau per accelerar la transició a unmodel energètic més sostenible. Complir aquest objectiusignifica apostar per un procés de convergència i peraugmentar la competitivitat del nostre sector productiu.

És important implicar tots els sectors responsables del’emissió de gasos per tal que aquesta línia de treballsigui totalment assumible. És una prioritat l’adequaciódels sectors industrials invertint i millorant la tecnologiade les nostres empreses per mantenir la competitivitatde la indústria afectada. Considerem que per canviarla tendència i avançar de forma realista, tenint presentla situació econòmica, tecnològica i distribució sectorialde l’ocupació de la nostra indústria, és necessari cercarvies alternatives que permetin reduir les emissions aun ritme considerable, evitant la deslocalització industriali, sobretot, preservant l’ocupació.

D’altra banda, serà necessari continuar mantenintreunionsentre les parts implicades (Administració, patronal,sindicats) per tal de consensuar acords amb alternativesque no suposin una externalització de costos per a lasocietat, i que siguin beneficioses tant per al sectorempresarial com pel conjunt dels treballadors i ciutadansd’aquest país.

Per tant, des de la UGT de Catalunya proposem:

• Elaboració, amb urgència, d’un pla de xoc per tal dedeterminar l’impacte que suposarà en els diferents sectorsafectats complir els compromisos presos a Kyoto, i establirles mesures oportunes per tal que no afecti l’economia,la competitivitat de les nostres empreses i els llocs detreball.

• Establir mesures específiques per augmentar l’eficiènciaenergètica, l’estalvi d’energia i el consum de matèriesprimeres i energies renovables, i per a reduir les emissionsde gasos d’efecte hivernacle diferents del CO2. Això espot fer, per exemple, amb legislació específica, acordsmediambientals amb la indústria, eines de mercat i suporta l’aplicació de tecnologies avançades.

• Integració dels objectius relatius al canvi climàtic enpolítiques sectorials comunitàries (transport, energia,indústria, agricultura i política regional), sobre objectiusespecífics, indicant les mesures concretes que s’hand’adoptar i elaborant indicadors pertinents.

• Més investigació en tecnologia i materials innovadors.

• Més informació als ciutadans, les empreses i elstreballadors, entorn al canvi climàtic, i com els pot afectara nivell local, i per indicar com es pot contribuir a laresolució del problema. Anàlisi a nivell regional de l’impactedirecte per a comprendre la necessitat d’un canvi i contribuira augmentar la sensibilització.

• D’altra banda, serà totalment imprescindible, tal i comestableix el VI Programa d’Acció de la Comunitat Europeaen matèria de medi ambient, el suport econòmic per a laindústria, per afrontar aquest repte i, d’aquesta manera,donar suport a la innovació, desenvolupar projectes nousi serveis i guanyar nous mercats a escala mundial.

Marta González / Maite Escribano

Els costos econòmics derivats de pal·liarles conseqüències del canvi climàtic seranmés alts que els costos de les mesuresnecessàries per aturar-los

Sense risc 10

accidentalitat

L’accidentalitat laboral durant el passat 2006 ens dónaunes xifres que no ens poden deixar indiferents. Elsaccidents a la feina l’any passat van deixar un total de202 morts, 143 dels quals han estat accidents mortalsal lloc de la feina i 59 in itinere.

Si observem la diferència que hi ha dels accidents ambbaixa del 2006 respecte al 2005 hi ha un increment de10.305 accidents. Això representaria un increment diaride 28 accidents. Els greus han pujat un 6,91%, els lleushan baixat un 12,16%, i els mortals han augmentat un40,20%, respecte al 2005.Pel que fa als accidents in itinere, s’ha produït unaugment del 6,72%. Els accidents greus han pujat un7,23%, els greus han baixat un 15,37%, i els mortalshan pujat un 13,46%, respecte el 2005. Quant alsaccidents mortals per sectors, es desglossen de la formasegüent: 3 a l’agricultura (augment del 0% respecte al2005), 37 a la construcció (augment del 8,82%), 34 ala indústria (augment del 47,83%) i 69 al sector serveis(augment del 64,29%).S’observa una especial pujadadels accidents mortals al sector de serveis. Tot i això,si aprofundim molt més als subsectors que englobenaquest sector, podríem donar més dades on es produeixun increment més alt de l’accidentalitat.

En aquest àmbit, ens trobem empreses quedescentralitzen la seva activitat cap a altres sectorsd’activitat. Per exemple, empreses que estan al sectorde productivitat de serveis i treballen per la construcció.Tot i això, les dades que ens faciliten Departament deTreball no aprofundeixen a donar-nos les activitatsconcretes d’aquest subsector. Per exemple, si miremel CNAE 45 (subsector construcció), els accidents totalsamb baixa han augmentat un 14,14 %, els greus hanpujat un 14,65 %, els lleus han baixat un 3,76%, i elsmortals han pujat un 8, 82 %. En aquest cas, sipoguéssim desglossar molt més les dades, podríemveure en quines activitats es produeixen més accidents.Hi tenim activitats com ara preparació d’obres, acabatde l’edifici i obres, on trobem instal·lació de fusteria,pintura, etc., entre d’altres. És per això evident larellevància que té poder filar més prim, i disposar devalors més acurats.

I el 2007 va en camí de ser encara pitjor quant a accidentslaborals. En els només tres mesos d’aquest any, sónmolt preocupants les xifres de morts a la feina que hemconegut a través dels mitjans de comunicació. A mitjanmes de febrer, en només tres dies es van produir cinc

morts, i a mitjan mes de març ja hem comptabilitzat 15accidents mortals, a l’espera de les xifres oficials.

Davant d’aquestes dades, la UGT de Catalunya exigeix:• Que l'Administració apliqui amb fermesa i faci compliramb rigor  la normativa de prevenció de riscos laborals.S'ha de passar d'una vegada de la política preventiva, queno està servint per posar fi a la xacra de la sinistralitatlaboral, a l’actuació coercitiva sobre les empreses que noes preocupen per la seguretat i la vida dels seus treballadorsi treballadores.• Que l'Administració posi en marxa campanyes desensibilització i conscienciació per tal de crear lacultura preventiva que encara manca al nostre país. Enaquest sentit, demanem als responsables polítics queagilitzin la informació de les dades de sinistralitat laborali que les facin públiques setmanalment, tal i com es fa enaltres sectors, com per exemple la sinistralitat a la carretera.Actualment, les dades de sinistralitat laboral es coneixenamb dos mesos de retard.• Seria important de conèixer dintre de l'accidentalitat perCNAE disposar de dades amb més de dos dígits, per veurei saber quins són els subsectors on es produeixenaquests accidents.• Que, tal i com recull el nou Estatut de Catalunya, es faciel traspàs de manera immediata de les competènciesde la Inspecció de Treball a la Generalitat, i que esmultipliqui per 3 el nombre d'inspectors, per tal d'igualar laràtio al nivell europeu.• La immediata convocatòria de la Taula de Salut Laboraldel Departament de Treball.• Quant als accidents in itinere, el nostre sindicat consideraimprescindible una millora de les infraestructures viàriesi, sobretot, de l'accessibilitat als polígons industrials. Lamanca de transport públic que arribi a tots els llocs detreball està provocant la mort de molts treballadors itreballadores que han de fer cada dia trajectes llargs envehicles privats.• A més, la UGT de Catalunya torna a reivindicarla creació dels delegats de prevenció territorials isectorials. A les grans empreses, els comitès d'empresa jaincorporen el delegat de prevenció de riscos laborals, peròa les empreses petites -moltes sense sindicació (sobretota les de menys de 6 treballadors, on no és possible larepresentació sindical)-és necessària una figura sindicalque visiti diferents empreses (ja siguin les d'un mateixterritori o les d'un mateix sector) per assessorar tant elstreballadors com els empresaris i vetllar per la seguretatde la plantilla.

La UGT de Catalunya reivindica la creació dels delegatsde prevenció territorials i sectorials

11 Sense risc

ha estat notícia

Les molèsties musculoesquelètiques, que es deriven deles postures i dels esforços que es realitzen en el treball,afecten el 75% dels treballadors, segons l'Enquesta deCondicions de Treball 2005. L'informe, elaborat perl'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball apartir de 2.115 entrevistes, afegeix que la majoria dequeixes correspon a la part baixa de l'esquena (el 34,2%),mentre que en el sector de la construcció aquesta xifraarriba a gairebé el 50%. L'informe assegura que la mitjanad'hores treballades per setmana és de 39,6 hores, xifrasuperior entre els empleats de la construcció (43 hores)i de la indústria (41 hores), i assenyala que la mitjanadels homes (41,6) és superior a la de les dones (36,9).

Els científics consideren que el 30% de les espècies delplaneta estaran en greu risc d'extinció si les temperaturespugen aquest segle entorn de dos graus centígrads, queés molt probable, com a conseqüència del canvi climàtic.La salut, les infraestructures, la disponibilitat d'aiguadolça o les collites, en moltes regions es veuran tambéafectades per l'escalfament, que tindrà globalment efectesnegatius si se supera aquest nivell de temperatures. Elsimpactes del canvi són ja visibles, i mostren l'efecte del'activitat humana durant els últims 30 anys, asseguren

els experts. Els especialistes assenyalen que les mesuresper a contenir les emissions de gasos d'efecte hivernaclei les orientades a facilitar l'adaptació dels sistemes naturalsi socials són complementàries per a atenuar els impactesnegatius del fenomen. L'esborrany de l'estudi de l'impactedel canvi climàtic pot patir modificacions d'ara a l’abril,quan se’n discutirà a fons l’aprovació. Però, les granslínies d'aquest resum emergeixen del Panellintergovernamental sobre canvi climàtic (IPCC), que esdebat aquests dies a París.

BARCELONA. L'Ajuntament de Barcelona ha ratificat elseu compromís amb els sindicats CCOO i UGT d’evitarla subcontractació en cadena a les obres municipals igarantir que les condicions de seguretat compleixen lanormativa, com a mesures per a minimitzar els possiblesaccidents laborals. El conveni fixa un topall per a lessubcontractacions i estableix que només el 50% del preudel contracte de l'obra pot ser subcontractada a una altraempresa. També obliga els contractistes i subcontractistesa estar al corrent dels seus impostos i de l'aplicació deles normatives de seguretat i riscos laborals. L'acord

preveu que l'Ajuntament atorgui una subvenció de 136.000euros entre aquest any i el 2008 per a desenvoluparaquest conveni, i que els sindicats designaran unrepresentant per a fer el seguiment de les obres municipals-vigilància a peu d'obra. Aquest delegat sindical prestaràassistència i assessorarà els treballadors de l'obra, vigilaràque es compleixin les mesures de protecció i seguretati, si ho determina, «pot requerir que es paralitzi l'obra»,perquè s’incompleix la normativa, va dir Casas.

Sense risc 12

Espanya. Tres de cada quatre treballadors pateixen dolors musculars per esforços i males postures- 09/01/2007

El canvi climàtic posarà en risc d'extinció el 30% de les espècies

L'Ajuntament pacta amb els sindicats evitar la subcontractació en cadena a les seves obres

ABC 20/01/2007

Font de dades: 20 minutos

París, 31 gener (El País)

explica’ns

Quins riscos existeixen en el sector de l'aiguaresidual? I a què es deuen?

Des d'influent a la planta a l'efluent al mar, l'aigua passaper tot un procés de decantació, aireig i floculació, ésen aquesta última etapa a través d'un procésd'oxigenació i desnitrificació es creen uns fangs que,posteriorment, en el seu procés de deshidratació generenuns gasos -metà, sulfhídric i monòxid de carboni- moltnocius per a la salut del conjunt dels treballadors/es,depenent del grau d'exposició i concentració.Tots els treballadors/es d'aquest sector estem exposatsdiàriament a riscos de caràcter químic i biològic,procedents de gasos i de partícules volàtils, i encarano sabem els efectes secundaris que ens poden produiren un futur. Però, actualment, ja hem hagut de patiraccidents que desgraciadament s'han cobrat la vida detreballadors i companys d'aquest sector.

Has tingut algun conflicte a causa de la perillositatdel sector?

Sí, per la seva importància i transcendència cal destacarque a través de la negociació col·lectiva, els companysde la FIA-UGT hem instat la patronal que ens reconeguiel plus de toxicitat que estableix el nostre convenid'aplicació, independentment d'exigir el compliment dela Llei de prevenció de riscos laborals, i tots els protocolsde seguretat. En no aconseguir cap acord, vam haverd'interposar una demanda al jutjat social, perquè fosaquest òrgan el que en primera instància ens reconeguésel nostre dret a cobrar el plus.

Vam aconseguir guanyar el plet, però, posteriorment,ens vam veure sotmesos a tot un procés legal davantel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i en última

instància davant la sala 4a del Tribunal Suprem, que vadictar interlocutòria desestimant el recurs de cassacióper a la unificació de doctrina. Atenent que és unasentència declarativa, actualment estem en un procésde negociació per a l'execució de la sentència i acabartota una lluita legal que ens ha costat més de tres anys.

Des de la FIA-UGT estem instant les administracionspúbliques, i més concretament l'Agència Catalana del'Aigua (ACA), que es reconegui el dret dels treballadorsde tot Catalunya a percebre sense més dilació aquestplus que, ajustant-se a dret, se'ns reconeix, i ques'extremin i controlin totes les mesures de seguretat, acausa del perill que representa per a la salut delstreballadors/es del sector del cicle integral de l'aigua.

Quina recomanació de caràcter general impulsaries?

M'agradaria que cap delegat/da ni afiliat/da, quan nose'ls reconegui un dret que ja ve regulat en el nostreordenament jurídic, no dubti a utilitzar les vies legalsque estan a la nostra disposició, perquè hem de fer úsde la justícia i de les lleis de procediment laboral per aresoldre els conflictes que creiem que milloren les nostrescondicions laborals i socials a l'àmbit de les nostresempreses, i poder defensar amb més eficàcia elstreballadors de la UGT.

Eduard Salvador

President del Comitè i membre del Comitè deSeguretat i Salut. Secretari del Sector EnergèticFIA-VOM.Actualment treballa en una empresa del grup AGBAR,ubicada al Maresme, dedicada a la depuració d'aigüesresiduals.

13 Sense risc

Francisco González Rabanal

preguntes amb resposta

Amb l’aprovació del nou quadre de malaltiesprofessionals, qui ha de fer la comunicació d’aquestamalaltia? Qui pot qualificar si una malaltia ésprofessional o no?

Amb l’aprovació del nou quadre de malaltiesprofessionals (RD 1299/2006, de 10 de novembre), s’hamodificat l'actual mecanisme d’iniciació. Amb el nousistema, la comunicació de les malalties que siguinqualificades de professionals correspon als facultatiusdel Sistema Nacional de Salut i als facultatius del serveide prevenció, quan tinguin coneixement de l'existènciad'una malaltia professional inclosa en el nou quadre demalalties professionals o en la llista complementària demalalties de les quals se sospita l'origen professional.La comunicació es farà a través de l'organisme competentde cada comunitat autònoma a l'entitat gestora, a l'efectede qualificació i, si escau, a l'entitat col·laboradora dela Seguretat Social (MATEPSS), que assumeix laprotecció de les contingències professionals.

Pel que fa a la qualificació de malaltia professional,correspon de fer-la a l’entitat gestora. L’entitat gestorao la mútua que assumeixi la protecció es veurà obligadaa elaborar i tramitar el comunicat de malaltia professional,sense perjudici de l'obligació de les empreses de facilitarla informació que tinguin en el seu poder i que els siguirequerida per a l'elaboració del comunicat. Alhora, elsserveis mèdics de les empreses col·laboradores hauriende traslladar, en el termini de tres dies, el diagnòstic demalalties professionals dels seus treballadors a l'entitatgestora o a la mútua.

Quan ha de fer l’empresa reconeixements auditiusals seus treballadors i qui els ha de dur a terme?

El Reial decret 286/2006 estableix l’obligatorietat del’empresari de portar a terme la vigilància de la salutdels treballadors que desenvolupen llocs de treball enels quals l'avaluació de riscos hagi posat en evidèncial'existència de risc (article 11). Igualment, estableixl'obligatorietat dels treballadors de sotmetre's a aquestsreconeixements mèdics.

La realització dels reconeixements audiomètricsconstitueix una excepció a la Llei de prevenció de riscoslaborals, exigint l'informe dels representants delstreballadors. Aquests reconeixements tenen com aobjectiu la prevenció de les pèrdues de capacitat auditivaque puguin patir els treballadors exposats al sorollexistent en l'ambient de treball, i establir les mesurespreventives necessàries.

La vigilància mèdica comprendrà aquests tipus dereconeixements:

Un reconeixement inicial, abans de l'exposició al sorollo al començament.

Reconeixements periòdics, que es realitzaran d’acordal que estableix l'article 11 del Reial decret 286/2006.Es podran fer més sovint, segons el criteri del metgeresponsable.

• Quan se supera el valor superior de l'exposició quedóna lloc a una acció, el reconeixement mèdic ha derealitzar-se almenys cada tres anys.

• Quan se supera el valor inferior de l'exposició quedóna lloc a una acció, el reconeixement mèdic ha derealitzar-se almenys cada cinc anys.

Els reconeixements els hauran d’efectuar metges oaltres persones qualificades sota la responsabilitat d'unmetge en l'organització preventiva adoptada perl’empresa. I es faran seguint el Protocol de vigilànciasanitària específica pels/les treballadors/es exposats asorolls; en qualsevol cas, s'ha d'optar per la realitzaciódels reconeixements o proves que causin les menorsmolèsties al treballador i que siguin proporcionals alrisc.

Els treballadors han de ser informats del resultat delreconeixement en el cas que es detecti una lesió auditivacom a conseqüència de l'exposició al soroll. El treballadorha de ser informat pel metge o un altre personal sanitaricompetent.

Un cop efectuats els reconeixements, i quan es detectauna lesió a conseqüència del soroll, l'empresari ha derevisar l'avaluació de riscos i les mesures de control derisc que es van implantar i aplicar les recomanacionsmèdiques, fins i tot la possibilitat de canvi de lloc detreball del treballador afectat, i es portarà a terme larevisió dels treballadors que hagin patit una exposiciósimilar.

Els resultats facilitats han de referir-se a la capacitatper a desenvolupar la comesa corresponent al lloc detreball i les mesures preventives que s'han d'adoptarrespecte a aquest treballador específic.

Àngel Escámez

Sense risc 14

t’interessa

BUTLLETÍ ERGAONLINE

http://www.mtas.es/insht/ergaonline/ergaonline.htm

El butlletí ErgaOnline el pots consultar a la webo pots sol·licitar que te l'enviïn al teu correuelectrònic. L'objectiu que es persegueix ambaquest butlletí és difondre notícies i informacionsde diversos aspectes relacionats amb la seguretati salut en el treball, facilitant els enllaçosnecessaris perquè pugui accedir-se directamenta la font de la informació.

Està dividit en seccions. La primera tractageneralitats, gairebé sempre a nivellinternacional. També, recull la legislació inormalització d'interès de tot el món. Tot seguit,ofereix notícies de les 4 especialitats deprevenció; seguretat, higiene, ergonomia ipsicosociologia i vigilància de la salut. Tambétracta notícies de formació i documentació. Hiha dues seccions fixes, una anomenada LaCueva de Hércules, que tracta de llibres deprevenció de riscos laborals, i l'última i realmentinteressant, El trabajo en el arte, on a cadabutlletí s'ofereix explicació i enllaç de quadresque parlen del treball. Per exemple, l'últim haestat un recull de fotografies de les condicionsde treball dels Estats Units d'Amèrica decomençament del segle XX. S'agraeix elllenguatge utilitzat, ple d'ironia, que fa encaramés agradable la lectura d'uns, a vegades, moltdensos documents. Idioma: castellà.

GUÍA DE BUENAS PRÁCTICAS EN LAUTILIZACIÓN DE PRODUCTOS QUÍMICOS Y LAPREVENCIÓN EN EL TRABAJO

Aquesta guia pretén donar informació, alstreballadors que fan servir productes químics ala seva feina, de la manera adequada de fer-ho,i dels riscos inherents a aquesta activitat. La guiaes divideix en tres grans apartats: aspectesgenerals dels agents químics, intervenció iactuació del risc químic i emmagatzematge deproductes químics. Idioma: castellà

FUNDACIÓN ENTORNO

www.fundacionentorno.org

Elaborada pel Consejo Empresarial Español parael Desarrollo Sostenible. Aquesta pàgina de mediambient abasta àmpliament diversos continguts;legislació mediambiental, subvencions, permisosi llicències, formació, llibres i documents tècnics,casos pràctics, lectures recomanades, formacióen línia, agenda d’esdeveniments i un llargetcètera. També, et pots subscriure a 3 butlletinsdiferents: novetats, canal empresa sostenible icanal construcció sostenible. Idioma: castellà.

1 2

3

1 2 3