El bàdminton és un esport que es disputa entre dos

contrincants (simple) o dues parelles (dobles), en pistes

de 13,40 m per 5,20 m (6,10 m en els partits de dobles), dividides en dues parts per

una xarxa d'1,55 m d'alçària. Els jugadors utilitzen una raqueta semblant a la de

tennis, amb un mànec més prim i més llarg. En lloc de

pilota hom colpeja un tros de suro o goma de forma

semiesfèrica, amb la secció plana voltada de 14 a 16

plomes (volant o shuttlecock) i de 5 g de pes.

Clear: Cop de fons a fons de la pista. Es dóna un impuls fort al volant perquè pugui arribar al final de la pista

contrària. Aquest cop serveix tan per defensar com per atacar.

Drive: Cop a mitja alçada. Per realitzar-lo s’ha de donar un pas lateral. La raqueta es col·loca davant del cosa a

l’alçada del espatlla.

Lob: Cop defensiu de trajectòria alta. El cop es realitza per sobre del cap i amb la raqueta enrere.

Smash: Cop ofensiu. Amb la raqueta en alt es colpeja amb força el volant amb els peus al terra o saltant per enviar-lo

amb força cap al terra del camp contrari.

Deixada: Cop ofensiu d’engany. S’envia el volant per darrera i prop de la xarxa quan el contrari està lluny.

El futbol sala és un esport on cada equip és format per

deu jugadors, dels quals només cinc, incloent-hi el

porter, poden jugar simultàniament. El nombre

màxim de canvis de jugadors és cinc. El terreny de joc, ha de tenir unes dimensions de 38 a 42 m de llarg i de 18 a 22 d'ample. La pilota ha de pesar entre 400 i 500 g i la

seva circumferència ha d'amidar entre 50 i 55 cm. El

partit té una durada de 40 minuts de joc real vint per cada part, amb deu minuts

de descans.

En el futbol sala per què és important la superioritat numèrica? Durant un partit, si un jugador és expulsat no podrà tornar a jugar, ni podrà asseure’s a la banqueta de substituts. Per tant, un equip estaria en superioritat numèrica. Per poder recuperar el mateix nombre de jugador que l’altre equip, un

jugador podrà substituir al jugador expulsat i entrar en joc un cop passats dos minuts efectius després de l’expulsió. Això

sempre que l’equip contrari no marqui gol abans de que passin els dos minuts. Si es donés el cas s’aplicarien les següents

disposicions:

Si cinc jugadors s’enfronten a quatre i l’equip en superioritat numèrica marca un gol, es podrà completar l’equip de 4 jugadors.

Si ambdós equips juguen amb quatre jugadors i es marca un gol, ambdós equips mantindran el mateix nombre de jugadors.

Si cinc jugadors s’enfronten a tres o quatre jugadors a tres, i l’equip en superioritat numèrica marca un gol, es podrà afegir un jugador a

l’equip amb tres jugadors.

Si ambdós equips juguen amb tres jugadors i es marca un gol, ambdós equips mantindran el mateix nombre de jugadors.

Si l’equip amb inferioritat numèrica marca un gol es continuarà el joc sense alterar el nombre de jugadors.

En atletisme, les curses de relleus són proves per equips de quatre

components en què un corredor recorre una

distància determinada, després passa al següent

corredor un tub rígid anomenat

testimoni sense que pugui caure a terra i així successivament fins que

es completa la distància de la cursa.

4x100

La prova consisteix en un carrera en la qual es relleven quatre corredors, on cadascun completa una distància de 100 metres. El primer comença la carrera des de la línia de sortida de la prova de 400 metres

llisos, i la resta de corredors es situen en un marge de 20 metres en cada subdivisió de 100 metres de la pista.

El testimoni ha de ser intercanviat dins dels límits d’aquest marge. Per efectuar el canvi el més ràpid possible, l’atleta que espera el testimoni

ho fa des del principi d’aquest marge, i comença a córrer quan el portador del testimoni s’aproxima. El canvi s’efectua amb els dos

corredor ja en carrera, a mà canviada i de forma cega pel receptor.

4x400

La prova de relleus de 4x400 és molt similar a la de 4x100, exceptuant el increment de distància a córrer. Cada corredor dóna una volta completa a la pista, moment en el que cedeix el testimoni al següent company del seu

equip. La diferència bàsica amb la carrera de 4x100 és que no existeix “Prezona”. L’atleta que va a rebre el testimoni haurà d’accelerar en la

mateixa zona de transferència.

El primer atleta realitza el recorregut pel seu carrer, entregant el testimoni al segon rellevista. Aquest segon rellevista correrà pel seu carrer fins al final de la primera corba, a partir de la qual podrà córrer per qualsevol

carrer lliure. El tercer i quart rellevistes es situaran en el carrer 1, tot i que en funció de les circumstancies (possibilitat d’obstruir a adversaris,

arribada conjunta de diferents competidors, etc.) podran situar-se en qualsevol altre carrer.

El testimoni es passa del primer corredor al segon i així successivament. El testimoni de relleus és llis i buit, d'uns 12 mil·límetres de diàmetre i 30 centímetres de longitud. Pot estar fet de fusta, metall o plàstic i pesa

nomes 50 grams. Generalment són de colors vius perquè siguin més fàcils de veure.

Hi ha dues formes de passar-se el testimoni: De dalt a baix

De baix a dalt

L'handbol és un esport de conjunt practicat amb les mans entre dos equips.

L'objectiu és introduir la pilota a la porteria contrària i evitar que l'introdueixin a la porteria del teu equip. Per aconseguir-ho s'utilitzen passades i, en

general, jugades, que acaben amb un llançament. Juguen a

cada equip sis jugadors de camp i un porter. Se sol practicar en un pavelló

esportiu tancat i es caracteritza pel joc ràpid i

l'elevat nombre de gols que es marquen (normalment més de 20 gols cada equip). L'espai de

l'àrea està reservat per al porter. Cap jugador de camp

hi pot entrar de forma intencionada o per obtenir

avantatge.

Porter: Sol ser dels més alts juntament amb el pivot, però el porter és molt més àgil i elàstic, sobre tot de les cames.

Central: És el creador i conductor del joc per excel·lència, no és dels més alts, però és molt tècnic i amb una gran

visió de joc. Extrems: Són els més petits de l’equip, però són molt

ràpids, àgils i tècnics per poder llençar sense angle. Laterals: Són els jugadors més potents, molt forts, solen

llençar més que la resta de jugadors. Pivot: És el que sol jugar d’esquenes a porteria i s’utilitzen

per obrir forats a la defensa utilitzant els bloqueigs. 

El hoquei és un esport que enfronta a dos equips de sis jugadors amb dues porteries amb xarxa(una a cada costat del camp) i

en el que els jugadors utilitzen un stick o pal de fusta amb forma corba

per conduir la pilota, amb la finalitat d’introduir-la a

la porteria rival . La duració d’un partit serà de dos períodes de 20

minuts cadascun, amb un descans de 10 minuts.

1. Elevar intencionadament la pilota en un cop, excepte per un tir a porta.

2. Aixecar l’stick per sobre del cap dels jugadors.3. Parar la pilota amb la mà o agafar-la.4. Formar part o interferir en el joc si no es té

l’stick a la mà.

L'acrosport és un esport acrobàtic-

coreogràfic que integra tres elements

fonamentals: formació de figures o piràmides

corporals, acrobàcies i elements de força, i

flexibilitat a més d'equilibris com a

transicions entre figures. Té elements de dansa,

salts i cabrioles gimnàstiques com a

component coreogràfic, que li atorguen el grau

d'artístic.

Amb la música que ara sona es marcaria el ritme de la coreografia: