Un modelconsolidatEl Bicing és referènciamundial pel seu con-cepte i eficiència. 02

Entrevista aJordi Hereu“Ha estat un impulsimportant per l’ús de labicicleta a la ciutat” 04

El Bicing treubona notaUn 6,5 és la puntuaciódels abonats al servei ala darrera enquesta 05

El Bicing compleixquatre anys

En un temps rècord, el transport públic en bicicleta de Barcelona ha consolidat i exportat el seu model arreu del món

El Bicing compleixquatre anys

En un temps rècord, el transport públic en bicicleta de Barcelona ha consolidat i exportat el seu model arreu del món

Bicing LaVanguardia per pdf 17/3/11 12:53 Página 1

Quan, ara fa quatre anys,va entrar en funciona-ment el Bicing, ningú sa-

bia en què consistiria. Hi haviaoperadors que llogaven bicicle-tes per a usos turístics i recrea-tius, però no existia una xarxad’estacions destinades a confi-gurar un servei complementaridel transport públic.

Com a qualsevol novetat, ca-dascú es va fer la seva idea delBicing. Barcelona, per la sevaorografia i densitat, era una ciu-tat apta per a l’ús de la bicicleta.La valoració de la implantaciódel Bicing evidencia l’incrementdels desplaçaments diaris en bi-cicleta per la ciutat. De no arri-bar als 50.000 desplaçamentsl’any 2006, avui es realitzen mésde 100.000 desplaçaments, xifraque duplica les dades d’ús.

El Bicing és ja un element queidentifica Barcelona.

Un model consolidat

EL BICING IDENTIFICA BARCELONA

Amb ocasió del seu quart aniversari, el Bicing té diversescoses a celebrar: la millora de la valoració del servei per partdels seus usuaris, l’estabilització i fiabilitat aconseguida enun temps rècord i la consolidació d’un model que s’haconvertit en una referència internacional de mobilitatsostenible, eficient i econòmic.

BICING AL MÓN

Reconeixement internacional del model Barcelona

Barcelona és la ciutat amb mésnivell de servei i qualitat ensistemes de bici pública. S’haninspirat i assessorat ciutatsd’arreu del món, ja que aBarcelona s’ha creat unsistema integral que cobreixtota la ciutat i col·loca unaestació cada 300 metres.

Amés de moltes poblacionscatalanes i de diferents llocs

d’Espanya, començant per Madrid,els països des d’on s’han acostat alBicing per aprendre del model delBarcelona són molt nombrosos iabasten des d’Austràlia al Canadà ides de l’Argentina fins a Corea.Dels Estats Units, Washington o SanFrancisco; de la resta d’Europa,algunes com Londres, Florència,Budapest, Milà o Kazan; d’AmèricaLlatina, Quito o Buenos Aires;

d’Orient Mitjà i Àsia, Seül o Tel-Aviv;d’Oceania, Sidney o Brisbane. I aixísuccessivament, fins prop decinquanta ciutats d’arreu del món.“Bicing” ja no és només el nom delsistema complementari del transportpúblic amb bicicleta de Barcelonasinó que s’ha convertit en la paraulaque serveix per designar aquest tipusde servei a tot el món. Titulars dediari que inclouen “El bicing deMadrid...” i “El bicing de BuenosAires...”.

Un nom convertit en marcaTot ve de la combinació de “bici” i“bcn” i la “g” del final que va servir perdonar-li forma de nou vocable. El nom ha fet fortuna, però ara, amés del nom, el que és unareferència és el model de planificaciói gestió del Bicing de Barcelona, elprimer en una gran ciutat que ha

aconseguit uns graus de fiabilitatreconeguts internacionalment.En abstracte, totes les grans ciutatsveuen la bicicleta com un bonpal·liatiu a l’increment del trànsit devehicles privats a motor. Barcelona,

però, va ser de les ciutats pioneres i laprimera que ha sabut afrontar icorregir els problemes que plantejauna innovació d’aquestes dimensionsque modifica un part dels hàbits i laimatge d’una ciutat.

Pensat per als barceloninsQuè és el que ha fet de Barcelonaun model singular, d’èxit i una re-ferència internacional? No hi hauna sola resposta, perquè és lasuma de molts factors. El més im-portant i decisiu, però, és el con-cepte. El Bicing és un servei pen-sat fonamentalment per donaruna alternativa de desplaçamentals residents de la ciutat, inseriten una estratègia global de mobi-litat sostenible. És una oferta nocontaminant per fer desplaça-ments per la ciutat, a un costmolt reduït en comparació ambaltres mitjans de transport.

Contràriament al que ha passatamb sistemes similars implantatsen altres grans ciutats, en què elservei cobreix fonamentalment elscentres històrics i en què hi ha for-mes d’abonament puntuals, el Bi-cing es va estendre ràpidamentper tots els barris de Barcelona i es

Bicing LaVanguardia per pdf 17/3/11 12:53 Página 2

va descartar la possibilitat de ferabonaments per a turistes o visi-tants esporàdics de la ciutat. Amés, la distribució i ubicació de lesestacions està pensada per garan-tir la seva complementarietat ambels transports públics i, en conse-qüència, incentivar-ne l’ús sensehaver de recórrer al vehicle privat.

Una forma de desplaçar-seA aquests factors, característicsdel Bicing de Barcelona, cal su-mar-hi unes normes estrictes,amb uns temps màxim d’ús quedeixessin ben clar que les bicicle-tes no serveixen per anar a feruna volta d’un lloc a un altre sinód’una estació a una altra.

En la nostra cultura, la bicicletahavia estat sempre assumidacom un element d’oci o un ele-ment esportiu, lligat al lleure. ElBicing ha tingut a favor l’atribu-ció de tots aquests valors posi-tius, i fixar que la bicicleta és unmitjà de transport més, una for-ma de desplaçar-se per la ciutatque és necessari potenciar. El Bi-cing ha esdevingut exemple detransport públic individual.

El model barceloní, que està sentassumit per algunes de les grans ca-pitals mundials, té també altres sin-gularitats de fons. Una d’elles és laforma com està operat, directa-ment per les estructures de l’Ajun-tament de Barcelona per mitjà d’u-na concessió. L’activitat delconcessionari està dirigida i super-visada pels mitjans municipals, quefixen i controlen la qualitat del ser-vei amb la monitorització del siste-ma amb més de 80 indicadors. Enla majoria de grans ciutats, els ser-

veis públics de bicicleta eren fruitd’una contraprestació que oferienempreses a canvi de l’explotació dela publicitat exterior. Simplificant-ho molt i de manera molt gràfica, laimplantació de la bicicleta públicaés, en molts llocs, un intercanvi debicis per quedar-se l’explotació dela publicitat exterior, sense un con-trol directe per part dels ajunta-ments sobre tots els detalls del ser-vei. A més, es deixa d’ingressar elcànon econòmic per la concessióde mobiliari publicitari.

Mobilitat sostenibleA Barcelona, l’aposta va ser moltdiferent. Amb la posada en marxade la regulació de l’estaciona-ment, s’opta per potenciar un úsdel cotxe més racional. Amb elsingressos obtinguts d’aquesta re-gulació es financia el Bicing queafavoreix l’objectiu fonamentalde reduir la congestió.

El sistema té un efecte pedagò-gic indiscutible. El cost del Bicings’obté a partir de la participaciódels abonats al servei, però fona-mentalment amb l’excedent de lataxa d’estacionament del vehiclesprivats. El Bicing contribueix a ferrealitat polítiques a favor de lasostenibilitat i la qualitat am-biental de la ciutat.

L’èxit del modelTot i els problemes que va tenirinicalment el Bicing, causats so-bretot pel seu èxit, que va depas-sar totes les previsions, i per episo-dis de vandalisme, en arribar alquart aniversari s’ha aconseguitun alt nivell de fiabilitat, que haestat valorat molt positivamentpels usuaris i que no ha passat

desapercebut a nivell internacio-nal. Moltes grans ciutats dels cinccontinents han vingut a Barcelonaa prendre bona nota de com ha defuncionar el servei públic de bici-cletes i algunes fins i tot han adop-tat la paraula “bicing” per identifi-car els seus serveis de bicis.

El model de Barcelona, però, norau només en la gestió d’unes es-tacions, unes bicicletes i uns car-nets d’abonats -que no és pocacosa- sinó en una estratègia de ca-ràcter general d’increment de l’úsde la bicicleta. El gran incrementde desplaçaments amb Bicing hamotivat i justificat la ràpida exten-sió de serveis i infraestructures pera les bicicletes urbanes, cosa queha propiciat l’increment exponen-cial de l’ús d’aquest mode trans-port sostenible.

El Bicing s’ha consolidat en només quatre anys Un servei d’ús senzill, pràctic i sostenible que es potutilitzar per als trajectes dins la ciutat i que resulta idealcombinant-lo amb el transport públic convencional. Ésper aquest motiu que la majoria de les 420 estacions delservei estan situades a prop dels accessos de metro, del tren i dels aparcaments públics.

Els usuaris valoren

molt positivament les

millores implantades

en el darrer any.

El Bicing ha incentivat l’ús de la bicicleta parti-

cular, fet que justifica la ràpida extensió de

serveis i infrastructures per a aquest tipus

de transport sostenible.

CURIOSITATS

Sabies què?

� Si arribes a una estació amb la bicicleta i aquesta té tots elsancoratges plens, pots passar la targeta d’abonat pel lectorper saber quines estacions més properes tenen espais buitsper deixar-la. Prova-ho, et resultarà molt útil!

� El dia de la gran nevada de l’any passat, el dia 8 de març de2010, el sistema va funcionar amb total normalitat i més de3.000 usuaris van utilitzar el Bicing.

� Algunes entitats bancàries estan emetent noves targetes decrèdit amb xip. En molts d’aquests casos hi ha un canvi enla data de caducitat i a vegades també hi ha un canvi en elnúmero de la targeta. Per això quan renovis el teu abona-ment, pot ser que el càrrec sigui retornat perquè el Bicingno reconeixerà la targeta. Fixa’t bé si és el teu cas.

� Des del passat mes de setembre, pots ajustar millor i mésfàcilment el seient gràcies al canvi de la peça reguladoraque s’ha instal·lat a totes les bicicletes. Aquesta peça és mésllarga i més ampla que l’anterior, cosa que permet fer méspalanca i, per tant, ajustar el seient amb més comoditat.

Diàriament, a

Barcelona es fan més de

100.000desplaçaments

en bicicleta (Bicing

i particulars)

El servei té

420estacions, moltes d’elles situadesa prop dels accessos demetro, tren i aparca-ments públics

Bicing LaVanguardia per pdf 17/3/11 12:54 Página 3

Es calcula que actualmentcirculen per la ciutat deBarc

El progrés cap a un model de mobilitat urbana més

amable, eficient i segur –és a dir, més sostenible–

implica la consideració de la bicicleta com a un

mitjà de transport urbà més, i la seva incorporació

al ventall d’alternatives que els ciutadans tenim al

nostre abast a l’hora de moure’ns.

ENTREVISTA: Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona

Utilitza alguna vegada el Bicing?Descrigui amb tres adjectius les se-ves virtuds.• Si, vaig ser un dels primers abonats iimpulsor del servei. El Bicing és saluda-ble, sostenible i eficient per a la mobilitatquotidiana.

Què va motivar a la regidoria demobilitat, la implantació del Bicing l’any 2007 a Barcelona?• Va ser una aposta innovadora líder aCatalunya i Espanya. El projecte sorgeixdins del context de les estratègies globalsde mobilitat tendents a la descongestió ipacificació del trànsit amb criteris desostenibilitat ambiental i econòmica.

En què ha beneficiat el Bicing a laciutat? Què ha significat respecte lapromoció dels desplaçaments en bi-cicleta a l’entorn urbà?• L’arribada del Bicing ha suposat un im-puls important per l’ús de la bicicleta a laciutat. L’any 2006, abans de la seva im-plantació a Barcelona, es feien prop de50.000 desplaçaments diaris amb bici-cleta, a dia d’avui se’n realitzen més deldoble. La ciutat absorbeix més de100.000 desplaçaments diaris en bici. Labicicleta ha anat guanyant cada vegadamés presència als nostres carrers.

El Bicing s’ha consolidat amb 420 esta-cions i 6.000 bicicletes que donen serveia 120.000 persones abonades, que fan 11milions de viatges a l’any, i 40.000 viatgesdiaris de mitjana.

Com valora la integració d’aquestmodel de transport en el conjunt dela mobilitat de Barcelona. La ciutatestava preparada per a aquest noumitjà de transport? • El propòsit municipal és el de promou-re l’ús de la bicicleta entre la poblacióbarcelonina com un sistema de despla-çament habitual en la vida urbana. En aquest sentit, l’Ajuntament ha apos-tat per la millora de les infraestructures il’increment dels carrils bici. El creixe-ment del Bicing ha estat exponencial; de les 200 bicicletes i 15 estacions ini-cials l’any 2007, ara hi ha 6.000 bicicletesi 420 estacions. La bona acollida va im-pulsar la seva ampliació i extensió pertot el territori de la ciutat.

La convivència del Bicing amb la res-ta d’usuaris de la via pública. Es cir-cula amb civisme i amb respecte a lesnormes de trànsit? Quina és l’actua-ció de l’Ajuntament pel que fa aquestacompliment? Quines accions de sen-sibilització s’han dut a terme? • L’espai públic de la ciutat és el que és.No el podem eixamplar a voluntat, i per

tant, ha de ser compartit en les millorscondicions per a tothom. A l’Ajuntamentapostem per l’ús de la bicicleta com amode de transport sostenible, i treballemper a la prioritat i la seguretat dels via-nants en matèria de mobilitat. En aquestsentit, el març de 2007 entra en vigorl’Ordenança de Circulació de Vianants iVehicles que especifica les regles per talde garantir el correcte ús de les bicicletesper a les vies urbanes, i en convivènciaamb la resta de mitjans de transport. Labicicleta no només és una activitat d’ocisinó un sistema de transport molt adientper moure’s per la ciutat. L’Ajuntament ha avançat amb l’objectiude crear una xarxa pacificada al trànsit

on les bicicletes puguin circular en con-vivència amb altres vehicles (Zones 30) oamb vianants (carrers de plataformaúnica, zones de vianants). La mesura haincentivat l’ús de la bicicleta i ha suposatuna ampliació dels possibles itinerarisper la ciutat. El passat mes de setembre es va posar enmarxa la campanya de sensibilització"Bicivisme", on es va difondre un catàlegde bones pràctiques per circular en biciamb civisme i seguretat per a l’espai pú-blic. La campanya va consistir en la difu-sió de 25.0000 díptics amb recomana-cions bàsiques per fomentar el respecte ila seguretat viària entre els ciclistes, via-nants i la resta d’usuaris.

Què fa l’Ajuntament per anar méssegur en bicicleta? Expliqui’ns lesnoves infraestructures de milloraque s’han creat a la ciutat.• En aquest mandat, l’Ajuntament ha in-vertit 4.400.000 ¤ en la creació i millorade carrils bici, senyalització específicaen els punts dels carrils bici on hi con-flueixen bicicletes i vianants, senyalitza-ció amb pintura vermella de les cruïllesper on ha de passar el carril bici, alertantals vehicles de la confluència entre cot-xes i bicicletes. Barcelona és la primeraciutat espanyola que instal·la semàforsper a bicis.

De quants carrils bici disposa Barcelona? • Barcelona disposa de 180,3 quilòmetresde carrils bici en total; 159 quilòmetresde carrils bici i 21,3 de Ronda Verda. L’ob-jectiu és arribar a finals de mandat ambun total de 200,1 quilòmetres. A més, actualment hi ha 22.000 placesd’aparcament per a bicicletes. L’objec-tiu és implantar més places en aquelleszones on es detecta un major ús de labicicleta.

L’èxit del sistema va sobrepassar les expectatives, quina va ser la resposta municipal per readreçar el servei? • Hem de reconèixer algunes disfun-cions en la implantació del sistemaperò, al llarg d’aquests quatre anys, elservei Bicing s’ha anat estenent a tots els

districtes amb una gran acceptació. Eljuliol de 2008 arribava a la seva màximaextensió. L’ increment pel que fa alnombre d’usos i a abonats va comportarla incorporació de noves millores, tècni-ques, logístiques i d’atenció a l’usuari; estracta d’un servei basat en la rotació deles bicicletes i per tant calia augmentarel sistema de distribució i mantenimentde les mateixes.

Té sostre el Bicing, pot permetre’scréixer més?• El sistema ha aconseguit consolidar-secom un altre mitjà de transport urbà,idoni per a desplaçaments curts, bàsica-ment de mobilitat obligada i de gestions,amb capacitat per combinar-se amb al-tres modes de transport públics. Desprésd’una etapa molt marcada per un aug-ment d’abonats molt constant, la de-manda actual s’ha estabilitzat donantresposta adequada i fidelitzant els seususuaris

Què aporta el Bicing a la imatge iprojecció exterior de Barcelona?• El Bicing és un referent per a altres ciu-tats, i és un exemple més de la política deciutat en mobilitat sostenible.

L’any 2006 es feien prop de 50.000 desplaçaments diaris en bici. L’any2010, se’n realitzen més del doble.

El Bicing s’ha implantat

a tots els districtes

de la ciutat.

De les 200 bicicletes i 15 esta-

cions inicials l’any 2007, el

Bicing compta avui amb 6000

bicicletes i 420 estacions.

“El Bicing hasuposat un impulsimportant per l’ús de la bicicletaa la ciutat”

Bicing LaVanguardia per pdf 17/3/11 12:54 Página 4

Quan el Bicing va entrar enfuncionament, es va pre-veure una implantació

progressiva, al llarg de dos anys,al cap dels quals es podia arribara un màxim de 400 estacions i6.000 bicicletes i unes infraes-tructures logístiques i de gestióper donar servei a màxim 80.000abonats. La realitat va depassarde llarg aquestes previsions, i alcap d’un any ja s’havia fet tot eldesplegament i hi havia més de100.000 abonats.

El Bicing va tenir una excel·lentacollida des del primer moment.Els primers mesos es registravauna mitjana de 3.000 altes diàries,i aquest entusiasme va comportarproblemes en el servei a causa dela massificació i els usos fraudu-lents d’alguns abonats. En arribaral segon aniversari, el 2009, lanota dels usuaris del Bicing va serd’un 4,7.

Actuació contundent i benvaloradaAquests problemes, lògicament,ja havien estat detectats i s’estavaposant fil a l’agulla per aportar-hisolucions duradores. Per unabanda, es va modificar el con-tracte amb el concessionari per-què es posessin a disposició delBicing els mitjans adequats a ladimensió que havia agafat. Ambmés abonats i desplaçaments,calia augmentar tots els serveis,

des dels d’atenció als abonatsfins als vehicles i personal enca-rregats de distribuir bicicletes perles estacions.

Pel que fa al vandalisme, es vandissenyar nous sistemes per re-forçar les estacions i les bicicletesi sistemes de detecció d’usos irre-gulars o fraudulents per part d’u-na minoria dels abonats, que vanser expulsats del Bicing.

Tot plegat, una actuació con-tundent que es va començar aimplantar el mateix 2009 i que deseguida va ser detectada pelsabonats que, a principis del 2010,ja van posar un aprovat al Bicing,un 5,4, que indicava que les me-sures preses anaven en la direc-

DADES

Fem números

Les matemàtiques ens serveixen per a moltes coses, tambéper representar de forma abstracta realitats ben

concretes. En el cas del Bicing, la seva realitat és tan novedosaencara, quatre anys després d’haver-se inventat, que sovints’intenta explicar l’eclosió de la bicicleta a partir delsnúmeros: tants abonats més o menys, tants desplaçamentsmés o menys, tantes incidències més o menys, tants eurosmés o menys… A Barcelona es fan anualment uns 36 milions dedesplaçaments amb bicicleta, amb un recorregut mitjà de 3 quilòmetres. Això vol dir 108 milions de quilòmetresanuals. Si aquests quilòmetres s’haguessin fet amb cotxe,s’hauria consumit 10 milions de litres de combustible. Cadalitre de combustible genera 2,7 kg de CO2, o sigui, multiplicatper 10 milions de litres de combustible, 27 milions de kg deCO2, que és el mateix que 27.000 tones. En el mercat de dretsd’emissions de CO2, la tona té actualment una cotitzaciómitjana de 13 ¤. Resumint: la bicicleta a Barcelona estariaestalviant 351.000 d’euros anuals en drets d’emissió.Pel que fa a altres externalitats, des del punt de vista sanitaries calcula el cost per tona en uns 23 ¤, o sigui 621.000 euros.Només en termes ambientals i sanitaris, els desplaçamentsamb bicicleta fan estalviar gairebé un milió d’euros enexternalitats a la ciutat de Barcelona. És clar que elsdesplaçaments amb cotxe encara són cinc vegades més queels que es fan amb bicicleta. Però també és veritat que, abansd’entrar en funcionament el Bicing, la golejada no era de 5 a1, sinó de 17,5 a 1 a favor del cotxe. Els de la bicicleta som unbon equip.

Els abonats posenun notable a lesmillores

VALORACIÓ POSITIVA

En quatre anys, el Bicing ha introduït nombroses millores queli han permès aconseguir estabilitat i fiabilitat i una bona notaper part dels abonats, que han valorat positivament lesnovetats i han atorgat millor puntuació a tots i cada un delsaspectes del servei.

Millores ràpides arran de l’èxitDegut a l’èxit experimentat en els primers mesos defuncionament, el Bicing ha introduït millores moltvalorades pels seus abonats.

La mitjana d’edat dels

usuaris és de

34,4 anys

De tots els

usuaris, un

55,7%són homes

El

77,6%dels abonats fan servir

el Bicing cada setmana

4,7 5,4 6,5

1 -

2009

2 -

3 -

4 -

5 -

6 -

7 -

8 -

9 -

2010 2011

Evolució de la qualificació dels usuaris del Bicing

ció correcta. Ara, a principis del2011, amb gairebé totes les millo-res implantades, la nota és de bé,un 6,5, una millora de la nota a laqual ha contribuït el notable -7,1-que ha merescut la valoració delmanteniment, fruit de les inno-vacions introduïdes.

El perfil de l’abonatCom són aquests abonats que po-sen nota al Bicing però que, perdamunt de tot, són els que utilit-zen aquest servei? Doncs la majo-ria són persones joves, amb unamitjana d’edat de 34,4 anys queresideixen a Barcelona, principal-ment a l’Eixample i Sant Martí, itenen un nivell d’estudis més ele-vat que la mitjana.

La majoria dels usuaris del Bi-cing ho són des de fa temps. Un36% ho són des del seu origen iun altre 36% des del 2008. Hi ha

més abonats que abonades (el55,7% són homes) i a més fanservir més el servei, ja que sónel 73,3% dels que l’ulitzen dià-riament. Per acabar de fer lafoto de l’abonat, poden dir quesón majoria, el 57,5%, els quetenen el català com llengua ha-bitual.

El 77,6% dels abonats fan servirel Bicing cada setmana. Del totald’abonats, un 34% el fan servircada dia, i un 20,4% en fan un úsinferior a una vegada a la setma-na. A l’hivern i els dies de pluja ésquan menys es fa servir el Bicing,encara que aquest 2011 l’hivernno està sent un fre i el nombred’usos diaris, entre 35.000 i40.000, és pràcticament el mateixque el que hi havia fins ara a al-tres èpoques de l’any, amb conci-dions meterològiques més ade-quades per a la bicicleta.

Bicing LaVanguardia per pdf 17/3/11 12:54 Página 5

Algunes de les mesures in-troduïdes per consolidarel Bicing són molt visibles,

però d’altres no tant. N’hi ha enles bicicletes i les estacions o enl’increment de mitjans pertransportar i reparar bicicletesque gairebé tothom ha pogutnotar. Però n’hi ha d’altresmenys aparents que, alhora quehan millorat el servei i les garan-ties dels abonats, fan també unacontribució destacada a l’aspec-te actual de les estacions, ambbicicletes que estan normalmenten un molt millor estat de fun-cionament.

1.Algunes millores tècniques en labicicleta per facilitar l’ús i ser mésrobustes:a. Seient d’alta densitat Més den-

sitat per aconseguir més co-moditat i resistència contra elvandalisme.

b. Protector de canvi. Dissenyque impedeix repenjar-hi elpeu i evita avaries.

c. Ajustament del seient. Mésgran i resistent, per facilitar elseu maneig.

d. Millora de la fixació del tambordel fre de darrera.

e. Pedals de més densitat, més re-sistents.

f. Noves cobertes anti-punxades.g. Manillar amb gir limitat. Es re-

alitzen suplements en el qua-dre per limitar el gir del mani-llar més de 180º i evitard’aquesta manera avaries enel cablejat.

2.Implantació d’un protectord’estacions i dispositiu unidi-reccional per aparcar les bici-cletes:a. Reducció en un 72% del vanda-

lisme a les estacions.b. Dràstica reducció dels robato-

ris.c. Millora de l’ordre, ja que totes

les bicicletes només poden es-tar aparcades correctament.

3.Millores tècniques en els anco-ratges per obtenir una major fia-bilitat a. Doble sensor en l’ancoratge i

un difusor nou per millorar lavisibilitat de les operacions.

b. Cablejat en paral·lel (abans esta-va en sèrie), que protegeix els an-clatges d’una manera indepen-dent en cas que hi hagi unaavaria en un d’ells.

c. Targeta lector RFID més robus-ta i que ofereix major protecciói seguretat electrònica.

4.Incorporació de nous inspectorsal carrer: que ajuden els abonatsa fer un bon ús del servei i preve-nen contra possibles usos frau-dulents.

5.Redacció i aplicació d’un noucontracte amb l’abonat: a. Tipifica els mals usos.b. Ofereix més protecció a l’abo-

nat i detalla millor les sevesobligacions i drets.

6.Certificació del sistema de com-provació de la devolució de la bi-cicleta: Certificació de Bureau Veritas sobreles garanties i fiabilitat dels sistemesde devolució de bicicletes, cosa queofereix garanties als abonats.

Les milloresintroduïdes, claude l’èxit

VALORACIÓ POSITIVA

A finals del 2009 es van començar a introduir les millores quehan portat a l’estabilització i a una valoració més positiva delBicing per part dels seus abonats. Són 10 grans grupsd’actuacions que han comportat innovacions positives per alsabonats i una dràstica reducció del vandalisme.

MOBILITAT

El Bicing: una alternativa de transport públic

Les estacions del Bicing estansituades a prop dels accessos del

metro, del tren i dels aparcamentspúblics. El servei està operatiu els 365dies de l’any amb l’horari següent:De diumenges a dijous: El servei estàobert tot el dia excepte de 24h a 5h,horari a partir del qual només espoden retornar bicicletesDivendres, dissabtes i festius: El

servei funciona les 24h del dia. Com a complement dels transportspúblics tradicionals de la ciutat, elBicing segueix un horari similar al quetenen aquests, que també tanquen perla nit entre setmana. A més, degut agran nombre d’usos de cada bicicleta,el servei aprofita les hores de la nitentre setmana per a fer tasques demanteniment en bicicletes i estacions.

El Bicing és un transport públic amb bicicleta. Un servei d’ússenzill, pràctic i sostenible que es pot utilitzar per als trajectesper la ciutat, combinat amb la resta de transport públicconvencional, i idoni per desplaçar-se sense fums ni sorolls.

oferir un millor servei en la dis-ponibilitat de bicicletes/anco-ratges en zones receptores iemissores.

Són deu mesures que, combina-des, han permès consolidar elservei i la millora de la valoracióper part dels abonats. Una de lesdificultats que s’està mirant d’a-bordar en l’actualitat és la de ga-rantir un millor nivell de reposi-ció, sobretot en les zones delscascs antics d’alguns barris de laciutat, on l’estretor dels carrersobliga a utilitzar vehicles ambuna capacitat de transport de bi-cicletes més petita d’allò que se-ria necessari i on, per la mateixaraó, hi ha menys solucions detransport públic i, en conseqüèn-cia també una demanda superiorde Bicing.

Per pal·liar parcialment aques-ta circumstància, s’ha incremen-tat els sistemes perquè els abo-nats sàpiguen a quines estacionstenen bicicletes disponibles, noúnicament amb la informacióque facilita la mateixa estació,sinó amb aplicacions i serveis ac-cessibles a través del webbicing.cat i per telefonia mòbil,que també ajuden a planificar elsitineraris per fer-los més ràpids isegurs.

Estacions més protegidesAlgunes de les mesures que ha adoptat el servei hanrepercutit en les estacions del Bicing, ara més segures iordenades.

7.Millora en els processos de repa-ració en els tallers: Revisió dels procediments de tre-ball per garantir una millor quali-tat de funcionament de les bici-cletes.

8.Incorporació de 2 tallers mòbilsal carrer: reparacions petites insitu, cosa que permet que hi hagisempre un més gran nombre debicicletes a disposició dels abo-nats i en més bones condicionsde funcionament.

9.Revisió del protocol en l’àrea del’atenció al client i formació con-tínua del agents:S’han millorat els temps de res-posta als abonats, amb la dotacióde més mitjans, i s’han revisattots els procediments de respostaper donar més garanties i solu-cions davant de les qüestionsplantejades.

10.Nova estratègia logística per a lareposició de bicicletes a les esta-cions: S’ha redissenyat totes les rutesdels vehicles d’acord amb nouscriteris logístics, que permeten

Bicing LaVanguardia per pdf 17/3/11 12:54 Página 6

Es calcula que actualmentcirculen per la ciutat deBarcelona un milió de bici-

cletes aproximadament. Tot i seruna part minoritària dels modesde desplaçament de la ciutat, labicicleta ha anat guanyant cadavegada més presència als nostrescarrers. Als darrers quatre anys l’increment del nombre de despla-çaments en bici s’ha triplicat.

El mes de març de 2007, va en-trar en vigor l’Ordenança de Cir-culació de Vianants i Vehicles, per

tal que la bicicleta esdevinguésun mitjà de transport habitual,amb tots els avantatges que com-porta, en termes d’eficàcia, soste-nibilitat, qualitat ambiental, etc,però especificant unes regles pertal de garantir el seu correcte úsper les vies urbanes.

La millor promoció de la bicicle-

ta són els avantatges que aporta: ésuna forma de circular beneficiosaper la nostra salut, ecològica per-què no contamina –un vehiclesense fums i sense soroll– econò-mica perquè estalvia moltes des-peses i ajuda a una millor ocupa-ció social de l’espai urbà.

El propòsit municipal és el depromoure l’ús de la bicicleta en-tre la població barcelonina comun sistema de desplaçament ha-bitual en la vida urbana. La bici-cleta no és només una activitatd’oci sinó un sistema de trans-port molt adient per moure’s perla ciutat. En aquest sentit, l’Ajun-tament està desenvolupant mésserveis i més infraestructures, enel marc d’un impuls global per ala sostenibilitat i per a la millorade la seguretat i la convivènciadels ciclistes amb la resta de via-nants i modes de transport.

Més espai per a les bicicletesL’Ajuntament ha invertit4.400.000 ¤ en la creació i millorade carrils bici. La capital catalanacompta amb 180,3 quilòmetresde carrils bici, 159 quilòmetres decarril bici i 21,3 quilòmetres deRonda Verda. L’objectiu és arribara final de mandat amb 200,1 qui-lòmetres.

Millores als carrils biciSenyalització amb pintura ver-mella de les cruïlles per on ha depassar el carril bici, alertant alsvehicles de la confluència entrecotxes i bicicletes.• Senyalització en els punts dels

carrils bici on hi conflueixen bi-cicletes i vianants.

• Millores en la senyalització i eltraçat dels carrils ja existents

• Introducció de peces separado-res dels carrils bici en calçada.

Nou model de semàfor per a bicicletesBarcelona és la primera ciutat es-panyola que instal·la semàforsper a bicis. Milloren la seguretatdels ciclistes, són més petits, mésbaixos i funcionen amb tecnolo-gia LED.

Pacificació del trànsitConversió de 300 quilòmetres dezones 30, carrers de plataformaúnica, zones per a vianants; sónmesures que han permès incenti-var l’ús de la bicicleta i han supo-sat, una ampliació dels possiblesitineraris per la ciutat.

Més aparcaments per a bicicletesA Barcelona actualment hi ha22.000 places d’aparcament per abicicletes. D’aquestes, 7.000 s’hancreat durant aquest mandat i s’a-rribarà a les 22.100 a finals d’any.L’objectiu és implantar més pla-ces en aquelles zones on es detec-ta un major ús de la bicicleta.

Nou Manual de disseny i senyalització de vies ciclistesEl nou Manual s’ha fet amb l’ob-jectiu de fer més entenedores lesindicacions pels que circulenamb aquests vehicles de dues ro-des, aplicant les solucions mésòptimes a les noves vies i aug-mentar alhora el nivell de segure-tat dels usuaris de la bici.

Comissió cívica de la bicicletaAmb la comissió cívica de la bi-cicleta, l’Ajuntament de Barcelo-na compta amb un espai per tre-ballar i buscar l’acord i elcontacte permanent amb les di-ferents associacions de ciclistesde la ciutat.

BONS USOS

Civisme i seguretat viària

Barcelona ofereix iniciatives, experiència i posa adisposició de tots els municipis de Catalunya i Espanya,

el model de mobilitat en bicicleta a la ciutat.El passat mes de setembre l’Ajuntament de Barcelona vaposar en marxa per primer cop la campanya desensibilització “Bicivisme”, per fomentar bons hàbits deconvivència entre els ciclistes i la resta d’usuaris dels espaispúblics.El Bicing ha participat en la campanya posant un adhesiu deBicivisme a les 6.000 bicicletes que donen servei als abonats.A més, s’han repartit uns 20.000 díptics a través de lesOficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) dels districtes, l’Oficinade la bicicleta, l’Oficina del Bicing, el Centre d’Informació iAssessorament per a Joves (CIAJ), el Centre de RecursosBarcelona Sostenible i a través de les entitats de la ComissióCívica de la Bicicleta. La campanya informa del decàleg de consells irecomanacions bàsiques per fomentar el respecte i laseguretat viària entre els ciclistes, vianants i la resta d’usuaris dels espais públics:

Decàleg de civisme1. Circula pel carril bici.2. Amb el semàfor en vermell, atura’t, no te la juguis.3. Tingues la bicicleta en bon estat.4. No facis maniobres que puguin afectar la teva seguretat o

la dels altres.5. Per les àrees de vianants no tens cap tipus de preferència.6. Estaciona correctament en els llocs habilitats.7. De nit, fes-te veure: llum blanca al davant i llum vermella al

darrera.8. En moments d’aglomeració, baixa de la bici i vés a peu.9. No facis ziga-zagues.10. Atenció! Per la calçada ets el més feble.

La ciutat i la bicicleta

TRANSFORMACIÓ EN LES COSTUMS DE MOBILITAT

La implantació del Bicing ha suposat un impuls important enl’ús de la bicicleta a la ciutat. L’any 2006, abans de la sevaimplantació a Barcelona, es feien la meitat de desplaçamentsque els realitzats avui en dia. El servei s’ha consolidat amb 420estacions i 6.000 bicicletes que donen servei a 120.000 personesabonades que fan 11 milions de viatges a l’any.

Seguretat i convivènciaL’Ajuntament està desenvolupant més serveis i mésinfraestructures, en el marc d’un impuls global per a lasostenibilitat i per a la millora de la seguretat i laconvivència dels ciclistes amb la resta de vianants imodes de transport.

són les places d’aparca-

ment per a bicicletes

que hi ha actualment a

Barcelona

22.000

Bicing LaVanguardia per pdf 17/3/11 12:54 Página 7

Bicing LaVanguardia per pdf 17/3/11 12:54 Página 8