El ButllEtí de l’amicpolítica, ja que la doctrina de la Junta Electoral Central permet ......

Construïm grans audiències

El ButllEtí de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

10/04/2015

nú

me

ro 131

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES EinES ComuniCaCió ESTRaTÈGiCa En PRoFundiTaT

El ButllEtí de l’amic

la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (amiC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. d’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACtuAlItAtLa primera: Conferències interuniversitària i de Futurs PeriodistesD’aquí i D’aLLà: El Col·legi de Periodistes fa una crida als ajuntaments perquè rebutgin els blocs electorals

COMuNICACIÓ DIGItAlEl País i El mundo preveuen que aquest any els seus digitals superin el 40% de la facturació publicitària

PuBlICItAt I MÀRQuEtINGEls mitjans impresos seran els únics que caiguin en inversió publicitària, vaticina Zenith Vigía

NOVES EINESinstapaper et permet ara llegir ràpidament qualsevol article

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICAamiC crea el premi de recerca en model de negoci per a Periodisme de Proximitat, Premi Banc Sabadell

EN PROFuNDItAtLa crònica: dan Gillmor: “Estem perdent el control sobre les eines que van prometre igualtat ...”tribuna: Com els periodistes poden trobar, extreure i utilitzar dades obertesentrevista: la publicitat d’avui és interconnexió i interactuacióanàLisi: nous ponts entre periodistes i universitat: una col·laboració necessàriaDossier: Projectes innovadors de periodisme digital a Espanyaopinió: la batalla del paper imprès

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



conferències interuniversitària i de Futurs periodistesdimarts, 14 d’abril 2015 - Facultat de Comunicació Blanquerna (uRl)

a iniciativa de l’associació de mitjans d’informació i Comuni-cació, amiC, i de la Xarxa lluis Vives d’universitats, dimarts vinent, 14 d’abril, es duran a terme la Conferència interuniversi-tària sobre Periodisme de Proximitat i la Conferencia sobre Fu-

turs Periodistes. En ambdues hi participen pràcticament totes les facultats de Comunicació i/o Periodisme de les universitat de la Xarxa.

La conferència interuniversitària sobre periodisme de proximitat vol potenciar les relacions entre les institucions uni-versitàries de Catalunya, País Valencià, les illes Balears, Ca-talunya nord i andorra, per tal de crear un espai de treball que permeti coordinar la docència, la recerca i altres temes relacio-nats amb el periodisme de proximitat i dins d’aquest, de manera particular, la premsa i local en qualsevol dels seus vessants de difusió.

la conferència es farà amb caràcter anual i enguany girarà so-bre els següents eixos temàtics: Estructura empresarial i es-tructura acadèmica.

la conferencia acollirà docents, investigadors i estudiants de doctorat de les Facultats de Ciències de la Comunicació de les diferents universitats de la Xarxa Vives a tot el territori de parla catalana i a editors de l’amiC que representin diverses moda-litats de difusió de les notícies. actualment, la Xarxa Vives té associades 20 universitats i amiC agrupa 208 mitjans.

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



La conferència de futurs periodistes neix amb l’objectiu d’establir ponts entre els estudiants de 3r i 4t de periodisme del territori de parla catalana i els editors de premsa de proximitat, en paper i digital i gratuïta.

l’objectiu de la Conferencia és apropar-se a les noves genera-cions de joves lectors que, en un futur pròxim, treballaran i diri-giran els mitjans. davant la ingent quantitat de mitjans i suports, els editors de premsa de proximitat es plantegen modificar els enfocaments i les estratègies tradicionals per sobreviure. no-més escoltant als més joves és com s’aconseguirà millorar els productes informatius actuals, crear nous lectors de premsa i consolidar un nou model que s’adapti a les circumstàncies dels nous temps. És més, qui millor que els joves estudiants de pe-riodisme, que un dia poden treballar en els mitjans de proximitat -i alguns d’ells en tindran responsabilitats-, per a forjar el model de periodisme que pugui captar l’atenció dels joves dels nostres mitjans?

programa

Organització: Comissió d’Investigació i formació AMIC-Xarxa Vives. Joan Sabaté (Blanquerna-URL), Joan Francesc Fonde-

vila (UPF/UdG), Manuel López (UAB), Sergi Solà (UVIC), An-toni Ma Piqué (Consultor en desenvolupament de continguts), Sergi Cortiñas. director de Periodisme (UPF). Secretari, Pere Font i Grasa (AMIC)Coordinador de la Comissió: Estanis Alcover i Martí (AMIC)Enllaç amb la junta directiva d’AMIC: Antoni Reig i Malla, vice-president de l’AMIC

i. conferència interuniversitària sobre premsa de proximi-tatSeu: Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL)Professor coordinador: Joan Sabaté (URL)

9.00h. - iniciPresentació de la Conferència: doctor marçal Sintes, director del grau de Periodisme de la uRl; senyor alfons udina, pre-sident d’amiC; doctor Joan Viñas, vicepresident primer de la Xarxa Vives.Presentació acadèmica: senyor antoni Reig i malla, vicepresi-dent amiC

master class del doctor miquel de moragas: Comunicació de




proximitat. nous reptes a l’era digital.9,45h - inici Conferència Primer eix de treball: a) estructura empresarial – Coordinador: antoni ma Piqué, periodista. Consultor en desenvolupament de continguts i orga-nització sala de redacció.- Estat actual del periodisme de proximitat. Ús de les tecnolo-gies- Periodisme de proximitat: realitat fenomenal o fenomen nor-malitzat?- La investigació en comunicació sobre periodisme de proximitat

11,15h – pausa cafè

11,45h – Represa Segon eix de treball.b) estructura acadèmica – Professor coordinador: marçal Sin-tes (uRl)

- El periodisme de proximitat en els plans d’estudi de les llicen-ciatures- Els programes docents de Periodisme a les Universitats de la

Xarxa Vives i el periodisme de proximitat: experiències, plans de futur, estra-tègies- El periodisme de proximitat i les possibilitats d’inserció laboral

13.15h – Elaboració de les primeres conclusions de la Con-ferència interuniversitària. Professor coordinador: manel lópez (uaB)

Lectura de conclusions

14.00h. comiat de la conferència interuniversitària sobre premsa de proximitat.

dinaR a la mateixa Facultat, amb inscripció prèvia.

nota: Les primeres conclusions de la conferència es donaran a conèixer durant les activitats del Dia de la Premsa de Proxi-mitat, que es desenvoluparan a Palafrugell (Baix Empordà) el divendres dia 12 de juny.

ii. conferència de futurs periodistesSeu: Aulari de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL)




Professor coordinador: Joan Sabaté (URL)15.30h. – inici 2a Conferència

aula 1

taller sobre periodisme de proximitat i comunicació cor-porativa.Professor coordinador: Carmina Crusafont (uaB)

aula 2

taller sobre la dualitat periodista-empresari i l’entorn digi-tal.Professor coordinador: Joan Francesc Fondevila (uPF i udG)

17.15h – pausa cafè

17.45h – represa dels tallers

18.45h – agrupament dels alumnes dels dos tallers

19.00h - els alumnes dels dos tallers procediran a l’elaboració de les primeres conclusions.

Professor coordinador: manel lópez (uaB) Lectura de conclusions

20h. comiat

nota: Els editors i/o empresaris de mitjans de proximitat, i els periodistes que ho desitgin, poden inscriure’s gratuïtament per a assistir i participar en la Conferència Interuniversitària sobre mitjans de proximitat. La inscripció es tancarà a la 1 del migdia del dilluns, dia 13. Han d’enviar un correu electrònic amb el nom i cognoms dels assistents, i l’empresa o mitjà al qual pertanyen, a aquesta adreça electrònica: [email protected]




INFORMA-TE’N Awww.infoenergiaendesa.com

El primer servei d’informació i assessorament energètic amb què podràs controlar d’una manera eficient, racional i personalitzada el teu consum energètic.

CANVIA LA TEVA MANERA DE VEURE L’ENERGIA I COMENÇA A ESTALVIAR EN LA TEVA FACTURA

CONEIX PERSONALITZA COMPARA ESTALVIA

ENDESA PRESENTA

ACPG_188x122_S&S_Endesa_INFOENERGIA_MP_A_CAT.indd 1 09/04/15 12:35



el col·legi de periodistes fa una crida als ajuntaments perquè rebutgin els blocs electoralsPer Comunicació 21

El Col·legi de Periodistes de Catalunya celebra les iniciatives presentades en diversos ajuntaments catalans perquè els res-pectius mitjans públics puguin cobrir la campanya electoral del 24 de maig seguint criteris professionals sense cenyir-se als blocs electorals, i anima la resta a deixar treballar els periodis-tes “sense interferències”.

l’entitat recorda que fer-ho tan sols és una qüestió de voluntat política, ja que la doctrina de la Junta Electoral Central permet que no s’apliquin els blocs si hi ha un acord unànime de les for-ces polítiques que concorren en uns comicis, de manera que re-nuncien a presentar cap reclamació per la cobertura informativa.

Per això, el Col·legi reclama un “gest d’amplitud de mires i com-promís democràtic” a totes les formacions polítiques amb repre-sentació als municipis catalans, les anima a presentar i aprovar mocions als plens contra els blocs electorals, i demana que “res-pectin el seu compromís amb la ciutadania” si són reelegides.

exemple a seguirEl CPC considera “tot un exemple a seguir” els acords o mo-cions ja aprovades, així com les que es debatran els propers dies en alguns consistoris. “Fins ara, alguns mitjans locals de poblacions petites i mitjanes han demostrat que es pot fer infor-mació sobre la campanya electoral seguint criteris informatius i no polítics, una informació d’interès i de servei públic sense blocs electorals”, remarca en un comunicat.

Per al Col·legi de Periodistes, aquesta pràctica “s’ha de genera-litzar”, i assenyala que les municipals del 24 de maig han de ser

ACtuAlItAt/ D’AQuí I D’AllÀ



“l’oportunitat per anar endavant i no endarrere”, defugint uns blocs electorals que considera “una anomalia antidemocràtica del tot absurda”.

l’entitat recorda que, en motiu de les eleccions a andalusia, la JEC ha reconegut que “la proporcionalitat estricta no és sufi-cient per garantir una informació plural i ha obligat els mitjans públics a tenir en compte els ‘grups polítics representatius’”.

Segons el CPC, aquesta “és una prova més de la incongruència dels blocs, que només responen a la por dels partits a deixar la informació en mans dels professionals. un tic predemocràtic que s’ha de superar d’una vegada”.

el país només una delegació fora de madrid, la catalana

El diari El País tancarà les delegacions del País Valencià, an-dalusia, Galícia i País Basc, i només mantindrà la de Catalun-ya, que a l’octubre va estrenar edició digital en català. amb la mesura, ja comunicada als treballadors, Prisa es vol estalviar el cost de manteniment de les redaccions per tal de reduir des-

peses. Cal dir que Juan luis Cebrián no descarta la posada en marxa d’un nou ERO al diari El País, després de confirmar-se el tancament d’aquestes quatre delegacions.

així doncs, la informació d’aquests quatre territoris es cobrirà mitjançant corresponsals, tasca per a la qual només comptarà amb una part dels actuals treballadors de les delegacions. la resta s’hauran de recol·locar a la seu central de madrid o a les redaccions de mèxic i São Paulo.

Cal recordar que, l’octubre de 2012, El País ja va eliminar els suplements del País Valencià, andalusia, Galícia i País Basc, deixant només els de les edicions de madrid i Catalunya. un mes després, el diari executava un ERo per a 129 treballadors del conjunt de la plantilla. (de PR)

salvador cot, nou director d’elsingular.cat

El periodista Salvador Cot, (Terrassa 1965) assumeix, des d’ahir, dijous, la direcció d’ElSingular.cat, que comença una nova etapa en la qual es reforçarà la redacció, amb l’objectiu de




situar el mitjà entre els primers diaris digitals del país. aquest fet arriba després d’uns anys de constant creixement de lectors liderats per lluís Bou, que continuarà desenvolupant tasques de direcció amb el càrrec de director adjunt. ElSingular.cat va tancar el mes de març amb 448.793 usuaris únics i figura entre els deu primers digitals en català, segons el rànquing d’oJd.

Salvador Cot ha estat cinc anys al capdavant de nació digital, diari líder a Catalunya, i abans havia estat sotsdirector del diari avui i responsable de l’avui.cat. També ha treballat als serveis informatius de TV3, amb diverses etapes professionals a les delegacions de madrid, Bilbao i París. Cot col·labora a les ter-túlies d’actualitat de RaC1 i Catalunya Ràdio i és columnista setmanal a El Punt avui. (d’El Singular)

el tot sant cugat fa 30 anys

la publicació que farà 30 anys el proper mes d’octubre ho va celebrar ahir amb l’espectacle del Circ Raluy al Teatre-audito-ri de Sant Cugat acompan-yat dels seus lectors més fidels. La celebració que va comptar amb pallassos, malabaristes i acròbates va acabar amb la bufada d’espelmes. l’aniversari va comptar amb la presència del Secretari de mitjans de Comunicació de la Gene-

ralitat de Catalunya el Sr. Josep martí, i de l’alcaldessa de Sant Cugat, la Sra. mercè Conesa i Pagès. amb motiu del seu aniversari el ToT Sant Cugat publicarà a l’octubre un especial amb les experiències viscudes, vivències dels lectors en aquests 30 anys, entrevistes als anunciants més




antics entre d’altres. També ha posat en marxa un nou web amb més continguts, serveis i que dóna més opcions de participació als lectors. (de Redacció amiC)

La xarxa de periòdics Línia supera el mig milió d’exemplars

El mes de març, la xarxa de periòdics de proximitat línia van tenir una difusió total de 500.600 exem-plars, superant així per primer cop el mig milió. amb aquestes xifres, la xarxa línia es consolida com la capçalera gratuïta

no diària amb més difusió de Catalunya.

més concretament, les catorze edicions mensuals i la trimestral van registrar una difusió total de 314.350 exemplars; les cinc capçaleres quinzenals van distribuir-ne 150.250, mentre que la

setmanal va tenir una difusió de 36.000 exemplars acumulats.

la xarxa línia del Grup Comunicació 21 està auditada per oJd/PGd i les seves 21 capçaleres es distribueixen a Barcelona i la seva àrea metropolitana. (d’aEC)

Defuncions dels periodistes picornell i vinader

aquesta setmana ens han deixat el periodista i professor Bar-tomeu Picornell Yanes, als 52 anys, després d’una llarga i dura malaltia. Picornell, que escrivia al diari ara Balears, es va incor-porar al diari com a articulista i després va començar a coordi-nar l’edició digital.

El periodista Xavier Vinader ha mort a Barcelona a causa d’una pneumònia, segons confirma el Col·legi de Periodistes de Ca-talunya, del qual era col·legiat. Vinader (Sabadell, 1947) era un periodista expert en extrema dreta i crim organitzat i sempre ha destacat per la seva lluita per la llibertat d’expressió. (de Redacció amiC)




el país i el mundo preveuen que aquest any els seus digitals superin el 40% de la facturació publicitària Per Prprensa

El País i El mundo es pugen a la desesperada a la taula de sal-vació digital. les dues principals capçaleres per facturació pu-blicitària han registrat un pèssim començament de curs per als seus ingressos de publicitat en paper, els que en part han estat mitigats pel creixement digital. al gener els ingressos publici-

taris per internet van representar prop del 35% dels ingressos totals per aquest concepte, guanyant més de deu punts per-centuals en un any. l’objectiu ara és superar el 40% abans que acabi el semestre per poder dependre menys de l’agonitzant paper.

El gener ha començat molt malament per al paper, però molt bé per als digitals. l’últim informe aEdE deloitte de gener va indicar que la publicitat es va desplomar per a les edicions de paper d’El País (-17%) i El mundo (-18%), mentre que a les seves edicions digitals el creixement va ser del 13% i del 2%, respectivament.

En el cas d’El País els ingressos en paper van ser de 3,2 mi-lions d’euros mentre que els de digital van ser de 1,6 milions. això vol dir que el pes digital al gener va ser del 34%, gairebé deu punts per sobre les dades de fa un any. a El mundo la factu-ració va ser de 2,3 milions i 1,3 milions, respectivament, el que deixa el percentatge digital en el 36%, també gairebé deu punts per sobre el repartiment del pastís total de l’any passat.

les xifres han estat rebudes amb cautela pels diaris ja que es produeixen bàsicament per la caiguda en paper, però donen

COMuNICACIÓ DIGItAl



cert aire d’optimisme ja que els permet començar a deslligar-se de la forta dependència que històricament han tingut de les seves edicions impreses. Per això, l’objectiu és que almenys en aquest semestre se superi el 40% del pes de la inversió digital en el total dels ingressos publicitaris.

l’aposta digital dels diaris comença a tenir sentit ja que per primera vegada els planificadors comencen a veure els seus suports digitals com la primera opció publicitària i no com un complement de l’oferta en paper. Fins i tot els més optimistes creuen que aquest any podria marcar el punt d’inflexió per a què el digital superi per primera vegada en la seva història al paper, cosa que ja passa en diaris com marca, aS o El Eco-nomista.

Digitalització dels grups de comunicació: una europa de dues velocitats

Quan s’observa la llista dels grups de comunicació europeus, ordenats segons el percentatge dels seus ingressos digitals

respecte als totals de 2014 es pot observar com es va confi-gurant, també en aquest àmbit, una Europa de dues velocitats.

d’una banda es troben grups com axel Springer, daily mail GT, Schibsted o Guardian, ubicats en països que, o bé són més potents econòmicament (com alemanya o el Regne unit) o bé tenen una alta penetració d’internet (cas de noruega). Es tracta de grups de comunicació els ingressos digitals ja superen el 33% de la seva facturació global i als que probablement caldria afegir Financial Times, The Economist o Burda media, però que o bé no han especificat els seus ingressos digitals de 2014 (cas del segon ) o que encara no han fet públics els seus comptes (com els altres dos). En una zona intermèdia, es troben grups com el finlandès Sa-noma i el francès les Echos, els ingressos digitals se situen entre el 20% i el 30% i que mostren un significatiu ritme de creixement, com és el cas del diari econòmic francès.

En un tercer pla, ja se situen els grups el percentatge d’ingressos digitals se situa per sota del 15% i que, en termes generals, po-den situar-se (encara que no en tots els casos) al Sud d’Europa, en mercats menys potents i en els quals la penetració d’internet




és menor. En aquesta situació es troben els grups espanyols: unitat Editorial, Prisa i Vocento.

a la vista de les dades incloses en la taula cal destacar el fet que una elevada facturació -i, teòricament, una major disponi-bilitat de recursos no implica majors percentatges d’ingressos digitals, com mostra el cas de Guardian media Group o les Echos.

Per elaborar la taula s’han utilitzat, sobretot, les comunicacions de resultats de l’exercici 2014 de les companyies i les seves memòries anuals. En alguns casos, per tractar-se de grups diversificats, una part dels ingressos digitals no procedeix de les seves activitats en el sector dels mitjans de comunicació sinó en sectors annexos, com l’edició de llibres o els sistemes d’ensenyament (cas, per exemple, dels grups Sanoma i Prisa). (de digimedios)




La que ens ve a sobre: els set inesperats desafiaments de la premsa digital

Quan semblava que la premsa digital havia superat un desafia-ment, ara en vénen un munt de cop.

aquests són els nous reptes de la premsa digital.

1. El telèfon intel·ligent ha desplaçat al portàtil i l’ordinador de sobre-taula: com aconseguir que la publicitat sigui eficient en una minipan-talla? És que algú mira la publicitat en un mòbil? de què viurem?

2. El proper trastet es diu iWatch, és a dir, el rellotge intel·ligent connectat a internet: com fer continguts per a aquests rellot-ges? la gent es llegirà un reportatge que tingui més de cent línies? Cinquanta? Vint?

3. En les xarxes socials es consumeixen cada vegada més ví-deos: què passarà amb els reporters que només saben escriure històries? Caldrà ensenyar-los a gravar vídeos amb el seu mòbil?

4. Hi ha tal sobreabundància de notícies que la moda ara és no posar enllaços (com fa The Economist) per donar la impressió que en un moment s’ha d’acabar la lectura: no canvia això tot el que ens havien dit fins ara sobre enllaços ?

5. Seguint amb la sobreabundància, el lector necessita gent que li resumeixi els temes: per ventura en el futur els periodis-tes faran resums que trigaran a llegir-se 10 segons com The Skimm? Seran capaços els periodistes de resumir el conflicte palestí-israelià en 20 segons?

6. Cada vegada la gent entra als articles directament per Twitter o Facebook: serà la fi de les portades digitals amb dissenys bonics? És que importen alguna cosa les portades?




7. una de les plataformes més utilitzades ara per comunicar-se és Whatsapp: caldrà escriure articles per Whatsapp? Caldrà enviar missatges a Whatsapp?

Completem aquests sotracs amb més humor, més rapidesa, més imatge: el que està passant en el periodisme digital. Cli-QuEu aQuÍ (de la información)

La revolució digital centra la setmana de la comunicació del col·legi de publicitaris

del 13 al 16 d’abril, Bar-celona activa acull la Set-mana de la Comunicació, organitzada pel Col·legi de Publicitaris i Rela-cions Públiques de Ca-talunya. l’esdeveniment s’estructura en quatre sessions temàtiques per

reflexionar sobre les claus de la gestió de la comunicació da-

vant la ‘revolució digital’. les quatre sessions, que tindran lloc de 19 a 20.30 h, són:

Jornada relacions públiques (dilluns 13): nou repte en la co-municació corporativa: la irrupció de la immediatesa informativa davant de la consolidació dels mitjans de comunicació digitals, amb marc Puig, director de comunicació de l’ajuntament de Barcelona; Juan García, editor d’Economia digital, i ana Fer-nández, assessora de Comunicació Corporativa.

Jornada publicitat (dimarts 14): la nova era de la publicitat. de l’storytelling al branded content, amb alex martínez, director general creatiu de l’agència J. Walter Thompson; i Eduard Fa-rrán, director creatiu executiu de l’agència Stragonoff i primer doctor en Storytelling d’Espanya.

Jornada planificació de mitjans (dimecres 15): implicacions que ha suposat la digitalització en el model de relació entre els mitjans i els consumidors, amb david lahoz, cap de digital a Carat Barcelona; luis meseguer, director de Clear Channel a Catalunya; Àlex marquina, director comercial de mitjans digitals de la CCma, i Enric Sierra, subdirector de l’edició digital de la Vanguardia.


http://blogs.lainformacion.com/zoomboomcrash/2015/01/02/mas-humor-mas-rapido-mas-imagen-lo-que-esta-pasando-en-el-periodismo-digital/

http://blogs.lainformacion.com/zoomboomcrash/2015/01/02/mas-humor-mas-rapido-mas-imagen-lo-que-esta-pasando-en-el-periodismo-digital/



Jornada digital (dijous 16): oportunitats i amenaces de la nova publicitat social (publicitat a les xarxes socials: Facebook, Twit-ter, linkedin, Youtube..), amb marc Elena, CEo d’adsmurai; Víctor Puig, soci director de Zinkdo, i Sergi Garcia, social media strategist al grup lewis PR.

Els lectors d’El Butlletí d’amiC ja es poden inscriure al web de Barcelona activa. Per a més informació, trucar al Col·legi de Publicitaris al tel. 93 451 30 69 (d’aEC)

reserven canals tDt a barcelona, Granollers i vilanova

El Govern va aprovar, en compliment d’una sentència judicial del Tribunal Suprem, un acord que determina els programes de TdT que es reserven per a la gestió directa dels ajuntaments, tal com preveu la llei espanyola de televisió local per a ones terrestre. En concret, l’Executiu reserva un programa en 20 dels 24 canals múltiples planificats a Catalunya i dos a les demarca-cions territorials de Barcelona, Granollers, i Vilanova i la Geltrú. En total, Catalunya té 21 demarcacions territorials i 24 canals múltiples, amb quatre programes cadascun, com estableix el

Pla tècnic estatal de la televisió digital local, aprovat pel Reial decret espanyol de 2004. (d’aCn)

el periodisme rupturista de vice news, ara en espanyol i des de bcn

Vice segueix la seva expansió i des de dimecres compta amb un canal de notícies en espanyol pensat per al mercat global, incloent-hi el cobejat sector d’hispanoparlants dels Estats units. El projecte s’impulsa des de les redaccions que el grup mediàtic té a Barcelona, mèxic i Colòmbia. i, com la resta de continguts que s’emeten sota la marca Vice, s’orienten a un públic jove -o que vol sentir-s’hi-, la qual cosa s’expressa amb una posada en escena calenta: llenguatge directe, informació des de primera línia, si pot ser amb el reporter immers en l’acció, temàtiques compromeses i/o efectistes i adhesió absoluta al lema “no bull-shit”.

El nou canal de notícies no busca tant la immediatesa com l’aprofundiment. Pel que fa als temes, algunes de les prioritats són els conflictes internacionals, l’auge de l’extremisme a Eu-ropa o la immigració. ¿intentem no ser partícips de res, per




mantenir la independència, però al mateix temps prenem partit en tots els afers, com fem amb el medi ambient”, explica Plan-dolit. (d’ara)

a punt la sortida del nou diari digital sabemos

Sabemos, el nou digital im-pulsat per Javier Gimeno i dirigit per miguel Ángel uriondo, tanca els últims se-rrells per sortir al carrer en la seva versió beta a mitjans d’abril. El diari digital gene-ralista neix amb una redac-ció d’unes quinze persones i com una ‘startup’ periodís-tica per ‘explicar històries que es vulguin compartir’. El projecte compta amb periodistes de llarga experiència com el mateix uriondo, ana Tudela, david Page i José luis lorente.

El diari neix com una ‘startup’ periodística que reuneix el capital de diversos inversors propers a Gimeno (un personatge amb una llarga experiència en el món dels mitjans després de ser conseller-director general de antena 3 Ràdio, president execu-tiu de onda Cero i director general de Zeta audiovisual). Quant al seu finançament no serà de pagament com les actuals ten-dències pel que viurà de la publicitat, la qual intentaran poten-ciar proposant noves iniciatives als anunciants centrades en el “branded content”.

Linkedin compra refresh.io, per fer-se més “intel·ligent”Refresh.io és un web, amb aplicació ioS, que obté informació de l’activitat dels nostres contactes per donar-nos formes de “tren-car el gel” en les nostres reunions. l’objectiu és senzill: abans de reunir-nos amb algú, consultem l’aplicació per veure el que ens recomana, obtenint consells com “llegeix l’últim post que ha escrit al seu bloc” o “recorda que és un fan del Reial madrid”. És un pro-jecte amb tres anys de vida que presumeix de ser prou intel·ligent com per crear un context abans que passi l’esdeveniment, i això és una cosa que una xarxa com Linkedin pot aprofitar molt.




ara Refresh.io forma part de linked, i els seus 15 treballadors formaran part de la seva plantilla. no se sap la quantitat que ha pagat, però ja que Refresh va rebre més de 10 milions de dòlars d’inversió fa poc, segons veiem a TC, suposem que la quantitat és molt més gran. linkedin podria integrar aquesta tecnologia de moltes maneres, però encara no ha especificat els detalls. al blog de refresh indiquen que tancaran la plataforma el dia 15 d’abril, i que no permeten el registre de nous usuaris, de mane-ra que si volem veure-ho en funcionament, haurem d’esperar a que s’integri amb linkedin. (d’aEC)




els mitjans impresos seran els únics que caiguin en inversió publicitària, vaticina Zenith vigíaPer Prmarketing

El panell de Zenith Vigía preveu un creixement d’inversió publi-citària en mitjans convencionals del 4,1% per al 2015. Els únics mitjans que registrarien caigudes serien els impresos. d’acord amb els últims resultats de infoadex, pertanyents a 2014, conti-nuaran minvant diaris (1,6%) i suplements (3,1%). Però, a més, dins d’aquesta categoria cauria un 1,8% la inversió publicitària en revistes, que segons infoadex es va trobar l’any passat a +0,1%.

després del creixement en mitjans convencionals del 6,4% re-gistrat l’any passat, segons infoadex, Zenith Vigía apunta a un augment de menor grau, amb una previsió del 4,1%. no obstant això, l’informe indica que l’estimació encara podria millorar (fins a situar-se en l’entorn del 8% de creixement) si, com assenya-len les últimes previsions macroeconòmiques, el creixement del PiB s’acosta al 3%.

mòbils (+11,7%), televisió (+6,1% generalista, +6,7% de paga-ment) i internet (+6,6%) creixeran per sobre de la mitjana del mercat. Cinema (+3,2 %), exterior (+2,7%) i ràdio (+2%) creixeran

PuBlICItAt I MÀRQuEtING



també, encara que menys que la mitjana. diaris, Revistes i Suple-ments perdran inversió, si bé el ritme de caiguda s’ha alentit.

inversió en blocs, xarxes socials i vídeo a internet la inversió en blocs podria arribar aquest any als 12,8 milions d’euros, una mica més d’un 10% per sobre de la xifra estimada com a tancament per al 2014. les xarxes socials podrien captar aquest any 47,2 milions d’euros, que suposen un creixement d’una mica més del 10% respecte a la xifra estimada com a tancament per al 2014.

la inversió en vídeo a internet es podria situar aquest any en 52.700.000 d’euros, que es tradueixen en un creixement proper al 20% respecte a la xifra estimada com a tancament per al 2014.

inversió en publicitat exterior dinàmica i en apps S’espera que la inversió en publicitat exterior dinàmica (digital sig-nage) abasti aquest any els 15,3 milions d’euros, més d’un 15% per sobre de la xifra estimada com a tancament per a l’any passat.

la inversió en producció per a mòbils (desenvolupament de sites i aplicacions) podria arribar aquest any als 28,6 milions d’euros i un creixement proper al 9% respecte a la xifra manejada en 2014.

inversió en àudio en líniaCada vegada es generalitza més l’àudio en línia, segons Zenith Vigía, que ja comença a ser una opció també per a la inversió publicitària. En opinió d’aquests panelistes suposa el 5,3% de la inversió total en línia. Fins i tot podria créixer lleugerament aquesta participació al llarg d’aquest any.

La inversió publicitària mundial creixerà un 4,4% el 2015, segons Zenithoptimedia

d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació

la inversió pu-blicitària mun-dial creixerà un 4,4% el 2015, fins als 544.000 milions de dòlars, segons les previsions de Zenithopti-

media. En 2016, i gràcies a esdeveniments com els Jocs olím-




pics d’Estiu i les eleccions presidencials dels Estats units, el creixement augmentarà fins al 5,3%. Pel que fa a 2017, el crei-xement serà del 4,8%.

En relació a les dades de 2015 i 2016, Zenithoptimedia ha re-duït les seves previsions de creixement de la inversió en 0,5 i 0,3 punts percentuals, respectivament, per la recessió creixent a Rússia, ucraïna i Bielorússia i la desacceleració del creixe-ment a la Xina.

la categoria publicitària amb un creixement més ràpid és el vídeo en línia. aquesta realitat es deu a l’explosió del consum de vídeos a través del mòbil i a la proliferació de dispositius connectats a internet, com els televisors intel·ligents o les con-soles de videojocs. Segons Zenithoptimedia, el vídeo online va créixer a nivell mundial un 34% el 2014 i pronostica un creixe-ment mitjà del 29% anual, arribant als 23.300 milions de dòlars en 2017.

l’estudi també anuncia una recuperació a l’Eurozona. malgrat els dubtes existents sobre Grècia, la recuperació de la inver-sió publicitària de l’Eurozona continua, doncs, per bon camí. després contreure’s un 5,2% el 2012 i un 2,5% el 2013, 2014

va tancar amb un creixement del 1,5%. Per Zenithoptimedia el creixement continuarà millorant, encara que de manera molt gradual: de l’1,6% el 2015 al 1,9% el 2017.

Els lectors d’El Butlletí tenen accés al resum executiu amb les previsions de Zenithoptimedia. només cal CliCaR aQuÍ

cada vegada més s’inverteix en publicitat digitalEl mercat britànic es convertirà aquest any en el primer del món en què la meitat del total de la inversió publicitària es realitzarà en mitjans digitals, segons les previsions que acaba de publicar emarketer. El 2015, el 50% dels 16.261.000 de lliures que es preveu que inverteixin els anunciants en el mercat del Regne unit aniran a parar a suports digitals, inclosos els dispositius mòbils, que captaran ja un 20,1% del total de la inversió (i el 40,2% de la inversió digital). Els mitjans digitals es consolidaran així com el primer suport de la publicitat al Regne unit.

la televisió serà el segon suport i es portarà el 24,9% de la inversió publicitària, una mica menys que el 25,5% de 2014. Els


http://www.amic.media/media/files/file_352_777.pdf



diaris seran el tercer suport amb l’12,2% del total, tot i que tam-bé perdent quota de mercat respecte a 2014, quan van repre-sentar el 13,4% del total de la inversió. En qualsevol cas, tant la televisió com els diaris veuran augmentar la inversió absoluta, ja que l’estudi preveu per al 2015 un creixement del 6% del conjunt de la despesa publicitària al Regne unit.

percentatge d’inversió publicitària en mitjans digitals res-pecte al total – 2015

Per països, els mercats en els quals els mitjans digitals estan més a prop d’aconseguir també el 50% de la inversió publicitària total són noruega (45% previst per al 2015) i la Xina (43,6%). les previsions de l’estudir indiquen que el mercat publicitària britànic serà el més digital del món fins a l’any 2018, quan serà superat per la Xina. En el cas espanyol, la inversió en mitjans digitals representarà aquest any el 20,3% del total, després del 19,2% de 2014. El gràfic anterior mostrs el rànquing de països amb un percentatge més gran d’inversió publicitària en mitjans digitals. (d’emarketer)

Hearst admet que la indústria de les revistes té molta feina per canviar la percepció dels anunciants la indústria de les revistes té un “enorme problema de percep-ció” quan es tracta d’articular el valor del seu canal als clients que està demostrant ser una feinada per canviar, segons la di-rectora comercial del grup editorial Hearst uK, Ella dolphin.

En la seva intervenció a l’advertising Week Europa de fa uns dies a londres (una event semblant a una setmana de la pu-




blicitat, juntament amb executius de Canal 4, Ràdio mundial i notícies del Regne unit, dolphin van admetre que dins els mitjans de comunicació l’editor és en part culpable de la minsa comprensió al voltant de la influència del mitjà revista en l’espai mediàtic fragmentat d’avui, però va atribuir-ho a el canvi de pa-radigma que viu el món editorial en els darrers anys.

“Tenim un gran proble-ma de percepció i m’ho fico al cap, perquè no-saltres, els editors, en tenim part de la culpa”, va dir. “En els últims quatre o cinc anys de transició em pensat més en el motor que en la carrosseria, i així

no acoblem un vehicle.” “El treball que hem de fer inclou la mi-llora de les qualificacions dels periodistes per interpretar les da-des i les anàlisi i formar els executius de vendes en capacitació per operar a través de múltiples plataformes.” En opinió de la director comercial, s’ha perdut molt de temps, “així que entenc que les agències hagin deixat de costat a les revistes”.

En programàtica abba newbury, director d’estratègia de notí-cies del Regne unit, va dir que la indústria en el seu conjunt està gastant massa temps centrant-se en programàtiques dels mitjans de comunicació tradicionals, com la televisió, infrava-lorant de publicitat a les revistes, que tenen la capacitat d’oferir tant i tant al públic i en el context precís”.

a principis d’aquest mes Hearst magazines va llançar una nova agència de màrqueting, anomenada magnètica, per ajudar els anunciants a obtenir el millor rendiment d’un mitjà de comunicació tan rellevant com les revistes. (de Thedrum marqueting modern)

L’AEA presenta les fites de la publicitat espanyola

Es tracta del llibre del 50è aniversari de l’associació Espan-yola d’anunciants (aEa), que representa el 70% de la inversió publicitària en televisió i més del 50% de la resta de mitjans a Espanya. l’aEa ha produït “una història de la publicitat i el con-sumidor a Espanya” i el vídeo: “50 anys no són res. o sí?”. El llibre, escrit pel doctor i professor de publicitat Fernando mon-tañés, compta amb una part interactiva mitjançant l’accés, amb




un codi Bidi, a una selecció de “50 espots en 50 anys” realitza-da en col·laboració amb www.lahistoriadelapublicidad.com

El llibre repassa aques-tes cinc dècades comp-tant l’evolució de les necessitats de consum i tipus de consumidor amb la resposta que, en paral·lel, es va produint per la publicitat. Fins a la dècada dels 60 els espanyols encara pa-tien les restriccions de la postguerra, el 1960 les llars destinaven més del

80% de la despesa a les necessitats bàsiques, amb el 53,8% a alimentació, concepte que en l’actualitat no supera el 16 %, sent la major inversió la dedicada a habitatge, aigua, electricitat i combustibles.Segons l’autor estem davant d’un consum radicalment diferent. Si en els 60 es van anar introduint els electrodomèstics i la televisió, en els 70 i 80 es va començar a tenir més accés als

automòbils, la televisió en color, el vídeo i molts altres béns i serveis. la informàtica i les noves tecnologies es van anar es-tenent en els 90, juntament amb el turisme cap a destinacions exòtiques propiciats pels vols de baix preu. i ja en el segle ac-tual, vivim l’explosió de la telefonia mòbil i la digitalització. de l’1% de les cases que tenien televisor en els 60, hem passat al 74,4% amb connexió a internet a 2014. i més de la meitat dels espanyols, el 51,1%, participa a les xarxes socials, on la figura del youtube ja compta en alguns casos amb fins a més de 10 milions de subscriptors al seu canal.

Els lectors d’El Butlletí poden visionar l’explicació de l’autor del llibre CliCanT aQuÍ (de Programa Publicidad)

Google cada vegada més a prop dels mitjans de proximitat

Google vol portar la seva estratègia publicitària a la televisió. Si a internet rebem publicitat en funció de quin tipus de recerques hàgim realitzat prèviament, a la televisió podem visualitzar sol aquells anuncis que, segons el tipus de programació i publicitat que consumim, estiguin relacionades amb els nostres gustos i in-


http://www.youtube.com/watch?v=_VP0uMZZeA8&feature=player_embedded (de Programa Publicidad)



teressos. El gegant nord-americà ha començat a realitzar segui-ments d’anuncis publicitaris que s’emeten per televisió a Kansas, on està disponible el seu servei d’internet i televisió Google Fiber.

Google pretén conèixer els interessos dels telespectadors i redirigir-los només aquella publicitat que pugui interessar-los. Per aconseguir-ho, la companyia registrarà tots els programes i anuncis que consumeixen els usuaris, de la mateixa manera que passa a la xarxa amb adSense. Sembla, doncs que Google cada vegada és més a prop dels mitjans de proximitat, però com a competència. Els anunciants locals només pagarien per aquells anuncis que hagin estat vistos i a un preu molt menor que a les cadenes tradicionals. a més, la marca pot decidir el nombre de vegades que es mostra cada anunci i orientar les seves campanyes als usuaris de determinades àrees geogràfi-ques, que rebran la publicitat en temps real. (de Tic-beat)

12 mitjans digitals porten la campanya de promoció de la temporada de neu a Lleida

Cinc mitjans digitals del País Valencià i set mitjans digitals de les illes Balears han portat els darrers mesos el baner de la

campanya “on la neu és més que neu” de les pistes d’esquí de lleida. (de Redacció amiC)

tous llança la seva nova campanya de publicitat

Tous llança la seva segona campanya de Tender Stories nº2 per comunicar la nova col·lecció primavera/estiu al costat d’una campanya tàctica per al dia de la mare. En aquesta ocasió, la història que envolta Estendre Stories nº2 està centrada en la realitat d’una família que només es pot veure durant 15 minuts al dia. la peça ens mostra com la família converteix una situa-ció adversa i rutinària en un moment tendre i especial cada dia. una història d’amor que lluita contra les barreres del temps.

En aquesta ocasió també s’ha desenvolupat una campanya gràfica que estarà present en pàgines de revistes i exterior, i que ha estat realitzada pel reconegut fotògraf nacho alegre (motif management) en la qual podem veure retratada la complicitat de la família en una línia de retrats propers i espontanis que ajuden a presentar aquesta nova col·lecció. (d’El Publicista)




publicis comença a treballar per a la xarxa de tallers motrio

Publicis Comunicación España comença a treballar per a la Xar-xa de Tallers motrio i crea la seva primera campanya per a la marca, una firma que ofereix tot tipus de serveis per automobilis-tes i que té com a objectiu cobrir les necessitats d’un client cada dia més exigent pel que fa al cura del seu vehicle es refereix.

Tallers motrio compta amb més de 100 tallers a Espanya distri-buïts per tot el territori de l’estat i més de 1.200 a nivell europeu i un equip professional altament qualificat que presta serveis que van des de revisions periòdiques del vehicle per canvi de pneumàtics, fins pintura i carrosseria; sempre a través d’un as-sessorament personalitzat d’acord a les necessitats de cada client i una reparació de qualitat, segons la publicitat. (de Perió-dico Publicidad)

tercera edició d’obert al futur, a GràciaCinc mitjans de premsa gratuïta de l’associació amiC han por-tat durant el mes de març la campanya de l’ajuntament de Bar-

celona al barri de Gràcia “obert al futur”, un programa de suport al comerç local. (de Redacció amiC)




instapaper et permet ara llegir ràpidament qualsevol articlePer Fayerwayer

Els problemes per poder connectar-se en llargues lectures no són noves, alguns estudis la relacionen amb la gran quantitat d’informació que ara estem consumint de forma compactada en diferents formats. Ja poden ser articles resumits o tweets, fins i tot fotografies que expliquen una història o fins els vídeos a YouTube on els presentadors per alguna raó cada vegada parlen més ràpid a la recerca que no perdis l’interès. Però hi ha un problema de concentració que la manera de lectura ràpida pot ajudar.

instapaper acaba de fer una important actualització a les seves aplicacions i versió web que inclou lectura ràpida. Per si no saps el que és, es basa en el principi de mostrar un text paraula a paraula però en un curt espai de temps, inferior a mig segon, et permet llegir llargs textos en molt menys temps.

aquest és un exemple de com és la lectura ràpida. Cliqueu aquí

les paraules passen molt ràpid, sembla que no dóna temps a llegir-les però si et concentres en el text, t’adonaràs que podràs llegir llargs articles estalviant força temps.

un gran article d’unes 7.000 paraules que podries trigar en lle-gir-lo una mitja hora, però també ets capaç de fer-ho en la mei-tat de temps, sempre que la velocitat sigui mitjana. instapaper permet ajustar la velocitat de les paraules, des d’una velocitat més lenta per acostumar-te a aquesta forma de lectura o una més ràpida per als més perspicaços, aconseguint que siguis ca-paç de llegir fins a 1.800 paraules per minut. (Mira el vídeo aquí) aquesta nova funció d’instapaper és present a la seva web i en la seva aplicació per iOS, però per ara encara no han confirmat si també arribarà per android, tot i que és d’esperar que ho facin.

NOVES EINES

http://static.betazeta.com/www.fayerwayer.com/up/2015/03/lectura-rapida-mc.gif

http://http://static.betazeta.com/www.fayerwayer.com/up/2015/03/lectura-rapida-mc.gif

http://vimeo.com/123228601



i ha una raó per la qual s’ha fet popular tan ràpidament. És molt senzill i pràctic d’utilitzar, però complet a la vegada. un cop hagis creat un compte i siguis a dins, hauràs d’obtenir el boo-kmarklet per començar a utilitzar instapaper. després d’afegir alguns articles a instapaper, visita unread, que és la pàgina per veure tots els seus articles. Es donarà compte que estigui per files: no llegit, Broswe (més popular), Classificació i Arxiu. Ca-racterístiques: mobile app, android i ioS; bookmarklet; inclou una versió de només text; funciona amb Kindle (enviar sense fils automàtic) p enviar des del correu electrònic.

bing comença a preocupar Googleles últimes dades de comScore, corresponents al passat mes de febrer, han fet saltar les alarmes. l’esforç de microsoft per ressuscitar el seu propi cercador està donant els seus fruits i Bing podria estar arribant a més del 30% de les recerques web totals dels Estats units.

la reconversió de Bing en “cercador integral” sembla haver convençut a 3 de cada 10 internautes al país de les oportu-nitats, on assoleix el 19,8% del total gràcies, en part, al seu portal mSn. Si a això li sumem el servei de Yahoo! (12,8), el

qual ofereix des de fa diversos anys, el cercador de microsoft ja arribaria a més del 30% de les recerques webs. l’esforç que microsoft ha dedicat al seu cercador està donant els seus fruits rere una clara aposta per la integració transversal en tots els seus dispositius, plataformes i serveis.

El responsable d’aplicacions i Serveis de Windows a Espanya, Carlos de la Fuente, va insistir durant 2014 que el gir de Bing pretén que “l’usuari no hagi d’interrompre l’activitat que estigui realitzant ni fer gaires passes per assolir les dades que neces-sita”. El que microsoft intenta és que la recerca vagi més enllà, ja que, segons de la Fuente, “el 90% dels usuaris que fan una

NOVES EINES



recerca no la duen a terme pel desig de conèixer, sinó perquè necessiten aquesta informació per a una finalitat concreta”. Per això, quan es busca informació sobre un país en concret, Bing permet, a cop de clic, reservar un vol, estar al corrent del clima o conèixer els llocs de més interès.

Tot i que la quota de mercat oficial no ha estat revelada per microsoft, de la Fuente també reconeix que és “evident que la posició a Espanya encara és lluny” de la meta marcada per la companyia. En la majoria d’estats europeus Google monopolit-za les recerques, sent Espanya un paradigma quant a percen-tatges d’usabilitat, arribant a superar el 98%. (de media-tics)

Youtube s’obre a publicar vídeos 4K a 60fps

YouTube comença a mostrar vídeos amb resolució 4K i una ve-locitat de 60fps (quadres per segon), d’acord amb Tech Crunch. Per ara, són molt pocs els vídeos que mostren aquesta velocitat i resolució, així que no esperis que els teus vídeos favorits ja

tinguin aquesta opció de reproducció. Tot just fa uns mesos que YouTube ha afegit el suport per a la reproducció de vídeos amb velocitat de 60fps, però per a resolucions més baixes.

Els vídeos en 4K i 60fps són una meravella per a la visió, però, els monitors o pantalles amb el suport per a aquesta resolució encara són escassos. així mateix, les càmeres capaces de gra-var en aquesta resolució encara són molt escasses i a un preu molt per sobre de la majoria de càmeres convencionals i fins i tot de càmeres professionals.

NOVES EINES



Per reproduir un vídeo en aquesta resolució, es necessita un monitor que suporti 3,840x, 2,160 i, per descomptat, una con-nexió a internet de bona velocitat, ja que els vídeos amb aques-ta resolució demanen bastant ample de banda. Podeu tenir ac-cés a alguns clips amb 4k CliCanT aQuÍ

vídeos en 360 grausd’altra banda, i des d’aquest mes, Youtube dona suport als vídeos en 360 graus. Podem pujar i veure vídeos esfèrics de 360 graus en la versió de YouTube per Chrome (en ordinadors de sobretaula) i en l’aplicació per android, encara que expliquen que abans de pu-jar un arxiu d’aquest tipus caldrà modificar amb una seqüència de comandaments Python. aquí teniu les ordres en zip, sent neces-sari tenir Python instal·lat a l’ordinador, CliQuEu aQuÍ de mo-ment el sistema és compatible amb les càmeres Giroptic 360cam, iC Reial Tech allie, Kodak SP360 i Ricoh Theta. (de c/net)

nuzzel recomana notícies basant-se en el que es comparteix a les xarxes socials

nuzzel és una eina que recomana la lectura de notícies basant-se en el que els usuaris comparteixen les en xarxes socials

amb els amics. El seu fundador és Jonathan abrams, creador de Friendster, la que alguns consideren la primera xarxa social com les entenem avui en dia.

Per poder nuzzel, els usuaris no han de fer res més que iniciar sessió amb perfil de Twitter o Facebook, o tots dos. D’aquesta manera, els perfils són rastrejats per un sistema algorítmic que reconeix els fluxos d’activitat dels usuaris per destacar les notí-cies o articles que han estat compartits o recomanats a través d’aquestes xarxes. l’algorisme es basa en altres marques se-màntiques per recomanar notícies que puguin ser interessants a l’usuari, encara que no hagin estat recomanacions directes.

Els articles es poden filtrar cronològicament o per la quantitat d’amics que les han compartit, assenyalant cada notícia amb

NOVES EINES

http://www.youtube.com/watch?v=-iSFM-T-F_0

http://github.com/google/spatial-media



els tuits relacionats. Si bé existeixen eines semblants, el que caracteritza nuzzel -i que defensa el seu creador i de moment únic gestor- és la simplicitat, poder navegar ràpid, veure clara-ment els titulars i la font de la recomanació.

l’altre tret, el seu caràcter social, ve donat per la quantitat d’informació que es maneja avui dia, impensable abans de l’era internet i necessàriament gestionable en aquesta era de les xarxes socials, del compartir i les recomanacions. Els lectors d’El Butlletí poden conèixer nuzzel CliCanT aQuÍ

upclose, eina per emetre vídeos en directe en streaming per Facebook i twitwer upclose és l’eina per emetre vídeos en directe en streaming per a la teva comunitat de Facebook i Twitwer a través de smartphones o ordinador que permet interactuar en directe a través d’un xat exclusiu. El vídeo ja és el contingut principal de consum a internet i es preveu que el 2019 suposarà més del 69% del material compartit a través del mòbil. a més, upclo-se està directament connectada amb Twitter i Facebook el que

converteix aquesta eina en un element encara més social, un tema molt d’actualitat després que Twitter hagi adquirit Perisco-pe. upclose, ja està disponible per android, ioS i web i emet en directe per a la teva comunitat de Facebook i Twitter.

upclose www.upclose.me és una plataforma web i mòbil que permet a les marques i els usuaris emetre vídeo en directe des de qualsevol lloc i en qualsevol moment utilitzant només el mò-bil o l’ordinador mentre que interactuen amb els seus seguidors a través de un xat exclusiu. upclose és una senzilla via perquè les marques connectin amb un sol clic i interactuïn d’una mane-ra real, natural i sense filtres amb el seu target. A més, aquesta eina multiplataforma connecta directament amb els perfils de Facebook i Twitter, el que la converteix en un element encara

NOVES EINES

http://nuzzel.com/

http://www.upclose.me



més social, i al no tenir delay en l’emissió, permet una inte-racció real i immediata. El desenvolupament d’aquesta start-up porta la firma d’un equip d’espanyols en els quals han confiat inversors locals i americans com Telefónica, Kibo o Betaworks. amb upclose podem connectar i conversar d’una manera real, directa i natural amb la nostra comunitat. Podeu trobar més in-formació CliCanT aQuÍ (de noticias de la Ciencia)

NOVES EINES

http://noticiasdelaciencia.com/not/13283/upclose-nueva-aplicacion-de-emision-de-video-en-directo/



amic crea el premi de recerca en model de negoci per a periodisme de proximitat, premi banc sabadell

l’associació de mitjans d’informació i Comunicació, amiC, en col·laboració amb la Xarxa Vives d’universitats, anuncia la con-vocatòria d’un premi de recerca en nous models de negoci per a empreses de Periodisme de Proximitat, amb el patrocini de Banc Sabadell, dirigit a docents, investigadors i estudiants de doctorat de les Facultats de Ciències de la Comunicació dels territoris de parla catalana, destinat a abordar qualsevol qüestió

relacionada amb els models de negoci de les empreses cata-lanes de mitjans de proximitat en tots els seus vessants, però sempre amb la inclusió dels mitjans digitals i la premsa de proxi-mitat, gratuïta o de pagament.

bases

i. objectius.- l’objectiu del premi consisteix en cercar i/o conèi-xer nous models de negoci que ajudin a encarar el futur del sector i permeti als dirigents de les empreses de mitjans de proximitat ser cada vegada uns professionals més preparats, amb capacitat crítica i creativitat, que els faciliti millorar resul-tats i projectes editorials responsables i innovadors, i amb les eines pràctiques per fer front als canvis del sector editorial mo-dern. El treball de recerca ha d’encabir-se en les àrees que es detallen a continuació. la investigació ha de ser inèdita, encara que es poden acceptar noves incorporacions a investigacions ja en marxa que no hagin estat publicades, i es valoraran espe-cialment els enfocs i temàtiques més innovadores.

1. anàlisi estratègica de l’edició, des de la confecció d’un mitjà fins a la producció del mateix, sigui imprès, en línia o en qual-sevol altre difusió.

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICA



2. anàlisi dels criteris i habilitats per editar i produir informació tant per la banda de les rutines de producció de l’emissor com de les característiques dels targets receptors.

3. innovació i emprenedoria en l’empresa de comunicació. Em-prendre nous projectes d’informació, a l’interior d’una organit-zació o en forma autònoma, que siguin una aportació novedosa a la societat.

4. anàlisi dels mercats de comunicació. Entendre els canvis en els mercats, en les sensibilitats culturals del país i en les tecno-logies de la comunicació que tenen relació amb la feina de casa i el periodisme de proximitat.

ii. Del jurat.- El jurat qualificador estarà format per un repre-sentant de les dues entitats convocants i un representant del seu patrocinador, aixecant acta el secretari, que tindrà veu però no vot, Els noms dels integrants del jurat es faran públics en el moment en què es llegeixi el veredicte.

El jurat qualificador comprovarà, en primer lloc, que el projecte presentat s’atén a les bases del premi i està convenientment explicat i raonat.

El jurat seleccionarà els projectes de recerca en model de ne-goci per a Periodisme de Proximitat que s’hagin rebut i decidirà quin, d’entre tots els presentats, obté el Premi amiC, patrocinat per Banc Sabadell, dotat amb 6.000 euros. El veredicte serà inapel·lable.

El jurat també pot atorgar un accèssit o mencions honorífi-ques als projectes que així ho consideri, com també pot decla-rar desert el premi si ho considerés oportú. En el primer cas, l’accèssit, el projecte haurà de ser realitzat totalment.

iii. Dels participants.- Es poden presentar investigadors a títol personal o com a equip de recerca amb un projecte original escrit en català. Els equips de recerca han de designar un re-presentant en inscriure’s.

Els projectes de recerca presentats sense signatura, o sota pseudònim, seran admesos amb un certificat d’autoria emès per una universitat de la Xarxa Vives, si compleixen tots els requisits de les bases.

La recerca elegida, que obtindrà el finançament de 6.000 euros del patrocinador del premi, banc sabadell, rebrà l’import del




premi quan la universitat que representa els autors d’aquest signi un conveni de col·laboració amb l’associació de mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) la qual, finalment, quedarà propietària de la recerca guanyadora.

iv. presentació dels treballs.- l’enviament dels projectes de recerca es farà en formats digitals: arxius en PdF o Word i escrits amb el tipus de lletra arial, cos 12, a doble espai d’interlineat, a color negre tot el text encara que les imatges, fotos i quadres poden portar colors. El remitent de l’e-mail en cap cas portarà el nom de l’autor o un dels autors del projecte, per no perdre’s l’anonimat.

l’autor, o autors, del projecte guanyador estarà obligat a pre-sentar el projecte de la seva recerca durant el dia de la Premsa de Proximitat que organitza l’associació amiC, que es realit-zarà el dia 12 de juny de 2015. Posteriorment, l’autor, o autors, disposarà fins al 31 de gener del 2016 per a fer lliurament del treball mereixedor del premi, que finalment haurà de presentar públicament en una data que es comunicarà oportunament.

v. inscripció i terminis.- Es rebran els projectes dels treballs de recerca fins al 15 de maig de 2015 i hauran de ser tramesos

a l’adreça electrònica [email protected], indicant en el tema: “Premi de Recerca”. una vegada acceptat un projecte, l’organització ho confirmarà al destinatari via correu electrònic.

El veredicte del jurat es donarà a conèixer públicament durant la primera quinzena del mes de juny de 2015.

barcelona acull la primera conferència internacional sobre comunicació interna ic camp

la Biblioteca de l’Hotel H10 metropolitan, de la plaça Catalun-ya, a Barcelona, acull la primera conferència internacional so-




bre comunicació interna “iC Camp”, el dilluns 18 de maig. BoC Global Events & Trainning Group i l’agència catalana de comu-nicació Clementina, són els organitzadors de l’esdeveniment .

la companyia de conferències i formació amb seu a londres, BoC Global Events & Trainning Group arriba a Espanya de la mà de la barcelonina agència Clementina. El Barcelona iC Camp també compta amb el suport de l’associació de Comuni-cació interna de Barcelona. la conferència tindrà lloc a la biblio-teca de l’Hotel metropolitan de Barcelona. En un entorn hostil i informal que propiciarà la participació i el decàleg. Tot això, combinat amb ponents professionals en actiu en comunicació interna de nivell internacional que faran d’aquesta conferència un esdeveniment públic i de gran valor per als seus assistents.

l’organització ha posat en relleu l’elecció de Barcelona pel seu alt grau de dinamisme econòmic i pel gran creixement que està realitzant la capital catalana pel que fa a volum de negoci inter-nacional.

Segons l’últim estudi realitzat a Espanya sobre la matèria i que data de 2013 (Fòrum màrqueting) el 19% de les empreses es-tan dedicant esforços en comunicació interna per millorar la co-

hesió interna dels treballadors. Tot dedicant aquests esforços reconeixen que no són suficients. (de Periódico Publicidad)

premi de narrativa periodística Diàlegs d’educaciódemà, dissabte, dia 11, es lliurarà el Premi de narrativa Pe-riodística diàlegs d’Educació, adreçat a alumnes de 6è de Pri-mària i de 3r d’ESo. aquest premi té com a objectiu fomentar i promoure entre els joves el gust per l’escriptura creativa. En l’àmbit de Primària, aquesta serà la quarta edició, mentre que els alumnes de Secundària aquest any s’estrenen en aquest premi, que organitzen el Setmanari de l’alt Empordà i el Ser-vei Educatiu, amb la col·laboració de l’ajuntament de Figueres, llibres Text, el Consell Comarcal de l’alt Empordà i el col·lectiu BibliotecaE.

Per als nens i les nenes de 6è, la temàtica de la redacció girarà al voltant d’un estímul narratiu, una frase o el fragment d’un text d’un escriptor que incentivi la imaginació i doni peu a escriure. Per als joves d’ESo, l’activitat que se’ls proposa és redactar el titular i el cos d’una notícia a partir d’una imatge periodística motivadora. (d’aEC)




Formació sobre transparència i fiscalitat per a organitzacions sense ànim de lucre

la Federació d’organitzacions Catalanes internacionalment Reconegudes (FoCiR), amb la col·laboració de l’entitat Prem-sa Comarcal, organitza per dimarts vinent, dia 14 d’abril, la xe-rrada “Formació sobre transparència i fiscalitat per organitza-cions, sense ànim de lucre”. Comptarà amb les intervencions ‘Transparència, quines obligacions comporta la llei’, a càrrec de Bibiana Segura, assessora jurídica de la Generalitat de Cata-lunya; i ‘Modificacions en l’àmbit fiscal per a les associacions de règim general i les de règim especial’, a càrrec de Rosa Giro-nés, directora de la Gestoria Talaia i assessora d’organitzacions d’economia social. (de Premsa Comarcal)

el Fòrum de la comunicació aborda el paper de la cnmc en l’audiovisual

El proper dimarts, el Fòrum de la Comunicació de Catalunya del Consell de l’audiovisual organitza la 18a sessió del cicle de

conferències per reflexionar i debatre sobre el sector audiovi-sual. En aquesta ocasió, el cicle ha convidat José maría marín Quemada, president de la Comissió nacional dels mercats i la Competència (CNMC), que reflexionarà sobre els reptes de fu-tur de l’ens regulador estatal respecte l’audiovisual. la sessió tindrà lloc a l’espai mobile World Centre de la plaça Catalunya de Barcelona, de 8.45 a 10.30 h. (de Comunicació 21)




Dan Gillmor: “estem perdent el control sobre les eines que van prometre igualtat ...”Per Paula Gonzalo / Periodismo Ciudadano

Edward Snowden, exinformàtic de la Cia i de l’agència de Se-guretat nacional (nSa), ens va posar sobre avís al revelar una de les majors xarxes d’espionatge del món. nombroses perso-nalitats han donat forma al “periodisme de filtracions” inaugu-rat per Julian assange a través de Wikileaks i posteriorment per altres personalitats com manning o Hervé Falciani i la seva “llista Falciani”. Tots aquests casos revelen la necessitat de

protegir les nostres fonts i la manca de privacitat de les nostres comunicacions.

aquest tipus de situació és especialment delicada per a aquells que es dediquen al periodisme per la necessitat de prote-gir l’anonimat de les seves fonts. a “El petit llibre vermell de l’activista a la xarxa”, nou llibre de la periodista i escriptora mar-ta Peirano ( @minipetite), Snowden fa referència en el pròleg a la necessitat de protegir les comunicacions per vetllar així per la imparcialitat del periodisme de investigació.

En un article per a Backchannel, dan Gillmor, dangillmor, perio-dista i actualment professor de comunicació al Walter Cronkite School of Journalism and mass Communication de la universi-tat Estatal d’arizona, assenyala la seva decisió de dir-li “adéu a apple, Google i microsoft”.

des de Backchannel, mitjà del qual és col·laborador, el considerat “pare del periodisme ciutadà”, ens explica la seva decisió i confessa sentir “més confiança en les comunitats que en les corporacions”.

des de la dècada dels 90, data en què es va convertir en colum-nista expert en tecnologia, les coses han canviat i en l’actualitat

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA



Gillmor ha decidit deixar de banda apple o Windows en favor d’un ordinador portàtil amb Gnu/linux, sistema operatiu de programari lliure, i els seus telèfons i tauletes utilitzen un sis-tema operatiu que pertany a una branca de privacitat millorada d’android anomenada Cyanogenmod.

Gillmor assenyala la necessitat d’aplicar els mateixos principis que regeixen les nostres vides a l’àmbit de la tecnologia, “m’he mudat a aquestes plataformes alternatives perquè he canviat d’opinió sobre la política de la tecnologia” i afegeix: “Estem perdent el control sobre les eines que una vegada van prometre igualtat d’oportunitats en la parla i la innovació, i això ha de parar”.

un dels principals defensors de la participació ciutadana as-senyala com les empreses més poderoses i els governs estan tractant de “destruir la nostra privacitat, limitar la nostra llibertat d’expressió, i controlar la cultura i el comerç”, per això les eines que ara utilitza es basen en el poder de la comunitat i no de les corporacions.

Gillmor fa referència a la necessitat de garantir una competència lleial en base a l’aplicació de les lleis antimonopoli que tracten d’evitar que les empreses dominants abusin de la seva posició.

les corporacions com microsoft o apple no paren de créixer a un ritme vertiginós. Empreses com Google i Facebook, assen-yala l’expert en alfabetització tecnològica, “utilitzen la vigilància com un model de negoci, llevant-nos la nostra privacitat a canvi de la gran comoditat que ofereixen”.

actualment ens trobem amb un panorama totalment diferent en el qual la suposada democratització tecnològica ha posat contra les cordes la nostra privacitat i fins i tot la possibilitat de salva-guardar la privacitat de les nostres comunicacions, un element crucial per preservar l’objectivitat del periodisme d’investigació i de la llibertat d’expressió.

En el pròleg del nou llibre de la periodista i escriptora marta Peirano, Snowden assenyala: “[....] Cada vegada que un aparell de vigilància massiva es pugui fer servir per monitoritzar totes les trobades «no autoritzades» entre un reporter d’investigació i la seva font, la premsa lliure trontollarà. i sense la premsa lliure, totes les institucions de lliure pensament de la societat desapareixeran. [....]”

Els lectors d’El Butlletí interessats en poder llegir l’article com-plet a Backchannel ho poden fer CliCanT aQuÍ

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA

http://medium.com/backchannel/why-i-m-saying-goodbye-to-apple-google-and-microsoft-78af12071bd



com els periodistes poden trobar, extreure i utilitzar dades obertesPer Juan manuel Casanueva / Red de Periodistas internacio-nales

des que la informació es va fer àmpliament disponible a la web, els defensors de la trans-parència han estat pres-sionant perquè les da-des públiques adoptin un format obert. Grups com ilda a llatinoamè-rica i el oGP open data working group a nivell mundial s’esforcen no solament a investigar i analitzar l’obertura de les dades públiques, sinó també en avaluar de quina manera els infomediaris estan utilitzant les dades obertes.

Periodistes, hackers civils, acadèmics i organitzacions de la so-cietat civil són alguns dels usuaris de dades obertes més actius que es dediquen a transformar aquestes dades en informació consumible per al públic. Els periodistes llatinoamericans han estat especialment creatius a l’hora d’aconseguir diferents fonts de dades per a les seves investigacions i històries, però a cau-sa de que el moviment de dades obertes és relativament jove, la recerca de dades nets, utilitzables i disponibles encara pot ser un desafiament.

Com a becari iCFJ Knight i co-promotor de l’Escola de dades i de comunitats de dades obertes a llatinoamèrica, estic en con-tacte directe amb les necessitats i els trucs amb què els perio-distes tendeixen a enfrontar mentre busquen o utilitzen dades. Conduir un taller sobre aquest tema a la media Party miami, un esdeveniment de dos dies a Florida que va reunir periodistes, hackers, acadèmics i estudiants dedicats a la innovació me-diàtica als Estats units i llatinoamèrica, i que va ser organit-zat pel becari Knight mariano Blejman. Heus aquí un resum d’aquest esdeveniment:

on són les dades?- El moviment per les dades obertes ha demostrat que les da-

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



des estan a tot arreu i que els esforços en equip poden contri-buir a alliberar dades claus de ciutats o països. així que si les dades estan disponibles però no han estat obertes, els periodis-tes poden utilitzar el projecte col·laboratiu Voz data del diari lla nació com a guia.

- Però recordem que estem vivint en l’era de la informació i que la recol·lecció de la mateixa es torna cada dia més fàcil amb l’ús d’aplicacions mòbils, tecnologies disponibles i programes de recol·lecció de dades que utilitzen una gran varietat de fonts, des dels signes vitals d’una persona fins els fluxos d’informació de les xarxes socials.

com puc extreure i netejar les dades?- Si les dades estan disponibles, el més probable és que es-tiguin en formats tancats o semitancats com ara PdFs. En aquests casos, és molt important que els periodistes desenvo-lupin capacitats de scraping i es converteixin en experts en l’ús de diferents eines per importar dades de pàgines web, arxius PdF i documents escanejats. una llista de tutorials i eines està disponible a www.schoolofdata.org

- netejar i estandarditzar dades és una altra habilitat bàsica que

els periodistes necessiten desenvolupar. Eines com openRe-fine o fins i tot l’ús intel·ligent dels fulls de càlcul pot permetre desfer de les dades duplicats i combinar variables i conjunts de dades.

com puc utilitzar les dades obertes?- les dades s’utilitzen principalment per fer anàlisis, però l’enfocament d’aquests pot variar. Per exemple, els usuaris més narratius tendeixen a demostrar una sèrie d’hipòtesis (comuna-ment una notícia o història principal) mitjançant l’anàlisi de les dades. Aquest enfocament pot ser molt eficaç si la visió general del periodista sobre les dades és precisa i si hi ha una alta pro-babilitat que trobi les respostes que necessita en el conjunt de dades. D’altra banda, els usuaris més analítics (codificadors o científics) solen tenir un enfocament més “agnòstic”. Analitzen totes les variables i determinen i proven les hipòtesis que les dades mateixos els mostren.

- L’anàlisi de dades pot ser un repte, però els desafiaments que apareixen en el seu processament i en el transcurs de la in-vestigació poden ser abordats molt millor si es compta amb un equip que inclogui tant a narradors com a tècnics. Pots veure el resultat d’un esforç en equip en aquest treball de la nació .


http://www.schoolofdata.org



- no tots els periodistes estan d’acord en com s’han d’utilitzar les dades en una narració. Però, sense entrar en un debat so-bre la visualització de dades, un enfocament que ha estat útil per a alguns periodistes és la utilització de les dades com una font per argumentar i marcar fites. Moltes de les conclusions que aporten les dades s’haurien d’utilitzar per reforçar les pe-ces clau d’una història i no per dictar la història. (Foto: Stock-monkeys.com)




La publicitat d’avui és interconnexió i interactuació Per millward Brown iberia

actualment, els suports publicitaris estan interconnectats i el consumidor ja no és un simple espectador sinó que interactua amb ells, fent necessària una revisió constant dels plans de mitjans per assegurar que el missatge arriba correctament. a millward Brown iberia volem saber més sobre les noves possi-bilitats que estan al nostre abast. Per a això, vam entrevistar a Gerardo mariñas, CEo de mediacom Espanya, la tercera xarxa mundial d’agències de mitjans.

Gerardo, quins criteris seguiu a Mediacom per planificar una campanya?actualment no hi ha un mix de mitjans ideal, almenys no en la forma en què estàvem acostumats, perquè cada vegada estan menys diferenciats i la tecnologia facilita enormement la inter-connexió d’uns i altres. d’altra banda, l’audiència interactua amb els mitjans i amb altres usuaris gràcies a les plataformes online i xarxes socials; el que enriqueix i dificulta al mateix temps la transmissió d’un missatge únic de comunicació de marca.Per això, quan fem una campanya de mitjans, en el primer que treballem és en pensar quina és la base del contingut i com va a fluir entre els mitjans pagats, guanyats i propis. La marca està al centre generant un contingut que es veu a la televisió i que es recull en les xarxes socials, que al seu torn influeixen en les ràdios, les quals tenen una relació amb la publicitat no convencional, que en última instància acaba apareixent en te-levisió. així, el contingut es trasllada entre els diferents mitjans, retroalimentant-se.

a més, modelitzem quines són les relacions entre els mitjans i, si no s’estan complint els objectius, revisem el pla de mitjans. Perquè l’estratègia de comunicació és un “ésser viu” que no mor fins que no s’ha fet un post anàlisi.

EN PROFuNDItAt/ ENtREVIStA



i tot això és mesurable? es pot mesurar també el roi i els efectes de les campanyes?no només és possible sinó que és necessari. avui els depar-taments de Màrqueting tenen mitjans per justificar les seves inversions en comunicació i argumentar-les internament, molt més enllà dels tradicionals GRPs. El Roi es pot mesurar de moltes maneres: en mitjans guanyats, en vendes aconsegui-des, en notorietat, en fans de Facebook, en likes, en viralitza-ció, bona actitud cap a la marca, etc.

amb la revolució digital i el canvi de paradigma, es reque-reix un nou perfil de planificador de mitjans? Quina forma-ció ha de tenir?més important que la formació acadèmica és haver acumulat cert coneixement i experiència sobre estratègia de comunica-ció. Nosaltres, a Mediacom, comptem amb perfils molt bons, i en ocasions reubiquem a persones d’altres àrees o professio-nals que s’han reciclat. normalment es requereix una forma-ció en empresarials, comunicació, periodisme o publicitat, però també en estadística per la necessitat d’anàlisi que tenim. de fet, nosaltres hem fusionant els departaments d’investigació i d’Estratègia perquè no es pot fer l’una sense l’altra.

Hi ha algun target al qual la televisió no arribi, tenint una penetració del 99%?És més difícil arribar a la gent jove que consumeix continguts televisius per internet. Per exemple, a l’hora de veure una sè-rie. El contingut audiovisual va ser creat per emetre a la tele-visió, però ara no es visualitzen els blocs publicitaris. El rep-te de l’anunciant és integrar la presència de la marca dins de la producció. El que estem fent és “ubicació”. a diferència del product placement, treballem conjuntament amb els guionistes d’una sèrie per integrar al nostre anunciant en la pròpia sèrie amb una narrativa. Posem per cas una família que en un capítol de la sèrie està jugant a un determinat videojoc i s’experimenta i parla d’ell. Cal treballar molt en com s’actua amb el missatge que volem transmetre i també com s’evita que la teva marca es vegi afectada per comentaris negatius en les xarxes, si és que hem aparegut en un programa polèmic. Hem de planificar en temps real tallant o minimitzant danys.

com veus el futur de la premsa de paper?Seguirà tenint el seu públic, potser més adult, però l’important és com s’integrin el paper i el digital. un exemple d’algú que ho està fent molt bé, al meu entendre, és unEdiSa: al diari esportiu marca llegim l’article d’anàlisi del partit, que ens remet




a la seva web si volem veure el gol comentat i a més ens infor-ma que a la tarda escoltarem en la seva ràdio l’entrevista amb el golejador. Això és integrar de forma eficaç diversos mitjans.

Finalment, hi ha alguna tendència que es vegi clara, què ha d’arribar i que ens sorprengui?Crec que aquest any veurem molta “publicitat nativa” dins del contingut editorial de les notícies digitals. Per exemple, The New York Times integra al final d’un reportatge sobre les neces-sitats de les dones recluses publicitat de la sèrie orange is the New Black a Netflix. A Espanya, podem trobar a l’ABC la notícia que 8 de cada 10 famílies creu que una connexió d’alta velocitat a internet facilita l’aprenentatge, que recopila les dades d’un es-tudi elaborat per ono, i inclou un vídeo amb declaracions d’un dels seus directius. En un to més informal, podem veure un ar-ticle de la web de los 40 Principales, sobre les 10 Tàctiques de Seducció per atraure la noia dels teus somnis. l’últim consell, que convida a utilitzar “les teves armes”, està il·lustrat amb una original imatge d’un bodyspray d’aXE.




nous ponts entre periodistes i universitat: una col·laboració necessàriaPer José alberto García avilés, professor de Periodisme, uni-versitat miguel Hernández, Elx

En el cas del periodisme, el divorci entre el món acadèmic i el professional ha estat una constant durant dècades. des dels mitjans, els periodistes solien veure a professors i facultats com a àmbits on s’ensenyava un periodisme eminentment teòric, ob-

solet, que tenia res o molt poc a veure amb el que es practicava diàriament a les redaccions. a diferència d’altres professions, com la medicina o el dret, on han existit vies que vinculaven la universitat i l’exercici professional, els periodistes sovint consi-deren que la institució acadèmica no té res a aportar i fins i tot miren amb recel tot el que prové de allà.

no obstant això, aquesta situació, comprensible per moltes raons, ha anat canviant en els darrers anys. d’una banda, nom-broses facultats han implantat un ampli nombre d’iniciatives, publicacions, programes i investigacions que es troben en ple contacte amb el món professional i ofereixen valuosa formació al sector periodístic. de l’altra, esperonats pels canvis que plan-teja el periodisme digital, nombrosos informadors afronten una necessitat creixent d’actualització i reciclatge. Ens trobem, per tant, en un moment òptim per estrènyer llaços i establir ponts més sòlids entre l’acadèmia i la professió, dos àmbits que al meu entendre, cada vegada més estan “condemnats a enten-dre” en els convulsos temps actuals.

a continuació he seleccionat una sèrie d’iniciatives, ofertes des de diferents àmbits universitaris, que poden resultar d’interès per als periodistes. He tractat d’oferir només una mínima mos-

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



tra de com els professionals poden beneficiar enormement del que ara s’està fent a la universitat.

revistes especialitzadesHi ha una àmplia selecció de publicacions on solem trobar arti-cles amb investigacions aplicades i valuosos anàlisi. Per exem-ple, “Estudi evolutiu del disseny periodístic a internet: l’edició digital d’El País (1996-2013)” de nereida Cea Esteruelas, o “Fotografia de premsa i xarxes socials: la tècnica de Eye Trac-king”, de Víctor arrazola i mari-Carmen marc.

Entre les revistes acadèmiques, destaquen anàlisi de la uni-versitat autònoma de Barcelona; ZER. Revista d’estudis de co-municació, de la universitat del País Basc; Communication and Society, de la universitat de navarra; Àmbits. Revista interna-cional de Comunicació, de la universitat de Sevilla, i la Revista llatina de Comunicació Social, publicada a la universitat de la llacuna.

MonogràficsEntre la producció d’experts, trobem textos molt útils que actua-litzen aspectes concrets, com ara innovació i Periodisme: em-prendre en la universitat, un quadern coordinat per Juan luis

manfredi (universitat de Castella-la manxa), amb aportacions de vuit professors que investiguen el periodisme emprenedor. un altre text rellevant, per exemple, és Repensar la televisió pública en el context digital, de miquel de moragas i Emili Prado (universitat autònoma de Barcelona). Per cert, al Portal de la Comunicació de la universitat autònoma de Barcelona es po-den trobar interessants recursos sobre llibres i documentació.

congressosalguns d’aquests fòrums convoquen a experts nacionals o in-ternacionals i debaten qüestions d’interès professional. Citarem només tres que es celebren properament: la Societat Espanyo-la de Periodística (SEP) organitza el seu XXi congrés a la uni-versitat San Jorge de Saragossa amb el títol “El desafío de una profesión enred@da”. un altre congrés d’interès és Shaping the Future of news media organitzat pel projecte integrated Jour-nalism in Europe i la universitat Pompeu Fabra. i Congrés inter-nacional “Comunicació i Realitat” aborda el tema negociant la (in) Visibilitat: la gestió de l’atenció en l’esfera digital, a la Facul-tat de Comunicació Blanquerna de la universitat Ramon llull.

Grups de recercaSón molt nombrosos i variats. Per exemple, el Grup de Recerca




en imatge, So i Síntesi (GRiSS), de la universitat autònoma de Barcelona, desenvolupa una línia de recerca sobre comunica-ció interactiva, telecomunicacions i multimèdia. El Grup infoten-dencias aglutina 20 professors de vuit universitats que investi-guen sobre la innovació en els mitjans digitals a Espanya, i The Center for internet Studies and digital life de la universitat de navarra, es dedica a l’anàlisi del nou ecosistema mediàtic .

màstersL’oferta de màsters oficials a les universitats públiques és molt àmplia, encara que no tots desenvolupen un perfil professional per al periodista que vulgueu “reciclar-se”. només esmentaré tres a títol orientatiu: el màster en Periodisme d’investigació, dades i Visualització, de la universitat Rei Joan Carles i el diari El mundo. El màster de innovació en Periodisme de la uni-versitat miguel Hernández d’Elx, amb una modalitat online. i el màster en Periodisme Polític internacional de la universitat Pompeu Fabra.

Per necessitats d’espai, “no estan totes les que són, però sí que són totes les que estan”. Ens queden al tinter moltes altres activitats, com ara els famosos mooCs (cursos en línia mas-sius i oberts), els laboratoris de periodisme (medialabs) o els

seminaris i tallers especialitzats que s’imparteixen a diverses facultats al nostre país. Parlarem d’ells en una altra ocasió. (del bloc de miguel Pellicer)




projectes innovadors de periodisme digital a espanya Per miriam Garcimartín / Eco inteligencia

Periodistes que procedien de mitjans tradicionals han decidit, motivats bé per l’interès de tornar a fer un periodisme seriós independent o per la pura necessitat de buscar-se la vida de nou després de perdre la feina, iniciar un nou camí a internet. Responsables d’alguns dels mitjans digitals més reeixits de l’actualitat van explicar com va sorgir la idea de crear un nou mitjà, de quina manera han aconseguit finançament i quines

innovacions han aplicat en les seves respectives webs.

1. ElConfidencial.LAB: és l’àrea d’innovació i Estratègia del tercer diari generalista més llegit a Espanya i el líder dels na-dius digitals. aquest èxit ha estat possible, en paraules del di-rector d’aquesta secció, alejandro laso , perquè quan van néi-xer el 2001 van apostar pel periodisme i els periodistes. ara, amb un producte ben armat, és el torn d’invertir en innovació i tecnologia. Així és com va sorgir el laboratori d’El Confidencial.

ElConfidencial.LAB es basa en tres pilars. El primer és el dis-seny i l’experiència d’usuari. Es van prendre decisions com re-dissenyar la web, treure les entradetes de les notícies o trencar amb els formats publicitaris més intrusius. Per conèixer si els canvis tindrien l’efecte desitjat, van crear una prova en BETa perquè els seus usuaris poguessin opinar sobre l’accessibilitat del nou disseny. Gràcies a la seva col·laboració, van poder llançar el nou producte al febrer. El segon pilar, el de les noves narratives, està format per El Confidencial TV, l’equip de l’àrea del periodisme de dades i la part d’infografia i fotografia. El seu especial sobre el mundial de Futbol va guanyar el 2n premi de disseny periodístic dels premis ÑH. I finalment, el del desenvo-lupament de l’audiència, treballa amb un sistema propi de Big

EN PROFuNDItAt/ DOSSIER



Data, amb el que podran identificar millor la seva audiència. També destaca el seu nou servei de Whatsapp.

2. el español: Eduardo Suárez és el subdirector del diari que ha fet història quan encara només és un bloc. Pedro J. Ramírez va decidir que la seva nova aventura naixés a Twitter, a mitjanit i coincidint amb l’entrada de l’any 2015. Fins l’11 de gener no va néixer el bloc i la seva activitat principal es mou principal-ment a Twitter, Tumblr o instagram. a Facebook recopilar més de 6.000 currículums a través d’un post amb una foto d’obama i Spiderman en què argumentaven que buscaven superherois. a Spotify han confeccionat una banda sonora amb els suggeri-ments dels lectors.

El tema clau a El Español és la seva campanya de crowdfun-ding, que ha batut un rècord mundial gràcies als seus 5.500 lectors-accionistes. Tot i que no necessitaven diners, ja que tant amb la indemnització de Pedro J. com amb l’aportació dels fundadors podien posar el projecte en marxa, la idea que els lectors es convertissin en copropietaris possibilitava crear una comunitat fidel de militants que defensessin el mitjà allà on fos-sin. També era important aconseguir capital per tenir almenys més de la meitat del control del diari i poder ser independents.

Pel que fa al contingut, els cinc periodistes que avui conformen la redacció, a part dels desenvolupadors, estan provant nous formats. Va ser molt viral la foto panoràmica de la Porta del Sol a la manifestació de Podemos, feta amb un robot especial. És el seu post més vist fins ara, 100.000 visites, seguit de la cobertura de les eleccions gregues amb gràfics i dades ben actualitzades. També s’han bolcat amb els perfils, com el que van fer a albert Rivera. Tot i tenir 4.800 paraules, va resultar tan interessant que el temps de permanència a la pàgina va arribar als 8-9 minuts.

3. Diario de navarra: En aquest cas estem davant un mitjà amb 112 anys d’història que s’adona que necessita fer un salt de qualitat a internet. alfredo Casares és el director del labo-ratori d’innovació Periodística del diari, un lloc físic, però tam-bé mental, des del qual “es veu el periodisme amb molta més il·lusió de la que es veu des d’una redacció d’un diari imprès”.

El laboratori s’ha encarregat de vèncer les restriccions que im-posava l’edició impresa, les seves litúrgies, horaris o barreres mentals, i dotar el mitjà de velocitat, autonomia i recursos. a l’equip es va incorporar gent jove, estudiants de fins a 9 titula-cions de diferents països, als quals es van unir aliats externs




com a professors universitaris. Els continguts van virar cap a narratives audiovisuals (infografies, vídeos, mapes amb geolo-calització, etc.) que van aprendre en els “hackathon” celebrats per altres mitjans. l’any passat van organitzar el seu propi, el “HackSanFermin”, en què desenvolupadors, periodistes i dis-senyadors van treballar junts per crear aplicacions mòbils.

4. carne cruda: aquest programa s’emetia a Ràdio 3 i la Cade-na Ser fins que els van convidar a anar-se’n perquè no hi havia coincidència amb la línia editorial. En comprovar que una mas-sa d’oients fidels demanava la continuació del programa, Javier Gallego Crudo, el seu director, va decidir fer la primera ràdio a Espanya pagada per la seva comunitat de seguidors. Gràcies a un crowdfunding escalonat va aconseguir en quatre dies els 40.000 euros que necessitaven per començar. Els productors, com a ells els agrada anomenar-los, no reben més recompensa que un di-ploma i la satisfacció de tirar un projecte endavant. En total porten aconseguits 85.000 euros, que els serveixen per pagar l’equip i un estudi professional. a més, reben ingressos publicitaris gràcies a un acord amb iVoox i un patrocinador que va acudir a ells.

Emès en col·laboració amb Eldiario.es, comparteixen trànsit, obtenen visibilitat i, a canvi, aporten a aquest mitjà la seva

comunitat fidel. També hi ha ràdios comunitàries i locals que emeten el programa i en xarxes socials es comparteixen el seu contingut després fer-lo a bocins (com a “trossos de carn”). En total, el nombre de descàrregues arriba a les 250.000 en 8 pro-grames, 25.000 usuaris únics en cada un i se situa en les pri-meres posicions de descàrregues de podcast a iVoox.

5. ctXt: després de perdre la feina com a corresponsal a El País, miguel mora va decidir emprendre un projecte propi. amb l’aportació de 3.000 euros dels seus 10 socis, CTXT va néixer el 15 de gener. La seva filosofia? La velocitat que imposa la xarxa impedeix fer bon periodisme, per la qual cosa van rebutjar les notícies d’última hora i es van convertir en un setmanari dirigit a aquelles persones que es van quedar orfes de continguts de qualitat.

Seguint la màxima que “massa notícies equival a cap notícia”, la portada de la home havia d’estar el més neta possible i les informacions no havien de superar les 30-40 peces setmanals. a la portada han anat sumant elements, com una secció amb els últims articles publicats o l’anomenada “Hoy CTXT” perquè la web no es quedi sense actualitzar tants dies. la seva gran aposta són els editorials i les entrevistes llargues (la realitzada




a Errejón, de 16 folis, ha estat el contingut més vist, amb 35.000 visites).

Pel que fa a l’audiència, el primer dia els van llegir 20.000 per-sones, que era la seva previsió del primer mes, i després de 8 números han assolit els 210.000 lectors. mitjançant crowdfun-ding, aquests lectors els han ajudat a aconseguir 24.000 euros.




La batalla del paper imprèsPer Pius Pujades / bloc

la guerra del paper és tan real com les altres. Ja diuen que, en les guerres, el primer que es mata és la veritat. Els diaris, les televisions i les ràdios es posen al servei dels poders propis, mirant de crear un estat d’opinió favorable entre els seus lec-tors. i, és clar, s’acusa l’enemic de manipular la informació, de mentir descaradament, d’explicar una història imaginària. des d’aquest punt de vista, és evident que estem vivint una autènti-ca guerra: els mitjans espanyols en una banda i els catalans a

l’altra. a la revista Capçalera, que edita el Col·legi de Periodis-tes de Catalunya, s’acaba de publicar un estudi en què es posa de manifest la diferència de criteri amb què és tractat el procés català en vuit diaris d’ampli abast, quatre de madrid i quatre de Barcelona. El treball, signat per quatre professionals del portal Report.cat, impulsat pel mateix Col·legi (i al què podeu accedir des de casa), deixa clar, amb dades comprovables, el rol que ha assumit cada editora.

Espai dedicat al tema, tractament informatiu, ús de la fotogra-fia, manipulació de xifres, selecció d’opinions, vocabulari dels titulars... Tot es comptabilitza després d’analitzar més de tres mil pàgines dels diaris aBC, la Razón, El País, El mundo, ara, la Vanguardia, El Periódico i El Punt avui. Ben aviat, us podreu sorprendre. Per l’ordre anterior, pàgines analitzades que han dedicat al procés: 233, 200, 133, 189, 499, 319, 269 i 685. no m’ho feu sumar, però diria que El Punt avui ha dedicat al procés tantes o més pàgines que els quatre diaris de madrid junts.

Però passem al posicionament. a El Punt avui, el 89’9 % de les informacions són favorables al procés; un 5’7 %, neutrals; un 1%, a favor de la tercera via i un 3’3%, contràries. a l’ara: a favor, 78’2%; neutrals, 14’2%; tercera via, 3’5% i contraries,

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ



4’1%. la Vanguardia: 29’9%, neutrals; 48’5%, favorables; 6’8%, tercera via i 14’8%, contràries. El Periódico: 42’5%, neutrals; 31’3%, favorables; 4’7%, tercera via i 21’5%, contràries. Pel que fa als diaris de madrid, tenim: aBC, 1’3%, favorables; 13%, neutrals; 2’1%, tercera via i 83’6%, contràries. la Razón: 2’4%, favorables; 9’8%, neurals; 1’5%, tercera via i 86’3%, a favor. El mundo: 3’6%, favorables; 12’3%, neutrals; 2’8%, tercera via i 81’3%, contràries. El País: 10’9%, favorables; 41’1%, neutrals; 13’1%, tercera via i 10’9%, favorables. En podeu treure les con-seqüències que vulgueu. a mi, el que més m’ha impactat i sor-près és el poc interès que desperta la tercera via.

Estem parlant de diaris de paper. ara, sumeu-hi els digitals, la ràdio i, sobretot, la televisió. Recordeu que a TVE, que paguem tots, es fa un resum de les portades i els continguts de la prem-sa espanyola: sempre hi surten els quatre diaris madrilenys i mai els dos catalans que no tenen edició en castellà.

el bon periodismePer Òscar Pujol, estudiant / El Periódico

El bon periodisme és inte-gritat, coherència i virtut, no integrisme, adherèn-cia i servitud; exposar la versió veraç i amb pers-pectiva històrica, no impo-sar la versió voraç i amb invectiva histèrica; inde-pendència deontològica, no decadència ideològica; seduir amb la veritat, no abduir amb la barbaritat; mantenir una diària equi-distància, no fer incen-diària la distància.

El bon periodisme és comprometre’s a no tenir colors, no sotmetre’s al colós; creativitat i passió eloqüents, no reactivi-tat i submissió freqüents; optimitzar els recursos analítics, no




polemitzar amb discursos paleolítics; respectar la notícia, no impactar amb l’estultícia; carisma capaç i honest, no sectaris-me rapaç i funest; informar amb sentit i sensibilitat, no defor-mar ressentit i sense amabilitat; la tendència a l’equanimitat, no l’obediència per unanimitat.

malauradament, avui dia el bon periodisme cada cop és més... notícia.


El ButllEtí de l’amicpolítica, ja que la doctrina de la Junta Electoral Central permet ......

Documents

Transcript of El ButllEtí de l’amicpolítica, ja que la doctrina de la Junta Electoral Central permet ......