HISTÒRIES DE LA VORA DEL NIL

ON ?

Egipte és un desert travessat de sud a nord per un riu immens, elNIL, que li dóna vida. La situació geogràfica d’Egipte presenta dosavantatges:

el desert l’aïlla dels enemics .el Nil té un règim de crescudes que permet la irrigació i la ferti- lització de conreus.

Cap al V i IV mil·leni abans de C.,a mesura que el clima es va anarfent més càlid, la població és va anar concentrant a la franja fèrtilde les vores del riu.

QUAN ?

DINASTIA PTOLEMAICA304-30 a C

ALEXANDRE EL GRAN332-304 a C

BAIXA ÈPOCA525-332 a C

EXPANSIÓ CAP A ORIENT

IMPERI NOU1550-1069 a C

UNIFICACIÓ D'EGIPTE ÈPOCA ARCAICA2702-3232 a C

PROVÍNCIA DE ROMA30 a C

EXPANSIÓ CAP A

NÚBIAIMPERI MITJÀ1793-2119 a C

CONSTRUCCIÓ DE LES GRANS PIRÀMIDESIMPERI ANTIC2170-2707 a C

ALBERA.Ciències Socials 1r ESO.Ed Cruïlla

EL NIL

A mitjan juny el Nil experimentauna crescuda que inunda les ribes.Els pagesos eren mobilitzats per arealitzar obres públiques.

A l’octubre s’inicia la retirada de lesaigües i la terra queda coberta perun fang negre ( llim ) que adoba lesterres i fa possible una agricultura molt rica. Era l’època que els page-sos sembraven els camps.

De maig a juny tenia lloc la collita.

El faraó El cabdill de l’antic Egipte era un rei totpoderós: el faraófaraó, sobirà de l’Alt i el Baix Egipte i considerat com un déu.El seu poder era immens: cap d’estat, cap religiós i comandant de l’exèrcit.Regnava sobre tot el territori amb nombrosos funcionaris a les seves ordres que tenien cura de l’administració. El faraó decidia la construcció dels temples.El títol de faraó es transmetia de pares a fills. La reina tenia el títol de Gran Esposa.

Ramsés II, que va regnar 67 anys

La reina Hatseptsut, l’única faraona

Als preso-ners s’els obligava a enrolar-se a l’exèrcit o a fer treballs forçats

En l’acte de la coronació, el faraó rebia les insígnies insígnies de la reialesa: dos objectes encreuats al pit simbolitzaven la força: l’assotassot i el ceptreceptre. Al front hi duia una cobracobra femella amb el coll inflats per espantar l’enemic, i la barbetabarbeta postissa.Al cap duia el nemesnemes, una peça de roba de ratlles blanques i blaves que li arribava a les espatlles. En les representacions plàstiques el seu nom estava envoltat per un enquadrament el·líptic: el cartutxcartutx.El faraó s’exercitava en l’ofici de les armes des de petit, practicant el tir amb arc o caçant lleons al desert.A vegades podia comandar els arquers i la infanteria en les batalles, dret sobre el carro.

El faraó

La cort del faraóLa cort del faraó

LA VIDA QUOTIDIANA

La majoria d’egipcis s’alimentaven de pa i cervesa gairebé mai menjaven carn.

Les cases de la majoria de la població eren molt senzilles i el mobiliari escàs.

L’amor no tenia res a veure amb el matrimoni

La finalitat del matrimoni eren els fills.

Els fills treballaven per a mantenir la família, quan els pares eren grans en teniencura. I sobretot es comprometien a enterrar-los perquè poguessin gaudir de la vida d’ultratomba.

Els nens anaven a l’escola; que normalment la deixaven per continuar l’ofici dels pares. Les nenes no anaven a l’escola.

http://www.edu365.com/eso/muds/socials/egipte/vidaquot/index.htm

ELS DÉUS I DEESSES

Els egipcis tenien molts déus, però n’hi havia sis de principals: RA, OSIRIS, ISIS, ANUBIS, THOT, MAAT

RA: Déu del sol

ISIS: Representava l’esposa fidel i la deessa mare.

ANUBIS: Déu funerari. Conduïa els morts al Tribunal d’Osiris.

THOT: Déu de la saviesa i inventor de l’escriptura.

MAAT:Símbolitzava la llei,l’ordre i la justícia.

OSIRIS:Era el déu més popular.

Principals déus i deesses

Il·lustracions: Geografia i història. Ciències Socials de 1r d’ESO. Ed. Teide

LA VIDA D’ULTRATOMBA

Els egipcis creien en la vida després de la mort.

és per això que procedien a embalsamarels cossos dels cadàversper tal d’assegurar-ne la

incorruptibilitat

FUNDACIÓ ARQUEOLÒGICA CLOS

Supervivència i momificació

Vasos funeraris (canopis) que contenien les vísceres del difunt. Es guardaven dins la tomba, al costat del sarcòfag.

Els embalsamadors, observats per Anubis, després d’una llarga preparació, embolcallaven el cos del difunt amb tires de lli i l’omplien d’amulets.

Els egipcis creien en la supervivència de l’ànima, i per que el faraó pogués arribar al món dels déus es feien un funerals amb uns ritus solemnes.El cos s’embalsamava de manera que quedés intacte. Setanta dies més tard s’embolicava amb tires de roba. Un cop momificat es posava en uns sarcòfags que encaixaven els uns dins dels altres. Finalment s’enterrava

L’ART

ARQUITECTURAPiràmidesMastabesHipogeusTemples

ESCULTURAEstatues de faraons , déus i deessesEstatues d’altres persones

PINTURAEscenes de la vida quotidianaMotius religiosos

Temples

A: Obelisc B: Pati C:Sala hipòstila D: Santuari E:Piló

El temple és un conjunt desmesurat, concebut com a símbol del poder

SÍNTESI

Organització política

Imperi regit pel faraó, font de poder, al qual es regia culte.

Economia

Basada sobretot en l’agricultura i la ramaderia.

Religió

PoliteístaCreença en la vida després de la mort

Organització social

Societat complexa: sacerdots, funcio- naris i camperols.

Art

Temples i piràmides.

Ciències socials 1r ESO. Albera. Ed. Cruïlla