Educació Primària Obligatòriapearsonespana.blob.core.windows.net/books/Sent la música... · Web...

SEQÜENCIACIÓ DIDÀCTICA

Sent la música 2

Educació Primària Obligatòria

Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

__________________Música


1a Avaluació

Unitat 1: Sents o escoltes?

TEMPORALITZACIÓ: Sessió 1.

OBJECTIUS:- Entendre la diferència entre sentir i escoltar.

- Conscienciar-se que estem envoltats de sons i que és important saber escoltar-los, especialment els que eduquen en música.

CONTINGUTS:

- La diferència entre sentir i escoltar.

- Discriminació acústica d’ambients sonors diferents.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Acostament als conceptes de sentir i escoltar.

4. Tractament de la informació i competència digital

Desenvolupament d’habilitats per a accedir a la informació per mitjà de les noves tecnologies.

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ:

- Demana als xiquets que observen les il·lustracions de les pàgines 4 i 5 del llibre, en les quals apareixen personatges en actitud de sentir i d’escoltar. Hauran de discriminar si els personatges senten o si escolten i perquè.

- Posa la pista 1 del CD1.

- Convida els xiquets a fixar-se en l’actitud dels personatges, senten o escolten? Per tal que comprenguen la diferència entre sentir i escoltar, proposa’ls que tanquen els ulls durant uns quants segons i que comproven la quantitat de sons que sentim, ho vulguem o no. Demana’ls que centren la seua atenció en un so en concret i se n’obliden dels altres. Explica’ls que els que estan fent aleshores no és sentir, sinó escoltar. Per tant, sentir és percebre sons; escoltar, prestar-los atenció. Pots fer que ho entenguen millor amb exemples


pràctics. Per exemple, pots preguntar-los si quan passegem pel carrer sentim o escoltem, etc.

- Fotocopia el text de la narració (pàgina 88 de la guia del professor) i repartix-lo entre els alumnes perquè tornen a escoltar la gravació ara fixant-se molt bé en l’entonació del narrador i en els moments en què realitza alguna pausa. Una vegada que ho hagen fet, repartix els paràgrafs entre els xiquets perquè els lligen en veu alta, imitant el narrador. Els que no estiguen llegint en eixe moment, hauran d’escoltar amb atenció i no solament sentir els companys que lligen. Així, a més de practicar la lectura, seran partícips del seu propi aprenentatge.- Escoltem ara amb detall la pista 2 del CD1 amb els fragments sonors de la gravació i els comenten d’una manera més àmplia.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Ampliació:- Proposa el joc Escoltem! Posa la pista 1 del CD3, concretament l’últim exemple sonor, la versió de jazz de Concerto Italiano, i demana als alumnes que centren l’atenció primer solament en el baix i a continuació solament en la bateria. Això els ajudarà a entendre millor la diferència entre sentir i escoltar.

Musi-TIC.- Si disposes de pissarra digital, projecta-hi les activitats de Música en la meua vida de CD-ROM que correspon a esta unitat. Sense dubte, els xiquets consolidaran els coneixements adquirits amb les divertides animacions.

Quadern d’activitats, pàgina 2

Activitat 1- Demana als xiquets que pinten els personatges de les il·lustracions: els que escolten de roig i els que senten de blau.- Quan acaben esta activitat, pots posar la pista 3 del CD1 per tal que escolten per primera vegada la cançó L’elefant, que treballaran en la sessió següent.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- El xiquet diferencia entre sentir i escoltar.

Com avaluar?

- Observació.


- Participació en classe.

- Autoavaluació.

TEMPORALITZACIÓ: Sessió 2.

OBJECTIUS:

- Aprendre una cançó nova i dramatitzar-la.

- Valorar com és d’important el cant.

CONTINGUTS:

- La importància del cant.

- Els gests com a mitjà per a dramatitzar una cançó.

- La cançó infantil.

- El silenci real en la interpretació.

- Tècniques d’educació vocal: vocalització.


6. Competències artística i cultural

Valoració de la música com a element artístic i cultural.


- Correcció oral de l’activitat 1 (pàgina 2 del quadern d’activitats).

- Sentim en el supermercat, fent les tasques domèstiques i quan estem llegint en la sala d’estar amb la televisió en marxa. Escoltem atentament quan assistim a un concert, conversem amb els amics o


el nostre pare ens conta un conte en gitar-nos. Estes respostes també poden ser variables, en un moment donat, si prestem atenció al que estem sentint.

- Posa la pista 3 del CD1 per tal que els xiquets escolten la cançó L’elefant.- Audició i interpretació: demana als xiquets que, com a activitat prèvia, reciten la lletra, sense música, vocalitzant perfectament cada una de les paraules.- Llegim recitant els versos de la cançó i marquem les pulsacions amb un llapis, fixant-nos com ho fa el professor. Ens movem lliurement per l’espai durant les parts instrumentals. Quan cantem, ens quedem quiets imitant amb gests.

- Interpretació amb la Canal Street Jazz Band. Quan hagen aprés la lletra i la música, convida’ls a representar la cançó amb mímica. Tornem a cantar-la (pista 4 del CD1) per tal que els xiquets disfruten posant la veu a la base musical de L’elefant.

- Recorda als xiquets que enganxen l’adhesiu d’autoavaluació en la pàgina que correspon a esta sessió. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

Reforç:

Playback. Si disposes de pissarra digital, aprofita esta magnífica oportunitat per a, d’una manera molt divertida, millorar la respiració, la vocalització, la pronunciació i la impostació de la veu dels alumnes en el cant.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Memoritzar la lletra d’una cançó i interpretar-la en grup.

- Disfrutar cantant.

Com avaluar?

- Correcció d’activitats.

- Observació.

- Autoavaluació.

- Participació en el cant col·lectiu.


TEMPORALITZACIÓ: Sessió 3

OBJECTIUS:

- Repassar tots els conceptes de llenguatge musical apresos el curs anterior: la figura negra i silenci de negra, el pentagrama, la clau de sol i les notes sol, mi i la.

- Conéixer una nota nova: re.

CONTINGUTS:

- El pentagrama i la clau de sol.

- Les notes sol, mi i la.

- La nota re.

- Figures: negra i silenci de negra.



La música en la seua faceta històrica.


- Expliquem als alumnes que anem a repassar els conceptes musicals que van aprendre el curs anterior perquè ens servisquen de base per als nous aprenentatges.

- Al començament, la música es transmetria de manera oral, però va arribar un moment en què es va crear un sistema que va permetre transmetre-la, conservar-la i recordar-la. Els primers llenguatges musicals indicaven simplement el caràcter ascendent o descendent de les notes, encara que prompte es va vore que per a anomenar els sons amb més exactitud calia primer un pentagrama i en segon lloc una clau. Per això, este símbol va ser dels primers a aparéixer. La grafia actual de la clau de sol és la que s’empra per a representar el sons aguts. Esta és la raó per la qual s’escriuen en clau de sol les partitures de violí, oboé, flauta i la mà dreta del piano, la que porta la melodia.- Recorda als alumnes que el pentagrama és la casa de las notes i la clau de sol és el símbol que ens indica la posició d’esta nota en el pentagrama.


- Per a refermar estos conceptes, pots dibuixar un pentagrama gran en la pissarra amb una clau de sol. Fixa l’atenció dels xiquets en el nombre de línies i d’espais.- Una manera de recordar les posicions de les notes sol, mi i la en el pentagrama podria consistir en repetir amb els xiquets el joc que van aprendre el curs anterior, en el qual els cinc dits de la mà oberta representen el pentagrama, amb les línies i els espais d’este. Pots anar anomenant notes perquè els alumnes, amb un dit de l’altra mà, les situen en la seua mà pentagrama. Una vegada reforçades estes notes, pots presentar-los la nota nova que s’anomena re i que està situada en l’espai que hi ha davall del pentagrama.- Convida’ls a escriure en el llibre els noms de les notes i a pintar la nota sol de groc, la nota mi de roig, la nota la de taronja i la nota re de blau tal com apareixen en la part superior de la pàgina.

- Finalment, demana’ls que observen la imatge que els recorda la figura negra i el seu silenci. Anima’ls a completar els requadres buits del llibre amb silencis de negra i ajuda’ls a interpretar els esquemes rítmic que han obtingut.

- Annex Llenguatge musical. Imprimeix o fes fotocòpies de l’activitat que es proposa en la pàgina 100 de la guia del professor. Repartix-la als xiquets perquè la facen, explicant-los que, en primer lloc, han de pintar com s’indica les notes i les claus de sol i, a continuació, retallar-les per a enganxar-les, en acabat, en el lloc que els corresponga en els pentagrames.


Activitat 2Anima els xiquets a practicar els models per a aprendre a dibuixar la clau de sol.Activitat 3Demana’ls que completen el pentagrama amb les notes que s’indiquen.Activitat 4Anima’ls a repassar les figures i els silencis musicals i a completar-ne els noms.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

Ampliació

- Aprendre a dibuixar la clau de sol no és fàcil. Pots ajudar-los amb el conte El sol de cada dia. Es tracta de dibuixar pas a pas i amb l’ajuda d’unes instruccions senzilles, este símbol musical. Pots llegir-los el conte mentre dibuixes una clau de sol ben gran en la pissarra i demanar-los que seguisquen els mateixos passos en les pàgines amb pauta del seu llibre: «Fent una volta i saltant del llit, el sol naix cada Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

dia de bon matí per a fer la seua faena en el pentagrama. Aprofita els matins per a pujar fins a la part més alta i contemplar des d’allà el gran espectacle de notes que s’entreveu. A última hora, ha de baixar molt de pressa, travessant tot el pentagrama, i desaparéixer de l’escena de la faena. S’enrosca de nou per a descansar de la dura jornada il·luminant el pentagrama. Sense ell tot serien ombres.»

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Conéixer les possibilitats del cos com a acompanyament d’una cançó.

- Reconéixer en el pentagrama les notes sol, mi i la, i afinar-ne l’entonació.

Com avaluar?- Observació.

- Quadern d’activitats.

- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Repassar instruments menuts de xicoteta percussió.

- Practicar esquemes rítmics.

CONTINGUTS:

- Lectura d’esquemes rítmics senzills amb instruments de percussió.

- El concepte de pulsació.


1. Competència comunicativa lingüística

Valoració de l’escolta, la comprensió i la comunicació.

8. Competència d’aprendre a aprendre


Acceptació dels coneixements propis i de la necessitat d’adquirir-ne progressivament de nous.


- Correcció de la pàgina 3 del quadern d’activitats.

- Observa amb els xiquets els diversos esquemes rítmics del seu llibre i explica’ls que combinaran la caixa xinesa, els cròtals i els cascavells, respectant el ritme i els silencis marcats. Una vegada que hagen comprés l’activitat, ho intentaran ells mateixos.

- Si no disposes d’estos instruments concrets a l’aula o no n’hi prou, pots realitzar l’activitat amb uns altres instruments de percussió escolars o mitjançant percussions corporals.


Activitat 5- Escoltem atentament la pista 3 del CD3 i completem cadascuna de les quatre seqüències amb el so que corresponga: xafada, picament de mans en les cuixes, picament de mans i esclafit de dits.


Reforç:Convida els xiquets a interpretar esquemes rítmics nous de l’annex Toquem! Fotocopia’ls i reparteix-los entre els xiquets. Podeu utilitzar els instruments d’esta sessió, qualsevol altre instrument o, fins i tot, percussions corporals.

Per a marcar els silencis dels esquemes, pots demanar als xiquets que es posen el dit a la boca fent el gest de silenci o que facen un moviment qualsevol amb el braç o la mà, equivalent a la duració d’una pulsació. No obstant, és important que, al més prompte possible, el silenci siga real i no se senta res durant eixe espai de temps.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Mantindre el ritme en la interpretació d’esquemes amb grafies convencionals i no convencionals.

Com avaluar?

- Observació.Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

- Realització de les activitats.


- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Aprendre un ball nou i practicar-ne els passos.

CONTINGUTS:

- El ball regional.

- Possibilitats expressives del cos.


5. Competència social i ciutadana

Acceptació de les diferències i desenvolupament de valors com la tolerància i l’empatia.



- Anima els xiquets a observar les il·lustracions del llibre que fan al·lusió al ball que aprendran, O Cascabillo, i a escoltar la pista 5 del CD 1. Pots donar-los unes dades breus sobre els orígens i la història d’esta dansa popular.- Podem posar, també, el DVD de danses i balls en què s’expliquen amb detall els passos i figures d’este ball, que els xiquets aprendran per imitació. - Posa la música d’O cascabillo (pista 5 del CD1) i anima’ls a aprendre’s el ball. La coreografia consistix en:

– 00”22” (figura 1): els dansaires avancen en filera darrera del xiquet que fa el paper de l’alcalde amb pas saltat. Quan passen dèsset temps (segon 14), es fa un gir de 90° cap a l’esquerra i es continua la marxa (vinyetes 1 i 2 del llibre).

– 23” – 39” (figura 2): fan una volta a l’esquerra per a quedar-se de perfil i inicien el pas de polca amb desplaçament lateral cap a la dreta (vinyetes 3 i 4 del llibre).


– 40” – 2’00” (figura 3): s’agafen de les mans i comencen a fer saltets cap a la dreta per tal de formar un rogle. Uns quants xiquets han d’eixir fora del rogle i intentar entrar-ne dins per davall dels braços dels que ballen, que els ho impediran ajuntant-se entre ells (vinyetes 5 i 6 del llibre).


Activitat 6Hi ha il·lustracions similars però no idèntiques. Demana als xiquets que troben les sis diferències entre els dos dibuixos que representen un grup ballant la part final de la dansa O cascabillo.Quan acaben, pots posar la pista 7 del CD1 perquè escolten per primera vegada el tema Santimamiñeko fandangoa & ioaeoe, de Kepa Junkera, que serà la música de fons del pròxim joc.


Ampliació

En l’annex Movem-nos! (vegeu pàg. 112 de la guia del professor) podràs trobar la proposta d’activitats de psicomotricitat destinades a afavorir l’esquema corporal.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Aprendre els passos d’una coreografia i coordinar els moviments propis amb els dels companys en un espai delimitat.

Com avaluar?

- Observació.

- Participació en las activitats de grup.

- Autoavaluació.


OBJECTIUS:


- Conéixer un instrument tradicional de vent: l’acordió.

- Treballar la psicomotricitat i la discriminació auditiva mitjançant el joc.

CONTINGUTS:

- Instruments tradicionals: l’acordió.

- Control del cos: moviment, repòs i desplaçament per l’espai.



Acostament a la cultura popular per mitjà dels instruments tradicionals.


Autoavaluació de la tasca.



- En esta ocasió s’introduïx l’acordió. Per a fer-ho, demana als alumnes que observen la il·lustració del llibre i posa la pista 6 del CD1, que reprodueix el so d’este instrument tradicional de vent. Explica’ls, amb paraules que ells puguen entendre, les característiques i l’origen de l’instrument.- Pots convidar els xiquets a expressar lliurement les sensacions que els ha produït el so de l’acordió.

- Joc de l’equilibri: Les estàtuesAnima els xiquets a practicar un joc d’equilibri d’Equilibri fent d’estàtues. Posa la pista 7 del CD1 perquè puguen escoltar una altra vegada el so de l’acordió en el tema Santimamiñeko fandangoa & ioaeoe, de Kepa Junkera, i demana’ls que, mentre sona la música, es moguen lliurement.Si disposeu d’instruments de percussió, podeu usar-los com a acompanyament també d’una manera lliure. En el moment en què pares la gravació, els xiquets hauran de quedar-se immòbils en la posició en què estiguen aleshores. Així hauran de romandre fins que reprengues l’audició. Aleshores començaran de nou a moure’s i a tocar al ritme de la musica.



Activitat 7Repassa i pinta este acordió i escolta de música de fons el tema de Kepa Junquera (pista 7 del CD1). ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

Reforç:

- En esta sessió, els xiquets han estudiat l’acordió. És un bon moment perquè enganxen en els àlbums este instrument a més de la trikitixa, una variant basca de l’acordió. Poden escriure’n els noms i les característiques en el lloc que hi ha destinat per a fer-ho. També poden emplenar l’índex de la primera pàgina amb el nom d’ambdós instruments.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Improvisar moviments i saber controlar el cos.

- Qualitat i polidesa en la presentació dels treballs del quadern.

Com avaluar?

- Observació.

- Participació.

- Coordinació.

- Avaluació de la unitat 1, pàgina 202 de la guia del professor, i/o l’Autoavaluació que trobaràs en la pàgina 195.


Unitat 2. Música a qualsevol hora


OBJECTIUS:

- Mostrar quan és bo escoltar música i quan no.

- Valorar el silenci.

- Conéixer gèneres musicals nous.

- Entendre la importància de la música en les situacions quotidianes.

CONTINGUTS:

- Els sons de cada dia.

- La música com a element quotidià.



Progressió en l’expressió i en la comprensió de missatges orals característics de situacions comunicatives diverses; en este cas, relacionats amb l’entorn pròxim del xiquet.


Aprofundiment en el coneixement i la realitat pròxima al xiquet com una manera de comprensió de la realitat social.


- Anima els xiquets que observen amb atenció les il·lustracions de les pàgines 10 i 11 del seu llibre. S’adonaran que la música es troba present en molts actes quotidians i de la relació que hi ha entre els diferents tipus de música i cada situació.

- Posa la pista 8 del CD1, perquè els xiquets escolten la narració de Fernando Argenta o, si cal, la teua pròpia narració, i convida els Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

alumnes a observar les il·lustracions mentre escolten la locució. Anima els xiquets a comentar les imatges. Deixa’ls expressar-se lliurement.Per tal que ho facen, pots fer-los preguntes d’este tipus:– Què està passant en cadascuna de les il·lustracions?– Què tenen totes les il·lustracions en comú? Pots fer que presten atenció al fet que, en totes, s’hi escolta música.– Quin tipus de música s’escolta en cadascuna i quina t’agrada més a tu?– Quines altres activitats quotidianes podem portar a terme amb música?

- En una de les il·lustracions hi ha un grup de xiquets fent gimnàstica. Fes-los vore que entre esta pràctica i el ballet hi ha diferències substancials, encara que ambdós compartisquen l’exercici físic. La diferència hi és en el fet que, mentre en la gimnàstica solament hi ha exercici, en el ballet, a més, hi ha expressió corporal. Per tant, la música per a la gimnàstica és merament mecànica i per al ballet té una melodia i un significat concret.- Explica’ls com és d’important relaxar-se després de dinar i disfrutar del silenci. Si escoltem música, cal que siga agradable, tant si és una cançó country, pop o, per exemple, el “Cànon” de Pachelbel, pista 4 del CD3.- Posa els exemples musicals i para després de cada fragment per a preguntar-los què els sembla. Si els agrada o no. O què els suggerix, i fes-los vore que no hi ha un únic estil de música, sinó que n’hi ha moltes varietats i, en totes, hi ha peces estupendes.

Pregunta’ls quines altres activitats quotidianes podem realitzar amb música i quin tipus de música els aniria bé, o quan és millor estar en silenci.

- Musi-TIC: Si disposes de pissarra digital, projecta-hi les activitats de Música en la meua vida del CD-ROM que correspon a esta unitat. Sense dubte, els xiquets consolidaran els coneixements adquirits amb les divertides animacions.


Activitat 1Demana als xiquets que observen les il·lustracions i les numeren de l’1 al 4, del matí a la tarda, i que pinten l’escena que més els agrade.


També poden escoltar els noms de les músiques que els agradaria escoltar en cada moment del dia. No importa si tu les coneixes o no, fins i tot poden ser cançons que s’invente el propi alumne o li canten a sa casa. El més important és que associe una música o una cançó determinada amb cada escena.


Reforç:

- Fotocopia o imprimix el text de la narració que està inclòs en l’annex Música en la meua vida (pàg. 89) i repartix-lo entre els alumnes perquè escolten de nou la gravació fixant-se molt bé ara en l’entonació del narrador i en els llocs en què fa alguna pausa. Una vegada que ho hagen fet, repartix els paràgrafs entre els xiquets perquè els lligen en veu alta, imitant la lectura de Fernando Argenta. Els que no estiguen llegint en eixe moment, hauran d’escoltar amb atenció i no solament sentir els companys que lligen. Així, a més de practicar la lectura, seran partícips del seu propi aprenentatge.

Ampliació:

Si el temps ho permet, pots posar la pista 9 del CD1 del professor per tal que els xiquets escolten de nou solament els fragments musicals. Demana’ls que tanquen els ulls i, asseguts, escolten atentament.Explica’ls que esta activitat els servirà per a relaxar-se, per la qual cosa no han de realitzar cap soroll ni moviment, solament escoltar la música i imaginar-se quin tipus d’activitat els agradaria desenvolupar amb cadascun dels fragments. Si consideres que és millor que ho comenten en veu alta, recorda que no hem d’encasellar músiques amb activitats i que els xiquets poden exposar lliurement els seus criteris subjectius.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Reconéixer els sons quotidians i saber identificar-los en la il·lustració.

- Aprofundir en la diferència entre sentir i escoltar.


- Distingir so de soroll.

Com avaluar?

- Observació.


- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Aprendre una cançó tenint una cura especial de la respiració.

CONTINGUTS:

- La respiració en el cant.

- La intensitat de la veu.



Coneixement del propi cos i de la mecànica d’algunes funcions vitals com ara la respiració.


Valoració de les arts en general i de la música en particular.



- Cançó La lluna, la pruna. Aprofita per a recalcar la importància de la respiració a l’hora de cantar. Per a fer-ho, pots explicar als xiquets que els tres aspectes fonamentals per a controlar-la amb més eficàcia són els següents:


– Ampliar la capacitat d’inspiració, introduint la major quantitat d’aire possible en els pulmons.

– Millorar la facultat de respirar amb fluïdesa.– Controlar l’escapament d’aire en l’espiració.

- Fes amb els xiquets un exercici senzill per a millorar la respiració profunda o superior. Sol donar bons resultats a l’hora de cantar i de potenciar la salut. Pots fer-lo cada vegada que hàgeu de cantar. Demana als xiquets que introduïsquen la major quantitat possible d’aire en els pulmons. Posteriorment, amb la mà davant la boca i tocant-se amb els dits el nas, han d’expulsar l’aire, de manera que el noten en les mans mentre compten. Açò s’ha de fer almenys tres o quatre vegades i l’objectiu es aconseguir que els xiquets arriben cada vegada més lluny en la numeració abans d’esgotar l’aire dels pulmons.

- Posa la pista 10 del CD1 perquè puguen escoltar i aprendre el tema La lluna, la pruna.

- Un vegada que els xiquets hagen interioritzat la lletra i la música, pots fer amb la cançó jocs d’intensitat, que anticipen de manera intuïtiva que aprendran en l’apartat de llenguatge musical.

- Interpretació amb la Canal Street Jazz Band:Podem usar la base musical de La lluna, la pruna, pista 11 del CD1, amb l’acompanyament de la Canal Street Jazz Band.

- Hem de recordar als xiquets que les bandes són agrupacions musicals en què predominen els instruments de vent, molt importants en algunes comunitats com ara la valenciana, i que estan esteses per tot el món. Dos dels instruments més característics de les bandes i també de les orquestres de jazz són el saxòfon i la trompeta, els cromos dels quals els alumnes poden ja enganxar en l’Àlbum de cromos.


Reforç:

Playback. Si disposes de pissarra digital, aprofita esta magnífica oportunitat per a, d’una manera molt divertida, millorar la respiració, la vocalització, la pronunciació i la impostació de la veu dels alumnes en el cant.


AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Usar la respiració com a element potenciador i de millora del cant.

Com avaluar?


- Observació.

- Autoavaluació.



OBJECTIUS:

- Aprendre dos noves notes musicals: do i do’.

- Identificar la representació musical de la intensitat dels sons.

CONTINGUTS:

- Les notes do i do’.

- Qualitats del so: intensitat

- El sons forts i suaus.



Expressar els sentiments i opinions propis.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicSent la música 2 – seqüenciació didàctica València

Interacció amb l’espai circumdant, tant en els aspectes naturals com en els generats per la interacció humana.


- Repassem el que hem aprés en la sessió anterior, La lluna, la pruna, usant la base musical de la Canal Street Jazz Band: pista 11 del CD1.

- Convida els xiquets a observar en el llibre la representació de les notes do i do’. Demana’ls que les comparen amb les que ja coneixien: sol, mi, la i re. Entona, si es possible amb l’ajuda d’algun instrument (per exemple, la flauta), les notes do i do’, i compara-les amb la resta. Pots demanar als xiquets que en repetisquen el so prestant atenció a no desviar-se de l’entonació. Anima’ls a escriure els noms de les notes que apareixen en el pentagrama del llibre i a pintar la nota do de verd clar i do’ de verd fosc. Podeu fer més pràctiques d’entonació amb el pentagrama que acaben de completar.

- Demana als xiquets que presten atenció a les il·lustracions del llibre que fan al·lusió a la intensitat dels sons així com a la representació d’estos. Pots explicar-los que el curs anterior ja van aprendre que els sons poden ser forts o suaus. A eixa qualitat dels sons se l’anomena intensitat. Aprofundirem ara en eixe concepte.- La intensitat ens permet diferenciar entre sons forts i suaus. Està relacionada amb l’amplitud d’ona. Quan més amplitud, més gran és el so; si l’amplitud és més xicoteta, el so és més xicotet. Avancem ja als alumnes els diversos matisos que té la intensitat i en els quals aprofundiran en els cursos següents: piano (feble/suau) i forte (fort). No n’encetarem l’escriptura, que abordarem més endavant.

- El professor interpreta uns ritmes amb un instrument de percussió qualsevol, inclosa la percussió corporal, i els porta a terme amb els diversos matisos per tal que els alumnes els repetisquen a manera d’eco. La distància a què es pot escoltar un so depén de la intensitat que presente.

- Activitat pràctica: interpretem una seqüència de 16 pulsacions, repetint-la les vegades que calga i intentant respectar al màxim les indicacions d’intensitat que el professor va marcant.- Per a seguir reforçant estos conceptes, pots començar posant exemples de sons forts (l’enlairament d’un avió, la descàrrega de Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

materials d’un camió, un terratrèmol, el repic d’unes campanes, un martell pneumàtic d’una obra, etc.) i suaus (el vol d’un au, caminar descalç, llevar la pols d’una habitació, agranar, etc.). Anima els teus alumnes a citar lliurement exemples de sons forts i suaus pròxims al seu entorn quotidià. Realitza l’activitat de discriminació acústica que es proposa en la pista 12 del CD 1 sobre sons forts i suaus.


Activitat 2Anima els xiquets a completar el pentagrama amb els noms de les notes.Activitat 3Indica als xiquets que han de descobrir el camí i, en arribar al pentagrama, dibuixar-hi les notes do i do’.


Reforç:- Annex Llenguatge musical: fotocopia les activitats que es proposen en la pàgina 101 de la guia, per tal que escriguen el nom de les notes i les pinten.

Ampliació:Copia en la pissarra el pentagrama que han completat el xiquets en el llibre i escriu davall de cada nota f, si vols que la nota siga forta, o p, si vols que siga suau.Demana als xiquets que l’entonen respectant la intensitat que s’indica en cada moment.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Diferenciar i produir sons forts i suaus.

- Identificar les notes sol, mi, la, do i do’ en el pentagrama.

Com avaluar?

- Observació.



- Autoavaluació.



OBJECTIUS:

- Explorar possibilitats sonores noves amb instruments com les campanes melòdiques.

- Comprendre la diferència entre sons forts i suaus.

CONTINGUTS:

- Qualitats del so: intensitat

- El sons forts i suaus.

- Les campanes melòdiques.



Aprofundiment en el llenguatge corporal i en les músiques que ens envolten.

8. Competència d’autonomia i iniciativa personal

Desenvolupament de la seguretat en un mateix i de la capacitat per a enfrontar-se als problemes.


- Correcció oral de la pàgina 8 del quadern d’activitats.

- Convida als xiquets a observar les il·lustracions de les campanes que anem a utilitzar amb els sons DO-MI-SOL que formen l’acord de tònica de Do Mayor habitual, que és l’interval més natural i fàcil de cantar per als alumnes. Atés que en la pàgina anterior hem treballat els matisos fort i suau, podem aprofundir amb els sons identificant la mida de la campana gran al fort i el de la campana xicoteta al suau.

- Escoltem la pista 13 del CD1 per a discriminar tres notes que emeten les campanes melòdiques i ampliem detalls sobre estos instruments. Les melòdiques són instruments senzills que ens permeten emetre els sons de l’escala musical de manera lúdica i


divertida. Són de diversos colors, un per a cada nota, i admeten ser tocades de dos maneres diferents: prement la part superior del mànec quan estan situades sobre la taula o sacsant-les amb la mà, com sempre s’ha fet amb les campanes de qualsevol tipus.

- L’activitat que es proposa en el llibre de l’alumne pot fer-se directament amb les campanes de la classe o amb la pista 14 del CD1. Els demanarem que pinten, en l’ordre que s’indica, els sons forts i suaus (marcats per la mida) amb el color de cada campana, segons la seua nota: 1. DO (fort); 2. MI (suau); 3. SOL (suau); 4. LA (fort).

- Ara escoltem com ha quedat tota la seqüència final seguida: do-mi-sol-do. Si disposem de campanes a classe, farem altre seqüències perquè l’alumnat reconega totes les notes que sonen en cada una.


Activitat 3Indica als xiquets que relacionen cada campana amb la nota del pentagrama que els correspon. Demana’ls que pinten la nota d’acord amb el codi que estem utilitzant: re blau, mi roig, sol groc i la taronja.Activitat 4Escoltem la pista 6 del CD3 per a repassar el so de les 4 campanes melòdiques per separat i que així els xiquets puguen memoritzar el so d’estes notes. Realitzem els dictats melòdics amb les pistes 7 i 8 del CD3.


Reforç:

Repassem percussions corporals utilitzant els esquemes rítmics de l’apartat Toquem! (pàgina 107 de la guia) per a seguir treballant la intensitat forta i suau.

Ampliació

Si penses que cal, és una bona ocasió per a començar a construir un dels instruments de bricolatge musical: llanderia, un instrument de percussió curiós fet amb diverses llaunes. En construïm una a classe


i els proporcionem els passos per a construir-la fotocopiats. Poden acabar-la a casa i portar-la la sessió següent.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?- Descobrir possibilitats noves d’obtenció de sons.

Com avaluar?

- Observació.


- Participació en classe.- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Desenvolupar la creativitat movent-se lliurement al ritme de la música.

- Conéixer un estil musical nou: el jazz.

CONTINGUTS:

- Nou estil musical, el jazz, i els principals instruments que el caracteritzen.

- El moviment lliure en una audició.



Acceptació de les diferències i desenvolupament de valors com la tolerància i l’empatia.

7. Competència d’aprendre a aprendreSent la música 2 – seqüenciació didàctica València

Viure experiències d’aprenentatge col·lectiu.



- Posa la pista 11 del CD1 perquè s’escolte la base musical de la cançó La lluna, la pruna interpretada per la Canal Street Jazz Band.

- Convida els xiquets a citar instruments de les orquestres de jazz (piano, saxòfon, trompeta, contrabaix, trombó, guitarra, bateria...) i realitza una activitat de discriminació acústica i tímbrica sobre estos instruments. Que comproven quins dels que apareixen en la il·lustració sonen amb el tema de la Canal Street Jazz Band, quins no estan en la imatge i quins instruments de la il·lustració no són utilitzats per la Canal Strett Jazz Band.

- Posa la pista 15 del CD1 per tal que s’escolte K.D.’s Blues de Kenny Dorham. Explica’ls quins són els instruments que fan els solos (saxofon, guitarra elèctrica, trompeta, piano, contrabaix) i que corresponen als de la il·lustració. Repetix l’audició convidant als xiquets que fingisquen que toquen els instruments que sonen en els solos, ja siga de manera col·lectiva o bé assignant a un únic xiquet o a diversos cada un dels instruments. La bateria toca durant tot el temps. Explica’ls que en el jazz és freqüent la improvisació, és a dir, que cada instrumentista s’invente els seus solos i que, a més dels instruments citats, en els grups de jazz solen intervindre uns altres instruments com ara el clarinet o el trombó.


Activitat 6Els xiquets pintaran els instruments d’una orquestra de jazz i en repassaran els noms. Després, mentre escolten la pista 9 del CD3, tractaran de discriminar els sons dels instruments, numerant-los segons l’ordre en què apareixen en l’audició.Recomanem els xiquets que enganxen el cromo de la bateria en l’àlbum i els recordem altres instruments del jazz.


Reforç:


- Per a canviar d’activitat i moure’ns d’una altra manera, podem fer les activitats de psicomotricitat de l’annex Movem-nos! que estan concebudes per a millorar l’equilibri.

Ampliació

- Amb la mateixa música de fons, el tema K.D.’s Blues (pista 15 del CD1), pots jugar amb els alumnes a Alguna cosa més que un diari (papiromúsica). Per a poder fer l’activitat, has de demanar als xiquets que porten diaris de casa o utilitzar els que tingues a l’aula per a diversos usos. Seguint el ritme de la música, els xiquets faran diverses activitats amb els papers de periòdics de manera que arriben a descobrir les possibilitats lúdiques immenses que té este objecte tan quotidià.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Adaptar el moviment a l’espai i a la resta de companys en els desplaçaments.

Com avaluar?

- Observació.


- Autoavaluació.



OBJECTIUS:

- Distingir instruments típics del Nadal: matraca, botella tallada, pandereta, simbomba i morter.

- Practicar la psicomotricitat i la discriminació auditiva mitjançant el joc.

CONTINGUTS:

- Instruments nadalencs: morter, botella tallada, matraca, pandereta i simbomba.

- Dramatització de l’expressió instrumental.

- Pràctica de reflexos mitjançant el joc.

- La cançó nadalenca.



Respecte dels valors, les creences, les cultures dels altres i de les històries personals, individuals i col·lectives.


Indagació en el coneixement d’un mateix, identificant emocions pròpies i comprenent les dels altres.



- Convida als xiquets a observar la il·lustració del llibre en què apareixen diversos instruments típics de Nadal. Explica’ls que les cançons tradicionals de les celebracions nadalenques són les nadales i que estos són alguns dels instruments que solen acompanyar-les:– Botella tallada: instrument casolà el so del qual s’aconsegueix fregant una botella amb una clau, amb el mànec d’una forqueta o d’una cullera.– Pandereta: pandero amb sonalls.Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

– Matraca: instrument que consta d’una roda amb dents unida a un eix que servix per a subjectar-la. Al voltant de l’eix mencionat, gira una peça de fusta que subjecta un llengüeta que sona en entrar en contacte amb les dents d’una roda.– Morter: morter de metall que servix per a picar o moldre. És un exemple de l’adaptació de les ferramentes de casa. De la mateixa manera s’han usat sempre paelles, calders, tapadores, etc.– Simbomba: instrument musical rústic, buit per dins, tancat per la part inferior i cobert, per la superior, amb una pell molt estirada que té en el centre, ben subjecta, una vara a manera de pal major, la qual fregada de dalt a baix i de baix a dalt, amb la mà humida, produïx un so fort i monòton.- Posa la pista 16 del CD1, que reproduïx els sons dels instruments mencionats i anima els xiquets a aprendre’n els noms i reconéixer-ne els sons. L’ordre en què apareixen estos instruments a la gravació és el següent: 1. Botella tallada, 2. Pandereta, 3. Matraca, 4. Morter, i 5. Simbomba.- A continuació, realitzem un dictat musical amb estos instruments, que apareixeran en este ordre (pista 17 del CD1): 1. Matraca, 2. Simbomba, 3. Morter, 4. Botella tallada, i 5. Pandereta.- Per a practicar la intensitat vinculada a estos instruments, els xiquets han de dir forte o piano segons hages interpretat cada instrument F o P.


Activitat 7Distingim pel so fort o suau els objectes que se’ns mostren, escrivint el signe que corresponga en les vinyetes. Corregim oralment a classe, deixant que els xiquets s’expressen lliurement, ja que alguns casos són subjectius, i escoltant com a música de fons la cançó nadalenca mencionada abans.


Reforç:

A més de recordar la pandereta, que els xiquets ja havien vist en 1r de Primària, en esta sessió han tingut l’ocasió d’aprofundir en alguns instruments característiques del Nadal, com ara el morter, la botella tallada, la matraca o la simbomba. Convida’ls a obrir els àlbums de cromos i a enganxar els d’estos instruments on corresponga.


A més, en poden escriure els noms i les característiques principals en els llocs que hi ha destinats a esta finalitat i, seguidament, continuar omplint l’índex de la primera pàgina.

Ampliació

Així mateix, cal assenyalar que este és un bon moment per a comença a treballar la Festa de Nadal, les pautes de la qual vénen en la guia (pàgina 167), usant com a música de fons la cançó nadalenca When Santa got stuck up the chimney (pista 38 del CD3).

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Reconéixer el so dels instruments nadalencs i recordar moviments del cos associats a sons.

Com avaluar?

- Observació.

- Participació.

- Coordinació.

- Avaluació de la unitat 2. Pàgina 204 de la guia del professor.


2a Avaluació

Unitat 3. Ritme quan es treballa


OBJECTIUS:

- Descobrir la importància de la música en el desenvolupament de moltes activitats professionals, sobretot les manuals.

CONTINGUTS: - Discriminació acústica de sons i sorolls en l’entorn laboral.

- La música com acompanyament en el treball.



Ús del llenguatge com a instrument de comprensió de la realitat.


Identificació i conscienciació sobre la contaminació acústica.


Desenvolupament d’habilitats per a accedir a la informació per mitjà de les noves tecnologies.


- Convida els xiquets a observar detingudament les il·lustracions 16 i 17, que reflectixen diverses situacions quotidianes en què els personatges escolten o interpreten música mentre treballen.

- Analitza amb els alumnes les escenes que els dibuixos reflecteixen per tal que siguen conscients que, en molts oficis, la música és una companya excel·lent. Sense la música el treball no seria el mateix. Amb la finalitat que els xiquets comprenguen esta afirmació, pots fer-los preguntes d’este tipus:– Quines activitats estan fent els protagonistes d’esta escena?Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

– Quin tipus de música podria acompanyar cadascuna d’estes escenes?– Quins altres oficis coneixes en què els que els realitzen poden emprar la música com a acompanyament?–Quin ofici podries mencionar en què seria impossible escoltar música? A tall d’exemple, pots mencionar un telefonista, que no pot escoltar música mentre atén el telèfon.– Quines faenes podries fer tu escoltant música?– La idea és que els quede clar que podrien escoltar música a l’hora de dibuixar o de fer manualitats però no a l’hora d’estudiar. Si estudien amb música, l’estarien sentint, però no escoltant.

- A continuació pots posar-los la pista 18 del CD1 per a escoltar la narració o bé fer teu el text i emprar solament els exemples de la pista 19 del CD1 amb els fragments sonors de la narració, per tal de seguir les il·lustracions.

Musi-TIC.- Si disposes de pissarra digital, projecta-hi les activitats de Música en la meua vida de CD-ROM que correspon a esta unitat.


Activitat 1Demana als alumnes que encerclen amb un cercle roig els elements de les imatges que emeten música. Poden escriure si els agrada o no fer els deures amb música i el perquè.Mentre fan l’activitat, pots posar el tall 20 del CD1 perquè escolten per primera vegada la cançó Ramonet, si vas a l’hort, que aprendran la sessió següent.


Reforç:

- Fotocopia o imprimix el text de la narració que està inclòs en l’Annex Música en la meua vida i repartix-lo entre els alumnes perquè tornen a escoltar la gravació (pista 18 del CD 1) ara fixant-se molt bé en l’entonació del narrador i en els moments en què realitza alguna pausa. Una vegada que ho hagen fet, repartix els paràgrafs entre els xiquets perquè els lligen en veu alta, imitant la lectura de Fernando Argenta.


Ampliació

- Torna a posar la cançó espiritual negra americana, pista 11 del CD3 i l’africana de treball, pista 12 del CD3, i indica’ls quines són les cobles cantades pels solistes (que tenen sempre lletres diferents) i les tornades o respostes cantades pels altres, en què sempre canten el mateix. Com a exemple pots fer que canten una nadala com El trineu, o una altra cançó que tu conegues, amb els solos o cobles cantades per tu o per un xiquet, i les tornades cantades per tothom.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Identificar sons de l’entorn laboral en una il·lustració.

Com avaluar?

- Observació.


- Autoavaluació.


OBJECTIUS:- Aprendre cançons noves.

- Practicar el concepte de pulsació que van aprendre el curs anterior.

CONTINGUTS:

- La cançó amb acompanyaments rítmics en ostinato. - La pulsació. - La cançó com a element expressiu.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES:Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València


Ampliació del vocabulari i ús correcte de termes relacionats amb les professions pròximes a l’entorn del xiquet.


Identificació i conscienciació sobre la contaminació acústica.


Usar les ferramentes tecnològiques com a fonament de l’aprenentatge.



- Cançó Ramonet, si vas a l’hort. Torna a posar el tall 20 del CD1 perquè puguen aprendre la música i la lletra de la cançó Ramonet, si vas a l’hort.

- Audició i interpretació. A continuació, fem la lectura entonada de la cançó i l’acompanyem amb percussions corporals com ara picament de mans, xiulits... marcant la pulsació de la cançó fins a interioritzar el ritme dels compassos.

- Dividix la classe en dos grans grups: un cantarà els versos parells acompanyant-se de picaments de mans i un altre els imparells.

- Interpretació amb la Canal Street Jazz Band: Cantem usant la pista 21 del CD1 amb la base musical de Ramonet, si vas a l’hort amb la Canal Street Jazz Band.


Activitat 2Explica als xiquets que han de desxifrar el missatge que apareix amagat en la pantalla de l’ordinador. Per a fer-ho, cal substituir les figures per les vocals corresponents. No es tracta que sàpiguen el noms de les figures perquè no coneixeran les corxeres ni els silencis de corxera fins a la pròxima sessió. No obstant això, sí que podem aprofitar esta activitat per a recordar la negra i el silenci de negra, Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

que ja van treballar en 1r curs, i avivar-los la curiositat sobre les figures musicals que coneixeran la pròxima sessió.


Reforç:- Playback. Si disposes de pissarra digital, aprofita esta magnífica oportunitat per a millorar, d’una manera molt divertida, la respiració, la vocalització, la pronunciació i la impostació de la veu dels alumnes en el cant. El playback dinamitza i millora l’expressió vocal.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Practicar tècniques de respiració, entonació i articulació en el cant.

- Mantindre la pulsació durant la interpretació d’una cançó en grup.

Com avaluar?


- Observació.

- Autoavaluació.



OBJECTIUS:

- Conéixer una figura musical nova, la corxera, i el seu silenci.

- Aprofundir en el concepte d’altura musical.

CONTINGUTS:


- Figures musicals: corxera i silenci de corxera.

- Qualitats del so: altura.

- Sons aguts i greus.


2. Competència matemàtica

Habilitat per a utilitzar els nombres, comptar, conéixer els símbols i el raonament matemàtic en general.


Iniciació a l’aprenentatge i preparació per a continuar-lo d’una manera autònoma.



- Explica als xiquets que en esta sessió aprendran una nova figura musical, la corxera, i el seu silenci. Demana’ls que observen la imatge del llibre perquè comencen a familiaritzar-se’n amb les formes i les comparen amb les que ja coneixien. Recalca’ls que dos corxeres, quan van juntes, es lligen i interpreten exactament igual que quan van separades.

- Amb l’ajuda de l’esquema rítmic del seu llibre tracta que els xiquets entenguen la diferència entre una figura negra i una corxera, que es fonamenta en la duració. Comença llegint-lo tu con ta, sss, ti i ss. A continuació, anima’ls a imitar-te. Així entendran d’una manera intuïtiva la diferència de duració entre ambdós figures.

- Una vegada assimilat l’esquema rítmic del llibre, pots intentar que l’imiten amb picament de mans o amb algun instrument de percussió.

- Demana als xiquets que observen les il·lustracions que representen sons aguts o greus. Explica’ls que esta qualitat dels sons es coneix amb el nom d’altura, concepte en el qual aprofundirem. L’altura és la qualitat del so que distingeix entre sons aguts i greus. La


característica fonamental d’estos sons és l’altura, la quantitat de vegades que vibra per segon, és a dir, la seua freqüència. Com més gran siga la freqüència, més aguda o «alta» serà la nota musical. L’altura és la propietat objectiva d’un so per la qual pot comparar-se amb un altre en tremes d’”alt” o “baix”.

- Realitzem la discriminació auditiva dels sons agut i greu en la pista 22 del CD1. En esta ocasió, hem presentat l’altura musical amb sons d’animals. Convida’ls a imitar els sons d’un pardal i d’una vaca perquè observen la diferència entre ambdós. Pots demanar-los que busquen en la naturalesa altres exemples de sons aguts d’animals (grill, cadernera, pollet, etc.) i greus (mussol, elefant, lleó, etc.).

- Anima’ls a jugar a l’objecte amagat amb sons aguts i greus. Distribuïx els xiquets per parelles. Un, amb els ulls embenats o tancats, haurà de trobar un objecte qualsevol amagat en algun lloc de la classe; el company, haurà de guiar-lo mitjançant sons aguts i greus. Si produïx sons aguts voldrà dir que està molt a prop, en canvi, si produïx sons greus estarà indicant que encara està allunyat.


Activitat 3Indica als xiquets que unisquen amb fletxes cada signe amb el seu nom.


Reforç:

Convida als xiquets a llegir els esquemes rítmics de l’Annex Llenguatge musical (vegeu la pàgina 102 de la guia del professor).

Ampliació

Fes amb els alumnes exercicis de prosòdia rítmica amb pulsacions de negra i de corxera. Per a fer-ho inventa frases i recita-les en veu alta. A continuació, demana’ls que t’imiten. Mentre reciten, pots animar-los a picar de mans a ritme de negra o de corxera, segons corresponga. Estos són alguns exemples de prosòdia:Sí, dis-me. / Ja mar-xem. / Tu ma-nes. / Cap a-cí. / Jo dan-se.

AVALUACIÓ:Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

Què avaluar?

- Apreciar les diferències entre sons aguts i greus.

- Saber crear sons d’altures diferents.

- Interpretar esquemes rítmics diferenciant la duració de la figura corxera i el seu silenci, i de la negra i el seu silenci.

Com avaluar?

- Observació.


- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Conéixer els tres tipus d’instruments de percussió segons el material del qual estan fabricats: fusta, metall i membrana.

- Interpretar esquemes rítmics amb instruments de xicoteta percussió.

CONTINGUTS:

- Els instruments de percussió: fusta, metall i membrana.

- Reconeixement i pràctica de totes les capacitats sonores dels instruments escolars: pandero, triangle, cròtals, claves, caixa xinesa, tambor, castanyoles i maraques.

- Improvisació i expressió instrumental.


5. Competència social i ciutadanaSent la música 2 – seqüenciació didàctica València

Habilitats per a participar de manera activa en el treball en grup.




- Corregim l’activitat 3 (pàgina 13 del quadern d’activitats).

- En esta sessió cal que els xiquets recorden els instruments escolars de percussió que coneixen. En primer lloc, indica’ls que han d’escriure les lletres que falten. Posa el tall 23 del CD1, que reproduïx els sons de tots estos instruments, i demana als xiquets que, en el seu llibre, els ordenen amb un número de l’1 al 8, a mesura que els escolten.

- Si disposes de tot estos instruments a classe, repartix-los entre els xiquets i convida’ls a tocar-los. D’esta manera, se’n familiaritzaran encara més amb els sons. Si no disposes dels instruments, pots posar el nou tall 23 del CD1 que en reproduïx els sons, i demanar-los que, segons els escolten en la gravació, intenten col·locar les mans com si hi subjectaren l’instrument que sona i que facen com si el tocaren.


Activitat 4Demana als xiquets que repassen i pinten els instruments de percussió i els unisquen mitjançant fletxes amb els noms del centre de la pàgina que els corresponguen. Quan acaben les activitats, pots posar el tema Les ruïnes d’Atenes de Beethoven (pista 24 del CD1), que serà la música de fons del pròxim joc de moviment.


Reforç:

- Anima els xiquets interpretar tots junts amb alguns dels instruments d’esta unitat els esquemes rítmics que et proposem en


l’annex Toquem! (vegeu pàgina 108 de la guia del professor), i que pots fotocopiar i repartir.

Ampliació

- Dividix la classe en sis grups i assigna-li a cadascun un esquema. Demana’ls que primer interpreten un grup darrere l’altre l’esquema que li correspon i, a continuació, tots alhora. Si no disposeu d’estos instruments a classe, podeu usar la percussió corporal.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Discriminar el timbre dels instruments escolars de percussió i identificar-los en una il·lustració.

- Interioritzar i expressar el sentit rítmic en el cant i en la interpretació amb instruments.

Com avaluar?

- Observació.



- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Practicar la mímica i les onomatopeies com a mitjans per a expressar situacions i fer-se comprendre pels altres.

CONTINGUTS:

- Possibilitats expressives del propi cos.


- Moviment i dramatització: pantomima.



Coneixement de les regles de funcionament del llenguatge.


Incorporació de formes de comportament individual necessàries per a la convivència en una societat plural, exercint una ciutadania democràtica.



- La peça de Les ruïnes d’Atenes de L. van Beethoven (tall 24 del CD1) servirà de música de fons per a dos jocs de dramatització d’oficis.- Per a realitzar el primer joc, dividix la classe en dos grups. Els integrants d’un dels grups seran els encarregats de dramatitzar els oficis. Els de l’altre hauran d’endevinar-los.Retalla uns quants papers i escriu-hi els noms de diversos oficis. Els xiquets encarregats d’imitar hauran d’afagar un paper a l’atzar i representar amb mímica i onomatopeies l’ofici que els ha correspost. Quan comence la música, els que imiten desfilaran un a un i al ritme de la música per davant dels companys, que hauran d’endevinar els oficis i apuntar-los en un paper. Al final de la peça musical, comprovarem què han escrit els xiquets en els papers. Convé repetir el joc diverses vegades intercanviant els papers dels alumnes.

- El segon joc és una variació del clàssic joc del rumor, amb què comprovareu com es pot anar distorsionant una idea. En este cas, es tracta que els xiquets representen amb mímica un ofici i intenten transmetre-se’l dels uns als altres. Per a començar, col·loca els xiquets en fila, l’un darrere l’altre. L’últim de la fila haurà de representar només amb mímica un ofici al company del davant, que s’haurà girat per a vore-ho. Quan pense que ha endevinat la faena del company, repetirà els gests que ha vist fer al company de darrere al xiquet que té davant en la fila, que també es girarà per a vore’l. Així, fins que s’arribe al primer xiquet, que dirà en veu alta l’ofici de


què es tracta. Si no ho endevina, se li pregunta a l’anterior, i si este tampoc ho encerta, a l’anterior, fins que algú ho encerte.


Activitat 5Posem el tall 12 del CD3, Així sonen els nostres oficis, i els alumnes han de numerar-los a mesura que els escolten. En acabat, pinten l’ofici que més els agrada.

Si el temps ho permet pots posar per primera vegada el tema Paloteos de Utande (tall25 del CD1), que està associat a una dansa-joc popular que explicarem més en profunditat la sessió següent i que servirà per a introduir un joc nou.


Ampliació

- Escoltar la corda de l’orquestra a l’obra ens servirà per a parlar dels instruments de corda, i concretament de la guitarra, que és l’instrument espanyol d’este tipus més representatiu, amb músics importants que realitzen concerts per tot el món. El més important actualment és Paco de Lucía, la màxima figura de la guitarra flamenca, àmbit en què també destaca Raimundo Amador. Escoltem una cançó d’este últim músic, Oye cómo va, pista 14 del CD3, en què Amador interpreta un ritme modern, i realitzem les activitats de psicomotricitat que se suggerixen en l’Annex Movem-nos!: Ens movem picant de mans (vegeu la pàgina 114 de la guia del professor).

- Podem convidar els xiquets a col·locar en l’àlbum d’instruments la guitarra i que, en acabat, ens la descriguen.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Participar de manera activa en les audicions emprant recursos verbals, gestuals i instrumentals.


- Descobrir la capacitat expressiva de la música per mitjà d’una escolta activa.

Com avaluar?- Observació.


- Autoavaluació.TEMPORALITZACIÓ: Sessió 6

OBJECTIUS:

- Practicar un joc de ritme, memòria i coordinació.

- Desenvolupar la psicomotricitat per mitjà del joc.

CONTINGUTS:

- El moviment corporal adequat a l’espai i a la música.



Foment de la convivència per mitjà del ball.


Consideració de la música com a part del patrimoni dels pobles.


Desenvolupament de la capacitat de transformar les idees en accions, és a dir, de planificar i gestionar per a aconseguir bons resultats.



- Posa el tall 25 del CD1 per tal que els xiquets puguen escoltar una vegada més el tema Paloteos de Utande (vegeu la partitura en la


pàgina 130). Esta música està associada a una dansa popular coneguda com a ball de bastons (paloteo) en el poble d’Utande (Guadalajara). El ball de bastons consistix en una coreografia de ball curta, en què els dansadors colpegen, entre si o amb el dansador que tenen davant, dos bastons curts al ritme de la música. Entre els dansadors deambula un personatge que en alguns pobles va vestit amb roba grotesca de colors vius i que rep el nom d’«el botarga». Sempre porta a les mans un bastó de comandament amb què colpeja el dansador que es confon o els espectadors que s’acosten a molestar els dansadors. Una altra missió que té és proporcionar els bastons i arreplegar-los al final del ball. En alguns indrets d’Hispanoamèrica, sobretot a Colòmbia, el ball de bastons és una dansa guerrera.

- Explica als xiquets que ells també jugaran amb bastons. Joc de bastons: ball de bastonsPer a portar-ho a terme, has de repartir els claves o bastons de percussió entre els xiquets. Si no disposes de gaires instruments a l’aula, també poden practicar el joc amb llapis. Es tracta que tots els xiquets tinguen dos elements semblants a bastons per a tocar.

- Dividix la classe en grups, tants com et permeta el nombre d’alumnes. Els membres d’un mateix grup han de col·locar-se formant un cercle i mirant a l’interior. A més, és necessari nomenar un àrbitre per a cada grup. Cada àrbitre decidix quin xiquet del grup comença a tocar els claves. El xiquet triat fa un colp de bastons; el de la dreta, un més un; el següent, dos més un, i així successivament. L’àrbitre haurà d’estar molt atent perquè, quan un dels xiquets s’equivoque, haurà d’assenyalar-lo perquè quede desqualificat. Aleshores, es torna a començar amb un sol colp.

- Qui guanye de cada grup competirà amb els guanyadors dels altres grups i, amb els àrbitres i el professor, passarà a arbitrar. Per tal que la resta dels xiquets no es distrega, podem implicar-los en el joc demanant-los que hi estiguen atents per a assenyalar els errors dels companys quan els perceben.


Activitat 6Imaginem els sons que representen les vinyetes i els classifiquem en aguts i en greus. Corregim directament la classe a mesura que els emetem:Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

– Sons aguts: xiulit, avís de la tetera i campaneta.– Sons greus: mugit de vaca, clàxon i gong.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Participar en el treball col·lectiu vocal e instrumental.

- Mostrar qualitat i esforç en els treballs realitzats.

Com avaluar?

- Observació.

- Participació.

- Coordinació.

- Avaluació de la Unitat 3 (pàgina 206 d’esta Guia), o l’Autoavaluació que realitzarà cada alumne (pàgina 197 d’esta Guia).


Unitat 4: Música sense fronteres


OBJECTIUS:

- Discriminar els sons de diverses procedències.

- Reconéixer la importància de la música i la capacitat que té per a traspassar fronteres i ser entesa en tot el món.

CONTINGUTS:

- La música com a forma d’expressió no té fronteres.



Utilització de l’ordinador com a element per a obtindre informació i comunicar-se.


Adquisició de valors democràtics i acceptació i pràctica de les normes socials.


Valoració de la música i dels codis artístics de les diverses zones del món.


- Convida els xiquets a observar la diversitat de races i monuments que es veuen en les il·lustracions de les pàgines 22 i 23. Si hi ha tanta diferència, què és el que unix tots els xiquets de la il·lustració? Ells mateixos coincidiran que és la música, un llenguatge universal.

- En primer lloc, posa la pista 1 del CD2 perquè els xiquets associen cada personatge amb una música.- Convida els alumnes a reflexionar sobre la música com a element que viatja arreu del món, que no té fronteres, però també com a una


cosa pròpia de cada país o regió. Quan algú abandona el seu país, per la raó que siga, sempre se n’emporta la música. - Posa la pista 2 del CD2 perquè escolten els fragments sonors de la narració, però ara més a poc a poc per tal de que els comprenguen i assimilen millor. Si a la teua classe hi ha xiquets de nacionalitats diferents, pots aprofitar perquè parlen de les músiques dels seus països i, fins i tot, poden cantar alguna cançó. Si tenen de gravacions a casa, també pots demanar-los que les porten el dia següent per a escoltar-les tots junts.

- Pots utilitzar el Frère Jacques (pista 15 del CD3) com a exemple d’un cànon i que els xiquets el canten dividits en dos grups. El primer començarà a cantar i, després d’haver fet la segona estrofa (dos compassos en 4/4) i en el moment que comence el «dormez-vous», entrarà el segon grup des del principi i continuaran els dos grups cantant junts, cadascun amb la seua part corresponent.

- En el Bell Danubi Blau, pista 17 del CD3, els xiquets poden practicar el ritme picant de mans quatre vegades en dos parts, «Ta-tà, ta-tà», després de les quatre notes del tema: re, fa, la, la. Aleshores quedarà: re, fa, la, la (lent), Ta-tá, ta-tá – re, fa, la, la (més ràpid), Ta-tá, ta-tá – re, fa, la, la, Ta-tá, ta-tá, etc.

- Pregunta’ls què saben de The Beatles i quan van estar de moda.

- En relació amb els exemples de música clàssica coneguda, seria bo que escoltaren els fragments diverses vegades i memoritzaren els noms dels autors perquè aleshores, en posar-los desordenats, intentaren recordar a quin autor pertany cadascun.

Musi-TIC.- Si disposes de pissarra digital, projecta-hi les activitats de Música en la meua vida de CD-ROM que correspon a esta unitat. Sense dubte, els xiquets consolidaran els coneixements adquirits amb les divertides animacions.


Activitat 1Posa la pista 18 del CD3: els alumnes hauran de posar un número d’ordre a cada personatge. Així associaran cada música amb el país al qual pertany.



Reforç

- Fotocopia el text de la narració (pàgina 91 d’esta Guia) i repartix-lo als alumnes perquè tornen a escoltar la gravació (pista 1 del CD2), fixant-se molt bé en l’entonació del narrador i en els llocs en què realitza alguna pausa. Una vegada que ho hagen fet, repartix els paràgrafs entre els xiquets perquè els lligen en veu alta, imitant la lectura de Fernando Argenta. Els que no estiguen llegint en aquell moment hauran d’escoltar amb atenció i no limitar-se simplement a sentir els companys que lligen. Així, a més de practicar la lectura, seran partícips del seu propi aprenentatge.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Discriminar sons de diverses procedències.

- Disfrutar del coneixement de cançons i ritmes nous.

Com avaluar?

- Observació.


- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Interpretar i dramatitzar una cançó nova.

- Conéixer cançons apropiades per a amenitzar els viatges. Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

CONTINGUTS:

- La cançó infantil.

- Cançó dramatitzada.

- Valor lúdic de la cançó: mitjà per a amenitzar viatges.



Desenvolupament del respecte i de l’acceptació d’altres cultures, prenent consciència que solament formem part d’una de totes aquelles que n’hi ha en el món.


Adquirir consciència de la diversitat cultural del món.



- Cançó La meua xiqueta. Posa el tall 3 del CD2 i convida als xiquets a escoltar atentament la cançó.

- Audició i interpretació. Dividix la classe en tres grups i anima’ls a interpretar la cançó que acaben d’aprendre de la manera següent: el primer grup es dedicarà exclusivament al cant; el segon grup marcarà la pulsació de la cançó amb percussió instrumental i, el tercer, l’acompanyarà amb moviments corporals, com per exemple, els següents:– Estirar i doblegar els braços.– Apujar i abaixar els braços.– Balancejar el tronc.–Balancejar els braços.– Moure de manera circular el braços per damunt del cap.Anima els xiquets a recordar les cançons que consideren oportunes per a amenitzar els viatges o bé que tinguen com a protagonistes els mitjans de transport.

Altres activitats relacionades amb esta cançó són:


• Mencionar els diversos llocs que apareixen en la il·lustració i els avantatges que té viatjar i conéixer món.• Buscar en un mapamundi, amb ajuda del professor, alguns llocs geogràfics i aprendre a situar-los.

- Interpretació amb la Canal Street Jazz Band: Quan hagen aprés la cançó i memoritzada la lletra, tornarem a cantar-la emprant la base musical de la Canal Street Jazz Band, (pista 4 del CD2), per a disfrutar del ritme que abriga les nostres veus en esta cançó.


Reforç:

Playback. Si disposes de pissarra digital, aprofita esta magnífica oportunitat per a, d’una manera molt divertida, millorar la respiració, la vocalització, la pronunciació i la impostació de la veu dels alumnes en el cant. El playback dinamitza i millora l’expressió vocal.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Interpretar cançons amb gests i amb acompanyament instrumental.

Com avaluar?


- Observació.

- Autoavaluació.



OBJECTIUS:


- Conéixer dos noves notes musicals: fa i si.

- Reforçar el concepte de duració: sons llargs i curts.

CONTINGUTS:

- Les notes fa i si.

- Qualitats del so: duració.



Coneixement de les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d’una manera adequada i correcta.


Adquisició de responsabilitats en relació amb les pròpies decisions, tant en l’àmbit personal com en el social.


- Proposa als xiquets que observen i repassen en el llibre totes les notes que ja coneixen i, explica’ls que en esta sessió en coneixeran dos més: fa i si.

- Com s’ha fet en ocasions anteriors, pots començar entonant, amb l’ajuda d’algun instrument, tant les notes que els alumnes ja coneixen com les noves que s’introduiran en esta unitat. Una vegada n’hagen assimilat el so, convida’ls a entonar totes les notes des de do fins a do’. Indica’ls que escriguen en el llibre els noms de les notes i que pinten el fa de rosa i el si de marró. També poden escriure el nom de la resta de les notes. Per a finalitzar l’apartat de les notes musicals, un bon exercici podria ser entonar tots junts el pentagrama que acaben de completar.

- Observa amb els xiquets les il·lustracions que representen la duració dels sons. Encara que ja van tindre l’oportunitat de discriminar sons llargs i sons curts durant el curs anterior, es tracta que reforcen el concepte i que aprenguen que esta qualitat dels sons es denomina duració. Per a discriminar sons curts i llargs, et proposem la pista 5 del CD2.Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

- Anima’ls que, lliurement, expressen en veu alta nous exemples de sons curts i llargs que se’ls ocórreguen. Per tal que interioritzen el concepte de duració, pots repetir amb ells un joc que afavorisca la comprensió dels conceptes llarg i curt.

- Tria un xiquet i demana-li que s’imagine sons. La resta dels companys hauran de quedar-se dempeus, davant d’ell. Quan el primer xiquet diga en veu alta el so que ha pensat, els companys hauran de fer un pas de gegant si creuen que és llarg i un pas de nan si creuen que és curt.


Activitat 2Demana als xiquets que dibuixen en el pentagrama les notes que n’apareguen escrites davall. Anima’ls a pintar-les d’acord amb el codi que hem emprat fins ara: do de verd clar, re de blau, mi de roig, fa de rosa, sol de groc, la de taronja, si de marró i do’ de verd fosc: do de verd clar, re de blau, mi de roig, fa de rosa, sol de groc, la de taronja, si de marró i do’ de verd fosc.

Activitat 3Explica als xiquets que han d’unir els noms de les notes amb la representació corresponent que trobaran en els pentagrames que viatgen dins la maleta.


Reforç:

Per a reforçar l’aprenentatge de les notes i on se situen en el pentagrama, imprimix o fotocopia les activitats que es proposen en la pàgina 103 de l’Annex de Llenguatge musical, i repartix-les als xiquets perquè les facen.

Ampliació

Una altra manera de practicar este concepte podria consistir a classificar segons la duració dels sons tots els instruments que coneixen. Per a fer-ho, pots fer sonar els instruments de què disposis a classe i demanar als xiquets que diguen en veu alta si ho han percebut com a so llarg o curt.


AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Identificar en el pentagrama les notes que s’han aprés.

- Reconéixer les diferencies entre sons llargs i curts.

Com avaluar?- Observació.- Quadern d’activitats.- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Gaudir tocant instruments de làmines.

- Interpretar melodies senzilles amb dos o tres notes.

- Construir instruments senzills amb material reciclable.

CONTINGUTS:

- Els instruments de làmines i la capacitat que presenten per a acompanyar un recitat.

- Els instruments de percussió de so determinat.

- Interpretació d’una melodia amb dos o tres notes conegudes.



Tractament dels aspectes quantitatius i espacials de la realitat des de la música.

8. Competència d’autonomia i iniciativa personalSent la música 2 – seqüenciació didàctica València




- Demana als xiquets que observen en el llibre les il·lustracions del xilòfon, metal·lòfon i carilló. Als instruments de làmines o plaques se’ls denomina també instrumental Orff, en honor a Carl Orff, compositor alemany del segle XX que va iniciar els seus estudis de piano als cinc anys i, que va continuar amb l’orgue i el violoncel. Va dirigir orquestres importants i va composar obres tan importants com la cantata escènica Carmina Burana, recreació en versió moderna d’uns poemes medievals, escrits per monjos i joglars, que forma part d’una trilogia. Sempre va tindre un gran interés per la música antiga. Els instruments Orff d’altura determinada són capaços de produir melodies i es componen de làmines que sonen en ser percudides amb baquetes. Estes làmines poden ser de metall o de fusta i, habitualment, tenen escrit a la base el nom de les notes que produïxen.

- En els tres tipus d’instruments de làmines hi ha dos models: el diatònic i el cromàtic. El primer model només empra plaques amb les notes de l’escala natural, una octava completa (do-re-mi-fa-sol-la-si-do’). Els de l’escala cromàtica completa, que no necessitem en esta etapa, representen la successió, ascendent i descendent dels dotze semitons continguts en uns escala justa. També utilitzem molt a l’aula l’escala pentatònica composta de cinc sons naturals, traient les plaques de fa i si.

- Escoltem la pista 6 del CD2 i realitzem la discriminació auditiva que es proposa en el llibre de l’alumne. Una vegada identificats els timbres dels tres instruments, realitzem, escoltant la pista 7 del CD2, el dictat de notes amb l’escala ascendent en els tres instruments, que apareixeran en este ordre: 1. Xilòfon. 2. Carilló. 3. Metal·lòfon.- Repartim estos instruments amb les baquetes respectives i els manipulem: fem escales i aprenem la situació de les notes per tal de fer pràctiques amb les notes que coneixem i les seqüències, jugant amb dos o tres notes que el professor escriga en la pissarra.



Activitat 4Els xiquets hauran de buscar a la sopa de lletres el nom de tres instruments que han treballat en la sessió. Comenta’ls que les paraules poden aparéixer en posició horitzontal o vertical.

- Convida els xiquets a enganxar en els àlbums de cromos els tres instruments de làmines que els has presentat en esta sessió (xilòfon, metal·lòfon i carilló) i a escriure’n les característiques principals, posant una atenció especial a les similituds i diferències que hi ha entre els tres. També poden continuar omplint l’índex de la primera pàgina amb els noms d’estos instruments.

- En la pròxima sessió, els alumnes tindran l’oportunitat d’aprendre una dansa del món nova, La badoise (pista 8 del CD2). Abans de realitzar la coreografia amb els alumnes, pots observar-ne els passos detallats en el DVD del mètode.


Reforç:

Convida els xiquets a interpretar esquemes rítmics nous de l’annex Toquem!, (vegeu la pàgina 109 d’esta Guia) amb instruments de làmines o amb qualsevol altre instrument de percussió. Pots fotocopiar-los i repartir-los-els.

Ampliació

Seguint les instruccions de l’apartat Bricolatge musical de la guia del professor, comencem a construir l’instrument anomenat Vent aquàtic.

AVALUACIÓ:Què avaluar?

- Participar en la interpretació d’un recitat a altures diferents amb l’acompanyament d’instruments de làmines.

Com avaluar?

- Observació.




- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Aprendre els passos i els moviments per a ballar una dansa del món.

CONTINGUTS:

- Ball en parella.

- Coreografia d’una dansa popular del món.



Valoració de l’ús reflexiu del llenguatge en general i del musical en particular, així com de les normes bàsiques de funcionament d’este últim.


Desenvolupament de nous valors, com ara la honestedat i la comprensió de les normes, per a crear progressivament un codi moral propi.



- En esta sessió els xiquets aprendran una nova dansa del món. Es tracta de La badoise (vegeu partitura en la pàgina 133). La badoise és un ball de societat que pertany a la família de les polques, típic de la regió francesa Savoia. A Catalunya és conegut amb el nom de polca bibí, i es troba com a repertori popular en alguns pobles del


sud de França i del nord de la península Ibèrica. La polca és originària de Polònia. Es creu que va començar a ballar-se a Bohèmia cap al 1830, i d’allà es va estendre ràpidament a tot Europa. Musicalment prové de l’antiga escocesa o scottisch, que posseïx una modalitat anomenada «escocesa dels talons», ja que es ballava sobre la punta del peu i, alternativament, sobre els talons.

- Pots convidar els xiquets a observar les il·lustracions del llibre, en què apareixen alguns dels passos que hauran d’interpretar. Els personatges de les il·lustracions porten vestits típics de Savoia, lloc d’on prové esta dansa.- Posa la pista 8 del CD2, perquè puguen escoltar una vegada més este tema i s’hi familiaritzen. A continuació, convida’ls a practicar els passos d’esta dansa. Per a fer-ho, has de distribuir els xiquets per parelles. La seqüència de la coreografia és la següent:1a part– 00” – 05”: els xiquets es disposen per parelles. Els membres de cada parella han de subjectar-se entre si pels colzes, com en la il·lustració del llibre.– 06” – 14”: cada parella haurà de girar sobre si mateixa amb setze passos saltats (per a una definició de pas saltat, vegeu la pàgina 11 d’esta Guia).2a part (es repeteix dos vegades)– 15” – 18”: membres de cada parella se solten i es col·loquen un davant de l’altre. Al ritme de la música, hauran de picar de mans a les cuixes, després hauran de picar de mans i picar de mans amb les del company tres cops. Tot això es fa dos vegades.– 19” – 21”: alcen el dit índex de la mà dreta fent el gest de marmolar a la parella movent-lo tres cops. Els mateix gest es realitza amb el dit esquerre.– 22” – 23”: giren sobre si mateixos cap a la dreta. A partir del segon 34, el ball es repetix des del començament diversos cops més.


Activitat 5Amb la finalitat de descansar de la dansa i després de la relaxació, pots deixar uns minuts perquè els xiquets realitzen esta activitat en què hauran de trobar i encerclar cinc disbarats.



Ampliació

Per a relaxar-nos després de l’esforç de la coreografia anterior, realitzem les activitats de psicomotricitat que es recomanem en l’Annex Movem-nos!, pàgina 115 de la Guia.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Adequar els moviments a la melodia de la dansa i coordinar-los amb els de la parella.

- Memoritzar els passos necessaris per a interpretar una dansa del món.

Com avaluar?

- Observació.


- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Desenvolupar la creativitat inventant passos diferents per a fer-hi diversos recorreguts.

- Millorar la psicomotricitat per mitjà del joc.

CONTINGUTS:

- Memorització de moviments acumulatius.

- Control del cos: moviment, repòs i desplaçament per l’espai.


1. Competència comunicativa lingüísticaSent la música 2 – seqüenciació didàctica València

Ús del llenguatge com a mitjà per a regular conductes i emocions.


Foment del treball en equip acceptant les regles de jocs en grup.


Confiança en les creacions pròpies.



- Anima els xiquets a observar la il·lustració del llibre, que és una creació del joc que van a jugar i que està basta en la duració del sons.

- Podem emprar com a música de fons dels jocs que es proposen les pistes dels CD de l’alumne o del professor que més ens agraden.

- Joc pas a pas:El joc consistix a crear diferents maneres de desplaçar-se: per aire en avió; per terra en tren, o per mar en vaixell, sempre imitant possibles maneres de desplaçar-se en cadascun d’estos mitjans.- Per a realitzar l’activitat de la pàgina 27 del llibre, interpretarem els ritmes amb què cadascun dels mitjans de transports es traslladen per a arribar a l’aeroport, a l’estació o al moll. Els marcarem amb la veu usant pi i amb el pas:• Primerament llegirem els ritmes només amb la veu.• Seguidament, col·locats en una fila, tractarem de marcar també el ritme amb els passos més curts i ràpids (corxeres) o normals (negres) i amb les parades corresponents als silencis.

- Un vegada acabada l’activitat, cada xiquet s’inventarà ritmes nous i modalitats per a cadascun dels mitjans de transport. Com a mínim, haurem de crear una modalitat diferent per a cada núvol, tram de via o ona de mar. Convidem els xiquets a situar-se formant dos files paral·leles, els uns davant dels altres, deixant un passadís central pel qual desfilaran individualment metre els altres companys aplaudiran les creacions més originals i els passos més creatius.

Moviments dels mitjans de transportSent la música 2 – seqüenciació didàctica València

Se’ls pot preguntar si sabien que hi havia tantes maneres diferents de desplaçar-se:• Per aire, es pot volar de moltes maneres: planejant, en picat, com un helicòpter, amb sotracs, turbulències, movent els braços de maneres diferents...• Per terra, com els trens, ens podem desplaçar a pas normal (caminar), saltant, de puntetes, amb els talons, coixejant, lateralment, reptant...• Per mar, es pot navegar de maneres diferents i nedar amb estils diversos: crol, braça, d’esquena, papallona, bussejant, xipollejant, etc.Demana-los que continuen investigant i creant altres moviments. Els podem suggerir:• Provem de moure’ns amb els passos descoberts anteriorment, però portant una peça de roba, per exemple, un jersei, un barret, un paraigües... de diferents maneres?• Ho intentem respectant un fons musical seleccionat prèviament amb els nostres passos?• Els donem un rodolí senzill perquè hi posen diferents músiques i ritmes sense canviar la lletra. Per exemple: Pas a pas ens movem / i nous ritmes farem.

- Els menys atrevits a l’hora de compondre poden acompanyar el recitat d’un company amb efectes sonors especials o rapejant amb un acompanyament de xicoteta percussió...


Els xiquets hauran d’escoltar i numerar els mitjans de transport i pintar-los. Corregim a classe directament (vegeu la pàg. 188 de l’annex Solucionari del quadern d’activitats). Escolteu la pista 19 del CD3.

AVALUACIÓ:Què avaluar?- Mostrar interés per participar d’una manera activa en un joc basat en una tradició festiva popular. - Participar amb esforç en els jocs, balls i activitats que es proposen. Com avaluar?- Observació.- Participació.- Coordinació.


- Avaluació de la Unitat 4. Pàgina 208 de la guia del professor, o l’Autoavaluació que realitzarà cada alumne (pàgina 198 d’esta Guia).


3a AvaluacióUnitat 5: La música ens acompanya


OBJECTIUS:

- Valorar el ventall de possibilitats de gaudi que ens oferix la música amb els estils i ambients múltiples que presenta. - Aprofundir en la diferència entre sentir i escoltar.

CONTINGUTS:

- La música en l’entorn quotidià.

- Estils musicals.



Adaptació del discurs a la situació comunicativa en contexts socials i culturals diferents.


Descobrir la música com a mitjà d’acostament a l’entorn animal obtenint, per mitjà d’esta, respostes que ajuden a comprendre’l.


Acostar-se a estils musicals distints com a mitjà per a conéixer la diversitat musical.


- Demana als xiquets que observen detingudament les il·lustracions de les pàgines 28 i 29, i que intenten esbrinar què es representa en cadascuna.

- Posa la pista 10 del CD2, en la qual figuren els sis fragments diversos. Els xiquets han d’intentar associar la música que escolten amb la il·lustració corresponent.


- Posa la pista 9 del CD2, en què escoltaran la locució completa, amb els fragments anteriors i els que es detallen a continuació. Podem usar també les imatges del llibre perquè els xiquets diguen en quina de les situacions dibuixades s’imaginen que es pot escoltar cadascun dels fragments.

Musi-TIC.Si disposes de pissarra digital, projecta-hi les activitats de Música en la meua vida de CD-ROM que correspon a esta unitat.


Activitat 1Els xiquets hauran de decidir en quines de les escenes representades es pot escoltar música i encerclar-les de color blau. En acabat, poden pintar-les.


Reforç:

- Fotocopia o imprimix el text de la narració que es troba inclòs en l’annex Música en la meua vida (pàgina 92) i repartix-lo als alumnes per tal que tornen a escoltar la gravació (pista 9 del CD2), fixant-se molt bé en l’entonació del narrador i en els llocs en què realitza alguna pausa. Una vegada que ho hagen fet, repartix els paràgrafs entre els xiquets perquè els lligen en veu alta, imitant la lectura de Fernando Argenta. Els que no estiguen llegint en aquell moment hauran d’escoltar amb atenció i no limitar-se simplement a sentir els companys que lligen. Així, a més de practicar la lectura, seran partícips del seu propi aprenentatge.

Ampliació- Explica’ls que, en cada estil musical, hi ha músiques antigues i modernes. Perquè ho experimenten, fes-los escoltar les pistes de les dos tipologies tantes vegades com calga i, que ells mateixos, valorant la música, siguen capaços de discriminar-les.- Repetix l’audició de totes les pistes i demana’ls que et diguen: quin tipus de música de les que acaben d’escoltar els agrada més? I, finalment, que expliquen què senten amb cada exemple musical.- Convé que es fixen en la diferència que hi ha entre els exemples del concert de Bach, pista 22 del CD3 i la música atonal, del segle XX,


del compositor, arquitecte, enginyer i matemàtic grec Iannis Xenakis (1922-2001), pista 23 del CD3, perquè vegen l’evolució tan gran que hi hagut en la música clàssica i que no és només música del passat.- Explica’ls que en la música clàssica hi ha peces en què únicament sonen instruments, i unes altres en què intervé la veu humana, com per exemple, l’òpera.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Valorar les possibilitats de gaudi que ens oferix la música.

Com avaluar?

- Observació.


- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Aprendre i dramatitzar amb mímica una cançó nova.

- Desenvolupar la memòria mitjançant el cant.

CONTINGUTS:

- El cant i la memòria.

- Dramatització d’una cançó.

- Jocs vocals.



Valorar la música com a patrimoni cultural i com a font d’aprenentatge i de gaudi.






- Cançó El Micalet de la Seu. Posa el tall 12 del CD2 i convida als xiquets a escoltar atentament la cançó.

La risoteràpia- Es tracta d’una teràpia que consisteix en usar el riure a voluntat per a aprofitar-ne els nombrosos beneficis anímics i de salut.Provem-hi una vegada més. Ara anem a jugar a «La dutxa» mentre escoltem la cançó per a riure’ns i disfrutar este moment:• En grups de quatre o cinc, un xiquet es posa en el centre de cada grup i els altres l’envolten com si foren una cortina de dutxa.• Un dels que l’envolten alça un braç a manera d’aixeta i, els altres, amb molt d’afecte, han de simular que dutxen al xiquet del centre fent-li cosquerelles. El xiquet que està en el centre pot cantar la cançó que estem aprenent.

- Interpretació amb la Canal Street Jazz Band:- Per a acomiadar-nos tronarem a posar la cançó per tal que els xiquets la ballen individualment o per parelles deixant-se portar per la música.


Reforç:

- Playback. Si disposes de pissarra digital, aprofita-la per a millorar la respiració, la vocalització, la pronunciació i la impostació de la veu dels alumnes en el cant.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Practicar tècniques d’educació vocal: vocalització, articulació i respiració.

- Participar d’una manera activa en l’acompanyament d’una cançó amb moviments corporals o percussions instrumentals.Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

Com avaluar?


- Observació.

- Autoavaluació.



OBJECTIUS:

- Reforçar els valors de les figures negra i corxera per mitjà d’esquemes rítmics.

- Interioritzar el concepte de compàs d’una manera intuïtiva.

- Aprofundir en el concepte de timbre.

- Conéixer la figura blanca i el seu silenci.

CONTINGUTS:

- Qualitats del so: timbre.

- La figura blanca i el seu silenci.

- Les parelles de corxeres.

- El compàs.



Ús de la llengua com a vehicle d’expressió de gusts i d’opinions.


Emprar elements i raonaments matemàtics per a comprendre les equivalències entre figures musicals.



- Recordem les figures que ja coneixíem amb el quadre Recorda del llibre de l’alumne.

- Convida els xiquets a observar en el llibre la imatge que indica les equivalències de les figures que han vist fins ara. Recorda’ls que una negra té la mateixa duració que dos corxeres. Per tant, una corxera equival exactament a la mitat d’una negra. Recalca’ls que les dos corxeres, quan van juntes, es lligen i s’interpreten exactament igual que quan estan separades.

- Ara presenta’ls una nova figura: la blanca. Explica’ls que una blanca equival a dos negres i que també hi ha el silenci de blanca. Per a reforçar este aprenentatge, pots practicar amb els alumnes els esquemes rítmics que apareixen en el llibre. Com pots observar, les figures estan dividides en compassos de dos per quatre. Si bé encara no cal introduir el concepte de compàs als xiquets, poden començar a interioritzar-lo de manera intuïtiva. Així, quan arribe el moment d’estudiar este contingut amb profunditat, els xiquets ja hi hauran tingut un primer contacte.

- Timbre és la qualitat per la qual podem reconéixer la font d’on prové un so determinat, la qual cosa ens permet distingir una veu, un animal, un objecte, un instrument... de tota la resta. En música, l’anomenem color, ja siga vocal o bé instrumental. Hem de començar discriminant objectes de la classe, veus humanes i, posteriorment, instruments musicals.

- Posa la pista 13 del CD2 i realitza la discriminació tímbrica que s’hi proposa:1. Veu infantil. 2. Castanyoles. 3. Gat. 4. Camió de bombers.- Hem de tindre preparats els instruments el so dels quals vulguem discriminar a classe i situar els xiquets fent rogles o asseguts en els seients per a facilitar-ne l’escolta atenta, preferentment amb els ulls tancats.- Comencem per la discriminació de sons/sorolls que emetem amb objectes de la classe, mentre que els xiquets escolten amb els ulls tancats. Caldrà que endevinen sons com estos:– Colpegem la taula amb els nucs dels dits.– Arruguem fulls de diari fins que en fem una bola.– Arrosseguem un bolígraf pels elements del radiador.– Colpegem suaument amb els dits el vidre d’una finestra...


Activitat 2Es tracta d’una activitat d’atenció en què els xiquets hauran de respondre les preguntes que es plantegen a la dreta.


- Explica’ls els materials que cal que porten la pròxima sessió per a construir un pal de pluja: cilindres de cartró diversos, cinta adhesiva, goma d’enganxar, paper per a decorar, palets o escuradents, pedretes o llavors.


Reforç:

- Realitza amb els alumnes les activitats que es proposen en l’Annex Llenguatge musical. Interpreta amb els xiquets els esquemes rítmics següents amb els instruments de percussió mencionats. Si no disposes d’estos instruments a classe pots emprar qualsevol altre instrument de percussió o percussions corporals.

Ampliació

- Ara provarem d’identificar la veu dels nostres companys i a diferenciar-la de la de la resta. Serà divertit comprovar com ens coneixem, sense vore’ns, només escoltant.Mentre els xiquets continuen amb els ulls tancats, indicarem a un d’ells, tocant-li el muscle, que diga alguna cosa en veu alta. Abans de començar l’activitat, és convenient escollir una frase a fi que tots diguen la mateixa. Una idea és «Qui sóc?». Els altres intentaran descobrir qui ha parlat.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Reconéixer la figura blanca i el seu silenci.

- Discriminar tipus de timbres diferents.

Com avaluar?

- Observació.


- Autoavaluació.


OBJECTIUS:


- Aprendre a construir un pal de pluja.

- Conéixer les possibilitats musicals de reciclar objectes quotidians.

CONTINGUTS:

- Interpretació d’esquemes rítmics amb l’instrument de percussió que s’ha fabricat.

- Creació d’esquemes rítmics senzills.

- Construcció d’un instrument amb objectes quotidians.



Respectar les opinions alienes afrontant els conflictes des del respecte i mantenint una actitud constructiva.


Expressió de les idees, les experiències i els sentiments de manera creativa en el camp musical.



- El pal de pluja és un instrument molt utilitzat a l’Amèrica del Sud que possiblement és d’origen maia, encara que hi ha qui en situa l’origen a Xile. Les cultures indígenes ho utilitzaven per a rituals en què invocaven la pluja. Actualment, a més d’usar-se en orquestres per a aconseguir efectes sonors de pluja espectaculars, s’empra també en teràpies de relaxació gràcies als efectes tranquil·litzants que produïx. Els originals es fabricaven a partir de cactus buits que contenien pedres volcàniques. En altres països són de bambú.- S’utilitzen per a crear efectes de so i com a instrument de percussió. Escoltar un pal de pluja ens aporta pau, alleuja tensions i fa sentir-nos units a la naturalesa.

- Convida els xiquets a observar detingudament les il·lustracions del llibre, que reflectixen els passos que han de seguir per a construir un pal de pluja:

• Descripció: instrument de percussió el so del qual s’assembla al de la pluja quan cau.

• Materials necessaris: un tub de cartró dels que tenim a classe per a guardar els mapes; o diversos cilindres més curts per a unir-los Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

després (com els dels rotllos de paper higiènic); una capseta de furgadents d’un centímetre menys que el diàmetre del tub; punxó o tisores amb punta; pedretes, arròs, llenties, o qualsevol altre llegum o cereal; cartolina o un parell de globus; cinta adhesiva ampla i papers vistosos per a decorar.

• Passos per a construir-los:– Preparem tots els materials necessaris mencionats més amunt.– Si no disposem d’un tub/cilindre gran, n’unirem tres de més xicotets. Folrem tot el tub amb la cinta adhesiva en espiral, intentant mantindre sempre la mateixa distància, que és la que ens assenyalarà els llocs on s’hagen de fer els forats amb l’ajuda d’un punxó o de la punta d’unes tisores, i anem clavant els furgadents al llarg de tota la línia espiral interior que ens va assenyalant la cinta adhesiva, espaiant-los els uns dels altres un centímetre i mig.– Decorem adequadament el tub amb papers de colors vistosos o altres motius decoratius.– Tapem amb cartolina o amb un globus un del extrems i introduïm per l’extrem obert les pedretes, l’arròs i/o les llenties. Seguidament, ho tapem amb la cartolina o bé amb l’altre globus.– Hem acabat la faena. Per a fer-lo sonar, l’aixequem suaument per un dels extrems perquè l’arròs i les llenties vagen caient i els escuradents les frenen en la caiguda, la qual cosa produïx el so de pluja que busquem.


Activitat 3Ara que els xiquets han elaborat el pal de pluja, és un bon moment per a recordar alguns dels materials que han necessitat. Demana’ls que pinten només els que han emprat per a construir este divertit instrument musical.


Reforç:

Invita’ls a interpretar esquemes rítmics de l’Annex Toquem! amb el nou instrument. Pots fotocopiar-los i repartir-los-els.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Disfrutar de l’elaboració d’un instrument musical amb materials reciclats.

- Mantindre el ritme en la interpretació d’esquemes amb grafies convencionals de diversa duració. Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

- Descobrir les possibilitats expressives i comunicatives dels objectes quotidians.

Com avaluar?

- Observació.



- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Conéixer un instrument tradicional nou: les castanyoles.

- Despertar l’interés per la música per mitjà de l’escolta activa.

CONTINGUTS:

- Els instruments tradicionals: les castanyoles.

- El moviment com a recurs per a una audició clàssica.



Valoració de les arts escèniques i dels instruments tradicionals.


Desenvolupament de valors personals com ara la llibertat, l’autoestima i la seguretat en un mateix.



- En esta sessió, els xiquets tindran l’oportunitat de gaudir amb una audició activa d’unes sevillanes tradicionals (pista 14 del CD2).- Pots aprofitar per a fer-los unes pinzellades breus sobre l’instrument protagonista de l’obra seleccionada, les castanyoles: són Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

un xicotet instrument de percussió que s’utilitza com a acompanyament per a balls i danses tradicionals. Es construïxen amb dos trossos de fusta de la mateixa forma i mida, buits per la part l’interior. El buit que es forma entre les dos parts es denomina cor. Solen anar lligades entre si amb una cinta o cordó en la part superior, que se subjecta amb el dit polze, si són xicotetes, o amb l’índex, si són més grans. Es percudixen colpejant les dos peces, l’una contra l’altra, amb els dits i, generalment, s’utilitzen per parells. El nom prové del terme «castanya», per la semblança amb la fruita del castanyer.

Audició activa de Sevillanes• Demana’ls en primer lloc que observen les il·lustracions del llibre i s’identifiquen amb l’ambient andalús.• Convida a ballar sevillanes els que en sàpiguen, encara que siga de manera rudimentària.


Activitat 4Els xiquets repassaran el dibuix de les castanyoles que apareix en esta pàgina.Poden utilitzar pintures de diferents tipus, paperets retallats, boletes de paper de seda, etc. per a decorar-les i, per a unir-les, cordó,llana, etc. En valorarem, sobretot, la creativitat. Mentre realitzen la tasca, tornaran a escoltar l’audició de la pista 14 del CD2 per a familiaritzar-se amb el so d’este instrument.


Reforç:

Podem recórrer a l’Annex Movem-nos per a seguir realitzant exercicis de psicomotricitat, tenint molt en compte la nostra respiració i relaxant, per separat, les distintes parts del nostre cos.

Ampliació

Tots els xiquets coneixen les castanyoles i la guitarra, dos instruments molt populars.Tanmateix, convé que els convides a buscar els cromos d’estos instruments i a enganxar-los en els àlbums, així com a anotar-hi, finalment, les característiques més típiques de cadascun. També poden continuar omplint l’índex de la primera pàgina amb els noms de les castanyoles i de la guitarra.

AVALUACIÓ:


Què avaluar?

- Participar d’una manera activa en una audició la finalitat de la qual és el descobriment d’un nou instrument tradicional.

Com avaluar?

- Observació.


- Autoavaluació.



OBJECTIUS:

- Discriminar sons i sorolls.

- Conscienciar de la importància d’evitar sorolls molests per a no provocar contaminació acústica.

CONTINGUTS:

- Sons agradables i sons desagradables.

- La música en l’entorn quotidià.



Capacitació per a compilar i processar la informació que s’ha rebut.


Cerca de respostes que satisfacen la lògica del coneixement racional.



- Abans de començar la discriminació entre sons agradables i sons desagradables explicarem als nostres alumnes que estos últims, que anomenem en tantes ocasions sorolls, és molt important evitar-los per com en resulten, de molests, per a les altres persones. Però hem de saber que també hi ha sorolls que no sonen malament i que, fins i tot, poden utilitzar-se per a fer música. El que és important és que aprenguem que el més molest és el volum dels sorolls, que provoca la contaminació acústica, ja que els sons i, fins i tot, la bona música, si s’escolta massa alta, poden resultar molests i «contaminants».

- S’està conscienciant tant la ciutadania de la importància de valorar el silenci i no molestar amb sorolls, per la qual cosa se celebra arreu del món, des de 1996, el Dia Internacional de la Consciència sobre el Soroll. Este dia, sense data fixa, es fa coincidir amb l’últim o el penúltim dimecres del mes d’abril de cada any i es va pensar perquè tots prenguem consciència del dany que ens estem fent en permetre que hi haja tant de soroll. Per això, es donen recomanacions diverses:– Prestar atenció als sorolls que produïm.Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

– Abaixar el volum de la ràdio, la televisió, l’MP3...– Apagar la televisió durant el dinar i el sopar.– Escriure a les autoritats demanant-los que prenguen mesures perquè hi haja menys soroll.– Demanar al pare i a la mare que no toquen el clàxon.– Demanar als responsables dels llocs públics que abaixen el volum de la música, especialment a partir d’una hora determinada de la nit.– De les 14.15 h a les 14.16 h, gaudir d’un minut sense soroll: apagar motors, televisions i altres aparells sorollosos.

- Una vegada hem pres consciència del que són els sons agradables i desagradables, escoltem la pista 15 del CD2 i ordenem, en la pàgina del llibre corresponent, els sons que escoltarem. Encerclem el dibuix amb roig si el so ens sona desagradable i amb blau si és agradable i, comentem a continuació, amb els alumnes, els resultats de la discriminació auditiva. Identifiquem i classifiquem els sons a mesura que els escoltem en el CD.

- Les respostes per a esta activitat són lliures, ja que el concepte agradable i desagradable és força subjectiu.


Activitat 5Demana als xiquets que dibuixen, en el requadre de l’esquerre, dos objectes el so dels quals siga agradable i, en el de la dreta, dos més el so dels quals siga desagradable. Digues-los que no poden repetir els que apareguen en el llibre o els que hem utilitzat com a exemple en la sessió. Posem en comú els resultats de l’activitat, en veu alta, a mesura que vagen acabant. Recorda que els conceptes agradable i desagradable de vegades són subjectius.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Valorar el silenci com un element fonamental per a disfrutar de la música.

- Conscienciar de la importància d’evitar sorolls molests per a no provocar contaminació acústica.

- Qualitat en la presentació de les activitats del quadern.

Com avaluar?

- Observació.

- Participació.Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

- Coordinació.

- Avaluació de la unitat 5 en la pàgina 210 de la guia del professor i/o l’Autoavaluació de la pàgina 199 i comprovar si l’alumnat ha assimilat els continguts.


Unitat 6: Música i joc


OBJECTIUS:

- Descobrir les possibilitats de la música com a companya de jocs.

- Potenciar el treball en equip entre els alumnes.

CONTINGUTS:

- Els sons relacionats amb moments lúdics.

- Cançons per a acompanyar moments festius.



Comprensió dels missatges parlats en diverses situacions comunicatives, com en el cas dels jocs.


Obtenció crítica d’informació sobre jocs tradicionals i moderns. Cerca, selecció, registre i tractament d’esta informació.


- Demana als xiquets que observen detingudament les il·lustracions de les pàgines 34 i 35, les quals representen situacions diverses en què la música pot ser un bon complement i, pot convertir-se, fins i tot, en un element indispensable per al joc.

- Com a activitat prèvia, anima els xiquets a expressar en veu alta qualsevol altra situació de joc que els passe pel cap, en què la música puga convertir-se en un bon acompanyament.

- A continuació, fes que escolten la pista 16 del CD2, en què figuren els fragments que s’indiquen en la guia del professor.

- Musi-TIC.Si disposes de pissarra digital, projecta-hi les activitats de «Música en la meua vida» del CD-ROM corresponent a esta unitat. Sense dubte, els xiquets consolidaran els coneixements adquirits amb les divertides animacions.



Activitat 1- Posa la pista 28 del CD3, que reproduïx els ambients de les situacions diverses que es veuen en les il·lustracions, i demana als xiquets que les ordenen amb un número, de l’1 al 4, a mesura que els escolten en la gravació.ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

Reforç:

- Fotocopia o imprimix el text de la narració que s’inclou en l’Annex Música en la meua vida i repartix-lo als alumnes per tal que tornen a escoltar la gravació (pista 16 del CD2) ara fixant-se molt bé en l’entonació del narrador i en els moments en què realitza alguna pausa. Una vegada que ho hagen fet, repartix els paràgrafs entre els xiquets perquè els lligen en veu alta, imitant la lectura de Fernando Argenta. Els que no estiguen llegint en eixe moment, hauran d’escoltar amb atenció i no solament sentir els companys que lligen. Així, a més de practicar la lectura, seran partícips del seu propi aprenentatge.

Ampliació

- Alhora que els alumnes escolten els fragments sonors de la gravació (pista 17 del CD2), et proposem que poses en pràctica el joc i la música amb les activitats següents:• Joc de les cadires, que ja coneixes, amb la polca «Tritsch-Tratsch» de Johann Strauss II (pista 26 del CD3). Sempre hi haurà d’haver una cadira menys que el nombre de xiquets que participe en cada moment. Perquè la música no acabe abans que el joc haja acabat, caldrà que calcules molt bé la relació entre el nombre de jugadors i el temps de música que s’ha de sentir entre parada i parada. En cadascuna de les parades s’eliminarà el xiquet que no s’haja pogut asseure i, per tant, es retirarà una cadira. Para i reinicia la música quan ho cregues convenient.• El trenet, amb el Galop «Via lliure», d’Eduard Strauss (pista 27 del CD3). Organitza una fila índia per a jugar al tren. Tothom ha d’imitar el primer company, que imita una locomotora.• Els cavallets. Música de cavallets. S’interpreta amb un carilló i suggerix als xiquets que facen voltes en cercle movent-se com si foren cavallets que pugen i baixen.• El circ. «Entrada dels Gladiadors», de Julios Fucik. Organitza una desfilada circense amb esta música.• A cavall. Amb «Cavalleria lleugera» podrien imitar els cavalls i, fins i tot, hi hauria la possibilitat que es pujaren a cavall els uns als altres, en fila índia.

AVALUACIÓ:Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

Què avaluar?

- Identificar els ambients sonors relacionats amb situacions lúdiques.

- Valorar i respectar les músiques que caracteritzen diversos ambients festius.

Com avaluar?

- Observació.


- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Cantar una cançó infantil nova.

- Aconseguir la coordinació verbal i millorar la pronunciació.

CONTINGUTS:

- Jocs vocals: fraseig canviant vocals.

- El valor lúdic de la cançó infantil.



Ús del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, adaptant les comunicacions al context.


Adquisició de valors com ara la llibertat i admissió dels deures cívics per a una participació ciutadana futura.




- Cançó En Joan petit. Posa el tall 18 del CD2 i convida als xiquets a escoltar atentament la cançó.

- Interpretació amb la Canal Street Jazz Band: Tornem a cantar la cançó, ara amb el suport de fons de la Canal Street Jazz Band (pista 19 del CD2).

- Demana als xiquets que et parlen d’altres cançons de joc que coneguen: Cançons de passadís, de picament de mans, de rogle, de corda, de sorteig... Pots oferir-los alguns exemples. No et sorprengues si coneixen moltes menys que tu coneixies a la seua edat. La pèrdua del folklore lúdic musical és una trista realitat que hem d’intentar canviar. En este sentit, l’escola és un lloc fantàstic per a conservar i recuperar tota esta valuosa tradició cultural que no ha de desaparéixer i, els mestres i les mestres heu de ser-ne els transmissors. Pots demanar, també, la col·laboració dels pares per tal que, durant l’estiu, ensenyen cançons per a jugar als fills.


Reforç:

- Playback. Si disposes de pissarra digital, aprofita esta magnífica oportunitat per a millorar, d’una manera molt divertida, la respiració, la vocalització, la pronunciació i la impostació de la veu dels alumnes en el cant.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Valorar el treball propi i el dels altres respectant-ne les diferències.

- Millorar la coordinació verbal i la pronunciació.

Com avaluar?


- Observació.

- Autoavaluació.




OBJECTIUS:

- Reforçar la diferència entre les figures blanca, negra, corxera i els seus silencis respectius.

- Consolidar la posició de totes les notes en el pentagrama.

CONTINGUTS:

- La pulsació: blanca, negra i corxera.

- Figures: blanca, negra i corxera.

- Notes: do, re, mi, fa, sol, la i si.



Habilitat per a emprar els nombres en el recompte de notes, temps, pulsacions, etc.


Expressió mitjançant codis artístics, especialment musicals.


- Demana als xiquets que repassen, en silenci, el quadre de recordatori que apareix en la pàgina 36 del llibre.

- Digues als xiquets que observen les imatges del llibre i recorda’ls que una figura negra equival a dos corxeres i que la blanca correspon a dos negres. Recorda’ls, també, que totes les figures tenen els silencis corresponents. Amb la finalitat de reforçar estos conceptes, anima’ls a completar els requadres buits del llibre amb les figures que ja coneixen.

- Seguidament, convida’ls a observar, per primera vegada, totes les notes que coneixen, amb els colors que hem utilitzat fins ara, per a poder identificar-les. - Ara aprofundirem una miqueta més en el món del so i el soroll. Estem envoltats pels dos les 24 hores del dia. El so es produïx perquè un cos o objecte vibra i esta vibració es desplaça en forma d’ones per diferents medis, especialment per l’aire, fins que arriba a les nostres oïdes. Per tal que els alumnes entenguen com són les ones sonores i, ja que no poden vore-les, podem crear una Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

experiència curiosa. Es tracta d’observar les ondulacions que provoca un objecte menut en caure en el centre d’un recipient amb aigua (per exemple, un gibrell) i com s’expandixen fins a la vora en forma de cercles.- Podríem experimentar amb sons nosaltres mateixos? Agafem un diapasó i el posem en vibració i el situem en la base del colze d’un alumne. Ell es posarà un dit en l’orella i el sentirà en el seu interior, gràcies al fet que els ossos del braç n’hauran transmés el so. Ací no ha calgut l’aire, sinó la matèria corporal Amb la quadarpa, que construirem en «bricolatge musical», podran fer experiments nous fent-ne vibrar les cordes i observant els diferents sons en funció de la longitud.


Sudoku musicalExplica als xiquets les regles bàsiques del sudoku que faran. Digues-los que han de completar els dos blocs de caselles amb les figures que apareixen damunt de cadascun. Ara bé, hi ha unes normes: cap dibuix pot repetir-se en cap línia horitzontal i vertical ni dins de cada un dels quatre quadrants. El més senzill és que poses un exemple en la pissarra utilitzant números o colors perquè entenguen la dinàmica del joc. Quan ja no hi queden dubtes, poden començar a treballar en el quadern.Mentre realitzen les activitats, pots posar la pista 20 del CD2 per tal que escolten per primera vegada el rondó de la suite Abdelazer, de Henry Purcell, amb la qual ballaran en una pròxima sessió.

Bricolatge musicalConvidem els alumnes a portar, per a la pròxima sessió, els materials següents: un quadern escolar xicotet d’espiral ja utilitzat i unes gomes elàstiques de diferents grossàries, si és possible. Amb tot això, construirem un instrument, la quadarpa.


Reforç:

Annex Llenguatge musical: Imprimix o fotocopia la pàgina 105 per a reforçar el sentit del ritme i repassar la mesura de negres, les corxeres i els silencis respectius que has aprés durant el curs, tot realitzant els esquemes rítmics que es proposen.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?


- Llegir, expressar-se de manera rítmica i entonar partitures senzilles.

- Conéixer totes les figures, silencis i notes que s’han aprés en el curs.

Com avaluar?

- Observació.


- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Interpretar esquemes rítmics amb pulsacions de blanca, negra, corxera i els silencis respectius.

CONTINGUTS:

- Els instruments de xicoteta percussió i corporals.

- Expressió instrumental mitjançant instruments corporals i de percussió escolar.



Adquisició d’experiències col·lectives com a reflex de l’organització i el funcionament de la societat.


Optimització dels processos d’aprenentatge segons les capacitats i orientació d’estos processos a les necessitats personals.



- Pots començar dividint la classe en grups perquè interpreten els esquemes lliures de les blanques, les negres, les corxeres i els Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

silencis que escrigues en la pissarra: en primer lloc, amb percussions corporals i, a continuació, amb instruments de percussió menuts. Un dels grups haurà de fer-ho picant de mans; l’altre, picant de mans a les cuixes i, el tercer, ho farà picant de peus.

- Anima’ls a interpretar els esquemes: primerament, cada grup per separat i, a continuació, les tres percussions alhora. Una vegada assimilats els esquemes corresponents a les percussions corporals, pots repartir als xiquets els instruments de percussió que s’indiquen (claves, cròtals, triangles, panderos, caixes xineses i xilòfons) o qualsevol altre, si no disposes d’estos a l’aula. Pots utilitzar el mateix procediment d’abans.

- Finalment, si consideres que els xiquets tenen prou destresa, pots demanar-los que interpreten els dos esquemes rítmics alhora, el de percussions corporals i el de percussions instrumentals, fent tants grups com percussions corporals o instruments necessitem.

- Anima els xiquets a interpretar els esquemes rítmics que apareixen en el llibre.


En esta ocasió, els xiquets hauran d’inventar esquemes rítmics usant la percussió corporal i dibuixar-los en el quadern. A continuació els interpretaran per a la resta de companys. L’activitat es corregix oralment després de cada interpretació.


Reforç:

Recorre a l’annex Toquem! per a seguir practicant amb els xiquets esquemes rítmics d’instruments de percussió corporal amb pulsacions de negra i de corxera (vegeu la pàgina 111 de la guia del professor). Pots fotocopiar-los i repartir-los-els.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Mantindre el ritme en la interpretació d’esquemes amb grafies convencionals i no convencionals.

- Interpretar esquemes rítmics amb percussió corporal i instrumental.

Com avaluar?Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

- Observació.



- Autoavaluació.


OBJECTIUS:

- Conéixer els moviments per a participar de manera activa en una audició musical.

- Desplaçar-se per l’aula lliurement, respectant l’espai dels altres.

CONTINGUTS:

- El moviment com a recurs per a l’audició.

- Interpretació d’una coreografia basada en una obra musical clàssica.



Foment de l’anàlisi, la planificació, la presa de decisions, l’actuació i la revisió de les accions.


- Demana als xiquets que es fixen en la il·lustració que apareix en el llibre i que et comenten què els suggerix:• Els xiquets estan ballant una peça antiga o moderna? Per què?• Han vist alguna vegada, en alguna pel·lícula, persones que ballen d’esta manera? Quines pel·lícules recorden?...

- Abans d’escoltar el rondó de la suite Abdelazer i moure’ns amb esta peça, pots comentar als xiquets alguns detalls sobre la vida de Henry Purcell, que apareixen en la guia del professor.

- Posa la pista 20 del CD2 per tal que els xiquets puguen escoltar el rondó de la suite Abdelazer (vegeu la partitura en la pàgina 138). En


un primer moment, demana’ls que distingisquen el tema que es repetix, és a dir, la tornada de la cançó (00” - 13”).

- Per a comprovar que han localitzat bé la tornada, pots posar una vegada més l’audició i demanar-los que es posen dempeus cada vegada que la senten i s’asseguen quan sonen les altres cobles.

- Per últim, convida’ls a ballar amb la música de Purcell. Distribuïx els alumnes en dos files, una davant de l’altra. Quan comence la música, els xiquets d’una fila hauran de fer una reverència com a proposta de ball als de l’altra, que els respondran afirmativament. Aleshores, començaran a dansar per parelles, enllaçats per la cintura. Cal que les parelles es desplacen per l’aula amb cura de no xocar les unes amb les altres a l’hora de girar sobre si mateixes.

- Cada vegada que sone la tornada, que seran dos vegades, els xiquets es tornaran a posar en dos files i iniciaran el cerimonial anterior amb un canvi de parella. Per tal que el canvi es produïsca, podem demanar als xiquets que se situïn en les files just al costat de la que era la seua parella, no enfront. D’esta manera, ens assegurem que no coincidisquen. La tornada es repeteix en els segons 27 i 55.


Activitat 4En esta activitat els alumnes hauran de dir si són verdaderes o falses algunes afirmacions en relació amb continguts tractats durant el curs.


Reforç:

Annex Movem-nos! (vegeu la pàgina 117 de la guia). Treballem la importància de la relaxació i repassem els principals exercicis de psicomotricitat que s’han aprés al llarg del curs per a relaxar-nos després d’una sessió de treball dura.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Participar en audicions actives demostrant recursos i actituds de col·laboració i respecte pels altres.

- Valorar i disfrutar un tema musical clàssic.

- Adaptar el moviment a l’espai i a la resta de companys en els desplaçaments. Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

Com avaluar?

- Observació.


- Autoavaluació.



OBJECTIUS:

- Prendre contacte amb la classificació dels instruments en famílies: vent, corda i percussió.

CONTINGUTS:

- Les famílies d’instruments: corda, vent i percussió.



Aproximació a les diverses formes d’expressió de sentiments, idees i experiències de manera creativa mitjançant la música.


Indagació en el coneixement d’un mateix, identificant emocions pròpies i comprenent les dels altres.



- Convida els xiquets a observar els instruments que apareguen en el llibre, que són una representació de les diferents famílies que hi ha: corda, vent i percussió.

Explica als xiquets que els instruments es poden classificar de moltes maneres. En esta ocasió, coneixeran la classificació més tradicional, la que es basa en la forma en què es produïx el so. Segons açò, comptem amb tres tipus d’instruments: de vent, de corda i de percussió.- Abans de començar a jugar amb els instruments, pots fer-los unes pinzellades breus sobre les característiques principals d’estes tres tipologies.

- Demana als xiquets que pinten els cercles que acompanyen els instruments, que apareixen en les il·lustracions del llibre, segons si són de vent (blau), corda (verd) o percussió (roig).

- Joc: Arc irisÉs un joc sensorial de discriminació auditiva, reacció i atenció, que juga amb els colors citats en l’activitat anterior: roig, blau, verd.- Dividim la classe en tres equips i a cadascun li assignem un color i una família musical: verd/corda, blau/vent i roig/percussió.Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

- Quan el professor diu en veu alta un color o una família musical, el grup que representa aquell color o aquella família musical ha d’estirar-se a terra.- Si es repeteix un color es continua en la mateixa posició. Quan el professor canvia i diu un altre color es tornen a alçar i s’estiren els que del grup que ha anomenat.- Cada vegada es van dient els colors més ràpidament i, així, s’agilitza el joc.- Com a fons musical, s’utilitzen alguns dels temes instrumentals de la unitat.


Activitat 5Demana als xiquets que dibuixen els instruments que apareixen en el quadre que correspon a la seua classificació. En acabat, ho corregirem oralment.


Reforç:

En esta última pàgina del llibre es pretén que els alumnes repassen els instruments que han vist i escoltat al llarg de tot el curs. Este és un moment ideal per a completar els àlbums de cromos que, sense dubte, seran un bon regal de fi de curs per a les famílies. Segurament a alguns alumnes els faltarà enganxar els cromos del saxòfon, la trompeta i la bateria. Explica’ls el que consideres adequat sobre estos instruments per tal que en puguen escriure una informació breu al costat dels cromos.També poden acabar de completar-ne els noms a l’índex de la primera pàgina.

AVALUACIÓ:

Què avaluar?

- Discriminar el so dels instruments i saber agrupar-los per famílies.

Com avaluar?

- Observació.

- Participació.

- Coordinació.

- Avaluació de la unitat 6 en la pàgina 212 de la guia del professor o l’Autoavaluació de la pàgina 200.Sent la música 2 – seqüenciació didàctica València

Educació Primària Obligatòriapearsonespana.blob.core.windows.net/books/Sent la música... · Web...

Documents

Transcript of Educació Primària Obligatòriapearsonespana.blob.core.windows.net/books/Sent la música... · Web...