VS

L’EQUIP VISITANTDes del primer moment, va quedar més clar que els forasters, ferrenys i del secà, tenien una idea molt particular del futbol: pareixia que els havien entrenat per a fer ascles de les cames

dels contraris, com van poder comprobar de seguida els jugadors locals, els quals eixien cascats de cada topada.

DURANT EL PARTIT

A més a més, l’àrbitre es va posar desvergonyidament de banda dels forasters i els ànims dels espectadors se somogueren. Al cap de mitja hora de guerra encesa els visitants marcaren un gol en un fora de joc claríssim i es va armar un guirigall espaordidor:

-Et farem empasar el xiulet, barrut!

- Brètol! Animal! Faldilletes!

Deu minuts després, però, l’equip local va ser castigat amb un penal, evidentment injust, el terrabastall va arribar a un punt crític, on l’àrbit va ser el més mal parat.

Finalment va pasar el que ningu s’esperava, els locals remuntaren el resultat per, com podeu veure en el marcador, sis gols a dos. I és que sovint les coses de la vida van així, i les del futbol també; allò que menys et penses ho capgira tot. Tot just després del penal el Segre començà a inundar plàcidament el camp de futbol amb un batec seguidet i calmós fins que cobrí amb mig pam d’aiguala major part del terreny de joc. Els forasters, gent del secà, eixuta i corretjosa, que no havien vist en la seva vida aquella abundor d’aigua, es van esfereir, la major part d’ells es van amuntegar amb l’àrbitre en la zona del camp on l’aigua, per causa d’un desnivell del terreny, no arribava.

L’ANÈCDOTA

EL DESENLLAÇMai no s’havia vist una cosa com aquella: els jugadors locals lliscaven igual que carpes: cada atac era gairebé un gol segur. Finalment el resultat va ser de sis gols a dos, prou desgracia tenien els pobrets, de no saber què era un riu.