El barroc context i caracter def

EL BARROC

JÚLIA LÓPEZ VALERAINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

CONTEXT HISTÒRIC : LOCALITZACIÓ I CRONOLOGIA.

Localització i cronologia: neix a Roma a finals del segle XVI i s’expandeix per lamonarquia hispànica (Castella, Corona d’Aragó, Portugal, Amèrica), França, Europa centrali els Països Baixos (Flandes i Holanda).


CONTEXT HISTÒRIC : ECONOMIA.

És el període de transició del feudalisme al capitalisme (Antic Règim), amb una major implantaciódel capitalisme a l’Europa protestant (Països Baixos, Alemanya, Gran Bretanya) que culminarà en laRevolució Industrial a Gran Bretanya. L’Europa mediterrània és més feudal i agrària, amb predomini de la religió catòlica (Contrareforma). El segle XVII serà un segle de profunda crisi econòmica, demogràfica, social i política, crisi que és jasistèmica del feudalisme i que afectarà especialment a l’Europa mediterrània i oriental (més feudal) imolt menys als Països Baixos. Al segle XVIII torna el creixement econòmic, especialment a Europa occidental, però basat ja en uncreixement del comerç (comerç triangular colonial) i de les manufactures (indústria a domicili imanufactures) que ens posen en les portes de la revolució industrial.


CONTEXT HISTÒRIC: SOCIETAT. Continua la divisió estamental entreprivilegiats (rei, nobles i església) i noprivilegiats, però l’avanç del sistemacapitalista es plasma en la creixentimportància de la burgesia ( a Europaoccidental sobretot). La burgesia s’enriqueix encara més,equiparant-se als privilegiats i lluitant amb lanoblesa per la supremacia social, i demanaels mateixos privilegis: compra càrrecsnobiliaris, emparenta amb la noblesa o,quan es tanquen aquestes portes,protagonitzarà revolucions per acabar ambels privilegis feudals i la societat estamental(Anglaterra, França,...). La majoria de la població continua sentcamperola, ferventment religiosa i amb unaescassa formació educativa.


CONTEXT HISTÒRIC:RELIGIÓ. La Criatiandat es trobava dividida en dos grans blocs: el bloc protestant i el bloc catòlic, ques’enfronten en guerres cruels als segles XVI i XVII. Els protestants, a la seva vegada, es divideixen en luterans, calvinistes i anglicans, i es caracteritzenper una religiositat més íntima i lligada a la fe (o la predestinació), no a les obres, i per centrar-se enles figures de Déu i Crist, deixant fora del culte a la verge i els sants. L’església catòlica reacciona amb el Concili de Trento i la Contrareforma: confirma els seus dogmestradicionals, reforça l’autoritat del Papa, els sagraments (eucaristia sobretot) i les figures de la Verge iels sants, lluita contra la corrupció interna (seminaris) i propugna una religiositat més exterior iteatral (processons, construcció de multitud d’esglésies,...) . Els jesuïtes o Companyia de Jesús seran l’instrument del catolicisme per propagar les ideescontrareformistes, sovint a través de l’art (recarregament, comprensibilitat, populisme, teatralitat,realisme, pietisme, patetisme,...): l’art com a propaganda de la fe (propaganda fide). Roma recupera el seu paper de centre del món catòlic.


CONTEXT HISTÒRIC:POLÍTICA.

Pràcticament a tota Europa s’imposen les monarquies absolutes de dret diví: el poder del reis’imposa definitivament sobre nobles i ciutats (art al servei de les monarquies). L’hegemonia europea deixa de ser de la monarquia hispànica i l’imperi, que entren en una profundacrisi, i passa a França (segles XVII i XVIII) i, posteriorment, a Gran Bretanya. Aquest canvi es plasma en les guerres del s.XVII, especialment a la Guerra dels Trenta Anys, mentreel XVIII serà d’un menor impacte de les guerres des de la fi de la Guerra de Successió. D’aquest triomf absolutista són excepcions el parlamentarisme anglès que neix de les revolucionsangleses (XVII) i els Països Baixos (major importància i poder de la burgesia en els dos casos).


CONTEXT HISTÒRIC:PENSAMENT.

El fracàs de l’humanisme: la religió ataca el paper central de l’home (tant protestantscom catòlics) i posa de manifest la seva feblesa davant de Déu i de la mort. El pensament científico-racional, que se’n deriva del pensament racional de Descartes ila revolució científica (Kepler, Galileu, Newton), va guanyant terreny al religiós al llarg delssegles XVII i XVIII i desembocarà en el racionalisme de la Il·lustració. La revolució científica (Kepler, Galileu, Pascal, Newton) posa les bases del mètodecientífic i d’una ciència moderna, experimental i quantitativa. Descartes es basa en el racionalisme (explicar la natura des de la raó i no des de lareligió) i el dubte metòdic. Del pensament cartesià (Descartes) se’n deriva una nova concepció de la natura i elmón: les coses ja no són perfectes i universals (neoplatonnisme renaixentita), inó que lamateixa natura canvia i la percebem de diferent manera segons el moment o la persona(relativisme i dinamisme presents en l’art barroc).


CONTEXT HISTÒRIC :PARTICULARITATS HISPÀNIQUES.

El segle XVII suposa un segle deprofunda crisi en la monarquiahispànica: crisi econòmica, crisi social,problemes interns, crisi política(nomenen els vàlids o privats en nomdels reis), derrota en la guerra delsTrenta Anys, comencen a esgotar-se elsmetalls preciosos americans,... La monarquia hispànica perdl’hegemonia front a França, a més depèrdues territorials, i comença unallarga decadència. Aquesta decadència contrasta ambla riquesa cultural: és el segle d’or deles lletres castellanes i l’art barroc esdifon per tota la monarquia (encaraque sovint amb materials pobres comrajola o fusta), amb figures comVelázquez.


CONTEXT HISTÒRIC :PARTICULARITATS HISPÀNIQUES.

El segle XVIII comença amb un canvi dedinastia: la victòria borbònica a la Guerrade Successió suposa la entrada de ladinastia francesa dels Borbons i laimplantació de la monarquia absoluta atots els territoris. El segle suposa també una certarecuperació econòmica i unadependència de França, sobretot a nivellcultural i ideològic (d’allà vindrà elBarroc cortesà, però també, ja en lasegona meitat del segle, la Il·lustració i lamodernitat). A nivell general, la importància de lareligió catòlica als territoris peninsularsserà molt gran (és el principal exemplede la implantació de la Contrareforma,amb la Inquisició) i la de la burgesia i elracionalisme molt menor que a Europaoccidental (societat d’Antic Règimfortament jerarquitzada).


El terme barroc sorgeix al segle XVIII com un terme despectiu (barrueco en portuguès vol dir perla irregular o defectuosa), fent referència a la irregularitat i complexitat de l’estil.

Actualment entenem per Barroc l’estil que, durant els segles XVII i XVIII sorgeix a Itàlia is’estén per tota Europa, amb un llenguatge propi i complex, amb diverses solucions estèti-ques i formals i amb una visió contradictòria,i alhora unitària, fruit de l’esperit de l’època.

És un art al servei del poder

De l’església: és un art al servei de l’església catòlica de la Contrareforma(propaganda fide), per a transmetre als fidels el seu missatge de manera

clara (art populista) i teatral i el seu poder a través de la grandiositat, peròperò també el gastaran les esglésies protestants.

De les monarquies absolutes: és un instrument de propaganda del poder del rei a través de l’ostentació i el luxe (símbol de l’omnipotència reial)

en palaus, edificis de govern i ciutats senceres (urbanisme escenogràfic).

De la burgesia protestant, que mostra el seu poder econòmic encarregant especialment pintures més senzilles, realistes, intimistes i simbòliques.

És un art retòric, de discurs, necessari per a complir la funció propagandística, barrejant allò real i allò probable per a convèncer l’espectador

Roma serà el primer i principal focus de l’art barroc

CARACTERÍSTIQUES GENERALS



Es trenca no sols amb l’humanisme, sinó amb l’art renaixentista en general: l’equilibri,la contenció i l’harmonia deixen pas a l’emoció, el dinamisme i el desequilibri;l’optimisme al pessimisme; l’objectivitat a la subjectivitat; la raó a la sensació.

És un art popular, més proper a la societat i al poble: és el destinatari de l’art, de la propaganda, i, per tant, ha de comprendre el missatge (populisme).

L’objectiu és fusionar totes les arts en una de sola, interaccionant les diferents arts entre elles.

L’urbanisme assoleix encara una major importància, ja que es concep la ciutat com unimmens escenari (urbanisme escenogràfic) on s’integren els diferents espais (edificis,carrers, places, fonts, jardins,...) en un tot unitari, amb l’objectiu de conquerir l’espaipúblic (la Roma de Sixt V).

Crea una iconografia i una simbologia pròpies i reconeixibles per tots.



Recarregament: l’excés decoratiu és cert per al barroc en general,però no per atotes les escoles i períodes.

Corrupció de la norma clàssica: parteix dels elements clàssics, però els exagera, els trenca, els mou, els combina de manera efectista, els porta als extrems.

Teatralitat: busca la sorpresa, l’engany, el reflex, la construcció d’espais escenogràfics.

Moviment i dinamisme: transmeten un moviment, una energia i una tensió que tendeixen a l’exageració, contrari a les lleis d’harmonia clàssiques.

Predomini de la línia corba i les composicions complexesamb formes obertes (derivada de l’anterior).

Jocs de llums i ombres: arriben fins el clarobscur i el tenebrisme, contrastant l’obscuritat i la llum, i no sols en la pintura, sinó també a l’escultura i les façanes dels edificis.

Naturalisme i realisme excessius: es busquen els moments més exageratsper a tractar d’arribar a l’espectador pels sentiments, provocant-li emocions.

Tracten de captar la psicologia i personalitat dels personatges a partirde la seva expressió, de manera personal i, sovint, exagerada.


Tipus debarroc

El barroc de la Contrareforma: present a Itàlia, Espanya i l’Imperi,pretén comunicar exaltadament els postulats del Concili de Trento(propaganda fide), de manera més sensual, monumental i decorativaa Roma i més efectista, teatral i simbòlica a Espanya.

El barroc de l’absolutisme: present a França i a Espanya amb l’arribadadels Borbons, és més clàssic i té com a finalitat exaltar el poder reial.

El barroc protestant: desenvolupat als Països Baixos (Holanda), va dirigita una clientela de caràcter burgès i amb una predilecció per les pinturescostumistes i intimistes (retrats, natures mortes, paisatges, interiors).

En resum, el barroc als països catòlics és més imaginatiu, sensual, dinàmic, teatrali ric, mentre que als països protestants és més racional i sobri, amb excepcions.


El barroc context i caracter def

Education

Transcript of El barroc context i caracter def