EDUCACIÓ I SEXISMEComportaments, actituts i reflexions d’educadors i educants.

EL SEXE DEL BEBÉ

EDUCANT EN LA DIFERÈNCIA

ACLARIM CONCEPTES

Característica biològica que diferencia al mascle i a la femella per a la reproducció.

En l'espècie humana distingim dos sexes: masculí i femení, tot i que existeixen molts sexes diferents.

El terme “sexe” s’utilitza només com a referència biològica, no defineix comportaments.

Els rols que imposa cada societat segons el que creu que es femení o masculí.

És un conjunt de normes diferenciades per a cada sexe elaborades per cada societat segons les seues necessitats.

Són imposades als seus individus des del seu naixement.

Sexe Gènere

DISTINGEIX AQUESTES FRASES SEGONS SI PERTANYEN AL SEXE O AL GÈNERE

LES DONES TENEN PITS. ELS HOMES PORTEN EL CABELL CURT. LES DONES SÓN CARINYOSES. ALS HOMES ELS CREIX LA BARBA. LES DONES ES PINTEN LES UNGLES DELS

PEUS. ELS HOMES SÓN VALENTS. LES DONES SÓN BAIXETES

RELACIONA AQUESTES PARAULES AMB ELS HOMES O LES DONES

INESTABILITAT EMOCIONAL FORTALESA INDEPENDÈNCIA FRAGILITAT AGRESIVITAT PRUDÈNCIA CAPACITAT DE SACRIFICI COMPETITIVITAT

DISCRIMINACIÓ A L’AULA

COM DISCRIMINEM EN L’AULA?

Els comportaments dels educadors i els seus conceptes són importantíssims alhora d’establir rols de génere en la infància i la societat.

Si partim de certes idees discriminatòries, els infants assumeixen aquesta discriminació com a normal i pròpia del creixement.

QUE PODEM FER EN L’ESPAI EDUCATIU

No decidir per ells: deixar que siguen els infants els que decidixquen què volen fer i còm.

Observar les seues eleccions i treballar segons aquestes: la llibertat d’elecció no representa una llibertat real, només una barreja entre la personalitat del xiquet i les influences de l’ambient.

Buscar joguets i activitats neutres, on tots puguen participar en llibertat de condicions i sense prejudicis: construccions, contes, teatre, titelles, activitats plàstiques….

EL JOGUET I EL SEXISME

Recerques recents evidencien com l'ús estereotipat del color rosa pot influenciar en l'actitud o mentalitat dels més xicotets. Efecte parell pot igualment provocar l'associació premeditada de determinats joguets segons el sexe.

A Espanya, el 66,84% dels anuncis de joguets analitzats i anunciats en la Campanya de Nadal de 2012 contenen tractaments sexistes.

“Let Toys Be Toys” afirmen que aquesta classe d'estereotip sustentat en el gènere és un factor perjudicial per als xiquets: ”Encara que els joguets destinats als xiquets fomenten l'activitat i l'aventura, certs joguets específicament dirigits a les xiquetes tanquen un missatge subliminal que prioritza l'aparença física i el superficial”.

PUBLICITAT I JOGUINES

PUBLICITAT I JOGUINES

LA CARTA DE CHARLOTTE “Querida compañía LEGO: Mi nombre es Charlotte, tengo 7 años y me

encantan los legos. Pero no me gusta que haya más gente de lego que son niños, y casi no haya gente de lego que sean niñas. Hoy fui a la tienda y vi los legos en dos secciones: la rosa (niñas) y la azul (niños). Todas las niñas se quedan en su casa, van a la playa, van de compras y no tienen ningún trabajo; pero los niños tienen aventuras, trabajan, salvan personas y tienen empleos, incluso nadan con tiburones. Quisiera que ustedes hicieran más personas lego niñas, y que las dejen tener aventuras y divertirse, ¡¿¡de acuerdo!?!

Atte. CharlotteGracias”

 CONSELLS A LES FAMÍLIES ALHORA DE COMPRAR UN JOGUET

El joguet ha d'atraure l'atenció del xiquet o de la xiquetaper a jugar amb ell més d'una vegada.

Ha de potenciar el desenvolupament de la imaginaciói la creativitat.

El joguet ha de ser adequat a la seua edat i gustos.

Ha de ser segur.

Quan jugue amb ell, el xiquet o la xiqueta ha de sentir-sesatisfet/a.

El joguet no ha de ser utilitzat per a reproduir esteretips sexistes.

El joguet pot ser utilitzat per xiquets i xiquetes indistintament, i si al mateix temps és compartit ells podrán jugar interioritzant en el valor de la cooperació.

Ha d'ajudar als xiquets i a les xiquetes a respectardiferències culturals i ètniques.

No ha de fomentar comportaments violents

PER TANT... La compra dels primers joguets és una bona oportunitat per a

començar a educar als nostres fills en valors igualitaris. Durant la infància es graven i imiten les formes d'actuar de les persones amb les quals es conviu.

Hi ha joguets amb els quals s'aprèn a pensar.

Hi ha joguets amb els quals es milloren els moviments.

Hi ha joguets amb els quals s'aprèn a compartir i a col·laborar.

Existeix una gran diversitat de joguets; amb cadascun d'ells es s’aprenen coses diferents i es desenvolupen habilitats diferents, però... Vigila!... Uns altres fomenten actituds violentes o discriminatòries.

Tria bé els joguets, es tracta de l'educació de les teues filles i fills.Totes les persones implicades en la seua educació hauríem de reflexionar sobre què els volem transmetre quan comprem joguets.

No cal deixar-se enlluernar pels anuncis més sorprenents;molts dels productes més sol·licitats pels xiquets a causa de lapublicitat cauen en l'oblit poc després del Dia de Reis.

RIDLEY I EL COLOR ROSA

ELS CONTES

Contesta a les següents preguntes:

• 1- Penses que seguim explicant els mateixos contes que quan tu eres menut?

• 2- Analitza alguns personatges dels contes que coneixes segons les seues característiques:

- Protagonista femenina: - Protagonista masculí: - Protagonistes ancians femenins: - Protagonistes ancians masculins: - Altres personatges:

ELS CONTES

• 3-¿Cóm són les histories de amor que apareixen en la majoria dels contes? ¿El amor és una part important del conte?

• Creus que aquest amor pot servir com a model a imitar per els infants?

• Coneixes contes que no reprodueixen rols sexistes?

ANALITZEM ELS CONTES I ELS SEUES VALORS

Els contes transmeten valors, normes, ensenyaments…

Açò està molt bé si s’adequaran a aquests temps, com per exemple l'ensenyament de l'existència del bé i el mal, el valor del treball i l'esforç, la importància de l'obediència i el respecte a les persones adultes, el valor de l'amistat present enla majoria d'aquests contes, i més…

Però molts altres valors i normes tambépresents ja han caducat, estan obsolets per a les exigències del món actual que notolera la discriminació per raó de sexe.

MODELS A SEGUIR EN ELS CONTES TRADICIONALS

Ella: Feble, submisa i dependent de l'home, la vida de la qual es desenvolupa en la seua llar, dedicada a les tasques domèstiques i a cuidar d'altres persones. Ingènua i indefensa, sense major ambició que casar-se, per a açò ha de posseir qualitats de bellesa, delicadesa i puresa. Romàntica, somiadora i sensible, a l'espera d'un amor incondicional que la rescate de les seues penúries quotidianes. En aquest estereotip femení no hi ha lloc per a la dona lluitadora i emprenedora que caracteritza a la dona actual.

El personatge de la bruixa apareix normalment en els contes infantils tradicionals unit a característiques considerades negatives: vella, dolenta, lletja, solitària. Però queden enl'ombra la seua capacitat creadora, la seua màgia, la seua presa de decisions o les seues recerques en el laboratori (preparen pòcimes als seus laboratoris), viuen de forma independent, riuen amb fortes riallades, són actives, decideixen què volen i com ho volen, són màgiques, utilitzen instruments per a volar, però lamentablement són dolentes i totes la qualitats positives queden dormides en el fons del pou, no es fan visibles, ni són valorades per elles. Al contrari semblen que són castigades per no complir amb la tradició de submissa, bonai jove.

MODELS A SEGUIR EN ELS CONTES TRADICIONALS

Ell: Audaç, fort i valent. Heroi i salvador de belles joves en dificultats. Seductor i intel·ligent, qualitats que li permeten aconseguir tot allò que es propose. Lliure i independent, la vida del qual es desembolica en l'àmbit social.Posseïdor del poder de decisió fora i dins de la llar. En aquest estereotip masculí no hi ha cabuda per als tímids, introvertits, febles, romàntics o sensibles.

VALORS EN EL CONTE Si en un conte apareix el personatge d'una dona amb poder, autoritat i

llibertat sobre la seua vida i els seus actes, amb seguretat serà una bruixa, una lletja que ha eixit a la captura d'un príncep blau utilitzant milers de artilugis deshonests, o una madrastra “vídua” perquè si existia la figura masculina d'un espòs seria aquest i no ella qui sustente el poder.

Si apareix una dona bella, bondadosa i que a més posseeix aquestescaracterístiques de poder i autoritat, probablement es tracte d'un fada padrina o un ser especial no humà, deixant ben clar que tota dona poderosa és malvada, lletja, vídua, soltera o provinent d'un altre món.

També apareixen les “belles malvades” que solen acaben en el conte soles, abandones, repudiades o convertides en velles. O les “belles entremaliades” com Caputxeta Roja, que reben un càstig o els succeeix alguna cosa terrible per la seua desobediència a les normes. Solament aquelles bones de cor, submises i abnegades aconseguiran casar-se amb el valent príncep de color blau (que tampoc existeix o és d'un altre planeta), única finalitat en la vida de tota dona.

COEDUCACIÓ AL CONTE INFANTIL

Els contes coeducatius ens brinden personatges alternatius de “com ser xic o xica hui dia”, adequats a les experiències de les seues vides quotidianes en un món obert a la interculturalitat i al respecte per les diferències individuals, on l'important és que aprenguen a conviure en harmonia amb l'entorn immediat i amb si mateixos. Per a açò podem tirar mà a la nostra imaginació creant els nostres propiscontes coeducatius. Simplement tenir presents algunes idees.

CONSELLS PER TRIAR UN CONTE Identificar que valors, actituds, comportaments o qualitats volem

comunicar a través dels seus personatges, especialment dels protagonistes: Respecte, compromís, amistat, companyerisme, cooperació, iguals però diferents, amor, dolor, honestedat, valentia, força, heroisme, aventura,entremaliadures duresa, sensibilitat, llibertat, audàcia, curiositat, , creativitat, poder de decisió sobre si mateixa/o, romanticisme, disposició per a ajudar a altres persones, simpatia,por, astúcia, imaginació, timidesa, solitud, necessitat de plorar i ser ajudat, actitud positiva, aprendre de les altres persones, demanar ajuda, comunicar, somiar.

No oblidar els valors negatius, necessaris per a ressaltar els seus oposats positius:mentir, fugir, enganyar, destruir, maldat, danyar, escapar, ocultar, discriminar, ignorar,coartar. Que també pot presentar-los el/la protagonista, perquè qui no ha comès errors que després ha rectificat, a més fa al personatge imperfecte i més real.

Aquest conjunt de valors, actituds, comportaments o qualitats donaran vida alspersonatges masculins i femenins indistintament. 

En el personatge femenins: continuar reflectint aquells valors i actituds atribuïdes tradicionalment a la dona, ja que no es discuteix la seua importància i valor sempre que s'assumisquen des de la lliure elecció i no per imposició o mandat social d'antany. A més no oblidar assignar altres comportaments i valors que en la nostra societat es consideren "masculins". 

En el personatge masculí: igual que en el cas anterior no descartar el “tradicionalmentmasculí” però incloure altres qualitats com la por, la timidesa, la necessitat d'ajuda (considerats femenins), reconeixent la condició de vulnerabilitat de tot ésser humà i desmitificant les qualitats d'heroi osuperhome.

Triar l'ensenyament o missatge a transmetre, l'argument principal, en funció de l'edat.

Gaudir al costat dels xiquets.

CO

NTES

Contes per a tenir en compte

Adela Turín 1. Canons i Pomes 

Editorial: Lumen Editorial

2. Les Cinc Dones De Barbanegra Editorial: Lumen Editorial

3. Una Feliç CatàstrofeEditorial: Plaza i Janes Mexico

4. Rosa Caramel Editorial: Plaza i Janes Mexico

5.Arturo i Clementina Editorial: Plaza i Janes

JUGUEM AMB EL GÈNERE!

Gymkana per la igualtat

1era prova. Fem una rotllana. Cadascú ha de dir el seu nom i un adjectiu que el definixca i que comence per la mateixa lletra que el seu nom. Exemple: Daniel > Divertit. El company del costat haurà de repetir el nom, l’adjectiu i afegir el seu. Així successivament fins arribar al final de la rotllana

2ona prova: : Els pastors i les ovelles Ens organitzem per parelles i un serà el pastor i l’altre una ovella. Els pastors hauran de moure les ovelles d’un punt del camp a un altre.

3era prova: La cremallera. Ens posem al terra estirats en forma de cremallera, és a dir, panxa per amunt i els caps tocant-se uns amb altres formant una línia. El nostre cos ha d’estar a una banda un i el següent, a l’altra, de manera que semblem el cordó d’una cremallera.

4ta. El capità i la jugadora. L’objectiu és estimular la creativitat i la imaginació a l’hora de resoldre conflictes. L’ideal és fer-ho amb infants a partir de 8 anys. Primer dividirem el grup classe en trios. Un farà d’observador, un altre de xiquet i l’altre de xiqueta. Invertirem els papers al cap d’uns minuts perquè tots és puguen sentir en la pell de l’altre. Ara, haurem d’imaginar que estem al pati de l’escola fent tria d’equips per jugar a futbol. Un xiqueta demana al capità entrar a l’equip de la classe, que fins ara sempre ha sigut de xics. A partir d’aci el joc continuarà des de les consignes propies de cada rol.  

5ena prova. Els gomets. Reunirem al grup i restarem en silenci. Posarem al front de cada infant un gomet.

6ena prova Ara farem un regal!.

7ena prova. El joc de les cadires.

8ena prova: Endivinalla:

Un pare i el seu fill tenen un accident de cotxe. El pare mor a l’acte i al fill el porten a l’hospital. Un cop al quiròfan, qui l’ha d’operar diu: “no puc fer-ho perquè  és el meu fill”.La pregunta: qui és qui ha d’operar al nen?

GRÀCIES !