Eines Web 2.0 per a una educació del segle XXI

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado

Eines web 2.0 per a una educació del segle XXI por Adelaida Delgado se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España. Basada en una obra en issuu.com.

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 2

Contingut

1. Conceptes Web 2.0, Educació 2.0 ................................................................................ 3 2. Les aplicacions Web 2.0 i exemples del seu ús a l’Educació ....................................... 4

2.1. Xarxes socials ........................................................................................................ 4 Usos educatius de les xarxes socials .................................................................... 5

2.2. Organització Social i Intel·ligent de la Informació ............................................... 6

2.2.1. RSS ................................................................................................................. 6 Usos educatius de la sindicació de continguts ...................................................... 8

2.2.2. Pàgines d’inici personalitzades ....................................................................... 9 2.2.3. Marcadors socials ......................................................................................... 10

Usos educatius dels marcadors socials ............................................................... 11

2.3. Continguts generats per l'usuari (CGU) .............................................................. 12

2.3.1. Galeries de fotografies, vídeos, presentacions o documents ........................ 12 2.3.2. Blogs ............................................................................................................. 13

Usos educatius dels blogs ................................................................................... 14 2.3.3. Wikis ............................................................................................................. 16

Usos educatius dels wikis ................................................................................... 17

2.3.4. Ofimàtica en línia ......................................................................................... 19

Usos educatius de les aplicacions ofimàtiques en línia ...................................... 19 2.4. Aplicacions i serveis híbrids (mashups) .............................................................. 20

Usos educatius de Google Maps ......................................................................... 21

Referències bibliogràfiques ............................................................................................ 21 Recursos addicionals ...................................................................................................... 22

1.Taula amb les característiques d’alguns gestors de marcadors socials ................... 23 2.Taula amb les característiques d’alguns gestors de blogs ....................................... 24 3.Taula amb les característiques d’alguns gestors de wikis en línia .......................... 25 4.Taula amb les característiques d’algunes suites ofimàtiques en línia ..................... 25

Activitats a presentar (a Moodle) ................................................................................... 27

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 3

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

1. Conceptes Web 2.0, Educació 2.0

El terme Web 2.0 fou introduït per Tim O'Reilly en 2004 per referir-se a una segona generació en la història de la Web basada en comunitats d’usuaris i un ventall de serveis que fomenten la col·laboració i l’intercanvi d’informació entre els usuaris. Per això també ens referim a la Web 2.0 com la Web Social.

L'usuari de la xarxa passa de ser un consumidor de continguts a participar en la construcció i elaboració dels mateixos, utilitzant la Web com plataforma i sense necessitat d’haver d’instal·lar programari específic en l'ordinador.

L'Educació 2.0 té com centre els mateixos conceptes essencials que la web 2.0: el treball col·laboratiu i la creació de coneixement social.

La simplificació de la lectura i escriptura en línia dels estudiants utilitzant les eines de la Web 2.0 els permet generar continguts i compartir-los. El pensament es desenvolupa amb la interacció amb els altres i la discussió.

El sistema educatiu ha d’adoptar el repte de respondre a la possibilitat que té l’alumne d’aprendre en qualsevol moment i a partir de moltes fonts d’informació diferents.

Amb la Web 2.0 tenim un model on estudiants i docents poden aportar els seus coneixements i experiències. Comunicar, compartir, col·laborar i confiar són aspectes fonamentals tant de la Web 2.0 com de l’Educació 2.0.

Per saber-ne més, vegeu el següent vídeo: “Web 2.0. La revolución social de internet”

A [1] es presenta un mapa de les aplicacions Web 2.0 classificades en 4 grups:

1. Xarxes socials (Social Networking): descriu totes aquelles eines dissenyades per a la creació d'espais que promouen o faciliten la conformació de comunitats i instàncies d'intercanvi social.

2. Organització Social i Intel·ligent de la Informació: eines i recursos per a etiquetar, sindicar i indexar, que faciliten l'ordre i emmagatzematge de la informació, així com d'altres recursos disponibles en la Xarxa.

3. Continguts generats pels usuaris: fa referència a aquelles eines que afavoreixen la lectura i l'escriptura en línia, així com la seva distribució i intercanvi.

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 4

4. Aplicacions i serveis híbrids (mashup): dintre d'aquesta classificació s'inclouen eines, programaris, plataformes en línia i un híbrid de recursos creats per a oferir serveis de valor afegit a l'usuari final.

Anem a veure més en detall cada un d’aquests grups i les seves aplicacions a l’Educació, sense oblidar que les eines són un mitjà i no un fi, i com s’indica a [3] el programari o maquinari de darrera generació NO assegura innovació en educació, i que la web social no és tecnologia, és una actitud.

2. Les aplicacions Web 2.0 i exemples del seu ús a l’Educació

2.1. Xarxes socials

Una xarxa social és un grup de persones que tenen qualque cosa en comú i és per aquesta cosa pel que es coneixen i s'agrupen. Els serveis de xarxes socials conceben la Web com lloc de conversa, com un espai per a formar relacions, comunitats i altres sistemes socials on regeixen normes similars a les del món real, on la participació pot estar motivada per la reputació, tal com ocorre en la societat. Els pilars de les xarxes socials són: la comunicació, la comunitat i la cooperació; l’usuari és l’eix central. Aquests serveis ofereixen un espai virtual per a escriure i compartir continguts multimèdia amb persones d'interessos similars. Permeten a l'usuari crear el seu propi perfil, pujar fotos i vídeos i contactar amb amics. Poden tenir moltes altres possibilitats com crear esdeveniments i etiquetar amics en fotos. Es caracteritzen també pel seu potent cercador (noms, adreces de correu electrònic, centres d’estudis, llocs de feina, etc.). Són un mitjà excel·lent per a mantenir i seguir la pista a les persones que tinguem definides com els nostres amics. Ens proporciona una visió molt diferent a la qual estem acostumats a percebre de les persones, acostant-nos més a la seva part més personal.

Es poden diferenciar dos enfocaments estructurals distints en els serveis de xarxes socials [2]. La diferenciació ve dels tipus de comunitats que es poden formar en el servei:

Serveis de xarxes socials horitzontals. Són aquelles on els usuaris s'incorporen a una macrocomunitat, on les relacions entre qualsevol dels seus membres és en principi possible. En qualsevol moment un usuari pertanyent a aquesta tipus de xarxa social podrà entaular relacions d'amistat amb qualsevol altre. Encara que es puguin formar grups aïllats, a cert nivell, les relacions horitzontals són sempre possibles. o Exemples d'aquestes xarxes són Facebook, Twitter, Tuenti i Google+ . Aquest tipus de xarxes no són les més aconsellables per a l'educació amb menors, ja que aquests podran entaular relacions amb persones alienes al procés educatiu i és una font potencial de problemes relacionats amb la intimitat i

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 5

privadesa dels menors (cal tenir present que en una xarxa social la informació circula d'una forma molt més fluïda que en altres serveis, com podria ser un blog o wiki). No obstant això, sí poden ser recomanades per a l'educació amb alumnes majors de 14 anys i creant comptes específics.

Serveis de xarxes socials verticals. Aquest tipus de xarxes són creades pels propis docents. Els alumnes que s'incorporen a aquestes xarxes no podran entaular relació més que amb els membres de la pròpia xarxa educativa. Les xarxes socials verticals poden aïllar-se totalment d'altres usuaris que estiguin usant el mateix servei. Aquest tipus de xarxes s'agrupen sempre entorn d'un tema comú (educació, treball, fotografia, etc.) i són, per tant, més especialitzades que les horitzontals. Exemples d'aquestes xarxes són1: Edmodo, reaAlumnos, Schoology, Gnoss, Educanetwork, Edu 2.0 o Ning. Aquest tipus de xarxes són les més aconsellables per a treballar amb menors d'edat, sent aplicables també per als majors. Si la xarxa es defineix com privada, la privadesa i intimitat dels seus membres està assegurada.

Per saber-ne més sobre xarxes socials vegeu:

vídeo: “Social Networking in plain english” (subtítols en català, durada: 1’:48’’)

Usos educatius de les xarxes socials

Algunes idees per a l’ús de xarxes socials en l’àmbit docent són:

Com a eina per centralitzar totes les activitats docents, i aglutinar persones i recursos

Com a eina per crear un sentiment de comunitat educativa per a alumnes i professor per l’efecte de proximitat que produeixen les xarxes socials. Especialment indicat en formació a distància per apropar alumnes dispersos geogràficament.

Com a eina per facilitar la coordinació i treball col·laboratiu de diversos grups d’aprenentatge (classe, assignatura, grups per fer un determinat treball d’una assignatura, etc.) creant els grups apropiats

Com a tauló d’anuncis de professor i alumnes

Com a microdiari de l’alumne per anotar el més important que s’ha après durant el dia

Com a espai per a crear un mini relat col·lectiu

1 A [http://jjdeharo.blogspot.com/2012/03/servicios-de-redes-sociales-para-la.html]

podeu trobar una taula amb les característiques d’aquests serveis.

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 6

Com a fòrum de discussió o exposició d’una pluja d’idees (brainstorming)

Com a medi de comunicació amb els pares

Com eina per educar en el respecte vers als altres (s’han de respectar les normes establertes a la comunitat)

Per al professor per poder contactar amb altres docents i crear una xarxa amb gent d’interessos similars per intercanviar experiències i coneixements.

Per veure més usos educatius podeu explorar els següents recursos:

"Utilitats dels blogs, wikis i xarxes socials per a una docència 2.0". Delgado Domínguez, Adelaida; Pons Sans, Àngels; Rivera Ruíz, Manuel; Tur Ferrer, Gemma. Març 2010. CIVE 2010. Congreso Internacional Virtual de Educación

“Las redes sociales en educación”. Article de Juan Jose de Haro. “EDUCATIVA: Blog sobre calidad e innovación en Educación Secundaria”. Novembre 2008.

“Aplicaciones educativas de las redes sociales”. Presentació de Juan José de Haro.

Vídeo de la participació de J.J de Haro al curs “Redes sociales, nuevos modelos y herramientas de aprendizaje” (durada: 51’:16”)

“Diferents maneres d’utilitzar Twiter dins l’aula”. Tolo Cardell. Blog Xarxes socials i Educació.

2.2. Organització Social i Intel·ligent de la Informació

Aquí s’inclouen metodologies orientades a organitzar de manera col·lectiva aquella informació rellevant com els marcadors socials (Folksonomies) o la manera d’obtenir informació actualitzada de canals de notícies o indrets webs sense haver d’anar a cercar-la (sindicació de continguts) o tenir una pàgina d’inici personalitzada al navegador agrupant en un sol lloc tot el que solem consultar sovint (notícies del nostre interès, el correu electrònic de la nostra safata d’entrada, informació del temps a la nostra localitat, accés als nostres arxius dipositats a un disc virtual, la nostra agenda d’activitats i contactes, els nostres enllaços favorits, la caixa de cerca del nostre cercador habitual, etc. ).

2.2.1. RSS

RSS són les sigles de Really Simple Syndication (Sindicació veritablement simple) o Rich Site Summary.

Consisteix en un format de text, estàndard i públic, que serveix per a distribuir titulars de notícies i continguts per Internet d'una forma totalment

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 7

automatitzada. La seva funció és la de mostrar un sumari o índex amb els continguts i notícies que ha publicat un lloc web, sense necessitat d'entrar-hi.

Els arxius RSS es denominen feeds o canals RSS, i contenen el resum del que s’ha publicat a la font d’informació. S’estructura en una o més entrades (items). Cada una consta d’un títol, un resum del text i un enllaç a la font original on hi ha el text complet. Altra informació addicional podria ser l’autor, la data i hora de la publicació.

Ens podem subscriure a fonts de notícies de maneres diferents, optant per la que ens sigui més pràctica:

Mitjançant un navegador web (Firefox, Internet Explorer, Opera, Safari, Konqueror, Google Chrome...) que tingui integrat el lector RSS. Ho sabrem si en la pantalla trobem alguna de les següents icones:

Bastarà que premis sobre la icona per a agregar el feed (canal d’informació) del lloc web que estàs navegant.

Té l’inconvenient que si canviem de navegador o d’ordinador no els podem consultar.

Mitjançant un programa agregador instal·lat al teu ordinador, com per exemple: SharpReader, RSSReader, FeedReader, RSSfacil. Té l’inconvenient d’haver d’instal·lar el programari i la seva dependència de l’ordinador concret on l’hem instal·lat.

Mitjançant un agregador en línia com per exemple Bloglines o Google Reader. Aquesta possibilitat és independent de l’ordinador que emprem i del navegador. Només cal tenir un compte (gratuït) a un d’aquests serveis. Les característiques més destacables d’aquests serveis són:

- Compatibilitat amb tots els formats de sindicació populars.

- Informen de les actualitzacions que es produeixin en els canals als quals s’està subscrit (també es poden rebre alertes per correu electrònic).

- Descobriment automàtic de canals RSS.

- Possibilitat de llegir les notícies no tan sols a l’ordinador sinó també a dispositius mòbils.

- Agrupen les subscripcions en carpetes que ajuda a una lectura jeràrquica més ordenada.

- Ofereixen recomanacions d'altres fonts de notícies.

- Faciliten l'intercanvi de canals RSS amb altres persones.

Utilitzant la funcionalitat d’agregar i llegir fonts RSS que proporcionen diferents serveis en línia com per exemples les pàgines d’inici

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 8

personalitzades d’ iGoogle, Netvibes o Symbaloo, alguns serveis de xarxes socials creades, els blogs, o fins i tot alguns clients de correu electrònic.

Per saber-ne més sobre RSS vegeu el vídeo “RSS in Plain English” (subtítols en català, durada: 3’:45’’)

El podcasting consisteix en la creació d'arxius d’àudio (generalment en format MP3) o de vídeo (en aquest cas s’anomenen vídeocast o vodcast) per esser distribuïts mitjançant un sistema de sindicació que permeti subscriure's i poder descarregar-lo per escoltar-lo en qualsevol moment, bé sigui en un reproductor portàtil o en un ordinador.

Per saber-ne més sobre podcasting vegeu el vídeo “Podcasting in Plain English”. (subtítols en català, durada: 3’:00’’)

Usos educatius de la sindicació de continguts

Els canals RSS poden ésser de molta utilitat als docents per obtenir notícies actualitzades sobre formació contínua, oposicions, novetats tecnològiques, aspectes legislatius lligats a l’Educació, programes d’ajuda a la innovació docent, noves publicacions d’un tema d’interès, etc., en general tot allò que per la seva naturalesa és dinàmic dins la professió docent.

Apart de consumidors de notícies, els docents en poden ésser també generadors, possibilitant una ampla expansió dels continguts publicats per un mateix a un públic global.

Els alumnes també poden subscriure's a totes les fonts en Internet que proporcionin informació actualitzada sobre un tema concret, fer el seguiment d’una notícia fàcilment, comparar els titulars de premsa de diversos medis de comunicació sense haver d’entrar a cada una de les fonts d’informació, etc.

Per veure més usos educatius podeu explorar els següents recursos:

“35 propuestas para el uso de suscripciones a canales RSS en el aula”. Congreso Nacional internet en el Aula.

“RSS Ideas for Educators”. Quentin d’Souza.

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 9

“Propuestas didàcticas con herramientas Web 2.0”. Propostes didàctiques dels assistents al curso sobre Web 2.0 y práctica docente en el CEP de Castilleja de la Cuesta impartit per Antonio González García. Febrer 2009

2.2.2. Pàgines d’inici personalitzades

Les pàgines d’inici personalitzades són com un petit escriptori personal en línia, que aglutina el que ens interessa tenir disponible d’un cop d’ull quan obrim el nostre navegador. Hi podem incloure titulars RSS, enllaços als marcadors, i tota una gran varietat de mini aplicacions, també anomenades mòduls (o gadgets o widgets en anglès). Exemples d’aquestes mini aplicacions podrien ésser la informació del temps, la programació de la TV, la frase del dia, la nostra llista de tasques pendents, etc.

Els cercadors més coneguts proporcionen aquest servei des de la seva pàgina principal, per exemple Yahoo! Proporciona My Yahoo!, Google proporciona iGoogle. A més existeixen altres serveis especialitzats com Netvibes o Symbaloo.

Les pàgines d’inici personalitzades possibiliten la gestió dels canals RSS per poder-hi disposar dels titulars de les nostres principals fonts d’informació, sense necessitat d’un lector específic.

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 10

2.2.3. Marcadors socials

Els marcadors socials (social bookmarking) són aplicacions web que ens permeten principalment organitzar les nostres adreces web preferides en línia (llocs webs, blogs, wikis, vídeos, podcasts, etc), i així poder accedir-hi i compartir-les des de qualsevol ordinador.

Abans de l’aparició d’aquest tipus d’aplicació, els enllaços preferits s’emmagatzemaven i classificaven com una llista dins carpetes en els “favorits” o “marcadors” del nostre navegador, però així només estaven accessibles des del nostre ordinador i emprant el mateix navegador. Amb els marcadors socials es crea una nova manera de classificació: amb etiquetes (tags) que ens permeten recuperar els nostres marcadors o cercar els que han incorporat altres usuaris (podent veure així els marcadors més populars per una etiqueta).

Els gestors de marcadors socials també ens permeten conèixer quines etiquetes tenen més enllaços vinculats, visualment mitjançant els núvols d’etiquetes (tag cloud) on el tamany de la font i els colors indiquen menor o major freqüència d’utilització de l’etiqueta per a classificar els enllaços:

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 11

A més també ens podem subscriure’s mitjançant RSS al compte d’un usuari determinat o a etiquetes de continguts que ens interessin.

A l’annex 1 podeu trobar una taula amb les característiques d’alguns dels principals serveis de marcadors socials.

Per saber-ne més sobre marcadors socials vegeu el vídeo “Social bookmarking in Plain English” (subtítols en català, durada: 3’:25’’)

Usos educatius dels marcadors socials

Els marcadors socials ens poden servir com una interessant font de recursos educatius tant per a la docència com per a la recerca i investigació. També, a través de les etiquetes podem descobrir no sols recursos sinó altra gent amb interessos similars.

Els grups de docents de les mateixes matèries poden confeccionar llistes compartides.

Els docents poden elaborar una llista de recursos d’interès per al seu grup de classe que poden incloure al seu blog o al seu wiki. I a més fer que els alumnes es sindiquin a certes etiquetes del seus marcadors perquè estiguin al corrent de les noves incorporacions d’enllaços.

Per altra banda, podem fomentar la utilització de marcadors socials als alumnes per a compartir enllaços per fer un treball en comú. Els enllaços estaran disponibles independentment de l’ordinador emprat per crear-los.

Per veure més usos educatius podeu explorar els següents recursos:

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 12

“El uso educativo de los marcadores sociales”. Propostes educatives dels assistents al taller de Marcadors Socials en Educació, del I Congreso Nacional de Internet en el Aula

“Propuestas didàcticas con herramientas Web 2.0”. Propostes didàctiques dels assistents al curso sobre Web 2.0 y práctica docente en el CEP de Castilleja de la Cuesta impartit per Antonio González García. Febrer 2009

“Marcadores Sociales: Mister Wong, Diigo y Delicious”

2.3. Continguts generats per l'usuari (CGU)

A la web 2.0 l’usuari passa d’esser un simple lector a esser un creador i proveïdor de continguts gràcies a l’aparició d’eines d’utilització molt senzilla i que incorporen facilitats per al disseny permetent a l’usuari concentrar-se en els continguts.

2.3.1. Galeries de fotografies, vídeos, presentacions o documents

Aquestes galeries ens permeten posar a l’abast del públic fotografies, vídeos, presentacions, y documents respectivament.

Les galeries de fotografies ens permeten pujar fotos (es poden carregar des de l’ordinador, enviar-les per correu electrònic o utilitzar la càmera del teu mòbil), permeten editar les fotografies pujades (eliminar els ulls vermells, retallar, aplicar fonts i efectes, etc.), organitzar les fotos en àlbums o col·leccions i utilitzar etiquetes per classificar-les, compartir les fotografies manejant grups i controls de privadesa i fins i tot utilitzar mapes per indicar on van ser preses les teves fotos i mirar fotos preses prop de tu. Les més conegudes són Picasa WEB Album i Flickr.

Per saber-ne més sobre galeries de fotografies vegeu el vídeo “Online Photo Sharing in Plain English”. (Es poden posar els subtítols en català, durada: 2’:51’’)

Les galeries de vídeos permeten emmagatzemar, etiquetar i compartir vídeos, així com cercar vídeos fent recerques amb paraules clau relacionades amb els teus interessos. Les més conegudes són YouTube, Vimeo, Dailymotion, Yahoo! Vídeos, Google Vídeos, TeacherTube.

Les galeries de presentacions contenen presentacions provinents de la conversió dels arxius originals a una pel·lícula flash (es perden els efectes d'animació). La més coneguda és Slideshare.

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 13

Les galeries de documents posen milions de documents i llibres al teu abast. Pots llegir, imprimir, descarregar, i enviar-los als teus dispositius mòbils a l'instant. O pujar els teus arxius PDF, Word, PowerPoint i documents per compartir-los amb la comunitat més gran del món de lectors. Les més conegudes són Scribd i Issuu.

2.3.2. Blogs

Un blog és un lloc web en el qual un o diversos autors escriuen els seus articles (posts). Els articles apareixen cronològicament en ordre invers a la seva publicació: els més recents, es veuen en primer lloc. És un lloc interactiu, ja que els lectors poden fer comentaris als articles publicats.

El terme weblog ('log' en anglès = diari) va ser encunyat en 1997. El terme blog data de 1999 i prové de separar la paraula weblog en la frase We blog

Els blogs també es coneixen amb el terme bitàcora, en referència als antics quaderns de bitàcora dels vaixells, s'utilitza preferentment quan l'autor escriu sobre la seva vida pròpia com si fos un diari, però publicat en la web.

Un blog consta dels següents elements:

Capçalera amb el nom del blog i la seva descripció.

El post o entrada: És la part principal on l’autor posa el contingut que vol comunicar (generalment textual, però també s’hi poden afegir imatges, àudio, vídeo o presentacions que s’allotgen en galeries en línia). Cada entrada pot contenir:

o Data de publicació

o Títol

o Cos de l’entrada

o Comentaris: Són per a les impressions, suggerències, opinions, etc. dels visitants. Poden donar riquesa i nous punts de vista al contingut.

o Autor (si és col·lectiu)

o Etiquetes (tags) de classificació

o Enllaç permanent (Permalink): permet enllaçar o citar una entrada concreta d’un blog.

o Opcionalment botons per afegir l’entrada a un gestor de marcadors socials

Arxius: es pot tenir accés a les entrades anteriors i llegir-les en ordre cronològic, generalment organitzades per mes.

Categories: permeten als usuaris accedir a les entrades del blog segons les etiquetes que hi ha associat l’autor

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 14

Blogroll: és una llista d’enllaços a altres blogs que l’autor ha trobat interessants o útils, és com una llista de preferits.

Sindicació. Permet integrar els titulars del blog a altres blogs o agregadors de notícies, perquè rebin les actualitzacions sense haver d’entrar-hi.

La blogosfera és un conjunt de blogs que tenen una temàtica comuna: periodisme, educació… Per exemple “Planeta educativo” http://www.aulablog.com/planeta/

El blogware és el programari que s'utilitza per a la gestió i manteniment d'un blog. Generalment ofereixen una solució completa d'allotjament, gratuïta i assignen a l'usuari una adreça web i li proveeixen d'una interfície, a través de la qual pot afegir i editar contingut. Si bé també existeixen eines per instal·lar a un servidor propi. Totes solen proporcionar un conjunt de plantilles per a facilitar la seva edició, amb opcions personalitzables. Als missatges se’ls pot associar etiquetes per recuperar-los, a més d’un arxiu cronològic.

A l’annex 2 podeu trobar una taula amb les característiques d’alguns dels principals gestors de blogs.

Per saber-ne més sobre blogs vegeu el vídeo “Blogs in Plain English” (subtítols en català, durada: 2’:59’’)

Usos educatius dels blogs

A la Figura 1 podem trobar un mapa conceptual sobre la classificació des blogs educatius:

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 15

Figura 1. Mapa conceptual de la classificació dels blogs educatius. (Font:

http://www.fzayas.com/darlealalengua/?p=239)

Atenent a la tipologia de blogs, podem trobar-ne exemples d’ús molts diferents:

Com a tauló d’anuncis del professor (blog d’aula) incloent-hi el temari de l’assignatura, calendari de pràctiques i exàmens, criteris d’avaluació, grups de pràctiques, notícies diverses, etc.

Per publicar els apunts multimèdia d’una temàtica concreta per als alumnes amb enllaços a altres autors i a recursos (blog d’aula).

Com a punt de trobada professor/alumnes (blog d’aula). Es pot estimular als estudiants a llegir més sobre el tema i a cercar informació de manera autònoma. L’alumne pot emprar els comentaris per aportar nous enllaços, comentar els proporcionats pel professor o la resta d’estudiants, per exposar dubtes o realitzar preguntes, enriquint l’aprenentatge i afavorint el debat constructiu. El debat asíncron virtual permet un major nivell de reflexió que l’obtingut a una aula en temps real i facilita la participació d’estudiants que poden sentir-se exclosos per motius socials a l’entorn de l’aula.

Com a diari de pràctiques de l’alumne (blogs d’aula). Donat que les entrades són cronològiques es pot veure l’evolució. Els alumnes poden aprendre els uns dels altres consultant aquests diaris on s’expliquen els problemes sorgits en el desenvolupament de la pràctica i com s’han resolt.

Com un recurs per al professor per a compartir experiències, materials didàctics i descobriments amb altres docents (blogs de professors).

Com una eina de formació de professors (blog de seminaris i cursos de formació TIC).

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 16

Com eina de comunicació del docent amb les famílies sobre novetats dels estudiants o de la institució (blog de centre).

Com a revista digital del centre o d’una aula (blog de centre, blog d’aula).

Per veure més usos educatius dels blogs podeu explorar els següents recursos:

"Utilitats dels blocs, wikis i xarxes socials per a una docència 2.0". Delgado Domínguez, Adelaida; Pons Sans, Àngels; Rivera Ruíz, Manuel; Tur Ferrer, Gemma. Març 2010. CIVE 2010. Congreso Internacional Virtual de Educación

“Blogs para educar”. Article de Tiscal Lara. Desembre 2005.

“Los blogs de aula. Primeros pasos”. Article d’Isidro Aguilar. Setembre 2007

“La experiencia del blog de aula”. Article d’Alejandro Valero. Observatori Tecnològic del Ministeri d’Educació, Política Social i Esports. Abril 2007

“Los blogs en áreas curriculares”. Article de José Luis Cabello. Observatori Tecnològic del Ministeri d’Educació, Política Social i Esports. Gener 2008

“Aprovechamiento didáctico de los blogs”. Document de l’Observatori Tecnològic del Ministeri d’Educació, Política Social i Esports. Desembre 2007

“EDUCATIVA: El uso del blog en la clase presencial”. Article de Juan José de Haro. Febrer 2008.

“Blogs y Educación”. Introducció a l’ús didàctic de les bitàcores. Educastur. Novembre 2006.

“¿Y para qué quiero yo un blog si no tengo nada que decir?” Article de J.L. Cabello amb interessants comentaris. Gener 2007

“Propuestas didàcticas con herramientas Web 2.0”. Propostes didàctiques dels assistents al curso sobre Web 2.0 y práctica docente en el CEP de Castilleja de la Cuesta impartit per Antonio González García. Febrer 2009

“Blogs, ¿para qué os quiero?. Ejemplos de usos educativos”. Blog “A pie de Aula” de Lourdes Domenech, Gener 2007

“Los blogs como herramientas educativas”. CEP Indalo

2.3.3. Wikis

Els wikis són documents col·laboratius, molt adequats per a material que anirà evolucionant amb el temps. Les seves principals característiques són:

La seva principal funció és l’edició col·laborativa de continguts.

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 17

Es pot determinar si hi pot editar tothom, només alguns determinats o només el creador.

L’estructura no és cronològica com als blogs, sinó jeràrquica accessible a través de menús.

Cada pàgina té associat un historial de modificacions i es pot fer un seguiment del seu procés de creació i saber qui ha aportat cada contribució.

Les pàgines també solen tenir associat un fòrum de discussió per debatre els canvis que es volen fer abans d’incorporar-los.

L’exemple més representatiu és la Wikipedia.

Existeixen eines per crear i gestionar wikis en un servidor propi, (i per tant s’han de descarregar, instal·lar i gestionar), i també les hi ha en línia, que ofereixen l’hostalatge gratuït i que simplement ens hi hem de registrar.

La possibilitat d’instal·lar un programa a un servidor propi i configurar-lo és un camí més dificultós. Entre aquests programes podem citar MediaWiki (utilitzat per grans projectes com la Wikipedia), TikiWiki (que permet agrupar també fòrums, blogs, RSS, galeries d’imatges), i WikkaWiki (ràpid i lleuger).

A l’annex 3 podeu trobar una taula amb les característiques d’alguns dels principals gestors de wikis en línia com Wikispaces, Wikia, Google Sites.

Per saber-ne més sobre wikis vegeu el següent vídeo: “Wikis in Plain English” (subtítols en català, durada: 3’:52’’)

Usos educatius dels wikis

Exemples d’utilització dels wikis:

Entre alumnes:

o Els alumnes poden participar a l’enciclopèdia de contingut lliure Wikipedia (castellà) o la Vikipèdia (català). Al portal del Vikipedista trobareu suggerències de com hi podeu contribuir (articles a traduir, articles a ampliar, tasques pendents, projectes, etc).

o Es pot fer servir per editar una revista digital

o Els alumnes poden dur a terme treball col·laboratiu. Apart d’incorporar-hi continguts, poden fer correccions i/o co-avaluacions dels continguts que han aportat els companys

Entre professors:

o Es pot crear una intranet del professorat del centre

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 18

o Pot ser el punt de trobada per desenvolupar conjuntament entre professors projectes de treball compartint experiències, reflexionant sobre noves metodologies, intercanviant recursos, etc (exemples: FastasTIC, Rededuca)

o Es pot utilitzar per desenvolupar el contingut d’una assignatura conjuntament entre professors de la mateixa matèria

Entre professors i alumnes:

o El docent pot utilitzar-lo com a indret per emmagatzemar enllaços i continguts (exemple: http://aulablog21.wikispaces.com/) o crear de manera col·laborativa amb els alumnes la web d’una assignatura

o També es pot fer servir per organitzar un esdeveniment de manera conjunta

o O per l’elaboració d’una pluja d’idees asíncrona

o També el professor pot proposar activitats o temes a triar per fer un treball i utilitzar el wiki per a què els alumnes es puguin inscriure o en proposin d’altres.

Per veure més usos educatius dels wikis podeu explorar els següents recursos:

"Utilitats dels blocs, wikis i xarxes socials per a una docència 2.0". Delgado Domínguez, Adelaida; Pons Sans, Àngels; Rivera Ruíz, Manuel; Tur Ferrer, Gemma. Març 2010. CIVE 2010. Congreso Internacional Virtual de Educación

“Google Sites. Algunos ejemplos en la gestión de un centro educativo”. Presentació de Manuel López Caparrós. Desembre 2008

“La elección entre el blog o el wiki”. Article de Juan José de Haro amb un diagrama de flux per ajudar a triar la millor opció segons els casos.

“Propuestas didàcticas con herramientas Web 2.0”. Propostes didàctiques dels assistents al curso sobre Web 2.0 y práctica docente en el CEP de Castilleja de la Cuesta impartit per Antonio González García. Febrer 2009

“Los wikis invaden las aulas”. Presentació de Francisco Muñoz de la Peña. Novembre 2007.

“Wikis en Lengua y Literatura”. Propostes i recursos per utilitzar els wikis a l’àrea de llengua i literatura.(ESO i batxiller). Daniel Sánchez Vázquez

“Wikipedia en el aula”. Post del blog “Señales de Humo”.

“¿Qué puedo hacer con mis alumnos en la wikipedia?”. Post de la Bitácora d’Anibal de la Torre.

Wikiteka edutativa . Observatorio tecnoloógico

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 19

2.3.4. Ofimàtica en línia

Sota el terme ofimàtica en línia s’engloben serveis d'emmagatzematge de documents (com Adobe Share), sistemes operatius web (com Eyeos), calendaris (com Google Calendar) i les suites ofimàtiques en línia.

Els serveis d'emmagatzematge de documents permeten pujar documents escrits en un ampli espectre de possibles formats, i a més possibiliten que puguin compartir-se, distribuir-se (es poden descarregar a nivell local) i llegir-se des del navegador de forma embeguda.

Un sistema operatiu web (WebOS) és una plataforma de programari que interactua amb l'usuari a través d'un navegador web i que no depèn de cap sistema operatiu local en particular. També és conegut amb el nom “escriptori web” (Webtop). Proporcionen l'habilitat de guardar treball i configuracions en la Internet en comptes de fer-lo en un escriptori local.

Els calendaris web proporcionen un lloc on anotar els esdeveniments (amb un recordatori), enviar invitacions (podent rebre comentaris i respostes del convidats), compartir la teva agenda, etc.

Les suites ofimàtiques en línia permeten editar documents, importar-los i exportar-los en diferents formats, incloure multimèdia i publicar de manera col·laborativa un document (oferint un control de versions), a més de poder posar-los a disposició pública. Com a desavantatges estan la limitació de grandària dels arxius, més lentitud que en mode local, i que l’empresa que dóna el servei té el control dels documents.

A l’annex 4 podeu trobar una taula amb les característiques d’algunes de les principals suites ofimàtiques en línia.

Per saber-ne més sobre wikis vegeu el següent vídeo: “Google Docs in Plain English”. Vídeo didàctic de Common Craft: Durada: 2’:51’’ (Es poden posar els subtítols en català). També el podeu escoltar en castellà a: “Google Docs. Así de sencillo”

Usos educatius de les aplicacions ofimàtiques en línia

Les aplicacions ofimàtiques en línia permeten accedir, editar, formatar, compartir i revisar documents sense necessitat d’instal·lar cap programa a l’ordinador, la qual cosa resulta molt pràctica a un centre educatiu.

Els processadors de text en línia ens poden servir per exemple per crear informes, treballs acadèmics, apunts, llistats, guies didàctiques, contes, llibres, tot tipus de documents comercials (cartes, contractes, factures, rebuts, comprovants, etc.). De cara als alumnes, utilitzar un processador de text pot

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 20

millorar el procés de lecto-escriptura, descobrir i corregir errades ortogràfiques amb els correctors automàtics, i realitzar treballs acadèmics de qualitat que es poden imprimir.

Els fulls de càlcul en línia ens poden servir per crear llistats (matrícula, grups d’alumnes…), dur els estats de compte d’un projecte, fer balanços financers, manejar dades estadístiques, fer la tabulació, representació gràfica i l’anàlisi d'enquestes, fer el seguiment de l’avaluació continua dels estudiants, fer inventaris, etc. Per als alumnes els pot servir per a aprendre conceptes relacionats amb les matemàtiques, l'estadística i la resolució de problemes en general.

Les presentacions en línia ens permeten fer qualsevol tipus d’exposició sobre un tema o idees que vulguem comunicar fins i tot de manera col·laborativa, com per exemple amb el servei Prezy.

Les aplicacions ofimàtiques en línia permeten a més crear continguts de forma col·lectiva i col·laborativa la qual cosa fomenta el treball en equip, permeten col·laborar en projectes conjunts de forma no presencial, editar continguts de manera simultània per diferents usuaris…

Per veure més usos educatius de les aplicacions ofimàtiques en línia podeu explorar el següent recurs:

“Propuestas didàcticas con herramientas Web 2.0”. Propostes didàctiques dels assistents al curso sobre Web 2.0 y práctica docente en el CEP de Castilleja de la Cuesta impartit per Antonio González García. Febrer 2009

2.4. Aplicacions i serveis híbrids (mashups)

Un servei híbrid (mashup) consisteix en una aplicació web que utilitza recursos de més d'una font per a crear un servei complet. Un dels recursos més utilitzats per crear serveis híbrids és Google Maps.

Alguns d’aquest serveis híbrids són per exemple:

Panoramio: servei de Google que permet situar les fotografies al lloc on varen esser presses. Les fotos es poden organitzar amb etiquetes.

Tagzania: servei que permet guardar punts, rutes i àrees/polígons per a crear i enriquir els teus mapes i afegir imatges i vídeo que ja estan en altres webs com Flickr o Youtube indicant la seva URL.

MAPSKIDS: aplicació per a crear i localitzar històries al Google Maps, s'hi poden pujar textos, fotos, vídeos i àudios. S'ha de buscar un punt al mapa i a partir d'aquí explicar una història sobre aquest punt. Una eina per preparar sortides cercant i aportant informació, també per realitzar treballs multimèdia.

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 21

Usos educatius de Google Maps

Google Maps pot ser utilitzat per a qualsevol activitat docent que requereixi una localització sobre un mapa.

Pot resultar molt interessant no tan sols per activitats lligades a l’àrea de coneixement del medi sinó també, per exemple, per situar al mapa esdeveniments històrics, indrets que apareixen a una novel·la, escriptors, matemàtics, músics, pintors, museus, etc., per calcular distàncies i superfícies, o també per organitzar un viatge, una excursió, una visita cultural o una ginkana.

Per veure més usos educatius podeu explorar els següents recursos:

“Utilización didàctica de Google Maps”. Taller de Google Maps de Pilar Echebarría amb exemples d’utilització a les diverses àrees de coneixement.

“Propuestas didàcticas con herramientas Web 2.0”. Propostes didàctiques dels assistents al curso sobre Web 2.0 y práctica docente en el CEP de Castilleja de la Cuesta impartit per Antonio González García. Febrer 2009

“Posibilidades didácticas de los mapas en clase de lenguas”. Post del blog Blogge@ando.

“Google Earth (y mapas) en educación”. Post de Jordi Adel. Maig 2008

“Aplicaciones Educativas de Google Maps”, Tutorial de Marta Pacheco Gras. Curs “Aplicaciones Educativas de la web Google”, del CEP de Còrdova.

“Earthquest y Geoquest: dos propuestas de actividades Geointeractivas”. Article de Jordi Vivancos. Març 2006.

“Trabajo de Educación Física con Blogs y Google Maps” (dirigit a batxillerat). Post del blog AulaTICs. Juny 2008.

Grupo "Google Earth. Aplicaciones didácticas" de la Red social "Internet en el Aula"

________________________________________________________________

Referències bibliogràfiques

[1] Cobo Romaní, Cristóbal; Pardo Kuklinski, Hugo. 2007. Planeta Web 2.0. Inteligencia colectiva o medios fast food. Grup de Recerca d'Interaccions Digitals, Universitat de Vic. Flacso México. Barcelona / México DF. Versión 0.1 / Septiembre de 2007. ISBN 978-84-934995-8-7. http://www.flacso.edu.mx/planeta/blog/index.php?option=com_docman&task=doc_download&gid=12&Itemid=6 [2] J. J. de Haro. Servicios de redes sociales (I): desenredando la madeja. J. J de Haro. EDUCATIVA. Blog sobre calidad e innovación en Educación

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 22

Secundaria. Juliol 2010. http://jjdeharo.blogspot.com/2010/07/servicios-de-redes-sociales-i.html [3] Fernando Posadas. Web social y Educación http://www.slideshare.net/fernandoposada/web-social-y-educacin

________________________________________________________________

Recursos addicionals

“Diferencias entre la Web 1.0 y la Web 2.0”. Curs “Uso educativo de la Web 2.0” del CEP Indalo.

“Web social y Educación”. Presentació de Fernando Posada. Març 2009

“Educación 2.0”. Vídeo educatiu de PfofeBlog. Durada: 9’21’’

“94 Aplicaciones Educativas 2.0”. Presentació d’Anna García Sanz

“Posibilidades educativas de los blogs y la web 2.0”. Base de dades creada pels alumnes del curs a distància “Posibilidades educativas de los blogs y la web 2.0” impartit per Juani Salvador i Francisco Tejero. CEP Indalo.

“Carpeta de Ideas 2.0”. Propostes dels alumnes del curs “Primeros pasos en Web 2.0” impartit per Paco Fernández. CEP Indalo

“Diseño de actividades educativas innovadoras en Web 2.0”. Propostes educatives del curs “La Web 2.0 en el aula y en el centro educativo” impartit per Paco Fernández i Juani Salvador. CEP’s Almería. Abril, Maig 2007

“L’estudiant en xarxa”. Vídeo didàctic. Durada: 5’:09’’ (Es poden posar els subtítols en català)

Eduredes. Lloc d'intercanvi d'experiències en l'administració de xarxes socials educatives, ús docent de les xarxes, possibilitats i tot el que implica l'ús de les xarxes socials amb fins educatives i relacionades amb l'educació.

"DocentesInnovadores.net". Banc d'experiències docents en l'ús de TICs a Llatinoamèrica

“Top 100 Tools for Learning 2011”. Video recopilatori d’eines d’aprenentatge

“Generadores online de material educativo”

“Catálogo de recursos didácticos de la Web 2.0”

“100 herramientas Web 2.0 para el aula”

Recopilación de enlaces: "Aplicaciones educativas de la Web 2.0"

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 23

Annexes

1. Taula amb les característiques d’alguns gestors de marcadors socials

Nom Característiques

Del.icio.us

És la més coneguda i utilitzada a tot el món.

No està traduïda al castellà ni al català.

No permet la creació de grups per compartir enllaços però sí xarxes

d'usuaris.

El «Tag bundle» o paquet d’etiquetes permet organitzar les etiquetes

en grups. Per exemple, podríem organitzar les etiquetes «moixos»,

«cans» i «peixos» en un paquet anomenat «mascotes».

Mister Wong

El seu ús s’ha extès molt a Espanya per estar traduïda en castellà.

Permet la creació de grups (privats i públics) per compartir enllaços. Un

usuari pot crear i/o participar a tants grups com vulgui.

Per a cada grup ens mostra els usuaris més actiu (també els podem

visualitzar tots) i de cada usuari podem veure quins marcadors ha

afegit a un grup determinat

Diigo

Permet crear grups on els seus membres puguin compartir enllaços i

comentar-los

Permet ressaltar text i adjuntar notes adhesives a parts específiques de

pàgines web. Les notes adhesives són persistents en el sentit que cada

vegada que tornis a la pàgina web original, podràs veure-les superposades a la pàgina original

Es poden crear còpies d'articles o pàgines web per si en el futur

aquestes pàgines desapareixen

Es poden pujar imatges de les pàgines visitades a la teva Llibreria

Permet publicar articles en el teu blog i agregar marcadors

automàticament

Pots veure la teva llibreria d'enllaços des de qualsevol dispositiu que

tingui accés a Internet, incloent un iPhone o similar.

Permet guardar i compartir enllaços tweets

Permet fer captures de pantalla

Connotea

Es tracta d'una eina molt completa i amigable, especialment indicada

per a investigadors i científics.

Permet la possibilitat d'incorporar etiquetes formades per diverses

paraules entre cometes.

Es poden fer cerques no només per etiquetes sinó també es poden

cercar les paraules al títol, descripció, ...

Permet la creació de grups per compartir enllaços

Ofereix la possibilitat de poder canviar una etiqueta per una altra, que

trobem més adient en un moment donat, i que s'actualitzi a tots els

marcadors

També permet afegir una etiqueta a una altra si consideram que

ambdues van lligades (i també ho actualitza als marcadors

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 24

corresponents). Per exemple podríem afegir la traducció a un altre

idioma d'una etiqueta.

Es poden incorporar enllaços utilitzant el DOI d'un document. El DOI

(digital object identifier) és l'indicador persistent que més s'utilitza per

als articles científics electrònics, revistes completes, parts d'articles, àudios, vídeos, imatges i fins i tot programari

Taula 1: Exemples destacats de gestors de marcadors socials

2. Taula amb les característiques d’alguns gestors de blogs

Nom Característiques

Blogger

Va lligat a un Compte de Google.

Interfície en català i castellà.

Ofereix diverses plantilles i possibilitat de personalitzar el disseny.

S’hi pot associar un domini personalitzat al blog.

Totes les fotos pujades a un domini de Blogger s'inclouen automàticament en un àlbum web de Picasa amb el mateix nom, i els vídeos a Google Video.

Permet afegir mòduls (gadgets) potents com presentacions de diapositives i enquestes d'usuaris.

Permet a altres usuaris fer-se’n fan (afegint la seva foto i perfil) i seguidor (sindicació de continguts amb Google Reader).

A més permet publicar entrades al blog des del telèfon mòbil o mitjançant una adreça electrònica Mail-to-Blogger secreta o utilitzar el gadget Blogger Post per editar i publicar entrades directament des de la teva pàgina d'inici iGoogle personalitzada.

Es pot crear un blog col·lectiu i seleccionar quins membres tenen autoritat administrativa i quins són només autors.

També es pot escollir fer el teu blog privat i restringir qui el pot veure

WordPress

Es pot instal·lar a un servidor web propi o utilitzar el servei en línia de creació i allotjament de WordPress.com

Permet crear tants de blogs com vulguis.

Permet crear blogs col·lectius.

A la barra lateral es poden posar mòduls (gadgets)

Permet editar pàgines web

Permet incloure estadístiques de visites.

Evita l’spam als comentaris.

Taula 2: Exemples destacats d’eines per crear blogs

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 25

3. Taula amb les característiques d’alguns gestors de wikis en línia

Nom Característiques

WikiSpaces

És una de les eines més utilitzades

Està traduït a diferents idiomes.

És gratuït per ús educatiu (2GB).

Té una comunitat de wikis educatius.

Proporciona un editor de tipus WYSWYG

Wikia

Està basat en Wikimedia (el programa utilitzat per crear la Wikipedia)

Està traduït al castellà

Com part del moviment de la cultura lliure, els continguts de Wikia estan publicats sota una llicència de contingut lliure

Permet cercar imatges a Flickr, Wikia o al teu escriptori i afegir-les directament

Google Sites

Google Sites és un lloc enfocat principalment per a grups d'usuaris, ja sigui per a projectes, associacions, acadèmies, escoles, clubs, etc.

Es disposa per cada lloc de 100 MB d'espai, sense límit de quantitat de pàgines.

S’accedeix al servei iniciant sessió amb un compte de Google.

Quan creem un nou lloc web, Google Sites proporciona una adreça web del tipus http://sites.google.com/site/la_meva_web però també se li pot associar al lloc web un domini del que siguem propietaris. També podem indicar si volem que el lloc sigui públic o privat, i un tema per al disseny

Taula 3: Exemples destacats d’eines per crear wikis

4. Taula amb les característiques d’algunes suites ofimàtiques en línia

Nom Característiques

Google Docs

Ens permet crear documents/presentacions des de zero

(amb la possibilitat d’utilitzar plantilles) o pujar els ja

creats en el teu PC.

Exporta a HTML, RTF, CSV i a PDF.

Permet triar qui pot accedir als teus documents (enviant

una invitació per correu electrònic). Diversos usuaris

poden veure els documents i fer canvis al mateix temps.

Amb les revisions dels documents, pots saber exactament qui ha canviat quin i quan

Amb l'emmagatzematge en línia i la funció de guardat

automàtic, ja no hauràs de témer que falli el disc dur

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 26

local o que hagi una apagada.

Permet publicar els teus documents en línia com

pàgines web i també publicar-lo al teu blog.

Permet publicar el teu treball perquè estigui a la

disposició de tot el món de només algunes persones o

de ningú en absolut.

Permet organitzar els documents en carpetes i

organitzar-los arrossegant-los d’un lloc a l’altre.

Proporciona un cercador intern i un corrector ortogràfic.

Think Free

La seva versió web gratuïta ofereix tres aplicacions: Write (per documents), Show (per presentacions) i Calc (fulls de càlcul).

També ofereix una carpeta 1 GB en la qual guardar els documents de text, les fulls de càlcul i les presentacions (creats nous o pujats). Aquests arxius es poden després baixar al disc dur o enviar a altres destinataris.

És molt compatible per obrir documents de Microsoft Office i té una interfície similar (però no està traduït al castellà ni al català)

Permet una cerca avançada de text per a tots els documents.

Ofereix un sistema d'Edició Ràpida i un d’Edició Avançada.

Permet l’edició col·laborativa però no simultània.

Proporciona el codi per a la publicació dels teus documents en un blog o lloc web.

Té la possibilitat de convertir els documents a PDF.

Zoho

No és imprescindible registrar-se en aquesta companyia per a utilitzar els seus serveis perquè es pot accedir amb les dades dels comptes de Yahoo! i Google.

Permet treballar amb formats DOC i DOCX, LaTex, PDF, RTF, TXTi, CSV, TSV, XHTML i HTML.

Ofereix 1 GB d’espai.

Permet utilitzar un xat mentre s’està editant.

Taula 4: Exemples destacats de suites ofimàtiques en línia

________________________________________________________________

TEMA 1: Introducció: Web 2.0, Educació 2.0

Autora: Adelaida Delgado Pàgina 27

Activitats a presentar (a Moodle)

1. Després d'examinar els vídeos sobre les diverses tecnologies Web 2.0 (24':26'') que trobaràs a Moodle, contesta al qüestionari que trobaràs a continuació, també a Moodle

2. Visualitza els vídeos i/o presentacions que trobaràs a Moodle i després col·labora en omplir la taula que trobaràs a continuació, completant 1 frase de cada columna Trobaràs també un fòrum per comentar les aportacions que es facin a la taula anterior.

3. Redacta un informe individual amb la proposta d’ús d’algunes tecnologies Web 2.0 que apareixen en aquest curs (xarxes social, RSS, marcadors socials, pàgines d’inici personalitzades, galeries de fotografies, vídeos o presentacions, blogs, wikis, ofimàtica en línia, i serveis híbrids). Pots enfocar la integració de les eines dins una unitat didàctica o per a la gestió d’un centre docent o per a la teva formació personal. Si et decantes per una unitat didàctica, pots seguir el següent esquema:

Títol de la unitat didàctica

Contextualització

Competències específiques i genèriques

Continguts

Conceptuals

Procedimentals

Actitudinals

Transversals

Metodologia docent (amb la utilització d'algunes eines Web 2.0)

Activitats de treball presencial

Activitats de treball no presencial

Avaluació

Procediment o tècnica d'avaluació (instruments)

Criteris d'avaluació

Criteris de qualificació o ponderació

Bibliografia

A Moodle trobaràs recursos per ajudar-te a fer aquesta activitat