JESSMONCADAJess Moncada i Estruga va nixer a Mequinensa (Baix Cinca) l'1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona el 13 de juny de 2005. De ben jove va combinar l'afecci per narrar histries amb el dibuix i la pintura. Va guanyar premis literaris molt aviat malgrat que, per circumstncies diverses, va comenar a publicartard.Va estudiar a Saragossa entre els anys 19531958. Els darrers cursos de batxillerat els va cursar intern al Colegio de Santo Toms de Aquino, una escola liberal, rara avis en l'poca franquista: era un collegi laic, dirigit per un conegudssim poeta aragons i la seva famlia, Miguel Labordeta. s a dir, dins del collegi es respirava una llibertat que no es trobava en cap altre collegi de l'poca. Tot i aix, mai es va acabar d'adaptar a la ciutat, en part per una qesti de llenges: Moncada mai no havia parlat castell fora de classe, i els seus companysse'nburlaven,dientquenomssabiaparlarchapurreao.Va fer magisteri, al mateix temps que acabava el batxillerat, a la Escuela de Magisterio, del barri de la Magdalena, a Saragossa, carrera que va exercir alguns anys a la seva vila nadiua. Animat pel seu compatrici Edmon Valls, novellista, assagista i historiador, es va installar a Barcelona per tal de dedicarse a la literatura i la pintura. Va comenar a treballar a l'editorial Montaner y Simn, del carrer Arag [en l'actualitat seu de la Fundaci Tpies], al departament de producci amb un altre destacat autor, Pere Calders (que havia retornat de l'exili el 1962). En aquesta poca descobreix que el chapurreao que ell parla no s sin catal, una llengua amb plenes capacitats expressives i literries, i es dedica, amb gran esfor, a formarse i polir la queserialasevallengualiterriaapartird'aleshores.Es va donar a conixer amb el recull de narracions Histries de la m esquerra, premi Joan Santamaria (1971), i publicat el 1973. L'autor reconeixenl'estild'aquestprimerrecull,elmestratgedePereCalders: "Vaig estar treballant amb ell durant dotze anys, a [l'editorial] Montaner y Simn. Per a mi, era un gran mestre. Un gran mestre des del punt de vista del rigor a l'hora d'escriure. Ell va tenir la pacincia de llegir les meves primeres coses en catal. El que tamb s cert s que va tenir la delicadesa d'animarme a seguir el meu propi cam a l'hora d'escriure. s a dir, no va intentar mai fer de mi un deixeble. Ell va veure de seguida que jo tenia el meu propi mn i, per tant, la meva prpia manera d'expressarme. Ara, el que s que s evident, perqu aix s inevitable, s que a les primeres histries, en algunes narracions, s clarssima la influncia de Calders. A partir d'El caf de la Granota jo ja tincelmeupropimniselqueintentod'explicar."Tant en Histries de la m esquerra com en El caf de la granota (1985) recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mtic de l'antiga poblaci de Mequinensa ara soterrada sota les aiges del riu Ebre, temticaquevareprendreenlessevesaltresproduccions(novellesinarracions).A partir d'aleshores abandonar la pintura i es dedicar en exclusiva a la literatura. D'entre les seves narracions, destaca Cam de Sirga, que va ser molt celebrada, i va guanyar diversos premis literaris. Les seves obres s'han tradut a l'alemany, l'angls, el castell, el dans, l'eslovac, el francs, el gallec, el japons, elneerlands,elportugus,elromans,elsuec,elvietnamita...Pel conjunt de la seva trajectria literria va ser distingit amb el Premi dels Escriptors Catalans (2000) i la CreudeSantJordi(2001).

ELCAFDELAGRANOTAL'origen mequinens de Moncada s cabdal per entendre el conjunt de la seva obra. La construcci del pant de Ribaroja sepult sota les aiges l'antiqussima vila de Mequinensa i tota una forma de vida lligada al riu i a les mines. Cal dir que aquesta vila, encavalcada entre l'Ebre i el Segre, tenia un carcter diferent dels pobles profundament rurals dels voltants, ats que el trfic fluvial, i l'arribada de miners, llaters, burgesos i menestrals van canviar la fesomia cultural del poble. Als seus cafs, punt de trobada d'una poca sense televisi, s'hi podia sentir de tot i parlar de tot. Moncada gaudia seient i escoltant les histries, ancdotes i discussions dels seus conciutadans. Malauradament tot qued sota les aiges, i aquesta experincia vital, traumtica,marcarl'autorpersempre.D'aquesta manera, Moncada reconstrueix Mequinensa en les seves narracions, una barreja de records i fantasia, d'histria i ficci que converteix el poble en una mena de realitat mgica. Destriar la realitat del somni ja no ser necessari per al lector, perqu amb aquesta construcci literria Mequinensa passa a convertirse en qualsevol poble, adquirint aix una dimensi universal que transcendeix el pur localisme, immortalitzantla grcies a la literatura. El marc geogrfic ser un escenari i un personatge ms, per mai la finalitat,onesdesenvoluparanelstemesuniversalsqueinteressavenal'autor.Un punt de partida possible s un caf on l'autor, que fa de mer cronista, anota les explicacions de vell Cristfol. El recull de narracions d'El caf de la Granota no van ser escrites amb una idea d'unitat. Tot i aix,hihamoltselementsquelidonencohesiihomogenetat:

Escenarigeogrfic:l'accitl'epicentreenlavilaielshabitantsdeMequinensa, Escenari temporal: apareixen algunes dates a les narracions, que transiten entre els anys 50 i 60. A

mshisural'ambientderepressiiopressipolticapropid'aquellsanys. L'humor i la ironia: sovint l'humor en aquestes narracions est motivat per un fet inslit, que fora

demanerasubtillalgicad'unarealitatquotidiana(LaplagadelaRibera). Mort i rituals funeraris: els enterraments i llur religiositat en ocasions reben un tracte humorstic i

descregut que els treu transcendncia i els aporta quotidianitat (Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana).Enaltresocasionseltractefregalamgia,ambelementsextraordinarisisorprenents.

Crtica social i poltica: alguns dels contes illustren satricament les actituds moralment criticables d'alguns personatges, permetent entreveure al lector les simpaties personals de l'autor. Sovint els personatges humils hi sn tractats, dintre de la crtica, amb tendresa, mentre que els ms benestants o poderososrebensarcasmeoironiacorrosiva.

Estil: Destaca l'agilitat i la concisi expositiva, aix com un ritme rpid, gaireb vertigins. Moncada s'esforairepassaelsseustextosperqunohisobricapparaula.

Llenguatge: Sovint l'autor es presenta com un cronista que anota tan fidelment com pot all que li expliquen. Per tant, s lgica l'aparici d'occidentalismes, formes locals, lxic relacionat amb la navegaci fluvial... Destaca tamb doncs, l'oralitat, amb freqents intervencions del vell Cristfol, la veudelpoble:Undialleig,xiquet,d'aquellsquet'esmolenelsnervis.

Estructura:Esdivideixenendosgransgrups.

SOLILOQUIS (un nic personatge narra directamentlahistria)

CRNIQUES (un personatge narra i un altre reculllahistria)

LaplagadelaRibera(epistolar)SenyoraMort...(epistolar)Elsdelfins(pur)Paraulesdesd'unoliver(interlocutormut)L'assassinatdeRogerAckroyd(interlocutormut)

UnbarrildesabmollAbsoltesisepeli...Informeprovisional...FutbolderiberaUnenigmaisettricornisAmargareflexisobreunmanatdecebesAmorfatalendecbitsup

ElscontesPreludidetraspsiGuardeuvosdesomiargenivesesdentegadestantpertemacomperestructuraiestilquedarienexclososd'aquestaagrupacidual.