EL BRULL · paisatge del Parc del Montseny, la normativa del qual també s’ha tingut en compte a...

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

EL BRULL

AVANÇ DE PLA Novembre 2009

MEMÒRIA

Equip Redactor:

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal El Brull

MEMÒRIA – Avanç de Pla Pàg. 1

1. MEMÒRIA

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ.................................................................................................................................... 3

1. MEMÒRIA INFORMATIVA .............................................................................................................. 9

1.1 Emmarcament territorial................................................................................................................. 9 1.2 El paisatge i el medi físic ............................................................................................................. 15

1.2.1 El paisatge........................................................................................................................ 15

1.2.2 El relleu i la geologia ........................................................................................................ 15

1.2.3 Hidrografia........................................................................................................................ 17

1.2.4 El clima............................................................................................................................. 18

1.2.5 Vegetació ......................................................................................................................... 19

1.2.6 Fauna ............................................................................................................................... 19

1.2.7 Espais d’interès natural.................................................................................................... 20

1.3 Demografia .................................................................................................................................. 22 1.4 Activitat econòmica ...................................................................................................................... 25 1.5 Estructura urbana i assentaments actuals .................................................................................. 29

1.5.1 Monuments i llocs d’interès.............................................................................................. 37

1.5.2 Les edificacions en el medi rural...................................................................................... 52

1.6 Infraestructures, equipaments i serveis actuals .......................................................................... 55 1.6.1. Xarxa de comunicacions i mobilitat................................................................................. 55

1.6.2. Xarxes de serveis............................................................................................................ 59

1.6.3 Equipaments .................................................................................................................... 63

1.7 Planejament vigent ...................................................................................................................... 64 1.7.1 Pla territorial de Catalunya............................................................................................... 64

1.7.2 Pla Territorial de les Comarques Centrals ....................................................................... 65

1.7.3. Planejament sectorial...................................................................................................... 66



1.7.4 Planejament urbanístic vigent .......................................................................................... 66

2. MEMÒRIA D’ORDENACIÓ ........................................................................................................... 70

2.1. Objectius del pla ......................................................................................................................... 70

2.1.1 Diagnosi i oportunitats...................................................................................................... 72

2.1.2. Objectius de sostenibilitat i criteris bàsics del POUM..................................................... 74

2.1.3 Definició dels critèris d’actuació....................................................................................... 76

2.2 Estructura general del territori ..................................................................................................... 78 2.2.1 Criteris d’actuació sobre el paisatge ................................................................................ 79

2.2.2 Infraestructures de comunicació i transport proposades ................................................. 80

2.2.3 Els espais lliures .............................................................................................................. 80

2.2.4 Noves infraestructures de serveis tècnics i ambientals ................................................... 82

2.2.5 Patrimoni públic de sòl i d’habitatge ................................................................................ 83

2.2.6 Preservació dels valors paisatgístics, arquitectònics arqueològics i culturals................. 84

3. ADECUACIÓ DEL POUM AL PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES CENTRALS ............ 85

3.1 Antecedents ................................................................................................................................ 85 3.2 Relació jurídica entre el POUM i el Pla Territorial parcial de les Comarques Centrals............... 85 3.3 Anàlisi de l’adequació del POUM DEL BRULL al Pla Territorial parcial de les Comarques Centrals.............................................................................................................................................. 86

3.3.1 Sistema d’espais oberts ................................................................................................... 87

3.3.2 Sistema d’assentaments urbans...................................................................................... 88

3.3.3 Sistema d’infraestructures de mobilitat ............................................................................ 89

3.3.4 Paisatge ........................................................................................................................... 89

3.4 Conclusions ................................................................................................................................. 90



INTRODUCCIÓ Justificació de la conveniència i oportunitat del POUM

La redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal del Brull es realitza per iniciativa de l’ajuntament, fins a l’actualitat el municipi del Brull disposa com instrument d’ordenació territorial de Normes Subsidiàries de Planejament, aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió del 23 de gener de 1991, i acordada la seva publicació a efectes d’executivitat en data 13 de març de 1991, i aprovades per l’ajuntament en sessió celebrada el 7 de març de 1991.

El present document adapta les determinacions de la nova Llei d’Urbanisme de Catalunya 1/2005, de 26 de juliol (TRLUC, modificat per la Llei 2/2007 de 5 de juny) , i el Reglament de la llei d’Urbanisme (Reglament LUC, Decret 305/2006 de 18 de juliol) que la desenvolupa, tramitant-se per tant, com a Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del Brull atès que l’actual llei no contempla les Normes Subsidiàries com instrument de planejament.

Aquest document va acompanyat del programa de participació ciutadana que ha aprovat el Ple de l’ajuntament , i que expressa les mesures i actuacions previstes per garantir i fomentar els drets d’informació , participació i comprensió dels objectius i el contingut dels treballs de planejament per part de la població.

El Pla, es justifica degut a la indispensable necessitat de l’estructuració integral del municipi d’acord amb les noves necessitats d’aquest, racionalitzar les infraestructures i comunicacions, ordenar el creixement residencial sense malmetre els espais de valor paisatgístic que voregen el nucli urbà i impulsar un petit sòl industrial adient a les necessitats locals i lligat a les activitats agràries del municipi.

La necessitat del POUM deriva en general de les determinacions de la legislació urbanística i en particular de la dinàmica pròpia que fa imprescindible l’establiment d’un marc adequat que reguli el seu desenvolupament urbanístic.

A l’empara del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya 1/2005, de 26 de juliol i a l’empara del Reglament de la Llei d’Urbanisme , Decret 305/2006 de 18 de juliol, i el Decret Llei 1/2007 de 16 d’octubre de mesures urgents en matèria urbanística,



l’ajuntament s’ha plantejat la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que estableixi els límits del sòl urbà i sòl rústic, adequant el cadastre a la nova planificació, que fixi els espais que es destinen a equipaments públics, les zones esportives, el sistema viari principal, els accessos i les zones de protecció ambiental i estableixi les característiques de la construcció de cada solar, amb una sèrie de paràmetres segons les tipologies, a la vegada que fan les previsions de creixement de cara al futur.

Al preàmbul de la Llei hi consta:

“Aquesta Llei es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per a compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmic necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Així s’assoleix una sintonia total amb les pretensions de l’esmentada Llei de política territorial.”

La Llei, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, incorpora les determinacions per tal de:

• Fomentar la cohesió social a través de polítiques de sòl i habitatge.

• Fomentar la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible.

• Garantir el compliment dels principis de desenvolupament urbanístic sostenible.

• Millorar la gestió del sòl no urbanitzable, garantir la protecció del paisatge i l’ús racional el territori.

• Protegir el manteniment de la superfície i la funcionalitat dels sistemes urbanístics d’espais lliures.

• Integrar les consideracions ambientals en el planejament urbanístic.

També caldrà tenir en compte la Ley del suelo 8/2007 , de 28 de mayo, que va entrar en vigor l’1 de juliol del 2007

Planejament territorial i sectorial La redacció del POUM del Brull, té com a marc de planejament territorial la Llei 1/1995, de 16 de març , per la qual s’aprova el Pla Territorial general de Catalunya, el qual té com a objectius potenciar el desenvolupament del país i ordenar i distribuir el creixement equilibradament. El pla abasta tot el territori i vol ser base pels plans territorials parcials i sectorials, així com també del planejament urbanístic.

En quant als espais objecte de protecció, el Pla Territorial General, defineix unes



delimitacions indicatives: espais de protecció especials, altres espais delimitats indicativament el Pla d’espais d’interès natural, espais de lligam o relació, sòl d’especial interès agrícola, o especial interès forestal, espais d’interès estratègic per al reequilibri urbà, elements morfològics identificadors del territori, espais que contenen elements del patrimoni historicoartístic i espais reservats per les legislacions sectorials.

El Pla territorial general de Catalunya va establir que s’elaborarien plans territorials parcials dels set àmbits pluricomarcals en què va dividir el territori de Catalunya als quals s’assignava la responsabilitat de l’ordenació del territori.

La comarca d’Osona a la que pertany el municipi del Brull va quedar inclosa dins del Pla Territorial de les comarques centrals.

El Pla Territorial de les comarques centrals, abasta les comarques de l’Anoia, el Bages el Berguedà, l’Osona, i el Solsonès. Actualment aquest document està definitivament aprovat. L’aprovació definitiva es va fer el 16 de setembre de 2008, i la corresponent publicació al DOGC en data 22 d’octubre de 2008.

El Pla Territorial de les comarques centrals s’ha tingut en compte en la redacció del present POUM del Brull. El Pla marca com a principals criteris els següents:

Sistema d’espais oberts

• Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

• Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.

• Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.

• Moderar el consum de sòl.

Sistema d’assentaments

• Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.

• Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.

• Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.

• Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris.

• Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.



• Els nous creixements han de ser compactes en continuïtat.

• El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori.

Sistema de mobilitat

• La mobilitat és un dret i no una obligació.

• Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments.

• Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.

Bona part del territori municipal del Brull queda inclòs dins el Parc Natural del Montseny. Actualment s’ha aprovat definitivament el Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, la normativa del qual també s’ha tingut en compte a l’hora d’elaborar el present POUM. La data de l’aprovació definitiva és de l’11 de desembre de 2008, i la de la publicació al DOGC del 30 de gener de 2009.

El planejament especial del Parc del Montseny té un únic objectiu general recollit en la normativa del Pla, aquest és “l’establiment de totes aquelles determinacions i directrius necessàries per a garantir la protecció, consolidació, foment i millora dels valors naturals, paisatgístics i culturals del Parc del Montseny que conforma l’àmbit territorial d’aquest Pla, compatible amb l’aprofitament sostenible dels recursos i l’ús social d’aquest espai, d’acord amb el que determina l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2005”.

Els objectius específics del Pla especial del Montseny són els següents:

1. Conservar i millorar la diversitat biològica i els processos ecològics, des de l’aproximació de la gestió activa i integral del conjunt dels seus recursos i d’acord amb les obligacions que deriven de la inclusió del Parc del Montseny a la Xarxa Natura 2000.

2. Potenciar les activitats econòmiques que contribueixin a impulsar el model territorial proposat, entenent l’activitat humana com un instrument de protecció activa dels valors del Parc del Montseny.

3. Conservar i divulgar el patrimoni arquitectònic, arqueològic, històric i etnogràfic.

4. Ordenar l’ús social al Montseny, garantint el seu gaudi per part de la societat i fomentant el coneixement i el respecte al medi, amb una atenció preferent a l’educació ambiental.

5. Planificar i gestionar el Parc del Montseny com a peça integrant d’estratègies territorials de major escala, en especial de la xarxa d’espais naturals protegits,



assegurant la connexió amb els espais de l’entorn per tal de garantir l’estructura i funcionalitat del conjunt dels espais lliures.

6. Impulsar la participació plena de la societat en la gestió del Parc, així com la cooperació amb altres administracions i col·lectius vinculats amb els espais naturals protegits.

7. Disposar del recursos humans, administratius, legals, tècnics i econòmics necessaris per a l’adequat i eficaç desenvolupament del Pla.

8. Formular i desenvolupar els instruments i mecanismes de seguiment i avaluació

indispensables per a la valoració del grau d’assoliment dels objectius i els resultats

previstos del Pla especial, així com, si s’escau, la seva reorientació.

El Pla Especial del Montseny fa la següent zonificació (la qual és d’aplicació al municipi del Brull):

Zona d’interès natural (ZIN) “inclou el conjunt de paisatges i sistemes naturals característics del massís del Montseny que, pels seus valors naturals i culturals han de ser protegits amb caràcter general.” Dins aquesta zona s’admeten els usos agrícoles.

Zona de reserva natural (ZRN), correspon a la zona de màxima protecció del Parc. Es tracta d’àrees naturals d’excepcional interès ecològic, paisatgístic i científic. L’objectiu és la preservació dels ecosistemes, comunitats o elements naturals que mereixen una protecció específica. Dins el municipi del Brull hi ha dues zones delimitades:

- La Baga de Collfornic. Inclou la fageda amb boix més extensa i característica del Montseny. Al fons hi ha un bosc de ribera qualificat d’indret d’interès comunitari prioritari, amb verns, gatells, freixes i altres caducifolis.

- Part de la ZRN Matagalls Sant Marçal. Es tracta d’una zona extensa que permet protegir la totalitat dels seus valors naturals, ecològics i paisatgístics,

- ZNR Puig Drau. És el punt més enlairat del pla de la Calma. En ell s’hi troben des de prats i landes fins a fageda i alzinar a les zones més obagues i boscos mixtes humits. Als seus torrents s’hi troba el tritó del montseny.

Zones d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic (ZAINEP), es situen entorn les ZRN. Dins el municipi del Brull hi trobem part del pla de la Calma i part del massís del Montseny. A més dels rius, rieres i torrents principals del municipi. Les activitats i usos hauran de ser compatibles amb la conservació en cada cas dels valors naturals, ecològics i paisatgístics de la zona.

Àrees de tractament paisatgístic, correspon a àrees del parc “singulars”, on es preveu una major utilització. Segons el nivell d’intervenció:

- Àrees de tractament paisatgístic (ATP). Dins el municipi del Brull: ATP Collformic:



un dels indrets més freqüentats, amb caràcter excursionista, ja que és el punt de partida per accedir al Matagalls i al pla de la Calma. L’actuació principal serà resoldre el problema de l’aparcament. ATP les feixes del Vilar, on també s’apunten les actuacions d’aparcament, senyalització, picnic...

- Àrees fortament organitzades (AFO).

Enclavaments agrícoles, els quals inclouen tan espais agrícoles com conreus forestals. S’aconsellen els sistemes de producció integrada i els de producció agroalimentària ecològica. Es potencia la presència de vegetació arbustiva i arbòria als marges de les parcel·les, la conservació dels marges i murs de pedra seca.

Zona subjecta ordenació preexistent, correspon a la zona delimitada com a sòl urbà del Brull.



1. MEMÒRIA INFORMATIVA

1.1 Emmarcament territorial

El terme municipal del Brull està situat a la Comarca d’Osona.

La comarca d’osona és a mig camí entre el Pirineu i el mar, i es troba emmarcada al nord pel Pre- pirineu i al sud per la Serralada Pre-litoral, que té el seu punt culminant en el Montseny, on es situa el municipi del Brull (tot hi que part del municipi també arriba a la Plana, com és el cas del nucli de Sant Jaume de Viladrover).

Comprèn en realitat quatre subcomarques diferents, representades per la Plana de Vic, el Lluçanès, el Collsacabra o Cabrerès i les Guilleries de ponent. La Plana de Vic ha estat històricament la zona de pas entre Barcelona i el Pirineu, i és on es localitzen les poblacions més importants. El Collsacabra i les Guilleries són territoris de vocació forestal i ramadera, quasi sense indústria. El Lluçanès és un territori de transició cap el Berguedà.

El bosc natural de la Plana és principalment la roureda de roure martinenc amb boix, que pot alternar amb pinedes de pi roig, però actualment només queden algunes clapes. A les Guilleries abunden els alzinars, les castanyedes i les rouredes, i al Collsacabra els boscos de roure martinenc amb boix i les fagedes.

La boira baixa, producte de la inversió tèrmica, és típica dels dies encalmats d'hivern, en els quals la temperatura de les terres baixes és inferior a la de les muntanyes.

És una comarca essencialment agrícola amb grans extensions de camps de conreu a la Plana dedicades als cereals. Té molta importància la ramaderia -amb granges altament mecanitzades- que ha donat lloc a una indústria d'embotits de reconeguda fama.

Osona és una comarca històrica de les més importants de Catalunya. L’antiga Ausa, emplaçada a l'actual Vic, va ser el centre del poble dels ausetans, que donen nom al territori (antigament, Ausona). La bellesa i els monuments històrics es localitzen per tota la comarca: antics castells, parròquies i ermites romàniques, megàlits, muralles i restes de velles civilitzacions, vells ponts i, sobretot, un gran escampall de masies formen part de l’encant d'Osona.



A la comarca té una presència molt important l’arquitectura romànica; s’hi troben més d’un centenar d’edificis romànics o amb elements romànics, que permeten veure l’evolució d’aquest estil, predominant les mostres del "primer romànic" o romànic llombard.

La comarca ha sofert un important creixement de la població fruit principalment del creixement migratori. Segons dades de l’INDESCAT, la població osonenca, l’any 2008 és de 150.139 persones. La superfície de la comarca és de 1.263,8 Km2, el que dona una densitat de 118,80 habitants/Km2.

El municipi del Brull, pertany a la comarca d’osona, té 41,08 km2 de superfície i 246 habitants el 2008 (segons dades de l’INDESCAT).

La seva demarcació va del centre de la plana de Vic a ple Montseny. Fins ara format per tres nuclis de població: El Brull, Sant Jaume de Viladrover i Sant Cristòfol de la Castanya. Actualment en podem afegir un altre, la urbanització de l’Estanyol, situada físicament entre els nuclis del Brull i Sant Jaume de Viladrover, al costal del camp de golf. Degut a la seva situació i punts d’atracció aquests nuclis presenten característiques ben diferenciades:

• Sant Jaume de Viladrover, té una altura mitjana de 580 m , situat al bell mig de la plana. L’economia és de conreus de secà i ramaderia. Viladrover forma com un apèndix a l’extrem de ponent del terme i té un terreny planer. El formen antigues i modernes masies i algun petit sector residencial, perquè la seva demarcació arriba a tocar el nucli de Sant Miquel de Balenyà, creat modernament entorn de l’antiga estació del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà. És per tant el sector més ben comunicat del terme delimitat per la carretera de Tona a Viladrau o BV-5303 en el seu extrem N, la carretera local que travessa la urbanització del Muntanyà en el seu extrem E i la via fèrria esmentada per l’oest.

Actualment s’està construint un pont per sobre el ferrocarril per a millorar les comunicacions entre el Brull i Balenyà ( i per tan la connexió amb la C17).

L’església de Sant Jaume de Viladrover surt documentada el 1131. Conserva la nau romànica i un esvelt campanar també romànic sobre la volta i el mur de ponent.

Al nucli hi ha les masies següents: Les Batalles, L’Aranyó, El Grau, El Pla, La



Farigola, Els Bastons, Can Cisteller, Can Bonjorn, Can Rebugall, Mas Serramontmany,..

• El Brull, es troba a 840 m d’altitud. És el nucli capital i el centre administratiu del municipi. L’economia es basa, principalment, en l’hostaleria i el turisme. L’antiga parròquia de Sant Martí, és la que fa l’enllaç entre la Plana i el Montseny i és travessada de N a SE per la carretera de Seva a Santa Maria de Palautordera o BV-5301. Les seves altituds oscil·len entre els 700 m . al seu límit N amb Seva i 1.388 al Turó d’en Bassa, estribació del Matagalls, sobre la casa de Santandreu i el Collformic. Centra aquest sector i tot el terme la casa de l’ajuntament, l’església de Sant Martí, les ruïnes del castell del Brull i pista d’esports. El conjunt, travessat per l’esmentada carretera, no arriba a formar un nucli de població, però és el centre vital del municipi amb hostals, cases residencials espargides pel seu entorn i un viu Centre d’informació Turística sobre el Montseny. L’església de Sant Martí del Brull és romànica, consta des de l’any 1018. Entre el 1048 i el 1060 es va construir una església nova consagrada entorn del 1064 pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny. És un edifici d’una sola nau, coberta amb bòveda de canó reforçada amb arcs torals i amb un absis semicircular. Les absidioles laterals van ser substituïdes per capelles quadrades el S. XVI. L’absis va estar decorat amb pintures murals actualment exposades al Museu Episcopal de Vic. La porta principal queda situada a la façana de ponent, tot hi que no és la original la qual està tapiada, coberta per un porxo i situada a la façana sud. L’any 1791 es va fer la volta nova i el campanar.

El castell del Brull està documentat des de l’any 905. El castell tenia planta pentagonal amb torres als cinc angles. Actualment es conserva la planta, una cara dels murs i part d’una de les torres. Al nucli hi ha les següents masies: (al nord) La Font del Faig , La Morera, La Castanyera, Les Planes, El Prat, El Maset, les Illes.

(al sud) Serradussà, el Pujol, Coromines, el Molí de Coromines, Can Rovira, El Solà, La Sala, El Boix.

(a l’oest) Serrà, C. Nova, Casademunt, C. Carena, el Raurel i l’Estanyol. I més .....

A partir del 1970 el Brull ha tingut un petit creixement. Es va arreglar l’entorn de l’església i s’han anat edificant un seguit d’habitatges prop del nucli històric, format per l’església, les restes del castell i l’ajuntament, però prou separades per no alterar-ne la imatge característica. Es tracta d’edificacions situades en parcel·les grans fet que ha permès una molt bona integració paisatgística. També s’han



restaurat masies antigues amb el mateix resultat de qualitat i integració.

El nucli compta amb una pista poliesportiva, amb accés des del camí de la sala. La pista s’adapta a la topografia, situant-se deprimida respecte el nucli, assegurant una bona integració paisatgística.

El nucli també disposa d’una sala polivalent, utilitzada principalment per a conferències i exposicions situada al Centre d’Informació. Dins el nucli hi ha el restaurant de can Pasqual i el del Castell.

• La Castanya , situada a ple Montseny, té una economia forestal i ramaderia de pastura. Amb una altura mitjana de 950 m i altures de 1697 m al Matagalls, 1145 a Collformic i 1344 al Puig Drau, al límit del Pla de la Calma. L’antiga parròquia de Sant Cristòfol de la Castanya , forma l’extrem SE del municipi i es comunica amb la BV-5301 per una pista ben cuidada que surt del Collformic, a 1.145 m . d’altitud. La demarcació de la Castanya , escassament poblada (quatre o cinc famílies) s’endinsa vers la comarca del Vallès Oriental, l’envolten en gran part els termes dels municipis de Tagamanent i de Montseny. La Castanya forma una gran vall en la que s’origina la riera del seu nom, la qual, en entrar al terme de municipi del Montseny, té l’altitud mínima de la vall, 500 m ., que contrasta amb l’altitud del seu extrem N que és el cim de Matagalls, de 1.697 m . i el seu extrem S al Puig Drau de 1.344 m . d’altitud.

L’església de Sant Cristòfol té origen romànic, es va consagrar el 7 de juny de 1082. Té una nau rectangular orientada d’est a oest, amb absis trapezoïdal. La porta situada al sud està reemplaçada per un arc de mig punt. La nau està coberta amb bòveda de canó apuntat. El campanar està adossat a la façana sud junt a l’absis.



Fotografia antiga de la Castanya i dibuix de l’arquitecte J. Sarri.

Masies: La Cortada, Les Mirones, El Boscàs, El Cafè, L’Adrobau, El Vilar, Molí de l’Adrobau, Santandreu, Camprodon.

Recentment s’està començant a recuperar la població de la Castanya. Dos exemples en son la reforma de la rectoria de Sant Cristòfol de la Castanya com a habitatge permanent, reforma realitzada amb molta cura i respecte a l’edifici històric, i les obres que s’estan executant actualment al mas fins ara abandonat de Campots.

Al Collformic hi ha el nou hostal aixecat on hi havia les ruïnes de l’antiga casa de Collformic.

El nucli de la Castanya, per la seva situació també té relació amb el Vallès.

• Urbanització l’Estanyol, situada a uns 750 m d’alçada, al límit amb el municipi de Seva. L’origen de la urbanització el trobem en l’antiga finca i masia de l’Estanyol, originària del segle XIV, actualment restaurada i convertida en la seu social i restaurant del Club de Golf del Montanyà. El Golf, amb 18 forats, ocupa unes 100 Ha, dins als seus límits passa el rierol de l’Estanyol, a més d’unes deu llacunes artificials. Al seu accés hi ha “l’alzina rodona”, catalogada com a arbre monumental de Catalunya.

Part de la urbanització queda dins el municipi de Seva i part dins el Brull. L’eix vertebrador és la carretera, que a través del Muntanyà comunica la C-17 amb al BV-5301. A aquest sector s’ha aprovat un Pla Parcial d’ordenació que preveu la possible construcció de 77 nous habitatges.



Bona part del terme pertany al Parc Natural del Montseny, del qual el Brull és una de les grans portes d’accés a través de la carretera BV-5301, de Seva a Palautordera que travessa el Montseny passant per Collformic.

L’accés principal al Brull és des de la C-17 a la sortida de Tona, en direcció cap a Seva per la BV-5301, o bé per l’AP-7, sortida Sant Celoni, direcció Palautordera, carretera BV-5301.

Tan històricament com en l’actualitat, l’antic camí ral, convertit actualment en la carretera BV-5301 (de Seva a Palautordera), ha sigut un important punt d’accés al Montseny, sobretots als massissos de Matagalls i la Calma.

MUNICIPI: El Brull

COMARCA: Osona

SUPERFÍCIE: 41,08 km2

ALTITUD: 840 m

POBLACIÓ (2008): 246 habitants

DENSITAT: 6 hab./km2



1.2 El paisatge i el medi físic

1.2.1 El paisatge El paisatge del municipi del Brull es caracteritza per ser una zona bàsicament forestal i muntanyosa amb continu procés de canvi. Per una banda els fenòmens naturals, tals com esllavissades, riuades... han modificat el paisatge al llarg dels anys, i per altre l’activitat humana amb les rompudes dels boscos per a l’activitat agrícola i pastures, també han provocat una forta erosió del sòl (antigament també s’aprofitava pel carbó i la llenya). Actualment bona part d’aquests camps s’han abandonat, possibilitant una regeneració espontània de la vegetació. Les pastures han minvant i els aprofitaments forestals són menys productius. El resultat és un paisatge amb més superfície de bosc i matollars, masses forestals més contínues i boscos més densos i alts. A muntanya el domini del bosc i dels matollars és gairebé total.

Els conreus i les masies s’han instal·lat allà on el gruix de terra tova permetia un conreu fèrtil. L’erosió d’aquestes formacions superficials impedeix la continuïtat dels aprofitaments agrícoles. El conjunt de la Castanya és un bon exemple d’ocupació i aprofitament afavorit per la presència d’una extensa i profunda formació superficial. Allà on s’acaba la formació superficial, s’acaba també l’espai agrícola.

La presència molt sovintejada del ramat ha accentuat els processos erosius en indrets concrets. Hi ha molts indrets propers a les masies, als corrals o a les fonts totalment erosionats, amb afloraments rocosos sense explicació aparent.

1.2.2 El relleu i la geologia Geologia: Al municipi del Brull hi trobem materials paleozoics a sobre dels quals s’hi ha superposat dos tipus d’estructures, la herciniana, i posteriorment l’alpina, causant de la morfologia actual. Al terme municipal, segons les seves característiques geològiques, es poden diferenciar diversos sectors.

El Brull forma part de la serra del Montseny. Amb una composició principal de materials triàsics i paleozoics, forma part de les serralades costaneres catalanes. Aquestes serralades són les restes del gran massís Catalano-Balear que, després de l’emersió del Pirineu, tancava el gran golf marí terciari pel sud-est.

A la meitat sud est del municipi hi afloren els materials paleozoics, ocupant la màxima extensió les pissarres del Cambroordovicià o Ordovicià. I els materials del triàsic estan localitzats a la serra de l’Arca, al centre-oest del terme. Aquesta serra és plana i sobre aquesta es troba situat el poble del Brull.

A les zones situades a l’extrem nord nord-oest del terme es troba la conca terciària de la



Depressió Central, que en aquest sector és representada per la plana de Vic. Aquesta plana correspon a una conca d’erosió oberta en les margues grisblavenques per l’acció conjunta dels rius Ter i Congost. Els materials geològics que la componen són els quaternaris i terciaris.

I a l’extrem nord-oest del municipi afloren els materials quaternaris i paleògens. Els quaternaris són graves i argiles, mentre que els paleògens són conglomerats, gresos, argiles i sorres grolleres.

Geomorfologia: El relleu actual al Brull, bàsicament respon a dues fases orogèniques principals: l’herciniana i l’alpídica. Al massís del Montseny l’orogènia herciniana va suposar l’aparició de plecs isoclinals. L‘orogènia alpídica va afectar tant el sòcol com la cobertura.

El relleu del terme del Brull està condicionat pel relleu del Montseny a la major part del municipi i pel de la plana de Vic a l’extrem nord-oest, per aquesta raó les característiques altitudinals del Brull es poden agrupar en dos sectors: els relleus muntanyosos i les zones planeres:

• Les zones planeres: situades (a l’entorn del nucli de Sant Jaume de Viladrover) les altituds oscil·len entre els 560 metres a les zones més baixes i els prop de 800 metres de les zones agrícoles més properes al s límits del Parc del Montseny.

• Les àrees muntanyoses: es troben situades, en la seva pràctica totalitat, dins els límits del Parc del Montseny, l’altitud en aquestes zones oscil·la entre els poc més de 800 metres al sector més occidental del Parc fins als 1692,43 metres a l’entorn del cim del Matagalls.

Els relleus més destacats del terme, en ple Montseny, són el Matagalls de 1.697 metres situat a l’extrem nord ( el cim es troba fora del T.M. del Brull a uns 20 metres del límit de terme) el Puig Drau amb 1.344 metres situat a l’extrem sud, el Puig Ventós de 1.243 metres situat a la part central-sud del municipi i el coll de Collformic de 1.282 metres d’alçada.

Les altituds inferiors als 560 metres, amb un mínim que al Brull es situa prop dels 510 metres corresponen als trams més enfonsats de les lleres de les rieres de La Castanya i Collformic a l’extrem sud est del T.M. del Brull

Clinometria L’orografia i clinometria del Brull es caracteritzen, com s’ha dit, per la seva diversitat, tanmateix, els pendents del municipi es concentren majoritàriament en el rang dels pendents superiors al 20% que representen prop del 74% del total municipal. Els rangs considerats (tal com apareixen a la taula 5) en aquest document i que es situen per sota del 20% representen de forma combinada el 26,54% del T.M. del Brull, aquests pendents presenten una distribució més o menys uniforme al voltant del 7% per a cada rang. En general els pendents més pronunciats es situen a les zones muntanyoses del Parc del



Montseny, mentre que les zona corresponent a l’àmbit de la plana de Vic és on es situen els pendents menys pronunciats. Es presenta el detall de les dades suara citades en la següent taula:

Pendent (%) Superfície (Ha) %respecte el total municipal

menys del 5 288,93 7,06%

del 5 al 10 302,69 7,40%

del 10 al 15 256,66 6,27%

del 15 al 20 237,65 5,81%

més del 20 3.005,87 73,46%

D’acord amb l’article 9 del Decret legislatiu1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, el planejament urbanístic hauria de preservar aquest terrenys amb pendents superiors al 20 % de la urbanització sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. Per això s’ha considerat adient presentar el mapa de les pendents del Brull en la il·lustració 14.

L’orografia abrupta del terme municipal del Brull no només condiciona la normativa urbanística sinó que també pot potenciar l’impacte visual i paisatgístic que causarien determinades actuacions, causant una pèrdua dels valors paisatgístic del territori.

1.2.3 Hidrografia La vertebració de la xarxa hidrogràfica està molt delimitada pel sistema de falles existent al territori i la erosió diferencial. Existeixen dues conques hidrogràfiques, les dels cursos d’aigua que drenen cap al riu Congost, tributari del Besòs i dels que aboquen les seves aigües a la Tordera.

Aproximadament una quarta part del municipi corresponent a l’extrem est, és drenada pel riu Tordera la resta del municipi és drenada pel Congost (al seu pas pel municipi veí de Balenyà).

• Conca de la Tordera: Aquests cursos d’aigua neixen al Montseny, des del Collformic i davallen cap al sud-est. En són exemple la riera de Collformic, la de la Castanya i el torrent de la Mina.

• Conca del Congost: igualment neixen al Montseny i davallen cap a l’oest i en són exemple la riera d’Avencó i del Burguès i el torrent de l’Estanyol.

D’entre els cursos d’aigua del municipi del Brull cal destacar: la riera d’Avencó, classificada com a Riu de muntanya mediterrània silícica, forma part de les Masses d’aigua de referència i està protegida per la contaminació per nutrients. En segon lloc cal citar la riera de La Castanya que forma part de la capçalera de la Tordera.



En general, a causa de les característiques litològiques i fisiogràfiques de les conques, que determinen un elevat pendent, a les rieres del Brull és difícil el manteniment d’un cabal mínim. La majoria dels corrents d’aigua passen per llocs molt fondos i es troben en fase d’inici o de capçalera. Tot hi així la pluviositat és notable, la mitjana de les precipitacions oscil.la entre els 700 i els 1.000mm., segons l’altura. Aquesta aigua enriqueix les capes freàtiques que són causa de notables fonts i brolladors. Al catàleg de patrimoni hi ha inventariades un total de 46 fonts.

La carena que conformen els relleus de la solella de la Cortada i el solella de la Teuleria a la banda sud de la carretera BV-5301 i a nord de la carretera la Carena del roures separa les dues conques hidrogràfiques existents al Brull.

La Llei 29/1985, de 2 de agost, d’aigües, en el seu article sisè del títol primer estableix que els terrenys que llinden amb les lleres són subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:

• A una zona de servitud de 5 metres d’amplada, per a ús públic que es regularà reglamentàriament.

• A una zona de policia de 100 metres d’amplada en la qual es condicionarà l’ús del sòl i les activitats que s’hi desenvolupin.

Inundabilitat D’acord amb la Delimitació de zones inundables per a la redacció de l'INUNCAT a les conques internes de Catalunya, al municipi del Brull no hi ha cap zona delimitada com de potencialment inundable, tampoc apareix cap zona inundable d’acord amb els criteris geomorfològics.

Amb tot, no s’observa risc d’inundacions a zones properes a àrees urbanes, infraestructures o sistemes en sòl no urbanitzable.

1.2.4 El clima El clima del Brull, tal com passa en general a tot el Montseny, és variat degut a les diferents altituds que trobem dins el terme.

A les zones baixes trobem un clima mediterrani del tipus subhumit, on són relativament abundants les pluges de primavera. El clima a aquesta zona presenta una certa irregularitat. Inclús a les zones altres, on les precipitacions són més abundants hi ha molts estius de considerable sequera.

La boira té un paper important al municipi sobretot a les zones situades entre els 1000 i 1200 m d’altitud.

Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 10 i 14ºC, però amb gran variació climàtica que dóna mitjanes de 2 i 5ºC al més de gener i de 20ºC als mesos de juliol i agost, però amb puntes extremes que van de -15ºC a mitjan de gener i principis de febrer a màximes de més de 30ºC pel juliol o agost.



1.2.5 Vegetació La vegetació del Brull és molt variada, cal tenir en compte que entre les fondalades de la riera de la Castanya i el cim del Matagalls hi ha més de 1.000 m de diferència.

Les zones mitjanes i baixes cauen dins el domini climàtic de la vegetació eurodiberiana, amb boscos de roure martinenc i vegetació mediterrània d’alzinar muntanyenc, alternat amb sectors de pins.

A mesura que ens apropem als 1.000 m d’altitud, apareixen els boscos de faig, essent característics els que envolten Collformic, també trobem exemplars de teix, àlbers, pollancres, i altres arbres de ribera.

El municipi del Brull té arbres singulars, com les alzines de Santandreu de l’Estanyol, de la Casademunt, de la Sala...

A la Calma, a més de 1.000 m d’altitud, destaquen zones de brucs, ginestells i bàlecs, i els característics plans d’herbei, amb arbres clars i sovint només a les zones arrecerades.

Forests del Catàleg d’utilitat Púbica Els Forests del Catàleg d’Utilitat Pública, definits per l’article 11 de la Llei 6/88 forestal de Catalunya, cal conservar-los i millorar-los per la seva influència hidrològica i forestal. Els boscos poden ser de titularitat pública, propietat de la Generalitat o les entitats locals, o privada, incorporats al CUP mitjançant un conveni o consorci.

Al Brull existeix un forest d’aquesta classe, s’anomena El Vilar de La Castanya i la Generalitat de Catalunya n’és el titular es situa al límit sud-oest del T.M.

1.2.6 Fauna Aquest apartat ha estat extret de la informació del Parc Natural del Montseny, la qual es correspon plenament amb la fauna del municipi.

En estreta relació amb la distribució de la vegetació, la fauna montsenyenca es caracteritza també per l’existència d’espècies típiques de terres centreeuropees a les zones altes del massís i per la fauna pròpia d’ambients mediterranis més meridionals a les parts baixes. La coincidència d’aquests dos grans grups en un espai relativament reduït es deu al fet que un gran nombre d’espècies hi troben les condicions adients per a desenvolupar-se. A tall d’exemple, i com a mostra d’aquesta extraordinària diversitat, només cal dir que s’han citat a voltant de 270 espècies de vertebrats. Si amb similar



dedicació s’haguessin inventariat els invertebrats, probablement s’arribaria a més de 10.000 espècies. El caràcter boscós del Montseny determina en gran manera la fauna que l’habita.

Als prats subalpins i landes. Mamífers: llebre i porc senglar. Aus: alosa vulgar, còlit, àliga marcenca, griva i perdiu roja. Amfibis i rèptils: el Tòtil, escurçó i la colobra d’aigua .

A les avetoses, fageda i roureda. Mamífers: fagina, guineu i ratolí lleonat. Aus: astor, pit roig, tudó i mussol banyut. Amfibis i rèptils: gripau, salamandra i colobra d’esculapi .

A les pinedes i brolles. Mamífers: esquirol i teixó. Aus: tallarol, mallarenga i aligot comú. Amfibis i rèptils: llangardaix comú i sargantana cuallarga.

Als alzinars aquàtics. Mamífers: rata d’aigua i visó americà. Aus: merla d’aigua, cuereta torrentera i blauet. Amfibis i rèptils: granota comuna, granota roja, tritó pirinenc, tritó jaspiat i tortuga d’aigua. Peixos: truita de riu i barb de muntanya.

Als cingles, esqueis, tarteres i cavitats. Mamífers: rata-pinyada de cova. Aus: merla roquera comuna, corb, cercavores i roquerol. Amfibis i rèptils: sargantana de paret i llangardaix verd.

Al medi antropogen. Mamífers: musaranya, conill i eriçó clar. Aus: mussol comú, oreneta, cotxa fumada, garsa i pinsà vulgar.

El que li confereix un caràcter més singular a la fauna, però, són les espècies d’influència centreeuropea, que sovint resten aïllades, com és el cas de la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d’aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l’escurçó pirinenc.

Al municipi encara hi ha algun exemplar de gats mesquers i gorjablancs, tot hi que cada vegada són més rars.

Antigament hi havia una gran quantitat de llops, com ho indica nombrosa toponímia del municipi: collet del Llops, Sitja del llop, Passallops, Guaitallops... però varen ser exterminats per un enverinament massiu entorn del 1890.

1.2.7 Espais d’interès natural A la introducció de la memòria a l’apartat de planejament territorial i sectorial es fa referència al Pla Especial de Protecció del medi natural i del paisatge del Parc del



Montseny (aprovat definitivament l’11 de desembre de 2008). En el cas del municipi del Brull els límits gairebé no queden modificats (respecte el Pla Especial aprovat el 1977), el que es modifica és la zonificació interna.

L’àmbit del Parc queda unificat en una Zona d’interès natural, que atorga la protecció bàsica en l’àmbit del Pla especial. Les àrees de major interès pels seus valors naturals s’incorporen a la Zona de reserva natural. Al voltant d’aquestes zones es defineix una Zona d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic.

Els nuclis urbans i urbanitzacions existents queden inclosos dins la Zona subjecta a ordenació preexistent.

S’adjunta un fragment (que afecta el municipi del Brull) del plànol d’ordenació del Pla Especial:



1.3 Demografia

Evolució de la població: a continuació s’adjunten les dades demogràfiques del municipi del Brull des de l’any 1717 fins a l’any 2008. Any 1717 1787 1857 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1936 Pobl. 210 289 487 517 398 367 334 397 427 391 457 Any 1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991 Pobl. 429 398 399 340 313 278 256 198 186 182 182 Any 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Pobl. 191 191 197 195 193 195 201 202 219 227 246 Font: Idescat i Centre d'Estudis Demogràfics. Segons el recompte de l’últim padró (és a dir 2009) el nombre d’habitants és de 253.

El municipi sempre ha tingut pocs habitants, condicionada per la baixa productivitat agrícola.



Així es va arribar a un màxim el 1860 amb 517 habitants, a partir d’aquesta data s’inicia un descens de la població, remuntant altra vegada a principis del 1900, i arribant als 457 el 1936. A partir d’aquest moment la població disminueix arribant als 182 habitants l’any 1991, moment en que torna a remuntar fins als 246 habitants a l’any 2008.

Una de les raons d’aquest progressiu increment rau en que part dels habitatges de segona residència han esdevingut lloc de residència habitual, afavorit per la mobilitat que permet el cotxe.

El municipi del Brull presenta un creixement fluix i de manteniment de la població.

La superfície del municipi és de 41,08km2, i la densitat de població del municipi és de 6 habitants/km2 (d’acord dades IDESCAT de 2008).

Població per grups d’edat:

Edat De 0 a 14 anys De 15 a 64 anys De 65 anys i més

Brull, el 2008 18,7 65,9 15,4

2007 15,0 66,5 18,5

Osona 2008 16,0 67,6 16,4

2007 15,7 67,6 16,7

Catalunya 2008 14,7 69,0 16,2 2007 14,5 69,1 16,4 L’estructura de la població del brull és similar a la de Catalunya. Del grup de població entre 0 i 14 anys és superior a la mitjana de Catalunya, el grup de 15 a 64 anys és lleugerament inferior i el grup de 65 anys i més és similar. Al tractar-se d’una població amb molt poc nombre d’habitants aquest percentatges canvien ràpidament, com s’observa que en qüestió d’un any el grup de població entre 0 i 14 anys passa del 15,0% al 18,7%.

La piràmide d’edats segons dades de la Diputació de Barcelona és la següent:



El grup d’edats més nombrós en les dones és entre 40 i 44 anys, seguit del grup d’entre 30 i 34. El grup més nombrós d’homes és el comprés entre 45 i 50 anys seguit dels de 40 i 44. S’observa que el grup d’homes d’entre 0 i 4 anys també és molt nombrós.

En municipis amb tan poca població és normal que les piràmides presentin una forma molt irregular, ja que pocs individus podem comportar una variació significativa del percentatge d’un grup d’edat.

S’adjunta un quadre resum dels indicadors de la població, realitzat per l’àrea de benestar social de la Diputació de Barcelona, corresponents a l’any 2000.

A la taula s’observa que la taxa de creixement poblacional és molt superior a la mitjana de Catalunya. Aquest fet pot ser degut a la recuperació demogràfica fruit de que molts habitatges han passat de ser de segona residència a primera residencia.

També s’observa que degut a les característiques del municipi la taxa de llars unipersonals formades per persones de més de 65 anys és nul·la, així com també la taxa d’analfabetisme.



1.4 Activitat econòmica

Segons dades de l’Indescat la població del Brull, ocupada per sectors és la següent:

agricultura indústria construcció serveis Total

Brull, el 2001 20,2 16,9 4,5 58,4 89

1996 24,7 10,4 6,5 58,4 77

Osona 2001 4,6 35,7 11,2 48,5 60.663

1996 5,4 44,6 7,7 42,3 50.248

Catalunya 2001 2,5 25,2 10,4 62,0 2.815.126

1996 3,2 32,1 7,0 57,7 2.204.652

Tal com a passat al conjunt de municipis del Montseny, al Brull l’activitat econòmica ha passat del sector primari als serveis, el percentatge ha passat del 75% al 1981 al 20,2% al 2001 . Tot hi així l’agricultura i ramaderia queda molt per sobre de la mitjana d’Osona i de



Catalunya, també queda molt per sobre de la mitjana dels municipis del Montseny (on la mitjana és de 2,89%).

La indústria i la construcció queden clarament per sota, i els serveis per sobre d’Osona i per sota de la mitjana de Catalunya.

Sector primari: Agricultura: l’agricultura compta amb menys avantatges (per condicions de terreny, orografia...) i com a conseqüència tradicionalment les activitats de ramaderia i silvicultura han estat més potents.

SAU

terres pastures Terreny

Any llaurades permanents forestal Altres

1999 280 133 2.821 167

1989 232 48 2.686 389

1982 404 390 2.718 397

Font: Idescat. Cens agrari.

La major part del terreny és clarament forestal. Al municipi del Brull, el terreny forestal suposa el 82,95%, a Osona el 59,11% i a Catalunya només el 36,40% (segons font de l’Indescat al 1999). La superfície agrària utilitzada al Brull suposa el 12,14%, a Osona el 37,56% i a Catalunya el 50,21%.

A banda de la disminució de les terres llaurades, s’observa la remuntada de les terres destinades a pastures permanents.

L’agricultura és clarament de secà, bàsicament cultiu de blat, ordi, civada i , en menys proporció melca.

Les explotacions del municipi en general són grans. Segons dades de l’Indescat, al 1999, de les 27 explotacions amb terres, 8 tenien més de 200 hectàrees (tenint en compte la superfície total). Prenent la superfície agrícola utilitzada, el gruix de les explotacions queda entre les 10Ha i les 20 Ha (6 explotacions) , i entre les 20Ha i 50Ha (7 explotacions). Hi ha 3 explotacions agrícoles sense terres.

El nombre d’explotacions ha passat de 82 l’any 1982 a 27 l’any 1999.

Ramaderia: La ramaderia ha estat un ús tradicional al Montseny.



El 59% de les explotacions agrícoles del Brull tenen ramaderia, a Catalunya únicament el 23%, tot hi que a Osona en tenen el 79%.

Al Brull en total hi ha 56 explotacions ramaderes distribuïdes de la següent manera:

Bovins Ovins Cabrum Porcins

Any explot. Caps explot. caps explot. caps explot. caps

1999 13 881 5 4.113 6 424 13 4.227

1989 14 715 4 1.023 8 510 13 1.758

1982 24 424 5 502 6 147 33 1.569


Aviram Conilles mares Equins

Any explot. caps explot. caps explot. caps

1999 11 482 7 61 1 1

1989 18 533 16 292 3 19

1982 35 1.074 37 654 6 9


En general el nombre d’explotacions s’ha reduït, tot hi que el nombre de caps i per tan el nombre d’unitats ramaderes ha augmentat considerablement, exceptuant l’aviram, conilles i equins.

Els ajuts ramaders juguen un paper molt important al sector, de fet el sector ramader depèn en bona part dels ajuts.

Silvicultura: La silvicultura és un dels usos tradicionals més importants del Montseny. Segons l’estudi socioeconòmic del Parc Natural del Montseny, el sector està en una situació delicada, al límit de la rendibilitat.

La crisi des del punt de vista de negoci privat del sector forestal coincideix amb la valoració més alta que mai del bosc i els seus valors i usos ambientals i recreatius des del punt de vista social. El sector forestal demana el cobrament per la producció de béns i serveis de caràcter ambiental que els boscos porten a terme.

Al Montseny la superfície ordenada per plans forestals és del 41,37%, quatre vegades superior a la de Catalunya amb el 10,81%. Al Brull el percentatge és del 23,10%.

Hi ha un total de 17 explotacions forestals, tot hi que únicament dues són comercials:



total comercial no comercial

explot. ha explot. ha explot. ha

17 2.821 2 259 15 2.562

Les explotacions amb finalitats comercials són d’espècies frondoses, mentre que la resta queda repartit entre frondoses i mixtes (frondoses i resinoses).

Sector industrial

El Brull actualment no té activitat industrial ni disposa de sòl qualificat com sòl industrial.

Sector serveis Al municipi del Brull els establiments d’empreses i professionals segons els grans grups d’activitats (IAE) es distribueixen de la següent manera:

Comerç Serveis,llevat Professionals

Any Indústria Construcció al detall comerç detall i artistes Total

2002 0 6 2 12 3 23

2001 0 5 2 11 3 21

2000 0 5 2 8 4 19

1998 0 5 2 7 4 18

1997 0 4 2 8 5 19

1996 0 4 3 8 3 18

1995 0 4 3 8 4 19

1994 0 5 2 8 4 19

Les dades disponibles són del 2002, cal tenir en compte que era un període on la construcció era un sector molt actiu i que actualment es troba en una profunda crisi. Al 2003 hi va haver 6 projectes visats iniciats i 3 d’acabats. Al 2007 hi va haver 3 projectes visats iniciats i 2 d’acabats.

Respecte el comerç al detall, el Brull té dos establiments, un d’alimentació i l’altre de material de transport. El Brull, com en general tots els municipis del Montseny, presenten una estructura de comerç al detall amb menys establiments per a cada 100 habitants que Catalunya.



Entre els anys de la taula anterior, l’activitat que ha tingut un major creixement són els serveis, amb un total de 12 establiments, 6 dels quals són d’hostaleria, 2 de serveis a l’empresa, 3 de serveis personals i 1 d’immobiliària (segons dades de l’INDESCAT pel 2002).

El turisme és un sector molt important al Montseny, i el que té més potencial de creixement. Històricament la zona del Montseny s’ha convertit en espai d’excursionisme i de contacte amb la natura dels habitants de la ciutat, per la seva proximitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana. En el cas del Brull es converteix en la porta d’entrada sobretot pels visitants provinents de la comarca d’Osona. La gran afluència de visitants, sobretot concentrat als caps de setmana, han creat impactes que caldrà tenir en compte en el present planejament. Aquests van des de condicionar una zona d’aparcament a Collfornic, protegir les zones més vulnerables al pas massiu d’excursionistes, regular les activitats permeses, regular la utilització de les fonts,...

Al Brull, segons dades de l’any 2001 de l’INDESCAT, hi ha 3 bars restaurant, el que suposa 1,2 establiments de restauració per a cada 100 habitants, per sobre de Catalunya que el nombre és de 0,22.

El turisme rural és un sector relativament jove a Catalunya. Al Brull, segons dades del 2006 hi ha 3 establiments de turisme rural, dos dels quals són allotjament rural independent (ARI) i un masia. El municipi disposa d’un total de 35 places.

1.5 Estructura urbana i assentaments actuals

Antigament el terme era molt més extens ja que incloïa també l’antiga parròquia de Seva, tret de les antigues quadres de Terrassola i Torrellebreta (actualment de Malla). El Brull forma municipi propi a partir del 1774.

El municipi del Brull hi ha tres nuclis de població: El Brull, Sant Jaume de Viladrover i Sant Cristòfol de la Castanya. Actualment en podem afegir un altre, la urbanització de l’Estanyol, situada físicament entre els nuclis del Brull i Sant Jaume de Viladrover, al costal del camp de golf.

El Brull

El Brull queda situat dins el Parc Natural del Montseny.



És el nucli capital i centre administratiu del municipi. L’estructura urbana és heterogènia. Les edificacions de l’ajuntament, l’església romànica de Sant Martí, les ruïnes del castell del Brull i la pista poliesportiva no arriben a formar un nucli compacte. Per altra banda la carretera de Seva a Santa Maria de Palautordera BV-5301 creua el nucli, separant les edificacions de l’ajuntament de l’església, augmentant la fragmentació i dificultant l’ordenació.

Entorn aquesta agrupació central hi ha un seguit d’habitatges unifamiliars aïllats situats en parcel·les de gran tamany.

L’estructura de l’espai públic resulta incomplerta. La carretera divideix i marca una forta discontinuïtat agreujat pel fet de la manca de voreres i elements que donin una continuïtat i protecció als vianants.

Al Brull també hi ha el Centre d’informació Turística sobre el Montseny i una sala polivalent, situats a una part rehabilitada de la rectoria. Compta també amb dos restaurants: el Castell i can Pasqual.



El Pla Territorial de les Comarques Centrals marca com a estratègia un creixement moderat. Aquest tipus de creixement està destinat a nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes.

El mateix pla fa un seguit de recomanacions i mesures específiques per protegir i potencial els nuclis petits, que el POUM recull:

1- mantenir l’activitat agrària amb el recolzament, si cal, de petites instal·lacions agroalimentàries, que es poden integrar als propis nuclis.

2- Potenciar la creació de distintius d’origen i qualitat alimentària.

3- Potenciar la creació de microempreses i iniciatives relacionades amb els productes endògens de la zona.

4- Potenciar l’establiment d’una xarxa de telecomunicacions de qualitat.

5- Fomentar petites promocions d’habitatge protegit per fixar població jove.

6- Promoure iniciatives de revalorització del patrimoni cultural i natural, per exemple, mitjançant projectes de paisatge.

7- Facilitar l’acolliment de turisme rural i cultural.

8- Facilitar la instal·lació d’activitats professionals o artesanes.

9- Fomentar la implantació del transport col·lectiu a la carta per a la gent que no pot utilitzar el vehicle privat per als seus desplaçaments.



Sant Jaume de Viladrover

El nucli queda situat a la Plana de Vic, entre els 600 i 700m d’altitud. Es tracta del nucli més ben comunicat ja que queda situat entre els municipis de Sant Miquel de Balenyà i els Hostalets de Balenyà. Proper a la C-17, a l’estació de ferrocarril i a la carretera de Tona a Viladrau BV-5303 i a la carretera local que travessa la urbanització del Montanyà.

Actualment s’està construint un pont sobre la línia de ferrocarril que millorarà considerablement les comunicacions, i com a conseqüència també les de la resta del municipi.

Entorn l’església de Sant Jaume hi ha un petit nombre d’edificacions situades als costats del camí d’accés. A una d’elles hi ha la rectoria.



El vial existent està asfaltat, sense voreres, així com també la petita explanada de davant de l’església. Manca un tractament qualitatiu de l’espai públic, i manca també espai públic entorn l’església romànica de Sant Jaume.

El Pla Territorial de les Comarques Centrals no identifica Sant Jaume com a nucli, queda situat dins de “sòl de protecció especial”. Aquest tipus de sòl, a més dels espais PEIN “inclou els sòls no urbanitzables que pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, es consideren els més adequats per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.”

Atenent la normativa del PTCC i les característiques del nucli, el POUM té com a objectiu ordenar l’espai públic i recuperar les edificacions existents, sense que això comporti un creixement.



Proper a Sant Jaume hi ha un petit nucli residencial situat a un turó. Es tracta del Raval. El PTCC el situa dins de “sòl d’interès agrari i o paisatgístic”. Es tracta “d’àrees agràries d’interès per al territori, terrenys que aporten paisatges significatius o identitaris de l’àmbit territorial i terrenys que per estar molt poc contaminats per l’edificació convé mantenir en el període de vigència del Pla com espais no urbanitzats estructuradors de l’ordenació del territori.”

A aquest petit raval sense estructura urbana el POUM preveu la ordenació de l’espai públic i els accessos.



Sant Cristòfol de la Castanya El nucli de Sant Cristòfol de la Castanya queda situat dins el Parc Natural del Montseny. Va formar part de la batllia del castell del Brull fins l’any 1770. A partir d’aquest moment va formar una batllia pròpia que només va durar 70 anys ja que es va fusionar amb el Brull el 1840.

S’hi accedeix per la carretera BV-5301, des de Collformic, seguint una pista sense esfaltar. En aquest cas es tracta d’un conjunt de masies aïllades situades entorn de l’església de Sant Cristòfol. Actualment l’estructura urbana és inexistent. La vialitat està formada per camins de terra, alguns d’ells en mal estat i no hi ha espai públic. Antigament no era així, tal com recull Antoni Pladevall i Font al llibre “El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny”:

A més de l’església, la rectoria i el cementiri, hi havia la plaça de l’església o lloc de reunió, i a la seva sagrera consten alguns sagrers o cellers del masos. També tenia a prop el mas anomenat Església i alguna casa, bé que sense formar mai un nucli compacte de poblament....

També sabem que l’església tenia un porxo i que l’envoltava el cementiri i un carrer o camí públic i una plaça. Prop l’església, hi havia força vida amb horts i els masos Església, Torn, Gibert, Soler i Ollines, que si no formaven un grup compacte almenys eren força veïns i termenejant tots amb les terres de l’església.

Abans de la despoblació dels segles XIV i XV el terme tenia una trentena de masos o famílies, passant a sis després de la despoblació. Cap als segles XVIII al XIX el cens s’anà recuperant lentament passant a vint i nou cases o famílies, vuit amb categoria de masos i vint-i-una amb l’apel·latiu de casetes o cases de jornalers.



El terme de la Castanya és el més accidentat i actualment el menys poblat del municipi, s’ha caracteritzat sempre pel seu aïllament. Les altituds van des del 1.697m del Matagalls fins als 580m del llit de la riera de la Castanya. El centre parroquial es troba entorn l’església de Sant Cristòfol de la Castanya. Com s’ha comentat, aquest sector era el més poblat ja que es situa al fons o pendents de les dues valls on oferien més possibilitats per a l’agricultura i els pasturatges.

El Collformic, a 1.145m d’altitud, és el punt més concorregut i vital per la Castanya. És punt de partida de nombroses excursions, les més conegudes al Matagalls i al Pla de la Calma. En dates senyalades hi ha veritables problemes d’aparcament, ja que aquests es resolen a cada cantó de la carretera (l’espai habilitat com a aparcament resulta molt petit). A aquest punt a més hi ha el restaurant de Collformic.

Fotografies del nou restaurant i l’espai habilitat com a aparcament. A la pràctica l’aparcament acaba ocupant els laterals de la carretera BV-5301.



Vistes des del Collformic cap al Vallès.

El Pla Territorial de les Comarques Centrals no identifica Sant Cristòfol de la Castanya com a nucli, queda situat dins de “sòl de protecció especial”i espais PEIN. Aquest tipus de sòl, a més dels espais PEIN “inclou els sòls no urbanitzables que pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, es consideren els més adequats per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.”

L’Estanyol

• El nucli de l’Estanyol és el de més recent formació. L’origen de la urbanització el trobem en l’antiga finca i masia de l’Estanyol, originària del segle XIV, actualment restaurada i convertida en la seu social i restaurant del Club de Golf del Montanyà. El Golf, amb 18 forats, ocupa unes 100 Ha, dins als seus límits passa el rierol de l’Estanyol, a més d’unes deu llacunes artificials. Al seu accés hi ha “l’alzina rodona”, catalogada com a monument natural de Catalunya.

Part de la urbanització queda dins el municipi de Seva i part dins el Brull. L’eix vertebrador és la carretera, que a través del Muntanyà comunica la C-17 amb al BV-5301. A aquest sector s’ha aprovat un Pla Parcial d’ordenació que preveu la possible construcció de 77 nous habitatges.

1.5.1 Monuments i llocs d’interès El procés històric d’ocupació del municipi ha deixat un seguit de patrimoni arqueològic, arquitectònic i natural que caldrà preservar.



Tots aquests elements queden recollits en el Catàleg de Patrimoni.

Com a patrimoni arquitectònic el POUM recull:

a. conjunts arquitectònics: En aquest cas correspon al grup arquitectònic format per l’església de Sant Martí del Brull, la rectoria, l’edifici de l’ajuntament i el restaurant, que presenta valors històrics, i que es caracteritza per ser el centre identificador del municipi.

b. Edificis: es recullen els immobles amb valors arquitectònics, històrics o socials, com les masies tant les que es troben en SNU com les que han quedat integrades dins del teixit urbà a més d’altres edificis singulars que pertanyen inequívocament al patrimoni cultural del municipi i són mereixedors d’una especial protecció. També és recullen en aquest apartat les barraques de pedra seca.

c. Elements arquitectònics: En aquest apartat es recullen elements arquitectònics que formen part d’edificacions com poden ser els campanars de les esglésies, capitells, llindes, pous, elements singulars o altres petits elements ornamentals d’interès específic per raons històriques, científiques, artístiques, culturals o socials.

d. Obra civil: Com obra d’enginyeria civil el Brull compta amb el pont de les Ferreres.

El Catàleg de Patrimoni del POUM també recull les zones conegudes i estudiades que han posat de manifest la presència de restes o estructures arqueològiques i les classifica com jaciments. En aquesta classificació hi trobem el jaciment ibèric del turó de Montgròs, el castell del Brull.

Com elements d’interès Natural trobem dins el terme del Brull:

a. Zones d’interès: El Parc Natural del Montseny. La totalitat del parc està considerada com a Zona d’interès natural (ZIN). Dins el parc hi ha zones de reserva natural, les que afecten al Brull són:

-la Baga de Collformic, que inclou la fageda amb boix més gran del parc

-Una petita part de la ZRN Matagalls St. Marçal. Únicament la zona



del cim.

-ZRN Puig Drau. Situat al punt més enlairat del pla de la Calma.

El Pla de la Calma, part del massís del Montseny, els rius, rieres i principals torrents del municipi estan considerats com a zona d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic.

b. Espècimens botànics: Mostres botàniques que tenen valor per les seves mides excepcionals, edat, història, particularitat científica o etnològic. Com les alzines de la Font dels Pardals, el ginebró de Casademunt, l’alzina rodona de l’Estanyol, el castanyer, i l’alzina i roures de Sant Andreu de la Castanya.

També s’han recollit en el Catàleg les fonts (un total de 46 fonts), rieres i torrents del municipi ja que formen part del seu patrimoni natural i mereixen ser protegides.

Bens cultural declarats i altres elements del patrimoni cultural

El Patrimoni Cultural Català :

(Fragment de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català)

“El Patrimoni Cultural Català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.”

També fan part del patrimoni cultural català els béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional i les particularitats lingüístiques, d’acord amb la Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural.

Categories de Protecció del Patrimoni Cultural Català Béns Culturals d’interès Nacional (BCIN)

Són els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per l’administració de la Generalitat, que els ha d’inscriure al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.



Béns Culturals d’interès Local (BCIL)

Són aquells béns que, malgrat la seva importància, no compleixen les condicions pròpies dels BCIN. En el cas dels béns immobles, els BCIL són declarats pel ple de l’ajuntament, en els municipis de més de 5.000 habitants, o pel ple del consell comarcal en la resta. També són BCIL aquells béns immobles que en el moment d’entrar en vigor la Llei 9/1993 es trobaven inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans d’urbanisme. Tots aquestos han de ser inscrits en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Espais de Protecció Arqueològica (EPA)

Es consideren espais de protecció arqueològica els llocs que no han estat declarats BCIN on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.

Resta de béns integrants del patrimoni cultural català

Són aquells béns, mobles i immobles, que malgrat no haver estat objecte de declaració ni de catalogació, reuneixen els valors descrits en l’article 1 de la Llei 9/1993.

D’acord amb l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya,al Brull trobem un total de 28 registres, alguns dels quals compten amb algun tipus de protecció específica, els edificis inclosos en l’inventari es llisten a continuació, només els tres primers han estat declarats com a BCIN:

CASTELL DEL BRULL, LA SALA (BCIN), EL MONTGRÓS (BCIN), AJUNTAMENT DEL BRULL, CREU DE COLLFORMIC, CAN COROMINES, MAS CASADEMUNT, ESGLÉSIA DEL MAS CASADEMUNT, MAS DE CASTANYERA, MASIA DE SANT ANDREU, MAS FONT DEL FAIG O MITJANCERA, CAPELLA MITJANCERA O DE LA FONT DEL FAIG, CAN BORDONS, EL BOIX, EL BRUGUER, EL PINAR, EL SERRAT, EL SOLÀ, ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL DE LA CASTANYA, EL VILAR, MAS ADROYAU, LA MORERA, L'ESTANYOL, LES ILLES, PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ DEL BRULL, SANT JAUME DE VILADROVER O DELS BASTONS, SERRA-MONTMANY, EL GRAU.

El castell del Brull El castell del Brull comprenia les parròquies del Brull, La Castanya i Seva. El nom del Brull surt documentat des de l’any 963.

El castell queda situat sobre un petit pujol al davant de l’església de Sant Martí. Actualment només en queda una part del mur nord-est, i una de les torres en angle.



El castell fou cedit, almenys des de principis del segle XI, a la família vescomtal d’Osona, que més tard prendrà el cognom i títol de Cardona. Al desplaçar-se definitivament a Cardona, els vescomtes varen vendre el castell iterme del Brull al bisbe i església de Vic als anys 1266 i 1271.

L’edifici fou estudiat el 1916 per l’arquitecte Josep m. Pericas, (extret del llibre “El Brull, Un terme entre la plana de Vic i el Montseny” d’Antoni Pladevall i Font), que va deixar un estudi de la planta i la restitució d’una torre d’angle, que s’adjunta a continuació:

D’acord amb la planta i notes de Josep M. Pericas i el que en resta, sabem que el castell era un edifici sensiblement rectangular, d’uns 14m d’amplada per uns 9,50m de profunditat, incloent-hi el gruix dels murs, o sigui de dimensions més aviat reduïdes.... els quatre angles principals de l’edifici estaven reforçats per unes singulars torres consistents en un cilindre massís d’un metre de diàmetre, construït com la resta de pedra arenosa vermella envoltat d’un mur concèntric que formava la carcassa exterior... l’edifici constava de planta baixa i dos pisos



Mas la Sala

Els senyors i els castlans del castell del Brull, llevat de la família Brull, mai van residir al castell. Els batlles dels senyors i dels castlans prenen un paper important.

L’actual masia de la Sala està edificada sobre l’antiga residència dels batlles dels vescomtes de Cardona.

La documentació de la Sala comença el 1155, essent una residència senyorial o casa fortificada.

La planta mostra una estructura quadrada amb espitlleres a la façana SE i una pedra ben treballada segons l’època finals del segle XII o principis del segle XIII.

S’adjunta una fotografia general de la masia.



El turó de Montgrós Es tracta d’una muralla ibèrica. Els primers testimonis d’ocupació del turó es situen al voltant del secle X aC, mentre que la muralla es comença a aixecar el segle IV aC. Després que els romans aconseguissin la rendició, la muralla es va continuar utilitzant fins a l’època medieval.

Es va descobrir de manera fortuïta el 1974, des de llavors hi ha hagut diferents campanyes arqueològiques. En les excavacions s’ha posat en evidència que abans de la construcció de la muralla ibèrica n’hi hagué una altra feta a l’època del Bronze final II.



Llistat de béns inclosos en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni

CODI ÀMBIT TIPOLOGÍA DENOMINACIÓ

E 01 Patrimoni arquitectònic Edifici Castell del Brull

E 02 Patrimoni arquitectònic Edifici La Sala

E 03 Patrimoni arquitectònic Edifici El Montgrós

E 04 Patrimoni arquitectònic Edifici Ajuntament del Brull

E 05 Patrimoni arquitectònic Edifici Can Brodons

E 06 Patrimoni arquitectònic Edifici Can Coromines

E 07 Patrimoni arquitectònic

Edifici Capella de Santa Maria Mitjancera (Font del Faig)

E 08 Patrimoni arquitectònic Edifici Casademunt

E 09 Patrimoni arquitectònic Edifici Creu de Collformic

E 10 Patrimoni arquitectònic Edifici El Boix

E 11 Patrimoni arquitectònic Edifici El Bruguer

E 12 Patrimoni arquitectònic Edifici El Grau

E 13 Patrimoni arquitectònic Edifici El Pinar

E 14 Patrimoni arquitectònic Edifici El Serrat

E 15 Patrimoni arquitectònic Edifici El Solà

E 16 Patrimoni arquitectònic Edifici El Vilar


Edifici Església de Sant Cristòfol de la Castanya


Edifici Església de Sant Jaume de Viladrover


Edifici Esglèsia del Sagrat Cor de Casademunt


Edifici Església Parroquial de Sant Martí d'El Brull

E 21 Patrimoni arquitectònic Edifici La Castanyera

E 22 Patrimoni arquitectònic Edifici La Morera

E 23 Patrimoni arquitectònic Edifici L'Adrobau

E 24 Patrimoni arquitectònic Edifici Les Illes



E 25 Patrimoni arquitectònic Edifici L'Estanyol

E 26 Patrimoni arquitectònic Edifici Font del Faig

E 27 Patrimoni arquitectònic Edifici Sant Andreu de la Castanya

E 28 Patrimoni arquitectònic Edifici Serramontmany

E 29 Patrimoni arquitectònic Edifici Can Bonjorn

E 30 Patrimoni arquitectònic Edifici El Buscàs

E 31 Patrimoni arquitectònic Edifici El Pla de Sant Jaume

E 32 Patrimoni arquitectònic Edifici El Pujol

E 33 Patrimoni arquitectònic Edifici Els Bastons

E 34 Patrimoni arquitectònic Edifici La Cortada

E 35 Patrimoni arquitectònic Edifici Masoveria de la Morera

E 36 Ermita de la Trinitat (La Castanyera)

E 37 Rectoria de la Castanya / Sant Cristofol

E 38 Rectoria de Sant Martí d'El Brull

E 39 Creu de Terme

E 40 Rectoria Sant Jaume de Viladrover

E 41 Cementeri de Sant Martí d'El Brull

E 42 Cementeri de Sant Jaume de Viladrover

E 43 Cementeri de les Planes

E 44 Cementeri del Brull i Capella del Fossar

E 45 Cementeri de Sant Cristòfol de la Castanya

E 46 El Cafè

E 47 El Maset

E 48 Les Planes

E 49 Can Serrà



E 50 El Prat

CA 01

Patrimoni arquitectònic Conjunt arquitectònic Sant Martí del Brull parròquia i entorn

L 01 Patrimoni arquitectònic Element arquitectònic














O 01 Patrimoni arquitectònic obra civil Pont de les Ferreres

J 01 patrimoni arqueològic jaciment El Brullet

J 02 patrimoni arqueològic jaciment El Castell del Brull

J 03 patrimoni arqueològic jaciment Mas Casanova de Figueroles

J 04 patrimoni arqueològic jaciment Pla del Boix

J 05 patrimoni arqueològic jaciment Sant Cristòfol de la Castanya

J 06 patrimoni arqueològic jaciment Turó del Montgrós

J 07 patrimoni arqueològic jaciment Turó del Prat d'Ori (Necropolis)

J 08 Dolmen del Pla de Boix

J 09 Plegament geogologic



N 01 patrimoni natural Espècimens botànics Alzines Font dels Pardals

N 02 patrimoni natural Espècimens botànics El Ginebró del Casademunt

N 03 patrimoni natural Espècimens botànics Castanyer

N 04 patrimoni natural Espècimens botànics L'alzina rodona de l'Estanyol

N 05 patrimoni natural Espècimens botànics L'alzina i roures (Sant Andreu de

la Castanya)

V 01 patrimoni natural Formacions Vegetals d’interès

Z 01 patrimoni natural zona d’interès
















F 01 patrimoni natural font Barbota

F 02 patrimoni natural font Cabridella o St Jordi

F 03 patrimoni natural font Ceballar



F 04 patrimoni natural font d'Artur Osona

F 05 patrimoni natural font de Ballver

F 06 patrimoni natural font de la Verneda

F 07 patrimoni natural font de l'Horta del Raurell

F 08 patrimoni natural font de l'Omeda

F 09 patrimoni natural font de Sant Martí

F 10 patrimoni natural font de Santa Joaquima

F 11 patrimoni natural font de Virtut

F 12 patrimoni natural font del Boscàs

F 13 patrimoni natural font del Faig

F 14 patrimoni natural font del Gatell

F 15 patrimoni natural font del Ginebre

F 16 patrimoni natural font del Llop

F 17 patrimoni natural font del Vilar

F 18 patrimoni natural font dels Pardals

F 19 patrimoni natural font dels Empuadors

F 20 patrimoni natural font Pomereta

F 21 patrimoni natural font Bona

F 22 patrimoni natural font Clareta o del Pla de la Gavarrera

F 23 patrimoni natural font de Bosch i Jover o Collformic

F 24 patrimoni natural font de la Mare de Déu

F 25 patrimoni natural font de la Mare de Déu de Montserrat

F 26 patrimoni natural font de la Rosa

F 27 patrimoni natural font de la Sardana

F 28 patrimoni natural font de Matagalls

F 29 patrimoni natural font de Mossèn Cinto

F 30 patrimoni natural font de Sant Andreu de la Castanya o del Remei

F 31 patrimoni natural font de Sant Miquel

F 32 patrimoni natural font del Bisbe Torras

F 33 patrimoni natural font dels Bisbes

F 34 patrimoni natural font dels Cims

F 35 patrimoni natural font dels Garriguenncs



F 36 patrimoni natural font Freda

F 37 patrimoni natural font de la Lic

F 38 patrimoni natural font del Barracó

F 39 patrimoni natural font de la Castanya

F 40 patrimoni natural font dels Manlleuencs

F 41 patrimoni natural font de l'Ovi

F 42 patrimoni natural font sot del Rector

F 43 patrimoni natural font del Molí de l'Adobau

F 44 patrimoni natural font del Pont

F 45 patrimoni natural font dels Abeuradors

F 46 patrimoni natural font del Vilar 2

B 01 patrimoni natural bassa Bassa de la Sala

B 02 patrimoni natural bassa Bassa de Sant Andreu

B 03 patrimoni natural bassa Bassa del Camí de Mirlfrós

B 04 patrimoni natural bassa Pantà de les Illes

B 05 patrimoni natural bassa Pantà de l'Estanyol

B 06 patrimoni natural bassa Pantà del Tercer Pont

B 07 patrimoni natural bassa Pou del Maset

T 01 patrimoni natural torrent de Can Rovira

T 02 patrimoni natural torrent de la Font Pomereta

T 03 patrimoni natural torrent de la Mina

T 04 patrimoni natural torrent de la Siureda

T 05 patrimoni natural torrent de l'Afrau de Muntanyà

T 06 patrimoni natural torrent de Puig Castellar

T 07 patrimoni natural torrent de Ruideboix

T 08 patrimoni natural torrent de Valldoriola

T 09 patrimoni natural torrent del Boix

T 10 patrimoni natural torrent del Bruguer

T 11 patrimoni natural torrent del Rourell

T 12 patrimoni natural torrent del Sot de la Creu



T 13 patrimoni natural torrent del Sot de les Mines

T 14 patrimoni natural torrent del Sot del Bassal

T 15 patrimoni natural torrent del Sot del Cafè

T 16 patrimoni natural torrent del Sot del Serrat

T 17 patrimoni natural torrent del Sot dels Horts

T 18 patrimoni natural torrent Gros

T 19 patrimoni natural torrent Gorg de Roquerols

T 20 patrimoni natural sot Sot d'en Cebes

T 21 patrimoni natural sot Sot de Can Pou

T 22 patrimoni natural sot Sot de Collfornic

T 23 patrimoni natural sot Sot de la Carena d'en Bessa

T 24 patrimoni natural sot Sot de la Pedrera

T 25 patrimoni natural sot Sot de la Plana Jugadora

T 26 patrimoni natural sot Sot de l'Era Vella

T 27 patrimoni natural sot Sot de les Roques d'en Ramon

T 28 patrimoni natural sot Sot de les Saleres

T 29 patrimoni natural sot Sot de Llança

T 30 patrimoni natural sot Sot de l'Ovi

T 31 patrimoni natural sot Sot del Faig Sec

T 32 patrimoni natural sot Sot del Matxo

T 33 patrimoni natural sot Sot del Turò Gros

R 01 patrimoni natural Riera de Collfornic

R 02 patrimoni natural Riera de la Bessa

R 03 patrimoni natural Riera de la Castanya

R 04 patrimoni natural Riera de la Font del Faig

R 05 patrimoni natural Riera de les Planes

R 06 patrimoni natural Riera de Picamena

R 07 patrimoni natural Riera del Burguès

R 08 patrimoni natural Riera dels Bruguers



R 09 patrimoni natural Riera dels Burguers

R 10 patrimoni natural Riera Riera del Molí

C 01 patrimoni cultural ruta Colformic - Sant Segimon

C 02 patrimoni cultural ruta Collformic - Església Sant Cristòfol de la Castanya

C 03 patrimoni cultural ruta Collformic - Pla de la Barraca - Matagalls

C 04 patrimoni cultural ruta Collformic - Pla de la Calma - Tagamanent

C 05 patrimoni cultural ruta El Brull - Can Rovira - Can Serrà - Casademunt - El Brull

C 06 patrimoni cultural ruta El Brull - Can Rovira - Golf - la Terma - el Maset - El Brull

C 07 patrimoni cultural ruta

El Brull - Casademunt - Pantà de les Illes - Casa nova de Figaroles - el Prat - el Maset - el Brull

C 08 patrimoni cultural ruta Sant Jaume de Viladrover - El Brull (Sant Martí)

C 09 patrimoni cultural ruta Sant Jaume de Viladrover - Font de l'Ovi

C 10 patrimoni cultural camí



M 01 patrimoni immaterial manifestacions

Aplec de Matagalls: des de l'any 1950 se celebra, el segon diumenge de juliol

M 02

patrimoni immaterial manifestacions Aplec de Sant Jaume: diumenge de Pasqua Florida

M 03

patrimoni immaterial manifestacions Cap de setmana ibèric: 1e cap de setmana d'octubre

M 04 patrimoni immaterial manifestacions Cavalcada de reis, nit de reis

M 05

patrimoni immaterial manifestacions

Festa de Sant Martí: cap de setmana anterior a l'11 de novembre

M 06

patrimoni immaterial manifestacions Festa Major de Sant Cristòfol de la Castanya: 1e diumenge de juliol



M 07


Festa Major de Sant Jaume de Viladrover: dissabte més proper al 25 de juliol

M 08

patrimoni immaterial manifestacions Festa Major del Brull: últim cap de setmana d’agost

M 09


Gran Festa del Parc dins la campanya de Viu el Parc: Festival de pallassos

M 10 patrimoni immaterial manifestacions Travessa Matagall - Montserrat

M 11 patrimoni immaterial manifestacions Castanyada

1.5.2 Les edificacions en el medi rural Els habitats del terme del Brull sempre han viscut dispersos en masos, sense formar un nucli de població agrupada, tret segurament dels temps de la muralla de Montgrós o d’un petit poblat situat al Puig Castellar (com descriu Antoni Pladevall al llibre “ El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny”)

Tampoc a la sagrera no es va crear cap nucli de població.

Segons el mateix llibre sembla que originàriament hi havia només unes grans propietats, anomenades vil·les, per tenir origen en època romana, o per imitar la divisió territorial d’època romana. Més tard acompanyats de vilars o propietats més petites i subdividits després en masos o llocs de residència d’una família. Així al sector de Viladrover, des del 99 hi consta la vil·la d’Adrover que ha donat el nom al lloc o església de Sant Jaume. Al sector de la Castanya hi consten les vil·les de l’Adrovau i el Vilar.

Als segles XIII i XIV, és el moment de màxim poblament rural (unes 60 famílies), als segles XV i XVI hi ha una forta davallada deguda a les pestes i fams, es passa a unes 23 o 25 famílies.

L’activitat agropecuària històricament va ser important al Brull, actualment l’activitat terciària i els serveis han agafat més importància.

Es fa precís regular l’habitatge en el sòl no urbanitzable tant per la protecció de les edificacions existents d’interès, com per evitar l’aparició d’activitats poc compatibles amb el paisatge. Tenint en compte la importància del medi rural, a més de la protecció també és bàsic el foment i la pròpia protecció i ajut per les activitats agrícoles ramaderes i forestals, ja que tot i poder incorporar altres usos com residencials, turisme rural, tallers



artesanals, activitats professionals... les activitats tradicionals també formen part del patrimoni d’un país, alhora que eviten la degradació del medi natural.

Per assolir aquest objectiu s’ha realitzat un inventari de totes les edificacions en sòl no urbanitzable, catalogant-les segons el seu ús (masies, xalets, granges, coberts, magatzems...), detectant l’estat de l’edificació i així establir la normativa corresponent en cada cas, tenint en compte les activitats que s’hi duen a terme i l’espai que les envolta.

Aquest POUM també regula les explotacions ramaderes, tant perquè compleixin les distàncies de protecció respecte els nuclis com tota la normativa a la que estan sotmeses directament; per tal de reduir la contaminació que pateix el subsòl.

Les edificacions existents en el medi rural es relacionen a continuació:

Nº ID P SNU NOM

003 001 E-29 013 Can Bonjorn

004 002 028 Can Bou

005 003 E-05 090 Can Brodon

006 004 E-53 006 Can Calço

007 005 023 Can Canina

010 007 004 Can Cisteller

031 007 004 Casa Nova de Can Cisteller

011 009 E-06 062 Can Coromines

012 011 109 Can Domingo

013 013 073 Can Font

014 014 009 Can Gasala

015 015 099 Can Geperut

016 018 017 Can Masramon

017 021 025 Can Nap

018 023 027 Can Pastor

001 025 100 Campots

019 026 074 Can Pou

020 029 022 Can Rabaseda

021 030 029 Can Rebugall

022 031 071 Can Ribes

023 033 002 Can Roca

025 035 055 Can Rovira

026 038 E-49 051 Can Serrà



027 039 103 Can Solà

028 040 024 Can Soler

029 041 026 Can Ton

032 046 034 Casa nova de l'Estanyol

033 047 047 Casa nova del Bruguer

035 048 E-08 052-3-4 Casademunt, conjunt

039 051 E-10 045 El Boix

040 052 E-11 046 El Bruguer

042 054 084 El Burguès

044 055 E-30 104 El Buscàs

045 056 E-46 106 El Cafè

048 059 E-12 014 El Grau

050 060 101 El Jubany

051 062 108 El Molí de l'Adrobau

054 064 E-13 El Pinar / l'Hostal ?

055 065 E-31 031 El Pla de Sant Jaume

056 066 036 El Pou de l'Estanyol

057 067 E-50 069 El Prat

058 069 E-32 060 El Pujol

059 070 040 El Raurell

060 071 E-14 El Serrat

061 072 E-15 058 El Solà

062 075 E-16 105 El Vilar de la Castanya

063 076 E-33 007 Els Bastons

064 077 E-26 085 Font del Faig

065 081 003 La Caseta del Grau

066 082 078 La Castanyera

067 084 E-34 092 La Cortada

068 085 019 La Farigola

069 086 021 La Font de l'ovi

070 088 E-22 081 La Morera

071 089 E-35 082 La Morera, Masoveria

072 090 E-02 042 La Sala

073 092 E-23 107 L'Adrobau

074 093 032 L'Aranyó

075 095 033 Les Batalles

076 097 068 Les Escaletes



077 098 E-24 049 Les Illes

079 099 E-48 075 Les Planes

078 106 095 Les Mirones

086 108 E-40 012 Rectoria de Sant Jaume de Viladrover

085 110 E-37 098 Rectoria de Sant Cristofol de la Castanya

082 111 094 Mas Bonet

088 113 077 Serra d'Ussà

089 114 001 Serradases

090 115 E-28 030 Serramontmany

087 117 E-27 087 Sant Andreu de la Castanya

002 122 102 Can Barrina

009 123 119 Can Carxilet

034 124 008 Casa Nova dels Bastons

036 125 122 Cobert El Solà

043 126 083 El Burguès Xic

046 127 120 El Casot

049 128 015 El Grau, Masoveria

053 129 043 El Montgrós

024 Can Roquer

030 Can Vilamitjana

038 Collformic

080 L'Esquei

081 L'Estanyol

084 Masoveria Torrepuigcastellar

091 Torrepuigcastellar

1.6 Infraestructures, equipaments i serveis actuals

1.6.1. Xarxa de comunicacions i mobilitat “Des dels temps medievals el Brull es comunicava amb Seva, el Montseny i Centelles o Aiguafreda per vells camins rals que s’havien d’arranjar sovint a despeses del Municipi. Ara els nuclis del Brull i de Viladrover compten amb bones carreteres asfaltades, restant encara només comunicat amb el Collfromic per una pista de condicions mitjanes els sector de la Castanya””

“ El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny” d’Antoni Pladevall i Font.



Atès la situació del Brull, l’evolució històrica, la difícil orografia, i una població totalment disseminada, la xarxa de camins juga un important paper vertebrador.

- Permeten una bona accessibilitat a les masies a fi de evitar l’abandonament i per tant el despoblament del territori i en conseqüència del municipi.

- Permeten que ciclistes i caminants, accedeixin pels senders als espais naturals que gaudeixen d’un gran atractiu per raó del seu interès paisatgístic, interès per la vegetació i fauna existent i pel seu interès turístic en general.

- Per mantenir l’accés a les zones forestals i poder actuar ràpidament en cas d’incendi forestal u altres emergències, o senzillament per poder realitzar treballs de prevenció i d’explotació forestal.

La principal via de comunicació és la carretera BV-5301 de Seva a Collformic i Santa Maria de Palautordera. Inicialment, entorn e 1892, aquesta via anava de Seva a Casademunt i era particular. Cap al 1915 aquesta carretera arribava fins al Brull, i no va ser fins al 1950-1952 que es va esplanar fins a Collformic (enquitranada deu anys més tard). Aquesta obertura va fer que el nucli del Brull deixés de ser un cul de sac.

Per accedir des de la C17 a la BV-5301, cal passar pels nuclis de Sant Miquel de Balenya i Seva (els dos nuclis formen part del municipi de Seva). Actualment el municipi de Seva està estudiant una variant pel nucli de Sant Miquel de Balenyà el qual afecta lleugerament el limit nord de Sant Jaume de Viladrover. El POUM recollirà aquest traçat (en el moment de redacció de l’avanç pla la variant es trova en fase de redacció de projecte).

Vista de la BV- 5301, al seu traçat hi ha nombrosos petits ponts i murs de contenció.

Camins dins el Parc Natural del Montseny:



El Pla Especial del Parc Natural del Montseny té un inventari de camins del Parc, al qual es fa referència a continuació.

L’inventari divideix la xarxa de camins en quatre categories funcionals:

-Veïnal, amb la funció de comunicar nuclis de població entre ells o amb la xarxa de carreteres;

-Rural, amb funcions generals d’accés al medi rural i natural, funcions veïnals a escala local i funcions forestals;

-Forestal, els concebuts per al trànsit rodat que no formin part de la xarxa veïnal o rural;

-De ferradura, es tracta de l’antiga xarxa de camins construïda originàriament per al trànsit no motoritzat.

Camins veïnals: Dins el municipi del Brull no hi ha camins amb aquesta qualificació.

Camins rurals:

- Camí d’Aiguafreda al Brull

- Camí d’Aiguafreda al Brull

- Camí de l’Avençó a Collformic

- Camí de la Mora

- Camí de la Figuera

- Camí de Sant Segimon

- Camí de la Calma

- Camí de la Castanya

-

Camins forestals: la xarxa de camins forestals és la més nombrosa i extensa, en destaquem els que es troben inventariats al catàleg:

- Camí del Brull a Seva

- Camí de Seva a Sant Segimon



Camins de ferradura: la resta de camins pel trànsit no motoritzat

Dins el municipi del Brull hi ha el camí ramader de la Calma.

A banda d’aquesta classificació també trobem els senders senyalitzats, homologats per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya: senders de gran recorregut (GR) i els senders equipats pel Parc Natural del Montseny.

Fora del Parc Natural trobem els següents camins:

Al sector de Sant Jaume de Viladrover:

- Camí de Sant Jaume de Viladrover a l’Estació de Balenyà. Camí asfaltat el 1994.

- Camí del Raval. Surt del camí anterior i porta fins a les cases del Raval.

- Camins rurals

- Camí de Sant Jaume a l’Aranyó

- Camí de Sant Jaume al mas Batalles i fins a l’Estanyol

- Camí de la Font de l’Ovi.

-

Actualment s’està construint un pont sobre la via del tren que millorarà considerablement les comunicacions des d’Hostalets de Balenyà a Sant Jaume de Viladrover i en general a tot el municipi del Brull. S’adjunta fotografia de l’estat actual de la construcció:

Al sector de l’Estanyol hi ha la carretera de la Muntanya, que comunica Aiguafreda, la urbanització del Montanyà i va a sortir a la carretera BV-5301 de Seva a Santa Maria de Palautordera.



Transport públic: El municipi del Brull disposa de servei d’autobús amb l’horari següent:

HORARI DEL SERVEI DE BUS (segons informació municipal)

Matins:

Sortida de Vic a les 10,15 h i arribada al Brull les 10,50 h

Sortida del Brull a les 10,50 h i arribada a Vic a les 11,25 h

Tardes:

Sortida de Vic a les 14,30 h i arribada al Brull les 15,05 h

Sortida del Brull a les 15,05 h i arribada a Vic a les 15,40 h

Les parades del bus seran al Brull , a la plaça de l’Ajuntament, si hi ha passatgers, a la cruïlla de la urbanització de l’Estanyol, i pels veïns de Sant Jaume, a la parada de Sant Miquel de Balenyà. A Vic , a l’estació d’autobusos i al Passeig de la Generalitat , al davant de la guixeta de l’ONCE.

1.6.2. Xarxes de serveis

Abastament d’aigua Històricament cada casa o masia tenia l’aigua del seu propi pou, bassa o font més o menys propera.

El 2007 es va redactar el “Pla Director d’abastament d’aigua potable del municipi del Brull”.

Les dades que a continuació es resumeixen s’han extret d’aquest document.

El Brull està dividit en dues zones d’abastament: Sant Jaume i El Brull. Les dues xarxes estan interconectades a través d’una canonada de 63mm de diàmetre que uneix els dos dipòsits.

El municipi s’abasteix de dues captacions superficials: la font de Riudeboix i la Font del Faig, tot hi que també hi ha un punt de compra en alta a la Xarxa Osona Sud, amb una concessió de 118m3/dia.

La capacitat total de reserva de la xarxa és de 5.035m3 distribuïts en tres dipòsits.

La distribució és en la majoria de polietilè, tot hi que també hi ha trams de PVC. La xarxa



funciona en la seva major part per gravetat i en càrrega.

Les xarxes estan gestionades directament per l’ajuntament del Brull, i segons dades del 2006 hi ha un total de 60 abonats, tots amb comptador domiciliari, 57 dels abonats és per ús d’habitatge i 3 per agroindustrial.

Els consums dels abonats es caracteritzen per una forta estacionalitat. Els consums dels mesos d’estiu es tripliquen respecte els mesos d’hivern. Les causes d’aquesta estacionalitat s’han de buscar a l’ús que es fa d’un gran nombre de vivendes del Brull, i als més de 2.500 caps de bestiar porcí per engreix que es concentren a les granges de Sant Jaume. Una altra de les característiques dels abonats és l’existència d’un petit nombre de grans consumidors, de manera que 6 abonats concentren gairebé el 50% del consum del municipi.

La captació principal és la del torrent de Riudeboix, l’aportació de la Font de Faig representa menys del 10% del total consumit a la xarxa. L’aportació en alta de la Xarxa Osona Sud únicament és rellevant a la zona d’abastament de Sant Jaume durant els mesos d’estiu.

El dipòsit del Brull té una capacitat d’uns 4.535m3. Segons el Pla és sobredimensionat i es fa servir com a reserva artificial d’aigua per a poder abastir el sistema sobretot a l’estiu. El dipòsit de Sant Jaume és de 500m3.

El Pla preveu un creixement de 50 vivendes al municipi, al 2015, amb una població total equivalent d’unes 300 persones. En l’actualitat el subministra d’aigua no presenta problemes tot hi les puntes de l’estiu. En un futur el Pla proposa completar les captacions amb altres alternatives al Brull, millorar el funcionament dels hidrants, instal·lar un sistema de bombament al sector de les Escaletes, entre altres actuacions de conservació i renovació de les instal·lacions existents. La capacitat dels dipòsits actuals es considera suficient ja que actualment estan sobredimensionats.

S’adjunta l’esquema de distribució :



Sanejament Pel que fa al sanejament al municipi del Brull, podem diferenciar diversos sectors:

• Àmbit del Brull i La Castanya: No existeix xarxa de clavegueram en aquests sectors. Les aigües residuals son abocades a llera en la majoria de les edificacions aïllades (el control d’aquests abocament depèn de l’ACA). En alguns casos (sector de Sant Martí del Brull) es disposa de fosses sèptiques que son tractades a la depuradora de Centelles prèvia autorització de l’ens gestor de la depuradora (Consell Comarcal d’Osona).

• Àmbit del pla parcial de l’estanyol: en aquest sector, d’acord amb els plànols del projecte d’obra executada de la urbanització del pla Parcial “l’Estanyol”, es disposa de xarxa separativa1. Pel que fa al destí final de les aigües residuals, aquestes tenen dos destins diferenciats:

a) Depuradora Estanyol: Situada prop de la casa vella de l’Estanyol, la



depuradora rep les aigües residuals de les edificacions situades al pla de l’Estanyol, al voltant del carrer de l’Estanyol. Totes les edificacions que aboquen en aquesta depuradora estan dins el T.M. del Brull. No es disposa de dades concretes sobre el tipus de tractament i el cabal de disseny d’aquesta depuradora, tanmateix d’acord amb les indicacions dels tècnics municipals i del Consell Comarcal d’Osona el cabal de disseny d’aquesta depuradora és suficient per a rebre les aigües residuals de les edificacions previstes en aquesta zona.

b) Depuradora de Serra Bardina: Situada dins el T.M. del Brull a l’oest del sector urbà conegut amb el nom de Font Barbota, rep les aigües de les edificacions del Brull situades en aquest sector, a més aquesta depuradora també rep les aigües residuals de la urbanització Serra Bardina, situada al T.M. de Seva, en un sector urbà contigu a la zona de l’Estanyol. D’acord amb les converses mantingudes amb els tècnics del Consell Comarcal d’Osona, aquesta depuradora no pot assumir les aigües de Seva i del Brull a menys que se’n amplií la infraestructura.

• Àmbit de Sant Jaume de Viladrover: Les edificacions d’aquest sector estan connectades en alta (xarxa gestionada directament per l’ens supramunicipal) a la depuradora de Centelles. Aquesta depuradora inaugurada el 1991 fou ampliada el 2001, actualment la població sanejada per aquesta depuradora es d’11.626 habitants. Es tracta d’una depuradora amb un cabal de disseny de 5.333m3/dia i un tractament Biològic amb eliminació de Nitrogen i Fòsfor. El gràfic que es presenta a continuació correspon a les dades d’explotació més recents disponibles de la depuradora de Centelles.

Subministrament elèctric El subministrament elèctric el realitza la companyia ESTEBANELL.

L’abast i el servei del subministrament actual es considera satisfactori.

Totes les línies són de distribució aèria excepte a l’Estanyol que estan soterrades, i en el seu recorregut es van situant diverses estacions transformadores des d’on es fa el subministrament a tota la zona urbana a la tensió 380-220V.

Per evitar perills a més de l’impacte estètic, en les obres d’urbanització previstes en futurs planejaments derivats cal imposar que totes les línies dins els nuclis transcorrin soterrades.

La xarxa de subministrament elèctric està grafiat als plànols informatius dels serveis existents.

Al municipi el creuen línies de MAT.

Gestió de residus El sistema de recollida de residus del municipi és el de contenidors repartits per diferents punts del terme municipal dins del nucli del Brull i també en sòl no urbanitzable.

El municipi practica la recollida selectiva d’envasos, paper i vidres.



Subministrament de gas natural Únicament disposa de xarxa de gas natural la urbanització de l’Estanyol.

Servei de telecomunicacions. El nucli del Brull disposa de servei Wifi .

La cobertura de telefonia mòbil ha millorat mitjançant la instal·lació d’antenes en terrenys de titularitat municipal, no obstant la cobertura no abasta tot el terme.

1.6.3 Equipaments

E1 Equipaments Docents Antigament el municipi disposava d’una escola primària o rural. Des del 1980 el Brull no té escola pròpia. Els centres docents més propers són:

CEIP Farigola, al municipi de Seva.

CEIP Les Basseroles, al nucli de Sant Miquel, del municipi de Seva.

IES Taradell, al municipi de Taradell.

Actualment l’ajuntament està estudiant la possibilitat de tenir una llar d’infants, gràcies al nou creixement de la població, en aquesta franja d’edat.

E2 Equipaments sanitaris i assistencials El municipi del Brull no disposa d’equipaments sanitaris ni assistencials.

Els equipaments sanitaris més propers són:

Consultori de Sant Miquel, a Seva – Sant Miquel de Balenyà.

Consultori de Seva

Consultori de Tona

E3 Equipaments socio-culturals i religiosos Equipaments Religiosos:



L’església de Sant Martí del Brull, situada al nucli del Brull.

L’església de Sant Jaume de Viladrover

L’església de Sant Cristòfol de la Castanya

Església del mas Casademunt

Capella Mitjancera o de la Font del Faig

Com a equipament socio-cultural el municipi disposa d’una sala polivalent situada i punt d’informació situats a la rectoria de l’església de Sant Martí del Brull.

Altres equipaments culturals i de lleure:

El Vilar, centre d’estudis del medi natural

Casademunt, casa de colònies i exercicis espirituals

La Castanyera, centre del Cotolengo del Padre Alegre

Centre el Pinar, centre de rehabilitació

La Morera, casa de turisme rural

E4 Equipaments esportius i recreatius El municipi disposa d’una Pista Poliesportiva.

Golf el Muntanyà

E5 Equipaments administratius Les oficines municipals estan ubicades al nucli del Brull, a la plaça de l’ajuntament s/n.

E6 Cementiri El Cementiri del Brull l’ajuntament té un conveni amb el bisbat, i es troba situat a l’extrem de ponent del nucli del Brull, en SNU al qual s’accedeix per un camí des de la BV-5301.

Les Esglésies de Sant Jaume de Viladrover i de Sant Cristòfol de la Castanya tenen un petit cementiri al costat de l’església.

1.7 Planejament vigent

1.7.1 Pla territorial de Catalunya El Pla Territorial General (PTG) de Catalunya defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya, i esdevé el marc orientador de les accions amb incidència territorial. Seguint el principi de jerarquia normativa que informa i ordena les



relacions entre els diferents instruments de planejament, el present POUM manté la coherència amb les directrius i determinacions del PTG. Tot i que també s’han tingut en compte els criteris i determinacions del Pla Territorial de les Comarques Centrals.

Els estudis d’informació del PTG defineixen els sistemes urbans existents com àrees formades a partir de la cohesió i influència que tot nucli d’una certa entitat genera al seu entorn territorial.

Els sistemes de proposta són la base per a l’aplicació de les estratègies territorials i la consecució del model d’assentaments que el Pla formula, i es defineixen a partir dels sistemes urbans existents i d’altres nuclis amb una certa rellevància de població o dependència d’aquests.

1.7.2 Pla Territorial de les Comarques Centrals El Pla abasta les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, l’Osona i el Solsonès. Actualment es pot consultar el document de l’Avenç del Pla. Aquest marca com a principals criteris els següents:

Sistema d’espais oberts

• Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.

• Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.

• Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.

• Moderar el consum de sòl.

•

Sistema d’assentaments

• Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.

• Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.

• Facilitar un política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.

• Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris.

• Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.

• Els nous creixements han de ser compactes en continuïtat.



• El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori.

•

Sistema de mobilitat

• La mobilitat és un dret i no una obligació.

• Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments.

• Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.

1.7.3. Planejament sectorial

Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny

- Pla de xoc de millora de senyalització d’orientació.

- Pla director d’infraestructures del transport públic (PDI) 2001-2010.

- Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC) 2006-2026.

- Pla Territorial d’equipaments comercials (PTSEC) 2006-09

- Pla de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU 2005).

1.7.4 Planejament urbanístic vigent

El planejament vigent són les NNSS del Brull aprovades definitivament per la CUB en sessió del 23 de gener de 1991, acord públic a efectes d’executivitat del 13 de març de 1991.

S’adjunta una síntesi de les NNSS del Brull:

I. MEMÒRIA



Entitats : Sant Jaume de Viladrover, Sant Martí i La Castanya.

Densitat: inferior a 5 habitants/Km2

Activitats 1. rurals

2. industrials (inexistents)

3. comerç (inexistent)

4. serveis: Bar restaurant de Cal Pascual, El Castell i l’Estanyol

5. altres activitats Centre estudis mediambientals (El Vilar)

Centre Cottolengo (La Castanyera)

PLANEJAMENT (Criteris i objectius)

a) Mode urbà escollit:

- potenciar la capitalitat de St. Martí.

- edificació a Sant Martí mitjançant desenvolupament de planejament derivat.

- PE Conjunt històric.

- Unitat d’actuació.

- centralitzacio dels equipaments a Sant Martí.

- Desenvolupament limitat de L’Estanyol , mitjançant PLA PARCIAL.

b) Sol no urbanitzables:

- Desenvolupament del PE del Parc del Montseny.

Quadre de desenvolupament del sòl a EL BRUL

Inventari d’edificacions i activitats.



II NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT.

Art. 12 : Pla Especial Conjunt històric

- aprofitament 0’28%

- edificabilitat bruta: 0,65 m2 sostre/m2 sòl.

Art. 17. Unitats d’actuació urbanística

- superfície total 28,15ha

- Sòl privat 20,49

- sup. Vials 02,51

- zones verdes 02,43ha

- sup. Equipaments 02,73

- sostre edificable 41.150m2

- edificabilitat bruta 0,15 m2 sostre/m2 sòl

Classificació del sòl:

Art. 40. Sòl urbà : Zona del nucli de Sant Martí del Brull

Zona d’expansió del nucli de Sant Martí.

Art. 41. Sòl apte per urbanitzar : PP El Estanyol



Art. 42: Sòl no urbanitzable sòl no urbanitzable ordinari

Sòl no urbanitzable en àmbit pre-parc

Equipament esportiu en SNU

Art. 43: Sòl no urbanitzable de protecció especial:

zona de reserva natural.

zona reserva natural qualificada

zona de protecció del paisatge i històric-artísitc

equipaments en SNU (Collformic)

art. 44 : Equivalències entre nomenclatura PE Montseny / NNSS EL BRULL.



2. MEMÒRIA D’ORDENACIÓ

2.1. Objectius del pla

La redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal de EL BRULL es realitza per iniciativa de l’Ajuntament.

Fins a l’actualitat el municipi de EL BRULL disposa com instrument d’ordenació territorial Normes Subsidiàries de Planejament, aprovades definitivament per la CUB 23/01/1991, i publicades al DOGC 24/04/1991.

El present document adapta les determinacions de la nova Llei d’Urbanisme de Catalunya 1/2005, de 26 de juliol, i el reglament parcial que la desenvolupa, es tramita per tant, com a Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de EL BRULL doncs l’actual llei no contempla les Normes Subsidiàries com instrument de planejament.

El Pla, es justifica degut a la indispensable necessitat de l’estructuració integral del municipi d’acord amb les noves necessitats d’aquest, racionalitzar les infraestructures i comunicacions, ordenar el creixement residencial sense malmetre els espais de valor paisatgístic que voregen el nucli urbà i impulsar un petit sòl industrial adient a les necessitats locals i lligat a les activitats del municipi.

La necessitat del POUM deriva en general de les determinacions de la legislació urbanística i en particular de la dinàmica pròpia que fa imprescindible l’establiment d’un marc adequat que reguli el seu desenvolupament urbanístic.

La redacció del POUM permetrà:

1- Adequar el planejament municipal a la legislació vigent.

2- Dotar al municipi d’un planejament urbanístic adaptat a una base cartogràfica de qualitat i amb sistematització de la informació, de manera que permeti operar amb un SIG.

3- Ordenar urbanísticament el terme municipal, delimitant les diferents classes de sòl definides per la LUC. Es preveu la identificació dels sòls existents i la delimitació de sòl urbà, sòl urbanitzable delimitat i sòl no urbanitzable.



Per tal de poder determinar els objectius del pla i els criteris d’actuació s’ha realitzat un anàlisi, en base a la informació prèviament recollida, que determina les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats de EL BRULL enfront la redacció d’aquest POUM i el seu desenvolupament socio-econòmic, urbanístic i ambiental. A partir de les principals línies estratègies obtingudes s’han desenvolupat els objectius del Pla i els criteris d’actuació.



2.1.1 Diagnosi i oportunitats

Amenaces Oportunitats Socioeconòmiqes

- Excessiva dependència de les poblacions veïnes.

- Al estar situat en un espai natural privilegiat, existeix el perill de no desenvolupar una estructura social sòlida, donant lloc a un teixit urbà ambigu i despersonalitzat, mancat de serveis i equipament adients, amb una elevada segona residencia.

- Població envellida per la migració dels joves cap a altres municipis.

- Desplaçament de l’oci cap a altres municipis.

- Emplaçament idoni per a equipaments i serveis mediambientals, de lleure, artesanals, artístics i professions lliberals.

- Fixar i consolidar població.

- Recuperació de masies i ampliació dels usos admesos, facilitant la implantació d’activitats econòmiques i industrials (petits tallers) al municipi amb empreses especialitzades i de valor afegit fàcilment integrables a les edificacions en SNU.

Urbanístiques

- Manca d’ordre en el paisatge urbà

- Desconnexió d’un sector de la població de l’eix principal del municipi.

- Ordenació del trànsit: accessibilitat i recorreguts

- Dotació d’àrees d’aparcament

- Consolidar el nucli antic amb actuacions puntuals que permetin compactar i donar continuïtat al seu teixit.

- Disposar de sòl per habitatge protegit.

- Millorar el llenguatge arquitectònic.

Medi natural i sostenibilitat - Abandonament de les terres i

l’activitat agrícola, ramadera i forestal.

- Aprofitament de l’energia solar i altres energies alternatives (biomassa, geotèrmica,...)

- Fomentar solucions constructives és sostenibles.

- Aprofitament de les aigües residuals. - Millora i protecció de la xarxa de

camins.

- Recuperació de les masies.

- Protecció de patrimoni natural, arqueològic i arquitectònic.

- Consolidar l’activitat agrària.



Punts Febles Punts Forts Socioeconòmics - Envelliment de la població activa

- Manca de dinàmica empresarial autòctona

- Manca de serveis

- Manca de comerç

- Elevada existència de segona residència

- Deficiència de transport públic

- Poca cohesió entre els quatre nuclis del municipi.

- Creixement de la natalitat.

- Bona connectivitat amb la C-17. - Proximitat a Vic, població amb

importants dotacions d’equipaments i serveis.

- Recursos turístics naturals, culturals i arquitectònics.

Urbanístics

- Deficiències en la urbanització i la qualitat de l’entorn urbà d’alguns sectors.

- Orografia difícil per a la urbanització.

- Teixit urbà poc compactat.

- Predominança de habitatge unifamiliar aïllat.

- Normativa poc concreta.

- Manca de desenvolupament del planejament vigent.



Estratègies a tenir en compte per a la redacció del POUM:

Millorar la mobilitat de tot tipus entre els nuclis del municipi, generant noves parades per el transport públic i zones d’aparcament i millorant els camins principals.

Millorar la xarxa de camins agrícoles i històrics per facilitar la conservació del medi agrícola i rural.

Promoure la conservació del patrimoni natural, preservant els espais amb una major biodiversitat i els cursos d’aigua, tant naturals com artificials.

Promoure la conservació del patrimoni arquitectònic, tan mitjançant el catàleg de masies i el de patrimoni, com mitjançant intervencions concretes encaminades a complementar la oferta d’espais públics i equipaments al municipi. Consolidar els usos agrícoles, ramaders i forestals. Recuperació de masies i cases rurals. Promoure nous usos i activitats en sòl no urbanitzable encaminats a fixar la població.

Revisió de les claus urbanístiques del sòl urbà amb criteris de compactació i complecció del teixit existent.

Establir sectors de millor urbana que permetin reservar sòl per habitatge de protecció pública.

2.1.2. Objectius de sostenibilitat i criteris bàsics del POUM Al preàmbul de la Llei 2/2002 de 14 de març, hi consta:

“Aquesta Llei es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per a compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmic necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Així s’assoleix una sintonia total amb les pretensions de l’esdentada Llei de política territorial.”

La Llei 10/2004, d’urbanisme , per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, incorpora les determinacions per tal de:

Fomentar la cohesió social a través de polítiques de sòl i habitatge.

Fomentar la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible.

Garantir el compliment dels principis de desenvolupament urbanístic sostenible.

Millorar la gestió del sòl no urbanitzable, garantir la protecció del paisatge i l’ús racional el territori.



Protegir el manteniment de la superfície i la funcionalitat dels sistemes urbanístics d’espais lliures.

Integrar les consideracions ambientals en el planejament urbanístic.

El Text Refós de la Llei d’Urbanisme, (TRLUC, aprovat per Decret legislatiu 1/2005 ) hereu dels textos legals esmentats, recull aquests principis , i els desenvolupa expressament: Article 3 Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible

1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d'ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

3. L'exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d'acord amb l'ordenació territorial, l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.

A més el POUM també té en compte tots els aspectes el Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny. El planejament especial del Parc del Montseny té un únic objectiu general recollit en la normativa del Pla, aquest és “l’establiment de totes aquelles determinacions i directrius necessàries per a garantir la protecció, consolidació, foment i millora dels valors naturals, paisatgístics i culturals del Parc del Montseny que conforma l’àmbit territorial d’aquest Pla, compatible amb l’aprofitament sostenible dels recursos i l’ús social d’aquest espai, d’acord amb el que determina l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2005”.

En concret els objectius de sostenibilitat del POUM del BRULL són els següents:

1- Definició de l’estructura general del municipi, definició de les infraestructures i

dotacions públiques necessàries tot preservant els valors paisatgístics, el patrimoni arquitectònic, natural i cultural (roques i paratges).

2- Completar les xarxes bàsiques de serveis tècnics: abastament d’aigua, clavegueram, sistemes de depuració, enllumenat i telecomunicacions millorant el seu impacte sobre l’espai urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

3- Anàlisi de la coherència de les diferents zones urbanístiques.



4- Regulació i ordenació dels teixits urbans de caràcter residencial, ja consolidats històricament, amb propostes per a una millor estructuració i dotació de serveis i espais lliures.

5- Definició dels diferents tipus de protecció en sòl no urbanitzable, tenint en comte els tipus de protecció previstos a la LUC: protecció preventiva, protecció territorial i protecció especial (o màxima protecció derivada de la legislació sectorial. Es seguirà el següent criteri de protecció: rural, agrícola de valor, forestal de valor, prats, espais d’interès ecològic i paisatgístic, espais naturals protegits, altres usos existents, altres usos definits pel planejament.

El espais inclosos en el Parc Natural del Montseny , les masses boscoses, les serres, els camps de cultiu, els punts d’interès paisatgístic, rutes... són elements a preservar, conservar i mantenir.

6- Identificació i protecció del patrimoni arquitectònic, històric i natural.

7- Determinació de les condicions d’ordenació i intervenció en les edificacions en SNU, tan des del punt de vista de protecció com des de la seva regulació.

8- Establir les condicions urbanístiques que afavoreixin els recursos turístics i els valors naturals i paisatgístics de la zona.

2.1.3 Definició dels criteris d’actuació

Dotacions: espais lliures i equipaments

• Delimitar el sòl de sistemes per nous espais lliures i equipaments.

• Optimització de la situació i tipus dels equipaments de manera que ajudi a estructurar i consolidar la taca de sòl urbà i respongui a les necessitats reals del municipi (llar d’infants, habitatge dotacional... )

Teixit urbà existent

• Millora tipològica, rehabilitació i consolidació de les zones edificades incloses en la Secció II Conjunts d’ordenació unitària de les vigents NNSS.

• Definir operacions urbanes estructurades (Pla de millora urbana) per aconseguir recosir els espais vuits donant continuïtat al teixit i obtenir oferta de sòl residencial i la corresponent reserva de sòl per habitatge protegit.

• Redefinir les claus urbanístiques que qualifiquen el sòl urbà per tal d’oferir



diversitat tipològica de les edificacions i fomentar la compactació del teixit residencial del nucli de Sant Martí.

• Revisió i millora de la normativa per tal definir i acotar millor els paràmetres urbanístics i els usos admesos.

• Manteniment del nucli històric tal com està, situant els nous creixements separats, conservant les visuals i la imatge tradicional del nucli.

El medi rural

• Prendre com a referència per la regulació del SNU la normativa de Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny.

• Protecció del patrimoni natural i arquitectònic característic d’aquests entorns rurals, de gran valor paisatgístic.

• Protecció urbanística de les zones d’interès agrícola, forestal i paisatgístic, i medi ambiental.

• Protegir les edificacions existents en sòl rústic, amb valors arquitectònics, històrics, mediambientals, paisatgístics i socials mitjançant la incorporació al POUM del Catàleg de Masies.

• Proposar a Sant Jaume de Viladrover una intervenció a desenvolupar per Pla Especial que permeti estructurar el nucli amb una nova ordenació dels espais públics, aparcaments, vials i canvi d´ús d’algunes de les edificacions existents...

• Limitar d’acord amb l’article 50 de la LUC, les possibilitats de construcció en sòl no urbanitzable.

• Regulació dels horts solars.

• Regular i fomentar les activitats agrícoles, ramaderes i forestals de manera respectuosa amb el medi natural (és a dir permetre i afavorir aquestes activitats evitant les grans explotacions que no s’integrin a l’entorn paisatgístic on es situen)

• Promoure i protegir els itineraris paisatgístics com els diferents camins històrics, el GR5 i el GR2, itineraris per BTT, i les zones que actuen com a mirador.(El Meridià Verd”, la ruta Verdagueriana, el Camí de Matagalls, la Ruta de Matagalls a Montserrat... ).

• Promoure les activitats esportives que tenen lloc al municipi: senderisme, pràctica de BTT, hípica, golf, caça, ...

• Potenciar i preservar els elements territorials d’interès paisatgístic i natural, definitoris del municipi (i creadors de riquesa), afavorint el turisme de natura.

• Protecció dels boscos, de la vegetació de ribera i de la continuïtat dels cursos fluvials. Es donarà una protecció especial a les roques del Grau.

• Mantenir les línies que defineixen el perfil natural del terreny.

• Promoure la implantació de tractaments autònoms de depuració d’aigües residuals a les edificacions allunyades de la xarxa col·lectiva dels nuclis.

• Promoure i facilitar la recuperació de les masies deshabitades (més del 50% dels habitatges estan buits).



• Promoure i facilitar els habitatges de turisme rural, regulant les seves diferents categories, com a motor econòmic important per al municipi, tenint en compte el seu potencial paisatgístic i la seva bona situació.

• Promoure i potenciar l’activitat econòmica a les finques rurals, afavorint una diversificació de les activitats permeses, com a activitats complementàries a l’activitat agropecuària, tenint en compte l’estat actual del sector i les perspectives ja a curt plaç. Es proposa que les activitats permeses a les finques rurals tinguin les següents limitacions, a partir de les quals ja sigui necessària la seva ubicació en un polígon industrial:

- Superfície: <300 m2

- Potència: <50 Kw

- Nº de treballadors: <5

• Usos: tallers artesanals tradicionals i usos relacionats amb les activitats

agropecuàries :

- Superfície: <150 m2

- Potència: <50 Kw

- Nº de treballadors: <3

Nous creixements

• S’inclouen més tipologies edificatòries, tot hi que caldrà adaptar-se a l’entorn, de manera que per exemple en el cas d’habitatges plurifamiliars, l’edificació del conjunt s’assimilarà a les masies, més que als blocs d’habitatges. Es busca una certa compactació sense que comporti una desfiguració del nucli.

• Es disposarà d’habitatges de protecció tan per a joves com per a la gent gran.

• S’amplia el sòl destinat a equipaments, ampliant l’oferta d’equipaments actuals, i deixant una reserva per a futurs equipaments.

• Es deixa una àmplia zona verda entorn del conjunt format per l’església de Sant Martí i la rectoria, per preservar el conjunt.

• Les zones verdes queden comunicades entre elles i amb els espais verds i rutes de fora del nucli.

• Regulació de les activitats econòmiques a implantar al municipi.

• Regulació de les construccions, per a una millor integració al territori.

2.2 Estructura general del territori

D’acord amb les especificacions de la Llei d’Urbanisme de Catalunya 1/2005, de 26 de juliol, per la qual s’aprova el text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria d’urbanització; l’estructura general del territori està integrada pels terrenys que el planejament reserva per a les comunicacions, els equipaments, els espais lliures d’abast municipal o supramunicipal i les xarxes d’instal·lacions i serveis tècnics.



2.2.1 Criteris d’actuació sobre el paisatge

• Definició i millora de la xarxa viaria actual, completant i facilitant al màxim els recorreguts respecte els principal pols d’atracció del nucli.

• Especial atenció a la interconnexió dels diversos nuclis i la millora de la xarxa de camins.

• Establir espais d’aparcaments en SNU pròxims al punt d’interès paisatgístics i culturals com Collformic o el turó del Mont-gròs. Estudiar la seva integració paisatgística.

L’ instrument general de protecció de patrimoni del Brull serà el Catàleg de Béns a protegir que inclou les construccions, els jaciments, les fonts, els espècimens botànics i les zones d’interès que cal preservar d’acord amb el que preveu l’article 69 TRLUC.

A part dels edificis d’interès que apareixen al inventari del Departament de Cultura i que en algun cas puntual mereixerien de restauració, caldrà afrontar com a gran repte del nou planejament la protecció del conjunt d’elements amb un nivell suficient d’interès local, el tractament del conjunt dels nuclis històrics així com la protecció del patrimoni natural, cultural, arquitectònic i arqueològic existent en el medi rural com a configurador del paisatge del municipi. Aquest apartat també es troba recollit àmpliament al Pla Especial del Parc Natural del Montseny i el conjunt d’estudis que en formen part.

Per assolir aquests objectius serà necessari implantar mesures de millora de l’entorn, potenciant la seva personalitat i el seu valor històric a fi de guanyar atractiu perquè l’indret a protegir no es segregui de la resta del municipi. Propostes com el control de materials i cromatismes van en aquesta línia. S’inclouen com a protecció de patrimoni, aquells elements arquitectònics que formen part dels edificis, globalment o parcial, dignes de ser conservats pel seu valor artístic o històric. Igualment, dins del no urbanitzable mereixen d’especial protecció els elements singulars propis del medi rural, que alhora accentuen el seu interès paisatgístic, tals com: edificacions singulars, masos, cabanes, fonts, arbrats, camins,... Tots aquests elements han d’estar catalogats i s’especificaran al catàleg de béns protegits del municipi com a part integrant d’aquest Pla. Un exemple és la important funció dels espais verds en el paisatge del Brull, ja que la major part del municipi es troba dins el Parc Natural del Montseny, permeten el desenvolupament d’activitats de lleure i el contacte social, i actuen com a vincle directe amb la natura i el camp per al nombrós nombre de visitants que té el Parc.

Des del punt de vista paisatgístic s’entén l’estructura de zones verdes com una prolongació dels espais oberts exteriors cap a l’interior del nucli edificat. Com a mesures rellevants d’aquestes actuacions cal realitzar la plantació d’arbres a fi de reduir l’excés d’assolellament en l’època estival alhora que contribueix a augmentar la qualitat urbana, entesa com a indicador de benestar. La connexió biològica entre les diferents unitats de paisatge identificades i l’adopció d’una



normativa urbanística orientada cap a la protecció, la gestió i la ordenació dels paisatges identificats.

El conjunt de paisatges descrits anteriorment, són els principals testimonis de les relacions passades i presents dels habitants del Brull amb el seu entorn. Tots ells derivats de les pràctiques agrícoles, ramaderes i forestals principalment.

2.2.2 Infraestructures de comunicació i transport proposades El sistema de comunicacions comprèn les infraestructures necessàries per a la mobilitat de persones i mercaderies, les àrees de protecció i les àrees d’aparcament corresponents.

Millora de la xarxa de comunicacions i accessibilitat als nuclis.

El pla jerarquitza la xarxa de comunicacions del municipi segons es tracti de vies d’interès supramunicipal, xarxa viària bàsica, complementària, camins i proteccions. Es regula a l’article 34 i següents de la LUC.

Millorar la xarxa d’alguns camins donant amplada suficient Aquest aspecte fa referència sobretot a alguns camins existents que porten a punts d’especial interès, com és el cas del Turó de Montgròs, on es proposa l’ampliació amb voreres en els trams on sigui possible o l’enriquiment del recorregut amb nous trams que passin separats de la carretera, tot amb la finalitat de facilitar l’accés a peu, amb bicicleta...

Projectes d’urbanització complemenaris Esquemàticament els principals projectes que es contemplen són els següents:

• Nou accés al nucli del Brull, millorant el pas de la BV-5301 i evitant el seu pas entre l’església de Sant Martí i l’ajuntament, recuperant aquest tram de vial com a espai urbà i de passeig.

• Nova plaça davant l’església de Sant Jaume de Viladrover

• Nova plaça davant l’església de Sant Cristòfol de la Castanya. Aquesta ja havia existit antigament.

• Nous aparcaments a la zona de Collformic i al Turó de Montgròs. Especialment el de Collformic és d’una importància vital pel bon funcionament i gestió del Parc Natural.

2.2.3 Els espais lliures El sistema hidrogràfic

Formen part del sistema hidrogràfic del Brull les lleres públiques , fonts, pous i la capa



freàtica que trobem al subsòl del municipi, així com les seves proteccions, que es delimiten als plànols d’ordenació.

La vertebració de la xarxa hidrogràfica està molt delimitada pel sistema de falles existent al territori i la erosió diferencial. Existeixen dues conques hidrogràfiques, les dels cursos d’aigua que drenen cap al riu Congost, tributari del Besòs i dels que aboquen les seves aigües a la Tordera.

Aproximadament una quarta part del municipi corresponent a l’extrem est, és drenada pel riu Tordera la resta del municipi és drenada pel Congost (al seu pas pel municipi veí de Balenyà).

• Conca de la Tordera: Aquests cursos d’aigua neixen al Montseny, des del Collformic i davallen cap al sud-est. En són exemple la riera de Collformic, la de la Castanya i el torrent de la Mina.

• Conca del Congost: igualment neixen al Montseny i davallen cap a l’oest i en són exemple la riera d’Avencó i del Burguès i el torrent de l’Estanyol.

D’entre els cursos d’aigua del municipi del Brull cal destacar: la riera d’Avencó, classificada com a Riu de muntanya mediterrània silícica, forma part de les Masses d’aigua de referència i està protegida per la contaminació per nutrients. En segon lloc cal citar la riera de La Castanya que forma part de la capçalera de la Tordera.

En general, a causa de les característiques litològiques i fisiogràfiques de les conques, que determinen un elevat pendent, a les rieres del Brull és difícil el manteniment d’un cabal mínim. La majoria dels corrents d’aigua passen per llocs molt fondos i es troben en fase d’inici o de capçalera. Tot hi així la pluviositat és notable, la mitjana de les precipitacions oscil·la entre els 700 i els 1.000mm., segons l’altura. Aquesta aigua enriqueix les capes freàtiques que són causa de notables fonts i brolladors. Al catàleg de patrimoni hi ha inventariades un total de 46 fonts.

El POUM delimitarà les zones de protecció entorn els cursos, així com també els boscos i la vegetació de ribera.

Dins el sistema hidrogràfic especial atenció a la protecció del tritó del Montseny.

Les zones verdes i els equipaments Delimitar el sòl de sistemes per nous espais lliures i equipaments. Optimització de la situació i tipus dels equipaments, tenint en compte la distribució de la població de forma dispersa.

Completar i incrementar l’actual teixit d’espais verds urbans en el conjunt del nucli, tant en termes de superfície com de forma, connexió i disposició. Establir una estructura de parcs i places distribuïts estratègicament per les diferents zones del nucli. Potenciar les peces existents.



2.2.4 Noves infraestructures de serveis tècnics i ambientals Subministrament elèctric Malgrat el subministrament actual es considera satisfactori, podria millorar-se el servei mitjançant mesures per reduir-ne l’impacte de l’estesa aèria mitjançant el soterrament total o parcial del cablejat.

De l’estudi de les condicions climàtiques i orogràfiques de la zona se’n dedueix una bona situació per a l’establiment d’energies renovables.

Aquest fet, hauria d’aprofitar-se pel municipi com la oportunitat d’obtenir una energia neta complementària al corrent continu que permeti incrementar les possibilitats i dotacions actuals, incrementant el seu valor natural i paisatgístic.

A tal fi es recomana establir un seguit de mesures que permetin la seva progressiva implantació tant en serveis públics com la difusió i potenciació del seu ús per part d’entitats i habitatges privats.

Algunes de les mesures aplicables a l’edificació i regulables des de la normativa municipal poden ser:

Aprofitar la insolació i l’orientació de l’edifici. Incorporar, sempre que sigui possible, les energies renovables en el disseny

inicial. Fer servir materials aïllants, reciclables i no contaminants. Optar pels equipaments energètics més eficients. Considerar la utilització d’energia geotèrmica o aerotèrmica Considerar la instal·lació de captadors solars per a la producció d’aigua calenta

sanitària (ACS) Considerar la utilització de plafons fotovoltaics en alguna de les façanes,

sobretot en habitatges de zones rurals o aïllades Si s'adopten algunes d'aquestes solucions s'aconsegueix reduir la despesa energètica i mantenir, si no millorar, la qualitat de vida dels usuaris de l'edifici.

Per altra banda des de l’ajuntament s’està estudiant la possibilitat de construir una planta de cogeneració, aprofitant la situació privilegiada del municipi per a la obtenció de la matèria prima necessària, millorant a l’hora la gestió i neteja dels boscos.

Telecomunicacions



En matèria de telecomunicacions el POUM proposa la redacció d’un Pla Especial de Telecomunicacions i Radiocomunicacions per tal de estudiar les necessitats reals del municipi i la previsió futura, facilitar la implantació i completar el desplegament d’aquest tipus de infraestructures al municipi i ordenar la seva disposició en el territori de manera que es minimitzi el seu impacte visual i paisatgístic així com establir mesures correctores d’aquest impacte visual, en el supòsit que la instal.lació de les dues noves torres de telecomunicacions que s’estan tramitant resultessin insuficients.

Abastament d’aigua

El POUM contempla el seguiment del Pla Director del servei d’abastament. Aquest apartat ha estat descrit al punt 1.6.2 xarxes de serveis de la present memòria.

2.2.5 Patrimoni públic de sòl i d’habitatge Vetllar perquè l'espai conformat per la vitalitat, les zones verdes, els equipaments i d'altres elements patrimonials que caracteritzen el municipi siguin de titularitat pública, és un dels objectius fonamentals del POUM del Brull.

D'acord amb els articles 153-157 TRLUC. cal vetllar també per a constituir d'altre patrimoni públic del sòl destinat a potenciar la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la conscienciació ambiental i així poder definir les estratègies per aconseguir un model urbanístic adequat pel municipi.

Es preveu la reserva d’habitatge protegit prevista pel TRLUC. El desenvolupament del planejament derivat estudiarà la idoneïtat de cada tipologia d’habitatge ja que majoritàriament es tracta d’habitatges unifamiliars aïllats o adossats i la densitat és baixa Cal tenir present que a més dels sòls de cessió per sistemes concretats per a cada sector i àmbit de gestió, el sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, que determina el POUM, s’incorpora al patrimoni municipal de sòl i d’habitatge i que en el cas de terrenys d’ús residencial s’han de destinar a un règim de protecció pública.

El Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge del Parc del Montseny, defineix a l’apartat del pla d’actuacions, l’objectiu operacional 4: "Adquirir finques per la seva integració en el patrimoni públic en base als criteris i necessitats del Pla especial en matèria de conservació, ús públic i desenvolupament socioeconòmic; i dotar-les d'una ordenació planificada".

En aquest cas es delimitarà un Pla Especial per definir els usos més adequats (usos admesos i usos prohibits):

-Centre d’interpretació

-Punt d’informació



-Espai per conferències, concerts...

-Zona d’aparcament

-Sala d’exposicions, museu

-Biblioteca

-Habitatge

-Restaurant

-...

Foment de la recuperació de les edificacions existents. En cas de tractar-se de la recuperació d’una masia, l’edificació haurà de complir a més de les determinacions del propi Pla Especial, les de l’article 73 de les Normes del Pla Especial del Parc, que fan referència als equipaments de tipus "B", que són els situats en edificacions rurals aïllades, masies o similars, les quals s’habiliten per usos de caràcter públic o interès col·lectiu. Segons l’article 74, l’àmbit concret de l’edificació i aparcaments no pot accedir d’una Ha.

2.2.6 Preservació dels valors paisatgístics, arquitectònics arqueològics i culturals

El POUM proposa:

- Adequació tipològica, rehabilitació i consolidació de l’edificació existent - Control de material i cromatisme. - Ajustar la regulació normativa del nucli amb especial atenció a la integració i al manteniment del seu caràcter actual.

- Potenciar l’arquitectura tradicional i/o històrica del municipi.

- Igualment dins del sòl no urbanitzable mereixen d’especial protecció els elements singulars propis del medi rural.

Protecció del patrimoni cultural i arquitectònic i paisatgístic existent que configura el paisatge del municipi: Elements o conjunts d’interès local, tals com són alguns jaciments arqueològics, edificacions singulars, masos, fites de terme, fonts, murs de pedra, ….

Tots ells han estat catalogats i s’especifiquen al catàleg de masies i catàleg de béns protegits al municipi que es presenta en aquest document.



3. ADECUACIÓ DEL POUM AL PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES CENTRALS

3.1 Antecedents

El Pla Territorial de les comarques centrals (PTCC) L’avantprojecte del PTCC va ser aprovat per Edicte de 7 d’abril del 2006, i publicat al DOGC núm. 4613 de 12 d’abril del 2006.

El PTCC va ser aprovat inicialment per Edicte emès el 30 d’agost del 2007, i publicat al DOGC de 7 de setembre de 2007.

El PTCC va estar en període d’informació pública durant el termini de 3 mesos.

El PTCC es va aprovar definitivament el 16 de setembre de 2008, i va ser publicat a efectes d’executivitat el vint-i-dos d’octubre de 2008.

“El Pla Territorial de les comarques centrals ordena el territori de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès, que integren l’àmbit funcional de planificació delimitat pel Pla Territorial general de Catalunya, aprovat per Llei 1/1995 de 16 de març, modificada perla Llei 24/2001 de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com àrea funcional de planificació.

Per aquest àmbit el Pla estableix determinacions que han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques, les d’infraestructures de mobilitat, i les derivades de les polítiques de protecció del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic ”. (Art. 1.1. PTCC)

3.2 Relació jurídica entre el POUM i el Pla Territorial parcial de les Comarques Centrals

Normativa aplicable - Article 13 TRLUC, Text Refós de la Llei Urbanisme , Decret legislatiu 1/2005.

- Article 1.8; 1.10; 1.16 i Disposició Transitòria Quarta del PTCC.

(TRLUC) Article 13. Jerarquia normativa i coherència del planejament urbanístic.

1. El principi de jerarquia normativa informa i ordena les relacions entre els diferents instruments urbanístics de planejament i de gestió regulats per aquesta Llei.

2. Els plans urbanístics han d’ésser coherents amb les determinacions del pla territorial general i dels plans territorials parcials i sectorials i facilitar-ne l’acompliment.



Relació jurídica entre ambdós instruments de planejament

De la lectura de la normativa aplicable, s’implica que:

- El PTCC és vinculant per a tots els plans d’ordenació urbanística municipal, les seves revisions i els plànols parcials de delimitació. El POUM del Brull, està sotmès a les determinacions del PTCC, atès que la seva aprovació inicial és posterior a l’aprovació de definitiva del PTCC.

- El PTCC és vigent a partir de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva . L’acord d’aprovació es va fer el 22 d’octubre de 2008.

- El POUM del Brull precisarà de la inclusió d’un apartat en la Memòria que justifiqui la seva adequació al PTCC.

- El grau de vinculació normativa de les determinacions del PTCC, varia segons siguin Normes, Directrius o Recomanacions. Les normes i directrius són d’obligat compliment i vinculen tant els particulars com l’administració. El POUM del Brull haurà de respectar les Normes, “disposicions de formulació precisa i d’obligat compliment pel planejament urbanístic”. Haurà de concretar les Directrius, “estratègies o pautes d’actuació que han de ser concretades en documents normatius de menor escala, especialment pel planejament urbanístic”.



3.3 Anàlisi de l’adequació del POUM DEL BRULL al Pla Territorial parcial de les Comarques Centrals

3.3.1 Sistema d’espais oberts - El sistema d’espais oberts del Brull comprendrà tot el sòl classificat com a no urbanitzable . La precisió dels límits s’efectuarà pel planejament urbanístic municipal, d’acord amb els paràmetres de l’art. 2.2 i 2.4 PTCC. - En el procés de planejament urbanístic, respecta els principis rectors establerts en l’art. 2.2 PTCC. - Les normes relatives al sistema d’espais oberts del PTCC prevaldran sobre les prescripcions del planejament urbanístic, si són més restrictives que aquelles (art. 2.3 i 2.4 PTCC). - el POUM del Brull pot fer precisions a la regulació i delimitació del sistema d’espais oberts, en els següents aspectes:

a) Podrà establir subtipus d’espais no urbanitzables que consideri adequats, sempre que no siguin contradictoris amb el PTCC(art. 2.3 PTCC). b) Pot precisar límits per raó de la seva escala més detallada en els plànols d’ordenació, respectant l’art. 2.4 PTCC.

- El sòl de protecció especial regulat pel PTCC, mereix una atenció especial pel POUM del Brull.

a) El PTCC defineix pel Brull una àmplia zona de protecció especial coincidint amb els límits del Parc Natural del Montseny. A la zona planera de Sant Jaume de Viladrover hi ha dos àmbits de protecció territorial, un sòl d’interès agrari i paisatgístic i un de sòl d’interès estratègic, aquest últim situat al límit amb el nucli de Sant Miquel de Balenyà. El POUM del Brull manté aquestes zones de protecció i inclou també les de protecció del Pla Especial del Parc Natural del Montseny. b) Es sotmet a un règim especial de protecció, d’acord amb l’art. 47.5. TRLUC, i s’estableix la incompatibilitat de totes les actuacions d’edificació o transformació de sòl que pugui afectar els valors protegits. c) Només es podran autoritzar certes edificacions de nova planta o ampliació de les existents . d) S’estableix un règim específic per permetre el desenvolupament d’activitats , construcció d’infraestructures i altres construccions.

- EL POUM del Brull té com a finalitat la Protecció del patrimoni arquitectònic rural ,i adopta un conjunt de mesures en la seva defensa: a) Es formula l’Inventari de construccions en sòl no urbanitzable. b) Es formula la redacció del Pla Especial de protecció del patrimoni de masies i cases rurals, que formarà part del planejament urbanístic municipal. c) Mitjançant el Pla Especial regulador de les masies i cases rurals, es permet la seva conservació i millora . - Protecció expressa del paisatge rural, en compliment del que disposa el PTCC, mitjançant referències expresses en les Normes Urbanístiques . Les construccions en sòl



no urbanitzable hauran d’integrar-se en el paisatge. - També es recull la protecció específica per preservar la vegetació riberenca . - Les activitats extractives s’adequaran al que disposa l’art. 2.17 PTCC, per menció expressa de les Normes Urbanístiques del POUM del Brull - Les edificacions preexistents amb usos no admesos en sòl no urbanitzable, incloses en l’Inventari de immobles en sòl no urbanitzable, es regiran pel que disposa el POUM del Brull.

3.3.2 Sistema d’assentaments urbans El Pla Territorial de les Comarques Centrals marca com a estratègia un creixement moderat al nucli del Brull. Aquest tipus de creixement està destinat a nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes.

El mateix pla fa un seguit de recomanacions i mesures específiques per protegir i potencial els nuclis petits, que el POUM recull:

1- Mantenir l’activitat agrària amb el recolzament, si cal, de petites instal·lacions agroalimentàries, que es poden integrar als propis nuclis.

2- Potenciar la creació de distintius d’origen i qualitat alimentària.

3- Potenciar la creació de microempreses i iniciatives relacionades amb els productes endògens de la zona.

4- Potenciar l’establiment d’una xarxa de telecomunicacions de qualitat.

5- Fomentar petites promocions d’habitatge protegit per fixar població jove.

6- Promoure iniciatives de revalorització del patrimoni cultural i natural, per exemple, mitjançant projectes de paisatge.

7- Facilitar l’acolliment de turisme rural i cultural.

8- Facilitar la instal·lació d’activitats professionals o artesanes.

9- Fomentar la implantació del transport col·lectiu a la carta per a la gent que no pot utilitzar el vehicle privat per als seus desplaçaments.

El nucli del Brull ja històricament ha representat el centre del municipi, entorn l’església de Sant Martí. És també on es concentren els equipaments existents: ajuntament, pistes poliesportives, punt d’informació del Parc Natural del Montseny, i sala polivalent.

Recentment ha sofert petites transformacions urbanístiques i petits creixements amb habitatges unifamiliars situats en grans parcel·les. Aquestes edificacions s’han separat lo suficient del nucli històric com per permetre mantenir el seu caràcter, les visuals i la integració a l’entorn. Les propostes del POUM pretenen mantenir aquest respecte i integració, permetent un petit creixement necessari per a fixar la població, millorar els serveis i ampliar el ventall d’activitats possibles dins el nucli. La proposta es basa en una



adaptació a la topografia i a les preexistències existents, compactant i ajustant el límit del sòl urbà a les zones amb possibilitats reals de creixement. Seguint aquesta línia també es proposa un creixement que permeti una millora considerable de la oferta de tipologia edificatòria, anant des d’habitatges unifamiliars aïllats en parcel·les de diferents tamanys, habitatges adossats i inclús petites edificacions amb habitatge plurifamiliar, estudiant acuradament la normativa que els reguli, per tal d’obtenir un resultat adaptat a l’entorn i a les especials característiques del municipi.

El nucli de Sant Jaume de Viladrover el PTCC no surt identificat. El POUM del Brull planteja un Pla Especial per a permetre la ordenació de la zona respectant la ocupació existent, però permetent la reforma de les edificacions existents, adequant també els seus usos.

El Pla Especial també haurà de definir la vialitat i espais públics com la plaça de davant de l’església.

3.3.3 Sistema d’infraestructures de mobilitat El sistema d’infraestructures de la mobilitat, compren la xarxa viària, i altres infraestructures fixes i també el sistema logístic i els intercanviadors nodals associats als anteriors. El PTCC atorga una única tipologia a les carreteres del terme municipal del Brull. La carretera LV-5301: Es consideren via integrada pel PTCC, i no es preveu la seva modificació (art. 4.6 PTCC). En el POUM del Brull s’indica en el Plànol d’ordenació pertinent, i estableix mesures de protecció (règim d’afeccions, .) Camins rurals , camins d’interès comarcal, camins d’accés a masies,.: Els PTCC els contempla com a integrants de a xarxa capil·lar, i els sotmet a l’art. 4.7 PTCC. El POUM del Brull regula les característiques de les vies, com a part del sistema de comunicacions respectant les directrius del PTCC i les del Pla Especial del Parc Natural del Montseny.

3.3.4 Paisatge El POUM del Brull, haurà de complir les disposicions del PTCC, reguladores del paisatge. El PTCC estableix normes per a regular directament els fenòmens de transformació del paisatge. Es defineix el paisatge en l’art. 6.1.12 PTCC. S’estableixen les condicions generals d’intervenció en els paisatges rurals, per a les edificacions aïllades per les edificacions agràries en paisatge rural (art. 6.2, 6.3 i 6.5 PTCC). S’estableix la necessitat de que s’incorpori un Estudi d’impacte i integració paisatgística en . - infraestructures (6.4 PTCC) - edificacions aïllades (6.4.3 PTCC). -actuacions d’urbanització i edificació formalment diferenciades de les àrees urbanes que s’admetin en sòl de protecció territorial o preventiva.



El PTCC fixa expressament les Condicions que han de complir les edificacions aïllades en medi rural, les tanques i la necessitat de que l’òrgan competent en matèria de paisatge emeti informe previ.

3.4 Conclusions

Cal respectar la relació jeràrquica dels dos instruments de planejament. El POUM del Brull està sotmès a les determinacions del PTCC, en conseqüència la seva regulació haurà de respectar i ser conforme a les prescripcions del PTCC.


MEMÒRIA – Avanç de Pla

ANNEX 4.01 Programa de Participació Ciutadana

1. Objectius del programa de participació ciutadana........................................................................... 3 2. Fonaments jurídics de la formulació del programa.......................................................................... 3 3. Contingut del programa de participació ciutadana .......................................................................... 3

3.1 Conceptes generals .............................................................................................................. 3 3.2 Fases de participació en la redacció del Planejament.......................................................... 5



1. Objectius del programa de participació ciutadana

Aquest Programa de participació ciutadana, d’acord amb l’art. 8 LUC, té el següent objectiu:

Garantir l’efectivitat dels drets reconeguts per l’art. 8 LUC, sobre publicitat i participació en els processos de planejament i gestió urbanística.

I en aquest sentit ha d’expressar les mesures i actuacions previstes per garantir i fomentar els drets d’iniciativa, informació i participació dels ciutadans.

2. Fonaments jurídics de la formulació del programa

Primera.- El programa de participació ciutadana és un instrument que ha de permetre l’efectiva participació dels ciutadans en el procés de planejament. En la redacció del POUM és una figura obligatòria, que formarà part de la Memòria.

(Art. 8.1 i 59.3 LUC; art. 21 RLUC).

Segona.- És un instrument que intervé en tot el procés de planejament atès que s’inicia en la fase prèvia de recollida de dades i propostes, continua en el període d’informació pública del POUM i en la fase posterior a l’aprovació per permetre el coneixement per la ciutadania del document definitiu.

(art. 22, 101 i 105 RLUC)

Tercera.- La normativa proposa plurals eines que es poden emprar per assolir l’objectiu principal del programa d’actuació ciutadana : permetre la participació activa de la ciutadania en la formulació del planejament urbanístic.

(art. 22 RLUC).

3. Contingut del programa de participació ciutadana

3.1 Conceptes generals

3.1.1. Informació ciutadana Per garantir la plena participació, es portaran a terme les següents actuacions:

I) Es crearà un anagrama que identifiqui les actuacions de comunicació i de participació del POUM.

II) L’Ajuntament elaborarà un fulletó informatiu que expliqui de forma genèrica el POUM i el planejament vigent: Definició , expectatives i intencions i la descripció de les estructures i mecanismes de participació en el POUM



III) Es convocaran sessions informatives obertes a tothom , una en el tràmit d’objectius i criteris per recollir els suggeriments i alternatives presentades, i una altra reunió en l’aprovació inicial.

IV) Es proposaran a disposició dels ciutadans els mitjans per a la recollida de suggeriments i propostes : a través del Registre General de l’Ajuntament o per qualsevol dels mitjans previstos en la Llei de règim jurídic i procediment administratiu, inclosa la via d’internet a través de correu electrònic.

3.1.2. Creació de l’Oficina del Pla L’Oficina del Pla és l’espai de contacte entre l’equip redactor i la ciutadania. Servirà per atendre les iniciatives dels veïns en el procés de redacció del POUM.

És el ’instrument que ha de permetre l’atenció personalitzada de tots els dubtes i demandes informatives de la ciutadania en relació amb el nou planejament i el seu estat d’elaboració i tramitació. I on es podran tramitar tots els suggeriments, propostes i alternatives que es puguin formular al nou POUM.

L’Oficina del Pla, es constituirà a les oficines municipals.

La participació ciutadana en aquesta oficina es vehicularà a través de l’obertura al públic, amb una periodicitat d’un cop cada quinze dies, durant els períodes d’informació pública, i serà atesa pels tècnics redactors del POUM.

3.1.3. Constitució del Comissió de seguiment del POUM Aquest Comissió de seguiment es configura com un organisme de seguiment dels treballs de redacció, i com a continuació de les tasques prèvies realitzades fins a la data, que donaran com a resultat l’Avanç de Planejament : Objectius i Propostes; i la resta de documentació que integrarà el POUM EL BRULL.

1) La Comissió de seguiment estarà format per:

a) L’Alcalde del Consistori, que actuarà com a President de la Comissió. b) El Regidor d’Urbanisme. c) Un representant de cada grup municipal. d) El tècnic municipal d’urbanisme. e) Els/les tècnics redactors del POUM. f) El/la secretari/secretària de la Corporació, que actuarà com a

secretari/secretària del Consell.

El President del Comissió de seguiment, a iniciativa pròpia o bé a instància d’altres membres, podrà convidar a assistir a les reunions aquelles persones que cregui d’interès.

2) L’actuació dels tècnics redactors del POUM serà de caràcter consultiu i informatiu i en cap cas decisori , excepció feta d’aquells termes que puguin afectar a consideracions exclusivament tècniques.



3) La Comissió de seguiment farà reunions periòdiques, per permetre fer el seguiment del procés de redacció dels documents necessaris.

Les reunions es portaran a terme en les dependències municipals , en el lloc que s’habiliti per desenvolupar aquesta activitat , en la data i hora prèviament fixada.

De les reunions se n’aixecarà acta.

3.2 Fases de participació en la redacció del Planejament

3.2.1. Fase d’informació i participació. Redacció del Programa de participació ciutadana El document proposat per l’equip redactor, s’examinarà per la Comissió de Seguiment, i s’aprovarà pel Ple.

L’aprovació del Programa de participació ciutadana, es publicarà en un diari i en el Butlletí Oficial, i el seu contingut serà objecte de consulta pública a les dependències municipals i en l’horari que s’indiqui en l’Edicte d’exposició.

3.2.2. Fase d’informació i participació. Redacció de l’Avanç de planejament : Criteris i objectius. Informe ambiental preliminar Aquesta primera fase és el resultat els estudis previs, elaborats per l’equip tècnic redactor del POUM, amb la participació del Comissió de seguiment creada per l’Ajuntament, al inici dels treballs, i que han de concloure en la redacció d’un document per a fixar els criteris, marcar els objectius i desplegar les accions que hauran de complir-se i desenvolupar-se en el POUM a redactar.

En aquesta fase es posarà a disposició pública l’Avanç del POUM, que contindrà els trets orientatius i alternatives de futur de El Brull, i que estarà integrat per:

- Informe ambiental preliminar

- Document de criteris i objectius .

L’Avanç del Pla serà objecte d’informació ciutadana amb l’objectiu d’implicar als ciutadans i ciutadanes a fi que participin activament en la definició del nou model del futur EL BRULL, en la que es podran recollir tots els suggeriments, propostes i alternatives que es puguin formular. Aquest procés es vehicularà a través d’una sessió informativa i de l’Oficina del Pla que atendrà als interessats.

L’Ajuntament garantirà la divulgació dels treballs presentats a tots els veïns, a través dels mitjans de comunicació municipals i mitjans institucionals, d’acord amb les previsions establertes en la legislació urbanística.



Instruments de participació previstos:

1º Formulació de suggeriments i propostes.

Es posaran a disposició dels ciutadans els mitjans per a la recollida de suggeriments i propostes, a traves de Registre General de l’ajuntament o per qualsevol dels mitjans previstos en la LRJiPAC, inclosa la via d’internet per correu electrònic.

2º Tramesa d’una Butlleta de participació ciutadana.

Els ciutadans poden col·laborar en la redacció del POUM mitjançant la resposta a un qüestionari municipal.

3º Sessió informativa sobre el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de EL BRULL. Data a determinar per la Comissió de seguiment.

4º Consulta directa dels veïns interessats.

S’habilitarà una oficina exclusiva per aquest procés de revisió del planejament municipal, a l’ajuntament de EL BRULL , atesa pels tècnics redactors.

Les dates es determinaran pel Comissió de seguiment.

3.2.3. Fase d’aprovació inicial del POUM EL BRULL La Comissió de seguiment analitzarà els suggeriments i propostes presentades en la fase de debat ciutadà en l’oficina del Pla, una vegada informades pels tècnics redactors del POUM sobre la seva conveniència i oportunitat.

Una vegada finalitzada la documentació precisa, d’acord amb la Llei d’Urbanisme de Catalunya, se sotmetrà a la consideració del Ple, que farà l’aprovació inicial del POUM EL BRULL, si ho estima pertinent.

A la documentació del POUM s’incorporarà el Informe de sostenibilitat ambiental, que haurà de ser aprovat pel Ple i sotmès a exposició pública per un període 45 dies hàbils.

Després de l’aprovació inicial, els documents del POUM, romandran sotmesos a informació pública i a un procés de participació ciutadana, per un termini no inferior a un mes. Es aquest període es desenvoluparan les següents actuacions:

a) S’exposaran públicament els documents que contenen els criteris generals del nou planejament urbanístic municipal.

L’exposició física dels documents que conformin el POUM EL BRULL, podran ser consultats en les dependències que l’ajuntament habiliti a aquest fi, garantint la seva accessibilitat al major nombre de ciutadans i ciutadanes.



El POUM EL BRULL també podrà examinar-se mitjançant visita a la seva pàgina web, habilitada a l’efecte.

b) Es presentaran públicament els documents del POUM, mitjançant.

- panells informatius en un espai accessible i apte . - reunió informativa general, convocada perquè assisteixin els veïns. - Reunions particularitzades amb l’equip redactor, perquè els ciutadans puguin

informar-se .

Correspondrà a la Comissió de seguiment decidir sobre el mitjà o mitjans mes útils que es desenvoluparan per garantir la participació ciutadana.

c) Es mantindran els mitjans creats en la primera fase de participació, per fer les presentacions de propostes i suggeriments dels ciutadans.

d) S’establiran, mitjançant l’Oficina del Pla, els mecanismes per rebre informació i assessorament, i fer consulta directa dels documents que contene els treballs del POUM EL BRULL.

3.2.4. Fase d’aprovació provisional del POUM EL BRULL Quan finalitzi el període d’exposició pública es desenvoluparan les següents accions:

1º Es donarà resposta individualitzada a les al·legacions presentades per la ciutadania, i la resposta contindrà:

a) Informe tècnic, elaborat per l’equip redactor.

b) Resolució municipal.

c) Incorporació als documents del POUM d’aquelles modificacions estimades si s’escau.

L’Informe sobre les al·legacions i la Resolució administrativa s’inclouran com a document integrant del POUM EL BRULL, esdevindrà públic i es podrà consultar en la fase posterior a l’aprovació provisional.

2º Cas de que les Modificacions introduïdes en el POUM EL BRULL a conseqüència de les al·legacions presentades i dels Informes dels organismes públics competents, suposin una modificació substancial del seu contingut, correspondrà iniciar un nou període d’exposició pública (art. 83 i 90.3 LUC; i art. 5 RLUC).

3º Cas de que no es produeixi una modificació substancial del contingut del POUM EL BRULL, el Ple podrà acordar l’ Aprovació Provisional del POUM EL BRULL.



L’Ajuntament informarà als ciutadans del municipi d l’aprovació provisional, emprant els mitjans que tingui al seu abast.

4º Un cop aprovat provisionalment el POUM EL BRULL pel Ple de l’Ajuntament, cal trametre els exemplars aprovats a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, perquè acordi, si s’escau, l’aprovació definitiva.

5º S ‘incorporarà al POUM per la seva aprovació provisional la Memòria ambiental .

3.2.3. Fase d’aprovació inicial del POUM EL BRULL La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, si s’escau, i prèvia audiència de l’Ajuntament aprovarà el POUM EL BRULL, que entrarà en vigor a partir d ela publicació íntegra en els Diaris oficials, esdevenint plenament executiu des d’aleshores.

EL BRULL · paisatge del Parc del Montseny, la normativa del qual també s’ha tingut en compte a...

Documents

Transcript of EL BRULL · paisatge del Parc del Montseny, la normativa del qual també s’ha tingut en compte a...