Efectes del dèficit fiscal sobre Catalunya
description
Transcript of Efectes del dèficit fiscal sobre Catalunya
Efectes del dèficit fiscal sobre Catalunya
Societat Catalana d’EconomiaInstitut d’Estudis Catalans,
10 de febrer de 2005
Ramon Tremosa i BalcellsUniversitat de Barcelona
[email protected]/~tremosa
Convergència regional a Europa: → ”El ejemplo francés” (La Vanguardia, 26.03.2004)
PIB per habitant en ppc
Mitjana de les 166 regions de la UE-15=100 (Eurostat)
1997 2001
Catalunya 100 100,7
Madrid 101 112,4
Navarra 97 106,2
País Basc 94 105,1
Creixement acumulat, 1997-20011997 2001 Variació
1.- Madrid 101,0 112,4 +11,4
2.- Navarra 94,0 105,1 +11,1
3.- País Basc 97,0 106,2 +9,2
4.- Rioja 90,0 96,9 +6,9
5.- Cantàbria 77,0 82,7 +5,7
6.- País Valencià 76,0 81,1 +5,1
7.- Andalusia 58,0 63,1 +5,1
8.- Balears 101,0 105,4 +4,4
9.- Múrcia 68,0 71,2 +3,2
Creixement acumulat, 1997-20011997 2001 Variació
10.- Canàries 76,0 79,1 +3,1
11.- Galícia 64,0 66,5 +2,5
12.- Castella i Lleó 77,0 78,0 +1,0
13.- Catalunya 100,0 100,7 +0,9
14.- Aragó 90,0 90,5 +0,5
15.- Castella-La M. 67,0 67,1 +0,1
16.- Extremadura 55,0 53,1 -1,5
17.- Astúries 76,0 72,4 -4,6
Estat espanyol 80,0 84,2 +4,2
VAB per ocupat (€ de 1995) → “Convergència o divergència regional?” Caixa Cat., 2003
1995 2002 Var. en %
1.- Madrid 34.170 35.787 +4,7
2.- País Basc 33.918 35.253 +4,1
3.- Navarra 32.365 34.411 +6,3
4.- Catalunya 31.759 32.518 +2,3
5.- Illes Balears 33.254 32.336 -2,7
6.- Aragó 29.113 31.344 +7,7
7.- Cantàbria 29.896 30.822 +3,1
8.- Castella i Lleó 27.822 30.554 +9,8
Estat espanyol 29.381 30.557 +4,0
Convergència regional a Espanya?: → ”El ejemplo francés” (La Vanguardia, 26.03.2004)
Renda familiar bruta disponible per habitant en ppc
Mitjana estatal = 100 (INE)
1995 2002
Catalunya 117 112
Madrid 119 120
Navarra 124 122
País Basc 120 124
Convergència regional a Espanya?: → ”Solidaridad excesiva” (La Vanguardia, 27.12.2004)
Any 1995
Mitjana estatal = 100 (FUNCAS), dades en ppc
PIB p/c Renda fam. b. p/c
Catalunya 122 113
País Valencià 102 98
Balears 134 113
Castella i Lleó 97 108
Castella-La M. 84 97
Aragó 108 119
Convergència regional a Espanya?: → ”Solidaridad excesiva” (La Vanguardia, 27.12.2004)
Any 2003
Mitjana estatal = 100 (FUNCAS), dades en ppc
PIB p/c Renda fam. b. p/c
Catalunya 118 110
País Valencià 99 96
Balears 119 99
Castella i Lleó 98 112
Castella-La M. 83 98
Aragó 109 119
-10
-5
0
5
10
15
20
25
IB CAT NAV PV EUZ RIO ARA MAD CAN MUR CIL ICA CLM GAL AND AST EXT
Balances fiscals: mitjana 1991-1996 en % PIB CA
“Balances fiscals” de FUNCAS, 1997-2003
→ Incompliment mocions Congrés Diputats: 1997, 1999.
→ No hi figura la metodologia de càlcul de les balances fiscals i no s’especifica d’on prové la informació.
→ Balance Económico Regional, 2003: 1) Reducció dèficit fiscal català de 2002 sense
explicacions; 2) Eliminació crítiques a la manca de dades de la IGAE; 3) Pàg. 5, “els càlculs presentats contenen un element
important de opinión personal”.
Madrid: sempre “campiona de la solidaritat”.
Cost d’oportunitat del dèficit fiscal català
Simulacions de creixement econòmic, model VAR.
• Passat: dèficit 1995-98 invertit a Catalunya en infraestructures, PIB català 2000, 32% més gran.
J. Ros, R. Tremosa i J. Pons, 2003: “Capital públic i dèficit fiscal”, Nota d’Economia, número 75.
• Futur: sense una reducció del dèficit fiscal català, estancament PIB per càpita en el context europeu en l’horitzó 2002-2010.
J.Pons i R.Tremosa, 2004: “Catalunya en l’horitzó 2010: efectes macroeconòmics del dèficit fiscal amb l’Estat espanyol”, Revista Econòmica de Catalunya, número 48.
PIB/càpita català any 2010 (UE-15=100)
Reducció dèficit fiscal
Sense reducció
1%
del PIB
3%
del PIB
5%
del PIB
PIB/càpita 97-101 108-112 120-130 135-150
Regions UE-15 amb
índexs semblant any 2000
Rheinhald-Pfalz (97)
Saarland (97)
Bratislavsky (98)
East Wales (98)
Balears (98)
Eastern Scotland (100)
País Basc (101)Umbria (101)
Liguria (108)
East Anglia (109)
Hampshire (109)
Madrid (110)
Nordrhein-Westfalen (109)
Vlaams Brabant (112)
Piemonte (120)
Praha (121)
Baden-Württemberg (122)
Valle d’Aosta (123)
Groningen (124)
Bayern (124)
Antwerpen (125)
Hessen (129)
Emilia Romagna (129)
Lombardia (135)
Trentino-Alto Adige (136)
Utrecht (140)
Bremen (143)
Uusimaa (143)
Stockholm (147)
Darmstadt (149)
El dèficit fiscal corca la cohesió social
→ On és avui la pobresa: a les regions pobres o en els barris de les grans ciutats?
→ Sant Boi de Llobregat (83.000 habitants censats):
Capital públic: 1 piscina,2 biblioteques, 3 polies-portius i cap residències d’avis: 36% fracàs escolar. Renda per càpita en ppc al barri de La cooperativa menor a la mitjana espanyola. Prestacions socials iguals que Andalusia i Extremadura?
→ Poschmann (1998): “Quan el sector públic mou tants diners entre territoris, els pobres de les regions riques financen els rics de les regions pobres”. Joan Coscubiela (2003): Política social?
Debat sobre finançament autonòmic
→ Debat polític més que tècnic: de quí són els impostos dels catalans?
→ Plantejar el debat en termes d’eficiència econòmica: Catalunya perd 25.000 llocs de treball industrials mentre la Diputació de Bizkaia reb el Premi Financial Times, 2003. Revisar l’eficiència dels fluxos fiscals (“rational underdevelopment”).
→ Generalitzar el model foral a qui ho desitgi: major creixement i major extensió dels serveis socials (Michael Porter i la grandesa dels EUA).
EUA, Balances fiscals, 1999 (1$=1€)Dèficit fiscal de Catalunya any 1999 s/ flux monetari:
Saldo fiscal en milions $
PIB en milions $
% dèficit fiscal s/PIB
Califòrnia -22.688 1.213.355 -1,8%
Illinois -20.241 440.899 -4,5%
New Jersey -19.076 332.155 -5,7%
New York -16.189 743.873 -2,1%
Michigan -10.277 312.054 -3,2%
Catalunya -11.224 104.325 -10,6%
País Valencià -3.107 54.483 -5,7%
Balears -1.352 13.970 -9,7%
EUA, Balances fiscals, 1999 (1$=1€)
Saldo fiscal per habitant en $
PIB per habitant en $
Califòrnia -685 38.117
Illinois -1.669 36.471
New Jersey -2.342 41.519
New York -890 41.326
Michigan -1.042 34.672
Catalunya -1.850 19.172
País Valencià -762 13.372
Balears -1.690 19.540
Alemanya,Impostos compartits, any 2003
(Pons i Tremosa, 2004)
en % Federal Länder Local Criteri repart.
IRPF 42,5 42,5 15 territ.
Societats (mandat constitucional)
50 50 - territ. (df+cp)
IVA (revisió anual) 51,4 46,5 2,1 no terr.
Impost local neg. 14,8 7,7 77,5 territ.
El sector públic a Catalunya, 1998Ros, Tremosa i Pons (IEA, 2002)
Impostos Despesa púb.Nivell d’Administració Bilions Pta Bilions Pta
CENTRAL
(Estat + Seg. Social)5,0
(3,2 + 1,8)
2,2 (0,6 + 1,6)
AUTONÒMIC (G.+OAA) 0,5 1,6LOCAL (Dip.+C.C.+Aj.) 0,5 0,8
TOTAL 6,0 4,6Dèf. fiscal amb l’Estat = impostos– despesa p.
3,2 b. Pta – 2 b. Pta = 1,2 b. Pta (8% PIB)
(inclou 1,4 bilions de transferències de l’Estat)
% s/PIB UE-15 1998 % s/PIB català 1998
42%
37%
48%
29%
El sector públic a Catalunya, 2003Ros i Tremosa (provisional)
Impostos Despesa públicaNivell d’Administració Bilions Pta Bilions Pta
CENTRAL
(Estat + Seg. Social)5,8
(3,7 + 2,1)
[2,5 / 3,0] (0,5 / 1,0 + 2,0)
AUTONÒMIC
(tram aut. + trib. propis)2,0
(1,5 + 0,5)
2,8
LOCAL (Dip.+C.C.+Aj.) 1,2 1,2
TOTAL 9,0 [6,7 / 7,0]Dèficit fiscal amb l’Estat PIB CAT 22,7 b Pta, ine
Entre 2 i 2,5 bilions Pta (9-10,5% PIB)
(inclou 0,5 bilions de transferències de l’Estat)
% s/PIB UE-15 2003
% s/PIB català 2003
43%
40%
45%
[29-31%]
El sector públic a Catalunya, 2003Ros i Tremosa (provisional)
Impostos Despesa púbicaNivell d’Administració Milions € Milions €
CENTRAL
(Estat + Seg. Social)35.000
(21.000 + 14.000)
[15.000 / 18.000] (3.000 / 6.000 + 12.000)
AUTONÒMIC
(tram aut.+ trib.prop.)12.000
(9.000 + 3.000)
16.800
LOCAL (Dip+Aj+CC) 7.200 7.200
TOTAL 54.000 [39.000/42.000]Dèficit fiscal l’Estat = PIB 136.000 m €, INE
Entre 12.000 i 15.000 milions € (9-10,5% PIB) (inclou 3.000 milions de transferències de l’Estat)
% s/PIB UE-15 2003 % s/PIB català 2003
43%
40%
45%
[29-31%]
Indicadors d’estoc de capital públic productiu, 1998 (BBVA)
Ferro-carril
Carre-teres
Ports Aero-ports
Ferro-carril
Carre-teres
en % del PIB en € / Qm2
País Basc 2,2% 5,5% 1,8% 0,2% 149,6 369,4
Navarra 0,8% 10% 0,0% 0,0% 101,1 140,5
Madrid 2,5% 2,3% 0,0% 0,6% 407,0 372,1
Catalunya 1,8% 4,5% 0,6% 0,1% 87,7 214,3
P. Valencià 1,9% 5,1% 0,8% 0,1% 66,7 176,4
Balears 0,1% 2,0% 0,9% 1,5% 4,7 84,2
Espanya 2,0% 6,3% 0,8% 0,8% 31,5 99,4
Variables d’innovació tecnològica empresarial, 1999
Despesa R+D en %
del PIB empreses
Personal R+D en % població
activa empreses
Estoc de capital
tecnològic
(€ p/càpita)
Centres tecnològics (nombre)
País Basc 0,95 5,02 662,04 18
Navarra 0,44 2,94 323,58 3
Madrid 0,84 4,60 908,06 8
Catalunya 0,61 3,41 445,65 6
P. Valencià 0,19 0,97 87,82 16
Balears 0,03 0,18 14,43 1
Espanya 0,42 1,95 283,06 67
Causa principal reconversió industrial basca: concert econòmic (Michael Porter, 2002).
Plena capacitat normativa Impost SocietatsRealització de política fiscal pro-competitiva.
UE: PRESSIÓ FISCAL ASSIMÈTRICA.Gaëtan Nicodème (Comissió Europea, 2001 i 2002):
“processos d’enginyeria fiscal”.Les empreses manufactureres estan discriminades enfront de
les empreses de serveis: impacte sectorial i territorial.
→ “L’empresa catalana en l’economia global”Papers d’economia industrial, 19 (2003), amb J. Trigo.
→ ”Presión fiscal asimétrica” (La Vanguardia, 06.01.2004).
Causa principal reconversió industrial basca: concert econòmic (Michael Porter, 2002).
Plena capacitat normativa Impost Societats
PIME catalana llença SOS.(Josep Pla; Solchaga i la Xina; model econòmic).
• Quan les empreses paguen tants impostos, la complicitat del sector públic esdevé un dels principals elements de la competitivitat empresarial (1 € beneficis → 10 € impostos!!).
• Altres causes: Paper clau de les caixes basques en el finançament de la innovació tecnològica (arrelament de l’activitat al territori). Accionistes de la CAF.
(Euskatel, CAF, Ingelectric, Ibermática, Ona Electroerosión,...).
→ ”Cajas arraigadas” (La Vanguardia, 26.08.2004).
A MANERA DE CLOENDA
‘Si cap lliçó pot aprendre’s de la història
del desenvolupament econòmic és que la cultura és el factor determinant per
excel·lència de la riquesa i la pobresa d’una societat’
D. S. Landes, The Wealth and Poverty of Nations, 1998
(pàgina 771 a la versió en castellà d’Editorial Crítica).