Eixample 57

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Polèmica pàg 8Aturen les obres per ferun concessionari sensepermís a la Gran Via

Urbanisme pàg 14Reordenen les terrassesdel passeig de Sant Joan i l’avinguda Mistral

Comerç pàg 18Èxit del Mercat Tradicionalde l’Eix Sagrada Família

Esports pàg 20La Gala Estrelles del futbolcatalà omple l’Antiga Damm

El nou Mercat de Sant Antoniestarà acabat a finals del 2017

El consistori confirma la informació avançada fa un mes pel regidor Colom en una entrevista a Línia Eixample pàg 18

Ciutat pàg 3L’Informe Anual de l’Agència deSalut Pública mostra 18 barrisamb deficiències importants

Música pàg 8Joana Serrat enlluerna elGolferichs en un concert perpresentar el seu tercer disc

Un tresor a conservarDeclaren bé cultural d’interès nacional les Cases Cerdà pàg 8

barcelona 12/11/2015 · Núm.57 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals liniaeixample.cat

líniaeixample

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniaeixample.cat 12 novembre 2015

3 | líniaeixample.cat12 novembre 2015Reportatge

Diga’m de quin barri ets i et diréquina esperança de vida tens.Això no és cap refrany, sinó una deles conclusions que s’obtenen fentun cop d’ull a l’informe anual queelabora l’Agència de Salut Públi-ca de Barcelona (ASPB) i que, perprimer cop en 31 anys, està des-glossat per barris.

Així doncs, aquest estudi, quefa referència al 2014, permet vi-sualitzar la important diferència,i per tant desigualtat, que hi ha enla salut dels barcelonins segons elbarri on viuen i la seva esperançade vida. L’exemple més extremd’aquesta situació és el que esprodueix entre Pedralbes (86,5anys) i Torre Baró (75,2 anys), on

la diferència és de més d’11 anys.Les xifres també indiquen que l’es-perança mitjana en els 73 barris ésde 82,23 anys, cosa que mostracom, a Torre Baró, una persona téuna esperança de mida set anys in-ferior a la mitjana.

Es tracta d’unes xifres que sies comparen amb una altra ciutatimportant, com podria ser Ma-drid, mostren com a Barcelona ladesigualtat en l’esperança de vidaés major. Segons l’Oficina d’Es-tadística de l’Ajuntament de Ma-drid, la diferència entre l’espe-rança de vida (any 2013) del dis-tricte -no hi ha dades per barris-on és més baixa (Centro: 83,43anys) i el districte on és més alta(Arganzuela: 85,77 anys) és de2,34 anys. A Barcelona, si es fa elcàlcul per districtes, la diferènciaés de quasi quatre anys (3,96) en-tre Nou Barris i les Corts.

Tot i aquestes dades, també calapuntar que l’estudi demostra queel 2014 l’esperança de vida, que can-via notablement si parlem d’homes(80,7 anys) o dones (86,6 anys), hatornat a augmentar a la ciutat, talcom ha fet en els darrers anys, i sesitua entre les més altes del món.

Xavier Bartoll, responsable del’informe, explica que les des-igualtats que mostra l’estudi són“importants i cal estudiar com re-duir-les”. Sobre l’esperança devida, Bartoll comenta que les da-des “no són justificables”, tot ique també apunta que l’estudi re-flecteix que “hi ha diversos indi-cadors positius que mostren bonesxifres en salut”. En la mateixa líniaes mou el Doctor en Geografia dela UAB, Oriol Nel·lo, que diu que“l’estudi confirma que la segrega-ció urbana té efectes importants enla població. Segons Nel·lo, “la re-

lació clara entre les condicions devida i el lloc de residència és pre-ocupant i cal una intervenció ur-bana per millorar els indicadors”.

18 BARRIS COMPLICATSLes conclusions de l’informe re-marquen la necessitat d’actuaren 18 dels 73 barris on es registrenels indicadors de salut més des-favorables. La majoria d’aquestssón de Nou Barris (Can Peguera,Ciutat Meridiana, Roquetes, To-rre Baró, la Trinitat Nova, el Turóde la Peira, Vallbona i Verdum) iCiutat Vella (la Barceloneta, elGòtic, el Raval i Sant Pere, SantaCaterina i la Ribera). També n’hiha de Sant Andreu (Baró de Viver,el Bon Pastor i la Trinitat Vella) ien menor mesura de Sant Martí(el Besòs i el Maresme), d’Horta-Guinardó (el Carmel) i de Sants-Montjuïc (la Marina del Prat Ver-

mell). A l’altra banda hi ha els dis-trictes de les Corts, l’Eixample,Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, queés on es concentren la majoria dels15 barris amb els indicadors méssaludables.

REACCIÓ MUNICIPALLa presentació de l’estudi ha por-tat l’Ajuntament a anunciar que in-vertirà 475.000 euros addicio-nals als barris més necessitats enel marc del programa Salut als Ba-rris. En declaracions a la premsa,la comissionada de Salut de l’A-juntament, Gemma Tarafa, vaassegurar fa uns dies que el con-sistori posarà en marxa aviat undiagnòstic d’aquests 18 barris. Unanàlisi que, segons la tinenta d’al-calde de Drets Socials, Laia Ortiz,“serà clau en el pla d’actuació dela ciutat per decidir quines políti-ques s’han de canviar”.

Ciutat desigual» L’informe anual de l’Agència de Salut Pública mostra que l’esperança de vida dels barcelonins varianotablement depenent de la zona on viuen i apunta 18 barris on cal actuar per millorar la salut dels veïns

Albert RibasBARCELONA

A l’esquerra, Pedralbes, el barri amb una esperança de vida més alta. A la dreta, Torre Barró, on l’esperança de vida és més baixa. Fotos: Google Maps

| 4Opiniólíniaeixample.cat 12 novembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaeixample.cat

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Dipòsit legal: B 43220-2010

Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Alfonso Guerra ha fet unes decla-racions explosives, esperant quetinguin una àmplia repercussió,sempre que obre la boca. Ho sap,és un provocador nat, és un cracde la bravata (tenim gravat al cer-vell la cèlebre frase “Hem passat elribot per l’Estatut”) aconseguintque es parli d’ell, ni que sigui ma-lament. Comparar les disputes ac-tuals amb les de l’any 1934, enquè Lluís Companys va ser em-presonat per proclamar la Repú-blica catalana, un president méstard afusellat per Franco, és d’unainiquitat miserable. Diu un es-quitxat amb el tema dels GAL:“S’ha de frenar la rebel·lió d’uncop d’Estat civil” i “han erigit unmonument a la covardia”. Diriaque de covards és no deixar ferun referèndum perquè quedi de-mostrat si els independentistessón majoria o no. Jorge Fernán-dez Díaz s’afegeix al cor de la ràbiadient: “La veritat històrica implicaparlar de vencedors i vençuts”. Elque faltava pel duro! Atenció ambla terminologia que s’està em-prant aquests darrers dies! Estanpreparant el terreny per poder dirque està passant el què s’esperava(quan el govern de Rajoy i el Tri-bunal Constitucional es carreguinla Generalitat i les decisions delParlament) amb termes com: Copd’Estat, rebel·lió, vencedors i ven-çuts, gihadistes, etarres, colpistes,piròmans, hòbbits, onanistes imiops, dirigents tòxics, barullo,unilateral, frívola i irresponsable,etcètera. Es treuen la careta, ja erahora, així sabrem amb qui ens ju-guem el futur. Quina colla de sa-pastres, de dretes i d’esquerres,poden anar de bracet! Més argu-ments per marxar i tenir ben llunytota aquesta patuleia.

4Un miserableper Jordi Lleal

#TornaLaSamba#Desconnectant #SetmanaClau

4A mi valiente tía Paquitaper David Creus

Estas palabras no bastarán paraque los héroes que lucháis con-tra un cáncer comprendáis quenunca estáis solos. Pero másallá de aquellos que viven convosotros vuestro día a día, exis-ten muchas personas que estáncerquita.

Paquita y Ramón, por mi dis-tancia, durante estos años quehabéis pasado y pasáis esta duralucha que solo vosotros sabéiscomo se camina por ella, dis-culparme por no poder borrarmis decisiones y rectificar mishechos. La vida nos hace correry correr, olvidando que corrien-do tanto nos perdemos los ma-ravillosos paisajes humanos porlos que pasamos.

Yo, por esas carreras dondepasé de largo por esos paisajesde la buena gente como sois vos-otros, pido disculpas por no de-tenerme y ser más cercano a vos-otros.

Me podría excusar ante vos-otros mil veces y no me sentiríamejor. Decir incluso que fueron lascircunstancias, pero me sentiríahipócrita. Cuando mi mamá llo-ra por esas lágrimas de hermana

y me cuenta tu lucha, tieta, sien-to dentro de mi corazón que nosupe ni he estado a la altura, deaquí que te escriba con el corazónmis más sinceras disculpas.

Sé, Ramón, que me sigues porlas redes. Como acompañante dealguien con una enfermedad tancruel, permíteme humildemen-te cuatros palabras al fiel acom-pañante. Gracias por ser comoeres. A los que estáis cerca de esascamas, de esos momentos difíci-les, solo os pido una sola cosa:sonrisas, muchas sonrisas. ¿Pa-rece sencillo, verdad? Todos sa-bemos que no.

Termino, mi tieta valiente.Disculparéis este atrevimiento,incluso tal vez injusto por tardío.No alivia mi deshonesta relacióncon vosotros durante estos años,pero no es más que cuatro pala-bras que mi corazón sentía quedebía escribir a esa valiente tiaque tengo y de la cual me perdíuna parte de sus luchas. No te de-tengas, tieta. Sonríe, vive cada día,mira al cielo y verás que siempreuna lucecita lleva tu nombre.Aquí estoy guapísima, ganare-mos esta batalla. Estoy seguro.

@junqueras: Fa un any del 9N i avui dia 9 alParlament fem realitat el mandat democràtici iniciem el procés constituent cap a laRepública Catalana!

@jordisanchezp: Temps per celebrar #de-claració9N15 del Parlament. Ara ja és tempsde demanar unitat, govern i independèn-cia. #SomSobirans

@javiersanz_g: Otro golazo y otro granpartido. Neymar vuelve a tirar del carro y elBarça se olvida de la messidependencia.#Neymar #Barça.

Un diari plural

Baldufes, i gairebé totes del ma-teix model. De plàstic i ben do-bles. Un exercici de mimesi hafet la mateixa canalla que fins fados dies dominava la tècnica deles puntaires però amb gomeselàstiques de colors. Les baldu-fes són la nova moda, malgratque sigui la reina dels jocs tra-dicionals. I de les polseres degoma ja gairebé n'hem perdut elrastre.

Tinc la baldufa a les mans,però no la que ja teníem a casa,sinó la que ara m'han reclamatperquè són tendència. I em pre-gunto qui les fa aparèixer a lesescoles, al marge d'assignaturesi de currículums i projectes decentre. És clar que és la matei-xa pregunta que serveix perplantejar-se per què ha guany-at tant d'espai el gintònic, o perquè en guanya el vermut. Éscom allò dels mercats financers,que no se sap ben bé quinacara tenen. Com aquella màdel padrí que va inspirar la no-vel·la de Mario Puzo, la quemou els fils del titella.

I en aquest cas de la baldu-fa, o abans les gomes de colors,em sobta perquè tampoc sembla

que hagi passat res especial, nicap pel·lícula, ni cap dibuix quehi vagi associat. No és com total'onada de jocs, joguines, ninotsque acompanya Star Wars, perexemple. Per què la baldufa –di-uen que ja se'n van trobar propdel riu Eufrates 4.000 anysabans de Crist– manté la seva vi-gència i planta cara a l'última tec-nologia de les pantalles i els jocsd'internet? Potser perquè el rep-te de fer-la girar, de demostrardestresa, habilitat, és tan mag-nètic com veure les flames d'unfoc a terra.

La repetició, l'assaig, la pro-va i l'èxit i fracàs són a l'abastde la canalla. Potser perquè ensagrada donar voltes a les coses.Potser perquè ens emmirallal'equilibri, el girar i girar, la ve-locitat, el salt, i veure comaquell volum sostingut en unapunta també té una gran fra-gilitat. Potser la baldufa és lametàfora d'aquest moment po-lític que vivim, i que té els ma-teixos components d'atracció ide misteri de les virolles. Un jocd'infants.

Article publicat aEl Punt Avui

per Xavier Graset

4La baldufa

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | líniaeixample.cat12 novembre 2015

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniaeixample.cat 12 novembre 2015

@joseprull: El #Parlament, legítim idemocràtic, ha acordat donar complimental mandat del poble de Catalunya. Així desimple, així de transcendent.

@julidejdarmuoz: Nosaltres entenem queJxSí estan encara fent una guerra de posi-cions, però ells no entenen que ja hem en-trat en una guerra de moviments.

@Familia_Cule_: Pensaba que ni de coñaCR7 cedería un penalti a un compañero pu-diendo marcar un hattrick. Luego recapac-ité: CR7 nunca marcaría el segundo de Ney.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

A Espanya s’està perdent la llibertat depremsa. Aquest és un dels titulars deportada recents del New York Times.Quan llegeixes el reportatge veus que lainformació del primer diari dels EstatsUnits, en tirada i influència, es basa enl’últim informe de l’International PressInstitute. Poca broma. I encara menysconya quan tot plegat s’afegeix a l’in-forme publicat a finals de setembre perThe Nation, que ja qualificava els mit-jans de comunicació espanyols com“els pitjors d’Europa”. Pim, pam!

A Madrid, però, fan com si sentissinploure. Més que res, perquè saben queel New York Times, l’International PressInstitute i el The Nation tenen raó. I sa-ben, a més, que no poden fer res per re-conduir la situació. Perquè, com expli-quen aquests informes internacionals,la pèrdua de la llibertat de premsa s’ex-plica per dos motius. Un: per la sub-missió dels grans grups mediàtics a labanca, que ha comprat alts percentatgesde la propietat dels mitjans, escurats perla crisi econòmica que ha fet esclatar labombolla mediàtica, la segona més grandesprés de la construcció. I dos: per laforta deriva intervencionista del go-vern espanyol.

La submissió a la banca no es pot re-conduir a curt termini. Però l’obedièn-cia cega a l’intervencionisme estatal síque es podria, si els mitjans volguessin.Vet aquí el moll de l’os: que una de lescauses del suïcidi periodístic espanyol noés que sigui evitable, és que gairebé ésvolguda. I la raó és Catalunya. SempreCatalunya. Realment, llegint la històriade les espanyes, es constata que, per moltque vulguin dir-ne perifèria, per moltque vulguin regionalitzar la nació cata-lana, per molt que vulguin disfressarconstantment la realitat, sempre, sem-pre, sempre, tot gira al voltant de Cata-lunya.

Ni Euskal Herria, ni Galícia, ni tansols Portugal. El conflicte real que fa de

fil conductor de tota la història penin-sular és entre Castella i els Països Cata-lans. Sempre que la nació catalana es be-lluga, l’statu quo castellà s’inquieta i s’ac-tiven tots els ressorts. I quan s’activen,van tots a l’una, com un sol home. És peraixò que, per exemple, el diari que du-rant molts anys havia estat el símbol dela progressia periodística, El País, aracompeteix, dia a dia, amb El Mundo,l’ABC o La Razón.

Els titulars de portada, els editorialsi, sobretot, els articles d’opinió publicatsúltimament per El País podrien haver-se publicat perfectament a qualsevoldels diaris tradicionalment identifi-cats amb la dreta espanyola més dura."Article 155: instruccions d’ús" o "En-tendre’s amb els nacionalistes?" són elsdos últims exemples, però la tirallon-ga seria llarga, llarga. Ara mateix,doncs, es constata que la sentènciad’en Josep Pla, que diu que “el que s’as-sembla més a un espanyol d’esquerresés un espanyol de dretes” té el seu equi-valent periodístic perquè el que s’as-sembla més a un mitjà d’esquerres ésun mitjà de dretes.

I la llibertat de premsa, a l’estat es-panyol, on queda? Aquesta és la pre-gunta que cada cop es fan més organis-mes internacionals. Una pregunta que,llegint els diaris, escoltant les ràdios i mi-rant les televisions d’àmbit estatal, noobté resposta. Només soroll, noméstrinxera, perquè l’objectiu, malaurada-ment, ja no és informar. Ara, l’objectiués tombar el procés. I més enllà del de-bat polític i periodístic que es pugui feral voltant del procés, el que corprèn ésla naturalitat amb què l’espai comuni-catiu espanyol assumeix el preu d’a-questa estratègia. De moment, ja estanperdent la llibertat de premsa. Quantesllibertats més estan disposats a sacrifi-car per defensar la unitat d’Espanya? I,encara més: passi el que passi amb elprocés, quina Espanya quedarà?

4Quina Espanya quedarà?per David Bassa

Juan José Omella, nou arquebisbe deBarcelona en substitució del cardenalLluís Martínez Sistach, ha declarat queell és un pastor de l’Església, no un po-lític. Però el seu nomenament té una di-mensió política nefasta. El govern es-panyol ha pressionat al Vaticà en aquestnomenament episcopal. Fins i tot, vaanunciar-lo abans que ho fes la SantaSeu.

Omella diu que ell no és polític,però un objectiu polític governamentalha estat que el nou arquebisbe de Bar-celona no fos català. El que importa, di-uen alguns, no és la nacionalitat sinó queel bisbe sigui una persona bona, santa ibon pastor. Però ¿és que entre els bis-bes i els sacerdots catalans no hi ha per-sones bones, santes i bons pastors perser arquebisbe de Barcelona? Ser cata-là és un handicap polític per ser bisbe enuna diòcesi catalana. Si Omella fos ca-talà no seria ara bisbe a Catalunya.

La trajectòria d’Omella té un aspec-te positiu compartit pels altres bisbes ca-talans, com és el compromís social quesintonitza amb el Papa Francesc. Ara bé,Omella diu que ell no és polític però laseva trajectòria té un aspecte polític moltnegatiu. No compren la qüestió nacio-nal catalana ni, segons les seves parau-les, no coneix la realitat barcelonina i ca-talana. Això és molt preocupant per a lasocietat i per a la pròpia Església catò-lica en el moment actual de Catalunya.És temerari, com diu un periodista delblog elnacional.cat.

També Martínez Sistach admet queno coneix gaire el seu successor encaraque precisa que confia en la decisió delPapa Francesc. És greu que un bisbe noconegui gaire bé el seu successor. A més,el Papa no és infal·lible i pot equivocar-se en els nomenaments que fa. Un ex-

emple actual. Francesc es va equivocarnomenant el sacerdot espanyol LucioÁngel Vallejo Balda per ocupar un altcàrrec en l’àrea econòmica de la SantaSeu i que està detingut al Vaticà.

Omella diu que no és polític, però elseu desconeixement sobre la qüestió na-cional és greu. Ell ha votat a la Confe-rència Episcopal Espanyola una reso-lució a favor de la unitat d’Espanya coma valor moral a mantenir. És la tesi de-fensada pels cardenals ultraespanyolis-tes Antonio Maria Rouco i Antonio Ca-ñizares. La postura política de Rouco,Cañizares i Omellaxoca amb la posicióeclesial de l’episcopat català. Els bisbescatalans sostenen que, segons la Doc-trina Social de l’Església, cal respectar elsdrets i les llibertats de les persones i delspobles, i que tota opció política és legí-tima si es propugna de manera pacífica.A diferència de l’episcopat espanyol, l’e-piscopat català reconeix que Catalunyaés una nació i que el sobiranisme és unaopció legítima.

Omella diu que no és polític, peròpren partit contra Catalunya en el litigide les obres d’art sacre dipositades alMuseu Diocesà i Comarcal de Lleida i re-clamades per la diòcesi de Barbastre-Monzó, dominada per l’Opus Dei. Ell diuque quan era bisbe de Barbastre estavaa favor de complir la sentencia en aquestconflicte i que ara defensarà el mateixcom a arquebisbe de Barcelona. Ome-lla, però, ha fet molt més que limitar-sea demanar el compliment de la sentèn-cia. Ha fet activisme amb discursos ab-randats com aquest: “Aragó i Barbastrehem de ser tenaços. Endavant. Hem d’a-conseguir-ho. Tardarem més o menys.Però hem d’anar endavant. Aconsegu-irem per a Aragó les obres d’art sacre di-positades al Museu de Lleida”.

4El nomenament del bisbe Omellaper Oriol Domingo

12 novembre 2015

Eixample| 8

líniaeixample.cat

Joana Serrat enlluerna elGolferichs amb la seva músicaCONCERT4La jove cantant icompositora vigatana Joana Se-rrat va ser divendres passat alCentre Cívic Golferichs per pre-sentar el seu tercer disc DearGreat Canyon, que va veure lallum l’any passat.

Amb la sala plena, desprésque al llarg del dia s’esgotessinles entrades, Serrat va oferirun magnífic concert on va de-mostrar que, tot i la seva jo-ventut, ja fa temps que ha dei-xat de ser una promesa musicalper convertir-se en una de lesveus més solides i consolidadesde l’escena musical catalana.

Al llarg del concert Serrat va fergal·la, una vegada més, de laseva proximitat i familiaritatamb un públic que va gaudird’unes cançons que combinen elfolk i el rock d’arrels americanesamb un toc pop.

Dear Great Canyon és eldisc que ha consolidat Serrat iamb cançons com ‘Flowers onthe hillside’, ‘Green grass’, ‘Stopfeelin’ blue’ o ‘So clear’ diven-dres va demostrar que la grancol·lecció de vinils amb la qualva créxier -Neil Young, Roy Or-bison, Bob Dylan...- la van in-fluir magistralment.

PARTICIPACIÓ4Els 400 veïnsque el passat diumenge 25 d’oc-tubre van participar en la votació,organitzada per la plataformaRecuperem el Niza, sobre el futurde l’espai on hi ha l’antic cinemavan apostar de forma majoritàriaperquè l’espai es destini a unequipament per al barri i, sobre-tot, al fet que no s’hi construeixiun supermercat Mercadona.

Entre les opcions que els par-ticipants podien escollir en la vo-tació, la preferida va ser l’aposta

per un ateneu que faci d’espaicol·lectiu per a les entitats.

Al llarg del dia, a banda de lapresentació dels resultats, tambées va fer un repàs a través de lamemòria històrica de l’espai iuna marxa reivindicativa per ma-nifestar, una vegada més, el rebuigal Mercadona i la demanda d’unespai per als veïns.

Des del seu naixement la pla-taforma ha reivindicat que el ba-rri de la Sagrada Família té unamanca d’equipaments i aposten

per canviar el model de barri ac-tual basat “en l’especulació per lapressió turística” per un on elsveïns guanyin protagonisme.

Ara, tal com explica Joan It-xaso, un dels portaveus de la pla-taforma “caldrà veure quina po-sició adopten els propietaris quanes reuneixin amb l’Ajuntamentper tractar la qüestió”. Itxaso, a di-ferència de la situació amb l’an-terior govern, veu el consistori“disposat a valorar” la compra del’interior del solar.

Sagrada Família | 30.000 persones a les jornades de portes obertes30.000 persones van visitar entre el 23 i el 25 d’octubre la Sagrada Família durant les jornades deportes obertes. Les entrades s’havien esgotat dies abans. D’altra banda, l’arquitecte director de la

construcció, Jordi Faulí, va explicar el primer dia de portes obertes que en els pròxims anys les obresse centraran en les sis torres centrals. Es construiran amb blocs de pedres de grans dimensions.

Joana Serrat, en una imatge promocional d’arxiu. Foto: Albert Eritja

Els veïns volen un ateneu al Niza

400 veïns han participat en el procés participatiu. Foto: Recuperem el Niza

Les obres que una empresa cons-tructora estava fent sense lli-cència en un solar de la Gran Via,entre Lepant i Padilla, ja han es-tat precintades per part del Dis-tricte. L’empresa també estavareformant un edifici contigu migabandonat ubicat a l’interior d’a-questa illa per tal de construir-hiun concessionari de cotxes.

El cas el va destapar l’Asso-ciació de Veïns del Fort Pienc aprincipis de setembre a causadel fort soroll que feien les obres.Va ser el 29 de setembre, amb unainspecció per part del Districte,quan es va comprovar que s’es-taven fent unes obres, tant al so-lar com a la parcel·la de l’edifici,quan en realitat aquests espais ha-vien estat qualificats de zona ver-da per acollir un futur parc urbà.

Segons ha explicat El Perió-dico, el passat mes de maig l’em-presa Motor Repris de Automo-ción va presentar un projecteper fer un concessionari, però desdel Districte se’ls va advertir quenomés es podien dur a termeobres menors a l’interior, com arafer paviment i pintar. Durant lainspecció del 29 de setembre,però, l’inspector va comprovar

que s’estaven fent obres il·legalsque no estaven previstes al co-municat de reforma tramitat.

Tot i que els veïns del FortPienc han demanat en nombrosesocasions que la zona es converteixien un parc, la qüestió no formapart de l’agenda més immediatadel Districte. De moment, el quesí és una realitat és l’expedient san-cionador obert a l’empresa.

Abans de l’inici de les obres el solar estava tancat. Foto: Google Maps

Aturen unes obres sense permís en un solar de la Gran Via» L’empresa hi volia fer un concessionari tot i ser un parc urbà

» El cas el va denunciar el setembre l’Associació de Veïns del Fort Pienc

RedaccióFORT PIENC

| 10Eixamplelíniaeixample.cat 12 novembre 2015

L’antiga seu de l’ONCE ja és un nou pol d’equipaments

SANT ANTONI4L’antiga seu del’ONCE del barri de Sant Anto-ni, situada al número 66 del ca-rrer Calàbria, va reobrir les sevesportes l’última setmana d’octu-bre reconvertida en un nou pold’equipaments per al barri.

L’edifici, en desús des del2007, té 11.000 metres quadratsdestinats a usos veïnals i a serveismunicipals. Acull l’Aula de For-mació de Persones Adultes PereCalders, el Centre de Normalit-zació Lingüística, l’empresa BSM,la Direcció d’Atenció Ciutadanai un auditori amb capacitat per a186 persones.

Amb motiu de la reoberturade l’espai, el passat 24 d’octubrees va celebrar una festa d’inau-guració que va provocar que estallés el carrer. Al llarg del matíla zona es va transformar enl’escenari d’una cercavila, ambtrabucaires i tallers per als méspetits. La festa també va comp-tar amb la presència de l’alcal-dessa, Ada Colau, que es vacomprometre a dotar de mésequipaments el barri de SantAntoni. Al llarg del dia es vanobrr les portes per tal que elsveïns poguessin conèixer l’edi-fici des de dins.

La Generalitat va declarar a fi-nals d’octubre bé d’interès na-cional, en la categoria de conjunthistòric, les Cases Cerdà.

Els tres edificis, que origi-nalment eren quatre, estan ubi-cats a l’encreuament dels ca-rrers Roger de Llúria i Consellde Cent i són la plasmació con-creta dels postulats urbanístics

del Pla Cerdà. Les cases van serconstruïdes d’acord amb una deles tipologies proposades per alsxamfrans en el Pla Cerdà del1859, projectat per IldefonsCerdà. Deuen el seu nom alpropietari dels terrenys, JosepCerdà i Soler, un comerciantbarceloní que es va encarregarde promoure la construcció d’a-quests edificis, que en un primermoment van ser batejats com a’La Plaça Cerdà’, i que van serels primers de caràcter plurifa-miliar construïts a l’Eixample.

La seva construcció va finalitzarel 1863.

Les Cases Cerdà es van ai-xecar seguint unes mateixes di-rectrius tant en la construcciócom en la seva decoració. La ti-pologia que van adoptar es vamantenir vigent durant bonapart de la segona meitat del se-gle XIX. A la decoració de les se-ves façanes s’hi pot apreciar latradició barcelonina de les casessenyorials del segle XVIII i, enaquest cas, concretament en lespintures de l'italià Bellamini.

Les Cases Cerdà són des de fa dues setmanes bé cultural d’interès nacional. Foto: Arxiu

Declaren bé cultural d’interèsnacional les Cases Cerdà

RedaccióEIXAMPLE

Imatge de l’auditori que el nou pol d’equipaments acull. Foto: Ajuntament

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 12 líniaeixample.cat 12 novembre 2015

| 14Eixamplelíniaeixample.cat 12 novembre 2015

Gran Via amb Nàpols tindrà unaàrea provisional per a gossos

EQUIPAMENTS4L’Ajuntamentha començat a construir aques-ta setmana una nova àrea pro-visional d’esbarjo per a gossosi una zona d’estada per a via-nants en un solar que fa canto-nada amb la Gran Via de lesCorts Catalanes i el carrer deNàpols.

Està previst que les obresdurin tres mesos i tenen unpressupost de 200.000 euros.El pati interior del solar seràl’espai que es destini als gossos,mentre que el perímetre seràper als vianants. Aquesta zonad’esbarjo per als gossos tindrà

molt d’espai lliure perquè elsanimals puguin córrer i diversesconstruccions prefabricadesdeformigó perquè els gossos pu-guin jugar. La zona estarà deli-mitada amb una tanca d’1,80metres feta de materials que noprovoquen danys a les potesdels gossos ni permeten que hipassin el cap.

L’objectiu de l’Ajuntamentés, tal com expliquen des delDistricte, “que tots els districtesde la ciutat disposin, com a mí-nim, d’una àrea d’esbarjo per agossos de 700 metres quadratso més”.

L’Ajuntament va aprovar a finalsd’octubre la reordenació de lesterrasses de bars i restaurants dedos carrers més del districte: elpasseig Sant Joan i l’avingudaMistral.

La nova regulació d’aquestsespais permetrà que es dobli elnombre de taules actual. Estracta d’una ordenació previstaper l’ordenança de terrasses de2013, que ara està en una fase derevisió. En el cas del passeig deSant Joan l’ordenació buscaagrupar, tal com expliquen desdel Districte, “les terrasses deltram entre Diagonal i Arc deTriomf en les zones d’estada i ocicreades després de la recentreurbanització de la via”. L’ob-jectiu és, afegeixen des del Dis-tricte, “segregar les zones detrànsit de vianants de les d’es-tada per garantir l’harmonitza-ció de les necessitats de tots elsusuaris del passeig”. Així doncs,en total al passeig de Sant Joanhi haurà a partir d’ara 27 te-rrasses amb superfícies dife-rents, ja que han estat adaptadesde forma específica.

A banda d’aquestes 27, querepresenten un total de 367 tau-les, a la majoria de xamfrans laComissió Tècnica de Terrassespodrà autoritzar la col·locació deterrasses dels locals que estiguinsituats total o parcialment almateix xamfrà.

D’altra banda, a l’avingudaMistral, del barri de Sant Antoni,el Districte ha decidit agrupar lesterrasses a les parts més amplesde l’avinguda i, tal com expliquendes del Districte, s’ha apostatper crear “set espais distribuïtspels cinc trams de l’avinguda

adaptats a la configuració urba-nística de cadascun d’ells”. Aixídoncs, la nova ordenació per-metrà que la xifra tota de taulespassi de 73 autoritzades a 132. Dela mateixa manera que en el casdel passeig de Sant Joan, les ca-dires han de ser iguals i les tau-les d’una mida determinada.

Des del districte han explicatque “els criteris seguits per ela-borar les dues ordenacions sin-gulars han estat garantir el flux devianants, la correcta compagi-nació d’usos i la seguretat dels via-nants i cambrers”.

Les terrasses del passeig de Sant Joan tenen nova regulació. Foto: Arxiu

Avança la reordenació de lesterrasses dels locals del districteRedaccióEIXAMPLE

Imatge del solar on s’ha començat a fer l’àrea per a gossos. Foto: Google Maps

| 16Barris al dialíniaeixample.cat 12 novembre 2015

Lluitar contra la pobresa alimen-tària i el malbaratament, participaren la reducció de l’exclusió, con-tribuir a l’exercici del dret a una ali-mentació suficient i saludable pera tothom, promoure la utilitzaciómés eficient dels recursos i contri-buir al desenvolupament sosteni-ble per a un món més net. Aquestssón els objectius bàsics de la feinadel Banc dels Aliments, l’entitatque, des de l’any 2009, organitzaanualment el Gran Recapte, unacampanya de recollida d’alimentsbàsics que busca garantir que lespersones més necessitades delnostre entorn rebin l’ajuda ali-mentària que necessiten en el seudia a dia. El president de l’entitat, Eduard

Arruga, explica que encara avui250.000 persones necessiten l’a-juda del Banc dels Aliments, tot ique celebra que aquesta xifra noaugmentés l’any passat. En aquestsentit, el Banc dels Aliments asse-gura que, segons les darreres xifresoficials, aproximadament el 20% de

la població catalana viu en situacióde pobresa.En l’última edició del Gran Re-

capte es van recollir més de 4.600tones d’aliments a tot el país (ba-tent àmpliament el rècord dequantitat d’aliments aconsegui-da en darreres edicions) i, per tant,el repte d’enguany és, com a mí-nim, igualar els resultats del 2014. Per tal d’assolir aquesta fita, el

27 i el 28 d’aquest mes, que és el

cap de setmana triat per a la sete-na edició del Gran Recapte, s’ubi-caran més de 2.000 punts de re-collida de queviures a mercats i su-permercats de tot el país.

BUSCANT VOLUNTARISSi bé l’objectiu del Gran Recapte ésaconseguir aliments, aquesta tascano es pot dur a terme sense lacol·laboració de les desenes de mi-

lers de voluntaris que dediquenuna estona del seu temps durant elcap de setmana al Banc d’Aliments.Uns 23.000 voluntaris van parti-

cipar en el Gran Recapte de l’any pas-sat, però de cara a l’edició d’enguany,l’organització s’ha marcat com a ob-jectiu que la xifra de voluntaris crei-xi fins als 25.000. Per assolir-ho, el Bancdels Aliments ja ha posat en marxala campanya de captació de volun-taris, que es pot formalitzar al portalweb informatiu d’aquesta campan-ya solidària (http://www.granrecap-te.com/ca/voluntariat).El formulari permet apuntar-se

com a voluntari (que cobreix unes3 o 4 hores durant el cap de setma-na) o com a coordinador (l’encarre-gat de coordinar un equip d’entre 2i 5 persones per torn).Un cop s’hagin acabat les re-

collides, el mateix dia 28 també serànecessària la col·laboració de mésgrups de voluntaris que s’encarre-garan de separar i classificar els ali-ments que arribin a les quatre seusque el Banc té a cadascuna de lesprovíncies del país. El procés d’ins-cripcions per a aquesta part delGran Recapte ja està en marxa i espot formalitzar al mateix lloc webde la campanya.

Objectiu: 4.600 tones» Els dies 27 i 28 d’aquest mes se celebrarà la setena edició del Gran Recapte,

l’acció que organitza el Banc dels Aliments per garantir una cobertura alimentària bàsica

SOLIDARITAT4Tot tipus d’a-juda és benvinguda, però l’objec-tiu primordial del Gran Recapte ésaconseguir aliments nutritius dellarga durada, com ara oli, llet i al-tres derivats lactis, llegums cuits iconserves de carn i de peix.Al mateix temps, el Gran Re-

capte vol crear consciència i sen-sibilitzar la societat respecte alproblema del malbaratament ali-mentari.

Les quatre sucursals del Bancvan distribuir més de 22.000 tonesd’aliments durant el 2014, que esvan encarregar de repartir unes700 entitats socials.A més, per a totes aquelles

persones que tinguin dificultats perdesplaçar-se fins als punts de re-collida, l’organització ha habilitatl’opció de fer una donació d’ali-ments online des del mateix por-tal web de la campanya.

Aliments de llarga durada

Uns 250.000 catalansnecessiten l’ajuda delBanc dels Aliments

RedaccióBARCELONA

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

El repte serà, com a mínim, igualar les 4.600 tones d’aliments que es van recollir l’any passat. Foto: Arxiu

12 novembre 2015

Comerç| 18

líniaeixample.cat

Encants Nous celebra unaonzena fira molt solidària

MOSTRA4L’Eix Encants Nousva celebrar dissabte passat laseva onzena Fira comercial a laplaça Enamorats durant tot eldia, un esdeveniment que vaoferir activitats per a tota la fa-mília, en especial per als mésmenuts. De fet, hi va haver cas-tells inflables, llits elàstics i tallersde tota mena.

Per altra banda, els comer-ciants de l’associació van podertreure els seus productes al ca-

rrer durant una jornada que vaestar marcada per un fort ca-ràcter solidari.

L’entitat Enllacem les nostresmans va fer una recollida soli-dària d’aliments durant la fira, unmenjar que més tard dedicarà alsmés necessitats. Per la seva ban-da, la parròquia de Sant Ignasitambé va efectuar el seu propi re-capte d’aliments. Dos aspectes, elsolidari i el familiar, que van es-tar molt presents durant la fira.

Bona acollida del MercatTradicional de Sagrada FamíliaFIRA4Més de 100 botigues, en-tre associats i artesans, van par-ticipar en el Mercat Tradicionalde l’Eix Sagrada Família, que vatenir lloc els dies 17 i 18 d’octu-bre al carrer Provença –entreMarina i Castillejos–.

La cita va oferir una mostrad’oficis antics, tallers d’artesaniai un espai amb productes arte-sans, tot això envoltant d’unambient familiar amb jocs in-fantils i espectacles diversos.

Des de l’associació expliquenque van quedar “molt satisfets”amb la mostra i ja treballen decara a la pròxima campanya deNadal.

Una altra de les accions queprepara l’eix és un sorteig d’uncreuer entre els clients de l’as-sociació i venda de marxandat-ge especial, els beneficis delsquals aniran a parar a la inves-tigació de la trombosi per al’Hospital de Sant Pau.

Després d’anuncis amb calen-daris d’execució incerts i poccreïbles i tot un reguitzell detroballes arqueològiques roma-nes i medievals al subsòl de l’e-quipament –entre altres pro-blemàtiques–, les obres de re-modelació del Mercat de SantAntoni sembla que ja veuen lallum al final del túnel. Fa pocsdies l’Institut Municipal de Mer-cats (IMMB) va anunciar l’ad-judicació de l’execució de lesobres restants per completar laremodelació a la unió temporald’empreses (UTE) de Copcisa,Scrinser i Sacyr i a la d’Elecnori Alainsa, les quals representenuna inversió de 22,9 milions.

L’IMMB també va afirmarque aquestes dues noves fases dela remodelació arrencaran a fi-

nals d’any i preveu una duradade 22 mesos, raó per la qual escalcula que finalitzaran a finalsdel 2017, tal com ja va avançar elregidor del Districte, Agustí Co-lom, en una entrevista a la pas-sada edició de Línia Eixample.

Les dues últimes fases de lesobres es desenvoluparan pa-ral·lelament, tot i que s’encarre-garan d’àmbits diferents. Peruna banda, es vol finalitzar la res-

tauració pròpiament dita de l’e-difici, adequar les parades i col·lo-car ascensors i escales mecàni-ques per accedir al subterrani.

L’altra fase estarà adreçada aadequar l’espai museístic infe-rior –d’acord amb les indicacionsdel Servei d’Arqueologia– per talde facilitar l’accés perquè siguinvisitades. A més, en aquestaplanta del subsòl s’instal·larannous operadors comercials.

La reforma del Mercat de SantAntoni acabarà a finals del 2017» El consistori confirma la informació avançada el mes passat pel regidor Agustí Colom en una entrevista a aquesta publicació

RedaccióSANT ANTONI

Gastronomia | El Tapantoni de tardor arrenca demà La ruta de tapes per excel·lència de l’Eixample arrencarà demà. I és que torna el Tapantoni –en la seva

versió de tardor– un esdeveniment que s’allargarà fins al 29 de novembre i que dinamitzarà el barri de Sant Antoni amb tapes de tot tipus. Enguany participaran 46 establiments, que oferiran tapa i

beguda a 2,50 euros o un menú especial a 25. La ruta està organitzada per Sant Antoni Comerç.

Les obres van començar l’any 2007. Foto: Ajuntament

Colom assumeix l’àrea deComerç que liderava Ortega

CARTIPÀS4La renúncia del jaexregidor Raimundo Viejo –queformarà part de les llistes de Po-dem per al Congrés– està tenint,de retruc, un especial efecte so-bre el comerç de la ciutat. I ésque la figura del comissionat deComerç, Consum i Mercats, quefins aleshores requeia en MiquelOrtega, desapareix.

Ortega passa a ser el cap degabinet de la primera tinençad’alcaldia, un càrrec que fins araocupava Eloi Badia, que assu-meix les competències de Viejoal capdavant de Gràcia.

A partir d’ara, les funcions alcapdavant de les àrees de Co-merç i Mercats les agafa el re-gidor d’Ocupació, Empresa iTurisme i del Districte de l’Ei-xample, Agustí Colom. De lescompetències relacionades ambConsum se’n farà càrrec el co-missionat d’Economia Social iCooperativa, Jordi Via.

El relleu al capdavant de l’à-rea de Comerç es produeix en unmoment delicat en les relacionsentre botiguers i consistori, ambla problemàtica latent del topmanta, entre altres.

Agustí Colom també és regidor de l’Eixample. Foto: Arxiu

12 novembre 2015

Esports| 20

líniaeixample.cat

L’edifici de l’Antiga FàbricaDamm de l’Eixample va acollirdilluns passat la quarta GalaEstrelles del Futbol Català de laFederació Catalana de Futbol(FCF), un esdeveniment que re-coneix any rere any els millorsfutbolistes de la temporada.

Entre els guardonats d’en-guany hi ha el jugador del Bar-ça, Gerard Piqué, que va ser no-menat Millor jugador, mentreque la també blaugrana, AlèxiaPutellas, va rebre el premi a laMillor jugadora de l’any.

Els guardons a millors en-trenadors van recaure en SergioGonzález –tècnic de l’Espan-yol– i en Xavier Passarrius, delCatgas Santa Coloma de futbolsala. Els colomencs també vanrebre un altre premi de la mà de

Dani Salgado, considerat millorjugador de futbol sala. En aques-ta mateixa categoria, però enl’àmbit femení, va sortir escolli-da Nerea Vilalta, del CFS Rubí.

En la categoria de millorsgols, va ser l’arlequinat AntonioHidalgo el guanyador amb unxut que va entrar per tot l’escai-re en un partit on el seu equip, elSabadell, va derrotar el Leganés.Hidalgo va aprofitar la gala per

anunciar la seva retirada delfutbol actiu després de 19 anys.

Seguint amb els gols, Jona-than Soriano, jugador del Salz-burg, va rebre el premi al Màximgolejador, ja que n’ha fet 43 en-guany.

Xavi Estrada va rebre el pre-mi al Millor àrbitre, mentre quel’experico Raúl Tamudo va acon-seguir el premi del jurat per laseva trajectòria.

La gala va reunir el bo i millor del futbol català. Foto: FCF

L’Antiga Fàbrica Damm esdevél’epicentre del futbol català» La quarta edició de la Gala Estrelles omple el recinte cerveser» Els culers Gerard Piqué i Alèxia Putellas, millors jugadors de l’any

Més de 27.000 participantsen la Cursa de la Dona

ATLETISME4Un any més, laCursa de la Dona va aplegar unbon nombre de participants quevan córrer contra el càncer demama diumenge passat. Segonsels organitzadors, es van recap-tar 130.000 euros per a aques-ta causa.

Enguany se celebrava l’on-zena edició d’aquesta competi-ció, que va sortir de l’avingudaReina Maria Cristina i va fina-litzar a Rius i Taulet, després derecórrer de pam a pam el dis-tricte de l’Eixample en un reco-rregut de 7,8 quilòmetres. Enl’àmbit esportiu, la guanyadora

va ser Wafaa Axtadou, que vacreuar en primera posició la lí-nia de meta amb un temps finalde 30 minuts i 50 segons. La ca-talana Montse Carazo va fina-litzar segona, a sis segons de Ax-tadou. Loida Reyes va comple-tar el podi.

Un cop finalitzada la carrera,les participants van poder gau-dir de la Plaça de l’Univers, unespai instal·lat a l’esplanada dela Fira que va oferir una classemagistral d’aeròbic i va acollir ellliurament dels trofeus a lesvencedores, tot i que diumengetothom hi va sortir guanyant.

Jornada agredolça per alsequips de bàsquet del districteBÀSQUET4Dues victòries i unaderrota ajustada. Aquest va ser elbalanç del Safa Claror, el RamonLlull i la UE Gaudí en la darrerajornada de lliga.

El Claror, a Copa Catalunya,va aconseguir una important vic-tòria a casa davant l’AESE hos-pitalenc per 72 punts a 58. Aquestresultat permet els de SagradaFamília ascendir a la catorzenaposició per començar a miraramunt per tal de redreçar el mal

inici de competició: només hanguanyat dos partits i n’han per-dut sis. Dissabte juguen a domi-cili contra el Reus.

El Ramon Llull, per la sevabanda, va perdre 60 a 67 a casacontra el Tecla Sala, una derrotaque els deixa últims al seu grupde Segona. Dissabte reben elsMaristes a casa.

El Gaudí, a Tercera, va vèncerel BC Martorell B per 81 a 42 i re-brà diumenge a casa l’Òdena.

Una caminada solidària a favordels refugiats al Fort Pienc

MARXA4El barri del Fort Piencva posar el seu granet de sorraper ajudar els refugiats que fugendels conflictes bèl·lics arreu delmón amb una caminada solidà-ria que va tenir lloc el passat dis-sabte 24 d’octubre entre el Po-liesportiu de l’Estació del Nordi el passeig Sant Joan.

L’esdeveniment va estar or-ganitzat per l’Associació de Co-merciants de l’Eix Fort Pienc, elCentre Esportiu Municipal Es-

tació del Nord i l’Associació Co-missió Catòlica Espanyola deMigracions (ACCEM), una ONGque ajuda refugiats des de fa mésde 50 anys.

Des de l’associació de boti-guers informen que la caminadava desenvolupar-se correctamenti que hi van prendre part unes 60persones, que van poder gaudirde la Fira de la Salut que hi ha-via instal·lada al final de la ca-minada, on també van esmorzar.

RedaccióEIXAMPLE

Barcelona es va tenyir de rosa durant un dia. Foto: Cursa de la Dona

Festa | Diumenge inclusiu al passeig Lluís CompanysPersones amb discapacitat i sense van participar diumenge passat en la tercera edició

del Diumenge Inclusiu, una iniciativa que vol difondre les modalitats d’esport adaptat i animar tothom a practicar-lo. Durant la jornada, els assistents van poder practicar esports

com el futbol, el voleibol, la petanca o el rugbi en la seva versió adaptada, entre altres.

| 22Agendalíniaeixample.cat 12 novembre 2015

[email protected]

AGENDA MENSUAL

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

FINS AL 15 DE NOVEMBRE16:00-24:00 Els cinemes Girona projecten 52pel·lícules procedents de 20 països en el marcde la Casa Àsia Film Week. / Cinemes Girona.

DIMARTS 24 DE NOVEMBRE19:00 Lectures escèniques amb directors d’obresdel Teatre Nacional de Catalunya. En aques-ta ocasió es parlarà sobre Patetisme il·lustrat,de Carles Santos, que també hi serà present./ Biblioteca Sagrada Família.

DIMECRES 25 DE NOVEMBRE12:00 Conferència Angélica Liddel: Shakespea-

re des d’una perspectiva de gènere, a càrrec deRemedios Perni, investigadora de la Univer-sidad de Murcia. / Facultat de Filologia de l’e-difici històric de la Universitat de Barcelona.

DURANT AQUEST NOVEMBREMatí-Tarda Exposició Acte 33: Matteo Guidi i Giu-

liana Racco. The artist and the Stone, una mos-tra que tracta sobre la mobilitat, la ciutada-nia, el desig i les obligacions. / Fundació Su-ñol (c/Rosselló, 240).

FINS AL 26 DE NOVEMBREMatí-Tarda For sale, una exposició dins de lanova edició de Fotointerpretacions, un pro-jecte de creació comissariat per Consuelo Bau-tista que es basa en la relació de la fotogra-fia amb la literatura. / Biblioteca Esquerra del’Eixample.

DIUMENGE 15 DE NOVEMBRE10:30Bufa que bufaràs. Concert Tubs i tubes, ones podran descobrir les possibilitats infinitesdels instruments de vent, amb Joan Domè-nech, Víctor Ferragut i Maria Puertas. / L’Au-ditori de Barcelona.

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE12:00 Storytime for babies. Where do you live?,és una activitat a càrrec de Kids & Us gratuï-ta i que narrarà contes en anglès a nens i nensd’1 a 3 anys. / Biblioteca Sofia Barat.

DISSABTE 14 DE NOVEMBRE18:00 Partit de bàsquet entre el Ramon Llull iels Maristes de Sants-les Corts, corresponenta la novena jornada de Segona categoria. /Pavelló de l’Estació del Nord.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Cançons i danses populars per cantari ballar, tot descobrint pinzellades dediverses cultures del planeta. A càrrecde Rah-mon Roma i Oriol Cases. /Centre cívic Sagrada Família.

Ballaruga d’arreu del món

Demà dv. 13 de novembre a les 18:00

Taula rodona sobre la figura del míticagent cinematogràfic de l’espionatgebritànic, 007 James Bond, que re-flecteix les novel·les de Ian Fleming.Modera Francesc Sirvent, president delClub de Amigos de James Bond. /Botiga Fnac del Triangle.

Taula rodonaTé futur James Bond?

Ds. 14 de novembre a les 19:00

L’Auditori presenta l’obra El amor bru-jo, del gran compositor Manuel de Fa-lla, interpretada per l’Orquestra Sim-fònica de Barcelona i dirigida pel di-rector Michal Nesterowicz i AlbertGuinovart. / L’Auditori.

El amor brujo, de Manuel de Falla

Demà dv. 13 de novembre a les 20:30

Partit de bàsquet corresponent a la des-ena jornada de Copa Catalunya. ElSafa intentarà sortir de la part baixade la classificació. / Esportiu Claror.

Partit de bàsquetSafa-CB Valls

Dg. 22 de novembre a les 12:30

| 24 líniaeixample.cat 12 novembre 2015 Pròxima edició: 15 de desembre

Eixample 57

Documents

Transcript of Eixample 57