1

El Butlletíd'ASTROBANYOLESAgrupació d'Astronomia i Ciència del Pla de l'Estany

nº 3 ­ Octubre 2012 Banyoles (Pla de l'Estany)

EditorialDeu anys, astronòmicamentparlant és ben poca cosa, per nodir res. Però, en la nostre escaladel temps, deu anys ja són prouanys per poder­ho celebrar. Peraixò enguany vàrem començar latemporada amb un sopar decelebració, on no hi van faltar ni elpastís, ni les espelmes.Per arribar a aquesta data hemtingut que recórrer un llarg camí,però ha estat un camí, la veritatsigui dita, força recta, on no nomésno ens hem cansat, sinó tot elcontrari, sembla que cada anys quepassa, anem agafant més forces. Iaixò es tradueix en la granquantitat d'activitats que duem aterme entre tots: uns mésactivament que els altres,evidentment, però la suma de totsés el que ens dóna l'impuls perseguir. Amb el suport dels queorganitzem activitats, amb elssuport dels que les seguim, amb elsuport dels que senzillament ensdonen el seu recolzament, abonantuna quota i fent els seuscomentaris. Entre tots hem fet queAstrobanyoles, sigui avui en dia

una associació amb projecció defutur, a la que només li cal unobservatori per estar al complert.Però no ens desesperem, que, debon segur, en un curt espai detemps, una solució o altratrobarem, doncs en aquestaspecte, som encara joves, si ensemmirallen en les nostresassociacions germanes.Vàrem començar amb un programade ràdio, "Sopa d'Estrelles", i unestertúlies mensuals. Poc a poc, ensvàrem donar a conèixer i fou quanva començar la nostra tascapedagògica en escoles i centresculturals. Desprès vindrien elssopars (G)astronòmics i les Tardesde Ciència; i altres propostes, comels cursets, les sortides i els premisi concursos. I ara fa dos anys vasorgir una nova idea: fer unarevista, on recollir tot allò que elsoci vulgues explicar i que creiesque podia ser d'interès per elsaltres, sempre i quan, i això no caldir­ho, tingués una certa relacióamb la ciència, en general, i ambl'astronomia, en particular. Unarevista que fos una mica la nostrahistòria, on es reflectís allò quehem fet al llarg de l'any, i a la

vegada un balcó on es podessinexposar idees i projectes.I sembla que ho estemaconseguint. Si la primera revistao butlletí, digueu­li com més usagradi, tenia tant sols 28 pàgines,la segona ja se n'anava a les 40 iaquesta igual, però amb méscol·laboradors. Això vol dir que lagent, cada cop aporta més el seugra de sorra, i treu a relluir la sevavena d'escriptor, o de narrador.Gràcies a això, en aquest númeropodeu veure que per escriure iil·lustrar la vintena d'articles que hitrobareu, han tret punta als seusllapis o bé han utilitzat la sevacàmera de fotos: l'Alex Navarro,l'Antoni Raïch, en CarlesPuncernau, en Daniel Bosch,l'Elisabet Saus, l'Elisenda Galceran,l'Enric Estraguès, en FrancescXavier Cassany, la GeorginaGratacós, en Joan Anton Abellan,en Josep Angelats, en JosepArmengol, en Josep Auferil, enJosep Lluís Díez, en Kilian Vindel,en Mario Cruz i en Pere Casadevall.Esperem que sigui del vostre grat

LA JUNTA DIRECTIVA

2

Resum de la tem­porada 2011­12Amb aquesta temporada que hemdeixat endarrere ja en són nou lesque portem fent activitats. I la veri­tat, és que veient el que hem fet,podem dir que som una associaciómés que viva: molt viva. Deixantde banda els 33 programes de So­pa d'Estrelles, hem dut a terme 65activitats més, el que en dona unamitjana, entre unes i altres, de qua­si dues activitats per setmana, co­sa que no està gens malament.

D'una banda tenim les activitats pe­dagògiques, dirigides tant a cen­tres escolars com a institucionsculturals. D'aquesta manera en­guany hem anat a la Casa de Colò­nies de Ca n'Oliver (Pontós) onl'escola Lola Anglada d'Espluguesde Llobregat hi feien una estada; al'IES Pla de l'Estany de Banyoles; al'ermita de Santa Brígida d'Amer,per fer una activitat als membresdel Centre Excursionista les Esque­lles d'Amer; a un grup de nens deSant Joan de Déu, que estaven decolònies a l'alberg de l'Estany (Ba­nyoles); a l'espai jove de Palol deRevardit, a la Casa de ColòniesMas Llop de Caldes de Malavella,on per dues vegades vàrem fer xer­rades a la mainada que estava decolònies; al castell d'Hostalric, con­tractats per l'àrea de cultura de

l'ajuntament d'aquesta població; iper últim al Centre Cultural de Cor­nellà del Terri. En totes elles a ban­da d'una xerrada introductòriavàrem muntar el telescopi per fer­ne observació.

De xerrades divulgatives, tambén'hem dut a terme unes quantes.Dins la Setmana de la Ciència: Queés l'astroquímica? (Francisco Loza­no Winterhalter. Biòleg i membrede l'Agrupació Astronòmica de Sa­badell) i L'àtom i el seu entorn(Carles Puncernau. Enginyer quí­mic). Dins l'apartat de Tardes deCiència: L'espai i el temps que Ein­stein ens va ensenyar (Albert Bra­mon, Catedràtic de Física Teòricade la UAB); Aprenentatge social enximpanzés. Una aproximació als orí­gens de la cultura humana (DavidRiba, Llicenciat en Història i Antro­pologia Social per la UB. Màster enArqueologia Prehistòrica i EvolucióHumana per la Universitat Rovira i

Virgili); Mars Attack, una relacióhistòrica amb la Terra (Jordi Lo­pesino. Divulgador astronòmic, es­criptor i ex­president d'Astro­Mataró); El pol·len i les esporesque hi ha a l'aire: allò que té de boi allò que pot complicar­nos la vida(Jordina Belmonte. Professora deBotànica i investigadora de l' Insti­tut de Ciència i Tecnologia Ambien­tals de la UAB. Coordinadora de laXarxa Aerobiològica de Catalunya);Quan al Pla de l'Estany hi haviallops (Josep Maria Massip. Natuta­lista); Els nombres aleatoris:comcalcular probabilitats amb l'ordina­dor (Frederic Utzet. Catedràtic deProbabilitat i Estadística de laUAB); Cartografia (Maria Pla. Ins­titut Cartogràfic de Catalunya); Elssomnis dels que és feta la matèria:Què sabem dels constituents ele­mentals de l'univers (Vicenç Gai­tan. Doctor en Física, és el Directorde l'Àrea d'innovació del Grup AIA­ Aplicaciones en Informática Avan­zada); i la darrera de totes Cigo­nyes i gavians (Carles Feo. Bióleg).

En col·laboració amb el Museu Dar­der i el Museu de les Matemàti­ques, durant bona part dels mesosde març i abril, es va poder visitarl'exposició “Corbes i Superfícies”, icom a complement de la mateixaes varen fer tres xerrades: la pri­mera Només giren les rodes o elscercles? (Josep Rey. President delMMACA ­ Museu de Matemàtiques

En RafelBalaguer

durant la sevaxerrada a la

BibliotecaPública deBanyoles al'agost de

2012

Xerrada al'ermita deSta. Brígida

d'Ameramb el CE

les Esquelles

3

de Catalunya ­ i catedràtic d’educa­ció secundària); li va seguir La raóauria (Jaume Bayó. Llicenciat enmatemàtiques. Catedràtic d'educa­ció secundària); i la tercera d'ellesInfinits (David Juher. Doctor en ma­temàtiques i Professor Titular delDepartament d’Informàtica i Ma­temàtica Aplicada de la UdG).

Una altra activitat, aquesta peròmés participativa, són els Sopars(G)astronòmics. Aquesta mena desopar­debat, que sota la batutad'un moderador, tothom diu la se­va, i que aquest anys ens ha dut aparlar de temes com: Intel·ligènciaartificial (Xavier de Palau, Astroba­nyoles); Possibilitats de trobar vidafora de la Terra (Josep Lluís Diez,Astrobanyoles); i Regenerar una no­va societat, partint del no res peròamb els coneixements adquirits(Daniel Bosch. Astrobanyoles).

Però no tot tenen que ser xerradesi conferències, sinó que tambés'han fet sortides de camp, en prin­cipi una cada mes, tot i que depe­nent com és lògic de les condicionsatmosfèriques, per tal de poder ob­servar els diferents cosos estelarsque cada època de l'any se'ns vanposant a l'abast. Però també hemfet sortides, podríem dir "famili­ars": així vàrem anar a Barcelonaper visitar el Museu de la Ciència; a

la Fageda d'en Jordà (Garrotxa),dins la setmana de la ciència, perestudiar la geologia dels volcans; ala Mota per visitar el Museu de laciència i de la tècnica del consociAntoni Escubedo; a Anglaterra, pervisitar els complexos megalítics deStonehengue i Avebury; i per últimvàrem organitzar una excursió perconèixer el megalitisme del BaixEmpordà.

I ja per acabar encara faltaria enu­merar unes quantes activitats més,com la primera edició del Concursd'Enginy i la segona del Premi As­trobanyoles de Recerca i DivulgacióCientífica; la Tertúlia bibliogràficasobre el llibre "A más como, menosporqué" de Jorge Wagensberg; i laxerrada i posterior observació quedes de fa uns anys duem a termedurant el mes d'agost en col·labora­

ció amb la biblioteca de Banyoles ique sota el tiol de "Contes a la llumde la Luna" en aquesta ocasió vaconsistir en una xerrada que duiaper títol "De veritat que varemanar a la Lluna?" (Rafael Balaguer)per tot seguit pujar caminant finsel Puig de Sant Martirià on vàremseguir amb una observació i lecturade contes.

JOAN ANTON ABELLAN

Sopar G­Astronòmic sobre Inteligència Artificial

El grup reunit a la torre deLlagostera abans de començar a

visitar els megalits de la zona

4

Notícies breus­ Convocada la tercera edició del Premi Astroba­nyoles: El dissabte dia 12 de maig, aprofitant que elsguanyadors de la Segona edició del Premi Astrobanyo­les de Recerca i Divulgació Científica 2012 feien unbreu resum oral dels seus treballs, es va dur a termela convocatòria de la Tercera Edició d'aquests premisque organitzats per Astrobanyoles i amb la col·labora­ció de l'Ajuntament de Banyoles i el Museu Darder dela mateixa ciutat duu a terme per tercer any consecu­tiu la nostre entitat.

­ Convocat el segon Concurs d'Enginy. Desprès del'èxit assolit l'any passat en la primera edició del con­curs d'enginy, enguany s'ha previst dur­ne a termeuna segona edició, coincidint amb les activitats que esduuen a terme per la "Setmana de la Ciéncia" que con­sistirà en un concurs de llançament d'avions de paperde forma manual i on es valorarà tan la distància queassoleix el llançament com el temps en que estàvolant.

­ Signatura de conveni amb l'Ajuntament de Ba­nyoles. Per segon any consecutiu l'Ajuntament de Ba­nyoles ha signat un conveni de col·laboració amb lanostre entitat, que com a novetat respecte al de l'any

passat s'amplia a lesactivitats dutes a ter­me en les escoles iinstituts banyolins.

­Acord de col·la­boració amb elMuseu Darder: Tal icom es va fent en lesdarreres temporades, s'ha renovat l'acord decol·laboració amb el Museu Darder ­ Espaid'Interpretació de l'Estany, de manera que lesdiferents xerrades i activitats que requereixin d'unsala, com poden ser les tardes de ciència, la trobada

d'agrupacions astronòmiques i el curset d'iniciació al'astronomia, es podran seguir fent en aquest espai.

­ Primer curs d'astrofotografia: Els dissabtes 4 i 11de febrer entre les 16:00 i les 19:00 es va dur a termeal Museu Darder de Banyoles, el primer cursd'Astrofotografia que organitzà Astrobanyoles. Ambuna assistència limitada a una vintena de persones, iamb l'objectiu de poder ajudar a aquells que volieniniciar­se en aquesta apassionant vessant del'astronomia i també amb l'objectiu de poder donar uncop de ma a aquells que ja havien fet unes primerespasses en aquest món tant apassionant, elconferenciant, el consoci Daniel Bosch, ens va delectaramb un parell de sessions molt amenes, les quals vanestar acompanyades d'un gran suport visual.

­ XX Congrés Estatal d'Astronomia: Es cel·lebraràa Gandia entre el 6 i el 8 de desembre de 2012 iassistiran dos socis d'Astrobanyoles, en J.A. Abellan ien C. Puncernau que presentaran una ponència sobre"Els 10 anys de ràdio".

5

Cròniques sobre les Tardesde Ciència: cicle 2011­2012Ha continuat aquest curs, amb un considerable èxit depúblic, el cicle “Tardes de Ciència” que va començar jafa dues temporades. Començant per la física i laquímica i continuant per l'astronomia, lesmatemàtiques i les ciències naturals, les “tardes” s'hananat desenvolupant mes darrera mes amb graninterès, a pesar del canvis de local que s'han produït.

Aquest curs no ha estat possible mantenir el MuseuDarder per totes les conferències per raons deprogramació del propi Museu i els interessats hanhagut de fer l'esforç suplementari d'esbrinar on tocavala xerrada abans d'anar­hi: el Museu Darder, el CentreExcursionista o el Teatre Municipal, segons lesocasions. Així que, es pot dir, que ha quedat ben palèsl'interès dels banyolins per la ciència, els dissabtesentre les set i quarts de nou del vespre.

Una altra qüestió que s'ha comentat entre membresd'Astrobanyoles és la diversa procedència del públicassistent, donada la més aviat feble propaganda de les“tardes”. L'anunci a la web i el correu electrònic quepuntualment s'envia una setmana abans, sóntècniques de propaganda més aviat passives. El cartellque, de vegades, es posa als centres de secundària,l'anunci que algun/a professor/a pot fer a les classesper algun tema determinat assegura un determinatpúblic que moltes vegades es veu a la sala.

Però hi ha una altra mena de públic, que s'haassabentat més aviat per el boca­orella, o que està al'aguait de quan ve algun conferenciant o es parla d'untema que l'interessa o que, simplement, s'acosta elsdissabtes perquè l'interessen els temes de ciència.Això porta a pensar que l'espai ha calat fins a un certpunt en la població i que comença a forma part delpaisatge. Que duri!

Ara voldria ressenyar breument com van anar lesTardes de Ciència del curs passat.

1. L'espai i el temps que Einstein ens vaensenyar.Conferenciant: Albert Bramón, Catedràtic de FísicaTeòrica de la UAB. Data: 8 d'octubre de 2011.

Breu sinopsi: La teoria de la Relativitat Restringida vaser publicada ja fa més d'un segle per Albert Einstein iés un dels pilars de la ciència actual, però continuasent incompresa si el que es pretén és entendre­la enel àmbit de la nostra vida quotidiana. El mestratge del'Albert Bramon va aconseguir però, posar sobre lataula l'absoluta necessitat de revisar els nostresconceptes d'espai i temps, acudint a les nombrosesproves experimentals que sustenten la teoria. No vafaltar la referència a l'experiment del CERN sobre elsneutrins, que suposadament contradeia el que lavelocitat de la llum sigui insuperable. L'opinió delconferenciant, que era molt més probable l'error enl'experiment que en la teoria, es va confirmar pocsmesos després.

2. Aprenentatge social en ximpanzés.Aproximació als orígens de la cultura humana.Conferenciant: David Riba, arqueòleg de la FundacióMona, que treballa a Atapuerca.Data: 12 de novembre de 2011.Breu sinopsi: Estudiant com es produeix el procésd'aprenentatge en els ximpanzés es poden extreureconclusions sobre les diferents etapes de l'evolucióhumana. Les observacions posen de manifest en totcas la baixa taxa d'acumulació d'aprenentatge en elsximpanzés, en comparació amb els humans.

3. Els elements químics, els àtoms i el seuentornConferenciant: Carles Puncernau , Astrobanyoles.Data: 25 de novembre de 2011.

Albert Bramon amb les equacions d'Einstein

6

Breu sinopsi: Dins de la Setmana de la Ciència i sent2011 l'Any Internacional de la Química, no podia faltaruna sessió dedicada als fonaments de la químicaactual. Carles Puncernau, ens els va explicar,començant per les teories dels antics grecs, inclosa laprimera teoria atomística, i arribant fins a la teoriaquàntica. Al mig hi ha els grans noms dels seglesXVIII i XIX, com Dalton o Mendeleiev, o ja al segle XX,com Rutherford, Bohr, Schrödinger i d'altres, que vananant conformant el model actual de la matèria. Laflama d'uns fogonets d'alcohol ens va permetreentendre com s'analitza la composició de les estrellesa través de la llum que ens arriba a la Terra.

4. Mars Attacks .Conferenciant: Jordi Lopesino, astrònom afeccionat,com ell mateix es defineix. Data: 10 de desembre de

2011.Breu sinopsi: Quina és la relació històrica entre laTerra i Mart, d'on ve la llegenda dels marcians, perquè ens havien d'envair, què sabíem de Mart alpassat, que en sabem ara, i qui envaeix a qui. Tot aixòens ho explicà a través de comentaris de llibres icinema. Ens va mostrar un curt sobre el primer viatgea Mart de la història del cinema, produït el 1910 perThomas Alva Edison i ens va explicar la problemàticadel possible viatge a Mart, a través de la prova fetaamb astronautes russos, tancats durant cinc­centsvint dies en les hipotètiques condicions del viatge.

5. El pol·len i les espores que hi ha a l'aire: allòque te de bo i allò que pot complicar­nos la vida.Conferenciant: Jordina Belmonte, Professora Titular deBotànica de la UAB. Data: 14 de gener de 2012.Breu sinopsi: La Xarxa Aerobiològica de Catalunya, dela que és impulsora Jordina Belmonte, recull mostresde pol·lens i espores i elabora mapes de predicciósetmanal de presència a l'aire, per facilitar la feina dediagnosi de malalties i afeccions respiratòries. És comla predicció meteorològica i pretén tenir una difusiósimilar ja que, en determinades èpoques de l'any potser tan important o més, per les persones afectades.

6. Quan al Pla de l'Estany hi havia llops.Conferenciant: Josep Ma. Massip, naturalista.Data: 11 de febrer de 2012.Breu sinopsi: El llop, el gos i la seva relació amb elshumans. Utilitzant abundant documentació i

Carles Puncernau explicant el model estàndard

Jordi Lopesino durant la seva intervenció

Jordina Belmonte mostrant com surt el pol·len

7

testimonis, Josep Ma Massip ens introdueix en untemps en el que la presència del llop era una constanta la comarca, la gent havia de defensar el seu bestiar is'havien d'organitzar batudes per tenir controlada lapoblació de llops. Una visió de la situació del llop aEuropa i a Catalunya van completar la xerrada.

7. Probabilitats.Conferenciant: Frederic Utzet, Catedràtic deProbabilitat i Estadística de la UAB. Data: 10 de marçde 2012.Breu sinopsi: Els nombres aleatoris i la manera degenerar­los, el que sembla ja d'entrada uncontrasentit, els jocs d'atzar i com es poden dissenyarestratègies per treure avantatge, va ser el que ens vaexplicar el professor Utzet. L'anàlisi de probabilitatspot ser important fins i tot pels concursos de TV: en eljoc de les tres portes, si hem escollit ja una opció itenim nova informació, es millor canviar o no d'opció?

8. Infinits.Conferenciant: David Juher, Professor Titular del Dpt.d'Informàtica i Matemàtica Aplicada de la UdG.Data: 14 d'abril de 2012.Breu sinopsi: Des del començament de la història, hiha una evolució dels nombres: naturals, enters,racionals, reals, ... A finals del segle XIX, es defineixl'infinit. Però, com s'arriba a la noció d'infinit? Hi hamolts tipus d'infinits i, fins i tot, hi ha uns que són més

grans que altres.

9. Els somnis dels que és feta la matèria.Conferenciant: Vicens Gaitan, doctor en Física.Data: 12 de maig de 2012.Breu sinopsi: Vicens Gaitan treballa en Intel·ligènciaArtificial però la seva formació de físic li fa dedicar­sea la divulgació de la física de partícules, els somnisdels que està feta la matèria, segons el títol del llibrede Stephen Hawking. Parlant de la constitució de lamatèria, arriba fins i tot a parlar del camp de Higgs, elresponsable de la massa de les partícules.

10. Cigonyes i gavians al Pla de l'Estany.Conferenciant: Carles Feo, biòleg i naturalista.Data: 9 de juny de 2012.Breu sinopsi: Cigonyes i gavians són dues espèciesque viuen molt a prop de l'ésser humà. Quins són elsseus costums, els vols migratoris i el seu seguiment,el control dels gavians i la reintroducció de lescigonyes a la comarca van ser els temes que CarlesFeo ens va explicar a la darrera sessió de Tardes deCiència.

JOSEP LLUÍS DIEZDavid Juher a Tardes de Ciència

Carles Feo al final de la seva intervenció

8

Segona edició del PremiAstrobanyoles de Recerca iDivulgació Científica

El dissabte 14 d'abril a la sala d'actes del MuseuDarder de Banyoles el jurat format per:Rafel Balaguer, President de l'Agrupació Astronòmicade Girona.Sílvia Coll, Professora de Ciències de l'Escola d'Adultsde Figueres.Rosa Cortada, Mestra de l'escola Bora Gran deSerinyà.Josep Lluís Díez, Catedràtic jubilat de Física i Química.Miquel Feixas, Professor Titular del Departament deInformàtica i Matemàtica Aplicada de la UdG.Gerard Gómez, Catedràtic de Matemàtica Aplicada dela Universitat de Barcelona.va fer públic els resultats de la Segona Edició delsPremis Astrobanyoles de Recerca i DivulgacióCientífica.

L'acte, que va estar presidit per Joan Anton Abellan,president d'Astrobanyoles, i Lluís Figueras, director delMuseu Darder, va ser seguit per nombrós públic,principalment amics i familiars dels concursants.

Tal i com ja es va fer en l'edició de l'any 2011, lafunció del jurat, va ser la de premiar i no jutjar elstreballs presentats, i per poder­ho dur a terme elssues criteris de valoració passaven per la presentació,

originalitat, creativitat, balanç teòric/practic i fontsdocumentals i bibliogràfiques principalment.

Enguany varen quedar desertes, en no presentar­secap concursant, les categories corresponents al CicleSuperior d'Educació Primària i Cicles Formatius, tantde graus mitjà com superior.

En categoria secundaria es varen presentar 3 treballsd'alumnes dels instituts Pere Alsius i Josep Brugulat, iel premiat fou el que portava per títol: "Flora urbana.Itineraris botànics de la ciutat de Banyoles", de CarlaIglesias i Anna Pagès, estudiants de 4art d'ESO delIns.Pere Alsius, que varen estar tuledes per laprofessora del mateix centre Hortènsia Belmonte.

En categoria batxillerat, es varen presentar 8 treballs,corresponents als mateixos instituts i en aquest cas eljurat va decidir premiar­ne tres: "Els marcadorstumorals", d'Isabel Bermejo i Nàdia Saura, de 2nbatxillerat del Ins.Josep Brugulat, que varen estartutelades per la Margarita Custey; "Només és quèestic de sort ? Estudi matemàtic i estadístic sobre jocsd'atzar", de l'Eva Bramón, de 2n batxillerat delIns.Pere Alsius, i tutelada per l'Àngels Picart; i perúltim del mateix curs i institut, el treball "Les algues,paisatges bentònics" de la Mar Vila, que tambè vatenir per tutora l'Hortènsia Belmonte.

JOAN ANTON ABELLAN

9

Mesures del Projecte NixNoxL'objectiu del projecte era fer lectures del cel amb unfotòmetre per poder valorar la qualitat del fons de cel ideterminar, a nivell peninsular, els millors puntsd'observació i com els hi afecta la ContaminacióLumínica (CL).

Finalment el 23 de novembre de 2011 vàrem anar alPla de Martís, aprofitant una nit sense lluna per poderfer les mesures de forma correcte i entre en JosepAngelats, Pere Tarancón i jo mateix vàrem fer leslectures tal com ens demanaven les instrucciones delspromotors del projecte, la Sociedad Española deAstronomia (SEA), que consistía en fer lectures entre0 i 360º, o sigui tota la volta celeste i en cadaorientació fer 4 lectures a 20­40­60­80º d'inclinacióamb un fotòmetre SQM­L proporcionat per ellsmateixos i cada lectura repetir­la cinc cops mínim pertenir un interval de confiança adequat i poderdescartar valors anómals. En total es van fer quasi400 lectures. L'aparell el vam tenir suportat en un peude telescopi que ens va prestar el nostre company F.X.Cassany que ens permetia la rotació en les duessdireccions adients.

També vam fer lectures de rellotge per saber en quinmoment feiem cadascuna, així con de les condicionsatmosfèriques, de temperatura, humitat i nuvolositat.Les coordenades del punt d'observació també ens lesvan demanar. En total vàrem estar a la fresca, uns10ºC, unes 3 hores, però ben abrigats no vam tenircap problema. Aquella nit va ser prou clara i a simplevista la valoració segons el criteri MALE (MagnitudLímit Estelar) que vam fer era que es podien veure

estrelles fins a magnitud 5.

Al cap de 15 dies ja vàrem tenir resposta d'en JaimeZamorano del Dpt. d'Astrofísica de la Complutense deMadrid on ens donava els resultats en forma degràfica. Tal com podeu observar la qualitat del nostrecel no és de les millors, altres arriben fins a valors de21,8 en la mateixa escala on nosaltres no vàrempassar de 20,7.

Cal observar que les zones més clares, de més CLcorresponen amb las ciutats properes, tal com es veuen el mapa annexe. Així destaca cap al sud­oestBarcelona, al sud Banyoles primer i després Girona icap el nord­est Figueres. Totes elles ens impedeixenfer bones observacions en aquelles direccions.

Vam sortir satisfets de la nostra petita col·laboracióastronòmica per intentar conèixer i així poder millorarla qualitat del nostre cel.

CARLES PUNCERNAU

Foto en un moment de les lectures amb el fotòmetredamunt del trípode en primer terme

10

Curs d’Iniciació a l’Astrono­mia al Caixa Fòrum de GironaDurant el mes de novembre del 2011 es va dur aterme un curs d'iniciació a l'astronomia impartit permembres de la nostra agrupació i d'Astrogirona. Es vafer els quatre primers dilluns i es va cloure amb unasortida d'observació al cim de la muntanya dels Àngelsa Girona.

Estava adreçat a persones sense coneixements previsd’astronomia, i d’una manera planera, però rigorosa iactualitzada, es donava una visió general de l’Univers,així com del cel i els seus moviments bàsics.

Dissenyat i impartit per membres d'Astrobanyoles iAstrogirona, aquestes classes d’iniciació van permetreal públic en general, apropar­se al fascinant món del'astronomia, encara que no tingués cap mena deformació específica en el tema. Va ser una invitació aobrir les portes d'aquest nou món.

Dilluns 7 de Novembre ­ El Cel ­ GerardGómez (Astrobanyoles)

Aquesta sessió va tractardels moviments aparents ­com son la rotació, latranslació i la precessió ­,de les estacions, de lesfases de la Lluna (i les

marees), dels eclipsis de Sol i de Lluna i de lesdistàncies en el cel (entre estrelles i galàxies)

Dilluns 14 de novembre ­ SistemaSolar ­ Rafel Balaguer(Astrogirona)

Aquesta sessió va tractarde l’origen i formació delnostre Sistema Solar, delsseus planetes, terrestres igegants, i de les Lleis de

Kepler que defineixen els seus moviments. Es parlà delSol i la Lluna i de cossos menors, com planetes nans,asteroides, cometes i meteorits.

Dilluns 21 de novembre – Estrelles ­Joan Anton Abellan (Astrobanyoles)

Abordà el vocabularibàsic astronòmic idefiní conceptes comnebulosa, cúmul,galàxia, estel deneutrons o foratnegre. Ens vam iniciara l’observació del cel icom orientar­se mirant les estrelles i tot fent un repàsals mètodes d'observació

Dilluns 28 de novembre –Cosmologia ­ Carles Puncernau (Astrobanyoles)

Aquesta darrera sessióens va apropar al’origen i evolució del'Univers. Ens parlà deles teories actuals comel Big Bang, VSL,LQG.. i ens vapermetre conèixer la radiació de fons de microones(CMB)

Divendres 2 de desembre ­ Sessiópràctica d’ObservacióEs va convidar als assistents a iniciar­se en el món del'observació astronòmica, ja sigui a ull nu, prismàtics otelescopis. Vàrem sortir a un lloc a prop de la ciutatamb bones condicions per a l’observació.

Encara van tenir prou sort, doncs al moment dedecidir que es feia la sortida no teníem tot al nostrafavor, la visibilitat al cel amb prou feines arribava a4/8, però encara i això, veient que érem prop de 30persones disposades a pujar en l'autobús fins alÀngels, vam decidir tirar endavant. I vam tenir sort¡¡

Allà dalt se'ns van ajuntar unes 20 persones més imentre no es va aclarir el cel, en Rafel Balaguer ensva delectar amb les seves explicacions. Al cap d'unaestona es va obrir el cel i vam aconseguir explicar atots els assistents una mica d'astronomia i donar uncop d'ull a través del telescopi.

CARLES PUNCERNAU

11

Per la zona volcànica de laGarrotxa

Un anys més, i amb aquest ja en van set, el CentreExcursionista de Banyoles va col·laborar amb lesactivitats que es duen a terme durant l'anomenadaSetmana de la Ciència, i en concret, a banda de cedirla sala d'actes per dur a terme un parell de

conferències, el dissabte 12 de novembre dirigí unasortida al volcà de Santa Margarida, dins la zonavolcànica de la Garrotxa.

I com ja va sent habitual en aquest tipus de sortides,el lloc de trobada fou, a les vuit del matí, en un delsaparcament d'una de les àrees comercials que hi ha al'entrada de Banyoles. Un cop distribuïts els vint iescaig “excursionistes” en els cotxes, enfilarem lacarretera de Santa Pau, tot passant per Olot, per tald'evitar els revolts, fins arribar a l'aparcament delvolcà de Santa Margarida, on en Joan Surroca – guiad'aquesta primera parada ­ ens va donar un seguitd'explicacions, unes sobre sismologia, i en concretsobre els terratrèmols que l'any 1427 i 1428 assolarenla comarca, i que a Banyoles foren causa de que elmonestir de Sant Esteve quedes mig enrunat, i unesaltres sobre vulcanologia, incidint en els diferents tipusd'erupcions que ha patit aquesta zona al llarg de laseva història, com poden ser les estrombolianes, lesexplosives i les mixtes. I per últim ens parlà dels dosvolcans més característics de l'indret: el Croscat,d'origen estrombolià, i el de Santa Margarida, d'origenmixt.

Un cop acabada aquesta primera explicació, ensvàrem dirigir cap aquest darrer volcà, tot creuant unbosc format per castanyers, alzines i roures, on elsprimers rajos de sol que tímidament s'obrien pasenmig de la boira, ens oferiren un espectacleindescriptible, barreja de llum i color. Desprès d'unpujada força empinada pel mig d'aquest bosc,arribarem just a l'extrem superior del conus volcànic,des d'on vam poder contemplar tot el crater i la petitaermita romànica, que dona nom al volcà, enclavadatot just al mig del prat i on ens vàrem dirigir acontinuació.

Situats al bell mig del cràter en Joan ens impartí unanova xerrada, primer sobre la formació i composició del'indret on ens trobàvem, la seva erupció, els materialspiroclàstics, les “bombes de lava”, ... i sobre tot el seuterra format de greda, producte de les erupcions, idesprès sobre la vegetació que ens envoltava – doncsno ens hem d'oblidar que enguany a banda de serl'any internacional de la química, també ho és delsboscos – fent nos notar la diferència de vegetació quehi havia entre la banda solana i l'obaga. Així ens vaparlar de roures, alzines, faigs i molts altrescomponents del món vegetal.

De tornada a l'aparcament, agafarem de nou elscotxes i ens vàrem dirigir cap a la segona parada delmatí, l'aparcament de la Fageda d'en Jordà, on enstrobarem amb la resta de la gent i amb el segon guiade la jornada, la Dolors Salvadó, professora de l'IESJosep Brugulat, la qual, després d'endinsar­nos dinsd'aquest meravellós bosc de faigs, ens va donar una

Escoltant les explicacions d'en Joan Surrocaa la fageda d'en Jordà

Foto de grup davant de l'ermita a l'interior del volcà deSanta Margarida

12

nova xerrada. Aquest és un bosc que es troba assentatdamunt d'una de les colades de lava que va emetre elCroscat, motiu pel qual podem gaudir d'aquestespectacle botànic en una cota relativament baixa –uns 500 m. ­ i planera, tret dels característics“tossols”, unes prominències del terreny que podenarribar assolir els 20 metres d'alçada. Doncs bé, enmigd'aquest indret la Dolors ens parlà de nou devulcanologia, i com no, de botànica. Una xerrada forçainteressant, acompanyada d'apunts que repartí entrela cinquantena d'assistents, i que vingué a reforçar iampliar, per als que ja havíem fet la primera part de lasortida, la que ja ens havia fet en Joan.

Per últim, i com a darrera parada, anàrem a visitar laCooperativa la Fageda, una empresa dedicada a laproducció de lactis, principalment als iogurts, situadadins la mateixa fageda i que dona feina a gent ambdiscapacitats mentals i/o amb infermetats mentalscròniques.

Bé, he dit que era la última parada, i m'havia deixat elcolofó de la jornada, el dinar a l'Hostal de Sant Miquel,on enmig de canalons, peus de porc i vi negre, vàremacabar d'arrodonir aquesta matinal.

JOAN ANTON ABELLAN

Carta la llunaDiuen que tu Selene ets la deessa de la lluna pernominació dels antics grecs. Selene o Lluna, Lluna oSelene... una qüestió de noms en el teu deambularentre la mitologia, la història o la ciència.

Diuen que ets hermosa, brillant, atrevida,enigmàtica... diuen que ets la reina de la nit i la llumdels enamorats. Que il·lumines els camins, plategesels camps, encises a les ànimes sensibles, jugues ambles aigües de la mar, fascines als poetes i fas udolarals llops. Que els nostres llenguatges porten la tevallavor i que comptem la nostra existència seguint elteu ritme.

Mil poemes t'han cantat, centenars de cançons icontes t'han homenejat i una munió de romànticsqueden embadalits amb els misteris de la teva caraoculta.

La ciència et té ben estudiada i l'home ja ha trepitjatla teva superfície. Nosaltres, aquests humils mortalsque ens agrada endinsant­se en les ciències del'Univers, ja coneixem el teu lloc al sistema solar, elteu etern transitar al voltant del nostre planeta, elteus origens, òrbita, rotació, libracions i futur. Volemconèixer cada dia una mica més. Però... encaraseguim fascinats per la teva majestuosa i discretabellesa; per els misteris que encara ens amagues.Seguim captivats per l'atracció de la teva llum i som

capaços de lloar­te en trobades on tot gira al teuvoltant, mentre tu gires al nostre.

Com en vells ritus tribals, celebrem la lluna d'agost;en el moment en que ets més propera i encisadora.Aquí ens tens, deessa! Com humils vassalls, renditsals teus encants.

ALEX NAVARROConte llegit el 3 d'agost 2012 al Puig de Sant Martirià­Banyoles a la "5a Nit d'Observació Astronòmica.Biblioteca de Banyoles i Agrupació Astrobanyoles"

Foto de la lluna plena el mateixdia de la xerrada feta pel nostre

company Gerard Gómez

13

Valoració de l'exposiciótemporal "Corbes iSuperfícies"Del 16 d’abril al 21 de maig de 2012

L’exposició ha estat oberta entre setmana als grupsescolars, a qui s’ha ofert en visita gratuïta, en què elmonitor han estat voluntaris de l’associacióAstrobanyoles. Els caps de setmana i festius (SetmanaSanta) es podia visitar de forma gratuïta.

Les dades obtingudes són molt positives, i ennombroses ocasions els visitants han preguntat ladurada de l’exposició per poder acudir amb familiars o

coneguts. Els escolars que han realitzat la visita tambéhan animat els familiars a tornar el cap de setmana.

Aquestes xifres són de les més altes que han tingut lesexposicions temporals del Museu des de 2007, noméssuperades per unes poques macro­exposicions. Méstenint en compte que l’horari d’obertura ha estat mésreduït que en aquelles, és evident que el tema haestat molt engrescador.

S’ha ofert a alumnes des de 5è d’Educació Primària(Cicle superior) fins a Batxillerat. Les escoles i institutsde la comarca que han gaudit de les visites han estat:

Nom escola, número de grups i número visitants:IES Josep Brugulat, 92 persones en 4 grupsIES Pla de l'Estany, 97 en 4Escola Bora Gran (Serinyà), 29 en 4Escola Carles de Fortuny (Esponellà), 15 en 1Escola Casa Nostra, 166 en 6Escola El Frigolet (Porqueres), 18 en 1Escola L'Entorn (Porqueres), 99 en 4Escola Mn. Baldiri Reixach, 133 en 5Escola Vall del Terri (Cornellà), 24 en 1Escola Valldel Terri+Can Puig, 52 en 2Educar en família, 12 en 1Total : 737 persones en 30 grups

Més de la meitat de grups van ser d’educació primària,mentre que la resta eran d’ESOI.

Educació primària 435 un 59%ESOI 302 un 41%

Els caps de setmana i els dies festius que va estarobert el museu (Setmana Santa) es van oferir tambéguiatges gratuïts, amb molt bona acceptació. Esrealitzen donçs un total de 26 guiatges quecorresponen a 326 usuaris.

De forma paral·lela, es van realitzar tres xerrades elmes de març sobre temes matemàtics, amb un totalde 179 assistents.

També es va convocar un concurs amb el títol “Reptesmatemàtics”, amb la col·laboració de les associacionsde comerciants de banyoles, en el que qui voliaresoldre 13 reptes de diferents dificultats havia devoltar per totes les botigues de la ciutat. Només 16persones de diferents edats ens van fer arribar lesseves butlletes, i d’aquests només un, l’IsidrePuigmitjà, va encertar els tretze reptes, la qual cosal’ha converiti en el guanyador del concurs. El premi,consistent amb productes promocionals dels Museusde Banyoles i de la ciutat, li serà lliurat els propersdies.

En total, doncs, l’exposició i les activitats paral·leleshan rebut un total de 2.131 usuaris.

Georgina Gratacós TeixidorConservadora del Museu Darder­ Espai

d'Interpretació de l'Estany

Adults

208

Grups Totalsindividuals

Totals

465 1063 763 1736

Menorsde 16

Unavisita

guiadaper enQuim

Tarradas

14

Expedició a Stonehenge

El cap de setmana del 24 al 26 de març, 26"expedicionaris" d'Astrobanyoles i Astrogirona, varemfer una ruta "megalítica" pel sud­oest d'Anglaterra.

Deixant enrere Salisbury ­ on varem fer nit ­ i la sevaimpressionant catedral, a quarts de set del matí,arribarem a Stonehenge, tot just quan feia poc que elsol escalfava aquestes pedres mil·lenaris. Aquí, mentregaudíem d'aquesta primera llum, varem atendre a lesexplicacions que els dos especialistes en el tema, enRafael Balaguer i en Marc Heras, ens varen fer.

Un cop acabada aquesta, i mentre ens deixaven anarper enmig d'aquestes pedres mil·lenaries, els doscompanys varen dur a terme diverses medicions, quevindran a completar un treball que estan duent aterme a diferents monuments megalítics escampatsper Europa.

Mentre esperàvem que obrissin el complex ­ al quehavíem accedit mitjançant a un passi especial, que ensva permetre entrar en el cercle de pedres, cosaprohibida actualment ­ ens varem desplaçar a peu alspropers túmuls del Cursus i de Stonehengue. Erenprop de les 10.00 que sortíem de nou amb l'autocarcap a Silbury Hill i West Kennet Long Barrow, ja a lapropera població d'Avebury, on varem completaraquesta jornada matinal passejant entremig dels mésde 200 menhirs que en ella s'hi poden veure.

Ja per la tarda, un petit salt en el temps ens va portara visitar el complex termal de Bath, el conjuntmonumental romà més important de tot el Regne Unit,i encara va quedar temps per fer una passejada per talde visitar el Royal Crescent i reposar forces amb unbon xocolata calent.

Arribats al vespre, a Bristol, evidentment no podiafaltar una escapada a King Street, per tal de prendreunes pintes mentre escoltàvem les notes de jazz quesortien en directe del The Old Duke, aquest mític pubque totes les nits ens delecta amb musica en directe.

El diumenge, dia lliure a Bristol, amb les visites quasiobligades, entre pinta i pinta, o entre pinta i sidra ­que per cert no tot es cervesa, sinó que també tenen

una gran quantitat de tiradors de diferents classes desidra ­ a la Holy Trinity Cathedral, el CliftonSuspension Bridge o St. Mary Redcliffe.

JOAN ANTON ABELLAN

Cercle de pedres a Avebury,Patrimoni de la Humanitat

Sortida del sol a Stonhenge

Foto de grup abans de la sortida del sol

15

Tardes de calor i ciènciaUna vegada superada aquesta calor tan forta quel´estiu ens ha regalat, i amb las idees una mica mésclares gràcies a l´ajuda de aquesta tramuntaneta tanfresca que sembla anunciar­nós la proximitat de latardor, em poso a escriure quatre ratlles.

A principis d'agost, la meva germana va tenir l´ideade portar la mainada ­ que la tenia a casa seva devacances ­ a casa meva, a fi de que jo els hi donéslliçons d'astronomia. Un cop posats d'acord decidimque els dies feiners, des de les quatre fins a dosquarts de set de la tarda faríem xarrades sobre aquesttema.

Com que en un disc dur tinc bastant material deaquesta mena, vaig pensar que en principi faríem laxerrada sobre un determinat capítol, i desprésvisionaríem un dels vídeos que tracten sobre el temaque havíem parlat. El plantejament de las xarradesseria el següent : "Del Bing bang al homo sapiens".Molta teca, tot i que tampoc calia ser molt rigorósperquè l'edat dels "alumnes", tres nenes i un nen deentre 10 i 16 anys, no ho requerien. D'altre banda,això també em va anar bé a mi, perquè tots aqueststemes que tot i saber­los, els tens arxivats a lamemòria, en una memòria que abans funcionava moltbé, però com que ja no és el que era, ... doncs mira,ja em tens treien la pols als vells llibres per repassarla lliçó.

Hem parlat de la formació del no res de la matèria ide l´espai­temps, de la gravetat, dels primers estels,de les galàxies, cúmuls estel·lars i nebuloses. De laformació del sistema solar a partir d'una nebulosa,explicant l'acreció dels protoplanetes, sobre tot el

nostre i el seu satèl·lit. La seva evolució fins l´aparicióde las primeres formes de vida, la nova atmosfera, elsmeteorits i els cometes.

Dels primers animals multicel·lulars i de les causesd'extinció i ens vam estendre sobre el perquè tots elsvertebrats tenen cinc dits a las quatre extremitats, i elperquè els fetus d'aquests passen per una fase en quetots són iguals sense distincions i perquè tots ells esformen en un medi liquid, fins arribar a l'evolució idiversificació a traves dels milions d'anys i arribar alsprimers homínids. I d'aquí a l´aparició de laintel·ligència en la figura de l'homo sapiens, hereu dela línia primats, prehomínids i homínids. Sobre elsmoviments de la terra al voltant del sol, els equinoccisi solsticis, el temps atmosfèric, els meridians i elsparal·lels. Constel·lacions i el nom d'els principalsestels.

Em sap greu no haver disposat de més temps perrecordar la vida d'aquelles persones que es vandedicar a l'estudi de temes científics i que alguns els hiva costar la pell, perquè las seves teories odescobriments s´apartaven de la “veritat” bíblica, comper exemple Giordano Bruno.

Com a record d´aquestes xerrades casolanes, hem fetalgunes fotos i puc afirmar que "el gusanillo” ­ comdiuen per Castella ­ de la curiositat pels misteris del´univers, aquesta petita colla, ja el té instal·lat.

MARIO CRUZ

Alumnes i professor en un recés de la classe

16

Observant el camp magnèticterrestre

L'any 1831 Faraday (1) va descriure la induccióelectromagnètica, que bàsicament consisteix en laaparició d'un corrent elèctric en un cable conductorque es mou a través d'un camp magnètic (2) i ho vaquantificar en la que s'anomena la Llei de Faraday (3)que diu que aquest voltatge es proporcional a laintensitat del camp magnètic i a la rapidesa amb queel cable el travessa. A la següent adreça hi ha unaanimació que ho mostra (4). Aquest fenomen va servira Faraday per construir un generador d'electricitatanomenat Disc de Faraday (5) i és la base delfuncionament de molts aparells elèctrics: generadors,transformadors, inductors, mesuradors de fluxmagnètic, motors, etc.La Terra on vivim, de fet és un imant gegant, i encaraque no les notem, amb les línies de força confluint enel pol nord i sud magnètics (que no corresponenexactament amb els geogràfics [6]). Ho podemcomprovar amb un imant que es pugui mourelliurament (brúixola): s’orientarà en la direcció delspols.Segons va descobrir en Faraday, si fem moure uncable conductor a través d’aquestes línies s’hauria deproduir una corrent elèctrica que serà molt petita perla poca densitat del camp magnètic terrestre. I això espot mesurar si es disposa d’un detector de correntprou sensible (Oscil·loscopi [7]). De fet jo ho vaigcomprovar en dos experiments que tinc penjats alYoutube:

En el primer (8) vaigfer rodar un llargcable com si anés asaltar a corda i en elsegon (9) el quegirava era un rotllede cable d’extensióde 50 metres, delsque es fan servir perendollar aparellselèctrics. En els doscasos, un detectormolt sensible decorrent elèctrica vadetectar una senyaloscil·latòria a la mateixa freqüència que el movimentdels cables conductors.Hi ha un aparell de laboratori anomenat Cercle deDelzenne (10) amb el que el científic francès CharlesEdouard Joseph Delzenne el 1844 va descriure lescorrents de inducció en el camp magnètic terrestre.Aquest aparell es pot orientar per captar i diferenciarels components horitzontals i verticals de les líniesmagnètiques de la Terra. Els aparells moderns,anomenats magnetòmetres (11) son molt méssensibles i permeten captar fins i tot els canvis demagnetisme terrestre induïts per el vent solar, que ésel que causa les aurores boreals.I si us preguntàveu perquè la terra te un campmagnètic? La resposta no queda clara, però es creuque és degut al moviment del ferro del nucli del nostreplaneta (12). Curiosament, és el planeta del nostresistema solar que el té més potent.

JOSEP ARMENGOLE­BIBLIOGRAFIA:1. Faraday: http://ca.wikipedia.org/wiki/Michael_Faraday2. Inducció electromagnètica: http://ca.wikipedia.org/wiki/Inducció_electromagnètica3. Llei de Faraday: http://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_de_Faraday4. Animació: http://ngsir.netfirms.com/englishhtm/Induction.htm5. Disc de Faraday: http://en.wikipedia.org/wiki/File:Faraday_disk_generator.jpg6. Nord: Pol http://ca.wikipedia.org/wiki/Pol_nord_magnètic7. Oscil·loscopi: http://ca.wikipedia.org/wiki/Oscil·loscopi8. Vídeo:http://www.youtube.com/watch?v=g4v7RbBCB90&list=UUsdiSfdBPQdgE3PbvnEpSoQ&index=247&feature=plpp_video9. Vídeo:http://www.youtube.com/watch?v=qCwohUuHbPU&list=UUsdiSfdBPQdgE3PbvnEpSoQ&index=246&feature=plpp_video

Magnetòmetre

17

Construcció d'un calefactorsolarAmb la crisi que ens fa estrènyer cada vegada més elcinturó i un barreig de conscienciació ecològica encomunió amb el “Any Internacional de l'EnergiaSostenible”, he decidit afegir­me al moviment DIY (DoIt Yourself) ­Fes­ho tu mateix­ i posar en marxa laidea que ja fa temps se m'anava forjant: “Laconstrucció d'un calefactor solar mitjançant elreciclatge de llaunes de beguda”.

El primer pas fou aconseguir moltes llaunes debeguda. Com fer­ho...? Vaig creure que la manera mésràpida d'obtenir­les seria dir­ho a la gent quem'envolta, i així ho vaig fer. En poc temps m'arribavenbosses plenes de llaunes buides d'arreu, de parents,d'amics i d'amics dels amics. En necessitava unes 150unitats per construir el calefactor i n'obtinguí més de500.

Ara que havia aconseguit les cèl·lules captadores del'energia solar, ja podia començar el projecte. Em vaigdedicar a treure els embolcalls de plàstic que estavenenganxats a algunes llaunes, després a extreure lesanelles d'obriment i, amb el trepant, fer­hi unaobertura circular de 35 m/m de diàmetre a cada undels envasos en el costat contrari d'on està situat elforat que hi queda al treure l'anella. Al acabar aquestprocés, començà una fase de rentat i assecatge de lesmateixes.

La propera feina tenia que ésser la fabricació d'uncaixó rectangular de 2 m. de llarg per 0,72 m.d'amplada i per 0,12 m. d'alçària ­de fusta o metàl·lic,depenent del lloc on es volgués situar el calefactor (ala intempèrie o a sopluig)­ en el qual s'hi haviend'enquibir les llaunes de beguda encaixades formantcolumnes longitudinals fins omplir la totalitat delrecipient, descomptant un espai de 15 cm. en tota lapart inferior per deixar pas a l'entrada d'aire fred i unaltre de igual mesura a la part superior per a lasortida d'aire calent.

Un cop acabada la caixa ­en aquest cas va éssermetàl·lica i de planxa galvanitzada­ vaig revestir tot elseu interior amb làmines de poliestirè extruït,

Una mostrade les llaunes

recollides

Preparant lesllaunes, una

per una.

10. Cercle de Delzenne:http://physics.kenyon.edu/EarlyApparatus/Electricity/Earth_Inductor_or_Delzennes_Circle/Earth_Inductor_or_Delzennes_Circle.html11. Magnetòmetre: http://www.sunearthplan.net/4/23/Taking­the­pulse­of­the­magnetosphere12. Camp magnètic terrestre: http://www.astroyciencia.com/2011/11/11/el­campo­magnetico­terrestre/

18

Estadística comparativa de socis a 31 d'agost de 2012Tipus de soci 2010 2011 2012Titulars 22 31 33Beneficiaris 33 46 56Individuals 23 39 45Total 78 118 136

PERE CASADEVALL

­porexpan­ després, el vaig pintar amb una pinturanegra mate que no contenia dissolvents sintètics perno fer malbé el porexpan.

Per deixar el passos inferior i superior d'entrada isortida d'aire fred i calent vaig construir dosseparadors d'aglomerat de 680X100X12 m/m amb 10forats de 55 m/m repartits en tot el travesser.

Les llaunes de begudes, una vegada foradades, netes iseques, les vaig unir l'una a l'altre amb tres o quatrepunts de silicona formant 10 tires de 15 pots (Perquèles tires no quedin deformades és millor deixar­lesassecar a sobre d'un perfil angular). Al cap de 24hores, quan la silicona ja està seca, es poden pintar icontinuar el muntatge del calefactor.

Havíem deixat el caixó metàl·lic revestit de porexpan ipintat. A 15 cm. de la part superior hi col·locarem undels dos separadors i començarem a posar una a unales columnes de llaunes que tenim enganxades,pintades i seques, fent­les coincidir amb els 10 orificisdel separador, i després amb molta paciència farem elmateix amb el separador inferior i ho rejuntarem ambsilicona.

Sols ens queda tapar amb unes làmines de porexpanpintat negre els espais deixats a la part superior i a lainferior per formar els conductes d'aire fred i calent idesprés col·locar un vidre que cobreixi tot elcalefactor, emmarcant­lo amb uns angles metàl·licsfixats per mitjà d'uns reblons.

Per rematar bé la feina, cal posar un termòstat a dinsdel caixó­conducte de l'aire calent que posi en marxaun extractor col·locat a l'entrada d'aire fred quan elcaixo arribi a la temperatura de 30ºC. Així el calefactorno bufarà aire a una temperatura inferior. El consum

de l'extractor és de 9 W.

Resultat de la prova provisional ­provisional perquè elcalefactor encara no estava completament acabat­. Eldia 27­03­2012 la temperatura ambiental era de22ºC. Per tant com que la prova es va fer a l'exterior,l'entrada d'aire al calefactor era també de 22ºC. Peròl'alegria fouimmensa alveure que eltermòmetrecol·locat a lasortida de l'airecalent anavapujant i pujantfins ques'aconseguirenels 89ºC. Això lidonà un salttèrmicdiferencial entrel'entrada i lasortida de 67ºC.Amb un cabald'aire aproximatde uns 70 m3/h.L'horari de la prova fou entre les 16h i les 17:30h i elSol estava quasi perpendicular al vidre del calefactor.

Crec que si tots prenguéssim consciencia delsavantatges que ens regala el Sol podríem usar unaenergia molt més neta i aconseguir un gran estalvieconòmic.

JOSEP ANGELATS

El calefactor solar un cop acabat

19

L'energia sostenible és possibleL'any 2012 ha estat declarat “Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tots” per l'Assemblea General deles Nacions Unides. A la seva Resolució, l'Assemblea encoratja els Estats a conscienciar sobre la importànciad'abordar els problemes energètics, com, per exemple, la sostenibilitat de les fonts i l'ús de l'energia. Però, quinés el problema de la sostenibilitat de les fonts i l'ús de l'energia? Aquest article intentarà donar resposta aaquesta pregunta i mostrar que l'energia sostenible és possible.

Consum d'energiaEl consum d'energia augmenta exponencialment en un grup humà quan aquest va passant d'un tipus decivilització a un altre més evolucionat. Així l'individu d'una societat preindustrial consumeix 10 vegades mésenergia que el d'una societat primitiva, però 10 vegades menys que l'individu d'una societat tecnològica actual.En la mesura en que més individus accedeixen a la societat tecnològica, s'incrementen les necessitats d'energia.A continuació s'analitzen els consums d'energia primària global de les tres darreres dècades, per regionsplanetàries i per capita segons les regions:­ El consum mundial de fonts d'energia primària s'ha incrementat de forma que, entre 1980 i 2010, ha crescutun 71%. La gràfica següent mostra aquest consum per tipus d'energia primària: el consum de petroli baixapuntualment el 1993 i el 2009, el de carbó es manté bastant estable entre el 1990 i 2000 i es dispara de 2000 a2010, degut al consum de Xina, i la resta van augmentant progressivament.

TWt = 1012 Wt, milions de milions de watts tèrmics (potència mitjana anual tèrmica equivalent)Font: EIA­govEUA (1) i Riba Romeva, Carles (Renovables) (4). Gràfica pròpia.

­ El percentatge de les renovables respecte el total d'energia primària consumida es manté en el 16%,pràcticament constant en tot el període. La major part del creixement en el consum de renovables correspon a lahidroelèctrica i biomassa tradicional, única energia de la que disposa el 39% de la humanitat. L'aportació de lesnoves fonts elèctriques renovables continua sent insignificant (1,01 % el 2008), tot i el seu fort augment relatiu(s'ha multiplicat per 12,5 de 1980 a 2008)­ Per regions, el consum d'energia primària es dispara en Àsia degut al gran desenvolupament de Xina i Índia, apartir de 2001 i baixa en els països de l'antic bloc soviètic (Euràsia) del 1990 a 1998.

20

Twt = 1012 Wt, milions de milions de watts tèrmics (potència mitjana anual tèrmica equivalent)Font: EIA­govEUA (1) i Riba Romeva, Carles (Renovables) (4). Gràfica pròpia.

­ El consum d'energia per capita presenta grans desequilibris i algunes fluctuacions: a Amèrica del Nord és eldoble de l'europeu i quasi 5 vegades la mitjana del món. Entre 1990 i 1998 baixa a l'antic bloc soviètic (Euràsia)i entre 1998 i 2008 augmenta a l'antic bloc soviètic, Orient Mitjà i també augmenta, però menys, a Àsia.

Twt = 1012 Wt, milions de milions de watts tèrmics (potència mitjana anual tèrmica equivalent)Font: EIA­govEUA (1) i Riba Romeva, Carles (Renovables) (4). Gràfica pròpia.

La tendència al creixement en el consum d'energia primària fa necessari considerar les reserves disponibles(dades de 2008):

21

Petroli Gas natural Carbó Urani TotalReserves enTWtA = 1012 Wt . any 258,58 215,38 577,03 75,2 1126,19% sobre recursos 22,96 19,12 51,24 6,68 100Anys de consum al ritme 45,2 56,5 126,2 82,8actual (2008) Font: Riba Romeva, Carles (4)Aquesta taula comença a respondre a la pregunta inicial del problema de la sostenibilitat: al ritme de consumactual, els recursos energètics s'exhauriran molt ràpidament. Tot i que els terminis poden ser discutibles i variarforça segons els autors i els criteris emprats per elaborar­los, és innegable que les reserves de les energies mésutilitzades duraran menys d'un segle.

Impacte ecològicL'impacte de l'activitat humana sobre el planeta ha augmentat de tal manera en les darreres dècades que es fainsostenible. Aquest impacte es mesura tenint en compte dos indicadors, la petjada ecològica i la biocapacitat.La petjada ecològica és una mesura de la demanda de recursos a la biosfera que fa un grup humà determinat.La biocapacitat mesura la capacitat de l'ecosistema per generar els recursos i per absorbir els residus d'aquestmateix grup. El desenvolupament del grup és sostenible quan la petjada ecològica no supera la biocapacitat.La taula següent mostra la petjada ecològica i biocapacitat mundial. Amb l'augment de població, a partir de1980 l'impacte de la humanitat sobre el planeta es fa insostenible.

1961 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2007Població (Ghab) 3,07 3,32 3,68 4,05 4,43 4,84 5,28 5,71 6,12 6,51 6,67

Petjada ecològica i biocapacitats mundials (Ggha, 109 hectàrees globals)Petj. ec. 7,24 8,38 10,14 11,22 12,33 12,57 14,02 14,85 15,49 17,29 17,99Biocapac 11,48 11,51 11,56 11,6 11,65 11,74 11,89 11,97 11,96 11,92 11,89Pet/Bioc. 0,63 0,73 0,88 0,97 1,06 1,07 1,18 1,24 1,30 1,45 1,51

Font: Global Footprint Network (5)

Aquesta taula aporta una segona resposta al problema de la sostenibilitat: el 2007 ja utilitzàvem recursos icapacitat d'absorbir residus equivalents a 1,5 planetes.Segons Global Footprint Network (5), organització internacional que treballa des de 2003 per un planetasostenible, si la tendència d'augment de població i de consum continuen com fins ara, l'any 2050 necessitarem 2Terres per a mantenir­nos. El resultat serà el col·lapse de les pesqueries, la disminució de la coberta forestal,l'exhauriment de l'aigua potable, l'acumulació de contaminació i el canvi climàtic global. Només una reducciódràstica de l'impacte sobre el medi, controlada a través de la petjada ecològica, ens permetria tornar el 2050 ala situació d'equilibri de 1975.Una tercera resposta al problema de la sostenibilitat ve de la mà de l'efecte de l'ús dels combustibles fòssilssobre el canvi climàtic. L'article “Un mundo sin hielo” de la revista “National Geographic España” de maig 2012(6) explica un procés d'escalfament molt sobtat que va tenir lloc en el passat i que va canviar la vida sobre laTerra:­ Per estudis de la proporció d'isòtops d'oxigen en uns petits organismes anomenats foraminifers, se sap que fa56 milions d'anys, una quantitat de carboni similar al contingut en el total de les reserves mundials decombustibles fòssils, entrà a l'atmosfera. La causa no es coneix encara amb certesa, però la hipòtesi mésacceptada és que es van alliberar grans quantitats d'hidrats de metà, com les que ara existeixen sota la tundraàrtica i el fons marí. La Terra es va escalfar 5 ºC de mitjana i es va produir una remodelació a gran escala detotes les formes de vida, espècies tropicals van pujar cap els pols i espècies animals i vegetals de tots elscontinents es van barrejar. Els oceans i els boscos van tardar 150.000 anys en absorbir l'excés de carboni irefredar el planeta. Si cremem totes les reserves de combustibles fòssils al ritme actual, els efectes seransemblants.

22

­ Matt Huber, expert en models climàtics, utilitzant un model dels menys sensibles al CO2 pronostica que, si esproduís ara una entrada similar de carboni a l'atmosfera, regions on viu la meitat de la humanitat es tornarienquasi inhabitables. A gran part de Xina, Índia, Sud d'Europa i Estats Units, la temperatura mitjana d'estiusuperaria els 37 ºC, dia i nit, any darrera any.

Desenvolupament sostenibleQuina relació hi ha entre l'energia que la Terra rep directament del Sol i l'energia primària que consumim?L'energia solar que incideix sobre la Terra és de 1.366 W/m2 (7), el que representa que arriben 174.400 TWsobre tota la superfície del planeta. La potència mundial consumida el 2010 representa el 0,01% d'aquesta. Sitinguéssim en compte l'energia capturada pels productes agrícoles, ramaders, marins i forestals, arribaríem al0,03% de la potència subministrada pel Sol (4).Per tant sembla que, si aprofitéssim tan sols una molt petita part de l'energia que ens arriba directament delSol, tindríem solucionats dos del problemes de la sostenibilitat apuntats abans: el de l'exhauriment delscombustibles fòssils i el de la seva incidència sobre el canvi climàtic.Ja no cal dir si utilitzéssim a més de la solar, alguna altra energia renovable, com l'eòlica, o altres que poden serespecífiques d'una determinada regió del planeta o d'una geografia característica.

Un cas particular de desenvolupament sostenible: Islàndia.A qui li cal petroli, si té pluja?

Aquest és el lema de presentació de Landsvirkjun (8), companyia islandesa propietat de l'estat, que produeixelectricitat a partir d'energies renovables, hidràuliques i geotèrmiques, cobrint el 75 % del consum del país. Amb13 plantes d'energia hidràulica (1797 MW) i dues geotèrmiques (63 MB) produeix 12.000 GWh per any irealment pot dir, qui és que necessita petroli?Les imatges següents són una mostra de les possibilitats d'Islàndia en aquest tipus d'energies: la cascada mésfamosa, Gullfoss i la central geotèrmica més important, amb 100 MW de potència, a Reykjanes (9).

Cascada Gullfoss. Islàndia Planta geotèrmica de Reykjanes

La següent gràfica, publicada per l'Autoritat Nacional de l'Energia d'Islàndia (10), mostra l'evolució del consumd'energia primària, des de 1940 fins 2010, en que el 85 % és de font renovable, geotèrmica o hidràulica.

23

L'energia geotèrmica, la font més important d'energia primària, s'utilitza en un 39 % per generar electricitat, un45 % per calefacció ambiental i la resta, 16 % per diferents processos de calefacció: piscines, fondre la neu,indústria, piscifactories i hivernacles.Respecte la generació d'electricitat, amb una potència instal·lada de 2.579 MW, la producció és de 17.059 Gwh,pràcticament tota de fonts renovables, sent el 74 % d'origen hidràulic i el 26 % d'origen geotèrmic (dades de2010).Les dades publicades per l'Autoritat Nacional de l'Energia (10), mostren que el principal ús de l'electricitat, el73% és per la indústria de l'alumini, instal·lada en els darrers anys al nord del país, no sense el rebuig d'unapart important de la població.Energia a CatalunyaNo cal dir que el panorama de l'energia a Catalunya és molt diferent al d'Islàndia. Les dades de consumsd'energia primària, any 2009, es mostren a la gràfica següent. Es pot observar la gran dependència delscombustibles fòssils (petroli i gas natural sobretot) i el petit percentatge de renovables.

1 ktep (kilotona equivalent de petroli) = 11,630.106 kWh. 1 kWh = 3,6 MJ. Font: ICAEN (11)Dades de producció elèctrica a Catalunya l'any 2009. Font: ICAEN (11):

24

­ 73 grans instal·lacions (règim públic) i­ 3126 petites instal·lacions (règim especial i aïllades),que, amb una potència instal·lada total de 11,372 GW, han produït 42.324 GWh.Catalunya no té, com Islàndia, energia geotèrmica ni hidràulica per cobrir una part important de les necessitatsd'energia primària, o almenys les de producció d'electricitat però, a canvi, disposa d'energia solar enabundància.La irradiació solar global diària a Catalunya, mitjana anual, sobre superfície horitzontal, és de 14,5 MJ/m2 (12).Amb aquesta irradiació, per generar els 42.324 GWh d'energia elèctrica generada l'any 2009 i suposant unrendiment del 10% (el rendiment de les plaques fotovoltaiques està entre 10 i 40 %), caldria disposar d'unasuperfície de 28.800 Ha (1 Ha = 10.000 m2).Aquest valor calculat només té la pretensió d'establir l'ordre de magnitud de la superfície necessària. S'hauria dedividir per 1,5 si es considerés un rendiment del 15%, com pot ser el rendiment de les plaques fotovoltaiquesmés comunes o dividir per 2, si el rendiment fos un 20%, segons les darreres investigacions del Grup de Micro iNanotecnologies de la UPC (13).S'ha considerat la generació d'aquesta energia amb altres sistemes d'aprofitament de l'energia solar, i s'hanobtingut resultats similars de superfície necessària, per la potència instal·lada. Per exemple;­ amb tecnologia de torre solar d'alta temperatura, prenent com a referència la major plataforma solar d'Europa,Solúcar (14) que l'empresa Abengoa té a Sanlúcar la Mayor, Sevilla,­ amb la tecnologia cilindreparabòlica de la planta de Solana (15), projecte de Abengoa a Estats Units, quecomençarà a funcionar el 2013.Per comprendre el significat d'aquesta superfície de 28.800 Ha, es pot dir que representa,­ el 0,9 % de la superfície total de Catalunya,­ el 21 % del sòl urbà consolidat (16) (no vol dir realment edificat),­ 2,86 vegades la superfície de les carreteres de Catalunya (incloent­hi la zona de domini públic).

Reflexió finalL'objectiu d'utilitzar l'energia solar per generar tota o una gran part de l'electricitat pot ser real, inclús amb lesnecessitats de superfície indicades, que són molt grans. Es pot pensar en factors que farien disminuirsignificativament les necessitats de superfície:­ els avenços que es lògic suposar que es donaran en la tecnologia de l'energia solar,­ la utilització de lesteulades dels edificis per l'aprofitament tèrmic (calefacció i aigua calenta) i fotovoltaic de l'energia solar, quepodrien ser una part d'aquesta superfície,­ la utilització d'altres energies renovables com la eòlica, aspecte en el que no s'ha volgut entrar en aquestarticle,­ la racionalització de l'ús dels recursos energètics que haurien de disminuir el consum “per capita”.Faltaria només adoptar una política energètica a llarg termini conseqüent amb l'objectiu i fer el projecte peraconseguir­ho, per tal de poder dir:

A qui li cal petroli, si té Sol?

JOSEP LLUÍS DIEZ.

Bibliografia(1) EIA­govEUA, Administració d'Informació de l’Energia del Govern dels Estats Units<http://tonto.eia.doe.gov/cfapps/ipdbproject/IEDIndex3.cfm>(2) IEA­OCDE, Agència International de l'Energia <http://www.iea.org/stats/index.asp>(3) World Energy Outlook d’IEA­OCDE (<http://www.worldenergyoutlook.org/>)

25

(4) Riba Romeva, Carles, “Recursos energètics i crisi”, UPC, 2011(5) Global Footprint Newtwork<http://www.footprintnetwork.org/es/index.php/GFN/page/world_footprint/><www.footprintnetwork.org/images/uploads/2010_NFA_data_tables.xls>(6) Revista National Geographic España, maig 2012http://ngm.nationalgeographic.com/2011/10/hothouse­earth/block­photography#/01­arctic­south­carolina­670.jpg(7) Encyclopedia Britannica http://www.britannica.com/EBchecked/topic/552889/solar­constant(8) Landsvirkjun. Companyia estatalislandesa d'electricitathttp://www.landsvirkjun.com/about­us/(9) Planta geotèrmica de Reykjanes http://www.power­technology.com/projects/reykjanes/(10) National Energy Authority. Energy statistics in Iceland 2010.http://www.nea.is/the­national­energy­authority/publications/(11) Institut català de l'energia. ICAEN http://www.gencat.cat/icaen(12) Atlas de radiació solar a Catalunya. Edició 2000. ICAEN(13) UPC. Campus Energia. http://campusenergia.upc.edu/noticias/celulas­fotovoltaicas­de­alto­rendimiento/(14) Abengoa. Plataforma Solúcar. Sevilla.http://www.abengoasolar.com/corp/web/es/nuestras_plantas/plantas_en_operacion/espana/index.html#seccion_1(15) Abengoa. Solana. Gila Bend. Phoenix. Arizona. EUA.http://www.abengoasolar.com/corp/web/es/nuestras_plantas/plantas_en_construccion/estados_unidos/index.html(16) Urba Web. Serveis urbanístics. http://www.urbaweb.com/planejament/regim­sol/31­classificacio­sol

A la recerca de la partículade Déu: el bosó de Higgs

Ironies lingüístiques desafortunades.El 1994 el Nobel de física Leo Lederman va escriureun llibre sobre la partícula de Higgs titulat “Thegoddamn particle”, la partícula punyetera, per ladificultat de trobar­la. A l’editor no li va fer el pes i vacanviar el títol per “The God particle”, la partícula deDéu. A Peter Higgs no li ha agradat mai aquestsobrenom. No cal dir que aquí l’únic déu va ser l’editor.

Context i significat de la troballa.Quan el 4 de Juliol del 2012 els científics del CERN vananunciar “amb bombos i platerets” el descobrimentd’una nova partícula que podria coincidir amb el bosóde Higgs, o també coneguda amb el sobrenom de “lapartícula de Déu”(amb una massa al voltant de 125­

126 GeV(1)), es culminava una recerca que haviacomençat al voltant de feia mig segle.

El físic Peter Higgs l’any 1964, havia postulat a dinsdel Model Estàndard de partícules, un mecanismematemàtic per explicar l’extraordinària varietat en lesmasses de la multitud de partícules elementalsdescobertes fins aleshores. ¿Com podia ser que unfotó no tingués massa, un neutrí gairebé gens, unelectró 0,5 MeV el quark up al voltant de 5 MeV, elquark down 10 MeV, un muó 106 MeV, el quark charm1,5 GeV.(2)...?

Aquest mecanisme postulat era un camp escalar queocupava tot l’espai des del Big Bang i que es potcomparar amb una immensa piscina (camp de Higgs)on les partícules­peixos es desplacen amb major omenor resistència hidrodinàmica: si interaccionen moltamb el camp presenten molta resistència i semblentenir una gran massa i si com els fotons no en tenen i

26

no hi interaccionen gens, travessen la piscina sensenotar­la a la velocitat de la llum.

Com es pot veure aquesta partícula amb el camp deHiggs explicarien l’extraordinària varietat en la massade les partícules elementals i conseqüentment la sevadiferent inèrcia. La resta de la massa que presentenles partícules no elementals o compostes seria elresultat de les interaccions entre les partículeselementals que les formen. Per exemple un protósegons el model estàndard està format per dos quarksup i un de down, si sumem les energies­massesrespectives obtenim 5x2+10=20 MeV, que fins els931 MeV que posseeix el protó, ens en falten gairebé911 MeV que són fruit de l’intercanvi de gluons(partícules que transmeten la força nuclear forta)entre els 3 quarks que formen el protó i que elsobliguen a restar sempre junts.

A partir d’ara s’obre un immens i apassionant campd’investigació: 1) determinar les propietats generalsde la partícula i comprovar si realment és el bosó deHiggs previst. 2) investigar l’existència de lasupersimetria, 3) trobar noves partícules que siguincandidates a la matèria fosca, 4) entreveure lapossibilitat de dimensions ocultes com pressuposa laTeoria de Cordes...i molt més esperem.

¿Però com s’ho maneguen els físics del CERN per estartan segurs d’haver trobat una nova partícula?

Breu explicació de la metodologia emprada.

Des que Ernest Rutherford en 1911 va realitzar elfamós experiment de bombardejar una làmina d’oramb partícules alfa procedents de la desintegracióradioactiva del poloni i va descobrir el nucli atòmic, lametodologia no ha canviat gens ni mica, però si lesdimensions i les energies utilitzades. Si volem estudiar

una partícula la bombardegen o com en el LHC es fanxocar dos feixos de protons accelerats, amb unaenergia total de 8 TeV al 2012 (més de 8500 vegadesl’energia emmagatzemada en un protó) i n’estudiem elque en surt i resta. Si l’aparell de Rutherford cabia adamunt d’una taula (com es pot veure en la fotografiaadjunta), els detectors ATLAS i CMS presenten unesdimensions faraòniques: longitud 46 m i diàmetre 25m, l’ATLAS; i longitud 22 m i diàmetre 15 m, el CMS, iambdós a 100 m sota terra en el CERN al voltant deGinebra. Recordem també que l’anell on es confinenels feixos de protons té un diàmetre de només... 27km .

Així durant un any i mig des del 30 de març de 2010s’han anat realitzant col·lisions entre feixos de protonsi recollint les dades pertinents: trajectòries, moments,energia i càrregues de les partícules produïdesdesprés dels xocs i només escadusserament i de tanten tant es produïa un candidat a bosó de Higgs (1entre 10 bilions de xocs) El tractament de lainformació recollida és una tasca ingent, pensem queen aquest temps s’han produït mil bilions de xocsprotó­protó dels quals només s’ha enregistrat iestudiat una petita part i tot fins arribar a una certesade 5 sigmes, o el que és el mateix, amb unapossibilitat d’error del 0,00003% (amb aquestapossibilitat en contra tots jugaríem a la loteria).

Entre el febrer del 2013 i finals del 2014 es produiràuna aturada tècnica per tal que l’energia de lescol·lisions pugui arribar fins als 13 TeV(1) generant unaquantitat més gran de bosons de Higgs i potserd’altres partícules amb masses més grans. No s’hoperdin i lloguin butaques! Silenci, que es crearà novafísica!... O, potser no!

En Geiger (esq.) i en Rutherford (dreta) idamunt de la taula l'aparell per bombardejar

nuclis atòmics

27

Aclariments:1. Des de la famosa equació d’Einstein E=m·c2 esconsidera a la massa com una forma concentradad’energia i per tant també es pot mesurar amb unitatsd’energia: eV o electrovolt (1,6·10­19J), MeV unmilió d’electrovolts (megaelectrovolts) , GeV ogigaelectrovolts (mil milions d’electrovolts) i un TeV oteraelectrovolt (un bilió d’electrovolts).2. El Model Estàndard de partícules considera el protói el neutró formats per quarks dels quals n’hi 6 tipus

diferents. La combinació de quarks genera totes lespartícules anomenades hadrons que es divideixen enbarions (formats per 3 quarks) i mesons (formats per2 quarks). Els quarks s’uneixen per mitjà d’uns bosonsd’intercanvi anomenats gluons.

ANTONI RAÏCH I TRILLA

Gran Telescopi de Canarias,un ull mirant a l’Univers

El Gran Telescopi CANARIAS, emplaçat al Roque de losMuchachos (La Palma), juntament amb el complexd’observatoris del Teide a Tenerife, constitueixenl’Observatori Nord Europeu (ENO).Les Illes Canàries, i particularment l’illa de Tenerife iLa Palma, gaudeixen d’unes condicions excepcionalspel que fa a la qualitat atmosfèrica dels seus cels, laqual cosa fa d’aquests llocs els millors d’Europa i fins itot del món per dur a terme observacionsastronòmiques. D’altra banda, a les poblacionsproperes als observatoris, existeix una llei de protecciódel cel que minimitza al màxim els efectes nocius de lacontaminació lumínica.

La construcció d’aquest telescopi ha estat tot un reptetecnològic i científic des del seu inici l’any 2000, fins eldia de la seva inauguració, el 24 de juliol de 2009. Mésde mil persones y centenars d’empreses, gestionadesper l’empresa pública GRANTECAN, han fet possibleque el GTC sigui avui una realitat.

Amb l’objectiu d’observar els objectes més distants itènues de l’Univers, s’ha dotat a aquest observatori,no només de tecnologia d’última generació, sinótambé de tècniques observacionals que optimitzensensiblement el temps d’observació del telescopi.El GTC està format per un mirall primari de Zerodur de8 cm de gruix i segmentat en 36 unitats hexagonalsque equivalen a una superfície de 10,4m de diàmetre.Aquests miralls segmentats han estat sotmesos a unpolit extremadament precís, de tal manera que lesimperfeccions resultants són de l’ordre de 3.000vegades més fines que el gruix d’un cabell humà.L’estructura sencera del telescopi gira sobre unaplataforma independent de la resta de l’observatori,sota la qual s’hi troba una capa d’oli de 70 micres(0,07 mil·límetres) de gruix, evitant d’aquesta maneral’aparició de vibracions que perjudicarien la capturad’imatges.La cúpula de l’observatori te una diàmetre de 34metres i una alçada de quasi 26, el que equival a unedifici de 8 plantes. Mitjançant un intel·ligent sistemade ventilació natural, durant les hores diürnes,l’interior es manté a la temperatura prevista peraquella nit. Un cop la temperatura interior i exteriors’han igualat, automàticament el sistema de controlcalcula quines son les diferents finestres, situades allateral de la cúpula, que cal obrir en funció de ladirecció del vent en aquell moment, creant un fluxd’aire natural. Aquest sistema és únic en el món delstelescopis de grans dimensions i aconsegueix millorarde forma notable el rendiment òptic i mecànic tant deltelescopi com de l’instrumental científic.A més, el GTC ha estat creat per aconseguir un òptimaprofitament del temps d’observació mitjançant elsistema d’observació per cues, procés pel qual es

Instal·lacions del GranTelescopi CANARIESa l'illa de la Palma

28

decideix automàticament quina instrumentació i quintipus d’observació convé dur a terme, tenint encompte les condicions atmosfèriques de cada moment.

Un altre dels aspectes que fa pioner al GTC respectedels altres grans telescopis, és el sistema d’òpticaactiva i adaptativa que incorpora el seu tub principal.Tots hem vist les meravelloses fotografies que ensenvia quasi diàriament el Telescopi Espacial Hubble.L’atmosfera de la Terra provoca turbulències queimpedeixen als telescopis terrestres obtenir imatgestant nítides com les del Hubble, ja que aquest es troballiure d’aquestes capes turbulentes. Però els costosque comporta enviar i mantenir un aparell d’aquestesdimensions a l’espai són enormes. És per això que s’hacomençat a desenvolupar una nova tècnica quepermet als telescopis situats sobre la superfícieterrestre, obtenir unes imatges de qualitat igual o finsi tot superior a les del telescopi espacial.L’òptica activa actua directament sobre les flexions ideformacions provocades per les grans dimensions deltelescopi, mantenint d’aquesta manera tots els mirallsalineats sigui quina sigui la posició d’aquests. Per altrabanda cal minimitzar al màxim les turbulènciesprovocades per l’atmosfera terrestre i és aquí onl’òptica adaptativa hi juga un paper fonamental. Enprimer lloc cal conèixer quins són els efectesd’aquestes turbulències sobre les imatges capturadesper l’instrumental del telescopi.

Les diferents temperatures i densitats a la que estroben les capes atmosfèriques de la Terra, provoquenalteracions en el flux de fotons que ens arriba del’exterior i conseqüentment, limiten la resolució de laimatge. Per evitar aquest efecte, un complex sistemade monitorització escull una estrella prou brillant percalcular quin és el grau de turbulència que existeixaquella nit i el corregeix mitjançant el moviment delmirall secundari del telescopi.El Gran Telescopi CANÀRIES no tindria sentit sense lainstrumentació que l’acompanya i que permet plasmartot allò que el seu gran ull recull de l’Univers. És peraixò que incorpora càmeres, espectrògrafs òptics iinfrarojos, i coronògrafs. El primer instrument que vaveure la llum en el GTC va ser l’espectrògraf òpticOSIRIS, que juntament amb els filtres sintonitzables

que utilitza, dedicaran gran part del seutemps a estudiar galàxies amb grandesplaçament al vermell a través delents gravitatòries, l’evolució degalàxies en cúmuls o detectar els límitsde discs galàctics.Més de dos segles separen laconstrucció del famós telescopi deWilliam Herschell i el GTC. Gràcies aaquests ulls, hem estat capaçosd’entendre millor l’Univers que ensenvolta, i segurament gràcies a això,algun dia serem capaços de respondreles preguntes que des de els nostresinicis ens hem fet.. d’on venim, i cap aon anem?

SERGI LUQUE

Vista del mirall primari del GTC, de10,4 m. de diàmetre

Imatge de la galàxia del Remoli (M51)capturada amb l'instrument OSIRIS

29

Tutorial per Focus Max

Aquestes instruccions són per orientar­nos sobre comconfigurar i fer funcionar per primer cop el Focus­Max.No pretenen pas substituir els fitxers d’ajuda del propiprograma.Aquest tutorial està creat a partir de la versió3.6.0.77 que es pot obtenir a la següent adressad’internethttp://www.focusmax.org/Downloads/FocusMax(3.6.0.77)setup.zipVersions prèvies o posteriors poden presentar algunespantalles diferenciades però molt probablement eltutorial sigui igualment vàlid.Per a una millor comprensió dels paràmetres ques’aniran explicant, en el text s’hi aniran incorporantbreus descripcions del funcionament intern delprograma.

Consideracions prèvies:­ Aquesta versió requereix de la instal·lació delprotocol ASCOM 6­ Malgrat que la primera vegada que s’engega elprograma t’ofereix fer servir un wizard, és preferibleignorar­lo i anar directament a fer la primera V Curve.­ Per aquest tutorial s’ha pres el Robofocus com asistema d’enfocament, essent però igualment vàlid peraltres sistemes d’enfocament electrònic.­ S’ha d’iniciar la seqüència havent enfocat prèviamentuna estrella de magnitud 4­5. Per fer­ho, simplementfarem fotos seqüencials a una estrella i anirembellugant els passos del Robofocus amb el seucorresponent programa. També es pot fer fent servirMaximDL o CCDSoft. Un cop enfocat, ens apuntem elnúmero del pas del Robofocus en el qual consideremque hi ha el punt d’enfocament del nostre sistema. Nocal que sigui 100% exacte­ Refredar el chip de la CCD com a mínim a ­5ºC perdisminuir el soroll de les fotos que necessita per trobarles estrelles. Això evita que s’hagi d’activar la casella“Image Calibration” de la pestanya FEATURES, queen el cas d’una CCD “lenta” –com la STL11K­ provocaque ens aparegui un error del tipus “la imatge hatrigat més de 15 segons en ser obtinguda”. Un valor–aquests 15 segons­ , que per cert no es pot variar i

ens complicaria molt les coses.­ Activar la finestra LOG per controlar en tot momentel que està fent el nostre programa. Si bé quan ja totfunciona és més prescindible, quan les coses no vanprou bé, és molt important saber perquè el programaha parat i quin error ens ha donat per poderreconfigurar els paràmetres del programa persolucionar l’entrebanc.­ Un nombre d’unes 12­15 corbes són suficients.

Comencem doncs configurant el sistema i coneixentuna mica l’entorn de treball del programa:1­ Inicialitzem el programa obtenint aquestapantalla.

Les caselles Position i Temp. Són simplementinformatives dels valors que obté de l’estat delRobofocus.Els botons superiors “Profile, V Curve, Log, Telescope,Jog i Mini” activen les diferents pantalles delprograma. Només utilitzarem els tres primers doncsles tres darreres serveixen per altres funcions delprograma que per la configuració inicial sónirrellevants.

30

Els botons inferiors “Find, Expose, Focus, Select iAcquire Star” executen algunes de les accionsdisponibles d’aquesta pestanya FOCUS que es la ques’obre per defecte al iniciar el programa. De toteselles, només ens interessa el botó Focus.FocusMax no només serveix per enfocar el nostresistema, sinó que a més porta implementades unasèrie de funcions complementàries com la de cercarestrelles segons unes determinades condicionspreestablertes, dirigir el nostre telescopi, etc... que noexposarem en aquest tutorial, doncs el nostreprograma planetari – con TheSkyX­ ja les realitza.2­ Anem a la pestanya SETUP:

Ens trobem fins a quatre apartats que són:Near Focus: amb dos paràmetre (HFD i Exposures)aquest valors es poden modificar.HFD és el valor de HFD (Half Flux Diameter) sobre elque el programa farà la determinació del punt de lacorba del sistema en el moment de l’enfocament. Perobtenir un valor el més exacte possible, aquest no esdetermina un sòl cop, sinó que el mesura diversesvegades –tantes vegades com hàgim determinat a lacasella Exposures­ per promitjar­ne el resultat.

Fem una breu descripció inicial de com funcionaFocusMax per entendre millor el que s’acaba de dir.

FocusMax inicia la seqüència d’enfocament desplaçant­se fins a un pas del Robofocus que s’ha determinatprèviament en el procés de calibració del sistema.Aquest punt inicial és el que queda reflectit en elrequadre Focus Start d’aquesta pestanya SETUP.Punt que per cert sempre està lluny del punt òptimd’enfocament. En aquesta posició el programa fa unafotografia i determina la HFD de l’estrella. Valor quesol ser un força alt ja que l’estrella està, com hem dit,desenfocada.Un cop fet això, belluga el Robofocus en la direccióque hàgim definit a l’apartat Move – preferiblementen IN­ a un segon punt, fa una nova foto i novamentdetermina el valor de HFD de la mateixa estrella. Ambaixò el programa reconeix si està en posició de infocuso de outfocus segons si el nou valor de HDF és menoro major al primer.Fa una sèrie de fotos modificant la posició delRobofocus mesurant contínuament el valor de HFDfins a obtenir una foto amb una lectura pròxima alvalor que hàgim posat a la casella HDF del requadreNear Focus –per defecte, 10­.Un cop allà, fa 5 fotos en aquesta posició delRobofocus ja sense bellugar l’enfocador, en promitja elresultat de les 5 dades de HFD obtingudes –dades queòbviament seran molt similars­ i obté el punt de lacorba del sistema en aquest moment.Relaciona doncs un valor de HFD amb un número depas del Robofocus. Com que té calibrat el nostresistema , FocusMax llavores sap en aquets moment aqui pas de Robofocus ha de desplaçar­se per obtenir elpunt d’enfoc perfecte amb la lectura de HFD mínima.Es desplaça doncs a aquest punt i en fa una darrerafoto en la que veiem com el valor de HFD cau de 10 aun valor idealment al voltant de 2.

Move: Com hem comentat és preferible configurar­hoen In. A la casella Settle Time sec. Es pot posar unaquantitat de segons de temps entre el desplaçamentde l’enfocador i el temps per fer la propera fotografia.Habitualment es deixa per defecte a 0.

Autofocus: Aquí hi ha un munt de paràmetres.Frame Width fa referència a la mida de la finestretaon s’inclourà l’estrella escollida mentre s’enfoca. Unparàmetre alt, comportarà pèrdua de temps i un demassa baix, que sovint quan l’estrella estigui moltdesenfocada, se surti del requadre amb el consegüentmissatge d’error, endarrerint també el procés.Tgt Star Bin configura el binning de la primera de lesfotografies. És una fotografia de tot el camp de la

31

càmera que fa servir per poder identificar la millor deles estrelles la qual serà que farà servir de referènciaper tot el procés. És per tant una foto que de fer­se abinnig1 seria algo pesada de tamany, enlentint elprocés. El valor per defecte de 2 està bé doncsdisminueix el temps de descàrrega de la foto inicial i amés incrementa la sensibilitat de la CCD. Fetimportant doncs les estrelles solen ser molt méstènues en les fotografies desenfocades.Focus bin, de la mateixa forma que abans, aquest ésel binning de quan s’enfoca definitivament. Esconvenient deixar­ho doncs a 1 per ser més precisosen l’enfocament final.Min, Max, Exp amb aquest valors determines elmàxim i mínim de temps d’exposicions de les fotosque es fan servir tant per fer les V Curves com per les“subtomes” que es realitzen per fer l’enfocament. Elsvalors per defecte solen ser bons.Min, Max, Flux amb aquest valors determines elmàxim i mínim de les contes que es generen a lanostra CCD en les fotos que es faran servir tant per ferles V Curves com per les “subtomes” que es realitzenper fer l’enfocament. Els valors per defecte solen serbons excepte el valor de fluxe màxim que convépotser incrementar­ho a 1000Base Exp és el temps de la primera de les fotos.

Anem a explicar una mica tot això:FocusMax primer fa una foto de la durada quedetermini el paràmetre Base Exp.Si el flux de contes de l’estrella escollida és menor alvalor Flux Min, llavores fa un segon intentincrementant el temps d’exposició i així de formacontínua sempre que no sobrepassi el temps marcatcom a límit de temps superior (Max Exp.).De forma similar si amb el temps inicial de 0.5 segonsel flux supera el valor de Max Flux, fa novesfotografies de menor durada per tal que el valor deflux minvi per sota del valor escollit com a màxim.Òbviament anirà baixant el temps d’exposició tantavall com li permeti el límit inferior d’exposició (MinExp.) que li hàgim configurat a la recerca d’unalectura de flux inferior al valor Max Flux.

És en aquets apartat on tenir oberta la finestra LOGens anirà molt bé, doncs allà ens posa les lecturesque el programa fa del valor de flux. Així veurem sihem d’incrementar o disminuir els valors límitd’exposició (tant el superior com el inferior) con els de

tolerància de flux (tant el màxim com el mínim)Focus Start: En aquestes caselles es configura laposició inicial en la que FocusMax inicia el procésd’enfocament. Així es pot iniciar a partir d’una posiciópreestablerta del Robofocus (Position) o d’un valordeterminat de HFD.També ens informa de la posició d’enfocament prèvia(Prev. Focus)El requadre que hi ha al seu interior és per poderadquirir de forma automàtica els valors.

RESUM: d’aquesta pestanya canviar el valor de Movea In així com incrementar el valor de Max Flux a1000, deixant la resta amb els seus valors perdefecte.

3­ Pestanya FEATURES

Image Calibration: Activem la casella si volemcalibrar, fent un autodark, les imatges a partir de lesquals FocusMax pren l’estrella a enfocar.Deixar­ho per defecte desactivat doncs tal com hemcomentat a les consideracions prèvies, el calibratconsumeix temps especialment en determinades

32

càmeres (pe. STL11K) i obtindrem un error de tempssuperior a 15 segons per obtenir la imatge. Refredar elsensor CCD elimina la necessitat d’aquest calibratge.Refredar el sensor a com a mínim ­5ºC ens estalviad’haver de calibrar les fotos.Aquets apartat té la seva justificació doncs en una fotono calibrada o amb el sensor amb molt de sorolltèrmic, es generen molts píxels calents que elprograma pot confondre amb estrelles puntuals.

AcquireSat: És un sistema per cercar estrellesòptimes marcant un interval de magnituts i altresparàmetres (clicant a SETUP), però no cal fer­lo servirsi ja fem servir un programa planetari.

CCD Central Region: A diferència de l’apartatanterior, aquest és molt important doncs et permetseleccionar una fracció de la superfície del sensor de lanostra CCD. Molt útil en el cas de CCD amb sensorsgrossos com la STL11K o similars. Un valor de 50 ofins hi tot de 25 és molt recomanable.

Focus Routine: Quan hi ha marcada la casellaReturn to start pos. FocusMax torna al Robofocus ala seva posició inicial si es donen les condicions quedeterminen els requadres que hi ha a continuació. Sónper tant situacions d’error en el que FocusMax no haesta capaç de trobar una posició de Robofocus quedoni una HFD menor a un determinat valor, que nohagi estat capaç de completar una seqüènciad’enfocament després de un determinat nombred’intents o interval de temps.La idea d’aquest apartat seria... si no pot trobar unenfocament millor, ves a on érem abans de començar!

Focus Convergence: Si es vol que tota la seqüènciad’enfocament es repeteixi més d’un cop per assegurarun bon enfocament, clicar la casella Enable, podentllavores escollir tant el nombre de les iteracions a fercom de quantes imatges es promitgen a cadascunad’elles.

RESUM: en aquesta pestanya el més important és

activar CCD Central Region i donar­li un valor de 50com de deixar activada i amb els seus valors perdefecte el Focus Routine.

4­ Pestanya SYSTEM

Focuser: Aquí es tria i configura (COM port, etc...) elsistema d’enfocament. En el nostre cas Robofocus.També es conecta i desconecta, malgrat que tot aixòho engega de forma autònoma el propi programaquan s’engega, de la mateixa forma que engega elprograma de captura podent escollir entre MaximDl iCCDSoft com reflecteix l’apartat Imagin SWTambé es pot configurar el backlash del sistemad’enfocament a Backlash Comp Convé però saberque si ja tenim el Backlash compensat en el programapropi de l’enfocador, no s’ha de tornar a configuraraquí. No es pas que no cal que es faci, sinó que si esvol compensar el backlash s’ha de fer en un lloc o al’altra però en cap cas a tots dos llocs alhora.Profile : fa referència a les dades de les pendents(Slope) de les corbes a l’esquerra i a la dreta del puntd’enfocament òptim del nostre sistema. Aquests valors

33

s’omplen de forma automàtica quan escollim el nostreSystem a l’apartat final d’aquesta pestanya.Com que podem tenir més d’un telescopi i/o càmera,podem tenir guardats més d’un perfil. Aquests perfilssón els que es creen amb V Curves.RESUM: D’aquesta pestanya només em d’escollir laprimera vegada el programa de captura i l’enfocador.Més endavant el System que tenim, tenint presentque si només en tenim un, doncs també només hohaurem d’omplir la primera vegada, no haventd’entrar mai més a dins d’aquesta pestanya.

COMENCEM A TREBALLAR!1­ Tal com hem comentat, primer partim d’haverenfocat prèviament una estrella de magnitud 4­5.Major magnitud provoca errors del tipus “Star toodim” i de menor magnitud, provoca que la imatge essaturi i que sobrepassem fàcilment el valor màxim delparàmetre flux. Així mateix ens apuntem en un paperel número del pas del Robofocus en el qualconsiderem que hi ha aquest punt d’enfocament.

2­ Cliquem de la pantalla principal, els botonssuperiors VCurve, Log i Profile distribuint per lapantalla del nostre PC les finestres que s’han obert detal forma que les puguem veure totes elles alhora.

3­ A la finestra VCurve Sequence...

... seleccionem l’opció Half Width i escrivim a lacasella Center el pas del nostre enfocador en el qualhavíem obtingut de forma manual l’enfoc en el pas 1.Omplim amb un valor aleatori a la casella Half Width,el qual fa referència a quina quantitat de pasesd’enfocador volem desplaçar­nos a dreta i esquerrad’aquest punt d’enfoc i que dependrà del nostresistema. En el cas dels refractors un valor pròxim de150­200. Els SC solen requerir valors força méselevats al voltat de 1000 o més passes.El tercer valor que hem d’emplenar és el de StepIncr. Posant un valor de 20 pels refractor i més elevatals SC.En fer­ho, automàticament el programa calcula laquantitat d’Steps que es necessiten per anar deCenter + Half Width fins a Center ­ Half Widthfent salts tan grans o petits com determini enparàmetre Step Incr. Haurien de sortir uns 30­40

steps.En la primera de les corbes que farem, un valor aSteps de 30 és suficient. Fins hi tot de 20. La primerade les corbes es purament d’orientació mentre que lesproperes –ja hem comentat que per anar bé, hauríemde fer­ne unes 12­ ja les farem més ajustades alvoltant del punt d’enfocament ideal tenint per tantmés poder de resolució.

4 ­ Omplerts aquests paràmetres, cliquem RUN ideixem que el programa comenci a actuar. A través dela finestra LOG podrem anar seguint el procedimentdel programa. Que no ens sorprengui si al principiobtenim lectures són molt estranyes o si no es dibuixaa la pantalla una típica i bonica corba en “V”. Enqualsevol moment es pot aturar clicant STOP oPAUSE, segons ens convingui.

5­ Obtinguda la primera corba, apareixeran els valorscalculats dels Slops corresponents així com laquantitat de confluència entre elles a les casellescorresponents, tant a la finestra VCurve com a la de

Profile

6­ Feta la primera de les corbes, ara toca demanar­lial programa que executi una primera acciód’enfocament, pel que a la pantalla principal del

34

programa (pestanyaFOCUS), cliquem el botó Focus

7­ Acabada la primera seqüència d’enfocament, notemcom a la casella Center de la finestra VCurve, apareixel nou valor.

8­ Canviem ara els valors de Half Width i de StepIncr. Per tal de que la següent corba es composi d’uns40 Steps. (ara sí que ens convé que les properescorbes, tinguin més resolució) i novament cliquemRUN a la fienstra VCurve Sequene

9­ Es va repetint el punt 8 per cada corba que volemafegir al nostre sistema.

De tant en tant es bo anar intercalant entre cada doso tres corbes realitzades algun procedimentd’autoenfocament com es descrivia en el punt 6. Aixíes van ajustant automàticament el valor de Centerapropant­lo al valor “ideal”. Això es pot automatitzaractivant la casella Autofocus de la finestra VCurve.En fer­ho, després de cada corba, el programaexecuta un enfocament. També podem dir­li que acada iteració, creï més d’una corba modificant el valorde Repeat.

10­ Veurem com es van omplint les diferents línees dela finestra System Profile podent eliminar aquellesfileres els valors de les quals s’allunyin molt delsvalors de la resta. (sovint s’ha de esborrar la primerade les corbes fetes, doncs tenia de forma expressauna menor resolució)

11­ Obtingudes les 12­15 determinacions podemdonar­li un nom al perfil del nostre sistema, recordantllavores que l’haurem d’escollir a l’apartat System dela Pestanya SYSTEM

BONS CELS!!!!DANIEL BOSCH PORTELL

35

El vestit d'estelsEn un país molt allunyat, hi havia un rei mol ric ipoderós que només tenia un fill, que hauria de portarla corona quan ell es morís. Com que ja era vell,desitjà que el príncep s’acomodés abans de deixar ellel món.

En saber­se el pensament del rei, podeu comptar sin’hi van sortir de casadores: de tota mena, de riques ide boniques. Si l’una n’era, l’altra encara n’era més.

Pare i fill estaven embadalits de tanta bellesa. I, nosabent per quina decidir­se, van acordar de prendreper nora aquella que, fos rica fos pobre, en una festaque donarien portés el vestit més bonic, puix que aixílluiria més quan hi haguessin festes al palau, cosa dequè el monarca era molt agradat.

El rei envià pregoners per tot arreu, per tal de fersaber la voluntat reial. Heus ací que, en una viletamolt allunyada, hi havia un famós argenter, qui teniauna filla amb unes mans d’or per brodar fils de metallsnobles amb tota mena de pedreries riques. Pare i filla,quan van sentir les crides reials, van pensar que, si esfeia un vestit ben bonic, brodat de la manera que ellasabia fer­ho, qui sap si agradaria al rei i podria arribara casar­se amb el príncep.

Com que havia brodat moltes albes i casulles i d’altresrobes d’esglèsia, cregué que potser podria fer bonic unvestit amb tota la cort celestial brodada. I brodà elvestit amb tota la Glòria, que era una preciositat.

Amb aquell magnífic vestit s’encaminà cap a cas delrei. Com que el camí era llarg, el seu pare li donà unabossa de diners. Eren a centes les noies que feien lamateixa ruta, i, naturalment, el trajecte s’omplí depobrets desgraciats que demanaven una almoina perl’amor de Déu a les que anaven a provar si serienprinceses.

La filla de l’argenter, que era molt compassiva amb elsseus “té tu, té tu” a tants pobrets com trobava, aviats’adonà que havia buidat la bossa, i aleshores anavaarrencant pedres valuoses de les que havia emprat pera brodar les testes, les corones i les robes de les

sagradespersones i delssants que hihavia al seuvestit, fins queno n’hi quedàcap. Aleshoress’adonà quehavia donat alpobres tot allòque donavagràcia i mèrit alseu vestit, ique, senseaquelles pedresque l’embellien, quedava fred i pobre; i, per tant, noes podia presentar a cal rei.

Havia caminat molt i estava fatigada, i s’aturà areposar vora el camí. La son i el cansament lavenceren, i s’adormí. Un estol d’angelets baixaren delcel, amb un estel a la mà cada un que van posar allàon hi havia hagut les pedres precioses, donades a totsaquells pobrets que, en rebre la seva almoina, havienpregat per ella, i el cel els havia escoltat.

Quan es despertà, es trobà tota envoltada de fadrinesembadalides, que feien el mateix camí que ella peròque, en veure aquell vestit d’estels que enlluernava,reculaven totes, perquè ja es veien vençudes.

La filla de l’argenter es presentà al rei i al príncep, iaquest quedaren enlluernats per la bellesa de la sevacara i del seu vestit.

Naturalment, es van casar. I feren unes noces tanlluïdes que se’n va parlar molts anys.

Rondalla extreta del llibre de Joan Amades,

“Noves rondalles populars”.

per ELISABET SAUS

36

Les fotos dels nostres socisConjunció Lluna­Venus­Júpiter del febrer 2012

La foto de la Lluna (abaix), Venus i Júpiter(dalt) el 24 de febrer de 2012 a les 20:12(hora local), des del carrer Llibertat deCamós. Josep Lluís Diez

Foto feta des del centre de Banyoles el26 de febrer del 2012. Dos dies méstard la Lluna ja estava al mig (fotoampliada). Carles Puncernau

Trànsit de Venus per davant delSol del 6 de juny de 2012

Des del Mirador Joan de Palauquatre valents, Auferil, Diez,Massanas i Puncernau a lessis del matí observant eltrànsit, autor JosepAuferil

Dreta: fotos fetesdes de casa sevaper Mario Cruz

37

Fotos del Soli de les sevestaques

Fotos del 7 de juny (dalt) i 5 de juny(abaix) i el seu lloc d'oservació del'autor. A la caseta­observatori hi haun Meade ACF de 200 m/m bo iafinat per fer observacionsnocturnes i afora hi ha un refractorde 150 m/m, que és el que faigservir per fotografiar el sol i la llunai quan s´escau planetes, ja queestà sobre una columna amb rodes.Autor: Mario Cruz

Dalt: foto feta amb el celestron80ED amb l'extender Q posat perpoder arribar a una focal de960mm amb el filtre de Baader eldia 05/06/12 per en DanielBosch

38

Foto feta amb filtre Halfa de NGC7000 són 12 preses de 1200 segons cadascuna amb la STL11K através del TOA150 sobre la Paramount des d'Ager del 15­16 de setembre de 2012.Foto de M81 i M82 durant les nits del 18 i 19 de febrer del 2012 (14 preses de 900 segons per acada un dels tres canals RGB) amb la STL11K a través del TOA150 sobre la Paramount.Autor de les dues fotos: Daniel Bosch

39

Aurores des de Vasatokka (Finlandia) del 24 de març del 2012 on s'aprecia la conjunció de la lluna,Venus i Júpiter a més de les Pleiades, Aldebaran a l'esquerra i Capella recte amunt, d'aquelles.

Autor: Daniel BoschFotos de la Lluna fetes amb telèfon mòbil aguantat a pols a travès de l'ocular de telescopi .Autor: Sergi Luque

40

El cel de Banyoles presenta un aspectetotalment encalitjat degut a l'altaconcentració de pols africana. El dia 30 dejuny fins i tot el Sol, a les 20:10 hores,oferia un color vermellós i amb un fals sol oparheli. Autor: Enric Estragués

Foto de nit a Llançà, Júpiter esreflecteix sobre l'aigua i tambédestaquen les Plèiades.Data: 15/09/12 23:57Càmera: NIKON D7000Exposició: 30 s (1/0)Obertura: f/6.3Longitud focal: 18 mmVelocitat ISO: 3200Biaix d'exposició: ­Flaix utilitzat: NoAutor: Joan Creixans

La foto que no cal fer durant una observació,enlluernar als que estan observant.

El doble arc de Sant Marti, era tanextens que ni amb l'objectiu granangular de 10 m/m es va poder agafarsencer, el dia 21 d'abril.Autor: Mario Cruz