551r quadrimestre 2017

ENTREVISTA

Assumpció Hosta iRebés, directora del

Patronat Call de GironaIMATGES PER AL RECORD

Diada de Sant Jordi

El call jueu

2 Editorial

a fa uns quants anys que l’Institut d’EstudisCatalans va admetre que la paraula call, ambla seva definició de “barri on habitava lapoblació jueva d’una vila o ciutat de la Cata-

lunya medieval”, s’havia d’escriure en minúscula. Des dellavors, el concepte té un aire de major normalitat, d’ac-ceptació, d’assimilació amb el context i amb el rerefonshistòric. El call, doncs, ja no és vist ni entès (o almenys,no ho hauria de ser) com un espai de marginació i derebuig, com un indret misteriós i obscur, allunyat de laresta de carrers i barris de la ciutat. Com que el nom fala cosa, i com que les coses, els espais i les persones noexisteixen si no tenen nom, amb aquesta “normalització”del mot call es normalitza, d’alguna manera, la seva his-tòria i el seu llegat. Però permeteu-me de fer una excepció, pel que fa alconcepte i a la terminologia; crec que podem afirmar queEl Call, així, en majúscules, continua essent el nom quemés li escau al call de Girona, perquè d’entre tots els ques’han conservat, aquest de Girona és, sens dubte, el mésimportant tant pel que fa a l’aspecte material, com pelque fa a la tasca de recuperació, conservació i difusió. Aquest laberint de carrerons estrets i costeruts, clafertsd’història i de poesia, encerclen espais tan emblemàticscom el pati de l’estrella, al Centre Bonastruc ça Porta, ons’havia aixecat la darrera de les sinagogues de Girona,amb el seu bany ritual, o micvé, encara visible en l’actua-litat. O com les cases que havien estat habitatge de les

grans famílies jueves de la Girona medieval: els Ravaia,els Aninai, els Falcó, els Caravita, els Desportal, elsSaporta, totes elles convertides ara en habitatges parti-culars o establiments oberts al públic, però que conser-ven les traces i l’encant del seu esplèndid passat jueu. El call de Girona destaca per moltes raons: per la sevahistòria encara vigent; pels espais patrimonials, públics iprivats, que s’hi contenen; pel seu misticisme tan benpreservat entre totes aquelles pedres centenàries; per lallum que es filtra pels carrerons estrets i els envolta d’unaura màgica; i també, és clar, pels milers de persones queel visiten al llarg de tot l’any. Des de fa 25 anys, el Patronat Call de Girona, organismemunicipal constituït per l’Ajuntament, la Diputació i laGeneralitat, s’ocupa de difondre el llegat del call deGirona. I ho fa a partir de dues vessants: d’una banda, através de l’Institut d’Estudis Nahmànides i del Museud’Història dels Jueus, que es dediquen a estudiar, conser-var i difondre la història jueva de Girona. De l’altra, a tra-vés de la tasca de divulgació que du a terme el Patronat,promocionant el call de Girona arreu del món. Aquestesaccions conjuntes, rigoroses, persistents, al llarg deltemps, han aconseguit posicionar el call de Girona comel barri jueu més ben conservat, més ben estudiat i mésvisitat de tota l’Europa occidental.

Carles Ribas, Regidor de Cultura Ajuntament de Girona

JEl call de Girona

SUMARI 2 EDITORIAL 4 OPINIÓ 6 CIUTAT Vida Associativa 11 El temps passa volant... 12 Els llibres 13 Què és un centre obert? 14 Una petita història al call de Girona 16 IMATGES Diada de Sant Jordi 18 ENTREVISTA Assumpció Hosta i Rebés, directora del Patronat Call de Girona 21 CONSELL G.G. Avançament del programa de la Diada de la Gent Gran 2017 22 QUALITAT Gastronomia 23 DE VIDA El programa REMS 24 CULTURA La farmàcia d’abans i d’ara 25 La trama urbana del call jueu de Girona 28 Codis 30 RACONS Els senyals dels picapedrers 32 AHIR I AVUI Farinera Ensesa

Núm. 55 - 1r quadrimestre 2017Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicacióEQUIP DE REDACCIÓ:Pere Madrenys, Joan Miró, Àngela Ferrer, Narcís Sureda i Pere Heras

CORRESPONSALS:Teresa Delgado (Esplai G.G. St. Narcís), Marisol Lagares (Assoc. dePensionistes i Jubilats de Vila-roja), Luis Herrera (Assoc. G. G. LaUnió de Pont Major), Maria Garrié (Assoc. de Pensionistes i JubilatsSt. Joan), M. Oliva Moreno (Assoc. de Pensionistes i Jubilats deTaialà), M. Rosa Pié (G. G. "Barri Vell-Mercadal"), Dolors Estañol(Assoc. de G. G. Montilivi), la Junta (Assoc. G.G. de Pedret),Consuelo Toledano (Assoc. G.G. Vall de Sant Daniel) i EvelynMéndez (Assoc. G. G. Sta. Eugènia de Ter)

El Consell Municipal de la Gent GranPlaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo ValerosCoordinació: Plural ComunicacióDisseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SADipòsit legal: GI-066-96

3Editorial

� CARTES

Benvolguda Sra. Alcaldessa,

En primer lloc rebi una cordial salutació de tots els que for-mem part i som responsables del contingut de la revista ElRoure. Sempre i entre tots (corresponsals, redactors, com-ponents de les diferents entitats cíviques i alguns col·labora-dors que s'afegeixen a la tasca) procurem millorar dia rere diala revista.

Sabem que la tasca que pertoca a l'Ajuntament ésimmensa i que la voluntat de fer-ho cada vegada millor, hi és.Per aquesta raó procurem dur a terme una anàlisi d’allò ques'ha fet i, per què no, del que és o pot ser millorable.

Girona és actualment una ciutat de moda. Té uns encantsque la fan capdavantera en molts aspectes però pensem queno ens podem adormir i que sempre hem de procurar fer lescoses que la consolidin com a ciutat important.

Del que s'ha fet, podem destacar que la il·luminació nada-lenca va estar molt bé, sobretot al centre de la ciutat, peròfora bo que també els barris més allunyats poguessin gaudiralmenys una mica de l'esplendor de la resta de la ciutat. Elsveïns ho agrairien; ja s'ha ampliat l'àmbit d’il·luminació, éscert, però una mica més cada Nadal, seria ideal.

Girona ha entrat en una xarxa anomenada Xarxa de CiutatsEducadores i creiem que és important pertànyer-hi ja que l'e-ducació sempre és un aspecte que mai cal oblidar si volempresumir de valors fonamentals. D’altra banda ha rebut elpremi Europa, concedit per l'Assemblea Parlamentària delConsell d'Europa, que valora la tasca de l'Ajuntament, elsagents locals, els veïns i les institucions per portar a termeiniciatives que enforteixin els lligams amb Europa. També ofe-rim a Internet una sèrie de tractats mèdics i religiosos jueusque inclouen recursos per estudiar el llegat de la puixantcomunitat hebrea gironina. Sabem la importància que té elnostre call i potenciar-lo és molt important.

S'ha celebrat també el Girona 10, una mica desmillorat peltemps però que sempre és un projecte que dona vida a la ciu-tat. Seria bo que en properes edicions s’introduís algunavariant i s’actualitzessin alguns actes.

Aspectes millorables? Sempre n'hi ha. Per exemple el tras-llat de la biblioteca Ramon Lluch a la Casa de Cultura s'allargamassa, la ciutat mereix tenir la Casa de Cultura amb una bonabiblioteca, cosa que no té actualment. La Devesa segueixessent la gran oblidada i quan es fan concerts i/o espectaclesa l'Auditori és un problema poder aparcar; la gent gran no hipot assistir per la caminada que cal fer. S’hi podria deixaraparcar només a les hores concretes de l'espectacle. És unaspecte a tenir en compte.

És bo que per fi hi hagi un projecte per poder arreglar elparc de les Pedreres i que no quedi tot en paper mullat i s'a-llarguin les obres com les del parc Central, que encara està amig fer i mig empantanegat.

Bé, la perfecció no existeix però tot es pot millorar i això

és el que esperem del nostre Ajuntament, per arribar a fer deGirona una ciutat 10 en tots els aspectes.

Ara només cal saludar-la ben afectuosament i desitjar quesegueixi procurant fer de Girona una ciutat bonica i agradabletant per als que hi vivim com per als que ens venen a visitar.

Àngela Ferrer i Mató

Salutacions des de la revista El Roure

Creiem que vostè i el seu equip municipal estan fent unamolt bona tasca per a la nostra estimada ciutat, si bé, senseànim de ser crítics amb vostès i sempre des d’un prismaconstructiu ens permetem fer-los uns suggeriments quecreiem que millorarien encara més la convivència i la segure-tat vial del municipi.

Li voldríem parlar del barri del Mercadal i concretament dela plaça de la Constitució, la plaça de Santa Susanna i elcarrer de Francesc Eiximenis on pensem que hi ha uns puntsque seria molt bo tenir en compte.

En primer lloc, el pas de vianants que hi al davant del Bancde Sabadell. Creiem que varen tenir una molt bona pensadade fer-lo d’aquesta manera ja que com estava abans, ambl’impediment visual que tenia a causa del mur de formigó dela plaça de la Constitució, era un gran perill; però actualmenthi ha el problema que el pas que travessa el carrer de Fran-cesc Eiximenis entre la plaça de la Constitució i la plaça deSanta Susanna, tot sovint no es pot utilitzar perquè està ocu-pat per vehicles mal estacionats. Comprenem la falta de mit-jans policials per controlar aquest incivisme, però tal vegadafora efectiu posar-hi algun impediment perquè els cotxes noes poguessin enfilar a la vorera.

També es dona aquest problema a tota la vorera del carrerFrancesc Eiximenis, que en haver tret els bancs s’ha convertiten un aparcament, cosa que dificulta el pas, i en algunes oca-sions persones amb el cotxet de la criatura o amb el carro dela compra han de baixar de la vorera perquè no passen pelpetit espai que els deixen els vehicles. Aquest fet l’hem deconsiderar més greu tenint en compte la proximitat de l’es-cola que porta el nom del carrer i de la Joan Bruguera, tambémolt propera, la qual cosa propicia un gran moviment de mai-nada i acompanyants. Creiem que igual que el cas del pas devianants, se solucionaria posant-hi alguns elements queimpedissin aquesta mala pràctica d’alguns conductors.

Som conscients de la molta feina ben feta que està fentl’Ajuntament dirigit per vostè i per això hem de felicitar-los,però a vegades hi ha petites coses que poden evitar quehaguem de lamentar algun accident.

Cordialment i sense cap dubte sobre la seva eficàcia idedicació a la nostra ciutat, la saludem amb afecte.

Pere Heras Montal

4 Opinió

tenent a allò que diuen que,als que ja tenim una edat,un animalet de companyia

ens va molt bé perquè, a més, és unbon motiu de distracció, ves per on,ens vàrem animar i després de par-lar-ne amb la família, adquiríremuna gosseta, petitona, això sí, ja quevivint en un pis seria el millor.De distracció, podem assegurar queens en dona, massa i tot, perquè sel’ha de treure com a mínim tres copsal dia, intentar d’ensenyar-li a com-portar-se, posant-hi bona dosi depaciència, perquè els cadells són ner-

viosos i ho roseguen tot. Ah! I tambécal procurar que no cridi massa, nofos que molestés els veïns.Això sí, quan la traiem a passeig, ensfa adonar de la diferent manera comse la mira la gent que ens passa pelcostat: hi ha qui ho fa amb simpatia,i fins li fa una festa, d’altres —elsmés— ens passen indiferents, però...ah, noi!, també hi ha els que nopoden amagar el seu menyspreu, i aisi la gosseta —que sembla que honoti— se’ls acosta massa!, fins hi haqui, a part de la mala cara, rondinantdiu: Potser que vigili, eh!

Ara bé, això sí!, el que lamentem mésés veure la manca de civisme d’al-guns dels amos, que passen de reco-llir els excrements; perquè als que síque en tenim cura ens fan sentirmalament, perquè encara que éslògic que la gent es queixi, passa quepaguem els justos pels pecadors. Resumint, abans de comprar uncadell, penseu-hi seriosament, famolta gràcia quan el veus, però donafeina quan és teu; si ho mesureu i hoteniu clar, el secret és que s’han d’es-timar! I ja se sap que l’amor tambérequereix esforç.

Els animals de companyia

Aper Lluís Torner i Callicó

a ciutat de Girona vessacada dia de més de turistesi visitants. La seva història,

la seva cultura i situació geogràficafan de la ciutat un enclavamentturístic per excel·lència. Encuriosidasobre què n’opinen els forasters, hefet una passejada per esbrinar-ho.Havia preparat una petita enquesta ihe preguntat a nou persones quesemblaven disposades a respon-dre’m. He fet cinc preguntes: proce-dència, edat, per què han escollitvenir a Girona i si els ha agradat lanostra gastronomia. I aquest és elresultat, una experiència molt posi-tiva que vull compartir amb els lec-tors d’El Roure.De les nou persones enquestadestotes elles han quedat meravelladesamb el Barri Vell, el call jueu, la cate-dral i la nostra gastronomia: “fabu-losa”, “m’ha agradat molt o moltís-

sim”, “excel·lent”, han respòs. Lesmotivacions de la seva estada aGirona eren diferents. Una senyoraargentina de 69 anys estava viatjanta diferents llocs des de feia més d’unany, i un altre senyor, de Ciudad Real(56 anys), tenia el seu fill estudiant aBarcelona i feia temps que voliavenir a visitar la ciutat. La tercerapersona era de Barcelona i veniaamb un seu amic de Burgos a mos-trar-li Girona (47 i 48 anys respecti-vament). El quart enquestat tambéera de Barcelona, tenia 71 anys ihavia vingut perquè acompanyavaun grup de jugadors d’escacs. El cin-què era un noi jove, americà de 18anys, que estava fent turisme perCatalunya. El sisè, un anglès (63anys) que estava viatjant per totaEspanya i havia vingut a Girona per-què havia sentit a parlar dels valorsde la ciutat. El setè era de Sòria i

estava a la ciutat visitant un familiar.He acabat l’enquesta amb dues noiesamericanes (24 anys), que estavenestudiant a Barcelona i havien vin-gut a passar el dia; i amb una parellabarcelonina de 55 anys, que haviatingut la sort d’un “regal de cap desetmana a Girona”. Per acabar d’arrodonir m’he quedatengrescada xerrant amb un grup dejubilats bastant nombrós. En Pabloés la persona que condueix el grup.Aquests turistes són nascuts a dife-rents ciutats espanyoles tot i queviuen a l’Hospitalet. Formen part del’associació “La Hermandad” i m’hanexplicat que fan diverses sortidesculturals. Ja han vingut dues vegadesi pensen tornar aviat…, per GironaTemps de Flors. Després de realitzar l’enquesta, pucafirmar com diu la sardana “GIRONAM’ENAMORA”...

Els forasters puntuen Girona

Lper M. Rosa Pié

FE D’ERRADES: En El Roure 54, en l’article “La porta de la Reina Joana” (pàg. 31) s’atribueix a Roger Pallars el títolde rei, quan en realitat era un noble.

5Opinió

l call jueu és unagran joia per aGirona. Va ser des-

cobert ja fa més de vintanys, però jo no en parlarégaire, del call, moltsexperts ho explicaranmillor, que jo que no sochistoriadora. Jo faré unarecordança del carrer de laForça, nom que es donavaal call abans de saber lesbelleses i riqueses queaquest amagava.Les i els estudiants de l'Institut Vell,ara Museu d'Història, cada dia fei-ner pujàvem i baixàvem per aquestcarrer per assistir a les classes ques'impartien en aquell antic institut iés curiosa la visió d'aquellsmoments comparada amb l'actual,des que es descobrí que aquell vellcarrer de Girona tenia una històriatan important.Per començar, el vell carreró ano-menat actualment Cúndaro; no séni si aquest nom ja el tenia, però perals estudiants del moment era elcarrer de la "bruixa". El vèiem fosc,estret, misteriós... i quan sortíem alpati (les noies no en teníem, el quehi havia era per als nois!) pujàvempel carreró i fins i tot es consideravavalenta la que s'atrevia a arribar finsdalt de tot. Ara fa riure però així eraen aquells moments. Una mica mésavall del carrer de la Força hi haviauna botigueta que venia caramels,estrep, regalíssia... i a les afortuna-des que tenien algun dineró i n'ana-ven a comprar els dèiem "les ricat-xones" ja que la majoria anàvemmés pelades que una rata, com lesque imaginàvem que corrien pelcarrer Cúndaro.

En aquells moments el carrer ja eraimportant però en un sentit moltdiferent de l'actual. S'hi ubicavaRàdio Girona i en aquells momentsera un lloc concorregut, ja que erael principal mitjà de comunicació dela ciutat i s'hi feien concursos detots tipus. Així per Nadal se'n feiaun de cors que cantessin nadales iun cop vam quedar primeres icorríem embogides per comunicar-ho al director, el malaguanyat Sr.Florit. També hi havia la SeccióFemenina, i una casa senyorial quetenia ascensor i portera, fet insòliten aquella època. Hi passàvem ambrespecte ja que la portera sempreestava asseguda al llindar de laporta amb un gos que feia cara depocs amics, i no ens atrevíem aamanyagar-lo per por d'una mosse-gada. Cap al final del carrer hi haviauna escala per on baixaven els estu-diants dels Maristes i ja podeu pen-sar quina trobada diària fèiem entregrans riallades. El carrer abocava auna placeta, ara plena de bars, ales-hores lloc de jugades i trobades.També hi havia una botiga de robade tot tipus dita "La Neutral",famosa i coneguda perquè venien a

terminis i la gent podiacomprar pagant permesos o fins i tot per set-manes. Molts treballadorscobraven per setmanes iels anava bé liquidarcomptes en aquest perí-ode.És curiós que les secretà-ries de l'Institut, moltamables i carinyoses, lesgermanes Barceló, vivienjust davant del centre,davant la porta per on

entraven els nois, ja que la porta deles noies era més cap al centre de laForça. A classe anàvem junts peròper entrar i jugar a l'hora d'esbarjo,separats. Bé, doncs on vivien lessecretàries, a l'entrada de la portas'hi veia un forat que no sabíem quèera i que ha resultat ser unamezuzà, lloc on els jueus guardavenun escrit que, conten, calia resar,segons crec, en sortir de casa.Encara s'hi trobà quan es descobrí elque és ara el call i es guarda alMuseu Bíblic de Girona.Una altra curiositat és que l'actualcarrer de Sant Llorenç era tapat osigui no sabíem que existia, estavaparapetat i ara és per on puges pervisitar el Centre Bonastruc ça Porta,lloc actualment tan bonic i emble-màtic.Ja veieu, quan es descobrí queaquest carrer formava part de la ViaAugusta Romana i que enllaçavaamb Roma, les persones que tanthavíem transitat pel llavors "el nos-tre carrer de la Força" tinguéremuna agradable sorpresa, potser pen-sant que l'havíem trepitjat mésnosaltres que qualsevol visitantactual.

LLAMBREGADES

Del carrer de la Força al call

Eper Àngela Ferrer i Mató

Foto: Juanjo Valeros

6 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVASecció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, departicipació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

Visita al Puig d’en RocaUna de les activitats programades del’Associació La Unió de Pont Majord’aquest primer trimestre de 2017 haestat la visita a una residència gerià-trica, concretament a la d’en Puig d’enRoca de Girona. El grup ha estat moltben rebut per part de la seva directora,Ester Campmol, i la treballadora social,Gemma Rosell. Primer, ens han fet unainteressant explicació del seu funcio-nament i seguidament, una visitaguiada per les instal·lacions: la sala derecuperació, el menjador, les habita-cions, la perruqueria, la sala d’estar, lacapella...Conversant amb els residents, que hanestat molt contents amb la nostravisita, hem pogut constatar la qualitatde l’assistència i la professionalitatdels treballadors, fet que ens ha alegratmolt, tant a la junta com als socisacompanyants.

Un moment especialment emotiu haestat el retrobament amb personesconegudes, veïns i antics socis de LaUnió, recordar vivències i comprovarque en el seu delicat estat de salutreben l’atenció adequada.

Des d’aquestes línies volem agrair alsprofessionals del Puig d’en Roca el fetd’haver-nos obert les portes, felicitar-los per la feina ben feta i desitjar a totsels residents una plàcida vellesa plenad’amor i afecte.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Luis Herrera

Sóc en Pere i tinc 82 anys. Us escricper explicar-vos quelcom que formapart de la meva vida diària. Cada tardade dilluns a divendres vaig al Casal dela Gent Gran de Sta. Eugènia de Ter. Allàhi trobo tot de persones conegudes quees troben en la mateixa situació que jo.Al casal s’hi pot jugar a cartes, dòmino,escacs i altres jocs de taula. També himirem els programes de TV que ensagraden. Podem assistir a xerrades isempre hi ha converses molt agrada-bles. A més, podem participar alstallers que s’organitzen des de l’Asso-ciació de Gent Gran de Sta. Eugènia deTer, de gimnàstica, coral, balls en línia,risoteràpia, memòria, ioga, dibuix, txi-kung..., ja veieu, un munt de coses.Des de fa un any que he agafat aficiópel món de les maquetes, faig edificis imonuments famosos. És una activitat

molt entretinguda i que comporta moltafeina. També és saludable, et fa estaratent i t’obliga a fer tenir la ment activa.Vull fer menció especial, en aquestescrit, a la presidenta i a la secretària del’Associació de Gent Gran, les senyoresBea i Antònia. Elles fan una feina d’a-tenció i acompanyament a tots els avis

i àvies que anem a passar-hi la tarda,els ho vull agrair especialment.Per acabar, vull compartir amb tots, unrecord molt especial pel company quefa poc que ens ha deixat, en CarlesMalbet Agustí, que va ser del Consell dela Gent Gran del Club Sant Jordi deCaixa Catalunya.

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN SANTA EUGÈNIA DE TER Pere Lladó

Imatge del grup a l'entrada i a la residència Puig d'en Roca

Pere Lladó iles sevesmaquetes

7Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

En l’Assemblea General de l’Associa-ció de Gent Gran Barri Vell - Mercadaldel passat dia 12 de gener de 2017,es va ratificar la nova Junta de l’Asso-ciació, que queda formada pels mem-bres següents:President: Joan Dabau AlcaireVicepresident: Jaume Alsina AuletSecretari: Inma Martín FàbregaTresorer: Jaume Riuró SerarolsVocals: Narcís Ferrer Pijoan, Alejan-dro Baldellou Colomer, M. MontserratBenito Puig, Jacinto Saiz García, M.Rosa Pié Pont, Josep M. Saiz García iMiquel Badosa Vicens.Aquesta nova Junta vol tenir un reco-neixement a l’anterior per les moltestasques que va portar a terme durantel seu mandat en benefici de tots elssocis. A tots els seus components,moltes gràcies en nom propi i de totsels socis. La nova Junta, formada per un grupde socis, es va presentar amb molta

il·lusió per continuar amb totes lesactivitats que s’estan fent i si és pos-sible fer-ne de noves que puguin sor-gir en el pas dels dies.El proper canvi de local, que es creuque serà a finals de març a la plaçaJordi de Sant Jordi, juntament amb

una feina ben feta, seran uns del rep-tes principals als quals ens enfronta-rem amb força, i junts farem possibleque la nostra associació sigui un llocamable i acollidor per a totes les per-sones que desitgin passar unes esto-nes agradables i ben acompanyades.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL - MERCADAL M. Rosa Pié

L'anglès és la llengua més parladainternacionalment i la més utilitzadacom a segona llengua. Així doncs,conèixer-la ens dona l'oportunitat decomunicar-nos amb persones de totel món quan viatgem pel nostre pla-neta però, també, des de casa nostra.A l’Associació de Gent Gran Montilivi,dintre del Casal Cívic Montilivi, oferimclasses d’anglès de diferents nivells.Des d’iniciació fins a conversa, pas-segem pels diversos graus de conei-xement de la llengua organitzats encinc grups. Les classes segueixen elguió d’un llibre de gramàtica ambexercicis que inclouen listening(escoltar), reading (llegir), writing(escriure) i speaking (parlar). A més,complementem les propostes del lli-bre amb altres activitats, lectures,jocs i cançons que ens fan gaudir del’aprenentatge d’aquesta llengua tanútil i necessària en l’actualitat i de laqual, gairebé, ja no podem prescindir.

Estar en contacte de manera setma-nal amb l’anglès ens pot permetrearribar a comunicar-nos amb qualse-vol persona del món que també parlil’anglès, que en són moltes! A més,exercitem el cervell, la memòria i ens

alimentem de noves paraules iexpressions sovint divertides i apas-sionants! I, també, és una bonaexcusa per trobar-nos, parlar detemes interessants, riure i passar unabona estona.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN MONTILIVI Miquel Fernández

Classes d'anglès al casal

Membres de la Junta

8 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Dia Intenacional de la Dona

El Dia Internacional de la Dona es vacelebrar al centre cívic de Sant Narcísamb una esplèndida conferència-ter-túlia en la qual es varen tractar temesmolt interessants:• La lluita pels drets de les dones, quea més és bona per a tota la societat

• La independència econòmica, queés veritablement la independènciade la dona

• El nou masclismeLa gent que omplia el teatre del centreva poder intercanviar amb els tertu-lians diferents opinions que van enri-quir l’esdeveniment. Seguidament esva representar l'obra de teatre "Enfi-ga't" amb textos de diferents orígensescollits per poder parlar de les dife-rents relacions entre homes i dones.Els textos i els artistes (tot i ser tots

ells persones amateurs), per la sevagran professionalitat i gràcia, arranca-ren en moltes ocasions un munt deriallades del públic assistent. Totseguit es va servir un fantàstic pica-pica per a tots els assistents.

Permeteu-me que des d’aquí felicitemal col·lectiu de dones de Sant Narcísen nom de les diferents associacionsque estem al centre cívic per la feinaque varen fer aquest dia i fan durantl'any.

També hem volgut incidir enun tema que ens preocupa atots: la nostra pensió.

Els últims dies de febrer, tots els quecobrem una pensió vam rebre en elsnostres domicilis una carta de dosfolis enviada per la Seguretat Social.En aquesta carta se’ns informava delque s’incrementaria la nostra pensió.Durant uns quants dies aquesta infor-mació va ser motiu de conversa entremolts de nosaltres. De conversa itambé d’enuig general, ja que veiem

com cada vegada el nostre poderadquisitiu és menor ja que tot puja:subministraments d’aigua, gas i elec-tricitat, alimentació, etc.Jo, des de la meva ignorància em pre-gunto si no hagués estat millor estal-viar-se d’enviar-nos la carta informa-tiva i tota la despesa que aquesta hacomportat de feina, sobres i paper,tinta i impressió. Podrien haver dedicataquests diners a apujar una mica mésla nostra pensió. Al cap i a la fi ensn’assabentem igualment per les notí-cies, que anuncien els “increments”

de les pensions “a bombo i pla-teret”. Ens haurien estalviat l’e-nuig general i la sensació queens estan prenent el pèl. És unavergonya comprovar que amoltes persones amb pensionspetites la tal pujada no arriba nia un euro. En canvi, a les pen-sions més altes sí que es notal’increment.No m’agrada la política. El meupare sempre deia “la política éspels qui mengen d’ella”,recordo bé les seves paraules.Però això no em priva de pen-

sar en un bon amic, en Josep MariaBosch i Peregrí que sempre em deia:“Tere, si la gent gran forméssim elnostre propi partit, som majoria i lla-vors segur que pensarien més en elque ens fan”.Amics, perdoneu-me però em sentotan enganyada pels capitostos, que sifos per mi, els faria passar a tots unsquants mesos amb aquestes paguesvergonyoses i sovint miserables quetenen moltes vídues, així sabrien elssacrificis i equilibris que els cal ferdesprés d’una llarga vida de treball.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Teresa Delgado

El teatre del centre cívic de Sant Narcís ple de gom a gom

9Ciutat

El Nadal del 2016 ha estat com cadaany un seguit de celebracions. Nosal-tres, a Sant Daniel, a principis de des-embre ja vàrem començar posant elpessebre i guarnint el nostre local.Dies més tard, va venir a cantar nada-les el grup Vell Galligans que sempreens va animar a cantar amb ells. Pera nosaltres va haver-hi un dia moltespecial, tot coincidint amb aquestdies festius. Va ser quan ens va visi-tar la Sra. Sílvia Paneque, regidora deDrets Socials, Igualtat i Seguretat al'Ajuntament de Girona. Justament eldia de la seva visita al local social dela Vall de Sant Daniel era el seu ani-versari i va compartir aquest dia ambnosaltres. Ho celebràrem amb unapastís i ella ens ho va agrair molt.Vàrem aprofitar la seva visita perexplicar-li totes les activitats que femal centre. Principalment el forn devidre i totes les artesanies que s’hipoden fer, des d‘ampolles de vidrereciclades fins a plats i objectes moltdecoratius.Si algú de vosaltres s'anima a feraquestes manualitats tan maques...,esteu convidats!

ASSOCIACIÓ DE LA GENT GRAN DE LA VALL DE SANT DANIEL Consuelo ToledanoVIDA ASSOCIATIVA

Hem començat el nou any amb moltes ganes de treballar.Hem donat prioritat a la preparació i confecció de la dis-fressa que lluirem pel Carnaval. Ens trobem cada dia, idediquem força estona a aquesta activitat per tal quequedi ben original.A finals de febrer anem tres dies a Santa Susanna, on ambles nostres disfresses participarem en el concurs queorganitza l’hotel on estem allotjats.També estem assajant amb la nostra coral el repertori decançons que cantarem en d’altres centres. Tenim tambéun grup de senyors del nostre casal que toquen la guitarrai fan algun concert.No hem d’oblidar que com a activitat continuada, cadadiumenge, organitzem el ball de tarda-vespre en el nostrelocal, acompanyat d’un berenar per a tots els assistents. Estem molt contents, ja que la participació sol ser nom-brosa.Salutacions cordials de la Junta.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ M. Oliva Moreno

Visita de la Sra. Sílvia Paneque al local social

Grup VellGalligans

Ball de tarda-vespre al local

10 Ciutat

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Marisol Lagares

Ja hem començat un nou any i conti-nuem amb les activitats que vàremencetar el mes d’octubre. Al peu d’a-quest escrit podeu trobar l’adreça, eltelèfon i el correu de contacte per sius animeu i voleu venir a participaren alguna. De les moltes activitats, sortides,xerrades, etc. que duem a terme,volem fer incís en algunes d’elles: lasortida a Madrid (cinc/sis dies), quefarem el pròxim mes de juny;la Setmana Cultural Dies de Flors, del22 al 27 de maig, una setmana plenad’actes, concerts, desfilades de ves-tits de paper, passejades saludables,berenars-ball, etc., i la celebració dela Diada de la Gent Gran a l’Auditori,el dia 24 de maig. Us animem quevingueu a participar-hi.

En aquest escrit també volem mani-festar el nostre record a l’Anna M.Rico, sòcia i companya de la nostraentitat, que ens va deixar aquest mesde gener. Persona amable i generosaque no oblidarem, amiga i companyaque es feia estimar. Anna M., siguis

on siguis, esperem que continuïsencomanant la teva alegria i felicitatigual que ho vas fer amb nosaltres. Adreça: Camps de la Plana, 13Telèfon: 972 213 603Correu electònic: cconyar@ajgirona.cat

VIDA ASSOCIATIVA

La Llar de Jubilats i Pensionistes SantJoan de Can Gibert del Pla vam aco-miadar el 2016 passant un dia plegatsa Platja d’Aro. Des de fa anys que éstradició a la Llar celebrar la diada deSant Joan anant a dinar plegats i ballarfins a esgotar les forces al restaurant laTerrassa. Aquest any no es va poderfer al juny i es va posposar al mesd’octubre, i vam gaudir plegats d’undia assoleiat i una jornada fantàstica! Ens va ajudar a engegar aquest 2017amb molta il·lusió i ganes de continuarmantenint-nos ben actius. Per això hovolem compartir amb vosaltres i invi-tar-vos a les ballades que es fan quin-zenalment a l’Espai Cívic de Can

Gibert, els diumenges a la tarda. Siteniu ganes d’escoltar bona música endirecte i de ballar al ritme de les can-çons, sols cal que un dia vingueu,sereu molt benvinguts! Aquest any el Carnestoltes també ésmatiner, i el proper diumenge 26 defebrer la farem ben grossa al casal,organitzant un ball per a tothom i obse-quiant amb un detall a tots els assis-tents disfressats, a veure qui s’atreveixa fer més gresca i xerinol·la.I per altra banda, el dia a dia del nostrecasal segueix amb el seu plat fort: laprogramació de tallers i activitats. Jatenim consolidats tot un ventall de pos-sibilitats per passar l’estona, activar-

nos i agilitzar el cos i la ment: la gim-nàstica de manteniment, el ioga, eltaller de memòria (que cal reforçaramb nova gent, per tant si en teniuganes només cal que vingueu a pre-guntar) i volem fer un esment especialals diferents tallers de sevillanes que,amb el temps, s’han convertit en unreferent al barri, per això avui volem feruna dedicatòria especial a la gent quehi participa i a la Mari. Així que, ja noteniu excuses, no us quedeu a casa iveniu a gaudir al nostre local.I per últim, volem dedicar tambéaquest escrit als socis que ens hananat deixant els darrers mesos... Totsvosaltres feu i heu fet possible el casal!

LLAR DE JUBILATS I PENSIONISTES SANT JOAN DE CAN GIBERT DEL PLA Maria Garrié

Amb la nostracompanya AnaMaria Rico

Tallers desevillanesque organitzal'Associació.

11Ciutat

HISTÒRIA

l títol d’aquest articleés una de les frasesque quan som grans

estem més acostumats a sentir.Quan penso en els anys que hanpassat, les coses que he fet, heviscut i he vist, em semblaimpossible.Vaig prometre al Raimon que pelmeu aniversari trauria el llibre ires de res, sé que el vent no giraa favor meu i que tinc entre-bancs de salut que entorpeixen elmeu dia a dia, però no he perdutl‘esperança que aquesta il·lusiómeva, però sobretot del Raimon,sigui una realitat al més aviat possi-ble.Al call jueu, tot i que sé que és delmeu estimat Barri Vell, no hi heestat mai, per haver estat sempretreballant, però també sé que hi hagent que com que ha pogut gaudir-ne, n’escriu molt millor que jo. Noobstant, quan ve Temps de Flors oaltres esdeveniments i en surtenimatges, sento certa melangia, peròtinc la seguretat que algun diaencara el trepitjaré.Fa quatre dies canviàvem d’any,però és que ja ens hem menjat migfebrer, hem anat a esperar el Reis, elCarnestoltes ja surt al carrer i, laquaresma està a punt de trucar a laporta. Després tindrem el diumengede Rams i ja escoltarem la dolçamelodia dels manaies. Els rosers deSant Jordi ja estan preparant-se perflorir i les editorials s’afanyen aretractilar les novetats que sortiranpel dia del llibre, i així podríem anarseguint. La veritat és que veure comgiren els fulls dels nostres calendarism’esgarrifa, no és que no m’agradiperquè també vol dir que hi som,que un mes o l’altre farem un any

més, però tambévol dir que hemperdut persones estimades i aixòqueda en l’apartat dels nostres sen-timents, i sempre dol, i fa mal per-dre gent que estimes.De fer-me gran potser el que mésenyoro és no haver pogut explicar elque he viscut, tot i que reconec quetambé ho he fet una mica, sobretotamb la gent petita dels gegants,manaies i amb els petits clients de laGranja Mora,... malgrat que no heviscut les taules dels Nadals, ni hepogut viure amb taules plenes dequitxalla, quan les famílies són dediversos germans i nebots i les reu-nions són sovint nombroses i sem-pre hi ha temes per comentar a lessobretaules, com a la nostra mare liagradava; era un llibre obert i jofeia de tot per escoltar-la i el quepagaria encara per sentir-la.

Sem-pre he pensat que els avis, quesón font de saviesa, tenen tantescoses per explicar als seus nets.Crec que la nostra mare vafer de mare i d’àvia, i cada

vegada entenc més la seva tris-tesa per no haver pogut ser àvia.Nosaltres sols vàrem conèixer l’àviamaterna però ella ens va descriuretan bé l’avi que sempre he dit que sisabés dibuixar segur que li faria unretrat a la perfecció.Per això, des d’aquesta revista ElRoure, que és feta per gent gran idedicada als que ja ho som, degrans, us vull dir que els que teniula sort de tenir fills, nets i besnetsno desaprofiteu cada minut quepugueu passar amb ells; que les vos-tres paraules, la vostra saviesa, lavostra experiència, els vostresrecords, el que ha estat i és la vostravida és el millor tresor que elspodeu deixar, perquè ells, quansiguin grans, ho transmetin als seusfills i és així com la història no mormai, sinó que segueix ben viva i bencerta.

M. Carme Ribas i Mora,filla dels fundadors de la

desapareguda Granja Mora

E

El temps passa volant...

12 Ciutat

uan l’Àngela Ferrer em vaproposar una col·laboracióper a la revista El Roure, va

sorgir el tema llibres. Vaig respondreque era un tema molt ampli i temiano sortir-me’n. Ella em va contestarque em limités a parlar de la mevaexperiència com a lectora. I em vafer pensar. I sí, algú ha dit que noméspodem parlar d’allò que coneixem.Només a vol d’ocell lleuger enume-raré quatre dels moments pels qualspassa el llibre i que tots coneixem:l’escriptor, l’editor, el llibreter i ellector. Intentaré parlar d’aquestúltim. I és que parlar de llibres ensporta a parlar de lectors. El llibreestà fet per llegir. Algú ha dit que elllibre no es dona per acabat fins queés llegit.

“El lector, amb l’acte de la lectura,completa el text i en fa una inter-pretació sempre personal.”

Aquesta cita de Jaume Cabré il·lustraperfectament la importància del lle-gir. I una altra del mateix autor quela complementa:

“La lectura és la descoberta perso-nal d’un món que se’ns posa a l’a-bast per voluntat expressa de l’es-criptor.”

Quin sentit tindria escriure llibres sino els llegissin? Intentaré parlar unamica de la meva experiència perso-nal com a lectora. Per a mi la desco-berta de la lectura és un dels regalsque m’ha fet la vida. Crec que ja nopodria viure sense llegir. Aconsellariaque llegís tothom. I, com anell al dit,permeteu-me una altra cita delmateix autor.

“Si tots llegíssim més, el món seriamés suportable, perquè voldria dir

que tothom seria més il·lustrat.”

Vaig començar a llegir de gran. Vincd’una família senzilla, de pagès. Acasa meva no hi havia llibres. Hihavia la mentalitat que llegir eraperdre el temps. Parlo del meu passatsense vergonya i alhora amb orgull. Iestimo les meves arrels. I estic seguraque ho dec en part als llibres que hellegit. Per què? Doncs senzillamentés llegint com vas descobrint tot unmón; altres vides, que pateixen, quesón felices, que tenen conflictes, queviuen situacions penoses. I amb lesquals sovint et pots identificar. El fetde comparar-t’hi, sovint et porta asaber i a conèixer més de tumateix/a. I ja no ets sents tant sol/a.Segons la meva experiència, en aca-bar la lectura d’un llibre no soc lamateixa que abans de començar. Lalectura també té la seva vessantlúdica i d’evasió, depenent del tipusde lectura, és clar. Aconsellaria quetothom s’animi a llegir. No hi ha edatper començar. I com vaig aprendre allegir? Doncs llegint i llegint i llegint.I em considero una lectora lenta inormal. Segons el llibre, llegeixoasseguda a la taula amb un llapis i

folis. Un diccionari sempre i un mapasi ve al cas. Prenc notes. I si és unanovel·la coral apunto els noms delspersonatges, al principi. Formo partd’un club de lectura. Els clubs sónben pensats. En la tertúlia cada lec-tor aporta el seu gra de sorra. En sor-tir de la tertúlia la visió del llibre lle-git és molt més amplia i rica.No sé si en els centres cívics, en elscasals de gent gran i/o jubilada espractica el que en diem club de lec-tura. Crec que seria bo que esfomentés. I acabo amb una cita queva dirigida als mestres de les escoles,però que segurament es pot adaptarals centres cívics, als casals, a tots i acada un dels lectors.

“Hi ha mestres que, a més d’ensen-yar a llegir, regalen a les criaturesel gust per la lectura.”

Segur que tots els que rebem i llegimEl Roure sabem llegir. Per què no ensregalem el gust per la lectura?

Del llibre, La matèria de l‘esperit, deJaume Cabré.

Maite Mont

Els llibres

Q

13Ciutat

SERVEIS

l Centre Obert (C.O.) és unservei d’atenció a la infàn-cia i l’adolescència i a les

seves famílies, que fa una tascaeducativa i preventiva des de l’edu-cació social especialitzada. L’atenció directa és de dilluns adivendres quan finalitza l’horariescolar. El servei de Centre Obert té un espaidefinit per llei dins del sistemacatalà de serveis socials i està reco-llit a la Llei de serveis socials i a laCartera de serveis. L’equip de professionals està formatper educadors socials i integradorssocials, amb el suport de monitorsde lleure, talleristes i voluntaris.

A QUI VA DIRIGIT La seva intervenció socioeducativava dirigida a infants i adolescentsentre 3 i 18 anys, i actua com aagent de prevenció, detecció idenúncia de situacions de risc. AlCentre Obert de Palau-Montilivi hi

participen infants i adolescents de 6a 16 anys.

OBJECTIUS - Prevenir i detectar les situacionsde risc social - Afavorir la socialització i la inte-gració social dels infants i adoles-cents i les seves famílies - Donar suport, estimular i poten-ciar l’estructuració i el desenvolu-pament de la personalitat delsinfants - Potenciar l’adquisició d’aprenen-tatges i competències - Acompanyar i orientar les famíliesen els processos educatius que afec-ten els seus fills

ELS PROGRAMES I LES ACTIVITATS • Educació per a la salut • Suport al procés d’escolarització • Competències socials • Dinàmiques de participació • Educació en el lleure i esportiva

• Atenció a les famílies

CENTRE OBERT AL BARRI DE PALAU I MONTILIVI El Centre Obert de Palau-Montilivitreballa de forma assembleària pertal d’involucrar els infants, els ado-lescents i les famílies en totes lesactivitats del servei. Les famíliesdel grup d’infants participen endiverses activitats del C.O., per rea-litzar una tasca socioeducativaconjunta. D’altra banda, també esparticipa a les diferents activitatsesportives, culturals i educativesdel municipi de Girona i el seuentorn. El Centre Obert busca laparticipació de tots els agentslocals per a un bon desenvolupa-ment dels infants i els adolescentsque estan en procés de creixementpersonal i grupal.

Estel Garcíamonitora del Centre Obert

de Palau-Montilivi

Què és un centre obert?

E

14 Ciutat

HISTÒRIES

orria l’any 1340, i en una deles cases del call jueu deGirona va néixer en Nissim,

un noi que quan va tenir deu anys java destacar com a bon estudiant entreels seus companys de la sinagoga. Elseu pare, en Jacob, era el rabí de lasinagoga i estava molt content ambels progressos del seu fill.En Nissim ja coneixia l’hebreu, el sabiaescriure correctament i si calia tambél’utilitzava alguna vegada quan anavaa la sinagoga. El llibre de pregàries i laBíblia per a ell ja no tenien cap secreti es mostrava molt il·lusionat percomençar el seu ensenyament supe-rior a l’acadèmia, on anaven els estu-diants més brillants per convertir-seen els savis de la generació següent.El noi, abans de començar les sevestasques diàries, creuava el carrer ianava a fer una visita, que podem dirde metge, per la brevetat, a l’Ane, queera la seva millor amiga. Les sevesfamílies tenien una amistat que havianascut dues generacions endarrere, isovint es trobaven per fer celebra-cions. L’Ane no anava a l’escola, a casaseva no ho consideraven necessari, idesprés d’atendre en Nissim que liexplicava algun dels coneixementsque havia après el dia anterior, aju-dava la seva mare en les tasques de lacasa. L’Ane era una nena que tenia un doespecial per saber allò que els passavaals amics que a vegades visitaven laseva mare i li demanaven consell per-què no es trobaven massa bé de salut.Ella i la seva mare, tot sovint, atenienles persones que les visitaven perdemanar consell, plegades. L’Ane jaconeixia remeis per al mal de cap, percurar les ferides obertes, per als dolorsd’estómac...El seu pare sempre era a l’escorxador

per tal de controlar que les personesque treballaven per a ell fessin bé laseva tasca, i la seva carnisseria sempretingués productes frescos per vendre.En la seva dieta consumien carn,excepte el camell, el conill, la llebre oel porc, els peixos amb aletes i escatesi tota mena d’ocells. L’Ane encara noentenia per què no era permès barre-jar carn i llet, tant com li agradaven aella les dues coses. L’Isaac, el germà del’Ane, esmorzava aviat i preparava elsllibres i quaderns damunt la taula per-què quan arribés el seu professor par-ticular tot estigués a punt.La Clara, que vivia dos carrers mésamunt que l’Ane, era la seva milloramiga, però no es podien veure gaire

perquè estava molt ocupada tenintcura dels seus germans, que cada diaanaven a adquirir coneixements alsstudiums o midràs per als nens pobres.En una de les seves visites a la Clara,l’Ane es va adonar que feia mala cara,li va tocar el front i, segons el seuparer, el va trobar una mica massacalent, però no en va fer cas, ja que laClara continuava fent les seves tas-ques i no se la veia malalta. L’Ane vapensar que el seu estat de salut potserera provocat per la manca d’alimenta-ció, ja que la família de la Clara no dis-posava de gaires recursos i per tanttampoc tenien menjar en abundància.La casa de la Clara era petita, i nogaire neta; fins i tot alguna vegadal’Ane havia vist alguna rata que espassejava per la cuina, però desaparei-xia de la seva vista molt ràpidamentsense donar temps, a les nenes, deveure-la bé. Quan va marxar cap acasa seva, la preocupació ocupava elsseus pensaments, ja que estimava moltla seva amiga Clara i no podia ni pen-sar en el fet que es posés malalta, jaque això suposaria que no la podriavisitar i no podrien tenir aquelles con-verses de noies que tant li agradaven.Quan estava a punt d’enfilar el carrerque la portaria a casa seva, veié unacua de gent a la porta de l’entrada iaixò la va intrigar. Aquest dia notenien programada cap celebració i,que ella sabés, no era pas dissabte, eraun dia de treball. Quan s’hi apropà vaveure aquella fila de persones queestaven més aviat neguitoses i lamajoria feien mala cara. Ràpidamentva córrer cap a la porta, la va obrir i vaveure com la seva mare anava donantdiferents consells: “Renti’s bé, posi’sun drap moll al front, descansi al llit,no surti al carrer, eviti fer esforços, i siencara no nota cap millora torni a

Una petita història al call de Girona

C

“La ciutat va perdregairebé un 50% de la sevapoblació, i arran d’aixòalgunes coses van canviar.”

Foto: Juanjo Valeros

15Ciutat

venir que cercarem altres solucions”.Primer era la pastissera, llavors el pas-tor, el terrissaire, el flequer, pares delsseus amics i altres que ella no coneixia;tots eren allà cercant una solució peral seu problema de salut. Ella s’apropàa la seva mare i la va interrogar persaber què passava, la mare se la vamirar molt trista i li va dir que pugés al’habitació i que ella ja hi aniria méstard i li ho explicaria.L’Ane va pujar a l’habitació i tot de copva recordar que feia una setmana,mentre ella estava asseguda en unacadira de la carnisseria del seu pare,havia sentit una conversa de dos noisjoves que parlaven sobre una malaltiaque era molt encomanadissa i matavala gent, es deia la pesta negra. Aquestsnois parlaven de la malaltia com si estractés d’una plaga i deien que veniad’Àsia i que s’estava estenent per totEuropa. L’Ane, els havia escoltat ambmolta atenció perquè aquests temesl’interessaven molt. Li va semblar quedeien que aquesta malaltia no enteniade classes socials i que atacava els ricsi els pobres i que un cop l’agafaven nohi havia cap solució i es morien. Tambéva sentir que es manifestava amb unafebre alta i la inflamació dels ganglis.Quan aquests pensaments van arribaral seu cervell, es va aixecar ràpidamenti va anar corrents a veure la Clara, nopodia ser! La Clara estaria bé! No va niposar la mà damunt el forat de laporta de l’entrada com solia fer sem-pre, sinó que va pujar les escales ràpi-dament i va cridar la Clara, li va posarles mans al coll i va veure que els gan-glis estaven bé i li va preguntar si teniarampes i calfreds i si delirava i la Clarava respondre amb un “no” a totes lesqüestions i es va quedar molt impres-sionada per tot aquell interrogatoritan sobtat. Però quan l’Ane li va expli-

car la quantitat de gent que hi havia acasa seva esperant els consells de laseva mare i la conversa que havia sen-tit feia una setmana a la carnisseriasobre la pesta negra, la Clara ho vaentendre tot i va fer una forta abra-çada a la seva amiga. Des d’aquellmoment la Clara va saber que prop seuhi vivia una persona que es preocu-pava per ella i per tot allò que lipogués passar i això la va omplir defelicitat.L’Ane, amb l’experiència adquiridaamb la tasca que feia amb la sevamare, les lectures a les quals era moltafeccionada, i el seu gran interès peraprendre, es va convertir en una de lespersones amb més coneixements i pos-sibles solucions per als problemes desalut que poguessin tenir la gent quevivia al seu voltant, tant si eren jueuscom si eren cristians, per a ella no hihavia diferències. Sovint es continuavatrobant amb en Nissim i amb la Clara.Tots tres s’havien fet amics i anaven

junts els dissabtes a la sinagoga, tot ique un cop a l’interior, les noies ana-ven a la seva zona i en Nissim s’ajun-tava amb els altres nois.La pesta negra va passar per Girona, iva afectar moltíssimes persones. Laciutat va perdre gairebé un 50% de laseva població, i arran d’això algunescoses van canviar. La gent anava a laciutat a buscar feina, al camp també hihavia terres abandonades que s’haviende treballar i es va veure la necessitatde prendre mesures per millorar lescondicions higièniques de la població,també l’alimentació, i preparar les per-sones per poder resoldre els temes desalut.En Nissim, l’Ane i la Clara van podercontinuar les seves vides a la ciutat,aprenent, preocupant-se, patint itambé vivint moments de felicitat.Girona els va oferir tot allò que ellsnecessitaven.

Carme Subirana Pla

Foto: Juanjo Valeros

16 Imatges per al record

Diada de Sant JordiSecció dedicada a fotografies que pertanyen a la història de la ciutat de Girona i als seus habitants.

Parada de llibres a les voltes de la plaça Independència. 1963. Girona. Crèdit Aj. de Gi. CRDI Miquel Morillo.

Parades de Sant Jordi a la rambla de la Llibertat. 1969. Girona. Crèdit Aj. de Gi. CRDI Narcís Sans Prats.

17Imatges per al record

Parada de llibres a les voltes de la rambla de la Llibertat. 1976. Girona. Crèdit Aj. de Gi. CRDI Narcís Sans Prats.

Parades de Sant Jordi a la rambla de la Llibertat. 1969. Girona. Crèdit Aj. de Gi. CRDI Narcís Sans Prats.

- Enamorada de la seva feina?- Sí categòric; sí, perquè quan vaigcomençar, sortint de la Universitat,feia itineraris com a guia de la ciu-tat i més endavant feia itineraris perals jueus americans al patrimonijueu espanyol, en una època en quègairebé ningú no en sabia res. Enaquesta feina m’he sentit privile-giada. Ha estat la descoberta d’unmón on cada dia aprens cosesnoves, coneixes gent nova i això haestat i és molt enriquidor. També té

l’altra vessant, és una feina de lesque t’enduus a casa, però en vistadels resultats no en tinc cap queixai no ho canviaria.- Ens podria explicar com es vainiciar el projecte de recuperaciódel call?- Anys enrere, junt amb una altrasòcia, vam crear una empresa deserveis, i ja treballàvem per a lesadministracions. Quan va tancar elcentre Isaac el Cec, l’Ajuntament vacomprar l’espai i ens en va encarre-

gar la gestió. Els primers anys vanser, sobretot, de redacció del pro-jecte i d’obres. Vam desfer l’em-presa, la meva sòcia va optar peruna feina a l’estranger i jo vaigescollir quedar-me al call; i mai nome n’he penedit. Ens va afavorirmolt l’estabilitat del govern munici-pal, ja que el projecte va gaudir dela continuïtat necessària durant elsprimers anys. Com és natural, perportar a terme aquest projecte hi vahaver molta feina d’equip amb tèc-

Historiadora, directora del Patronat Call deGirona, secretària general de l’AEPJ i des del 1995fins al 2016, secretària general de la Red de Jude-rias de España Caminos de Sefarad. Des dels inicis

de la recuperació del call jueu de Girona, l’any1987, ha treballat amb total dedicació en aquestatasca i gran part del mèrit de la importància queavui té aquest espai l’hem de posar al seu haver.

Assumpció Hosta i Rebés

Historiadora i directora del Patronat Call de Girona

Fotos: Jordi S. Carrera

18 Entrevista

19Entrevista

nics municipals, arquitectes,arqueòlegs, investigadors, historia-dors, etc.; un equip magnífic. - Com va anar?- L’any 1992 es funda el Patronatdel Call de Girona, un organismeautònom municipal que ha tingutcura des d’aleshores del CentreBonastruc ça Porta i de la seva pro-moció. En origen, els propietaris vanser l’Ajuntament i, en una petitaproporció, la Diputació, que vancedir l’edifici en usdefruit al Patro-nat. A partir d’aquí, es va començara treballar de valent per anardonant forma al que ara tenim. Através d’un conveni de cooperacióamb Israel, vam treballar amb unaexperta en museística del Museu dela Ciutat a Jerusalem, que ens vaaportar idees que ens van ajudar enla visió de la forma del nostre espaimuseístic inicial.- Anècdotes, satisfaccions (imoments no tan agradables).Suposo que moltes...- Anècdotes, moltes; algunes fins itot problemàtiques, com quan enun balcó de veïns que donava al’entrada del museu varen penjar,durant un temps força llarg, unabandera palestina. Això va fer enfa-dar molts visitants que es creien queera una provocació. Ens va donarmolta feina explicar-los que noteníem res a veure amb allò i dema-nar-los que entenguessin que nopodíem obligar ningú a treure unabandera de casa seva, que en aquestpaís es respecta la llibertat d’ex-pressió.- Ens pot fer una mica d’històriad’aquest espai museístic?- Els primers anys al Centre Bonas-truc ça Porta només hi teníemexposicions, encara no pròpiament

el museu. La primera sala del Museud’Història dels Jueus es va inaugurarl’any 2000 i progressivament hemanat ampliant l’espai de la col·lecciópermanent. Fa dos anys vam fer unarenovació important de sales, que ésel que avui és visita. La nostravoluntat és explicar la història de lacomunitat jueva de manera quetothom, seguint les explicacions iveient els materials exposats, puguientendre’n el contingut. El que vul-gui profunditzar més ho pot fer através dels fulls de sala. I els mésinteressats poden demanar ajuda alnostre personal tècnic i trobarmolta més informació a la biblio-teca.- I del seu contingut?- Permet trobar una part importantde la història de la ciutat. Al primerpis hi trobem els espais dedicats alcall de la ciutat, a la comunitat, atemes com religió, tradicions i fes-tes i un racó molt important rela-cionat amb el cementiri jueu, ambuna esplèndida col·lecció d’inscrip-cions funeràries. Al segon pis par-lem de l’herència cultural, la cièn-cia, la vida econòmica i ho allar-guem fins a la diàspora; parlem

també de la inquisició i acabemamb la societat dels conversos. Altercer pis hi trobem una bibliotecaespecialitzada, dins l’Institut d'Estu-dis Nahmànides, que és també elnostre espai de cursos i conferèn-cies. I a finals de 2013 vam obriruna sala per a exposicions tempo-rals, que permet una visita comple-mentària i independent a la de lacol·lecció permanent. - Suposo que molt satisfeta ambtot el que s’ha aconseguit? - Estic agraïda del recorregut fetfins ara, i mentiria si, en certamesura, no me’n sentís satisfeta,però queda molta feina per fer:feina a la ciutat, per seguir explo-rant els espais del call, per seguirinvestigant; i feina a fora, per donara conèixer la nostra història i ferque el call de Girona sigui un refe-rent important al món.- Què més recorda?- Hi va haver una època en quèvenien moltes excursions de perso-nes d’Israel que portaven els seuspropis guies, que parlaven enhebreu, i nosaltres no sabíem quèels explicaven. Un estiu vam con-tractar una noia israeliana per

“Hi ha un concepte dins la comunitat jueva que m’admira: és laautoimposada obligació de retorn a la societat dels beneficis queaquesta li ha atorgat.”

20 Entrevista

escoltar-los i així saber de quinamanera explicaven el contingutdel museu. Això ens va permetrecorregir un quants errors i posaruna mica d’ordre en les vistesculturals.- De les visites que reben, ensles podria catalogar per edat,sexe, nacionalitat, etc.?- El perfil bàsic té forma dedona de més de 45 anys i nivellsocioeconòmic alt. Les crítiquesque rebem després de la visitasón, en general, molt positives.Tenim un llibre a disposició detots els visitants que recull elsseus comentaris, i els més nom-brosos són escrits en hebreu. Per nacionalitats el públic mésnombrós actualment, desprésdel català, és l’israelià, seguit delnord-americà. Abans de l’atemptatde l’11 de setembre, els americanseren molt més nombrosos. Han can-viat les coses i seguiran canviant enels propers anys. Al museu ens hianirem adaptant.- Podem distingir arquitectònica-ment les edificacions jueves de lescristianes?- Els experts ens diuen que no hi hacap diferència, arquitectònicamentparlant, en els edificis medievals. Lesdescobertes documentals i arqueo-lògiques i alguns signes identifica-tius, com els forats que guardavenles mezuzot als brancals de les por-tes de les cases jueves ens permetentraçar un mapa. La mezuzà és unacapsa petita, rectangular o cilín-drica que conté un rull amb l’oracióXemà Israel (Escolta Israel, Deutero-nomi 6 : 4-9) i que encara avui escol·loca al brancal dret de les casesjueves.- Què podríem destacar de la cul-tura jueva?

- Les dones en la societat civil juevatenen una gran importància, són lestransmissores de l’herència. Si lamare és jueva, els fills sempre sónjueus. Tenen molta autoritat a casaseva i seva és la responsabilitat detransmetre la litúrgia i els ritualsfamiliars. Són les encarregadesd’encendre les espelmes el divendresal vespre per celebrar el Xabbat, fes-tivitat setmanal que reuneix tota lafamília.També podríem destacar la recupe-ració de la llengua. L’hebreu, queera un idioma usat només en lalitúrgia, ha esdevingut en relativa-ment poc temps l’idioma oficial d’Israel.Hi ha un concepte dins la comunitatjueva que m’admira: és la autoim-posada obligació de retorn a lasocietat dels beneficis que aquesta liha atorgat. Així trobem molta gentjubilada que dedica una part impor-tant del seu temps a treballs comu-

nitaris, siguin de l’índole que siguin:culturals, socials, sanitaris, etc.- Què més hi podríem afegir?- Encoratjar la gent gran que vinguia conèixer el museu i l’institut d’es-tudis. L’entrada per als jubilats ésreduïda i poden segmentar la visitaa la seva conveniència: un dia unasala, o un audiovisual, o un tema,etc. El personal del patronat sempreestarem encantats de facilitar-los lavisita i ajudar en allò que convingui. Fem servir els museus. Contenenuna part molt important de la nos-tra història i són també una part dela nostra herència. Més informació a:http://www.girona.cat/callhttp://www.jewisheritage.org/web/european-routes/spainhttp://culture-routes.net/routes/the-european-route-of-jewish-heri-tage

Pere Heras Montal

- Una flor- La rosa groga- Un color- El groc- Un actor- Harrison Ford- Una actriu- Natalie Portman- Un rei- Cap- Un papa- Si n’he d’escollir un, l’actual- Un futbolista- Cap- Divorci- Sí- Avortament- A decidir personalment- Què hi ha més enllà del cementiri?- Esperança

A RAIG!

“Les dones en la societat civil jueva tenen una gran importància, són lestransmissores de l’herència. Si la mare és jueva, els fills sempre són jueus”.

21Consell G.G.

embla que era ahir queencetàvem el nou any, i jasom a mitjans de febrer,

renoi! El temps passa que vola i, sino, que ens ho diguin a nosaltres, alsque ja tenim uns quants anys; però,tot i així, ens cal pensar que també ésbo, ja que vol dir que encara tenimcorda per fer coses. I per demostrar-ho, els que formem part del ConsellMunicipal de la Gent Gran, amb l’a-jut de les companyes que tenen curade la gent del nostre col·lectiu, dinsde l’Ajuntament, ja estem preparantels actes de celebració de la Diada dela Gent Gran de Girona del 2017. Percert, la d’enguany, cal remarcar-ho,serà la que fa deu. És allò que dèiemal principi, del pas del temps. Com fan sempre, els companys que,dintre del Consell, es cuiden de l’edi-ció de la revista El Roure tenen l’a-mabilitat d’oferir-nos la sevacol·laboració publicant-nos elcorresponent programa d’actes de laDiada, cosa que els agraïm.

Tenint en compte allò que fem, defer extensiu l’homenatge a la gentgran amb el reconeixement d’algunaactivitat o tema que tingui una mar-cada relació amb la nostra estimadaciutat, enguany ens ha semblatoportú, com a objectiu, tractar de laGirona jueva a través de l’històric ireconegut call jueu.Bé doncs, pel que fa als actes a cele-brar, que s’estan acabant de perfilarper tal que resultin el més reeixitspossibles, són:

1a PART� Parlaments de benvinguda, acàrrec de l’alcaldessa, així com dela vicepresidenta i un membre delConsell Municipal de la Gent Gran

� Reconeixement al call jueu deGirona, a càrrec d’una personaqualificada del Museu

� Concert de guitarres, a càrrec d’ungrup de la llar de jubilats de Taialà

� Danses del món, a càrrec del casalde la gent gran de Sant Narcís

Cafè i descans, amb piscolabis

2a PART� Recital d’unes cançons,interpretades per membres dediferents casals de gent gran

� Petit esquetx còmic, escrit iinterpretat per membres delmateix Consell Municipal

� Parlaments de cloenda, a càrrecde la regidora de Serveis Socials id’un membre del ConsellMunicipal de la Gent Gran

Per consegüent, tal com es desprèndel contingut d’actes a celebrar,confiem que la 10a Diada de la GentGran, que està prevista per al dia 24de maig, a les 9.30 h, a l’Auditori dela Devesa, i que preparem amb moltail·lusió els integrants de l’esmentadaComissió, pugui resultar d’allò mésplaent per a totes i tots els homenat-jats.

Lluís Torner i Callicó, en representació del ConsellMunicipal de la Gent Gran

Avançament del programa de la Diada de la Gent Gran 2017

S

Al pati del'estrelladel Museujueu deGirona

22 Qualitat de vida

GASTRONOMIA

Trena de pa brioix que s’anomena halà. És el pa que es consumeix durant el sopar de sàbat (soparde divendres) per commemorar el manà que va caure del cel en la llarga travessia dels jueus peldesert.

ELABORACIÓ

1. Desfeu el llevat amb aigua calenta i un xic de sucre.2. Barregeu els 2 ous, els rovells, l'aigua, l'oli, la sal i elsucre amb el llevat que hem desfet prèviament . Afegiu-hi la farina.3. Si ho barregeu amb una batedora, feu-ho a poca velo-citat fins que es formi una massa ben integrada. Si ho feua mà, aneu pastant i alternant amb períodes de repòs de10 minuts fins que tingueu una massa llisa. Quan la dei-xeu reposar, tapeu-la amb un drap perquè no s'assequi.La massa no s’ha de treballar gaire i ha de quedar mésaviat flonja. 4. Quan tingueu una massa llisa deixeu-la fermentar enun bol untat amb oli durant 2 hores i ben tapat, o finsque dobli el volum.5. Traieu-la del bol, unteu la superfície amb una micad'oli i desinfleu-la.6. Separeu-la en peces iguals, 6 o 3 segons si es vol unatrena gran o 2 de més petites.7. Feu boles amb les porcions de la massa i aneu-les dei-xant reposar mentre aneu fent les altres.8. Estireu cada bola fent-la rodar per damunt de lasuperfície de treball fent una tira d’uns 3 cm de gruix.Durant la formació de les tires, no forceu la massa, esti-

reu-la una mica, deixeu-la descansar mentre estireu unaaltra peça i aneu fent fins que tingueu la llargada desit-jada. Si la forceu, es trencarà per la tensió. Ja ho veureu.Si us passa, torneu a fer una bola i torneu a començar unaltre cop a estirar-la. Intenteu que els extrems siguin mésfins per a quan feu la trena.9. Feu la trena o les trenes, procurant no tensar la massamentre ho feu.10. Poseu les trenes damunt de la safata de forn ambpaper vegetal i pinteu-la amb l'ou batut amb una micad'aigua i sal perquè quedi ben brillant.11. Deixeu-les pujar 2 hores dins el forn apagat amb unbol d'aigua calenta dins (aquest pas no és imprescindible,hi ha qui les enforna directament).12. Traieu les trenes i el bol del forn. Escalfeu-lo a 180ºC.13. Torneu a pintar-les amb ou i decoreu-les amb les lla-vors que vulgueu.14. Enforneu-les durant 25 minuts o fins que estiguinben torrades.15. Deixeu-les refredar damunt d'una reixeta.

Un truquet: Si les voleu congelar traieu-les del forn una mica abans,així quan les descongeleu les podeu tornar a enfornarfins que quedin calentes i completament cuites.

Pa de sàbat o halàINGREDIENTS:

� 400 g farina� 200 g farina deforça (també es potfer amb una solafarina)� 2 ous + 1 ou� 190 g aigua� 45 g d’oli d'oliva� 45 g de sucre� 11 g de sal� 15 g de llevat fresc� llavors de sèsam orosella

Recepta de la meva amiga Leah Spokoiny. Bete Avon

El programa REMS, una llum per a lespersones amb Alzheimer i les seves famílies

illorar la qualitat de vida iel benestar emocional deles persones grans que

comencen a tenir algun problemade memòria i la de les seves famílies.Aquest és l’objectiu principal delprograma REMS (Reforç i Estimula-ció de la Memòria i la Salut) que laFundació Catalunya-La Pedrera des-envolupa a l’EspaiSocial de Gironades de fa cinc mesos. Aquest espai acull més de 20 parti-cipants que hi acudeixen dilluns,dimecres i divendres, amb l’objectiuque ben aviat sigui un servei diari,per seguir un complet calendarid’activitats que combina l’estimula-ció cognitiva amb la física i la socia-lització. El programa REMS donaresposta a una necessitat no cobertafins ara: l’atenció a les persones enles primeres fases de la malaltia.Persones grans amb malalties prò-pies del procés d’envelliment i per-sones amb malalties neurodegene-ratives, com ara l’Alzheimer, el Par-kinson o d’altres, en fase lleu omoderada. Es tracta d’un serveiinnovador, integral i efectiu adaptata les noves necessitats de la societati a uns preus socials molt assequi-bles.

A qui s’adreça?El programa es dirigeix a personesgrans amb deteriorament cognitiulleu i moderat, que siguin autòno-mes en les seves activitats de la vidadiària. També es dirigeix als seusfamiliars, cuidadors i cuidadores noprofessionals, per oferir-los forma-ció, assessorament i suport emocio-

nal. Actualment ja són més de 1.000persones amb deteriorament cogni-tiu i 1.500 familiars els que es bene-ficien dia a dia del programa arreude Catalunya.

Quin és l’objectiu? L’objectiu principal del REMS ésmillorar el benestar emocional i laqualitat de vida d’aquestes perso-nes, preservant les seves capacitats il’autonomia per tal que puguinseguir fent una vida normalitzada elmàxim de temps possible. Aquestprograma també va molt orientat ales famílies i especialment als cuida-dors i cuidadores, que també podenparticipar en activitats que s’orga-nitzen a l’EspaiSocial de Gironaadreçades a la seva formació, a ofe-

rir-los informació, suport emocionali espais de respir.

Equip de professionals REMS està format per un equip depsicòlegs i neuropsicòlegs, fisiotera-peutes, professionals de l’àmbitsocial i de la gent gran i especialis-tes en tallers de socialització. L’e-quip valora quines són les activitatsmés adients per a cada persona par-ticipant d’acord amb el seu estat desalut. Les activitats s’escullen demutu acord amb el participant iamb la seva família amb l’objectiude millorar el seu dia a dia. L’equipde professionals també els reco-mana tallers d’estimulació cogni-tiva, exercicis físics adaptats a cadapatologia, i activitats de lleure isocialització.

On es duu a terme?El programa REMS es realitza als 26EspaiSocials que la Fundació Cata-lunya-La Pedrera té arreu de Cata-lunya, com el de Girona. Es tractad’espais oberts, acollidors, amables ino medicalitzats on conviuen altrescol·lectius com ara persones gransactives, infants i adolescents. Elsusuaris participen en un completcalendari d’activitats i poden gaudird’activitats de socialització, com aracol·loquis, tallers de música, dansa,horticultura, cinema, etc. A més, elsparticipants poden fer trobadesamb d’altres persones que compar-teixen la mateixa situació i les sevesfamílies.

EspaiSocial de Girona

23Qualitat de vida

M

El programa Reforç i Estimulació de la Memòria i la Salut (REMS), de la Fundació Catalunya-La Pedrera, va néixer fa gairebé quatre anys amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida

d’aquestes persones i les seves famílies.

24 Cultura

SALUT

a farmàcia —apoteca-ris i farmacèutics—, lamedicina, ciència,

botànica, química, bioquí-mica…; tot forma part de lasocietat i de la història de lafarmàcia.De les primeres pràctiques far-macèutiques es té constànciaen el segle IV, a Grècia, l’Índia,Egipte, Roma i... la preparacióde medecines, i ungüents, olíquids curatius. En el nostrepaís, les coses seguien més omenys igual, recordem lesremeieres, que es cuidaven derecollir les herbes en l’època defloració, s’utilitzaven per acoses curatives. També elcurandero i diferents “artilugis” erenpart d’aquestes cures pal·liatives.En la nostra memòria recordem comva ser la farmàcia en aquella època, elfarmacèutic, dit també apotecari, erauna persona molt estimada i recone-guda per la seva vocació i dedicació,sobretot en l’ambient rural, quan sel’anomenava es deia sempre “el Sr.Farmacèutic” o s’hi afegia el sobrenom“Don”.De farmàcies, anomenades també“botica o rebotica,” pel laboratori ins-tal·lat al darrere on es preparaven lesfórmules magistrals i es produïa algunmedicament, n’hi havia a tots elsbarris i durant anys la relació entrefarmacèutic i pacient va ser moltimportant, possiblement la visita almetge era més difícil o complicada, iera més propera la consulta al farma-cèutic, quasi sempre era bo per a lasalut.Les coses han canviat moltíssim, a mit-jan segle XX, acabada la guerra, vacomençar el sistema de la SeguretatSocial, afortunadament una bona

assistència per a tota la societat,també a partir d’aquí s’han produïtmolts canvis en tota l’assistènciamèdica, hospitalària i dispensació demedicaments.La indústria farmacèutica catalanas’originà a Barcelona a mitjan segleXIX, dedicada a la recerca, investigaciói desenvolupament dels medicaments,investigació d’infeccions, vacunes, mésendavant antibiòtics, etc., tots regis-trats en la farmacopea i vademècumactual. Ara només amb la recepta delmetge es pot adquirir el medicament ala farmàcia. Actualment s’anomena“oficina de farmàcia”. Allí hi trobemtambé articles de cosmètica, higiene,dietètica, òptica, ortopèdia, etc. I elfarmacèutic ha passat a ser un vene-dor de botiga de medicaments. La farmàcia hospitalària té el seu pro-tocol. El farmacèutic junt amb metgesi infermeria formen un equip i fan untreball important, amb el diagnosi i lescures, dosis úniques, fórmules magis-trals i preparacions de quimioteràpia inutricions parenterals.

Afortunadament per a la història, hiha algunes farmàcies antigues quecontinuen mantenint la imatge ambtots els estris, mobles nobles, prestat-ges i armaris que són dignes d’admirari valorar. A Girona n’hi ha algunes, icom a exemple podríem anomenar lafarmàcia museu de l’antic Hospital deSanta Caterina, del segle XVII, unacol·lecció de més de 360 pots de cerà-mica anomenats blaus d’un gran valor,vidre bufat, herbaris, morters, balan-ces de precisió i material quirúrgic del’època. Una altra farmàcia museumolt coneguda és la de Llívia (la Cer-danya), del segle XV, és la més antiga iimportant d’Europa, ja se’n té cons-tància l’any 1594. L’any 1965 l’Ajunta-ment de Girona la va comprar, podemdir que és dintre del nostre país icomarques de Girona. Al Masnou, Bar-celona, també hi ha una altra farmàciamuseu, propietat dels Laboratoris Cusí.

Recordar el passat és estimar i rememorar la nostra experiència.

M. Rosa Pié Pont

La farmàcia d'abans i d'ara

L

Antiga farmàcia de l'hospital Santa Caterina. Foto: Pep Iglesias.

25Cultura

EL CALL JUEU

ls guies turístics que acom-panyen grups de gent i elscondueixen pels estrets

carrers del Barri Vell de Girona, entransitar per la zona a on existí elbarri jueu, solen utilitzar una sèrie demots que resulten inintel·ligibles pera la majoria de la gent si la cosa nos’explica adequadament, però quetenen o tenien en l’època en què elsjueus estaven implantats a Girona in’eren ciutadans de ple dret un sig-nificat fonamental.L’aljama, el call, la mezuzà, el micvé,la menorà, la quipà, la sinagoga, elsaliments caixer i molts etcèteres més.De la mezuzà ja en vaig parlar des deles planes d’aquesta revista l’anypassat. Però ara ens centrarem endos d’aquests mots: l’aljama i el call.La presència dels jueus en les nostresterres es perd en la foscor del temps.Després de la destrucció de Jerusa-lem l’any 70 dC per part de Tito, quecomandava les legions de Roma, elpoble jueu es dispersà per tot el mónconegut aleshores. Probablement engrups, més o menys dispersos que,amb el temps, s’anaren consolidant is’instal·laren en poblacions ja forma-des i hi constituïren un autènticbarri. És curiós el cas de la ciutat deVenècia, que, com és sabut, és for-mada per una munió d’illes connec-tades entre si per ponts. Els jueus quehi arribaren s’instal·laren a l’illa ano-menada Guetto.La singularitat de Venècia feia queels seus moradors es trobessin alta-ment protegits per les dificultats quepresentaven per als potencials ene-mics, enfront d’un atac, la granquantitat d’illes, que resultavenfàcils per a la defensa. Però el nomde l’illa de Guetto passà tristament ala història en ser anomenats així els

recintes de les ciutats a on eren con-finats els jueus, sobretot durant laSegona Guerra Mundial i fins i totabans.Quan els jueus s’agrupaven i els sem-blava que hi havia prou famílies,constituïen l’aljama, que era unaagrupació de persones presidida idirigida per una comissió formadaper homes, sempre d’edat. Erenrabins, filòsofs, estudiosos de les lleis,metges, científics, banquers ocomerciants. Com un ajuntament.

Ells dictaven normes, organitzavenl’escola per als infants, administra-ven justícia menor —la major eracompetència del rei—, es cuidavendel culte, arranjaven conflictes itenien tractes amb l’administracióreial, de la qual depenien directa-ment.I per a la instal·lació de les famíliescalia llogar o comprar cases i cons-truir sinagogues amb els seus banysrituals de purificació (micvé).

La trama urbana del call jueu de Girona

E

(Segueix a la pàgina següent)

Foto: Juanjo Valeros

26 Cultura

EL CALL JUEU

Aquest conjunt de cases, en inici dis-perses i més tard agrupades, forma-ven el call, un mot d’origen incertque algú relaciona amb el castellàcalle, però no és segur.A les comarques gironines hi hadocumentada la presència de callsjueus importants, tant que, perexemple, donaren nom al propipoble —Vilajuïga o vila dels jueus— oa accidents topogràfics —Montjuïc omuntanya dels jueus.A més de la documentació que exis-teix i que és bàsica per als historia-dors, són també importants les restesarqueològiques que s’han descobert.Per exemple, Besalú tenia un callmolt important i es poden visitarunes restes arqueològiques tan sin-gulars que són quasi úniques.A Girona, sembla que hi ha indicis

que al segle XI ja hi havia nombrosesfamílies jueves però no és fins l’any1160 que sovintegen les notíciesdocumentals urbanes referides con-cretament al call jueu gironí.Els jueus del call, organitzats en l’al-jama, eren com un ajuntament dinsd’un ajuntament més gran perquèdepenien, com hem dit, només delpoder del rei i no pas dels jurats de laciutat.En les primeres implantacions, el callno era tant una agrupació compacted’edificis i carrers sinó tan sols elconjunt de cases disperses i les famí-lies que hi habitaven, sovint barreja-des amb la resta de la població, pertant els límits del call no eren ni fixosni definits.Les consolidacions dels calls, mésendavant, feren que s’anessin expan-dint, agrupant i definint.

A Girona tenim la sort que han arri-bat fins als nostres dies, elementsurbans suficients que ens permetensituar perfectament el call. Això i lesexhaustives dades documentals queels historiadors han estudiat intensa-ment han permès situar finques icarrers que, altrament, no coneixe-ríem.De manera general es pot dir que elcall de Girona al segle XIV ocupava lapart baixa de la ciutat en la zona del’actual carrer de la Força que, ja enaquella època, n’era l’artèria princi-pal. Els límits naturals els marcaven,a l’oest, la muralla sobre el riu Onyar(actual c. de Ballesteries), al sud, elportal de l’Areny (a l’actual placetadel Correu Vell), al nord, el Mercadell(actual plaça de la Catedral) i, a l’est,l’antic carrer de la Ruca (actualPujada de la Catedral i carrer de Cla-

(Vé de la pàgina anterior)

Evolució de la xarxa urbana del call en els segles XIV i XV

27Cultura

veria).A banda i banda del c. de la Força —que era el carrer Major del call i eltravessava de nord a sud—, s’esteniennombrosos carrerons que constituïenla xarxa urbana del call. Alguns d’ellseren tan estrets que només perme-tien el pas d’una persona i/o un ani-mal de càrrega.En el gràfic núm. 1 que il·lustraaquest article, s’hi poden veureaquesta sèrie de carrerons i el perí-metre que conformaven els edificisdel call.D’aquests carrerons secundaris, od’uns dels quals conservem la traça,només en podem veure tres. El queporta el nom de Cúndaro, el de SantLlorenç i un altre que és tancat pelsextrems i que amb les seves graona-des resta ocult entre el límit sud del’edifici de l’actual Museu dels Jueusi la casa del c. de la Força anomenadaRibas Crehuet (projectada per l’ar-quitecte Rafael Masó). Aquestcarreró tancat s’anomena carreród’Hernàndez i es pot veure des de lesfinques que hi afronten però no pasdes de la via pública.D’altres carrerons només en restenalgunes traces arqueològiques ama-gades dins d’edificis i les valuosíssi-mes dades documentals de què jahem parlat.L’element central del call i la sevamajor referència era la sinagoga quese situava en l’indret a on ara hi ha lacasa Boschmonar (a la placeta d’inicide les escales de la Pera), pujant laForça a l’esquerra. Tocant a la sina-goga hi havia la micvé (bany ritual).El temps i l’antisemitisme, atiat per lajerarquia catòlica i finalment per laInquisició, provocaren persecucions i“progroms” que alteraren la configu-ració física del call que, al principi noconstituïa pas un gueto separat oaïllat, al contrari, perfectament inte-grat a la ciutat. Tot plegat fou la

causa que en el segle XV el call fos jamolt més reduït que el que haviaestat en el segle XIV i que s’eliminésaquella integració amb la resta degironins amb la construcció d’unamuralla en el perímetre del call que,en aïllar-lo, també servia per a laseva defensa, si calia. Allò ja era ungueto.D’aquella muralla que encerclava elgueto se’n conserven restes diverses,amagades en l’àmbit de construc-cions privades però se’n pot veure unpany molt notable i ben conservat enla confluència dels carrers de Clave-ria i Lluís Batlle i Prats (enfront de LaSopa).L’àmbit d’aquest call més reduït delsegle XV s’expressa en el gràfic núm.2 i la seva muralla amb una traça dis-contínua en tot el recorregut llevatde la tramada amb línia contínuaque indica el pany de muralla que esconserva visible des del carrer i delqual ja hem parlat.Aquesta reducció de l’àmbit del callfeu que la sinagoga fos clausurada iconvertida en una capella dedicada asant Llorenç, també desaparegudaara. Però encara i en record seu, espot veure en una façana del mateixindret, pujant la Força a la dreta, una

capelleta o fornícula amb un baixrelleu que representa un sant Llo-renç, inconfusible amb la seva grae-lla i que dona nom al carrer avui mésemblemàtic dels que ens resten delcall.La darrera sinagoga se situava enl’àmbit dels edificis que ara confor-men el Museu d’Història dels Jueus iel Centre Bonastruc ça Porta.Recentment s’hi ha descobert el quequeda del bany ritual micvé i altresinteressants restes arqueològiques.Després, l’exili. El 1492 foren expul-sats d’Espanya els jueus que no s’ha-vien convertit. Les cases foren venu-des i moltes destruïdes. Altra cop l’eterna diàspora tot cer-cant la tranquil·litat i una pàtria. Unatranquil·litat i una pàtria que, encaraara, tanta gent cerca. Tanta gent cer-quem.A Girona, però, ens resta el recordd’aquells jueus gironins i, qui sap sien les fredes i boiroses nits d’hivern iempesos pel misteri, circulen, encara,pels estrets carrers de Cúndaro, SantLlorenç, d’Hernàndez, de Claveria ode la Força, els seus esperits que s’en-yoren de Girona i es resisteixen aabandonar-la.

Narcís Sureda i Daunis

Foto: Juanjo Valeros

28 Cultura

othom coneix la prova del9 de la multiplicació i de ladivisió, que també es pot

aplicar a sumes i restes. Per comp-tar, utilitzem un sistema de nume-ració de 9 dígits i el 0, que té valornul i serveix també per indicar quees completa una dècada. En el nos-tre sistema, el resultat de multipli-car qualsevol número per nou,sumades les xifres del resultat, éssempre 9. Així, 7x9=63 i 4x9=36. Entots dos casos, 6+3=9. Qualsevolnúmero dividit per 9 deixa un residuigual a la suma dels dígits delnúmero. Així, 23 dividit per 9 deixaun residu de 5 (23=2x9+5) que éstambé el resultat de 2+3. La provaes basa en utilitzar la base 9 per a lanumeració (mòdul 9): tot número espot escriure en funció del 9 i elresidu de la divisió per 9, de maneraque el residu pot representar, enforma compacta, el número. Lla-vors, assignem al 9 el paper del zeroi en el mètode de la prova fem equi-valents el 9 i el 0, la qual cosa, aixícom el capgirament numèric, podenmotivar errors (3x3=0 i 7x9=36 sónresultats erronis que la prova nodetecta).Sembla que com que tenim 10 ditshem de considerar el 10 com la basenatural de la numeració. Tanmateix,el 10 té dues xifres, de manera queper limitar-nos a una de sola podemnumerar els dits de les dues mans de0 a 9; llavors, si emparellem ade-quadament els dits de les manssumarem sempre 9 (9+0=8+1=7+2,etc.). Així, la base establerta va de 0a 9.Vet aquí, però, que històricamenttambé s’ha utilitzat la base 12. Iencara parlem de dotzenes o mitgesdotzenes. De fet, si comptem amb elpolze els ossets dels dits de lamateixa mà arribarem al 12 (3

ossets de cada dit per 4 dits). En untemps que encara no es coneixienles fraccions, el 12 era millor que el10 per fer divisions geomètriques iagrimensores, perquè, a banda delmateix 10 o el 12, en l’altre cas, i l’1,el 10 només té dos divisors (el 2 i el5) mentre que el 12 en té quatre (2,3, 4 i 6); aleshores, sense decimals,és més fàcil determinar amb preci-sió la tercera part d’alguna cosadividida en 12 porcions iguals quela tercera part de 10 porcions (queés un nombre irracional).Les cultures que utilitzaven la base12 utilitzaven paral·lelament unanumeració basada en 60 (5x12), adiferència del nostre 100 (10x10).

Codis en bitllets i codis bancarisObservo un bitllet de 5 euros i unaltre de 10 euros. Els números desèrie són VA3560084822 iSC4015087914. Les lletres tambétenen un valor numèric: la A val 2,la C val 4, la S val 20 i la V, 23. Sisumo els valors de tots els dígits(inclosos els que representen les lle-tres) fins obtenir un número d’una

sola xifra, trobarem que tots dosnúmeros de sèrie porten al 9. Lesnumeracions dels bitllets europeusamb les lletres numerades successi-vament de 2 (la A) a 27 (la Z), inclo-ses la K i la W, són divisibles per 9.És el seu codi de verificació.El dígit de control bancari o el codiinternacional de dues xifres actualde l’IBAN es fonamenten en unaidea semblant. En tots dos casos, laverificació implica un conjunt d’o-peracions amb el número decompte bancari que es completenamb una divisió per 11, el dígit decontrol, o per 97 en el cas de l’IBAN.Les lletres que apareixen a l’IBAN, elcodi del país, també tenen un valornumèric assignat. Així la E equival a14 i la S a 28. Quan utilitzem la tar-geta o fem operacions bancàries desde casa, el nostre codi pateix unasèrie de complicades operacions decomprovació destinades a validar laseguretat i el secret de l’operació.

Secret!Avui dia, la codificació de missatgesentre emissor i receptor s’utilitza a

CodisT

29Cultura

En la premsa gironina del passat 16de febrer, aparegué una notícia ques’adiu molt amb el tema de què tractaaquest número d’El Roure.Es tracta de la presentació d’un llibreBonastruc, el jueu de l’escriptor gironíMiquel Fañanàs, prolífic autor, ena-morat de la seva ciutat sobre la qualha escrit diverses obres.La que ara ens presenta és la tercerad’una trilogia de novel·la històrica i secentra en un personatge cabdal en laGirona medieval. Un personatge tanimportant que escampà el nom deGirona per tot el Regne d’Aragó iàdhuc a la resta d’Europa i també aIsrael, on morí exiliat de Girona.Parlem –i parla en Miquel Fañanàs–de Bonastruc ça Porta, el nom jueudel qual era Mossé ben Nahman,també dit Nahmànides. Un gran savi,brillant filòsof, talmudista i cabalista,relacionat amb els centres cabalísticseuropeus, que visitava sovint sobretotel de Narbona on conegué el seu savicol·lega Isaac el Cec, que, per cert,mai va trepitjar Girona.El llibre de Fañanàs promet.

N.S.D.

Llibres

bastament. De manera casolana, hohem fet tota la vida en el llenguatgequotidià mitjançant frases queentenen tots els que comparteixenuna cultura (“Vigila, que hi ha robaestesa”). En situacions més extremesi menys favorables a l’entesa delsignificat ocult, les solucions adop-tades en l’antiguitat van ser el mis-satge tatuat al crani de l’esclau que,un cop crescut de nou el cabell, vaser enviat a través de les línies ene-migues, o el sistema de Juli Cèsar,que convertia cada lletra de l’alfa-bet en una altra segons un codiconegut només pel transmissor i elreceptor. Amb el mètode de Cèsar,“A la vora de la mar” pot convertir-se en “C zc msnc kt zc fcn”, que noés difícil d’esbrinar (A i E són lesvocals més freqüents; només calpaciència per anar provant lletres).Els alemanys, durant la segona gue-rra mundial, van introduir lamàquina Enigma, que codificava elsmissatges automàticament senserepetició del codi, i els aliats, ambTuring com a personalitat desta-cada, es van dedicar a “trencar” el

funcionament de la màquina.Actualment són els ordinadors elsprotagonistes de la codificació. Arapodem codificar un missatge demanera que una mateixa lletra esti-gui representada per símbols dife-rents segons una clau predetermi-nada. Per exemple, amb 1357, lafrase “A la vora de la mar” esdevé“bofcpufkfoftbu”. És cert que hiabunden les A i E i això la fa feble,per ser curt el número de la clau;però la A la representem per símbolsdiferents i un d’ells substitueixtambé la E.Ara es codifica segons una ideasemblant però amb un número queés el resultat de multiplicar dosnúmeros primers molt grans. Unordinador podria esbrinar el codi ala llarga, potser després de 10.000anys o milions d’anys (tret que siguiun dels futurs ordinadors quàntics).Per això els governs intenten limitarel secret de les comunicacions.Però això és una altra història quepot ser objecte d’un nou article.

Joan Miró Ametller

Portada del llibre Bonastruc,el jueu

30 Racons

quest racó que ara pre-sento, no és un racó. Ésl’antítesi d’un racó, que és

un lloc arredossat en la confluènciade dues parets, un lloc discret i devegades quasi ocult.El racó de què parlo aquí no és tal,de fet és o són diversos panys deparet de pedra picada amb carreusd’encaix precís. Un panys de paretlluminosos perquè sobre d’ells hirebota el sol de migdia i fa quellueixi aquell tènue ocre barrejat degris que dona personalíssima singu-laritat a la gran capsa que, com l’ar-queta d’Hisham II, conté i preservala personalitat de la catedral deGirona, la seva història i els seus tre-sors –en la percepció més historico-artística del mot.Les parets foranes de la catedral noofereixen, de fet, gaire interès –des-cartant, evidentment el monumen-tal retaule barroc de la façana prin-cipal i la magnificència dels volumsde l’absis i la capçalera. Les paretsdel nord i del migdia són parets lli-ses, com les de la base del campa-nar, només interrompudes pels con-traforts i els finestrals, que si béconstruïts en l’època gòtica, arqui-tectònicament parlant, no ens ofe-reixen l’autèntic esperit del gòtic,com ho fa, per exemple, la Sainte-Chapelle de París. És a dir, l’esperitdels edificis il·luminats per la clarorque hi penetra a través de les sevesparets; unes parets que es formenper un combinat de vitralls acoloritsen uns paraments transparents noestructurals que donen a l’interiorun aire de misticisme misterióscarregat de simbolisme críptic ialtament simbòlic. Això a la catedralde Girona no succeeix. La seva lluminterior resta entremig del romànic iel gòtic i el misteri –que hi és i és

molt notable– és més difícil de cop-sar.Però un d’aquests misteris, quemolta gent no ha descobert encara,és a l’exterior, en les parets, sobretoten la cara sud, a sol de migdia queés on és més visible tot i que tambées produeix en totes les altresparets, interiors i exteriors, és a diren les parets de carreus de pedra,

que són totes.Descobrim el misteriCal escollir un moment en el qual elsol caigui de ple i encara millor si elsraigs són un xic esbiaixats com hosón a mig matí o al capvespre i queil·luminin els laterals de la façanaprincipal, la base del campanar i elpany de la paret de la porta delsApòstols –que dit sigui de passada,

Els senyals dels picapedrersA

Pla contrapicat de la torre del campanar de la Catedral. A sota podemveure un dels senyals dels picapedrers.

Fotos: Juanjo Valeros

es va acabar amb una qualitat de lapedra extremadament inadequada iun disseny que només recorda lagracilitat del gòtic i és un autènticnyap, a més de no contenir cap delsmisteris de què parlem. En aquestsllocs i a una alçada de fins a dosmetres del terra s’hi poden observar,no pas en cada pedra sinó de tanten tant, però molt nombrosos, unssignes de forma diversa, cisellats abisell. Uns són una creu, uns altresuna mitja lluna ajaguda tota sola oamb un punt al mig i molts altresque no s’assemblen a res que espugui definir.Són els senyals dels picapedrers. Nose sap si responen a la necessitat dedeterminar quina colla d’operarishavia cisellat el grup de pedres o sisimplement eren com signaturesd’operaris o encarregats, o eren –noseria impossible– signes alquímics osimbòlics suggeridors de la ciènciadels mestres d’obres, dels geòme-tres, dels matemàtics, dels alquimis-tes o dels astròlegs medievals que,

per imperatius dels poders fàctics,s’havien de mantenir secrets per noincórrer en heretgia i no caure alspeus de la Inquisició, tot i queaquests oficis eren imprescindiblesper dur a bon terme una catedralcom la de Girona i tot el seu contin-gut.No s’ha d’oblidar que d’aquestsecretisme, sempre obligat o bé perla jerarquia o bé per les necessitatsgremials d’evitar la competència, ennasqué o més ben dit s’hi inspirà lacreació de la francmaçoneria ara faaproximadament 300 anys. No ésgratuït que els francmaçons hagin

adoptat com emblema l’escaire i elcompàs i com a eines simbòliques lamaceta, el cisell, la plomada i elpolipast. I és freqüent en les lògies maçòni-ques veure-hi altres elements sim-bòlics i entre ells i ben destacats unsestranys signes sense significat apa-rent. Són els senyals dels picape-drers de la nostra catedral que forenescampats per totes les seves paretsperò que podem veure a peu decarrer i a pam i toc del nostre nas.

Narcís Sureda i Daunis

31Racons

A dalt, diversos signes que elspicapedrers van deixar a les pedresde la Catedral. A la dreta, plageneral de la base de la Catedralon apareixen aquests senyals.

Ahir i avui

La farinera Ensesa a la carretera de Barcelona. A la dreta, la via del tren de Sant Feliu de Guíxols. CRDI.

La farinera Ensesa avui convertida en el conservatori de música. Foto: Juanjo Valeros.

Farinera Ensesa

Ah

ir32

Avu

i