Ressenya del creixement urbanístic de Vic al llarg de la història

reportatge: p12-13

La Serra-de-Senferm, un nucli a l’extrem sud de la ciutat

el barri: p16-17

El banc d’aliments cobreix les mancances bàsiques dels més necessitats

solidaritat: p19

Vic.cat Revista d’informació de la ciutat p03vic.cat: sumari i editorial

edició: Ajuntament de Vic

direcció: Rosa M Sanjaume

redacció: Pili Pascual i Txell Vall.

fotografia: Pere Tordera, Adrià Costa,

Martí E. Berenguer, Ag+ i VicJove.

Vic.catAjuntament de Viccarrer de la ciutat 108500 VicTel. 93 886 21 00E-mail: vic.cat@vic.cat

disseny original: Guillem Soldevila

maquetació: GS Grâfica,

www.gsgrafica.com

dipòsit legal: GI - 1588 - 2007

imprès en paper ecològic

Grans extensions de camps de cereals i petites hortes de temporada, explotacions ramaderes de porcs i de vaques i també aviram per a consum familiar. Així es podria resumir el paisatge agrícola i ramader de la comarca d’Osona, una zona geogràfica marcada pel clima continental amb altes temperatures a l’estiu i fred intens a l’hivern, embolcallat per la nostra característica boira.

L’economia rural i els sectors derivats sempre han estat molt presents a la societat vigatana i osonenca i han complementat perfectament altres sectors com l’industrial o el comercial. El pes del sector agrícola-ramader i agroalimentari s’ha mantingut al llarg dels anys i tot i que s’ha reduït en nombre d’explotacions ha conservat un pes específic molt important dins la nostra economia. Un pes econòmic, però, també testimonial, una essència que ens caracteritza i ens diferencia d’altres capitals catalanes. Vic és rural i s’enorgulleix de ser-ho. La nostra ciutat alça ben alt l’esten-dard de la Catalunya rural, de la Catalunya arrelada a la terra que sap apreciar la qualitat d’uns productes, que sap viure del sector primari i projectar-lo cap al futur amb noves idees i projectes interessants per rendibilitzar-lo.

L’impuls que l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic ha sabut donar al món rural respon a la premissa de donar les mateixes oportunitats a tots els vigatans i vigatanes, tant els que habiten el nucli urbà com els que han optat per la vida a pagès. És fàcil deixar-se arrossegar pel pes dels 40.000 habitants que viuen a la ciutat de Vic davant les 661 persones que ho fan a l’entorn rural del municipi. Però l’obligació de qualsevol consistori és equilibrar les necessitats dels ciutadans i potenciar els col·lectius que tenen menys força, els que són, inevitablement, més ‘invisibles’.

Precisament es vol ‘visualitzar’ aquest entorn rural, potenciar-lo, donar-li les eines que li facin menys difícil la seva subsistència i també, per què no, convertir-lo en una marca de la ciutat que ens doni valor, en un element qualitatiu que es permeti marcar distàncies respecte al nostre entorn.

Cal fer una crida, però, a l’autoestima. Cal que tots ens adonem que el nostre paisatge, els nostres camps, els boscos i els productes derivats que ens caracteritzen i que són ben típics de la ciutat com pot ser la llonganissa, en primer lloc, els hem d’esti-mar i, en segon lloc, els hem de convertir en el millor instrument de defensa del territori i també del país. Fer país és defensar uns valors i una identitat conjunta. Comencem per tant per casa nostra i anem avançant.

Mantenir i potenciar l’essència rural

sumari juny 2009

p14 cultura: ccvics

p15 participació: consell ciutat

p04-07 reportatge:vic manté el seu esperit rural

p16-17 barris de vic: serra-de-senferm

p08-11 notícies: actualitat informativa

p12-13reportatge: evolució urbanística de vic

p18 residència:el nadal

p22-23 agenda: actes tardor-hivern

p19 solidaritat:banc d’aliments

reportatge: vic ruralp04p04

Vic rural tambéVic és una ciutat que té 40.000 habitants i un potent nucli urbà configurat per barris amb la seva peculiar personalitat. No obstant això, encara hi ha 250 masies que configuren el paisatge rural de Vic, algunes d’elles abocades a les activitats agrícoles

i ramaderes i altres que han passat a ser únicament residències. El Vic rural encara existeix i és voluntat de l’Ajuntament de Vic preservar-lo i potenciar-lo com una de les característiques innates que no s’han de deixar perdre.

Vic.cat Revista d’informació de la ciutat p05

El terme municipal de Vic té una extensió de 30km2 i està situat a 484 metres sobre el nivell del mar. Dóna nom a una extensa plana que combina les concentracions urbanes amb la producció agrí-cola i ramadera i les activitats derivades. La ciutat de Vic és la que més ha desenvolupat la seva capacitat urbana fins arribar als 40.000 habitants actuals. Potser és per això que no es coneix tant la seva faceta rural, també important, ja que hi ha molts vigatans i vigatanes que viuen a pagès o que basen l’economia familiar en aquesta activi-tat. Vic, a més a més, té un nucli rural com és la Guixa, antic terme de Sentfores que es fa agregar a Vic l’any 1931.L’aposta de l’actual consistori vigatà passa rea-litzar diferents accions en l’àrea rural del terme mu-nicipal de Vic per tal que els seus habitants tinguin els mateixos avantatges que els que viuen al nucli urbà. Així doncs, fa pocs mesos s’han asfaltat

quatre camins i se n’està executant un cinquè (a l’Armengol, a Gatillepa, a can Cassola, el camí veïnal situat al nord de la Guixa i el camí ral entre Vic i Malla des de can Sibiu a can Soler) inclosos en el Fons Estatal d’Inversió Local i està previst demanar-ne sis més en la propera convocatòria d’aquest fons per a l’any 2010. El manteniment de camins també ha arribat al que va del pont del Bruguer fins a Calldetenes i més endavant s’es-tendrà fins a Folgueroles.Una altra de les accions que es desenvolupen en aquests moments és la senyalització de totes les masies i cruïlles de camins a través d’uns moderns i clars cartells indicatius. D’aquesta manera el des-plaçament per les zones rurals es simplifica. Amb l’objectiu de millorar el subministrament d’aigua a moltes masies que encara depenen exclusivament de pous o dipòsits propis, l’Ajunta-ment de Vic promourà la portada d’aigua de xarxa

a pagès. Concretament la primera acció que es durà a terme aquesta tardor serà la de la zona de la carretera de Prats, que afavorirà un bon nombre de masies. Amb l’abastament de l’aigua s’aconse-gueix solucionar problemes vinculats a la contami-nació per nitrats i també l’escassetat d’aigua que hi pot haver en determinades èpoques de l’any.Cal destacar que enguany també s’ha posat en funcionament el servei rural de la guàrdia urbana, un servei que consisteix a fer rondes periòdiques a les cases de pagès de la ciutat amb la voluntat de treballar per millorar la seguretat. Els agents realit-zen una fitxa de cada casa de pagès per conèixer quines són les condicions tant de les cases com de les persones que hi viuen i així estar més ama-tent a les necessitats diverses que puguin tenir. El servei està coordinat amb els Mossos d’Esquadra, que també realitzen el servei en una part del terme municipal.

Promoure els productes de la terraFa pocs mesos Vic estrenava una innovadora màquina expenedora de llet al bell centre de la ciutat, a la plaça de Santa Clara. Llet de vaca, com la d’abans sense intermediaris, directament del productor al consumidor. Diuen els qui els agrada la llet que és un gust que ja gairebé l’havien esborrat de la seva memò-ria, el de llet de pagès de quan eren petits, el de la nata que es fa al damunt i que es menja amb pa i sucre. Vic i Osona tenen productes de qualitat que poden rellançar-se i revaloritzar-se en un moment en què tot el que porta l’etiqueta de natural o ecològic està en voga. L’exemple de la llet pot estendre’s a altres productes com els que es cul-tiven als horts o els derivats de l’aviram. Els mercats no sedentaris de la ciutat (el del dissabte i el dimarts a la plaça Major) i el del diumenge al Remei-Estadi poden ser un bon lloc per comercialitzar aquests productes i ajudar al mateix temps els productors i la mateixa qualitat del mercat en qüestió. De fet, els ous de pagès, els bolets i diferents hortalisses provinents de la ma-teixa comarca sempre han estat presents als mercats i això ens ha distingit per davant de molts altres mercats.

Una nova viabilitat econòmicaLa promoció del sector agroalimentari i agroturístic està molt present al consistori vigatà i per aquest motiu el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Muncipal) preveu nous usos per a les cases de pagès amb l’objectiu que la gent que ha fet una clara aposta per viure-hi i per mantenir-les es pugui guanyar la vida amb noves formes d’entendre el món rural que complementin l’ús tradicional del camp. També s’han desprogramat 80.000m2 de sòl que es veia urbanitzable i que ha passat a no urbanitzable o bé a sòl urbanitzable periodificat, és a dir que es programa sobre les necessitats reals de creixement de la ciutat.

reportatge: vic ruralp06

p07Vic.cat Revista d’informació de la ciutat

Tothom ha sentit a parlar de Planes Bones. Tothom coneix la botiga que van tenir durant molts anys a la cantonada de la plaça amb el carrer Verdaguer i que es va convertir en un dels primers supermercats de Catalunya que venia, fins i tot, pollastres a l”ast. En Josep, propietari del Mas Planes Bones, diu que va veure la idea a Suècia i que ràpidament la va expor-tar a Vic per complementar la venda de productes de la seva horta, a la Guixa.El Mas Planes Bones té una extensió de terreny amb horta, on s’hi cultiven tomàquets, mongeta tendra, api, carbassó, enciams i escaroles de dife-rents varietats i un llarg etcètera de verdures segons la temporada. També hi ha una part dels camps destinats a cereals i bestiar, bàsicament truges i aviram. La producció va a parar a una parada que hi ha al mercat de la plaça Major però també es comercialitza en botigues. “Ara però ens arriba fruita i verdura de l’estranger, a preu molt baix i això fa molt difícil que la d’aquí es vengui”, explica en Josep que no veu amb gaire optimisme el futur de la gent que viu de pagès. “La qualitat costa molt d’apreci-

La Maria Mercè i en Tet –nom amb què anomenen sempre en Josep Maria– viuen durant els mesos d’estiu al Cel i també hi van els caps de setmana. La casa està situada en un entorn privilegiat, a dalt d’un turó, amb unes vistes magnífiques al Mont-seny i a la Plana de Vic. Durant la resta de l’any, la Maria Mercè i en Tet s’estan a Vic, on ambdós exerceixen de metges. Així doncs, la casa és un dels exemples, força habitual al terme municipal, de les cases que fan la funció de residència, amb un entorn i un espai de qualitat a pocs minuts en cotxe de la ciutat i molt ben comunicat, pel fet de tenir l’eix transversal i la C-17 molt a prop.El nom del Cel data de l’època en què el semina-ristes que estudiaven a Vic s’allotjaven en diverses cases, a les quals van posar noms. En aquest cas, el Cel està situat en un punt més alçat que els altres dos masos de la zona amb topònims que guarden una associació de significat religiós, com el Purgatori –una mica més avall– i l’Infern –que és la casa que ocupa el lloc més baix. A còpia de fer servir aquests noms, són els que finalment varen

En Santi i la Maria viuen a la Riera, situada a la riba del riu Mèder, entre la Guixa i Santa Eulàlia de Riu-primer. Tenen un miler de porcs amb jaç _tal com es tenien abans_ un centenar de vedells i aviram per al consum familiar. D’aquí a pocs mesos, ini-ciaran una nova activitat per tal de donar diferents viabilitats a l’explotació agrícola i ramadera que van heretar de l’avi i del besavi d’en Santi. Criaran pollastres ecològics, bestiar “amb qualitat de vida” tal i com expliquen, o sigui que menjarà pinso de camps sense ensulfatar i que tindrà espai per córrer i per picotejar. Viure a pagès ha canviat molt en les darrers dècades i la casa de prop de 1.500m2 de sostre els quedat molt gran per a les cinc persones de la seva família que hi viuen en aquest moment. Abans, a pagès acostumaven a ser molts germans i també era habitual que hi convisquessin oncles, mossos i algun masover que ajudés en les tasques del camp.Per tal de rendibilitzar l’espai, l’any 2001 i quan la

“Viure a pagès ha canviat molt”

“És molt difícil viure del camp”

“Hi residim una part de l’any”

Santi Serrabassa | La Guixa, 1961Maria Parramon | Sta Eulàlia de Riuprimer, 1962

Josep Saborit | La Guixa, 1941

Maria Mercè Franch | Vic, 1958Josep Maria Rafart | Vic, 1955

La Riera

Mas Planes Bones

El Cel

ar, moltes vegades el que decideix la compra és el preu”, afegeix.En Josep diu que ara “és molt difícil viure del camp” i per això no deixa de pensar mai noves formes d’ex-plotació per la finca. Ja té idees al cap que pensa desenvolupar en els propers mesos. Des de fa uns anys, també es dedica als càterings, a fer menjars in situ per a empreses, institucions o particulars. Persona inquieta, enèrgica i amb molta iniciativa també comercialitza les taronges valencianes sota la marca Boira. En Josep de Planes Bones va néixer en aquest mas que va comprar el seu besavi ara farà uns cent anys. És un mas que té molta aigua, de fet, tota la que necessita per regar els extensos camps d’horta. Per això, un vell molí identifica la propietat, un molí que abans feia pujar aigua a la casa i que ara ja està en desús. Els masos i els camps de conreu donen personalitat a la ciutat de Vic i li confereixen aquell plus de qualitat de vida tant anhelat. El Mas Planes bones és ara del color del pa, un color que es con-fon amb els camps de blat acabats de segar.

quedar inscrits al padró. Anteriorment, la casa ha-via dut el nom de Bellavista, tot i que consta arreu amb el nom actual del Cel.El Cel és una finca petita, de caràcter residencial, envoltada d’unes terres que actualment estan cultivades per un masover que, al mateix temps, també es cuida de diversos terrenys d’altres ma-sies que hi ha al voltant, tal com ens expliquen els seus propietaris. Una particularitat és que al jardí hi ha una escultura original de l’artista vigatà Josep Ricart, un encàrrec dels propietaris i que està pensada especialment per l’espai on està ubica-da, just davant de la casa i envoltada del paisatge impressionant de les muntanyes.Els masos amb ús residencial són força habituals al terme municipal de Vic. Es tracta d’una altra tipologia de casa que ha contribuït també a man-tenir-les habitades encara que no s’hi desenvolupi cap tasca agrícola i alhora ha facilitat que l’espai verd que les envolta aporti qualitat a l’entorn i també es preservi.

Maria es va quedar sense feina, van decidir con-vertir la part nord de la Riera –just al costat de la capella– en residència casa de pagès, un petit es-pai de tres habitacions rehabilitat per ser el màxim d’acollidor i tranquil. La Maria cuida tots els detalls i assegura un tracte exquisit a tots els hostes. També cuiden amb molta cura un petit hort de permacultura que té un disseny especial per a no ésser mai trepitjat. A través d’aquesta estructura es combinen adequadament les plantes dels conreus i es potencien els efectes de l’entorn per millorar la productivitat. La finca els permet treure els rendiments per viure’n però consideren que cada vegada és més difícil. Per això ara deixaran els vedells “pels elevats costos del pinso” i perquè és una carn “que cada vegada costa més de vendre pel seu elevat preu”. La visió que tenen en Santi i la Maria és totalment sostenible i per això tracen una relació harmoniosa amb el medi. És una filosofia de vida, una manera de viure a pagès.

p08 notícies: actualitat informativa de l’Ajuntament de Vic

abrilmaigjunyjuliolagostsetembreol’Estel i Pare Coll que van sortir de les escoles fins a l’entorn del Gurri, on van esmorzar i van realitzat una activitat educativa. La jornada d’aquest dia serveix per conscienciar els alumnes sobre la necessitat de preservar l’entorn.

Dimecres 10 i dijous 11El Congrés Eurovacum va analitzar l’actual situació del sector, a Vic L’Eurovacum Congrés va tancar la 4a edició amb una xifra de 260 acreditats. En el marc actual de crisi econòmica, l’Eurovacum va servir per prendre consciència de la realitat actual, reflexionar sobre la situació actual i donar les eines que serviran per afrontar amb optimisme l’activitat del productor tant de llet com de carn.

Dissabte 13Vic recorda les víctimes del terrorisme. L’acte d’home-natge a les víctimes del terrorisme que es va fer a Vic el passat dia 13 de juny es va dur a terme al solar de la casa-caserna de la Guàrdia Civil, on la banda terrorista ETA va perpetrar un atemptat el 29 de maig de 1991. L’ofrena floral a una placa en memòria de les víctimes va precedir els parlaments oficials de les autoritats. La memòria i el suport cap als familiars de les víctimes i els ferits, la implicació de la ciutadania de Vic a l’hora d’actuar després de l’atemptat, la condemna a la violència i la reivindica-ció de la pau varen ser els elements principals dels parlaments.

Més de 700 persones van assistir a l’estrena de la pel·lícula “El barri és nostre”. El dissabte, dia 13 de juny, a la plaça d’Osona, es va estrenar la pel·lícula “El barri és nostre”. L’acte va aplegar més de 700 persones que van poder gaudir d’aquest migmetratge de 45 minuts realitzat amb els veïns i veïnes del barri d’Osona de Vic, que té per objectiu reforçar la participació ciutadana, l’associacionisme i la cohesió social.

Dimecres 3Vic va fer un reconeixement a les empreses que han participat al projecte “Punt de Partida”. Reconeixament a les empreses que han participat al projecte “Punt de Partida”, una iniciativa que sorgeix del Pla Educatiu d’Entorn i a la vega-da, està sota el marc del Projecte Educatiu de Ciutat. El “Punt de Partida” va dirigit als alumnes que estant cursant 4rt d’ESO o bé majors de 16 anys i que presentin dificultats per seguir els aprenentatges escolars i se’ls facilita una empresa perquè puguin apropar-se al món laboral.

Dijous 4“Música fresca”, una proposta musical emergent a Casa Comella. L’edició d’enguany es va traslladar en un escenari nou: el portal modernista de la Casa Comella de Vic, ubicat al carrer Verdaguer, 3. El cicle, que té com a objectiu do-nar a conèixer propostes musicals emergents, acompanyades d’altres ja consolidades.

L’Ajuntament de Vic programa tallers de cultura popu-lar catalana a les escoles de la ciutat. A través del Pla de Barris Vic Sud i el Pla Educatiu d’Entorn va organitzar un taller de cultura popular catalana a diverses escoles de la ciutat du-rant el segon trimestre del passat curs 2008/09. El taller, que ha estat realitzat per la Colla Sardanista Riallera, Osona Gegantera i Sagals d’Osona, s’ha dut a terme a les escoles Doctor Salarich i Sagrat Cor.

Concert 3D. Vicjove, el servei de joves de l’Ajuntament de Vic, junt amb Mas de Bigues, Espai Musical, va organitzar el concert 3D, al Casino de Vic. 3D és el resultat de tres punts en comú: 3 dones, 3 joves i 3 músiques. 3D són Edna Sey, Nuna i Marta Dolz.

Divendres 5Vic tanca tres bars per diferents irregularitats. Durant la primera setmana de juny, l’Ajuntament de Vic va procedir a tancar tres bars de la ciutat, per diferents motius, situats al carrer Nou, al carrer Manlleu i a l’avinguda Montseny. D’aquesta manera s’incrementa el control sobre les diferents activitats que es desenvolupen a la ciutat per tal que tothom s’adeqüi a la normativa.

Més de 300 nens i nenes de 5è i 6è de les escoles de Vic participen a la bicicletada del Dia del medi ambi-ent. La bicicletada del Dia del medi ambient va reunir 318 nens i nenes de 5è i 6è de primària de les escoles Andersen, Santa Caterina, Sagrat Cor, Sentfores, Guillem-Sant Miquel, La Sínia,

Dimarts 16Les Jornades CreEm es tanquen amb 80 inscrits. Diagnosi financera, màrqueting per a petites empreses, gestió de clients i incentius fiscals han estat els temes tractats en la primera part de les Jornades CreEm programades per aquest 2009, que fins en aquesta data van comptar amb la presència d’una vuitantena d’assistents. La iniciativa és de l’ImpeVic de l’Ajuntament de Vic.

Divendres 19El nou portal “VicEntitats” entra en funcionament per donar servei a les entitats de la ciutat de Vic. Vic ja disposa d’un web que recull la informació de les entitats de la ciutat, així com dels recursos que l’Ajuntament de Vic posa a la seva disposició. Es tracta d’un projecte conjunt entre l’Ajunta-ment i la Diputació de Barcelona a la qual es poden adherir totes les entitats de Vic per tal d’oferir la informació en un web integrat.

Dissabte 20Vic inaugura l’escultura “Immigrants” en un acte molt participatiu. La ciutat de Vic va retre homenatge als “immi-grants” de Torredonjimeno (ciutat andalusa) que van arribar a la ciutat als anys 50 i 60 a partir de la inauguració d’una escultura. L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va rebre l’alcalde de la ciutat andalusa, Cosme Moreno, i altres persones que expressament van viatjar d’aquest poble a la capital osonenca, a banda dels que viuen a Vic i municipis veïns.

Diumenge 21L’espectacle de Cesc Serrat & Lluís Pinyot clausura el Cicle d’Animació Infantil, Ressò. Aquest diumenge va finalitzar el Cicle d’Animació Infantil RESSÒ amb l’actuació Festa la festa de Cesc Serrat&Lluís Pinyot a la plaça d’Osona. L’espectacle va coincidir amb el primer mercat Segonesmans que va organitzar l’Associació de veïns del barri d’Osona amb el suport del Pla de barris de l’Ajuntament de Vic. Amb aquesta festa es va clausurar tot el cicle de sis setmanes i en el qual hi van participar unes 800 persones.

Vic manté l’essència rural. El POUM introdueix un nou concepte sobre el món rural, vist com un equipament més de

diversos col·lectius de la ciutat: associacions de veïns, entitats culturals, clubs esportius, entitats de formació, col·legis professionals, sector empresarial, entre altres. Vila d’Abadal va manifestar que la ciutat ha de mantenir i potenciar la seva identitat per mirar cap al futur amb una clara voluntat de servei a les persones. També va repassar quins són els principals projectes que desenvoluparà aquest consistori i com la ciutat ha d’afermar la seva capitalitat.

Del dimecres 3 al dilluns 13Vic s’aboca a la Festa Major. La ciutat de Vic va acollir una vegada més la seva Festa Major. Un munt d’activitats adreçades a tots els públics van ser l’oferta de la programació d’enguany que aquest any va presentar un gruix important d’iniciatives el cap de setmana del 3 al 5 de juliol.

Dimarts 7Vic, ciutat dinàmica i de contrastos. La sala Coll Bar-dolet de l’edifici el Sucre va acollir la presentació del Fulla de Ruta de Turisme en què es van donar a conèixer les principals línies d’actuació de la política turística de Vic. Josep Burgaya, president de l’ImpeVic i segon tinent d’alcalde de l’Ajunta-ment de Vic, va presidir l’acte, acompanyat de Dolors Pena, regidora de Turisme, i Josep Cerveró, consultor de l’empresa ATI Markefin del Grup Cerveró i responsable de la diagnosi.

Dimecres 8Conclou la intervenció arqueològica de la plaça Gaudí de Vic. Aquesta data es va donar per conclosa la intervenció arqueològica portada a terme a la plaça Gaudí de Vic i que ha significat els treballs previs al procés d’urbanitza-ció comprès en el marc del Pla de Barris del Centre històric i la Calla.

Dijous 9Segona aprovació inicial del POUM. El Ple Municipal extraordinari va efectuar una segona aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic. En aques-ta segona aprovació es modifiquen els punts que havien generat més neguit entre la població en l’aprovació inicial com poden ser els volums disconformes i les alçades reguladores sobretot als carrers Verdaguer i Bisbe Morgades, i als barris

Vic.cat Revista d’informació de la ciutat

dels Caputxins i del Remei. També es prima la rehabilitació en els edificis del casc antic i es determinen quatre graus de pro-tecció per a les seves vivendes. En total s’han presentat 807 al·legacions a l’aprovació inicial del 23 de febrer. La segona aprovació s’ha realitzat amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC i CUP, l’abstenció de la PxC i el vot contrari d’ICV.

El passat, el present i el futur del catalanisme, tema central de la conferència Balmesiana d’enguany. El moment actual, definit com a “cruïlla” pel conseller Joaquim Nadal, que va pronunciar a tradicional conferència Balme-siana, va deixar un regust d’optimisme després de fer una dissertació de la situació del catalanisme i la política al llarg de la història de Catalunya. Un replanteig del nacionalisme català com a eina imprescindible per a la seva vigència en l’actualitat i un discurs ple de qüestions sobre els projectes nacionals varen perfilar l’acte acadèmic més important de la Festa Major en honor de la memòria de la mort de Jaume Balmes.

Dissabte 11Alta participació a les visites de les restes arqueolò-giques de la plaça Gaudí. Durant aquest dissabte es van organitzar unes visites guiades a les restes arqueològiques de la plaça Gaudí de Vic. La iniciativa va ser molt ben acollida per la població, ja que es va comptar amb una assistència de més de 200 persones, distribuïdes en grups de 25 persones. L’activitat va estar organitzada de forma conjunta entre l’Àrea de Territori i Urbanisme de l’Ajuntament de Vic i l’Oficina de Pla de Barris de l’Ajuntament de Vic. Totes les visites van estar acompanyades per arqueòlegs.

L’alcalde de Vic mostra el ple suport de l’Ajuntament a l’Associació Sant Tomàs. Aquest dia es va inaugurar l’ampliació de les instal·lacions que l’Associació Sant Tomàs té al polígon del Sot dels Pradals de Vic, un equipament molt competitiu on s’hi ubica Tac-Osona, una empresa que dóna feina a més de 200 treballadors amb discapacitat intel-lectual. Durant la inauguració, l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va posar en relleu el ple suport que l’Ajuntament de Vic sempre ha donat aquesta institució i va anunciar que properament cedirà l’ús del terreny on està situada la nau a Sant Tomàs.

Dilluns 13El POUM de Vic reserva sòl per activitats d’alt valor productiu. El POUM de la ciutat de Vic preveu la reserva de sòl d’activitat d’alt valor productiu, un sòl destinat a activitats econòmiques d’alt valor afegit, activitats econòmiques en què

la ciutat, amb el criteri prioritari de la conservació dels elements naturals i el seu caràcter pròpiament rural. L’equilibri entre el món rural i el món urbà, la catalogació de les més de 250 cases de pagès i la designació dels seus usos i tot un seguit d’accions que s’estan duent a terme al món rural van encaminats a realit-zar-ne una protecció i mantenir així el paisatge, la biodiversitat i la qualitat.

Dilluns 22, divendres 26 i dilluns 29L’equip de govern de Vic fa balanç de mitja legislatura. El passat 16 de juny, es van complir 2 anys de la constitució de la corporació municipal. Arribada la mitja legislatura, l’Ajunta-ment de Vic va organitzar diverses sessions per tal de fer balanç d’aquests dos anys i per apuntar quines seran les principals línies que es desenvoluparan en els dos anys que falten per a les properes eleccions. Les sessions temàtiques van tenir lloc al Temple Romà i cada regidor de l’equip de govern va desenvolu-par en forma de titulars quines són les línies estratègiques de la seva àrea.

Dijous 25La regidora de Joves i el secretari de Joventut visiten l’espai que acollirà en un futur la nova oficina de joves d’Osona. Les autoritats van visitar l’edifici annex a la Farinera que acollirà els serveis de joventut de Vic i Osona en un futur.La regidora de Vic, Gràcia Ferrer, va explicar que les obres que acolliran el nou espai per als joves de Vic i Osona hauran d’estar finalitzades a finals d’aquest any, per la qual cosa “a principis de l’any vinent entrarà en funcionament previsiblement.”

Divendres 26Primer pas entre Vic i Manresa per compartir un únic projecte universitari. Els alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Aba-dal, i el de Manresa, Josep Camprubí, van mantenir una reunió divendres passat a Manresa on es van establir les bases d’una fu-tura col·laboració en diferents camps entre els quals hi destaquen les fires i els mercats, el sector tecnològic i la universitat. Els dos alcaldes van coincidir que la línia a seguir havia de ser el treball conjunt per tal d’enfortir mútuament les dues ciutats.

Dimarts 30Vic s’apunta a la moda de fer turisme en segway. Vic amplia la seva oferta de fer turisme, amb una iniciativa innovadora i original. Durant sis diumenges d’aquest estiu els visitants van po-der descobrir i conèixer el patrimoni històric de la ciutat passejant en segway, un mitjà de transport original similar a un patinet elèc-tric, fàcil de pilotar, divertit, ecològic i econòmic. L’aparell funciona amb bateria i es mou amb una lleugera inclinació del cos.

juliolDimecres, 1Vila d’Abadal posa en relleu la capacitat de Vic de generar models exportables a altres ciutats. L’alcalde de la ciutat va cloure les sessions de balanç de mitja legislatura amb una conferència a la Sala de la Columna seguida pels

p09

abrilmaigjunyjuliolagostsetembreo

eina de construcció i deconstrucció” a la sala d’exposicions Llot-ja del Blat, creada pel naturalista de Sant Celoni, Martí Boada, i organitzada conjuntament per l’artista polifacètic Perejaume i el físic David Jou. La mostra és un homenatge a al bosquerol i es va poder visitar a la Llotja del Blat fins al 10 de setembre.

Diumenge 26El parc de Sant Jaume, al barri de Santa Anna, es va inaugurar oficialment dins les festes del barri, un espai que ha sofert millores gràcies al Pla de Barris de Vic sud i que ha recollit les diverses peticions que els mateixos veïns i veïnes varen fer i que el converteixen en un espai polivalent.

agostDilluns 3L’Ajuntament de Vic aprova el reglament del volun-tariat de la ciutat, durant el ple ordinari que també ha aprovat atorgar els noms de parc de l’Era d’en Sellés al parc situat entre els Mossos i el cementiri i la plaça de la Central, que durà el nom de Vicenç Albert Ballester.

Dimarts 4Vicjove engega dues accions de dinamització durant el mes d’agost i fa balanç de la campanya per donar a conèixer el nou servei. Des que es va iniciar la nova campa-nya, ja s’han emès 641 carnets del Vicjove i el web ha rebut més de 10.000 visites des de la seva posada en funciona-ment el passat mes de març.

Dimarts 11La guia Fodor’s recomana Vic com a destí turístic. Fodor’s és una pàgina web dedicada a la recerca i creació de rutes de viatge. Una alternativa americana a la coneguda guia francesa Via Michelin. En el cas de Vic recomanen espais com la catedral o la plaça Major i les seves arcades gòtiques, que protegeixen els negocis locals i expressen la personalitat de la ciutat. Gastronòmicament parlant, recomanen els llagostins i el llenguado de Ca l’U.

Dijous 27Nits de música als jardins a Vic, un seguit de concerts en directe que es van poder gaudir a tres jardins de la ciutat. La iniciativa pretén consolidar el turisme cultural de la ciutat com a principal modalitat turística i posar en valor el patrimoni cultural de la capital d’Osona.

Diumenge 19Inauguració exposició “La meva memòria del barri” de Santa Anna. En el marc de la Festa Major del barri de Santa Anna, va tenir lloc la inauguració de l’exposició “La meva me-mòria del barri –Santa Anna– al Centre Cívic del barri. Aquesta exposició va mostrar el resultat de la feina feta amb els veïns i ve-ïnes del barri. L’acte va ser presidit pel regidor del Pla de Barris, Josep Rafús, i la presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri de Santa Anna, Marta Costa. Dimarts 21 “Vic valora molt positivament la campanya d’orgànica, realitzada en els darrers mesos”. La campanya va repartir 3600 cubells airejats, que redueixen les males olors i els sucs que genera aquests residus a casa, 108.000 bosses composta-bles i 7200 bosses de ràfia per al multiproducte i el vidre. Aquest material es va distribuir a través dels 11 punts informatius que estaven repartits en diverses zones de la ciutat de Vic durant els dies de campanya. L’afluència de ciutadans per a recollir el cubell va ser d’una mitjana de més de 320 persones per dia.

Dimecres 22134 nens i nenes han passat per l’EBE Vic en el primer curs. Aquest dimecres es va fer balanç de l’Espai de Benvin-guda Educativa. Un total de 134 alumnes van passar per l’EBE de Vic durant el primer curs i la Xina i l’Índia han estat els dos països de procedència amb més freqüència. També es va posar damunt la taula que hi ha certs factors que necessiten millorar; com és el cas de la coordinació interna entre tots els estaments organitzadors del projecte i, la conveniència d’implicar altres agents en el procés d’acollida, com poden ser les AMPA’s.

Dijous 23Vic inaugura tres delegacions territorials de la Gene-ralitat. Tres consellers de la Generalitat de Catalunya van ser a Vic per tal d’inaugurar les delegacions d’aquesta administració a la Catalunya Central que estaran situades, provisionalment, en un edifici de la plaça Major (més endavant aniran a la Casa Con-valescència, un cop restaurada). Vic té les seus territorials dels departaments d’Acció Social, Governació i Cultura. L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va mostrar la seva satisfacció per-què ‘Vic compta a Catalunya, però ara encara comptarà més’. El fet de tenir aquestes tres seus reforça la capitalitat de Vic.

Dijous 24“Destrals, eina de construcció i deconstrucció”, recull destrals del naturalista Martí Boada. L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va inaugurar l’exposició “Destrals,

p10 notícies: actualitat informativa de l’Ajuntament de Vic

Vic ja és marca –com fires, mercats, tecnologia relacionada amb els estudis universitaris o el sector agroalimentari–, i activitats econòmiques de més productivitat. Les actuacions que es preveuen giren a l’entorn d’una peça clau de la ciutat i el territori com és la Universitat de Vic, pel que pot aportar en el desenvo-lupament econòmic i d’activitat.

Dimecres 15Neix el projecte “Activem els locals tancats” amb l’ob-jectiu d’incrementar l’activitat econòmica i comercial de Vic. “Activem els locals tancats” és un projecte endegat per l’Ajuntament de Vic i que pretén dinamitzar les zones comercials existents a la ciutat fent un inventari i facilitant la comunicació en-tre els propietaris de locals tancats i possibles emprenedors que hi vulguin instal·lar un comerç. La iniciativa, que és complemen-tària al pla d’usos que regula l’activitat comercial a la via pública, també pretén que les zones comercials tinguin continuïtat.

Dijous 16Vic presenta els “Murs del Mèder”. El projecte Murs del Mèder neix amb la idea de transformar les vores del riu en un vial, en un espai per passejar. La iniciativa és un homenatge a uns fotògrafs i a uns ciutadans que ens han precedit en el temps. En aquest projecte es podran veure els seus costums a través de fotografies col·locades en els mateixos indrets on es van realitzar. En aquesta línia, l’actuació vol recuperar la memòria històrica vigatana a partir de la fotografia. Murs del Mèder comença amb una fotografia de prova al costat del Pont del Remei i l’exposició d’imatges s’anirà estenent al llarg dels murs de formigó del riu, transformant aquestes parets en el passadís on es pengen les imatges del passat.

Vic promou 17 nous habitatges socials per a joves a la Serra-de-Senferm. D’aquí a dos anys es podran estrenar els 17 nous habitatges socials que properament es construiran a la Serra-de-Senferm de Vic i que aniran destinats bàsicament a jo-ves i, amb especial consideració pels que són del barri. Aquests habitatges es posaran al mercat a un preu molt competitiu ja que la seva compra suposarà una inversió de 73.000 € (els pisos petits) i de 120.000 € (els grans) amb plaça de garatge i traster inclòs.

maigjunyjuliolagostsetembreoctub

Del dijous 17 al diumenge 20 El Mercat de Música Viva de Vic clou amb un notable increment de participants i la satisfacció dels profes-sionals. Dels més de 1.000 professionals acreditats (inclosos els prop de 200 periodistes), gairebé la meitat van venir de Catalunya, 250 de comunitats autònomes i més de 150 de l’estranger. Els més de 70 estands del pavelló firal i l’intercanvi amb els visitants van permetre presentar l’oferta d’unes 400 empreses i la bona dinàmica de les activitats paral·leles i professionals ha generat negoci i perspectives de futur entre el sector, que surt del Mercat d’enguany amb il·lusió i projectes.

Dilluns 21L’Ajuntament de Vic va presentar l’oferta cultural del darrer trimestre de l’any. Els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre la ciutat de Vic continua oferint part dels cicles culturals ja consolidats a la ciutat i aposta per una programació complerta, però “continguda”, esperant l’estrena del nou equipament cultural de la ciutat.

Dimarts 22L’ ImpeVic presenta el Pla Tic.cat destinat a les em-preses del sector tecnològic. El Pla Tic.cat és el primer pas per convertir la ciutat en un referent científic i tecnològic i també és una mostra de bona relació entre les empreses privades i l’Administració pública.

Dimecres 23La regidora de Joves va rebre els alumnes d’Erasmus de la Universitat de Vic. Va tenir lloc la recepció oficial a l’Ajuntament de Vic dels estudiants d’Erasmus de la Universitat de Vic. Aquest curs 2009-2010 hi ha un total de 47 persones inscrites en aquest programa internacional que provenen de països com Polònia, Itàlia, França, Portugal, entre altres.

El servei de bus urbà de Vic supera els 500.000 usuaris, amb un increment del 32% respecte de l’any anterior. Aquests mes de setembre va fer un any que es va posar en funcionament el nou servei de bus urbà de Vic. En aquest període, la nova flota ha augmentat en 32% d’usuaris, i ha superat els 500.000 passatgers, unes dades que signifiquen la bona acollida del servei per part de la ciu-tadania. Això, en un moment en què les dades del transport urbà a Catalunya denoten una davallada de l’ús del servei del 2 o 3 %.

Vic va renovar l’adhesió al programa SICTED i 67 em-preses de la ciutat van rebre el distintiu. Un total de 67 empreses de Vic van rebre el diploma SICTED (Sistema Integral de Qualitat turística Espanyola en Destinacions) en reconei-xement al seu esforç per la implantació d’aquest sistema de qualitat en la gestió turística dels seus establiments.

Vic i Olot continuen el treball conjunt. Una nova trobada entre els alcaldes de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i d’Olot, Lluís Sacrest, una reunió que es va complementar, a la tarda, amb diferents trobades sectorials entre els regidors. Així doncs es va poder aprofundir en temes d’Educació, Comerç, Acció Social, Promoció Econòmica o Esports, entre d’altres. Els dos alcaldes van manifestar, un cop més, la bona sintonia entre els municipis i van avançar que properament es començarà a treballar.

setembre

Dimecres 2Ajuntament de Vic i Acció Social van signar el con-tracte programa per al 2009. La signatura del contracte programa suposa una col·laboració de 860.000 € destinats a accions socials per a Vic. Una xifra que suposa un increment del 14% respecte a l’any 2008 i un 23 % més en relació els serveis bàsics generals.

Divendres 4Es va reprendre el Curs intensiu de català bàsic al barri de la Calla. Aquesta setmana es va iniciar de nou el Curs intensiu de català bàsic que es fa al barri de la Calla i que va quedar interromput durant el mes d’agost. El curs va co-mençar l’1 de juliol i s’acabarà el 30 de setembre. Compta amb 28 persones inscrites. Les classes de llengua s’alternen amb sessions dedicades a la cultura, als costums, a les tradicions i al coneixement de la ciutat i del país.

Dimecres 9Nou cicle del Cine Club Vic per a la tardor-hivern. La nova programació del Cine Club Vic, que enguany va començar del 15 de setembre i es farà fins al 22 de desembre, té com a principals atractius el cicle dedicat al cinema negre de Raoul Walhs, l’homenatge a l’actor David Carradine i l’habitual col·laboració del Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, amb un documental relacionat amb la salut mental.

L’Ajuntament de Vic va aprovar el Pla Director de Cooperació 2009-2012. Es va aprovar el Pla Director de Cooperació de Vic 2009-2012 que té per missió principal la promoció del desenvolupament humà sostenible, l’eradicació de la pobresa i la lluita contra les desigualtats, tot posant l’èm-fasi en les persones i millorar les seves capacitats, concebudes des d’una perspectiva integral que abasta les dimensions soci-al, econòmica, cultural, política i ambiental i en sintonia amb els Objectius del Mil·lenni.

Dilluns 10L’Ajuntament de Vic va celebrar la Diada Nacional amb l’ofrena floral i la tradicional conferència. Un any més, el dia 10 de setembre es van dur a terme els actes commemoratius de la Diada a Vic, amb la tradicional ofrena floral a la placa commemorativa de Francesc Macià ‘Bac de Roda’ i amb la conferència a la Sala de la Columna, pronunci-ada enguany per l’historiador Jordi Figuerola. Tot seguit, es va inaugurar la remodelació del campanar de la Pietat.

Dilluns 14El POUM va plantejar el riu Mèder com un connector de la ciutat. El concepte innovador del paper del riu com a corredor natural que cohesiona la ciutat i que concentra tot un seguit d’actuacions de diferent ordre és una de les transforma-cions més destacades que contempla el POUM de la ciutat de Vic.

Dijous 15Vic va iniciar un curs escolar amb molta tranquil·litat. La primera característica d’enguany va ser “la tranquil·litat”, segons va explicar la regidora d’Educació, Anna Erra. Això ho demostren les xifres, ja que el 98,4% dels alumnes de P3 van poder entrar a primera opció i el 96,6% dels alumnes de primer de secundària també van entrar al centre demanat com a prio-ritari. Vic ha ofert un total de 6.961 places, de 0 a 16 anys, per aquest curs 2009-2010; dada que suposa un increment d’un 0’5% respecte al curs anterior.

Vic va ser una de les deu ciutats catalanes que va signar un conveni per millorar eixos comercials de qualitat. La signatura del conveni entre l’Ajuntament de Vic, direcció general de Comerç de la Generalitat de Catalunya i Centre Vic persegueix l’objectiu de millorar i desenvolupar centres i eixos comercials urbans de qualitat, basats en criteris d’eficiència i proximitat.

maigjunyjuliolagostsetembreoctubVic.cat Revista d’informació de la ciutat p11

L’Ajuntament de Vic va oferir una recepció al Club Patí Vic, guanyador de la Supercopa. L’Ajuntament de Vic, encapçalat per l’alcalde, Josep M. Vila d’Abadal, i altres regidors del consistori vigatà, van oferir al Roncato Patí Vic una recepció.

Dijous 24El Pla de Barris del Centre Històric i la Calla de Vic programa diverses activitats de cara a la tardor. L’Ajuntament de Vic, a través del Pla de Barris del Centre Històric i la Calla, programa durant la tardor dues activitats: un curs d’envelliment actiu i un Cinefòrum amb una tertúlia posterior.

El programa educatiu de medi ambient de Vic es va reformular per donar prioritat a l’assessorament als centres educatius de la ciutat. Coincidint amb l’inici del curs escolar, l’Ajuntament de Vic va començar el programa educatiu de medi ambient dirigit a les escoles de la ciutat. Enguany, el programa es va reformular per tal de prioritzar l’assessorament i la formació als centres escolars per tal que cada centre pugui elaborar els seus projectes mediambien-tals.

Vic va obtenir més de 600.000 euros del Fons euro-peu de desenvolupament regional (Feder). L’Ajunta-ment de Vic rebrà 617.403,62 € del Feder, el 50% del total de les actuacions que s’han inclòs dins del Pla Integral de desenvolupament econòmic de l’entorn de Vic. L’atorga-ment d’aquests fons s’emmarca en dos eixos principals: el foment de la competitivitat i de l’ocupació.

Divendres 25La cantant de Vic Joana Serrat actua a Perpinyà gràcies al programa Troc de Músics. La cantant de Vic Joana Serrat va a la sala Elmediátor de Perpinyà. Aquesta actuació forma part dels intercanvis musicals pel programa Troc de Músics, impulsat per l’Ajuntament de Vic.

Diumenge 27320 persones van participar a la tercera edició de la bicicletada contra el canvi climàtic a Vic. L’Ajuntament de Vic va organitzar la 3a edició de la bicicle-tada contra el canvi climàtic. El recorregut va ser de 9 km aproximadament. L’activitat hi va participar un total de 320 persones de totes les edats.

Dimarts 29Celebració del patró de la Guàrdia Urbana de Vic. La celebració va començar amb una missa a l’església del Carme de Vic i tot seguit es va fer l’acte de lliurament de distincions a més de 25 persones del cos de seguretat a l’auditori del Museu de l’Art de la Pell. Entre totes les distin-cions s’ha fet un reconeixement al Sr. Pedro Ortega Carpio, amb motiu de la seva jubilació i els seus 34 anys de servei a la ciutat de Vic com a guàrdia urbà.

El curs d’activitat física per la gent gran s’inaugura amb una conferència sobre la grip nova. L’acte va comptar amb la presència de la regidora d’Esports, Mont-serrat Rovira, la coordinadora del programa, Mercè Cuberta, i el doctor Josep Vilaró, doctor de l’Hospital General de Vic i especialista en malalties infeccioses, que va pronunciar la conferència “La grip. Actualitat d’una vella malaltia”.

Dimecres 30L’Ajuntament de Vic i l’Obra Social de La Caixa van lliurar 6 pisos a Càritas i Centre Mèdic Psicope-dagògic d’Osona. L’Ajuntament de Vic i l’Obra Social de La Caixa van lliurar 3 pisos a Càritas Arxiprestal de Vic i 3 més a la Fundació Privada Centre Mèdic Psicopedagògic amb l’objectiu de donar suport a la integració de persones en situació d’exclusió amb què treballen les dues entitats. El treball conjunt entre administracions, entitats financeres i associacions va permetre que Vic sigui pionera en aquest tipus de col·laboració.

p12

Vic es troba immersa en la tramitació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que dibuixa l’urbs del futur. La ciutat té una llarga història urbanística fruit de seva exten-sa evolució social que es remunta a l’època d’abans de Crist. El Temple Romà és una bona mostra del passat mil·lenari de Vic, una ciutat que ha sabut aglutinar amb harmonia el pas del temps i que guarda a les seves cases i als seus carrers una destacada petjada del passat.

El primer assentament urbà de Vic es remunta als ibers i més tard, als romans. La invasió sarraïna del 714 va dur-la a la ruïna amb un gran despo-blament. El 878 comença la repoblació d’Osona. La construcció de la muralla va ser el fet més destacat de l’època medieval i va potenciar un gran creixement de la ciutat. Els carrers estrets

Vic, una ciutat amb història

i les casetes amb hort van anar configurant la fesomia urbana que unia els nuclis al voltant del castell dels Montcada i el mercadal i la catedral. La jurisdicció episcopal fou cedida al rei Jaume I l’any 1315 i la dels comtes de Montcada l’any 1450, any en què ambdues jurisdiccions es fusio-naren en un sol municipi.La muralla envellí a finals del segle XIV i es renovà totalment per ordre del rei Pere III. Aquesta nova construcció no va suposar ampliar la ciutat em-murallada ja que la pesta negra del 1348 havia minvat considerablement la població. No obstant, fora muralla ja s’hi havien alçat alguns ravals. En aquesta època les cases eren baixes (només de planta baixa i pis superior) amb abundants por-xos abocats a patis i horts. La renovació arquitectònica es produí a partir del segle XV amb la construcció d’alguns casals lligats a famílies benestants. Es començaren a

veure grans portals i finestres emmarcades per elements escultòrics decoratius. El 1447 es pro-dueix un fet clau per a la ciutat com és la portada d’aigua. Es completa la visió medieval amb els primers edificis adobers cap al Part d’en Galliners i el desenvolupament d’un cultiu d’horta cap al Part de la Riera als marges del riu Mèder.No va ser fins el segle XVIII, amb l’increment de la població, que van començar a desaparèixer les muralles i es va iniciar la construcció de les rambles i la plaça dels Màrtirs. El 1845 es va edificar el nou pont amb l’arribada de la carretera de Barcelona.El 1875 es va inaugurar l’estació de tren i va començar a créixer tota aquesta zona i també el sector comprès entre el carrer de Gurb i el de Manlleu, en bona part a causa de la construcció del cementiri. El 1871, s’instal·la l’enllumenat pú-blic de gas i el 1891 s’inaugurà la línia telefònica.

reportatge: evolució urbanística

1 2

Vic.cat Revista d’informació de la ciutat p13

L’urbanisme en els darrers 100 anys

Ja en el segle XX, concretament el 1910, s’inau-gura el carrer Verdaguer i com a conseqüència s’ha d’aterrar la casa Rusconi, situada just al davant de la casa Comella. No és fins el 1920 que s’electrifica la ciutat i és a partir d’aquest moment que creix considerablement el nombre d’habi-tants.La ronda Camprodon s’obre l’any 1922 juntament amb els carrers Arquebisbe Alemany i del pare Gallissà. Vic anava creixent en sentit invers a les agulles de rellotge que havia començat a l’Eixam-ple Morató. El gran desenvolupament urbà dels anys 50 va propiciar la construcció de nous barris com el Remei, l’eixample de les cases de Joan Riera al voltant de l’Estadi i el veïnat de la Serra-de-Sen-ferm. El Pla General redactat l’any 1968 i aprovat

el 1975 tenia com a objectiu, precisament, recosir tota la ciutat històrica amb l’eixample del sud de la ciutat format pels nuclis anteriorment detallats. Enmig d’aquests barris s’hi van situar el grup d’habitatges de l’Obra Social del Hogar, portada a terme pels sindicats oficials i que eren habitatges de promoció pública o de protecció oficial (habi-tatges Montseny).Altres objectius d’aquest Pla del 1975 eren la construcció del polígon industrial a la carretera de Roda, preveure l’avinguda dels Països Catalans com a gran eix urbà de la ciutat, reordenar el nucli antic de Vic, superar la barrera del tren amb la construcció del nou pont que uneix el carrer Sa-grada Família amb la ciutat i amb l’Institut Jaume Callís i ordenar la zona del camp de futbol i la plaça de braus (actual estació d’autobusos), entre moltes altres coses.La ciutat continua creixent i l’any 1981 s’aprova

l’adaptació del Pla General Municipal d’Ordenació. És a finals dels anys 80 i principis dels 90 quan es fa la gran obertura cap a ponent de la ciutat amb la urbanització de la zona universitària, Torre dels Frares i Parc dels Estudis; la zona del Sucre i la construcció de la passera sobre la via del ferrocar-ril; la zona esportiva municipal i tota la urbanització de la plaça del Mil·lenari i la construcció de l’es-tació d’autobusos. Una de les obres més emble-màtiques dels anys 90 va ser la construcció d’un pàrquing subterrani a la plaça Major (1990-1991).La desviació de la C-17 fora de la ciutat a principis dels anys 2000 i el soterrament de la via del tren (2001-2003) van ser dues de les obres urba-nístiques claus per l’obertura de la ciutat cap a ponent. La remodelació del Passeig de Vic i de la Rambla del Carme, amb la construcció de l’apar-cament soterrat (2003-2004), han estat algunes de les actuacions recents més destacades.

1. La zona de la Ronda Ausetans, en un matí de boira. Cedida per Dolors Martos. 2. La Rambla del Passeig. Autor: Xavier Bach Puigrefagut. Arxiu Bach. 3. Obres al carrer Verdaguer de Vic, on s’estava fent la rasa pels tubs del gas. A l’esquerra de la imatge la parada del taxi. Anys 1935-1936. Autor: Robert. Col·lecció de fotografia històrica de l’Ajuntament de Vic. ACOS. 4. Vista meridional de la ciutat de Vic, segons l’Atlante español de Bernat Espinalt (1783). Institut Municipal d’Història. 5. La casa Rusconi, abans de l’obertura del carrer Verdaguer. Extret de “La ciutat de Vic i la seva història”, d’Eduard Junyent. 6. La zona de l’OAR Vic. Autor: Xavier Bach Puigrefagut. Arxiu Bach. 7. Un veí de Santa Anna amb la seva moto. A la dreta, els pollancres que hi havia on ara es troba el centre cívic. Al fons, la plaça Moragas. Cedida per Joan Pons. 8. Convent del Carme.Fàbrica de llonganisses Ca l’Abel. Plaça de Toros. Autor: Palmarola. Col·lecció de fotografia històrica de l’Ajuntament de Vic. ACOS.

4 5

6

7 8

3

Taller de percussió africana al Centre Cívic Santa Anna amb Jordi Vinyoles.

Taller de dansa de Bollywood al Centre Cívic Serra-de-Senferm amb la Sílvia Serrano.

A tot gas amb els

p14 cultura: ccvic

El tomb que es va donar a la programació dels centres cívics la tardor passada continua donant els seus fruits. Enguany s’hi ha matriculat més de 2.000 persones que poden accedir a formació diversa per només 20 €. L’Ajuntament de Vic té una gran cura a l’hora d’escollir els tallers i està atent els gustos i preferències dels ciutadans.

Les cuines, les danses, la fotografia, muntar a cavall, informàtica, ioga, tai-txí, teràpia del riure i l’ensinistrament de gossos, han estat els tallers que han tingut més èxit i que han comptat amb una inscripció més elevada. En total han començat 37 tallers i 92 grups.Els tallers es celebren al CCVIC Santa Anna, CCVIC Serra-de-senferm, CCVIC plaça d’Osona, CCVIC La Guixa, La Central, El Seminari i el carrer de Gurb, una oferta que es completarà ben aviat amb l’obertura de Can Pau Raba, un modern equipament situat al barri dels Caputxins que comptarà amb espais

polivalents, sales de reunions i despatxos així com un espai d’ordinadors obert a tothom. La nova dinàmica i embranzida d’aquests equipaments ha possibilitat un seguit de reformes i adequacions necessàries des de feia temps. Així doncs, s’hi ha donat una mateixa imatge corporativa que permet identificar-los ràpidament i també s’han pintat tots els interiors configurant una imatge més actual. El CCVIC Serra-de-senferm s’ha ampliat aprofitant l’espai que ocupava l’antiga llar d’infants. S’hi ha fet dos espais polivalents amb cuina inclosa. Al CCVIC Santa Anna s’han millorat molt els tancaments a tot el perímetre de la planta baixa, amb finestres d’alumini i persianes motoritzades. Al CCVIC La Guixa s’ha canviat l’escenari adequant-lo a les noves necessitats.Els centres cívics s’han convertit en uns espais dinàmics, oberts a la ciutat i a la disposició de la ciutadania. Un lloc per relacionar-se, per aprendre i per tenir connexió entre els barris de Vic i donar-se a conèixer mútuament.

Vic.cat Revista d’informació de la ciutat

Taller de percussió africana al Centre Cívic Santa Anna amb Jordi Vinyoles.

Taller de dansa de Bollywood al Centre Cívic Serra-de-Senferm amb la Sílvia Serrano.

El Consell de ciutat, una eina pionera que assessorarà la política de Vic

p15participació: consell de ciutat

El Consell de ciutat de Vic és una eina de participació de primer ordre de cara a debatre i valorar les grans línies estratègiques i els temes més importants de la ciutat. L’objectiu principal és que la ciutadania, representada pels responsables d’entitats i agents socials, pugui convertir-se en un element de consulta i assessorament per a l’Ajuntament a l’hora de dur a terme l’activitat municipal. Aquest consell és pioner a Catalunya.

La intenció del Consell de ciutat és que tots els sectors de la societat hi siguin representants perquè tots són imprescindibles a l’hora de construir un projecte de ciutat liderat per l’Ajuntament de Vic. Els diversos col·lectius de Vic poden i han de dir la seva en els afers més transcendents i que els afecten directament. És per aquest motiu que el Consell de Ciutat està constituït per més de 80 persones que representen associacions empresarials i econòmiques, organitzacions sindicals, entitats veïnals, Universitat de Vic, agrupacions professionals, institucions i entitats representatives de la ciutat, i inclou la representació política de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Vic, dels instituts municipals i els consells sectorials relacionats amb el consistori. L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, n’és el president i el regidor d’Acció Social i Ciutadania, Joan López i Carol, és el vicepresident.

Vic.cat Revista d’informació de la ciutat

La presentació del Consell de ciutat es va fer a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic a finals del mes de juliol, un cop aprovada la seva creació al Ple Municipal per unanimitat. Durant la presentació, que va comptar amb l’assistència de gran part dels seus integrants, es varen definir les funcions principals del consell: que la ciutadania participi activament en la presa de decisions de la ciutat, i té com a premisses bàsiques el desenvolupament equilibrat i sostenible, la cohesió social i la millora de la qualitat de vida. L’elevat nivell de participació que promou el Consell de ciutat és una manifestació de democràcia i de compromís amb la ciutadania que es vol promoure des de l’Ajuntament de Vic, a fi que l’acció de govern es legitimi amb la manifestació de les persones que viuen a la ciutat. D’altra banda, es pretén evitar prendre decisions equivocades o que no responguin a la realitat de la ciutadania i del que es percep al carrer. Les comissions de treball que constitueixen el Consell de ciutat ja estan elaborant un pla de treball, de cara a la primera sessió plenària, que tindrà lloc el dia 25 de novembre. El reglament del consell preveu que es faci una sessió plenària cada sis mesos i també que el consell elaborarà una memòria anual del treball realitzat que serà presentada als grups municipals de l’Ajuntament de Vic. La Fundació Bofill ha assessorat l’Ajuntament de Vic en la creació d’aquest consell.

p16 barris de vic: la serra-de-senferm

El barri de la Serra-de-Senferm: un mirador de Vic

El barri de la Serra-de-Senferm és el més meridional de Vic i està envoltat de camps de conreu. És per aquest motiu que es converteix en un lloc amb unes vistes privilegiades de la ciutat i, d’altra banda, en un punt de referència visual quan arribes a Vic des del sud, tant per la carretera com si es viatja en tren.

Vic.cat Revista d’informació de la ciutat

Envoltat per carrers que fan referència clara als antics camins cap a altres municipis d’Osona –com el camí antic de Taradell o el carrer de Santa Eugènia de Berga–, la Serra-de-Senferm manté una forta personalitat pròpia, que respon a mateixa concepció inicial del barri, ja que va néixer com un nucli on s’hi instal·laren persones vingudes d’altres pobles de la comarca o de que masies i que varen construir-se ells mateixos les cases i també l’entorn. L’estructura de carrers és senzilla i amb estretes voreres, un tret característic de tot el barri. La figura de mossèn Josep Guiteras, també conegut com “el capellà de la Calla”, és molt recordada pels veïns i veïnes ja que fou ell qui va ajudar econòmicament les famílies per tal que poguessin adquirir una casa en terrenys que ell havia comprat prèviament. El fet que el barri hagi mantingut la seva fesomia al llarg dels anys ha conformat un sentiment de pertinença i familiaritat que va molt en sintonia amb l’interès de preservar l’entorn agrícola i rústic que l’envolta, un element que des de l’associació de veïns i veïnes s’apunta com un tret més del

barri que alhora millora la qualitat de vida.Des de l’associació de veïns i veïnes es destaca la tradició associativa del barri, amb un grup Mijac de fa més de 15 anys per exemple, que juntament amb d’altres accions i activitats veïnals, ha creat un caliu que ha permès que avui hi hagi tot un se-guit de joves que treballen pel barri. El treball del barri contribueix que tothom se’l senti seu i que

tothom s’hi impliqui més, alhora que fomenta que hi hagi molt dinamisme. Efectivament, són les ini-ciatives de la pròpia gent les que omplen el Centre Cívic, a part de les que programa l’Ajuntament i que han de procurar de

complementar-se el millor possible.L’associació de veïns i veïnes potencia les activi-tats que es fan al barri i alhora intenta ampliar-les i que tothom s’hi senti representat. Ara per ara, organitzen la festa major (al setembre), la festa de la primavera, la castanyada, activitats per Nadal, un cicle de cine fòrum, entre d’altres. El barri

també és un dels llocs amb més tradició pel que fa a l’acollida de grups musicals de tot el món que assisteixen al festival internacional de música de Cantonigròs. L’associació de veïns i veïnes ens fa coneixedors de la divergència d’opinió que hi ha sobre l’escrip-tura del nom del barri: mentre que ells han escrit sempre Serra-de-Sanferm, des del nomenclàtor oficial de toponímia s’escriu Serra-de-Senferm. Des de l’Associació es voldria mantenir Serra-de-Sanferm però la normalització lingüística oficial és un determinant de la normativa de la llengua pel que fa a la toponímia de les terres catalanes. D’al-tra banda, és un tret de familiaritat el fet que totes les persones del barri l’anomenin simplement “la Serra”.El barri es va incloure dins del Pla de Barris de Vic Sud de la ciutat de Vic, que es va atorgar el 2005. Properament, s’hi construiran 17 habitatges socials amb plaça de pàrquing adreçats als joves a preus molt competitius. Situats al carrer de la Riera Major, tindran entre una, dues o tres habita-cions. El paisatge de la zona, amb els camps i la resta de la ciutat de fons, és immillorable.

p17

La Serra-de-Senferm manté una forta personalitat pròpia, que respon a mateixa concepció inicial del barri, ja que va néixer com un nucli on s’hi instal·laren persones vingudes d’altres pobles de la comarca o de masies i que varen construir-se ells mateixos les cases i també l’entorn

DESTAQUEM

És un tret de familiaritat el fet que totes les persones del barri l’anomenin simplement “la Serra”

Mas Joan és una de les cases emblemàtiques del barri. Les cases pairals i els camps que envolten el barri li confereixen un entorn rural que es vol preservar.

El Centre Cívic És un espai de dinamització i de trobada que acull les iniciatives populars del veïnat, molt nombroses. El parc de Miquel Coll i Alentorn, amb la pista, és l’espai de trobada i de celebració de les diverses ce-lebracions que es fan al barri.

La Palangana, més que un grup de teatre

Fa sis anys que el grup de teatre La Palangana es va crear amb una doble vessant: un gran esperit d’iniciativa i alhora una inquietud pel teatre que els ha portat a representar clàssics catalans com Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà, i universals, com Oscar Wilde. El grup manté un contacte molt directe amb el barri i és una expressió més de la vitalitat associativa de la Serra, barri on té la seva seu. Actualment, La Palangana té endegats diversos projectes nous, com ara la creació d’un grup de nens i nenes, anomenat La Palanganeta, dirigit per alguns integrants del grup genèric, i que va actuar per primera vegada durant la festa major d’enguany, que es va celebrar l’agost passat. El grup deTeatre La Palangana actua per la festa major del barri i també en ocasions per la festa de la Primavera, activitats organitzades per l’associació de veïns i veïnes, i contribuint així a fomentar l’activitat de “la Serra”.

Equipaments educatius El barri disposa de dos equipaments educatius, el CEIP Dr. Joaquim Salarich i una de les tres escoles bressol municipals que es varen posar en funcionament el curs 2008-2009 i que porta el nom del mateix barri.

Fotografia de la representació de l’obra “L’Hèroe”, de Santiago Rusiñol, l’any 2007.

p18 residència: el nadal

El Nadal, serveis per a la gent gran

Vic compta des del mes d’octubre amb unes instal·lacions punteres pel que fa a l’atenció de la gent gran. Es tracta del Nadal una plataforma formada per una residència assistida per a 144 persones que ofereix diferents programes per a diferents tipologies d’usuaris i al mateix temps disposa d’un centre de dia, és la base d’operacions del servei d’atenció domiciliària (SAD) públic per a gent gran dependent de la ciutat de Vic i dóna serveis als 63 habitatges dotacionals per a gent gran ubicats en el mateix complex. A més ofereix també serveis a altres recursos a partir d’un model de xarxa de serveis, com són els centres de dia de la ciutat de Vic i molt aviat a la residència de Sant Hipòlit de Voltregà i altres. La ciutat de Vic, que ha estat un model de referència en el desenvolupament dels recur-sos sociosanitaris des de l’Hospital de la Santa Creu (HSC), fa un pas endavant ara en l’aten-ció de llarga durada de persones grans amb dependència. El mateix HSC gestionarà aquest nou equipament que s’ha posat en marxa el

dilluns 19 d’octubre amb el trasllat dels 50 re-sidents que fins ara ocupaven les instal·lacions residencials existents en un dels edificis de l’hospital. El Nadal és per tant un centre polivalent d’atenció i els seus objectius són oferir una atenció continuada i integral a la gent gran de Vic i de tota la comarca d’Osona en dife-rents etapes del seu episodi de dependència i, alhora, desenvolupar programes d’atenció de manera àgil i eficient per diferents necessitats. El projecte ha estat pensat per maximitzar les economies d’escala del centre residencial i obrir la residència tradicional a la comunitat que l’envolta.La filosofia del Nadal serà la mateixa que s’ha impartit a l’HSC i que tants bons fruits ha donat, o sigui “acolliment acurat i personalitzat segons les necessitats dels residents” i també “una assistència professional de la màxima qualitat”, apunta el director gerent del centre, Jordi Roca. Aquest projecte neix de la cooperació política i social entre l’Ajuntament de Vic, la Generalitat de Catalunya i les Fundacions de l’Hospital de la Santa Creu i Casa de Caritat de Vic amb una superfície construïda de 8.981m2. La voluntat

de servei a la comunitat és un factor comú d’ambdues institucions i amb aquesta actuació posen al dia el seu objecte d’actuació en rela-ció amb la realitat social a la que han de servir. Les 144 places de la residència, 93 de nova creació, donaran resposta a l’elevada deman-da de servei i a la manca de places residen-cials concertades a la ciutat. El centre de dia concertat disposa de 30 places i va destinat bàsicament a persones amb dependència psíquica i mixtaL’obertura d’aquest nou equipament suposa a més la creació de 44 nous llocs de treball assistencials i de serveis que triplicaran el nombre actual de llocs de les instal·lacions residencials actuals. A l’altra banda de l’edifici hi ha ubicats els 63 habitatges dotacionals amb serveis per a gent gran, promoguts per l’Ajuntament de Vic i l’Incasol i gestionats conjuntament per l’Ajun-tament de Vic i Adigsa. Es tracta de viven-des d’una i dues habitacions pensades per a persones grans autònomes. En la primera convocatòria ja s’han adjudicat 34 dels pisos i en aquests moments ja s’ha obert la segona convocatòria per tal fer-los accessibles a altres persones.

Vic inaugura una plataforma residencial multiserveis amb una residència assistida, centre de dia i estrena els primers pisos

S’han creat 40 nous llocs de treball per tal de fer funcionar el nou equipament

El Nadal, serveis per a la gent gran

Els voluntaris són imprescindiblesEl banc d’aliments és un dels exemples clars d’un servei que no

podria funcionar sense el treball imprescindible del voluntariat. La distribució i la recollida de materials està realitzada per voluntaris com en Pere, que és voluntari des del 2004. El que més li agrada del voluntariat és el treball en equip i explica que aquesta tasca li permet “sentir que puc fer servei a la societat”. Actualment hi ha uns 10 voluntaris que dediquen bona

part del seu temps al banc d’aliments. Si et vols fer voluntari, truca als telèfons de Càritas o de Creu Roja, que trobaràs en aquesta mateixa pàgina.

Vic.cat Revista d’informació de la ciutat solidaritat: banc d’aliments p19

El banc d’aliments de Vic: treballant diàriament per les persones i per la cultura de la solidaritat

L’actual situació econòmica i diversos factors –com la disminució de les donacions d’aliments de la Unió Europea– i l’augment de la demanda, ha provocat un replanteig d’aquest servei que existeix de fa més de 17 anys a la nostra ciutat. A més de dispensar aliments a les persones que ho necessiten, el banc d’aliments realitza una tasca de sensibilització que té el seu màxim exponent en la tasca dels voluntaris i voluntàries que el fan possible.

El banc d’aliments de Vic està gestionat per Creu Roja, Càritas Arxiprestal i Ajuntament de Vic i actualment té uns 2.300 usuaris a la ciutat. Els seus inicis es remunten al 1990 però el servei existeix de forma oficial des de fa 17 anys a Vic. L’objectiu bàsic del banc d’aliments és contribuir a la inclusió social de les persones més vulnerables, en situació de pobresa severa i que necessiten suport per fer front al seu dia a dia. Les persones usuàries del banc d’aliments disposen d’una targeta atorgada pels professionals de l’àrea d’Afers Socials i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic i Càritas Arxiprestal, que al mateix temps asseguren el bon funcionament del servei, és a dir, que vagi destinat a aquelles persones que realiment ho necessiten, i que se’n faci un bon ús. El banc d’aliments de Vic es sustenta en tres eixos principals: el voluntariat, les donacions materials i les donacions econòmiques. El banc d’aliments s’abasteix de material dispensat per la Unió Europea, amb donatius d’empreses i compres que realitza Creu Roja i Càritas Arxiprestal i que pretenen diversificar l’oferta, un element que distigeix el

banc d’aliments actual del primigeni. Però el banc d’aliments té altres objectius: també vol ser un espai d’atenció humana i de seguiment de la situació de les persones que en són usuàries; vol ser un espai que fomenti la cultura de la solidaritat i que atorgui al voluntariat la importància que té dins de la nostra societat; i també vol ser un espai de sensibilització respecte dels bons usos del menjar i de l’alimentació, especialment entre el col·lectiu més jove. Per tot això, el banc d’aliments de Vic és un ens actiu i canviant que porta a terme diverses activitats i en té previstes moltes d’altres. A part del canvi de local, que actualment es troba al carrer Joan Traveria, 10, que ha ampliat la capacitat de recollida i ha incorporat refrigeradors per acollir una més gran diversitat d’aliments, el banc d’aliments va endegar durant la setmana de la ciutadania –que es va dur a terme del 16 al 23 de maig– una campanya popular de recollida d’aliments, amb la ubicació de carpes en punts estratègics de la ciutat i amb la col·laboració de diverses entitats ciutadanes i veïnals. En aquest sentit, de cara a l’època de Nadal, el banc d’aliments farà una campanya amb la ubicació de carpes a la sortida dels supermercats o grans superfícies. L’Ajuntament de Vic, Creu Roja i Càritas Arxiprestal s’estan plantejant actualment treballar amb altres activitats que fomentin el coneixement de la tasca del banc d’aliments a les escoles –tant per informar de la seva activitat com per la possible captació de voluntaris/donacions– i aprofitar també per sensibilitzar de cara als bons usos del menjar i de l’estalvi entre els infants i joves. Finalment, el banc d’aliments no descarta ampliar el seu servei a nivell comarcal.

En definitiva, un servei que treballa pensant en les persones i que significa molt més, per tot aquest valor afegit que suposa, en la seva contribució diària a una societat més justa.

Banc d’aliments de VicC. Joan Traveria, 10. Horari: dimarts i dijous de 9.00h a 13.00h i de 15.00h a 18.00hTelèfon Creu Roja: 93 885 62 62Telèfon Càritas Arxiprestal: 93 885 16 42Telèfon Afers Socials i Ciutadania: 93 885 25 52

Els inicisUn incipient banc d’aliments de Vic es va crear cap a l’any 1990 en què l’Ajuntament de Vic va sol·licitar una ajuda d’excedents alimentaris que atorgava la Unió Europea. El mateix personal de Benestar Social –nom que llavors rebien els serveis socials municipals– repartien el material a diverses entitats als magatzems de Victransa. No va ser fins el 1992 quan es va acordar, mitjançant un conveni, que la Creu Roja s’ocupés de gestionar el material que arribava i que a partir de llavors ja es va distribuir directament a les famílies.

Pere March és voluntari de la Creu Roja

l’opinió: dels partits del consistorip20

Sens dubte que el trispartit que actualment està go-vernant la nostra ciutat passarà a la història per ser el pitjor govern que ha tingut mai Vic en aquests 30 anys d’ajuntaments democràtics. La desafecció que han generat en tots els vigatans l’alcalde Vila d’Abadal, (CiU); el primer tinent d’alcalde Xavier Solà, (CiU) i en Josep Burgaya, (PSC) ha estat el més rellevant del que portem de legislatura. Un es pregunta: A qui cauen bé en Vila d’Abadal, en Xavier Solà o en Josep Burgaya? La resposta és molt senzilla: A ningú. I això es comprovarà a les properes eleccions municipal del 2011 quan els vigatans els castigaran a les urnes. Plataforma per Catalunya (PxC), continuarem treballant per seguir-nos guanyant la confiança dels vigatans i poder assolir l’Alcaldia en les municipals de 2011. En aquests més de dos anys que portem de legislatura, per l’única cosa que han servit aquest tres personatges

(a part de saquejar les arques de l’Ajuntament) ha estat generar una total desil·lusió en els ciutadans i ciutadanes de Vic. Dos anys els quals només han servit per apujar-nos els impostos i les taxes als contribu-ents, assegurar-se uns bons sou, crear vint-i-tres càrrecs de confiança i en-xufar tots els seus amics i familiars, s’ha arribat a

tal punt que això en comptes de ser un equip de govern sembla més una junta d’accionistes. Tots els macro-pro-jectes d’aquest equip de govern sembla que han quedat aparcats. Les grans aspiracions del senyor Burgaya de voler fer un nou recinte firal, el Parc Tecnològic o el nou mercat municipal, sembla que han passat a millor vida, o sigui, a l’àlbum de projectes del senyor Burgaya on l’haurà de guardar al calaix dels fums. PxC no és la primera vegada que denunciem la incapa-citat del trispartit per governar la nostra ciutat. L’arrogàn-cia i la prepotència que té tant en Vila d’Abadal, com en Xavier Solà i en Burgaya de voler fer les coses a la seva manera i sense escoltar la societat civil, ha generant una total desconfiança no tan sols a l’oposició sinó a tots els ciutadans de Vic. Això porta PxC a fer una oposició pura i dura. PxC continuarem marcant el full de ruta durant el que queda de legislatura malgrat que això no agradi a alguns. I ho continuarem fent perquè som i serem fidels a la gent que ens va votar i per la responsabilitat que comporta ser el primer grup de l’oposició.

El pitjor govern que ha tingut Vic

El curs polític 2009-2010 és decisiu per a saber què serà d’aquesta ciutat a final de la legislatura. Si haurem avançat o no, si ens haurem perdut en justificacions i focs artificials o si haurem, de debò, canviat, i per tant millorat, coses que no funcionaven prou bé. En tots els àmbits: l’urbanístic, el social, el cívic, el mediambiental... Sens dubte, el proper curs serà clau. Fins ara el tripartit ens ha anat presen-tant projectes, idees i un bon grapat d’ocurrències. L’estratègia ha estat clara: encomano un projecte, el rebo i el presento a la premsa. Els projectes s’han anat succeint l’un darrere l’altre, amb fotomuntatge inclòs. Però durant el proper curs, ja no s’hi valdran les realitats virtuals. Durant els propers 10 mesos les coses han de prendre forma, s’han de concretar. S’han de visualitzar. Cal veure quines són les noves promocions d’habitatge públic i on estan situades (caldria inaugurar-ne alguna), cal començar a fer el

nou mercat municipal, i el parc tecnològic, i aca-bar les obres del Remei, i posar en funcionament (ja veurem amb quins criteris) el nou centre cívic de Can Pau Raba, i engegar la residència del Nadal. A mi em sembla que la majoria de qüestions estan molt endarrerides i percebo que només avancen a bon ritme aquelles que, o bé vénen de la legis-latura passada, o bé estan incloses en el Plan Zapatero. La resta, tot allò que es va presentar en el pla d’inversions,

o està aturat o es desenvolupa molt lentament. Es a dir, el gran projecte polític del govern tripartit està absolutament encallat, perquè no era realista, perquè era una simple i barroera operació de màrqueting polític. Al final, com ja he dit, ens haurem de refiar del que ens aporti el Plan Zapatero i del que anem tancant del que havia projectat l’anterior consistori. Això i alguna cosa, com ara el POUM, que, també per pura tàctica política, cal enllestir ràpidament. En tot aquest procés, ICV farà el que ha fet durant la legislatura: discutirà les prioritats, denunciarà els incompliments i aportarà propostes realistes i necessàries.

El curs polític 2009-2010 és decisiu per a saber què serà d’aquesta ciutat a final de la legislatura. Si haurem avançat o no, si ens haurem perdut en justificacions i focs artificials o si haurem, de debò, canviat

Encetem un curs decisiu

Xavier Tornafoch

Regidor-portaveu d’ICV-EUiA

Avui més que mai, quan tots cada dia sentim a parlar de crisi o bé la patim a la pròpia pell, és un bon moment per observar el dia a dia en què gastem els nostres diners, distingir el que són les coses imprescindibles de les que no ho són tant; la societat en què vivim ha fet que ens generem unes necessitats no sempre imprescindibles. Quan parlem amb els nostres pares o els nostres avis i els demanem com administraven l’economia familiar, veurem que tots comenten que més d’un 75 % dels diners que tenien els utilitzaven per menjar, la resta si per sort la tenien, ho utilitzaven per altres coses, que al cap i a la fi acabaven essent coses bàsiques, vestimenta o altres. Amb això no voldria dir que hem de tornar enrere, però sí que hauríem d’analitzar quant gastem amb l’alimentació. Analitzar si els productes que consumim són del país o bé són de fora, si aquests productes han passat tots els controls sanitaris que el nostre

país exigeix o no, si estan etiquetats en català o bé en una altra llengua, aquestes coses són molt importants i la diferència de preu que hi ha de productes que garanteixin aquestes coses, amb productes que no ho facin, és molt poca en comparació amb el que ens podem acabar gastant en coses prescindibles, amb això volem acabar dient que observant aquests detalls, millorarem

molt en la qualitat dels aliments que mengem, farem un bé al medi ambient ja que els productes de proximitat garanteixen sostenibilitat i et permeten fer un seguiment d’aquest, ajudarem els professionals del primer sector, els pagesos a fer més sostenibles i viables les seves explotacions, i així garantir que les zones rurals del nostre país no quedin ermes, també i no menys important per un país i més el nostre, tenir en compte l’etiquetatge en català, això no ens costa res fer-ho i és bàsic per la identitat del poble català. Conclouríem que en temps de crisi es pot menjar igual o més bé sense necessitat de gastar més diners. Menjar bé és una bona inversió per al nostre cos i per al nostre país.

El primer sector, un sector estratègic

Josep Anglada

Portaveu de PxC a l’Ajuntament de Vic

En temps de crisi es pot menjar igual o més bé sense necessitat de gastar més diners. Menjar bé és una bona inversió per al nostre cos i per al nostre país

La desafecció que han generat en tots els vigatans en Vila d’Abadal, en Xavier Solà i en Josep Burgaya, ha estat el més rellevant del que portem de legislatura

Grup municipal de la CUP

Vic.cat Revista d’informació de la ciutat p21

El dret a decidir a nivell local

Una de les coses que més sobten els qui viuen a pagès és que els vigatans creuen que a Vic no ni han pagesos. Ben lluny de la realitat, el principal nucli rural s’estén cap a ponent entre Gurb, Santa Eulalia, Muntanyola i Malla. Després d’un inventari realitzat recentment, a Vic hi ha 241 masies o cases aïllades i 585 persones que viuen en l’entorn rural. Pels que viuen al camp –que tan sols representen un 1,5% del total d’habitants de la ciutat– viure en una ciutat com Vic, capital de comarca, les prestacions han de ser les mateixes que la resta dels ciutadans, no tot han de ser inconvenients. De fet, això ja està canviant. I és que els pagesos necessiten: camins en condicions tant pel seu ús personal com pel seu negoci, con-nectar-se a internet, aigua en condicions, recollida de deixalles, senyalització,...Actualment, s’estan millorant camins, les senyalitzaci-ons o la recollida. Viure a pagès no sols és qüestió de

tenir els serveis necessaris sinó que també s’hi ha de poder exercir la professió de pagès. D’aquí la im-portància de les troba-des professionals com Europorc i Eurovacum, de les fires com el Mercat del Ram, el Mercat del Gust i el Làctium. D’aquelles activitats per la promoció del producte estrella, “el porc”, com el Dijous Llarder o la promoció de la llonganissa. O, fins i tot, el turisme rural com a complement de renda i nova activitat per donar a conèixer el territori. Viure a pagès no ha de

suposar un handicap sinó una opció de vida tant interessant i rendible com qualsevol altra. És per això que no deixarem de treballar per promocionar l’activi-tat agrícola-ramadera que ha estat la iniciadora d’un potent sector agroalimentari. Sector que, actualment, suposa aproximadament un 20% del PIB comarcal i que té un elevat potencial de creixement, tot i la crisi actual. A canvi, a la pagesia se li demana que cuidi i preservi el territori i millori la qualitat de les aigües subterrànies, la qual cosa que sabem que fan i faran ja que no es pot ser pagès sense estimar la professió i la terra.

Grup municipal del PSC

Al llarg de les darreres dècades, el creixement social i econòmic del país ha tendit a l’expansió de les zones metropolitanes engolint nous territoris. Convergència i Unió es presentava a les eleccions amb una idea clara. Només a través de la diferència, la ciutat de Vic tindria capacitat d’influència en la vida política, social i econò-mica del país. Al llarg d’aquests dos anys, la ciutat ha teixit vincles i complicitats amb els territoris i ciutats del seu entorn. La feina endegada personalment per l’alcal-de està donant els primers resultats amb més presència a ciutats com Ripoll, Olot, Berga, Manresa o Igualada. Vic està liderant un territori que pensa que pot establir un model diferent de relació territorial. Tradicionalment, la ciutat de Vic ha garantit la seva influència gràcies al pes agrari i el vigor comercial de la ciutat. A aquests dos elements s’hi ha afegit la Universitat de Vic, que ha es-devingut un autèntic motor de lideratge de la ciutat i una de les nostres millors cartes de presentació. La indústria

agroalimentària té un pes indiscutible en el sector econòmic de Vic. Amb el nou polígon del Bruguer, la indústria vinculada a la transformació i manipulació de productes agraris tindrà un nou espai de creixement econòmic i tecnològic. Una ciutat que garanteix, a tra-vés del POUM, la viabilitat de les explotacions agràries permetent nous usos a les cases de pagès, l’arranja-ment de camins rurals i el retorn a sòl no urbanitzable de més de 80.000 metres

quadrats a l’entorn de la Guixa. Amb l’aprovació del Pla Especial Urbanístic d’Usos Comercials el passat mes de setembre, la ciutat es dota d’un eina que ha de garantir la pervivència d’un comerç viu al centre de la ciutat. La Vic comercial és una eina clau per al manteniment de la capitalitat de la ciutat i de la seva capacitat d’articulació d’un territori més ampli. Una articulació territorial que obté resultats amb la incorporació de Manlleu, Olot, Ripoll i Berga a la Fundació Universitària Balmes el passat mes de maig. La universitat esdevé de facto un dels principals articuladors d’aquest territori ja sigui a través del seu estament institucional com a la presència d’alumnes d’aquests territoris. La diferència i la capa-citat d’articular entorn d’aquesta diferència un model territorial és l’única forma a través de la qual la ciutat de Vic garantirà la pervivència de la seva personalitat. Con-vergència i Unió treballa i treballarà en aquest sentit.

Amb el nou polígon del Bru-guer, la indústria vinculada a la transformació i manipulació de productes agra-ris tindrà un nou espai de creixe-ment econòmic i tecnològic

Vic manté la seva personalitat

Grup municipal de CiU

L’èxit cívic i polític de la consulta d’Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya ha estimulat una onada de consultes populars arreu del territori de què la nostra ciutat no en pot restar al marge. Des del Grup Municipal d’Esquerra de Vic volem felicitar totes les entitats cíviques i socials, associacions i persones indi-viduals, que des de fa unes setmanes ja treballen per tal que en els propers mesos els ciutadans i ciutadanes de Vic puguin exercir el seu dret a decidir, com a màxima expressió de la democràcia participativa en què creiem i vindiquem. Sense caure en provocacions simplistes i en presses innecessàries, estem convençuts que a la nos-tra ciutat existeix una majoria social i política prou sòlida per impulsar la consulta i la capacitat organitzativa sufi-cient per tal d’assegurar-ne l’èxit participatiu. Entenem que aquest tipus de consultes són l’exemple pràctic de l’exercici local del dret a decidir i una oportunitat més per fer pedagogia de la participació ciutadana com a

motor dels canvis socials i polítics, dels que Vic sem-pre n’ha estat un abande-rat. A dia d’avui, són molts els regidors i regidores que agrupats en la plataforma de càrrecs electes Deci-dim.cat i sempre d’acord amb la societat civil, han mostrat i mostren interès a esperonar la celebració d’aquestes consultes. A més, mentre no conclogui el tràmit parlamentari de la Llei de Consultes Populars per via del referèndum, impulsada per Esquerra, per tal de donar cobertura jurídica precisament a la

celebració de referèndums, l’instrument de les consul-tes populars convocades per entitats cíviques i socials (com les que ho estan liderant a Vic), amb la complicitat esperada de la majoria de forces polítiques representa-des a l’Ajuntament, és un bon camí que ha de permetre eixamplar aquest estat d’opinió creixent (i manifestat a Arenys) en el si de la societat catalana. Des del Grup Municipal d’Esquerra a l’Ajuntament de Vic treballarem per tal que les complicitats socials, polítiques i ciutada-nes convergeixin en l’objectiu de continuar avançant en la construcció d’un país lliure i socialment just.

Grup municipal d’ERC

Viure a pagès no ha de suposar un handicap sinó una opció de vida tan interessant i rendible com qualsevol altra. És per això que no deixarem de treballar per promocionar l’activitat agrícola-ramadera

Entenem que aquest tipus de consultes són l’exemple pràctic de l’exercici local del dret a decidir i una oportunitat més per fer pedagogia de la participació ciutadana com a motor dels canvis socials i polítics

Vic i el Món Rural

p22 agenda: actes

octubre

dc. 21 i dV. 23 - 1a. audició: de 10 a 11:30 h 2a. audició: de 12 a 13:30 hDe la nova cançó al rock català Audicions pedagògiques amb Gerard Quintana Centre cívic Remei-EstadicOrganitza: Ajuntament de Vic / VicJove

dj. 22, dV. 23 i dS. 24 - 21 hdiumenge 25 - 19 hDANSA CONTEMPORàNIA invisible 3ª part de les suites per a violoncel de J. S. Bach. Cia Bebeto CidraInstitut del TeatreOrganitza: Ajuntament de Vic

diVendreS 23 - 19 hconstitució consistori infantil 09/10 Sala de la ColumnaOrganitza: Projecte Educatiu de Ciutat

dV 23 - 20 hDOCUMENTAL en la orilla de Marta Hincapié.Presentació i taula rodona Museu de l’Art de la PellOrganitza: Consell Local de la Cooperació de Vic i Fòrum de Debats

diSSabte 24 - 9 a 14hJORNADA bones Pràctiques eDucativesAula Magna - UVICOrganitza: Projecte Educatiu de Ciutat

dS 24 - 9:30 hCONFERèNCIA la Difícil temPlança en temPs revolucionats Xavier PuigSala Segimon Serrallonga (UVIC)Organitza: Facultat Empresa i Comunicació, UVic

diVendreS 30 - 20 hMÚSICA concert De Piano De joan ribéMuseu d’Art de la PellOrganitza: Ajuntament de Vic

finS dV. 30 - 16 a 20 h de dilluns a divendresEXPOSICIÓGruP escolta Guillem De mont-roDon Espai Nexe, al C/ Ciutat,4Organitza: Ajuntament de Vic

noVembre

diumenge 1 - 12 h INFANTIL PeDra a PeDra12è Festival de Titelles.Teatre de l’home dibuixatInstitut del TeatreOrganitza: Ajuntament de Vic

diLLunS 2 - 16:30 hCINEFÒRUMDivorcio a la italiana AuditorI Caixa ManlleuRambla Davallades,11Organitza: Pla de Barris centre

dimartS 3 - 19 hCONFERèNCIAsalvaDor alemany (abertis) Espai UVIC-Col·legi Economistes Catalunya Sala Segimon Serrallonga (UVIC)Organitza: Facultat Empresa i Comunicació, UVic

dijouS 5 - 19 hJORNADES DE L’àFRICA EXPOSICIÓ bla be oumien, la força De les Dones costa D’ivori Centre Cívic Remei-EstadiOrganitza: Consell Local de Cooperació, Pla de barris centre

diVendreS 6 - 19 hJORNADES DE L’àFRICA EXPOSICIÓ Disseny D’inDiviDuals De sobretaula Escola d’Art i Superior de Disseny de VicOrganitza: Consell Local de Cooperació, Pla de barris centre

diSSabte 7 - de 10 a 18 hJORNADES DE L’àFRICA EXPOSICIÓ D’allà aquí: De chamba a vic Plaça GaudíOrganitza: Consell Local de Cooperació, Pla de barris centre

DS. 7 - 11:30 hCONTES l’escarbat D’orTitelles NaipBiblioteca Joan TriadúOrganitza: Ajuntament de Vic

DS. 7 - 18 hINFANTIL avi ramon12è Festival de Titelles. Teatre NuLa CentralOrganitza: Ajuntament de Vic

DS. 7 - 9 hHALLOWEEN bus a Port aventuraInscripcions a VicjoveOrganitza:Ajuntament de Vic / VicJove

diumenge 8 - 12 hINFANTIL ran De mar12è Festival de Titelles. Cia. Marti DoyLa CentralOrganitza: Ajuntament de Vic

diumengeS 8, 15 i 22 - 12 hJORNADES DE L’àFRICA EXPOSICIÓ la miraDa crítica Humor gràfic en defensa de les llibertats del Magrib.Casino de VicOrganitza: Consell Local de Cooperació, Pla de barris centre

DG. 8, 15 I 22 - 18 hcicle De cinema africà Humor gràfic en defensa de les llibertats del Magrib.Casino de VicOrganitza: Consell Local de Cooperació, Pla de barris centre

diVendreS 13 - 20hINAUGURACIÓ EXPOSICIÓ maria ànGels anGlaDa 1930-1999 viDa i obra Cloenda any M. àngels Anglada.Llotja del blatOrganitza: Ajuntament de Vic

DV 13 - 23 hCONCERT mas a la cavaEntrada GratuïtaJazz Cava de VicOrganitza:Ajuntament de Vic /VicJove

diSSabte 14 - 18hINFANTIL el molinet màGic 12è Festival de Titelles.Engruna TeatreLa CentralOrganitza: Ajuntament de Vic

DS 14 - 22 hnit manGaAuditori CC Remei-EstadiOrganitza: Japan Zone

diumenge 15 - 11 hACTIVITAT FAMILIAR Descoberta Del PassatPlaça MajorOrganitza: Projecte Educatiu de Ciutat

DG 15 - 12 hINFANTIL en joan sense Por12è Festival de Titelles.Cia. Egos PetitLa CentralOrganitza: Ajuntament de Vic

diLLunS 16 - 16:30 hCINEFÒRUMmira quien habla Auditori Caixa ManlleuRambla Davallades,11Organitza: Pla de Barris centre

diumenge

1

noVembre - 12 hINFANTIL PeDra a PeDra12è Festival de Titelles.Teatre de l’home dibuixatInstitut del TeatreOrganitza: Ajuntament de Vic

diumenge

8

noVembre - 12 hINFANTIL ran De mar12è Festival de Titelles.Cia Martí DoyLa CentralOrganitza: Ajuntament de Vic

diumenge

15

noVembre - 12 hINFANTIL en joan sense Por12è Festival de Titelles.Cia Egos PetitLa CentralOrganitza: Ajuntament de Vic

diSSabte

24 octubre - 9 a 14 hJORNADA bones Pràctiques eDucatives Aula Magna - UVicOrganitza: Projecte Educatiu de Ciutat

diVendreS

23 octubre - 19 hconstitució consistori infantil 09/10Sala de la ColumnaOrganitza: Projecte Educatiu de Ciutat

Vic.cat Revista d’informació de la ciutat p23

dimartS 17 - matíJORNADA el màrquetinG De low cost Auditori del SucreOrganitza: ImpeVic i UVic

diVendreS 20 - 17 hdiSSabte 21 - 10 hjornaDes D’intercanvi Club Caixa Catalunya c/ del Remei, 42Organitza: Pla de barris sud

diSSabte 21 - 18 hINFANTIL mans lliures12è Festival de Titelles.Valeria GugliettiLa CentralOrganitza: Ajuntament de Vic

dS 21 - de 17 a 21 hmarató literàriaLectura de textos de M. àngels Anglada. Cloenda any M. àngels Anglada.Biblioteca Joan TriadúOrganitza: Ajuntament de Vic

diumenge 22 - 12 hINFANTIL el conte De la lletera12è Festival de Titelles.Cia Xip-XapLa CentralOrganitza: Ajuntament de Vic

dimecreS 25 - 19 h1r Ple Del consell De ciutat De vicA determinarOrganitza: Ajuntament de Vic

diSSabte 28 - 18 hINFANTIL cua!12è Festival de Titelles.Txo TitellesLa CentralOrganitza: Ajuntament de Vic

diSSabte 28 - 21 h diumenge 29 - 18 hTEATRE els llavis closos Gespateatre. Cloenda any M. àngels Anglada.Institut del TeatreOrganitza: Ajuntament de Vic

diLLunS 30 - 16:30 hCINEFÒRUMlove actually Auditori Caixa ManlleuRambla Hospital,11Organitza: Pla de Barris centre

deSembre

dimecreS 2 - matíJORNADA osona i la Xina en un món Globalitzat Auditori del SucreOrganitza: ImpeVic i UVic

dijouS 3 - 21:30 hTEATRE stereo Cia. La Soga Institut del TeatreOrganitza: Ajuntament de Vic

diVendreS 4 - 22:30 hCONCERT SOLIDARI AMB LA MARATÓ DE TV3 casiacústic: actuació De recorDs De Gel i la iaiaCasino de VicOrganitza: Ajuntament de Vic / VicJove

dS. 5 i dg. 6fira D’artesans i brocanters Nucli anticOrganitza: ImpeVic

deL dS. 5 aL dt. 8 tot el diamercat meDieval Nucli anticOrganitza: ImpeVic

diumenge 6 - 18 hMÚSICA concert amb la cobla ciutat De vic La CentralOrganitza: ImpeVic

dijouS 10 - 22:30 hfesta De rebuDa erasmus Obert a tothom El GravatOrganitza: Ajuntament de Vic / VicJove i UVic

diVendreS 11 - 23 hCONCERT mas a la cavaEntrada gratuïtaJazz Cava de VicOrganitza: Ajuntament de Vic /VicJove

diSSabte 12 - 21 h diumenge 13 - 19 hDANSA CONTEMPORàNIA ritme i fiGures del compositor Eitor Villa-lobos. Cia Bebeto CidraInstitut del TeatreOrganitza: Ajuntament de Vic

DS. 12 I DG. 13fira D’artesans i brocanters Nucli anticOrganitza: ImpeVic

DG 13 - 11 hACTIVITAT FAMILIAR Descoberta Del PassatPlaça MajorOrganitza: Projecte Educatiu de Ciutat

dS. 19 i dg. 20 fira D’artesans i brocanters Nucli anticOrganitza: ImpeVic

diumenge 20 - 20 hCONCERT l’orquestra cambra De vic Cicle Catedral de les CantatesLa PietatOrganitza: Ajuntament de Vic

dj. 24 i dg. 6 fira D’artesans i brocanters Nucli anticOrganitza: ImpeVic

diVendreS 25 - 21 hconcert De naDalCoral CanigóEsglésia St. DomènecOrganitza: Ajuntament de Vic

dt. 26 al dS. 2 - tot el diafestivic Recinte firal el SucreOrganitza: Ajuntament de Vic

dijouS 28 - 21 hinnocentaDaLa Palangana TeatreCentre Cívic Remei-EstadiOrganitza: La Palangana Teatre

gener

dS. 2 i dg. 3 fira D’artesans i brocanters Nucli anticOrganitza: ImpeVic

dg. 3 - 21 hconcert De caP D’any Valsos amb l’Orquestra Simfònica del Vallès Església del RemeiOrganitza: Ajuntament de Vic

dt. 5 Inici: 18:30 h - Pg de la GeneralitatFinal: 21 h - Plaça MajorcavalcaDa De reisRecorregut per la ciutat

Per a méS informació: www.vic.cat

dijouS

3

deSembre - 21:30 hTEATRE stereoCia. La SogaInstitut del TeatreOrganitza: Ajuntament de Vic

dS. a dt.

5-8 deSembre - tot el diamercat meDievalNucli anticOrganitza: ImpeVic

dimartS

5

gener

Inici: 18:30 h - Pg de la GeneralitatFinal: 21 h - Plaça Major cavalcaDa reisRecorregut per la ciutat

diSSabte

21

noVembre - de 17h a 21h

marató literària

Lectura de textos, cloenda

any M. àngels Anglada

Biblioteca Joan Triadú

Organitza: Ajuntament de Vic