El bon funcionament de la ciutatExtracte del parlament del Sopar de Festa Major

El bon funcionament d’una ciutatha de tenir com a objectiu principalles necessitats i desitjos de les per-sones. Aquest és l’horitzó que hau-ria d’orientar tota bona administra-ció. Combinant l’autonomia de lespersones amb variats projectescol·lectius, petits o grans, generalso específics, locals o globals.

En definitiva, cal afegir als valorsbàsics, condensats amb els lemesde la revolució francesa, llibertat,igualtat, fraternitat, els ideals desostenibilitat i eficiència. I afavorirla cultura del civisme i la respon-sabilitat dins un marc de justícia irespecte.

No és fàcil assolir aquests objec-tius. Les coses canvien i nosabem mai cap a on. Per tant, ésun greu error pensar que hi hareceptes simples i omnipotentsper solucionar la misèria, lacorrupció, la inseguretat i fins i totla degradació ambiental. I quanalgú s’ho pensa des de la sevatalaia, ens trobarem, per exemple,amb lleis d’educació que segurque no serviran pel futur dels nos-tres fills, o amb malbarataments

de recursos públics en ruïnosesoperacions urbanístiques, entred’altres.

Per què dic això? Doncs per queen aquest tema queda molta feinapel davant. Perquè en lloc de tro-bar-nos a gust dins la Barcelonade les persones que diuen, la rea-litat és que sovint ensopeguemamb la Barcelona aspra de l’atur iles retallades, amb la degradació,lenta però segura, de l’ensenya-ment i la sanitat, amb ordenancesburocràtiques i detallistes, ambfuncionaris més preocupats per nosaltar-se el reglament que perfacilitar la vida als ciutadans, ambun important dèficit col·lectiu decivisme, amb massa corrupcionssense càstig ni reemborsament, oamb uns poders econòmics colos-sals que tenen força i habilitat persaltar-se els esculls dels regla-ments i minimitzar els deures tri-butaris.

Tot això desemboca, en el nos-tre dia a dia, en el fet que cadavegada ens fan la vida més difícil.

Per posar un exemple clar, elsserveis públics i els serveisbàsics, sovint oligopolis, no parende pujar de preu (al voltant del50% de mitjana des de l’inici de lacrisi, segons estadístiques euro-pees) mentre els ingressos fami-liars baixen o, fins i tot, desaparei-xen. N’hi ha que sempre guanyen.I, dit de forma planera, al finalsempre paguem els mateixos.

Això no pot continuar.

Per sort no tot és negatiu. Elnostre barri de Sant Antoni esmou. En son un exemple, entred’altres, el mosaic de la FestaMajor; la tasca participativa, difícilperò engrescadora, que estanportant a terme tots els que for-men la Comissió Calàbria 66 perproposar usos per part de l’edificide l’antiga Once; o la solidaritatdels veïns, veïnes i comerciantsdemostrada en un bon grapat d’i-niciatives, que ens fan veure quetots junts ens en podem sortir.

Pep Sala President de l’Associació deVeïns del barri de Sant Antoni

3

Coordinació: Pep Sala

Consell de redacció: Joan Tarrida, Jordi Font, MaicaDuaigües, Ariadna Timón, Josep Pomés, EulàliaMorta

Publicitat: Jordi Font, 93 423 93 54 tardes

Disseny: Roman Proubasta

Maquetació: Josep M. Argilés

Impressió: Gràfiques Alpres

Dipòsit Legal: B-44408/87

EditaRedacció

Editorial

4

Breus del barri

En marxa les obres de reforma de Calabria 66

Ja estan en marxa les primeresactuacions a l’edifici de l’antiga seude l’ONCE, situat al carrer Calàbria66. La primera fase de les obres, quecomprèn el desmuntatge de la façanai el buidat de tot l’espai interior, espreveu que finalitzi a principis demaig. La segona fase consistirà en lareforma de l’edifici, destinada unapart a serveis municipals i l’altra, lesprimeres plantes, a usos veïnals.

Està previst, segons el Districte,que les obres estiguin enllestides amitjans de 2015. A més dels espaiscomuns i d’ús veïnal, també s’hi ubi-carà el Centre de Formació d’AdultsPere Calders, el Centre de Normalit-zació Lingüística, BSM i Direcciód’Atenció al Ciutadà.

Per dur a terme les actuacions, s’hatancat un carril al trànsit al carrerCalàbria i s’ha anul·lat la zona d’apar-cament. La vorera queda tancada pelcostat Besòs. La parada de bus 41s’ha traslladat a l’Avinguda Mistralamb Tamarit.

Per la nostra part, la ComissióCalabria 66, que agrupa entitats,col.lectius, veïns i veïnes del barri,seguim treballant en la definició d’u-sos i la gestió de la part de l’edificique es destinarà a usos veïnals. S’hifaran activitats culturals, educatives ide veïnatge, sempre segons el que esproposi des del barri.

Podeu veure els resultats del pro-cés, fins a dia d’avui, al web:

www.calabria66.net

Els darrers mesos han sortit noti-cies alertant que una part del comerçde proximitat de la ciutat corre perilld’haver de tancar abans que acabil’any. A més dels efectes de la crisi,això és degut a que no podran ferfront al lloguer, doncs s’extingiran elscontractes vigents segons el que diuuna llei de fa trenta anys. N’hi ha quehan pogut negociar amb els propieta-ris, però n’hi ha que tenen una situa-ció força buscada pels grups inver-sors, i per tant se’ls fa molt difícil decontinuar.

Aquesta situació afecta a unsquants dels establiments arrelats deSant Antoni, alguns amb valor històrici patrimonial.

Això és preocupant ja que el nostreés un barri molt basat en el comerçtradicional, i a més està al bell migd’un procés de transformació com lareforma del Mercat de Sant Antoni,que a dia d’avui provoca menysingressos als botiguers, alhora quepot alimentar ànsies especuladores.

Aquesta situació pot tenir una con-seqüència directa en la forma de viurela ciutat. Quan el que es pot trobaraquí és el mateix que el que hi ha enla terminal de qualsevol aeroportinternacional arribem al que anome-nem no-llocs.

El comerç de proximitat és un delsfactors més importants per mantenirels nostres carrers vius i fer xarxa.

Comerços en perill

5

Breus del barri

El Tricentenari a Sant Antoni

El passat 12 de gener, avançant-sea la Festa Major del barri, una trente-na d’entitats van organitzar un acte decommemoració del Tricentenari de1714. Es va envoltar el Mercat deSant Antoni amb la senyera i a les17.14 hores els Trabucaires del barrivan llançar unes salves que van ferretronar les quatre cantonades delMercat. Les corals del barri van inter-pretar “Els segadors” i “El cant de lasenyera”. Centenars de veïns es vanconcentrar a l’acte, on es va llegir unmanifest a favor del dret a decidir. A lacloenda de l’acte hi va haver focsd’artifici amb els colors de la senyera.

Recordem que la capitulació entreels defensors de la ciutat i les tropesborbòniques que van ocupar-la el1714 es va signar a l’antiga Casa dela Bolla, situada al número 54 delcarrer de Sant Antoni, molt a prop dela cruïlla entre les rondes de Sant Paui Sant Antoni.

Com a commemoració del DiaInternacional de la Dona, el passat 8de març l’Assemblea de Joves i laVocalia de Dones van organitzar unacte a l’Avinguda Mistral. Aquest vaconsistir en una exposició sobredones del segle XX, música, especta-cles i l’actuació de les Dones deBlanc amb “Dones en llibertat”.

El manifest que es va llegir va posarespecial èmfasi en les retallades i eldesmantellament de plans d’igualtat ide prevenció de la xacra de la violèn-cia de gènere, però sobretot es vacentrar en la retrògrada llei de l’avor-tament que porta a l’obscuritat dequaranta anys enrere.

Durant tota la tarda, davantl’Associació de Veïns, es van anarcongregant veïnes i veïns per recor-dar que encara falta molt per assolir laigualtat.

La casa Tarragó, coneguda como laCarboneria, es vol enderrocar. Fa pocsmesos va ser noticia pel desallotjamentdel centre social alternatiu que l’ocupa-va des de feia més de cinc anys.L’edifici, construït l’any 1864, és,segons algunes fonts, el més antic del’Eixample destinat a vivenda. Ara dona-rà pas a un nou edifici d’habitatgessense cap interès i, per tant, perdremuna part del nostre patrimoni històric.

Per desgràcia, aquest edifici, ambprou interès arquitectònic donada laseva tipologia en xamfrà i les sevesfaçanes a quatre vents, no està inclòsen el Catàleg del Patrimoni. I això hapermès que es doni llum verda a ladesaparició d’aquesta peça única.

No és tan difícil tenir sensibilitatenvers el passat col·lectiu del barri i laciutat..

Entre tots hem d’aconseguir que lacasa Tarragó es conservi.

Foto: Btv

Dia de la Dona Treballadora La Carboneria en perill

Dones de Blanc. Foto: Ass. de Joves

PARQUING GRATUITRDA.SANT ANTONI-URGELL

NOU EMPLAÇAMENT:

6

Actualitat

El barri de Sant Antoni té un fort dèficit de places de residència per a gent granAGRUPACIÓ DE FAMILIARS DE GENTGRAN DE SANT ANTONI I LA NOVAESQUERRA DE L’EIXAMPLE

La nostra gent gran ens necessita alseu costat. I els familiars volem seguirgaudint de la seva companyia. Peraixò, en cas de persones dependents,hem de lluitar per a tenir places con-certades (ja que no n’hi ha de públi-ques) a residències de gent gran pro-peres.

En tot el barri de Sant Antoni noméshi ha 10 places de residènciacol·laboradora i cap de concertada. Albarri proper de la Nova Esquerra del’Eixample tan sols hi ha 28 placescol·laboradores a la residènciaFrancesc Layret (que fa uns anyshavia de ser substituïda per una novaresidència pública a l’illa Skoda)

La població de majors de 65 anysd’aquest dos barris és de 8.876 i12.630 persones, sumant un total de21.506 habitants.

Comparativament, tot l’Eixample té1.141 places concertades i col·labora-dores en regim de copagament.Ciutat Vella té 15.734 majors de 65anys i compta amb 289 places. Hi haaltres exemples que demostren elgreuge comparatiu que està patint elnostre barri.

Tenim tant dret com la gent d’altresbarris a tenir places concertades deresidència, properes i que compleixinamb la normativa. Es reconeix el dreta la proximitat en les escoles pelsinfants però, en canvi, no es compleixamb la gent gran.

Ens sentim impotents i no volemabandonar als nostres familiars enuna residència fora del barri, on solspodríem anar un cop per setmana,quan al barri els veiem cada dia i elsvisiten els veïns i amics, coneguts detota la vida, sortim a passejar on hanviscut sempre o anem als Tres Tombsi a les festes de tota la vida. No es potconciliar la vida familiar i laboral ambuna residencia llunyana on, entreanada i tornada, els desplaçamentspoden ser de més d’una hora.

Per això seguirem lluitant per a queens concedeixin places concertadesa residencies del barri de Sant Antoni,que acompleixin amb el criterisnecessaris per l’acreditació.

A més llarg termini esperem lareactivació del projecte aturat de lanova residencia pública a l’illa Skodadel carrer Calàbria.

en tot el barri deSant Antoni noméshi ha deu places deresidència en règimde copagament

Podeu comunicar-vos ambnosaltres al correu:

avis.santantoni@gmail.com

7

Mobilitat

Les energies fòssils s'acaben...RAMON FOLCH - ALFONS BARCELÓ

Moltes veus competents ho estandient i repetint: “Les energies fòssilsens hauran durat, si fa no fa, uns tressegles. I dos d’aquests tres seglessón ja història passada. I això, totsuposant que no incrementem encaramés el nivells actuals de consum, per-què aleshores no arribaríem ni tansols a complir aquestes tres centú-ries. Ara bé, o aprofitem amb seny elque encara ens queda, explorant for-mes sostenibles d’obtenció i ús d’e-nergia, o els historiadors del futurhauran de caracteritzar el nostretemps present com un període excep-cional durant el qual els humans,embogits amb la seva energia fòssilabundant i barata, van viure un sen-sacional foc d’encenalls que es vaexhaurir en un tres i no res. Òbvia-ment, aquests fets estan lligats demanera directa amb aspectes relatiusal bon govern global i estratègic de lapoblació humana. Posen de manifestun dels nostres més descurats talonsd’Aquil·les: la nostra civilitzaciósegueix depenent, al capdavall, d’unrecurs finit, i que està minvant a unritme accelerat” (Ramon Folch,Ambiente, emoción y ética. La culturade la sostenibilidad, pp. 186-187.)

En definitiva, no és de cap maneraviable voler perpetuar formes de con-sum sense controls. A les bones o ales males s’imposarà el principi“Millor amb menys”.

Perquè el combinat de llibertatsdemocràtiques, valors igualitaris i unapoblació de set o vuit mil milions depersones no és compatible amb aspi-rar a gaudir de calefacció al l’hivern,refrigeració a l’estiu, cotxe particular,fàcil accés a mercaderies de totamena procedents de contrades remo-tes, o poder fer freqüentment viatgesen avió per caprici i a preus subven-cionats.

Una de les accions prioritàries perreduir la congestió i la contaminació ala ciutat és minimitzar l’ús del vehicleprivat i afavorir el transport públic. Elmateix Ajuntament ha dit que és undels seus objectius.

Doncs això no quadra amb l’incre-ment exagerat del preu dels bitlletsque es ve produint any rere any. Defet, des de l’inici de la crisi el 2008, elpreu de la T-10, el bitllet més utilitzat,s’ha apujat un 43,0% per a un IPC del9,3%.

Des de fa mesos, les protestes con-tra la pujada del preu del transportpúblic no han parat d’estendre’s,palesant el malestar de la ciutadaniaen un context de pèrdua de poderadquisitiu i d’empobriment d’àmpliesfranges de la població. El movimentveïnal, junt amb altres col·lectius, s’haafegit a les accions promogudes desde la plataforma “Stop Pujades delTransport”.

Els arguments de l’Administracióson reiteratius: cal eixugar un grandèficit acumulat. Però en realitat és untema de prioritats, doncs la congestió ila contaminació també costen moltsdiners, que mai es comptabilitzen. Pertant, la clau és la voluntat de fixar unspreus assequibles, establerts en fun-ció de les condicions de vida i lesnecessitats dels veïns i veïnes.

La principal demanda de les mobilit-zacions és que s’abaixin les tarifesfins als preus del 2013.

Medi ambientLa pujada de tarifes deltransport públic

la nostra civilitzaciósegueix depenent,al capdavall, d'unrecurs finit i queestà minvant a unritme accelerat

PEP SALA

8

Fem barri

L’Heptàleg o el retorn del #sentantoni

La plataforma CiutatBeta ha endegat en el període 2013/14 un prototip d’acció ciutadana anomenat

i executat durant la passada festa major del barri.#sentantoni

La metodologia de treball ha estat amb característiques d’innovació social, en primer lloc per convocar a profession-als de diferents formacions i experiències professionals per dur a terme un projecte comú, utilitzant la relació horit-zontal a l’hora de recollir i endegar propostes, que permetés desenvolupar la creativitat col·lectiva, i l’aprenentatgecooperatiu dels uns pels altres, amb un important paper de les tècniques d’informació i comunicació.

#sentantoni ens a permès conèixer les emocions de les veïnes i els veïns pel seu barri, però també les sensa-cions i sentiments que aquestes generen. A l’hora de retornar-vos-les, hem agrupat les més potents per tal que siguimés fàcil la seva lectura:

“Sant Antoni és un barri cèntric, ben comunicat, és com un petit poble, fins i tot, no

sembla Barcelona”

És un barri ple d’activitats, que barreja tradició i modernitat, amb uns comerços quereflecteixen una manera de ser, unes terrasses que conviden a seure-hi, un petit tresor enple centre de la ciutat.

1

2 convivència multicultural”

És freqüent trobar veïns recolzant veïns, participant en diferents tipus d’entitats i associa-cions, amb bona convivència i bon ambient entre tots i totes, que fa possible que aquest barrivell estigui de moda entre joves i estrangers.

3“El Mercat de Sant Antoni és el seu monument emblemàtic i al mateix temps el seu

referent cultural i social”

El mercat de Sant Antoni s’ha convertit en el símbol del barri, no solament pel que representa,com un dels mercats antics de queviures de la ciutat, sinó pel complement cultural que hasuposat el seu “mercat” dels diumenges al matí, aquests porxos plens cromos, còmics i llibresvells, on fins i tot algú hi ha pogut veure en Manuel de Pedrolo, i que el seu encant feia quealguns infants manifestessin el seu desig de viure en aquell barri tan especial.

4“La Festa major és un nexe d’unió entre veïnes, veïns i entitats, l’envelat n’és un bon

exemple”

Un envelat que forma part de l’imaginari col·lectiu, on hi retornen aquells veïns que per difer-ents raons han hagut de marxar del barri, on hi retroben el caliu i l’alegria de la gent que hitenien associat. Una Festa Major que és viscuda i sentida per tothom.

Fem barri9

“Calàbria 66 és una esperança de futur col·lectiu”

Més de 60 associacions estan definint el nou ús de l’edifici de Calàbria, 66. Un centre socialque serà gestionat pels veïns del barri. És una experiència que il·lusiona.

5

6Però també hi ha aspectes que no agraden: la quantitat de gossos que “defequen” a

l’Avinguda Mistral, el fet que no hi hagi un institut públic de secundària i el tancament

del cinema Urgell.

El barri també sap queixar-se, pensa que es viu d’esquena al Paral·lel, que les obres delMercat de Sant Antoni es retarden massa, que sovint costa trobar aparcament al carrer, quefarien falta més places de residència de gent gran, que en el nou mercat no s’hi compra bé, queen ocasions hi ha massa soroll, però sobretot, sobretot, molesta molt que l’Avinguda Mistralestigui plena de “cagades” de gos, sap molt greu que s’hagi tancat el Cine Urgell i troben afaltar un institut públic de secundària.

que podrien ser creades#sentantoni anticipa noves mètriques, tècniques i metodologies

i gestionades pels ciutadans per conèixer els seus barris, canalitzar iniciatives, resoldreconflictes locals i negociar amb l’administració (que normalment intervé amb argumentsd’eficiència i productivitat).

#sentantoni ha estat possible gràcies a les persones que hi han participat i els 467 missatges emocionals

recollits durant la festa major del barri de Sant Antoni del 2014.

Les i els membres de l’organització volem donar un agraïment especial a les entitats del barri que hi han col·laborat:

Una idea de: Amb el suport tècnic de: Amb la col·laboració de: Amb el suport de:

Més informació a www.ciutatbeta.org

Xarx@ntoni

AA.VV del barri de Sant Antoni

ONG del barri de Veí a Veí

AMPA Ferran Sunyer

Gegants de Sant Antoni

Escola Pia Sant Antoni

Centre Cívic Cotxeres Borrell

Comissió Calàbria 66

Comissió Festa Major del barri de Sant Antoni

Alfons Barcelò

7

Aniversari

Tallers Joan Lairisa, des de 1984...

M. LLUISA BAIGET

Els tallers Joan Lairisa ja han fet 30anys, sembla ahir que vàrem comen-çar amb molta il·lusió cobrint unamancança d’espai infantil fora de l’es-cola: fèiem teatre, música, dibuix ipintura, labors i costura… Amb elsanys les activitats varen anar can-viant, els menuts varen tenir altresprioritats i els adults varen anar pre-nent protagonisme: dibuix i pintura,puntes al coixí, macramé, patchwork,relaxació, anglès i altres. La granestrella van ser els balls de saló,durant aquests 30 anys hem fet unrecorregut amb tots els estils.

Sempre hem gaudit d’un ambientmolt familiar, a més d’aprendre ens hopassem bé no deixem passar capfesta tradicional.

Ens fa molta alegria tenir col·labora-dors quasi des del primer dia, som jaquasi una família.

Per el que fa a les monitores, laMontserrat Vilas, Imma Puig i jomateixa hi estem des del primer dia.Més endavant, a part d’altres moni-tors s’incorporà l’Espe que va posarordre a tot el que és burocràcia i feinade secretaria.

Ara donarem veu a algunes de lespersones que fa tants anys que con-fien amb nosaltres.

Montserrat Vilas, monitora demanualitats del teixit

“Per a mi participar al taller m’hadonat l’ocasió de desenvolupar lameva afició que des de petita m’a-gradava: cosir, fer ganxet, inventarmodels... treballar amb les nenes iveure amb la il·lusió que confeccio-naven nines, animalets de datxa“peluixos” i altres coses. Cas curiósel de l’Eulàlia Castillo, que va venirde nena i ara ha tornat feta una“Senyora mama” fent joguines perels seus nens. Amb les senyoresgrans varem aconseguir fer com unclub d’amigues; cosim però tambéens ho passem bé.

Ha estat i és una bona experiència.”

10

sembla ahir quevàrem començaramb molta il·lusió

cobrint una mancança

d'espais infantils

Aniversari

I ves per on... ja hem fet 30 anys !!!

Imma Puig, monitora de balls desaló

“Tot va començar amb una propos-ta engrescadora, uns Tallers pelbarri. En la meva joventut em vaigil·lusionar i any rere any ha estat uncontinu de recerca de nous balls,nous estils, que segons les modeshan anat fent que passessin senseadonar-me’n.

Ara mirant enrere veig que continuoamb il·lusió de tenir alumnes engres-cats en aprendre tot el que jo sé, isegueixo gaudint quan veig les caresque et diuen: “ho he aconseguit”

I jo també ho he aconseguit!: 30anys de plaer d’ensenyar moltsballs diferents.”

Què ha representat per a tuel taller?

Maria Domingo (puntaire)La Maria fa 25 anys que fa puntes.

“Una activitat que m’agrada molt, onhi he trobat companyes amb les quehem fet bona barrila, algunes ja tras-passades que ens han deixat un granbuit. També hem passat bonsmoments celebrant totes les festestradicionals: Nadal, dijous gras, etc...El fet de fer puntes és tot un relax,estic contenta de poder-hi assistir.”

Antònia Ruiz (balls de saló)

L’Antònia fa més de 20 anys que “laballa” amb nosaltres.

“Per a mi poder venir un cop a la set-mana a moure l’esquelet em repre-senta un canvi a la rutina diària, m’hopasso bé perquè m’agrada ballar. Entants anys ja he passat per tots elsestils, és divertit i ho recomano.”

Joaquim Santos (balls de saló)

En Joaquim fa 15 anys que participaals tallers.

Per a ell té mèrit perquè moltes tem-porades ha estat sol en un grup nom-brós de dones. Bé per en Joaquim!

“Jo m’ho passo bé, doncs va moltbé, en sortir de la feina, desconnec-tar a les ordres de l’Imma, que ensdóna molta canya!”

Dolors Muñoz (balls de saló)

La Dolors Muñoz porta una pilad’anys amb nosaltres.

“Per a mi, a més d’aprendre a ballar,valoro molt l’amistat que s’ha formatentre totes nosaltres a fora de l’acti-vitat de ballar. M’ho passo molt bé iaixò és el que més compta.”

11

Imatges de la Festa MajorAlgunes imatges que ens heu fet arribar veïnes i veïns del barri

12

13

Història del barri

La major catàstrofe del Metro de Barcelona va passar a Sant Antoni

El 12 d’abril de 1924 tingué lloc aBarcelona la major catàstrofe delmetro a la història de la ciutat amb elresultat d’onze morts i nou ferits perl’ensulsiada (ensorrament) d’unesvoltes apuntalades a La Gran Via,entre els carrers de Villarroel iCasanova, durant la construcció de lalínia de Metro Transversal (l’actualLínia 1). Un punt d’accés als treballsde rescat de ferits i morts estava enun pou d’excavacions a Viladomatamb Gran Via.

La notícia va causar una enormecommoció a la ciutat i aviat es consi-derà com “La catàstrofe delMetropolità”. De sobte, a les 5:30 dela matinada, 5 treballadors que esta-ven a la Gran Via escalfant-se ambuna foguera i fent formigó (entre ellsun nen de 14 anys, en Fermín Oller,un germà del meu avi) van ser engo-lits per la terra, morint per asfíxia icontusions junt amb 6 treballadorsmés que eren al subsòl.

Totes les víctimes eren treballadorsmolt joves.

El comunicat de la companyia afir-mà que l’ensulsiada tenia un origenpurament fortuït, “una ensorradarapidíssima d’una bossa de terrenymovedís, que sense haver donat capsenyal aparegué sobre la clavegueraparal·lela al túnel de construcció.Aquesta càrrega sobtada destruí uncodal d’abotonament i enderrocà partde la fusta d’entibar” (...) “El lloc del’accident correspon a l’antiga RieraBaixa, el llit subterrani de la qual noofereix cap solidesa”.

Els arquitectes encarregats d’analit-zar l’accident van assenyalar comcauses la “defectuosidad en la manode obra de la entibación, ejecución dela obra en terreno deleznable, y exis-tencia de una cloaca abandonada (...)se deduce que no existe responsabili-dad alguna por parte del personal queintervino en las obras.”

Quina era l’opinió dels treballadors?Transcrivim directament de la Veu deCatalunya el seu posicionamentimmediat a l’accident :

“Els obrers del MetropolitàTransversal estan en actitud díscola iposen resistència a continuar treba-llant. Ahir el matí, a l’hora d’entrar altreball, semblava que es produiria lavaga, però degut a l’acció de les auto-ritats, s’ha pogut evitar. De totesmaneres els obrers, a les ordre delcap de colla que estava al pou enfon-sat, s’han negat a treballar amb ell.(...) sembla que hi ha elements quevolen provocar la vaga (...) Dissabteja foren detinguts 2 individus (...) idiumenge a la nit a la PlaçaCatalunya, es formà un nombrós grupd’obrers que discutia amb molta exci-tació. La policia va donar una càrregaper a dispersar els grups”

14

TONI OLLER

Inauguració del Metro Transversal, 1926

Treballadors en el subsòl construintuna volta de metro als anys 20

Treballadors a la Gran Via.©Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Frederic Ballell

Història del barri

I als anys 70, dos esfondraments

A la Vanguardia el dia 15 d’abril éspublica una nota en la que s’apuntal’opinió dels treballadors:

“La Junta del Sindicato de Obrerosdel ramo de Construcción,…; a la opi-nión pública, en el que se consignaque las minorías que hay sindicadasen aquellos trabajos, previendo lo quehabía de ocurrir, formularon denun-cias concretas. Atribuye lo ocurrido, ala sustitución del personal apto porotro que no estaba acostumbrado aesos trabajos peligrosos. Acabanpidiendo que se depuren las respon-sabilidades y que restablezcan lascomisiones técnicas de trabajo, vol-viendo a sus puestos los obreros queformaban parte»

Solidaridad Obrera en la sevapublicació del 20 d’abril, recollia unescrit d’un sindicalista de nomGonzález que es dirigia “A las minorí-as conscientes del MetropolitanoTransversal”, tot expressant la mancad’organització sindical en aquestalínia del metro:

“Es una vergüenza que medianteuna tarjeta de recomendación de uncualquiera se haga entrar a quién novale a los Trabajos del “Metro”, mien-tras que a otros que han presentadocertificados de Trabajo acreditandoser mineros y tener conocimientos dedichos trabajos, se les haya negado”.

El 27 d’abril Flora Rusich escrivia aSolidaridad Obrera:

“Pasó la tormenta. La Empresa delMetropolitano ya no tiembla… ¿Quéimporta la vida de trece obreros si actoseguido, después de la catástrofe,diez, cien, mil, acosados por el ham-bre y la miseria, vendrán recomenda-dos para ocupar sus puestos? ...

¿Y hay quien aún en la Ciudadquien dice que la Empresa se portóbien con sus víctimas alegando paraello que costeó los gastos del entie-rro, pagando... pomposos cochesfúnebres, que la Banda municipaltocó marchas fúnebres, que asistie-ron las autoridades y una nutridarepresentación del clero...? ¿ Y a estollaman quedar bien algunas gentesde Barcelona? ¡Que bien se ajusta elapóstrofe del Inmortal Zorrilla!

No os podéis quejar de mívosotros a quién matési buena vida os quitémejor sepultura os dí.”

Les autoritats van comprar les famí-lies. El General Primo de Rivera vafer un donatiu de 2.000 pessetes, elLiceu 2.000 més, Almacenes el Siglo1.000, El Governador Civil i tots elsfuncionaris van donar l’equivalent aun dia de treball i així en cascada esva nodrir una subscripció popularamb participació del “Montepío” i d’al-tres entitats.

L’enterrament de les víctimes va sertot un espectacle de masses. “Abríanla marcha cinco guardias municipalesde gran gala, de la sección y la bandamunicipal (...) Cada uno (de los fére-tros) era llevado a hombros de cua-tros obreros, rodeándoles cuatromonaguillos (...) Figuraban en la pre-sidencia el capitán general..., elgobernador civil...,el alcalde..., elbarón de Viver..., el rector de laUniversidad..., el jefe superior de poli-cía..., el general Jefe de EstadoMayor..., (...) En último término mar-chaban las carrozas fúnebres (...) Enlas calles por donde desfiló la comiti-va el público formaba compactas hile-ras en las aceras.”

Els anys 70, en un petit interval detemps, van succeir dos esfondra-ments més.

Un, el 20 de juliol de 1971, a lavorera de la Ronda de Sant Antonidavant la plaça Goya, amb la cons-trucció de la línia 2. “Hemos tenidoseis socavones sin desgracias.”

15

I un altre, el 2 de febrer de 1972, alParal·lel amb la construcció de laLínia 3, amb el resultat d’un mort i 8ferits. “Esto si que es un socavón.Barcelona ha conseguido batir unamarca en lo que se refiere a socavo-nes de grandes dimensiones… pocodespués de producirse un hundimien-to del pavimento de cinco metros deprofundidad, Un autobús articulado,varios automóviles y numerosos pea-tones cayeron en esta fosa.” (LaVanguardia 3-2-1972).

Avinguda Paral.lel, 1972

Ronda Sant Antoni, 1971

Solidaritat

CREA.TU, molt més que una joguina

Quan la creativitat i la solidaritat esdonen la mà, es poden crear cosesestupendes. De vegades, els millorsprojectes sorgeixen d’un cafè com-partit al bar de la cantonada.

Un bon dia, gent de l’ONG De Veí aVeí i de l’Associació de Veïns delBarri de Sant Antoni es van unir per-què un jove pogués tirar endavant elseu somni: fer realitat el seu projectede final de carrera. El brillant i noudissenyador Eduard Tió, un jove vin-culat amb el barri, havia ideat un jocde peces diferent: el CREA.TU. Deforma lúdica, tant nens com a adultspoden divertir-se, dibuixar, construir,generar idees, compartir i donarregna solta a la seva imaginació. Unjoc com els d’abans, en que el prota-gonisme està en els jugadors i en elmón que creen junts, i en el que lacreativitat i les ganes de jugar i diver-tir-se sanament són el més important.

El desafiament era entusiasmar agent amb embranzida, a les empre-ses i a les institucions per fer-ho pos-sible. Impulsats per la dedicació, lavisió i treball d’Eduard, es va aconse-guir concretar el projecte. La col·labo-ració de l’Escola de Disseny Elisava ila fàbrica de creació urbana Fab Lab,i de moltes altres persones i institu-cions, es va convertir en la xarxa queva possibilitar que la innovadora idead’un jove valor deixés de ser unanhel, i arribés a concretar-se.

Quan tota una comunitat es bolcaper dur a terme un projecte, l’èxit estàpràcticament assegurat. Però paraaixò fa falta que les persones tinguinel sentit de veïnatge, de pertinença,de solidaritat. Aquests sentiments fanque les energies se sumeixen i s’a-consegueixin coses que a nivell indi-vidual semblarien impossibles.

Quants talents com el d’Eduard noarriben a donar fruit perquè la societatno els brinda el suport que necessi-ten? Quants invents, idees, somnis,no arriben a materialitzar-se mai per-què no els donem als joves l’espaique necessiten per créixer, desenvo-lupar-se i explorar?

Una de les principals raons de serd’una comunitat és la de crear lescondicions perquè els seus membrespuguin expressar el seu màximpotencial, trobar la seva funció dinsde l’espai comú, sentir-se útils i apor-tar el seu gra de sorra a la felicitatcomuna. La principal riquesa d’unpaís, i d’un barri, resideix en lesments i en els cors de les sevesgents. Cal crear les oportunitats per-què aquesta riquesa es manifesti.

16

Moltes persones iassociacions delbarri s'han unit perfer possible el pro-jecte d'un jove crea-dor: un joc de pecesdiferent.

ONG DE VEI A VEI

Com diu l’imprès de CREA.TU: Lateva idea ho pot canviar tot.

Racó de Cultura

Concert de corals infantils

Després d’intentar-ho anteriorment,per fi enguany hem pogut fer-ho reali-tat. A la darrera Festa Major hem pogutcomptar amb la participació de cinccorals infantils del barri i rodalies. Entotal eren al voltant de 70 cantaires.

La Cantada de Corals, que cadaany organitza la Coral Xaragall, haarribat a la onzena edició. Aquest anyhem pogut reunir cinc escoles delbarri. Els darrers dos mesos del anyhan estat treballant algunes cançonsa les seves respectives classes demúsica per poder oferir-nos un mag-nífic concert.

Va ser fantàstic poder gaudir del’espontaneïtat, les expressions i elsmoviments de la canalla a dalt delescenari de l’Auditori de l’Once, quecom cada any ens ha estat cedit des-interessadament. També va ser moltgratificant veure com la musica ser-veix per unificar cultures tan diferentsi el més important: la convivència il’integració amb la nostra societatcatalana.

Els nois van sortir molt satisfetsamb ells mateixos al veure quepodien exhibir el seu treball pública-ment i amb reconeixement.

Des de l’organització val a dir que,com era el primer cop que es feiaaquest concert, teníem els nostresdubtes de que realment sortís satis-factòriament per tothom. Però des-prés del concert realment estem moltanimats i engrescats. El proper any

volem repetir-ho i si es possible ambmés corals i més escoles participants.

Hem de felicitar als respectiusdirectors per la gran tasca que estanfent, no només musicalment, i tambéanimar als nois i noies a incorporar elcant i la música dins del seu tarannàindividual. Això sempre els farà mesrics.

Ja som aquí els Trapelles Tabalers!

Des del mes de febrer, tots elsdimecres a la tarda al Racó deCultura hi ha un bon enrenou: un grupde nenes i nens que volen ser taba-lers assagen ritmes amb els seustabals. Durant una hora, la Natalia i elJoan els ensenyen els secrets de lapercussió.

El Racó de Cultura s’omple de ritmei d’alegria. Els petits, a partir de sisanys, s’ho passen d’allò més bé i a lavegada aprenen. No cal dir que la ini-ciativa ha tingut força èxit entre unbon grapat de famílies.

Després d’uns dies d’assajos, elsTrapelles Tabalers ja s’han estrenatacompanyant als Trapelles de SantAntoni a la seva actuació en motiu dela Festa de Carnestoltes de l’EscolaJoan Miró.

Si us agrada us podeu apuntar.Prepareu-vos, que venim!

17

Música

Trapelles Tabalers

Enguany hem pogutorganitzar un concert

de corals infantils

Fins el 2015!

JORDI SANS TRAPELLES DE SANT ANTONI

18

Lectures

Cartes de la Guerra 1938-1939. El Servei de Biblioteques del Front

Aquest any es commemora el 75 ani-versari de fi de la Guerra CivilEspanyola (1936-1939), la memòriacol·lectiva de la qual va quedar ofegadapel silenci que imposaren els vence-dors. Fou així que hagueren de trans-córrer molts anys per a poder escoltar laveu des del bàndol dels vençuts.

Aquesta data és una nova oportuni-tat per sentir els que en foren prota-gonistes, i ho farem amb la presenta-ció d’aquest llibre “Cartes de la gue-rra maig 1938 – gener 1939”, l’epis-tolari d’en Jordi Rubió i Balaguer i elseu fill Manel, que només amb 17anys, va haver d’incorporar-se al fronten l’anomenada “lleva del biberó” i vaparticipar en la Batalla de l’Ebre.

La Batalla de l’Ebre va ser un delsdarrers intents del govern de laRepública per capgirar la guerra. Ambmoltes mancances d’armes durant totala guerra, s’hi va afegir la d’homes.

Per això van avançar-se les lleves de1941 i 1942 i nois de 17 i 18 anys s’in-corporaren al front. Se’ls coneix comla lleva del biberó. Nom que s’atribueixa Frederica Montseny, que en veure’lsva exclamar “Disset anys? Però siencara deuen prendre el biberó?”

Aquestes cartes, anys més tard, el1996, en Jordi Galofré tingué cura del’edició i les va publicar a lesPublicacions de l’Abadia de Montserrat.

Els diaris, les cartes, les memòriesde guerra són textos que arriben a l’à-nima: recullen els aspectes més vitalsque hom pot patir, alhora que tenenun gran valor documental per a la his-toriografia: són fonts de primera mà.“Cartes de la guerra” contenen unsdiàlegs intensos entre pare i fill, moltsdels quals són petites peces literàries,però, a més a més, podem trobar laveu d’un protagonista especial, enJordi Rubió i Balaguer, el qual vaorganitzar i va dirigir el Servei deBiblioteques del Front. Hi ha relatsexcepcionals, des de la perspectivadel pare, el director del servei, i el fill,receptor d’aquest servei. Aquells

aspectes tan singulars que moltesvegades passen de puntetes en elsllibres d’història.

El Servei de Biblioteques del Front

El Servei de Biblioteques del Frontva ser creat, per decret de laGeneralitat el febrer de 1937, per talde regular el trasllat de llibres al fronti als Hospitals de Sang de la rere-guarda, mitjançant una xarxa debiblioteques ambulants. Portar llibresal front i així poder atendre el tempsde lleure dels soldats, alleugerir elsespais d’inactivitat i conservar-los lamoral, així com ajudar al guarimentde ferits i malalts.

Una idea que ja havia tingut èxitdurant la I Guerra Mundial quan esvan organitzar biblioteques circulantsper als combatents i els soldats hos-pitalitzats.

ASSUMPCIÓ PERAJOAN

Portar llibres al frontper atendre el tempsde lleure dels sol-dats, conservar-losla moral i ajudar alguariment de ferits imalalts.

19

Lectures

Agenda

El Servei de Biblioteques del Fronttenia com a objectiu poder arribar aservir tot l’Exèrcit de l’Est i de l’Ebre,una missió bastant impossible, però afinals de l’any 1938 es calcula que jahavia atès les tres quartes parts del’exèrcit que envoltava Catalunya.S’han pogut conservar els diaris d’a-quests recorreguts del bibliobús quetenen un gran valor documental.

El bibliobús va fer el darrer viatge el23 de gener de 1939 amb una desti-nació ben diferent, camí de l’exili perservir d’ajut en la fugida d’un grupd’intel·lectuals catalans i la seva famí-lia. A Perpinyà se’n va perdre la pistai no se n’ha sabut mai més res .

Setmana de la Poesiade Barcelona

20 de maig, 6 de la tardaa la Biblioteca

Sant Antoni - Joan Oliver

Lectura dramatitzada CARTES DE LA GUERRA

Correspondència entre JORDI RUBIÓ I BALAGUER

i el seu fill MANUEL RUBIÓ I LOIS

del maig 1938 al gener del1939

Donen veu Jordi Rubió: Joan Bosch

Manuel Rubió: Maica DuaigüesPròleg i epíleg: Assumpció Perajoan

Direcció: Silvia Oliver

Acte amb Col·laboració de:Poemes al Nas de la LlunaGrup de Teatre El Triangle

AVV barri de Sant AntoniComissió Calabria 66

Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver

OFEROFERTTA¡¡¡A¡¡¡

Rentar i planxar camises a 2,30 €

En Jordi Rubió va planificar i va diri-gir aquesta ingent tasca i fou duta aterme, majoritàriament, per les biblio-tecàries de l’Escola de Biblioteques.Des de dues sub-centrals es distri-buïen els llibres perquè arribessinprop dels fronts i als hospitals. Méstard, davant els problemes de trans-port i l’evolució de la guerra i amb lafinalitat que el flux de llibres arribés alfront d’una manera més eficaç, es vadotar una biblioteca mòbil: el bibliobús.

El bibliobús va realitzar 18 viatges,des del primer, el 4 de maig de 1938fins al darrer, el 6 d’octubre de 1938.

Vols que et vegin?

Anunciat¡¡¡

Jordi Font

93 423 93 54 tardes

Cultura

La Biblioteca recomana. L'Eixample: 150 anys

PERMANYER, Lluís. L’Eixample:150 anys d’història. Daniel Venteo,selecció fotogràfica. Barcelona:Edicions Viena, 2008. 208 p. ISBN:978-84-8330-508-9 (rústica).

És impressionat com ha crescutBarcelona en un segle i coml’Eixample és el reflex dels canvis quehan influenciat a aquesta ciutat nos-tra. Lluís Permanyer ens ha sabuttransmetre aquest esperit en aquestnou llibre, com a bon coneixedor de laciutat. En realitat es pot considerarcom una nova edició d’un llibre ante-rior seu: Història de l’Eixample, delqual s’ha ampliat i actualitzat el text, isobre tot on s’ha inclòs més d’un cen-tenar de fotografies històriques queens traslladen a una època, per a lamajoria de nosaltres, no viscuda. Lesimatges il·lustren perfectament el textque acompanyen, i tot llegint el textde Permanyer, ens donen un retratvisual fantàstic de la ciutat d’aquellmoment.

L’inici del llibre ens situa en elmoment en què la ciutat comença aser asfixiant i demana créixer fora deles seves muralles. Es interessantveure les raons del per què eranecessari una ampliació de la ciutat.Aquesta necessitat fa que es dema-nin projectes urbanístics, resultat dela qual fou el pla Cerdà. Això sí,Permanyer en fa un bon tast dels

altres projectes que es van presentari que ara l’oblit ens fa descobrir.També es veu en el llibre d’aquestperiodista, que el Pla Cerdà, tot i serun projecte magistral, ha sofert canvisi adaptacions que l’han modificat bas-tant, però no en esperit, i que hi hamolts elements com és el Mercat deSant Antoni que s’ubiquen justamenton Ildefons Cerdà va indicar. Potserhom pensa després de la lectura delllibre que un altre tipus de desenvolu-pament urbanístic hagués significatun futur no tant esplendorós per aBarcelona.

L’Eixample: 150 anys d’història ésva publicar al 2008 just un any abansde la commemoració dels 150 aniver-sari de l’inici del projecte anomenat“Ensanche”. Hem de donar les grà-cies a l’experiència de l’EditorialViena en la recuperació de la memò-ria històrica catalana amb la publica-ció d’uns llibres ben editats, com ésaquest cas.

Potser, l’únic aspecte que es troba afaltar són més pàgines de tota la his-tòria de l’Eixample que comença justabans de la Guerra Civil: des del plad’ampliació de la ciutat de Macià(1932) fins als nostres dies no arribena les trenta planes, i això que és unperíode de temps amb molts canvis imolta efervescència arquitectònica(per exemple, el GATCPAC, el Grupd’Arquitectes i Tècnics Catalans peral Progrés de l’Arquitectura Contem-porània, el qual va participar en aquellpla Macià). I d’altra banda, es veritatque ara l’Eixample ja esta configuratperò hi hagut petits canvis que lidonen un altre aspecte i que elmodernitzen sense perdre l’essènciaque li va insuflar Cerdà.

MAICA DUAIGÜES

Ens costa dir-li adéu a la Neus,directora de la biblioteca del barri; laSant Antoni - Joan Oliver, tot i que ensalegra el motiu: un ascens, moltmerescut, per cert.

Neus Montserrat i Vintró, ha estat,al llarg de poc més de cinc anys, unapersona propera als lectors, alscol·laboradors i a les entitats. En totmoment hem trobar en ella una inter-locutora atenta, comprensiva, dispo-sada a posar-ho tot per aconseguirels millors resultats. Tot rodava béquan ella engrassava les rodes, ambel seu esperit afectuós, just i ètic.Incansable, ha dinamitzat laBiblioteca, donant-li una marxaengrescadora, amb qualitat i varietatd’actes, tallers i exposicions.

Però la nostra directora i amiga delbarri ha de marxar, i alhora ens pre-senta la seva successora: la SòniaAsensio.

Benvinguda Sònia, estem segurs -la Neus em ho ha xivat- que ets unapersona eixerida i activa, aquí troba-ràs un barri ple de lectors de soca-rel,que posaran els ulls en tu, tot espe-rant que els facis agradable i estimu-lant el seu pas pel laberint dels llibres.

Molta sort Neus! Benvinguda Sònia!

20

Sentiments

Biblioteca Sant Antoni - Joan OliverC/Comte Borrell, 44-46Tel 93 329 72 16b.barcelona.jo@diba.cat

Respirem poesia

POEMES AL NAS DE LA LLUNA

Vicent Andrés Estellés va escriure aquest poema profundi preciós, que ens fa posar seriosos i llegir-lo amb emoció

PROPIETATS DE LA PENAVicent Andrés Estellés (Burjassot 1924–València 1993)

Assumiràs la veu d’un poble,i serà la veu del teu poble,i seràs, per a sempre, poble,i patiràs, i esperaràs,i aniràs sempre entre la pols,et seguirà una polseguera.I tindràs fam i tindràs set,no podràs escriure els poemesi callaràs tota la nitmentre dormen les teues gents,i tu sols estaràs despert,i tu estaràs despert per tots.No t’han parit per a dormir:et pariren per a vetllaren la llarga nit del teu poble.Tu seràs la paraula viva,la paraula viva i amarga.Ja no existiran les paraules,sinó l’home assumint la penadel seu poble, i és un silenci.Deixaràs de comptar les síl·labes,de fer-te el nus de la corbata:seràs un poble, caminantentre una amarga polseguera,vida amunt i nacions amunt,una enaltida condició.No tot serà, però, silenci.Car diràs la paraula justa,la diràs en el moment just.No diràs la teua paraulaamb voluntat d’antologia,car la diràs honestament,iradament, sense pensaren ninguna posteritat,com no siga la del teu poble.Potser et maten o potserse’n riguen, potser et delaten;tot això son banalitats.Allò que val és la consciènciade no ser res sino s’és poble.I tu, greument, has escollit.Després del teu silenci estricte,camines decididament.

Però és bo tenir enginy i sentit d’humor, per aixòtambé ens encanta aquest poema de Pau Sif.

PROPIETATS DE L’IKEAPau Sif (València 1978)

Apuntaràs el preu d’un moble,i tindràs el preu del teu moble,i el voldràs, per a sempre el moble,i patiràs, no el muntaràs,i aniràs sempre a genollons,et sobrarà sempre una peça.I tindràs fam i tindràs set,no podràs muntar el moblei seguiràs tota la nitmentre dormen les teues gents,i tu sols estaràs despert,i tu estaràs despert per tots.No t’han parit per a dormir:et pariren per a muntaren la llarga nit el teu moble.Tu seràs la peça furtiva,la peça furtiva i amarga.Ja no sabràs on van les baldes,ni els cargols amb forma d’estrelladel teu moble, i és un desfici.Miraràs d’encastar els piusde suro sense trencar la taula:faràs un moble, gemegantsi no encaixa la polleguera,fusta amunt i collons amunt,una tossuda decisió.I tot serà, després, silenci.Car no tindràs la peça justa,la perdràs en el moment just.I buscaràs la teua peçaentre els racons durant molts dies,car buscaràs honestament,iradament, sense esmentarla mare del que ha dissenyatcada peça del fotut moble.Potser t’estafen o potserse’n riguen, potser et delaten;tot això són banalitats.Allò que val és la consciènciade no ser res si no tens moble.I tu, greument, has escollit.Després del teu silenci estricte,reclames decididament.

21

EntretenimentsJOSEP POMÉS

ACUDITS DE PRIMAVERA

- Doctor, tinc diarrea.- Ha provat amb la llimona ?- Si, però quan me la trec continua.

A la senyoreta li cau el guix de lapissarra i s’ajup a collir-lo. Tota laclasse és posa a riure.- Això no fa riure, diu la senyoreta.

A veure Pere, fins on has vist?- Fins a la lligacama, senyoreta.- Dos dies sense recreo.- I tu Francesc, fins on has vist ?- Fins a mitja cuixa, senyoreta- Quatre dies sense recreo. - I tu Jaumet, fins on has vist ?- Deixem-ho córrer, senyoreta.

Em quedo tot el curs senserecreo

Un pare i un fill caníbals van per laselva i es troben una rosa des-pampanant. I el fill diu:- Ens la mengem, papa ?

- Tinc una idea millor fill: Ensl’emportem a casa i ens men-gem a la mama.

SABIES ?...- Que Sant Ramon va néixer dos dies

després de que la seva mare ja eramorta ?

- Que un litre d’or líquid pesa 19 kilo-grams ?

- Que ballar sardanes rebaixa el riscde tenir varius ?

- Que la terra dóna una volta cadadia sobre ella mateixa, a una veloci-tat de 1.800 km. per hora ?

- Que l’Alan Ladd, aquell que fumiatants mastegots a les pel·lícules,feia 1,57 metres d’estatura ?

- Malgrat la calor que arriba a la terra,el sol està a 150 milions de Km?

JEROGLÍFIC

Un matrimoni andalús se’n volen anara treballar a Londres. Ella li diu:

- Saps que podem fer Josep?Primer hi vaig jo sola a veurecom em va la cosa.

Se n’hi va i al cap de quinze diesenvia aquest missatge al seu marit.Ajudeu-nos a desxifrar-lo.

OC OC

20 x 1.000

SOLUCIÓ (posar-ho cap per avall)

22

Aprofita ara, si vols muntar elteu negoci per les ofertes que

tenim.

Et fem la reforma- Instal·lació elèctrica,

de gas i d’aigua- Modificacions d’envants- Pintura

i

Ho tramitem tot:- Llicencia d’activitat- Alta de llum- Alta de gas- Projecte elèctric

Especial localscomercials

Ozé, Ozé!! Vente por mi.Por tus muertos