EL CAMPUS - UAB Barcelona · 2009-10-08 · La festa del 8 de març arriba, cada any puntualment,...

EL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSde l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’Autònoma NÚMNÚMNÚMNÚMNÚM 15 15 15 15 15 ABRILABRILABRILABRILABRIL 2002 2002 2002 2002 2002

L’Hemeroteca General obre les portes 14 ■■■■■ Miquel Vilardellparla sobre els avenços mèdics 15 ■■■■■ L’aeroport de Sabadell,amb vocació docent 20 ■■■■■ Arriba el sincrotró 26 ■■■■■ La paraula deJosé Agustín Goytisolo té una càtedra 28 ■■■■■

EncaraEncaraEncaraEncaraEncaraquedaquedaquedaquedaquedamolt per fermolt per fermolt per fermolt per fermolt per fer

EL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUS

2 EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS Abril 2002

■ EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL■ SUMARI SUMARI SUMARI SUMARI SUMARI

de l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’AutònomaNÚMNÚMNÚMNÚMNÚM 15 15 15 15 15 ABRILABRILABRILABRILABRIL 2002 2002 2002 2002 2002

381415202628

■■■■■DIRECTOR Antoni Castel. SUBDIRECTORA Pepa Badell. REDACTOREN CAP Olga Armengol. CONSELL DE REDACCIÓ Manuel López, AntoniMerino, Jaume Soriano, Darío Giménez, Paco Elvira. REDACCIÓ Elba Salas(Reportatges), Guida Fullana, Noemí Casas (Notícies), José Miguel Nuñez(Entrevistes), Jaume Aguilar (Cultura), Àlex Vintró (Noves Tecnologies), JosepMaria Figueres (Llibres), Sergio Sancho (Opinió). FOTOGRAFIASalvador Tordera, Albert Canton, Xescu Castro. DISSENY Pepa Badell.MAQUETACIÓ Sandra Parés, Néstor Llobet, Rosa Serra, Silvia Martinez,Elena Blanco. EDICIÓ Anna Felipe, Pol Solà, Núria Peitaví. PUBLICITAT:A/e [email protected] FOTO PORTADA Xescu Castro.

ADREÇA Facultat de Ciències de la Comunicació, Universitat Autònomade Barcelona (UAB), Edifici I, Aula I2-117, 08193 Bellaterra (Barcelona).TELÈFON 935813288. FAX 935812005. A/e [email protected] http://www.uab.es/actualitat EDITA Facultat de Ciències dela Comunicació, UAB. PREIMPRESSIÓ I FOTOLITS RGB, S.L.IMPRESSIÓ Gràfiques Terrassa, S.A.

La festa del 8 de març arriba, cada any puntualment, per a recordar-nos quela meitat de la societat encara no ha assolit els drets que li corresponen. Éscert que en els últims decennis s’ha progressat, gràcies a l’esforç delscol·lectius i associacions que van incorporar entre les seves prioritats la lluitapels drets de la dona. Però el que s’ha aconseguit no és suficient. La donacontinua sent considerada per massa gent un ser inferior, al qual es potmaltractar i humiliar, com en donen testimoni les morts que es produeixenregularment i els anuncis que la con-verteixen en un objecte de con-sum. En la vida professional, ha dedemostrar que val més que l’home pera ser respectada. A la universitat, ladona ha anat ocupant espais pelsseus mèrits, però encara és minoriaen moltes disciplines del coneixement, perquè fins fa poc es defenia que lesciències i les carreres tecnològiques estaven reservades als homes.Quan s’hagi assolit la normalitat, que vol dir la igualtat d’oportunitats i elrespecte, el 8 de març deixarà de ser una commemoració vindicativa per aconvertir-se en una festa lúdica.

Encara no és suficient

Ala universitat,la dona encaraés minoria enmoltes disciplines,reservades finsfa poc als homes

El 8 de març, unafesta per vindicar elsdrets de les dones.

Laura Pino i JoanaGallego opinen sobredona i universitat.

L’HemerotecaGeneral, al serveidels investigadors.

L’ internista MiquelVilardell reflexionasobre medicina i ètica.

L’aeroportde Sabadell, un veíd’alta volada.

El sincrotróarribaràfinalmenta Catalunya.

Una càtedraper a les paraulesde José AgustínGoytisolo.

Abril 2002 EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS 3

La data reivindicativa del 8 de marçtorna a plantejar cada any la situacióde discriminació i desigualtatque viuen les dones, i la necessitatde lluitar per una igualtat de dretsreals entre els dos sexes. Però ésencara necessària aquesta lluita?A l’Autònoma, més del 60% deles estudiants són dones i el nombrede professores ha crescutnotablement en els darrers anys.

Malgrat les aparences, aquestesdades no ens indiquen unaigualtat de sexes, ni a la univer-sitat ni a la societat. Avui segueixexistint una concentració dedones en les carreres tradicio-nalment femenines, relacionadessobretot amb l’educació, lasanitat i les ciències socials. Laprofessora Maria Jesús Izquierdoressalta que “és preocupant queels homes i les dones d’avui, toti creient que són lliures, facinel que toca, el que la societatespera d’ells”.El 8 de març d’enguany, elsAmics de la Universitat Autò-noma de Barcelona van orga-nitzar una taula rodona ambconvidades de l’àmbit de ladocència i la política. Totes ellesvan fer un recorregut per lasituació de les dones en diferentsàmbits, com els mitjans decomunicació, el treball o lapolítica. La part lúdica va anar

a càrrec de l’actriu Carme Sansaque va protagonitzar l’obra deteatre Dones, donetes i donasses,que combinava monòlegs decontingut feminista amb actua-cions musicals.

Les llicenciadesno ho tenen fàcilLes universitats públiques cata-lanes mostren un panoramaesfereïdor: hi treballen poc mésd’un 30% de dones, quan a lasocietat la xifra mitjana és del37%. Les llicenciades tampoc hotenen fàcil, la seva taxa d’aturés més del doble que la delshomes amb el mateix títol, i mésdel triple si es tracta de carrerestècniques.La incorporació de la dona almercat laboral ha suposat impor-tants guanys pel que fa a la sevaautonomia i independènciaeconòmica en una societat tanmercantilitzada com l’actual.

MARTA MEDRANO

La dona, encara pocvalorada a la universitat


ALBERT CANTÓN

Tanmateix, les dones pateixenuna major taxa d’atur (el dobleque la masculina), concentren laseva presència al sector serveis(el 80,95% l’any 1999, segonsl’Enquesta de Població Activa,EPA) i tenen escassa o nul·lapresència en els càrrecs deresponsabilitat i direcció, mal-grat l’augment generalitzat delnivell d’estudis de la poblaciófemenina.

No hi ha excepcionsL’Autònoma no n’és pas unaexcepció: hi ha una catedràticaper cada sis professores titulars,mentre que la proporció entre elshomes és d’un per cada dosprofessors titulars. D’altra banda,de 48 directors de departament,tres quartes parts són homes. Elmateix passa entre els degans idirectors de centres docents, ontrobem una única dona d’un totalde catorze persones.

Tradicionalment, els treballs quefan les dones són feines pocreconegudes i valorades social-ment, concentrades en sectorsque es consideren típicamentfemenins (tenir cura dels i lesaltres, de la llar, educar, cuinar,netejar, etc.). Aquest fet desva-loritza, degrada i precaritza tantl’autopercepció com l’estimaciógeneral de les aportacions de lesdones a la societat.S’observa una gran oscil·lació dela presència femenina entre lescarreres tècniques i les ciènciessocials. Dels alumnes matriculatsen estudis superiors d’engi-nyeria de l’Autònoma només un15% són noies, mentre que lesestudiants de ciències de l’edu-cació superen el 85%. Elsresultats són prou evidents, lesproporcions s’inverteixen.Val a dir que els llocs de treballper a dones tenen unes carac-terístiques molt semblants a les

El 8 de març de 1908Cada any s’associa la celebració del DiaInternacional de la Dona Treballadoraa l’incendi que es va produir a la fàbricatèxtil El Triangle de Nova York el 1908.Diu la llegenda que fou el mateix propietaride l’empresa qui va calar-hi foc i tancarla sortida a les 146 treballadores quereivindicaven millores salarials. Els fets novan anar exactament així. Als Estats Unitsde començaments del segle XX el nivellde conflictivitat social i lluita de classesera molt alt. Les dones i els immigrantss’havien organitzat al marge dels sindicatsmajoritaris, en organitzacions molt radicalsi combatives per aconseguir millorscondicions laborals. Les dimensions dela lluita de les dones del tèxtil, unes 40.000a tot el país, la proclamació del Dia dela Dona el 1909 per exigir el sufragi femeníi l’incendi de la fàbrica són els antecedentshistòrics del mite del 8 de març.

■■■■■Més del 60%dels estudiantssón donesi el nombrede professoresha crescutnotablement enels darrers anys

■■■■■Diversoscol·lectius hanpres consciènciad’aquestadesigualtati treballen des dediferents àmbitsper denunciar-lai corregir-la

SALVADOR TORDERA


La majoria deles estudiantsde l’Autònomaestudienciències dela salut, socialsi educació.La participacióde la donaal mercat laborales concentraal sector serveis.

CARME MORENO

dels i les joves. Les reformeslaborals de 1994 i 1997 vanintroduir al mercat laboralespanyol la modalitat del con-tracte temporal.L’objectiu de flexibilitzar la màd’obra afecta de forma especialals col·lectius més vulnerables,les dones i els joves, i agreuja laseva situació: falta de proteccióen matèria d’assegurança mèdi-ca, pitjors salaris i dificultats pera sindicar-se. Així, el contractetemporal i a temps parcial quees presenta com avantatjós per acompatibilitzar l’activitat labo-ral amb les responsabilitatsfamiliars, a la pràctica comportamés desigualtats.Aquesta tendència d’ajustar lamà d’obra al canvi constant delsistema productiu respon a lanecessitat de les empreses de sercompetitives en el mercat global.D’altra banda, la reducció de ladespesa pública —dels subsidis

d’atur, l’assistència sanitària il’atenció a la gent gran— haimplicat que totes aquestesfeines recaiguin, altre cop, enel nucli familiar i, especial-ment, en la dona.

Treballant per la igualtatA l’Autònoma hi ha diversoscol·lectius que han pres cons-ciència d’aquesta desigualtat itreballen des de diferents àmbitsper denunciar-la i corregir-la. Und’ells és el grup de Dones delPAS, creat el 1995 ambl’objectiu de donar suport a lestreballadores de la UAB enl’àmbit laboral i social i ferxerrades o conferències te-màtiques.La falta de pressupost i ajutsinstitucionals, l’escassa dispo-nibilitat i la dispersió de lesdones del col·lectiu pels diferentscentres del campus han reduït,però, la seva activitat. Per això

han decidit organitzar activitatsde caràcter més lúdic, com unaxocolatada que celebren el 8 demarç a les diferents facultats ial Rectorat. Pensen que aquestsactes festius poden servir perengrescar a més treballadores ifer-les prendre consciència delsseus problemes laborals.Teresa Padrós, treballadora degestió econòmica de la facultatde Veterinària, explica les difi-cultats de “compaginar l’horarilaboral amb les responsabilitatsfamiliars en cas de maternitat od’haver d’atendre algun familiarmalalt”. Així mateix, tot i nopatir discriminació salarial i tenirpresència en pràcticament totsels nivells professionals, lamentaque les dones “mai ocupencàrrecs de responsabilitat exe-cutiva, de gerent o rectora”.Tanmateix, Padrós destaca elsavantatges que tenen les donesdel PAS, tant de tenir un horari

PEPA BADELL

AlumnatAlumnatAlumnatAlumnatAlumnat

HomesHomesHomesHomesHomes DonesDonesDonesDonesDones

PrPrPrPrProfessoratofessoratofessoratofessoratofessorat


PAS funcionariPAS funcionariPAS funcionariPAS funcionariPAS funcionari


CiènciesCiènciesCiènciesCiènciesCiènciesExperimentalsExperimentalsExperimentalsExperimentalsExperimentalsi Tecnològiquesi Tecnològiquesi Tecnològiquesi Tecnològiquesi Tecnològiques

CiènciesCiènciesCiènciesCiènciesCiènciesHumanesHumanesHumanesHumanesHumanes

CiènciesCiènciesCiènciesCiènciesCiènciesde la Salutde la Salutde la Salutde la Salutde la Salut

CiènciesCiènciesCiènciesCiènciesCiènciesSocialsSocialsSocialsSocialsSocials

EscalaEscalaEscalaEscalaEscalaTècnicaTècnicaTècnicaTècnicaTècnica

CosCosCosCosCos dededededeGestióGestióGestióGestióGestió

AdministratiusAdministratiusAdministratiusAdministratiusAdministratius

AuxiliarsAuxiliarsAuxiliarsAuxiliarsAuxiliarsAdministratiusAdministratiusAdministratiusAdministratiusAdministratius

SubalternsSubalternsSubalternsSubalternsSubalterns

Cos deCos deCos deCos deCos deBibliotequesBibliotequesBibliotequesBibliotequesBiblioteques

Titular d’UniversitatTitular d’UniversitatTitular d’UniversitatTitular d’UniversitatTitular d’Universitat

AssociatAssociatAssociatAssociatAssociat

Catedràtic d’UniversitatCatedràtic d’UniversitatCatedràtic d’UniversitatCatedràtic d’UniversitatCatedràtic d’UniversitatAssociat MèdicAssociat MèdicAssociat MèdicAssociat MèdicAssociat Mèdic

AjudantAjudantAjudantAjudantAjudantTitularTitularTitularTitularTitulard’EUd’EUd’EUd’EUd’EU

EmèritEmèritEmèritEmèritEmèritCatedràticCatedràticCatedràticCatedràticCatedràticd’EUd’EUd’EUd’EUd’EU


■■■■■Existeix unaconcentracióde dones enles carrerestradicionalmentfemenines,relacionadessobretot ambl’educació, lasanitat i lesciències socials

■■■■■La realitatfa prou evidentque encara quedamolt camí perrecórrer abansd’aconseguir unasituació d’igualtatreal entreels dos sexes

Encara quedamolt camíper recórrerabansd’aconseguiruna situaciód’igualtatreal entreels dos sexes.

JOSE F. VILCHEZ

flexible com de tenir la possi-bilitat d’escolaritzar els fills ifilles a l’escola del Campus.Per part de les estudiants, lalluita ve des del col·lectiu DolçaLluita, que treballa bàsicamentla problemàtica de la dona jove.A l’actualitat no existeix capcol·lectiu feminista del profes-sorat, però sí que existeixendiversos grups d’investigació.Un d’ells és el Seminari d’Es-tudis Sobre la Dona, situat a lafacultat de Ciències Polítiques iSociologia. Un altre exemple eltrobem a la facultat de Ciènciesde la Comunicació, on un grupde professores i professors vanpresentar el curs passat un estudisobre els estereotips de gènere ala premsa escrita. Aquest treballva merèixer el premi del Consellde l’Audiovisual de Catalunya ies publicarà aquesta primavera.Des d’aquesta mateixa Facultat

s’està intentant crear un gruppermanent de recerca espe-cialitzat en qüestions de gènere.Per Jaume Soriano, professor deldepartament de Periodisme iimpulsor d’aquesta iniciativa, “estracta d’un projecte necessari enl’àmbit universitari i que, de fet,ja funciona a les grans univer-sitats d’arreu del món”.

Molt camí per ferAquesta aproximació a la reali-tat de l’Autònoma fa prouevident que encara queda moltcamí per recórrer abans d’acon-seguir una situació d’igualtatreal entre els dos sexes. A l’acteorganitzat pels Amics de l’Au-tònoma amb motiu del 8 demarç, Carme Valls, diputadasocialista al Parlament deCatalunya, va destacar que desde les institucions es fan decla-racions de bones intencions per

a corregir les desigualtats peròque després no es tradueixen enpolítiques concretes de promo-ció de la dona.La Comissió Europea ha elabo-rat estratègies per a la igualtatde la dona a la Unió Europeaque es concreten en quotes departicipació en política i en elmercat laboral, normes i direc-trius. També ha promogut plansd’acció positiva com l’autoo-cupació. Amb aquests progra-mes, però, les dones s’autoem-pleen en sectors tradicionalmentfeminitzats.

Una tendènciageneralitzadaLa universitat tampoc s’escapad’aquesta tendència. Maria JesúsIzquierdo considera que “launiversitat ha de combatre ieliminar les discriminacions idistribuir els recursos donant

CARME MORENO


Dolça Lluita, col·lectiu antisexistaL’única organització d’estudiants de l’Autònoma quetreballa la problemàtica de la dona ha treballat temesben diversos des d’una perspectiva feminista ianticapitalista: la relació de la dona amb el mercatlaboral, i específicament la situació de les joves marcadaper la temporalitat, la precarietat, la discriminaciósalarial i les situacions d’assetjament; la imatgeestereotipada de la dona als mitjans de comunicació; lasexualitat o la violència masclista. Enguany, han realitzatun mural reivindicatiu a la facultat de Ciències Polítiquesamb el lema “Contra l’opressió, passa a l’acció” i estanpreparant, per tercer any consecutiu, un taller de defensapersonal per a dones al gimnàs de Ciències de l’Eduacióde cara a l’abril. A banda del treball sectorial en elfeminisme, Dolça Lluita ha participat activament en lesmobilitzacions en contra de la LOU. Es reuneixen elsdimarts, a les 13.30 al local R115 de l’edifici d’estudiants.

■■■■■Dels alumnesmatriculats enestudis superiorsd’enginyeria,només un 15%són noies, mentreque les estudiantsde ciènciesde l’educaciósuperen el 85%.Els resultatssón prou evidents

■■■■■La ComissióEuropeaha elaboratestratègies pera la igualtatde la dona a laUnió Europea

SALVADOR TORDERA

més importància a la cura de lavida humana aquí i ara, i restarimportància a la construcció delfutur, és a dir, a les professionsmés masculinitzades encarades altreball productiu”.Així doncs, s’entén que l’ense-nyament universitari no ésnomés una font per a adquirirconeixements de cara al mercatlaboral, sinó també un espai deformació d’una consciènciacrítica personal i política mésjusta de cara a la vida en societat,construint unes relacions socialsmés solidàries, de cooperació irecolzament mutu. Cal que entretotes i tots treballem perquè enla societat del demà les desigual-tats de gènere només siguin cosadel passat ■

Elba S. MansillaÀngels Rosal

Rita VillàNando Elboj

Els Amicsde l’Autònomavan organitzaruna taula rodonai una actuacióper celebrarel Diade la Dona.

JUDIT QUINTANA JOSE F. VILCHEZ


■ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ

Una vegada més, amb el 8 de març, les reivindicacions

feministes surten al carrer recordant, per 24 hores,

la situació de la dona i la seva lluita per l’autonomia.

Però què és aquesta dèria que els ha agafat a les

dones? Si l’estat neoliberal i les lleis del mercat diuen

no entendre de sexe!

Crec que simplement amb el fet d’interrogar-nos sobre

la situació de la dona manifestem que les coses no són

com les desitjaríem, i, al mateix temps, ens resistim a

reconèixer que els fets succeeixen amb la nostra

participació, que la realitat la fem

nosaltres mateixes.

La universitat com a institució que ens

prepara per a l món capi ta l is ta,

reforça e ls va lors patr iarca ls i

sexistes. La realitat és que la ciència

moderna s’ha construït sota la idea

que enfronta l’home amb la natura-

lesa, que tanca el coneixement a les

universitats i laboratoris que no

admeten a les dones, una universitat que es recolza

en la guerra i el benefici econòmic. Moltes coses han

de canviar en aquesta institució, però mentre es

continuï negant la realitat de la desigualtat, la

universitat continuarà sent el mirall de les desigualtats

i opressions de la societat.

Aquesta universitat ha tolerat, intentant mantenir-se

immòbil, la integració de les dones. Però, com

apuntava la professora del departament de Sociologia

Maria Jesús Izquierdo, “es tracta que ens integrin o

La dona i la seva lluitaper l’autonomia

que nosaltres desintegrem, en transformar-les, unes

condicions de relació que neguen tota possibilitat

d’autonomia?”

Tal vegada l’objectiu no és que a les dones se’ls obri el

món perquè participin, sinó que les dones obrim el món

a la participació, la participació de les dones, de les

excloses, des de la nostra lluita i des de l’organització

autònoma, i així des de l’autonomia transformar l’estat

patriarcal capitalista, que només ens deixa callar i

acotar el cap davant les desigualtats que, segons el

pensament únic imperant, és im-

possible canviar.

Però és realment impossible? També

era una tasca que semblava impos-

sible per totes aquelles dones sufra-

gistes aconseguir el vot. Fa tan sols

quaranta anys la incorporació de la

dona al mercat laboral era una

fantasia, i aquelles dones, com les

d’ara, van ser tractades d’histèriques

feministes.

La nostra és una rebel·lió quotidiana, sembla que

estiguem fora de lloc, desestabilitzant els espais

d’homes quan prenem les paraules i adoptem les

decisions.

Ens violenta la nostra violència, i odiem el nostre odi,

però el continuarem posant en marxa mentre faci falta,

amb el record de les que ens van precedir, reinventant

el món, com vam fer en el passat, intentem fer-ho en

aquest present, i somiant en el futur.

■Laura PinoCol·lectiu Dolça Lluita

XESCU CASTRO

Mentre es continuïnegant la realitatde la desigualtat,la universitatcontinuarà sentel mirall deles desigualtatsi opressionsde la societat


■ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓSALVADOR TORDERA

■Joana GallegoProfessora de la facultat de Ciènciesde la Comunicació

Força més del 50% de les persones que cada dia venim

a la Universitat Autònoma som dones. Segons en quines

facultats, el percentatge puja, fins i tot, al 70%. Aquesta

presència aclaparadora de dones contrasta vivament amb

la invisibilitat del tema de les desigualtats socials entre

els dos sexes que, contràriament al que es pensa, encara

existeixen a la nostra societat.

Em pregunto per què en un lloc que se suposa que és el

santuari de la reflexió es parla tan poc d’aquesta qüestió.

Nois i noies assisteixen cada dia als diferents centres,

sembla que mantenen un tracte

igualitari, reben la mateixa educació i

al cap d’uns anys se’n van. Després

veiem que al món professional (com

a mínim en el camp periodístic, que

és el que més conec) els homes

continuen sent majoria i ocupant els

llocs de decisió. I més o menys passa

el mateix a les altres carreres. Com

pot ser que passin promocions i

promocions amb altíssims percentatges de noies

estudiants i es modif iqui tan poc l ’estructura

professional? I com és possible que mentre romanen a

les facultats a penes se senti parlar de discriminació a

les classes, als bars, als passadissos?

Les professores, mentrestant, fan (fem) el que poden.

La majoria està concentrada en la seva carrera docent,

intentant obtenir el reconeixement del pare, és a dir,

de la institució, tot i que, malgrat els esforços

esmerçats, la majoria abandona la vida acadèmica

Les dones universitàriesi els molins de vent

abans d’assolir un càrrec de responsabilitat (salvant

excepcions). A les generacions més joves (ajudants i

professores associades) tampoc no sembla que el tema

els motivi gaire, i això considerant que la seva situació

precària els hauria d’inclinar encara més a la reflexió.

I del fet que els homes —en qualsevol escalafó—

s’interessin pels temes de gènere, què en podem dir?

De fet, sembla que la paraula gènere només tingui

conjugació en femení.

En def init iva, a qualsevol l loc el tema de les

discriminacions sexuals està més

present que a la universitat: no hi

ha assignatures específiques en els

plans d’estudi, poques matèries

incorporen la dimensió de gènere, a

les bibliografies brillen per la seva

absència referències en aquest

sentit, manquen cursos de postgrau

que tractin la qüestió i les línies

d’investigació de la majoria del

professorat va per uns altres camps, més fèrtils econò-

micament i que atorguen més prestigi social.

És el triomf del model d’assimilació. Les dones

—sobretot professores i estudiants, ja que les dones

del PAS sembla que estiguin més sensibilitzades per

aquest tema—, ens inclinem més a fer veure que a la

universitat la desigualtat sexual és un tema ja superat.

Ens embolcallem cada dia amb la nostra armadura

de gènere masculí i sortim al campus a lluitar, no se

sap molt bé si contra gegants o contra molins de vent.

La presènciaaclaparadora de lesdones contrastavivament amb lainvisibilitat del temade les desigualtatssocials entre els dossexes que encaraexisteix a la societat


■ NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES

La LOU afecta l’elecciódel nou rectorLluís Ferreri Caubet,professordel departamentde Medicinai Cirurgia Animal,va ser escollitel passat dia 7de març nourector del’Autònoma ambuna aclaparadoraabstencióestudiantil.

Els membres de les assemblees d’estudiants van manifestar la seva posició contrària al sistemade votacions del 7 de març.

Una única candidatura, encap-çalada per Lluís Ferrer, espresentava a les primeres elec-cions al rectorat regides sota lanova Llei Orgànica d’Univer-sitats (LOU). Els resultats: 1.349vots a favor, 361 en blanc i 708nuls; és a dir, el 56% dels votsponderats emesos van ser favor-ables a Ferrer.Només un 6% de tota la comu-nitat universitària va acudir a lesurnes, segons l’Oficina deCoordinació Institucional. Elcol·lectiu que menys va partici-par va ser el dels estudiants, un2,41% del total. Els professorsfuncionaris i doctors van votaren un 55,64%; la resta depersonal docent, en un 17,76%;i el personal d’administració iserveis, en un 33,95%.

Jornada de protestesestudiantilsLes assemblees d’estudiants deles facultats de Ciències de laComunicació, de Ciències Polí-tiques, de Filosofia i Lletres i

SALVADOR TORDERA

■Concurs literariConcurs literariConcurs literariConcurs literariConcurs literariper Sant Jordiper Sant Jordiper Sant Jordiper Sant Jordiper Sant JordiTotes les persones que ho desit-gin podran participar, entregantels seus originals fins el 16d’abril, en el primer concursliterari amb motiu de Sant Jordiorganitzat per l’AssociacióProdisminuïts de la UAB(ADUAB). Les narracions hand’estar relacionades amb el mónde la disminució i els premisconsistiran en 30, 20 i 10 eurosen vals de compra a l’Abacus.Més informació:935813270

■VotacionselectròniquesPer primer cop a les eleccionsde rector a la UAB s’ha posaten marxa un sistema de votselec-trònics a través de la xarxa.En les eleccions del passat 7 demarç, des de l’Equip d’EstudisElectorals s’ha assumit el reptede fer funcionar un sistemaamb plenes garanties de segu-retat, i s’ha portat endavant unapri-mera experiència que haresultat positiva.Més informació:L’Equip d’Estudis Electorals:http://selene.uab.es/

■Comunicaciói conflictesL’Observatori sobre CoberturaInformativa de Conflictes(OCC) va protagonitzar unesjornades de conferències elpassat mes de març a l’AulaMagna de la facultat de Ciènciesde la Comunicació. L’objectiude les ponències va ser analitzarla construcció mediàtica de lacampanya contra el Banc Mun-dial sota el títol Els mitjans decomunicació i la protesta anti-globalització.Més informació:http://kane.uab.es/occ

de Traducció i Interpretació vanconvocar vaga per mostrar laseva oposició a la LOU, vanexhibir pancartes contra leseleccions, van acordonar la zonai van repartir butlletes de votacióamb el lema No a la LOU. Desde les assemblees, es va afirmarque Ferrer aplicava el sistemad’eleccions de la LOU, quan elClaustre havia decidit que laUAB es declararia insubmisssaa la Llei.Jaume Vidal, secretari del Dega-nat de la facultat de Ciències dela Comunicació, va expressarque “les eleccions són un mandatd’un Claustre votat democrà-ticament” i que entenia la posicióde dissidència dels estudiants“sempre i quan se situessin en elmarc de la civilitat”.Lluís Ferrer va considerarcomprensibles les protestes delsestudiants i va assegurar queafrontarà la nova etapa ambresponsabilitat i il·lusió.

Guida Fullana


_-_-


Depuració de l’aiguaamb ozó al SAF

Les piscinesdel SAFhan començata utilitzar aquestnou sistemade depuracióde l’aigua que,mitjançant l’ozó,es presentacom el millorsubstitut del clori introdueixgrans avantatgesambientalsi de salut.

El Servei d’Activitat Física(SAF) ha implantat a les sevespiscines un innovador sistema dedepuració de l’aigua que pal·liaels problemes de salut, ambien-tals, de manteniment i de confortque provoca el clor.Aquest sistema, que utilitza l’ozócom a desinfectant, es perfilacom l’ideal per substituir eltradicional mètode del clor quesempre ha sigut molt agressiu,tant per la salut com per lesestructures de la instal·lació que,en el cas de la piscina de la UAB,són bàsicament de ferro.Els sistemes de depuració d’ai-gua per ozó es basen en l’altacapacitat d’oxidació (major quela del clor), que elimina demanera molt ràpida els mi-croorganismes i els virus. La

Universitat Autònoma de Barce-lona els ha instal·lat amb l’ob-jectiu de servir de mostra de lespossibilitats d’aquest sistema,d’assajar millores que se lipuguin aplicar i de ser unaplataforma d’anàlisi del seufuncionament.Fins ara, el sistema d’ozo-nització només s’havia implan-tat majoritàriament en piscinesprivades i amb poc volum d’ai-gua ja que en les de major volumno s’ozonitzava el cent per centde l’aigua.A molts països europeus, però,aquest sistema de depuració del’aigua fa temps que s’utilitzaamb èxit en piscines d’un volumd’aigua elevat ■

Anna Salarich

XESCO CASTRO

El nou sistema de depuració ja funciona a la piscina del SAF

■TTTTTorororororneig de futbolneig de futbolneig de futbolneig de futbolneig de futbold’universitatsd’universitatsd’universitatsd’universitatsd’universitatseuropeeseuropeeseuropeeseuropeeseuropeesDes del passat mes de febrer finsel proper juny es duu a terme ales instal·lacions esportives de laUAB el Tournament Level de laEuropean University FootballLeague. La competició la for-men equips de diferents univer-sitats europees, entre elles lanostra. Els partits es jugaran enels camps de gespa del SAF.Més informació:http://www.uab.es/saf

■Formació gratuïtaper mestresllatinoamericansLa UAB i l’empresa veneçolanaCisneros van signar un conveniper oferir cursos de formació iactualització gratuïts a més de5.000 mestres d’ensenyamentprimari de països d’Amèricallatina. La iniciativa compta ambel suport de la UNESCO.Més informació:935813310

■Curs de dansa delsud de la ÍndiaL’aula de dansa de la UAB i laprofessora de dansa AntoniaHerrada coorganitzen aquestcurs on es treballarà un delsestils de dansa clàssica del sudde la Índia. Les inscripcions esfaran al SAF del 2 a l’11 d’abrili les places són limitades.Més informació:http://www.uab.es/saf

AUTOESCOLA

c a m p u s Pl. Cívica (UAB) 93 592 09 15Ronda Cerdanyola, 3 93 591 24 56Francolí, 25 93 592 00 69Vila Universitària 93 580 94 52Sant Casimir, 12 93 580 24 86

Toda la enseñanza teórica a través de INTERNEThttp://www.aecampus.com



Exposició fotogràficasobre Montserrat Roig

El professor del departament dePeriodisme i també un delsorganitzadors de l’exposició,David Vidal, va explicar que estractava d’un muntatge foto-gràfic itinerant, patrocinat per laFundació Caixa Sabadell i pro-mogut pel Centre Català delPEN Club.“La idea va sorgir per iniciativade la fotògrafa Pilar Aymerich,amiga íntima de Roig, com ahomenatge a la seva figura iobra. Aymerich havia acumulatun arxiu fotogràfic sobre lavessant periodística de l’autorai per això va decidir de fer unaexposició”, va assegurar Vidal.Una presentació, el 18 de marça la Sala de Graus de la facultatde Ciències de la Comunicació,

Pilar Aymerich vaoferir una mostrade fotografiesde Montserrat Roigcom a periodistaal vestíbulde la facultatde Ciènciesde la Comunicació.

va inaugurar l’exposició i vadonar pas a una taula rodona onvaren participar Pilar Aymerichi Gonzalo Herralde. Després esva projectar una entrevista queva realitzar Montserrat Roig pera TVE.Segons el departament de Pe-riodisme, l’exposició va sorgircom “una mena de jornades perretre homenatge a l’escriptora”,però també va servir per desco-brir la particular manera de fernotícies de Roig. A més, elprofessor David Vidal va comen-tar que és “un tema que s’escauamb el contingut de les assig-natures de segon semestre dePeriodisme” ■

Guida Fullana

■Mobilitzats contrala globalitzacióEl 15 de març centenars d’estu-diants de la UAB van aturar lesclasses per dirigir-se a Barcelona,on es va celebrar la passadaCimera de Caps d’Estat de la UE.El motiu de la vaga va sermanifestar-se en contra de laglobalització que es proposa desdel govern espanyol i europeu.Les manifestacions antigloba-lització van acabar amb la deten-ció d’alguns estudiants de la UABper presumptes delictes de desor-dre públic i resistència a l’auto-ritat, tot i que van ser posats enllibertat en les següents hores.

■Jornades sobreels refugiatsLa situació dels refugiats deguerra serà debatuda del 9 a l’11d’abril a la Conferència Inter-nacional que organitza la Funda-ció Autònoma Solidària. En lesjornades es tractaran temesrelacionats amb les tasques i elservei de voluntariat i el futurdels refugiats, els drets i lalegislació, els refugiats a l’Afga-nistan, l’ajuda humanitària i lacrisi a la regió dels Balcans.Més informació a:http://www.uab.es/viurecamp/fas.htm

■Nova web del’Arxiu OccitàL’Arxiu Occità, ubicat a lafacultat de Lletres, estrena unanova web. A partir del mesd’abril, els interessats en el temad’Occitània es poden informarsobre l’actualitat del món occitài les activitats que realitza l’arxiude la UAB a través d’una webque han fet els alumnes del’assignatura de lliure eleccióCatalunya i Occitània.Més informació:http://www.blues.uab.es/~iiem2/

El vestíbulde la facultatde Ciènciesde la Comunicacióva acollirl’exposiciófotogràficaMontserrat Roig:entre el retrati la crònicades del 14de març finsal 3 d’abrilamb motiudel desè aniversaride la mortde l’escriptorai periodista.

ALBERT CANTON

SALVADOR TORDERA



L’home, causant de lainvasió d’espècies alienesUn grup d’investigadors, diri-git per Montserrat Vilà, hapublicat un estudi que mostrala relació entre la invasiód’espècies foranes i l’activitathumana. La recerca revela quela protecció d’espais naturals noevita aquesta invasió.La introducció d’espècies alie-nes, un fenomen causat princi-palment per activitats humanes,afecta negativament a la conser-vació d’espècies autòctones idels ecosistemes. Un grup d’in-vestigadors del Centre de Recer-ca Ecològica i d’AplicacionsForestals ha quantificat perprimer cop les relacions entre laintroducció d’espècies foranes il’activitat humana. S’han ana-litzat els diferents usos del sòl is’han tingut en compte diversesvariables socioeconòmiques pertal de predir la possible abun-dància de plantes alienes aEuropa i al nord d’Àfrica.La investigació, publicada aBiological Conservation, revelaque la protecció d’espais natu-rals no evita la invasió d’aques-tes espècies. Els investigadorscreuen que pot ser causat perl’augment de visitants als espais

protegits i per l’impacte queprovoquen certes activitatsderivades de la seva protecció,com, per exemple, la jardineriadels complexos turístics.Com a solucions per al pro-blema, l’equip de recerca reco-mana “promoure l’ús d’espèciesautòctones en jardineria” ireclama “més recerca sobreecologia d’espècies invasores, amés de la investigació sobre lainvasió d’animals” ■

Toni Rodríguez

■LLLLL’ADUAB or’ADUAB or’ADUAB or’ADUAB or’ADUAB organitzaganitzaganitzaganitzaganitzaun curs de Brailleun curs de Brailleun curs de Brailleun curs de Brailleun curs de BrailleCom l’any passat, els mesosd’abril i maig l’ADUAB orga-nitza uns cursos de Braille id’iniciació al Llenguatge delsSignes dels sord-muts destinatsals estudiants de la UAB. Ambaquests cursos es convalidentres crèdits de lliure elecció,dos corresponen al curs d’ini-ciació al Llenguatge delsSignes i es dóna un crèdit pelcurs de Braille.

■El Centre d’EstudisEl Centre d’EstudisEl Centre d’EstudisEl Centre d’EstudisEl Centre d’EstudisOlímpics milloraOlímpics milloraOlímpics milloraOlímpics milloraOlímpics millorala seva webla seva webla seva webla seva webla seva webCoincidint amb els Jocs de SaltLake City i amb motiu de lapropera celebració, el 25 dejuliol, del desè aniversari delsJocs Olímpics de Barcelona, elCentre d’Estudis Olímpics i del’Esport i la Càtedra Inter-nacional d’Olimpisme de la UABhan millorat els continguts i eldisseny de la seva pàgina web.Al mateix temps, ja s’han posaten marxa les versions en català,castellà i anglès de la pàgina.Més informació:http://blues.uab.es/olympic.studies

Les espèciesalienes podenafectar la florai fauna autòctonai l’ecosistemade la zona.



L’HemerotecaGenerals’obre al mónuniversitari

La novaHemerotecaGeneral, situadaa la dreta de laplaça Cívica,compta ambquatre plantes

La novaHemerotecaGeneral de laUAB, que finsara estrobavaadscrita a lafacultat deCiències de laComunicació,obrirà lesportes elproper dia 8d’abril.

Més espai, major equipamenttecnològic i lliure accés delmaterial. Aquestes són les nove-tats de l’Hemeroteca General dela Plaça Cívica. Finalitza així laprimera fase del trasllat queacabarà el 2003.L’edifici en què es troba comptaamb quatre plantes de quasi milmetres quadrats cadascuna, quecontenen el servei de biblio-teques i el CEDOC (planta 1),la Mediateca (planta 2) i laBiblioteca de Ciències de laComunicació (planta 3). L’He-meroteca General es troba a laquarta planta i també ocupa unapart de la Mediateca.A la quarta planta s’inclou elfons format pels diaris de Ma-drid, la premsa catalana, lesrevistes espanyoles, els micro-films i microfitxes, i la col·lec-ció local de la UAB. A més,compta amb el serveis de l’He-meroteca Electrònica, un majornombre d’expositors per con-sultar els exemplars i el serveide reprografia. Les revistes de

l’àrea de comunicació, la premsaestrangera, la premsa espanyolade províncies i tot el fonsdigitalitzat es troba a la segonaplanta. En el cas de la premsaespanyola, els usuaris podranaccedir lliurement a tots elsexemplars del 2002.A nivell d’equipament tècnic, laquarta planta compta amb sisestacions de treball amb accés aInternet, una sala per consultarels microfilms i una altra per lareproducció del material, quatrecabines d’ús individual, ordi-nadors per consultar el catàleg,quatre màquines de microforma—una de les quals permet digi-talitzar el material—, duesfotocopiadores d’autoservei iuna per encàrrecs. A la segonaplanta, es troben ordinadors perconsultar l’Hemeroteca Digitali la premsa digitalitzada.L’horari serà continuat, de les 9del matí a les 9 del vespre, i elsusuaris tindran lliure accés a unamajor part del material del’hemeroteca, que fins ara s’ha-via de demanar als taulells. Demoment, fins que no estiguinhabilitades les dues plantessubterrànies, que es preveu queserà el 2003, els dipòsits roman-dran a la facultat de Ciències dela Comunicació ■

Lourdes Casademont

■Sistema UnixEls usuaris de sistemes Unix ala UAB ja tenen a qui adreçar-se en cas que els sorgeixi algunproblema. El servei ha estatorganitzat per la Unitat deBioestadística de la facultat deMedicina i comptarà amb lacol·laboració d’un tècnic desuport a la recerca. El preu perhora d’aquest servei és de 7,20euros.Més informació:[email protected] o 935812100

■Estudi d’anomaliesdel fetusL’edat avançada del pare podriaser un factor de risc per a lesanomalies cromosòmiques delfetus, segons un equip d’inves-tigadors de la UAB. Les con-clusions de l’estudi, dirigit pelsprofessors Josep Egozcue iCristina Templado, han estatpublicades a European Jornal ofHuman Genetics.

■Xerrada sobre jocsjustos i financesEl dia 17 d’abril a les 17 hores,a la Sala de Graus de la facultatde Ciències, es realitzarà laconferència Jocs justos i finan-ces, a càrrec de Frederic Utzet,professor del departament deMatemàtiques. L’acte s’emmar-ca dins el cicle Trobades Mate-màtiques UAB-Secundària.

■Xarxa EIONETEl Centre Temàtic Europeu deTerritori i Medi Ambient i elconsorci de l’Agència Europeade Medi Ambient, encapçalatper la UAB, van organitzar elsdies 13 i 14 de març la primerareunió anual de la Xarxa Euro-pea d’Informació i Observaciódel Medi Ambient (EIONET).

SALVADOR TORDERA


■Miquel Vilardell i TarrésCatedràtic de Medicina Interna

El vicerector, exdegà de lafacultat de Medicina, cap delsserveis de medicina interna del’Hospital de la Vall d’Hebron,investigador i editor deMedicina Clínica, la revistamèdica més important enllengua castellana, ens parla delpresent i del futur d’unaprofessió per la que cal “il·lusió,vocació, humilitat,companyonia i solidaritat”.

“Les principalscauses demortalitat en elmón continuensent malaltiesmolt prevalents:mala nutrició,falta d’aiguapotable, faltad’higiene imalalties detransmissiósexual”.

Sembla que avui totes les malal-ties es deuen a la genètica. La“malfunció genètica” és enrealitat la causa de totes lesmalalties?No, en absolut. De sempre hemdit que a partir d’una pre-disposició genètica diversosfactors vírics, ambientals, bac-terians, tòxics, poden fer de-senvolupar aquesta alteraciógènica produint la malaltia. Joentenc que l’alteració genòmicamés el factor extern són lesresponsables de moltes ma-lalties.

Si retocant determinats gens n’hiha prou, es quedaran els metgessense feina?Jo penso que no, perquè el mésimportant és la relació entremetge i malalt. Perquè moltsmalalts no tenen una malaltiaorgànica que puguis objectivar.Tenen una alteració de la sevapersonalitat o una somatitzacióde fets que fan que aquellapersona estigui intranquil·lapensant que té una malaltia queno té. Això explica que lamalaltia psicosomàtica sigui tanfreqüent en l’actualitat i cada cop

ho serà més per les diversesmaneres de viure que tenim.Aquest factor psíquic que devegades se somatitza farà que elsmetges continuïn sent moltimportants.

Doneu molta importància al’aspecte psíquic.Em refereixo a l’aspecte psíquicdel benestar, la gent vol serescoltada que hi mantinguis unabona relació, que tinguis capa-citat d’escoltar allò que li estàpassant. Un metge ha de basarla seva relació amb el malalt en

JULIO MORENO

“El metge hade ser la personamés humilde totes”


“L’objectiu finalés que algú queté salut sigui algúque té benestarfísic, que ésautònom, queés solidarii que és joiós”

■“No hi ha capdubte que calmolta mésinversió enrecerca. Ara bé,qui vol investigari té una líniad’investigacióòptima trobaels recursos”

■

“Ningú no hade patir, el dolorha de sercontrolableperquè si tenimdolor deixemde tenir qualitatde vida i si s’hande donar mòrficso qualsevol altrasubstància,sempre sota uncontrol mèdic,endavant”.

la confiança i en un contracte dequalitat on tu has de donar almalalt allò que la ciència hademostrat, has de demostrar quesaps i has de rendir comptes ivalorar la qualitat del que fas.

I s’ha acabat la medicina trau-màtica, l’ús del bisturí, la ràdio,la quimioteràpia…Segur que canviaran els trac-taments i segur que l’agressivitatque comporta risc pel malaltanirà disminuint perquè l’avençtecnològic fa que els tractamentstinguin menys efectes adversospel pacient.

Les medicines alternatives desa-pareixeran?No, perquè les medicines alter-natives, igual que passa amb lamedicina clàssica, treballa moltel contingut psíquic de lamalal-tia i això continuaràexistint sempre. L’objectiufinal és que algú que té salutsigui algú que té benestar físic,que és autò-nom, que és solidarii que és joiós. I aquest ésl’objectiu que ha de tenir elprofessional de la salut.

I com s’assoleix aquest ob-jectiu?Ens haurem d’acostumar atreballar en equip i en diversesdisciplines. Haurem de fer untreball mèdic multidisciplinar iinterdisciplinar, fonamentat enl’evidència científica.

Malalties emergentsPer què la majoria d’inversiófarmacèutica es fa per les ma-lalties del primer món? Hi hauna agenda mèdica només delprimer món?Perquè estem en un món capi-talista i les empreses farma-cèutiques volen recuperar la grandespesa feta en investigació. Síque es dediquen recursos ainvestigar malalties al tercermón, però les principals causesde mortalitat al planeta con-tinuen sent malalties molt pre-

valents: infeccions atribuïbles amala nutrició, falta d’aiguapotable, falta d’higiene i trans-missió sexual.

I veure com determinats cien-tífics han de deixar d’investigaro marxar fora per continuarinvestigant quina sensació usprodueix?No hi ha cap dubte que cal moltamés inversió en recerca. Ara bé,qui vol investigar i té una líniad’investigació òptima troba elsrecursos. Si la recerca és com-petitiva, la indústria farma-cèutica o l’administració donaràels diners. Penso que s’hand’incentivar els grups que ja sóncompetitius i fomentar el darrerpas de la investigació, que és lacreació de patents. Aquí som elsisè o setè país en publicaciód’investigacions, però estem

molt avall en la creació depatents.

Què en pensa de la possibilitatd’investigar amb embrionshumans?Crec que qualsevol recerca, dinsl’ètica científica i personal delmetge o investigador, queserveixi per donar una millorqualitat de vida és lícita.

Com porta un metge que hi hagiun dia mundial del dolor i queel dolor suposi una despesa al’Estat de 45.000 milions d’eu-ros l’any en baixes laborals imedicaments?Davant un dolor, el primer ques’ha de fer és diagnosticar-lo,saber d’on ve. Ningú no ha depatir, el dolor ha de ser contro-lable, perquè si tenim dolordeixem de tenir qualitat de vida


“Penso que s’hade fomentarel darrer pas dela investigació,que és la creacióde patents.Aquí somel sisè o setèpaís enpublicaciód’investigacions,però estemmolt avallen la creacióde patents”.

Fi de la polèmicaentre MIR i MESTOS

El Decret 1497/1999que regulaun procedimentexcepcional d’accésa metge especialistasoluciona, en principi,la polèmica entreels Metges InternsResidents (MIR) i elsMetges Especialistessense Títol Oficial(MESTOS). La disputaapareix el 1995 quanel darrer governsocialista per tald’homologar els estudisde Medicina ambels europeus va fercompletar els sisanys d’estudis amb dosanys més de pràctiquesremunerades alshospitals a les quenomés s’hi accediaa través d’un examen.Fins llavors amb serllicenciat n’hi havia prouper ser metgegeneralista i l’examenMIR era només pelsque volien especialitzar-se.Però també hi va havermetges que van acabarfent les funcionsd’especialistes senseexamen, desenvolupantpràctiques als hospitalsen un moment de fortademanda. Des del 1995l’examen és la clauper exercir de metge i,en aquest, coincidienels metges llicenciatsl’any anterior, que japodien exercir,i optaven a especialitat,i els llicenciatsdesprés de 1995,tan si volien ser metgesespecialisteso generalistes.

i si s’han de donar mòrfics oqualsevol altra substància, sem-pre sota un control mèdic,endavant. Val a dir que s’hamillorat molt en les pautes deltractament del dolor.

Vivim millor que mai però estemmés malalts que mai?Vivim més perquè s’ha promo-cionat la salut arreu en formad’higiene, vacunació i milloralimentació, però el viure mésanys també fa que hi hagi malal-ties que causen molta morbi-ditat, cosa que fa que per exem-ple hi hagi gent gran que visquimolts anys sense qualitat de vida.Hem de prevenir allò que a lallarga ens pot causar disca-pacitat com la hipertensió arte-rial, la diabetis, l’obesitat o lesmalalties cròniques produïdespel tabac.

També han sorgit tot un seguitde malalties anomenades emer-gents.Apareixen malalties noves per-què la gent es mou d’un cantó al’altre trencant les mesures deprevenció perquè es trenquen elshàbits normals. La legionel·la esdesenvolupa perquè hi ha airecondicionat i abans no n’hihavia; el mal de les vaquesboges, perquè apareix gent quevol enriquir-se fàcilment; i lasíndrome dels Balcans, de laGuerra del Golf, o la síndromede l’urani perquè hi ha novesarmes i noves formes de fer laguerra.

Quina relació té un metge ambla mort i amb Déu?La mort és la culminació delfracàs del metge i de la medi-cina. El metge ha de tenir-ho


“La sanitat quanmillor està mésdemanda té. Si,per exemple, notens escànerdeixes de veurecoses. Si en tensun no faràs deuescaners, enfaràs cent perestar més segur,i això et farà tenirllista d’espera”.

molt assumit perquè coneix moltbé les seves limitacions. Hemavançat molt, però encara quedamolt per avançar. Encara hi hamés malalties que no curem queles que curem i en moltes decròniques només en fem unaremissió. El metge és la personaque menys Déu es pot creureperquè és el que s’equivoca méssovint, i el que s’ho pensi s’haequivocat de carrera. El metgeha de ser la persona més humilde totes.

Model sanitari i estudisQuè li sembla que al Regne Unitno trasplantin òrgans a aquellespersones que tenen la malaltiaper no “cuidar-se prou”, comara fumadors o alcohòlics?Crec que s’ha de respectar lallibertat individual. S’ha passatde l’ètica de la beneficència, onel metge sabia i aplicava, al’ètica de l’equitat, on tothomha de tenir els mateixos drets, il’ètica de la gestió, on el metgeprofessional ha d’aplicar correc-tament els recursos que té. Elsanglesos volen donar aquestsrecursos a aquells que els sem-bla que tenen més possibilitat desortir-se’n, i aquí, això és discu-tible perquè jo crec que va encontra de la llibertat i de l’auto-nomia personal.

Creu que el model sanitari quetenim és bo?Sí. Crec que tant a Catalunyacom a Espanya el nivell sanitariés bo. A Catalunya hi ha 36hospitals d’alt nivell amb totesles prestacions, un cada 50quilòmetres i, a més, la novaxarxa d’atenció primària ques’està desplegant és bastantcorrecta.

Així, com és que falta sang alshospitals i hi ha llistes d’espera?La falta de sang és puntual, mésaquí al nostre país, on la gent ésmolt i molt solidària i el feno-men de les llistes d’espera velligat a la qualitat del servei. La

sanitat quan millor està mésdemanda té. Si, per exemple, notens escàner deixes de veurecoses. Si en tens un no faràs deuescàners, en faràs cent per estarmés segur i això et farà tenirllista d’espera.

Cap a on van els estudis deMedicina?Cap a una permeabilització deles especialitats del Metge InternResident (MIR) i es donarà desd’aquelles de tronc comú mitjan-çant àrees de capacitació. A lacarrera de Medicina calen canvisconstants i defugir de rigideses.La planificació dels estudis noha de ser per l’any que ve ol’altre, sinó mirant l’any 2020perquè encara no sabem quinsespecialistes mancaran en aquellmoment. Ens exposem a fer curto fer llarg d’especialistes.

Es redueix la polèmica entreMIR i Metges Especialistes

Sense Títol Oficial (MESTOS)reduint les places d’estudiants demedicina?El cert és que el nombre d’estu-diants no podia pujar, i quehauria de reduir-se fins a unaxifra de llicenciats similar alnombre de places de MIR ofer-tades. Ens hi aproximem molt ila bossa que queda baixaràprogressivament amb l’examenals MESTOS que han exercitd’especialistes però no hanpassat per l’examen.

És cert que hi ha corporativismea l’hora d’oferir més o menysplaces en certes especialitats?Poden produir-se efectes cor-poratius entre especialitats.Potser caldria un estudi externde les necessitats d’especialitatsmèdi-ques per aquest país,prescindint de les pressionscorporatives ■

Julio Moreno

■“La planificaciódels estudisno ha de serper l’any queve o l’altresinó, mirantl’any 2020perquè encarano sabem quinsespecialistesmancaran enaquell moment”

■ LLIBRES LLIBRES LLIBRES LLIBRES LLIBRES


■La gestión de laseguridad alimentaria.Samuel Losada, Ariel,Barcelona 2001Obra editada per l’Escolade Prevenció i Seguretat In-tegral, vinculada a la UAB,que s’acosta, com a manu-al, a una temàtica cada ve-gada de més responsabilitat:el control dels aliments. Elllibre ofereix molta docu-mentació (història, entitats,dret, model europeu i espa-nyol) en la gestió de la se-guretat alimentària, riscosassociats al consum alimen-tari, etc. També models defitxes de registres en unaobra especialitzada sobreuna activitat constant i es-sencial com és l’alimenta-ció.

■L’edició de textos:història i mètode.Víctor Martínez-Gil(Coordinador). Edicionsde la UniversitatOberta de Catalunya iPòrtic, Barcelona, 2001Cada vegada més l’autord’una antologia, d’un recullde textos, d’una crítica,d’una edició esdevé el res-ponsable del contingut tex-tual, de les paraules, senseque hagi de ser forçosamentespecialista en filologia. Latranscripció d’un text re-quereix tot un conjunt deconeixements que aquestaobra ajuda a aconseguir. Elsnous suports dels textos—del CD (Compact Disc)a la xarxa (Internet)—contribueixen a expandiraquestes obres facilitant quetant el rigor com el mètodes’apropin a allò que l’autorde l’edició d’un altre es-criptor o autor volia, és adir, el respecte a la volun-tat primigènia i molta curaen tot el procés.

■Municiones para disentes. Realidad-Verdad-Política. Tomàs Ibañez, Barcelona, EditorialGedisa, 2002; 17 eurosAquest llibre convida a caminar uns moments per llocstan distints entre si com la física quàntica, la psicologia ila psicologia social, la filosofia o la sociologia, entre al-tres. Es tracta, sens dubte, de territoris ben dispars, arxi-pèlag de sabers inconnexos la visita dels quals sembla exi-gir complexos mapes i sofisticades cartes de navegació.Però aquests llocs es tornen sorprenentment similars quanse’ls interroga des d’unes mateixes preguntes. En aquestcas les preguntes versen sobre la naturalesa i els efectesdel canvi de societat i, més globalment, del canvi de civi-lització que paulatinament s’està produint des de fa unesdècades, camí del que alguns anomenen postmodernitat.

■Història de laComunicació: València,1790-1898. AntonioLaguna. Servei dePublicacions de la UAB,Bellaterra, 2001És un llibre d’Aldea Global,una col·lecció promogudapel Servei de Publicacionsde la Universitat Autònomade Barcelona, Publicacionsde la Universitat Jaume I,Universitat Pompeu Fabra i

Publicacions de la Uni-versitat de València.L’obra és una reelaboraciód’una investigació sobre elperiodisme valencià en laqual l’autor fixa l’atencióen els diversos aspectesevolutius mostrant un ritmede creixement i impacted’acord amb el creixementsocial des del primitiuDiario de Valencia fins alcreixement del públic afinals del XIX.

■Teorías de laComunicación. Ámbitos,Métodos yperspectivas. MiquelRodrigo Alsina. Serveide Publicacions de laUAB, Bellaterra, 2001Recorregut acadèmic per lesdiverses teories que s’hanocupat dels estudis comuni-catius en un tractat noexempt d’una visió perso-nal en el tractament i desen-volupament d’un ambiciósíndex.

■La comunicació endemocràcia. Una visiósobre l’opinió pública.Jordi Berrio. Servei dePublicacions de la UAB,Bellaterra, 2000.Treball alhora assagístic ianalític sobre un tema viu icandent com és la posiciódels mitjans de comunicacióen el món democràtic on elspartits polítics disposen dela centralitat en aquestcamp.

■Mercados, contratosy empresa. AntonioSerra Ramoneda,Bellaterra, Col·leccióManuals, 29, 2001Aportació a l’estudi de lesorganitzacions econòmi-ques —el mercat i l’em-presa— amb suggestivesvisions d’aspectes com elsconflictes, la jerarquia, il’Estat com a empresari, enuna obra densa i de ritmeintel·lectual viu.

■Tots els professorsi professores podenfer-nos arribarles seves novetatsper tal de donar-lesa conèixer a lacomunitat universitària.


A dues passes del campus, l’activitat de les pistesde l’aeroport de Sabadell és frenètica. Cada diadesenes d’avions i helicòpters s’enlairen d’unaeroport que reivindica la seva vocació docent ide divulgació de l’aeronàutica. Les escoles de vol,de llarga trajectòria, les empreses de transport il’Aero Club de Sabadell, de gran prestigi, conviuenen un aeroport que va néixer fa més de 80 anys.

Són les vuit del matí. El pàrkingde l’aeroport de Sabadell va pre-nent vida. Els motors dels avionscomencen a girar mentre elspilots, en un gest mecànic,contacten amb la torre mit-jançant la ràdio: “Torre Sabadellde Eco Charli Bravo Golf Bravobon dia”. La torre respon i dónales instruccions precises pel vol.Els avions, un rere l’altre,comencen a rodar cap a lacapçalera de la pista indicada, la13 o la 31, segons el vent. Aixícomença l’activitat qualsevol diaa l’aeroport de Sabadell, on lamajoria dels vols son d’escola.La història de l’aeroport arren-ca el 1919, quan l’Escola Cata-lana d’Aviació va preparar unterreny com a camp d’emer-gència a Can Diviu pel Concurs

de Tardor. No va ser utilitzat,però, per agrair la col·laboració,el 19 d’octubre hi van aterrardos avions de l’Escola.Can Diviu es va convertir enl’aeròdrom de Sabadell el 19d’octubre de 1934. Encara quel’ajuntament de Sabadell vacedir l’aeròdrom a l’AviacióMilitar, també es va permetrel’ús a l’aviació civil.El 1973 l’aeròdrom va passara dependre de l’empresa públi-ca Aeropuertos Españoles yNavegación Aérea (AENA),encarregat de desenvolupar unPla Director.L’aeroport té una pista d’envol,la 13/31, de 900 metres dellargada, una pista de rodadura,i les instal·lacions pròpies: serveimetereològic, oficines d’infor-

mació aeronàtucia pels pilots.Entre totes les dependènciestreballen 23 persones (vuitd’elles, bombers), sota la di-recció d’Antonio Navarro.

La torre de controlA la torre, els controladors tenenel control d’un espai aeri formatper un cilindre imaginari ambun radi de 8 milles nàutiques iuna alçada de fins a 3.000 peussobre el nivell del mar. Això voldir que qualsevol aeronau queentri o surti d’aquest espai ha defer-ho amb autorització de latorre de Sabadell.El nou controladors disposende ràdio i radiogoniòmetre perordenar el tràfic dins del seuespai aeri, entre les vuit delmatí i l’ocàs, mitja hora des-

A l’aeroportde Sabadell hi haescoles de pilots,tallers demanteniment,empresesde treball aerii transportamb avionsi helicòpters.

Sabadell, unaeroport ambvocació docent


prés que s’amagui el sol.L’aeroport, que no pot operarde nit, també disposa de pistaamb llums, dos radiofars denavegació, un NDB i un VORde recent instal·lació i un PAPIS(sistema d’ajuda a l’aproximacióper mitjà de llums).Bàsicament, a l’aeroport deSabadell hi ha escoles de pilots,tallers de manteniment, empresesde treballs aeris i transport ambavions i helicòpters. També hitrobem la Delegació de Se-guretat en Vol Nº 4 de la Direc-ción General de Aviación Civil,l’Aero Club Barcelona Sabadell,que és l’usuari més antic al’aeroport, i una Fundació.L’Aero Club de Sabadell ésuna de les entitats que han fetmés per l’aviació a Catalunya.

ARXIU AENA

■■■■■El avions, un rerel’altre, comencena rodar capa la capçalerade la pista,la 13 o la 31,segons el vent

■■■■■La històriade l’aeroportcomença el 1919,quan l’EscolaCatalana d’Aviacióva prepararun terrenycom a campd’emergència

És un club amb una històriarica, vinculada als progressosde l’aviació catalana. Va sercreat el 1953, amb la fusió del’Aero Club de Sabadell delVallés i l’Aero Club de Barce-lona. Per tant, es pot consi-derar l’hereu del primer AeroClub Català de 1916.

Un club dinàmicQuan està a punt de celebrar-seel 50 aniversari de la sevafundació, el club manté lavitalitat de sempre, de di-vulgació de l’aviació esportivaa les noves generacions.La prova del seu dinamisme sónels 1.050 socis, que participenactivament, i de forma desin-teresada, en les nombrosesiniciatives que impulsa l’Aero

Club. Amb una flota de 31aeronaus, és el més gran d’Es-panya, per recursos a disposiciódel soci com per les activitats quedesenvolupa.Punt de trobada dels entu-siastes de l’aviació, l’aeroporttambé destaca per les escolesde vol, que l’han convertit enun centre de referència enl’ensenyament aeronàutic.Tadair és l’escola privada deformació de pilots més antiga deSabadell. Per impartir els cursosté en servei 20 instructors de voli 15 professors de teoria, que handonat classe a més de 300alumnes en el darrer any.La flota de Tadair està formadaper 23 avions, dedicats a laformació dels pilots, el transportde càrrega i l’aerotaxi. Els vuit


L’aeroport és seude la Delegacióde Seguretatde Vol número4 de la DirecciónGeneral deAviación Civil.

avions bimotors que s’utilitzenpel transport de passatgers hanvolat a les principals ciutatsespanyoles i del nord d’Àfrica.La segona escola en impor-tancia és Top Fly, que va iniciarles seves activitats docents el1991. Amb una flota de 15avions i tres helicòpters i quatresimuladors de vol, imparteixcursos de pilot a decenes d’a-lumnes.

Empresesde transportL’escola més jove i més petitaés Gavina, en la qual treballendos instructors de vol i dosprofessors de teoria.Al visitant de l’aeroport lisorprén l’intensa activitat, tantde les escoles, que enlairenregularment els seus avions, comde les empreses de transport iserveis. Una de les més actives

és TAF Helicòpters, que operaamb una flota pròpia de 13helicòpters, a més d’operar imantenir els tres helicòpters dela Generalitat pintats de colorgroc que volen pels bombers ique també realitzen tasques desalvament i recerca.L’empresa també realitza els volsde l’helicòpter de Trànsit iefectua, per encàrrec, filmacionsaèries. Disposa per aquestestasques de 25 pilots, i un tallerde manteniment.Una altra empresa, més petita,Avialsa, és dedica a la lluitacontraincendis amb tres avions,pintats de groc.Al servei de la Generalitat, sobretot en tasques de vigilància,també operen helicòpters,avions i ultralleugers.L’aeroport de Sabadell, doncs,és un centre operatiu de capitalimportància per l’aviació co-

mercial i esportiva de Ca-talunya. Una importància quequeda de manifest en ser la seude la Delegació de Seguretat enVol número 4 de la DirecciónGeneral de Aviación Civil delMinisterio de Fomento.

Catalunya i AragóAmb un abast geogràfic sobreCatalunya i les províncies ara-goneses de Saragossa i Osca, ladelegació té com a missió ungrapat de funcions. Per es-mentar-ne algunes, realitzar elsexamens de pilots, inspeccionarels camps d’ultralleuger, con-cedir els certificats d’aero-navegavilitat, matricular lesaeronaus, supervisar els centresde manteniment i supervisar laconstrucció de les aeronaus.Durant el passat any 2001, ladelegació va matricular 35avions i helicòpters i 32 ultra-

■■■■■Quan està a puntde celebrar el 50aniversari, el AeroClub de Sabadellmanté la vitalitatde sempre

■■■■■Punt de trobadadels entusiastesde l’aviació,l’aeroport tambédestaca per lesescoles de vol,que l’han convertiten un centrede referència


lleugers i va renovar la llicenciaa més de mil pilots.A l’aeroport també hi té la seula Fundació Parc Aeronàutic deCatalunya. Creada el 1997, lafundació vol preservar el valuòspatrimoni aeronàutic espanyol.Amb el suport de la Generalitat,que subvenciona un programade formació ocupacional, res-taura quatre avions de granvalor històric ■

Lluís Coromines

V JORNADA COL·LEGIS PROFESSIONALS/UNIVERSITATHotel Melià Confort Campus. Vila Universitària (Bellaterra)

9d’abrilde 2002

Informació: Consell SocialUniversitat Autònoma de Barcelona - Edifici A08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)Tel.: 93 581 25 81. Fax: 93 581 10 32Inscripció oberta fins al dia 5 d’abril de 2002

Certificat d’assistènciaAls alumnes que assisteixin a la Jornada, se’ls donaràun certificat d’assistència perquè pugui ser convalidat

per 1,5 crèdits de lliure d’elecció. Per obtenir-lo haurande respondre un formulari. L’assistència és obligatòria.

TemesVeterinària i societatTitulació vs. professionalsi l’exercici de la veterinàriaLa formació continuadai l’exercici professionalSortides professionals delstitulats en Veterinària

InscripcionsPreu d’inscripció a la Jornada: 90,15 •Col·legiats i associats: 30,05 •Gratuïta estudiants i personal de la UAB

ParticipantsLourdes Augè VillanuevaJuan José Badiola DíezXavier Barà CarrilJordi Bernardo FiguerasDidier CarlottiMariano domingo ÁlvarezPedro Fernando RoucoFrancesc Florit CorderoJordi Franch i SerracantaEmili Gil VenturaManel Giménez i JordanaXavier Llebaria i SamperJordi Masbernat OlieteJosep M. Masjuan i CodinaEnric Mateu de AntonioJoan Messià Garcia

Eva Moyano LleixàHelios Pardell i AlentàJordi Portabella i CalveteMartí Pumarola BatlleTeresa Rigau i MasJosé Manuel SánchezJosep Tarragó i ColominasDolors Torner i BalcellsÀngels Videla Ces

▲▲

▲▲

ORGANITZAT PER:

Universitat Autònoma de Barcelona

Consell Social


L’especialitzacióa CasaConvalescència

La UAB té a la CasaConvalescència un espai onels professionals i llicenciatspoden completar la sevaformació amb estudis de tercercicle, d’idiomes o assistira congressos i reunionsespecialitzades. Les múltiplesactivitats d’aquest centre,al qual assisteixen metges,infermers, professors,psicòlegs... van encaminadesa un propòsit de futur:que la nostra societat guanyien salut i benestar.

“Els de qualitat ja han sortit?”,pregunta un senyor a la noia derecepció. Són les sis de la tardai els alumnes de la diplomaturade Postgrau en Metodologiad’Avaluació i Millora de laQualitat encara no han sortit. Jaés el novè any que s’imparteixaquest diploma a Casa Convales-cència, un pavelló del complexmodernista de l’Hospital de laSanta Creu i Sant Pau de Bar-celona. I no és l’únic diploma,mestratge o màster que fa anysque s’imparteix al centre.Tota mena de titulats s’adrecena Casa Convalescència per rebre-hi formació. El seu punt encomú són les ciències de la vidai la salut, la raó de ser de laFundació Doctor Robert i laBiblioteca Josep Laporte, les

dues fundacions mitjançant lesquals es gestionen aquests nousconeixements que cal traslladara la nostra societat.La UAB, els centres sanitaris,l’Administració, les societatscientífiques, les organitzacionsprofessionals i les empreses delsector de la salut cooperen donantforma a la Casa Convalescència.

Difusió delsprogressos científicsLa proposta d’aquest conjuntinstitucional és avançar en elconeixement i en la difusió delsprogressos científics en matèriade les ciències de la vida i de lasalut. Fa tres anys la FundacióUAB es va fer càrrec d’aquestnou centre i, a diferència demoltes empreses que també es

dediquen a l’actualització delsequips humans, aquest centrecompta amb la garantia que unauniversitat n’és la promotora.L’espai acull dues fundacionsque organitzen algunes de lesactivitats que s’hi fan. LaFundació Doctor Robert s’ocupad’oferir formació, mentre que laBiblioteca Josep Laporte vanéixer amb el repte d’organitzarl’excés d’informació que, enl’àmbit de les ciències de la saluti de la vida es generen a la nostrasocietat i facilitar-ne l’accés alsprofessionals del sector.Trobar la informació precisa ques’està buscant és bàsic en qual-sevol aprenentatge. Per això, latasca que s’hi fa augmenta laproductivitat d’una informació,que en comptes de circular

La comunitatuniversitàriai la societat engeneral hi ténenla porta obertaper organitzartota menad’activitatsen un marcincomparable.

L’especialitzacióa CasaConvalescència


anàrquicament per la seva apa-rició recent queda a disposiciódels qui la necesiten. En aquestsentit, ha calgut incorporar lestecnologies de la informació. LaFundació Biblioteca Josep Lapor-te compta amb una bibliotecapresencial, un centre de docu-mentació (el DOCLINE de laNational Library of Medicine delsEstats Units per a l’Estat espa-nyol) i amb biblioteques digitals,tant bàsiques com especialitzades.

L’única diferència en el patro-nat d’una fundació i l’altra, ésque el de la Biblioteca inclou elCol·legi Oficial de Metges deBarcelona, el Consorci de Bi-blioteques Universitàries deCatalunya i la Universitat deBarcelona (UB). En canvi, el dela Fundació Doctor Robert té unampli ventall de centres i fun-dacions sanitàries. Tot i actuarcom a centre de trobades, debatsi fòrums, bona part de la seva

activitat consisteix a organitzaractivitats docents i acadèmiquesque donin resposta a les deman-des socials del sector de la salut.Professorat de la UAB i profes-sionals d’altres empreses ientitats formen el seu nuclidocent.

Formació permanentLa novetat d’enguany a la Fun-dació Doctor Robert és el primerCurs de Cirurgia de la Columna,que se celebra dins l’onzenaJornada de Cirurgia del Raquis.D’altres opcions com el Mestrat-ge en Direcció d’InstitucionsSanitàries repeteixen ediciódurant aquest curs acadèmic. Icada any, a la Casa Convales-cència s’hi organitzen activitatsperquè els mestres d’educacióinfantil i primària puguin rebreformació permanent.Un dels avantatges de moltsmestratges, màsters i postgrausés el seu funcionament modular.El fet d’organitzar el temari permòduls dóna facilitats a aquellespersones que compatibilitzinl’especialització amb l’exerciciprofesional. Així mateix passa,també, amb els cursos UABIdiomes, que garanteixen flexi-bilitat en els seus horaris ■

Neus LloveresMontse Delgado

L’any 2001,més de 2.000personas vanparticipar en elscursos ques’imparteixena la CasaConvalescència.

GLADYS CUÉLLAR


No podia haver escollit cap llocmillor; el passat 17 de gener, enplena visita al quarter generald’Apple Computer, al bell migdel cor bategant del SyliconValley, el president de la Gene-ralitat, Jordi Pujol, anuncià lainversió estimada de 96 milionsde lluents euros en la construc-ció del sincrotró. Sembla queel procés no té aturador, cosaque tranquil·litzarà tots aquellsqui, fa ja prop de deu anys,vénen predicant les bondatsd’aquesta infraestructura de nomapocalíptic.Fou durant el càlid estiu de lesolimpíades de Barcelona, cap aljuliol del 92, quan la Conselleriad’Educació i la Generalitatconstituïren una comissiód’experts per que redactés uninforme per tal de valorarl’adequació de construir una font

Afamats devoradorsAfamats devoradorsAfamats devoradorsAfamats devoradorsAfamats devoradorsde de de de de fotonsfotonsfotonsfotonsfotons

Ben aviat les inefables columnesque s’han convertit en el símbold’aquesta universitat tindran un rivalarquitectònic, potserno a l’alçada, però de segursí a l’amplada, del seu exotismeformal: arriba el sincrotró.Ve a afegir-se al bon grapatde centres d’investigacióde l’àmbit de l’UniversitatAutònoma de Barcelona.

de Llum Sincrotró a Catalunya.A causa d’això, la ComissióInterdepartamental de Recerca iInnovació Tecnològica (CIRIT)inclogué el projecte en el Pla deRecerca de Catalunya. L’any1995 aquest mateix organismesignà un acord amb la ComissióInterministerial de Ciència iTecnologia per tirar endavant elprojecte. Fins ara.

Es volia fer un projectemenys ambiciósNogensmenys, no ha estat uncamí plàcid. Durant anys, lacrònica manca de consens queafecta les administracions delnostre país va mantenir lainiciativa congelada. Fins i totes van estudiar solucions alter-natives, solucions que implica-ven la substitució del projecteper altres de menys ambiciosos.

Una infraestructura útil enmigde tantes indesitjables

Per fi fan el sincrotró, i ja era hora,estant com estem els catalans sumitsen ple procés d’adjudicaciód’infraestructures indesitjables,no fóra de rebut que ensn’economitzessin una de tant volguda.Podria ser ubicat prop de l’edificidel Laboratori General d’Assaigi Investigacions de la Generalitatde Catalunya, formant un anellsubterrani de gairebé 260 metresde diàmetre.

XESCU CASTRO


Així, el passat mes de desembre,el propi president Pujol assenyalàla possibilitat de construir unmicroscopi d’alta resolució.Segons David Serrat, directorgeneral d’Investigació de laGeneralitat, el microscopi nohauria de substituir el Laboratoride Llum Sincrotró, sinó quepermetria deixar la idea “enrepòs” en vistes a una futurabenentesa.Mig oblidades les inevitablesvicissituds, es hora d’agafar eltoro del sincrotró per les banyes:hom es pregunta, què dimoni ésun sincrotró?La Llum Sincrotró és una eina,una eina que permet l’estudi dela matèria en general. El Labo-ratori de Llum Sincrotró, mit-jançant l’acceleració centrípetadels electrons, obté un certtipus de radiació —aquesta eina

que abans esmentàvem— ano-menada Llum Sincrotró. L’inv-ent té moltes aplicacions en unamplíssim ventall de campsdiferents, tant en l’àmbit de larecerca com en el de la indús-tria. En el de la recerca hi hauna demanda gairebé àvida versels serveis que ofereixen aquesttipus d’instal·lacions. Essent,com serà, un dels únics de laseva mena a Europa, té clientelaassegurada.Una voracitat justificada pel fetque, avui dia, les comunitatscientífiques de qualsevol paísno poden passar sense aquestequipament si volen mantenir-se competitives. A causad’aquesta creixent importànciahi ha un bon grapat de projec-tes en funcionament per tot elcontinent, especialment a Ale-manya, on la seva aplicació

industrial és molt significativa.En aquest aspecte, destaca ambforça l’aplicació d’aquestesvirtuts al disseny de circuits i ala nanotecnologia, que es bene-ficien de l’estudi de materialsque permeten un grau de mi-niaturització cada vegada mésgran.Es pot dir que la Llum Sincro-tró s’ha convertit en un bénecessari molt abans que lamajoria de mortals ens atrevima intentar comprendre’l. Mentre,els afamats devoradors de fotonsestan d’enhorabona; es previstque el Laboratori comenci afuncionar l’any 2008, incrustanten l’eixut sòl del Vallès el primer—i únic— velòdrom per partí-cules de l’estat ■

Àlex Vintró Casas

El sincrotrópodriainstal·lar-seprop delLaboratoriGeneral d’Assaigi Investigacionsde la Generalitat.

■■■■■Avui dia,les comunitatscientífiquesde qualsevolpaís no podenpassar sensela Llum Sincrotrósi volenmantenir-secompetitives

■■■■■Es previst queel Laboratoricomencia funcionar l’any2008, i aquestequipament seràl’únic de l’estat


“Tú no puedes volver atrás / porque la vida yate empuja / como un aullido interminable.” Unade les obres més difoses de la generació poèticadel cinquanta és, sens dubte, les Palabras paraJulia del barceloní José Agustín Goytisolo. El seuafany per no donar mai la seva obra com aconclosa i per destacar la força de la paraula hanfet de la seva poesia una de les més llegides iadmirades, a més d’haver estat inclosa en elrepertori de grans cantautors. Amb la vocació detenir cura d’aquest magnífic llegat neix la CàtedraGoytisolo a l’Autònoma.

La Càtedra Goytisolo es vapresentar el passat 27 de febrera l’auditori de la facultat deFilosofia i Lletres. A l’acte hivan assistir Asunción Caran-dell, viuda de Goytisolo, laseva filla Julia, l’escriptoraCarme Riera i altres persona-litats vinculades al projecte.Al llarg de la presentació es varecordar l’obra escrita de l’autoramb un recital de poemes, acàrrec del grup de teatre Lauda,que anaven des de l’humor mésàcid fins la ironia, passant perl’autoreflexió i l’anècdota.La iniciativa per la concessiód’aquesta Càtedra prové espe-cialment de la professora CarmeRiera, la qual tenia una granamistat amb l’autor i la segueixtenint amb la seva família. Defet, va ser el propi Goytisolo quiva expressar el desig de cedir la

seva obra a la UAB. Així doncs,en morir Goytisolo, la sevaviuda i la seva filla van cediraquest llegat per un període devint-i-cinc anys prorrogables. Lacessió, però, es va fer amb lacondició que la facultat deFilosofia i Lletres no solamenttractés l’obra de Goytisolo i laseva generació, sinó tambérealitzés fòrums i altres activitatsdedicades a temes que preocu-paven l’autor, com són les donesmaltractades i els problemes al’Amèrica llatina.

Poesia críticai sentimentalJosé Agustín Goytisolo va néi-xer a Barcelona el 13 d’abril de1928. El seu nom sempre haestat vinculat als de Carlos Barrali Jaime Gil de Biedma. Tots tresforen els màxims representants

d’una generació poètica que hamarcat el desenvolupament de lapoesia espanyola dels nostresdies. Una de les constants dinsde la poesia de Goytisolo és lanecessitat d’anar a trobar la maremorta, expressat en les sevesparaules: “Mi madre fue paramí, como dice Jaime Gil, unreino afortunado”. La sevamirada davant d’aquesta terribleabsència s’ha fet paraula en elsseus poemes i ha aconseguitarribar al cor de molts dels seusdevots. La voluntat d’arribar allector es manifesta en la sevamanera d’entendre l’experiènciapoètica, no solament com unaamalgama de continguts emo-cionals i sentimentals que passende l’autor al lector, sinó tambécom un coneixement més globalque es transmet mitjançant elllenguatge poètic. El poema és

El llegat, ceditper la dona i lafilla del poetabarceloní, inclouobjectespersonals imanuscrits.

Càtedra Goytisolo,la veu i la paraula


més important que el poeta.Aquesta voluntat de connectar esva concretar en La voz y lapalabra, espectacle que va dur aterme amb el seu amic PacoIbáñez on es fusionava la parau-la amb la música. Com Gil deBiedma, fou lleial durant la sevacarrera literària a la radicaciódel poema en una experiènciaindividual que es converteix enexperiència poètica. Aquestaparticular concepció el va portara crear una obra formada permés de vint títols escrits amb unllenguatge planer, alternantversos urbans i de combat ambpoemes d’un sentiment moltproper al lector on, per bé quepuguem notar una marcadapresència en el poema de lapersona i de l’experiència indi-vidual, el seu valor transcendeixi s’universalitza.

Pel que fa a la seva obra hi hauna recopilació d’antologies,reculls de premsa, obres poè-tiques, traduccions dels seuspoemes, etc. A més, es podentrobar un recull de les obrespredilectes del poeta, entre ellesdestaquen les diverses antologiesd’autors i, sobretot, llibres depoesia d’escriptors molt diversos.La Càtedra Goytisolo es finan-çarà mitjançant diverses fonts.El lloc està cedit per la UAB i eltreball i la preparació va a càrrecdel departament de FilologiaEspanyola. Tot i així, el finan-çament queda encara per con-cretar definitivament ja que elsencarregats del projecte esperenobtenir subvencions de la Gene-ralitat de Catalunya ■

Alícia TorandellGina Planas

XAVIER RODRIGO

Un fons documentalmolt completEls documents cedits per la viudai la filla de l’autor estan diposi-tats a la Sala José AgustínGoytisolo, ubicada a la terceraplanta de la Biblioteca d’Huma-nitats de la Universitat Autòno-ma, per tal de facilitar-ne laconsulta als investigadors, estu-diosos i a qualsevol personainteressada. El material estàformat per una gran varietat dedocuments gràfics i escrits queenvoltaven la vida de Goytisolo.A la sala es pot trobar un recullfotogràfic de l’autor, la sevafamília, amics i viatges. Tambées poden trobar una sèrie d’ob-jectes personals: ceràmica,postals, concessió del passa-port… i un recull de correspon-dència que va mantenir ambdiverses persones.

■■■■■La Càtedra tractarà,a més de l’obrade Goytisolo,el temade les donesmaltractadesi els problemesa l’Amèrica llatina

■■■■■La poesia delpoeta barceloníes caracteritzaper la voluntatde l’autorde transmetreno només sentimenti emoció,sinó tambéconeixement


■ AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA LLLLL’ÚL’ÚL’ÚL’ÚL’ÚLTIMATIMATIMATIMATIMACOLUMNACOLUMNACOLUMNACOLUMNACOLUMNA

L’ACUDIT“Posar-hi un text”

FRASE“Posar-hi un text”.

Nom Cognom

FE D’ERRATESPosar un text, si es que

hi hà errates.

COL·LABORA!Col·labora en aquest

espai i digue’nsla teva. Ens pots

enviar la teva opinióen forma de còmic,

frases, acuditso qualsevol cosa

enginyiosa. Això sí,quan hi càpiga en

aquest espai.Per a fer-ho tens

el telèfon 935813288,el fax 935812005,

o el correu electrò[email protected]

CONFERÈNCIES■ Cicle Àsia central ioriental a Euràsia. Sala degraus de la Facultat de Dret.Del 3 d’abril al 15 de maig,tots els dimecres a les 14:30hores. Organitza UAB. Preuinscripció: 18,03 euros. Mésinformació: 935812111■ V Jornada Col:legisprefessionals/Universitat.Hotel Melià Confort Cam-pus. Organitzat pel ConsellSocial de la UAB. Inaugu-ració 9 d’abril. Inscrip-cions: 90,15 euros. Mésinformació: 935812581■ Presentació del ComitèCatalà de l’ACNUR-Dia deles persones refugiades. 3d’abril al campus de la UAB.Organitza Fundació Au-tònoma Solidària. Més in-formació: www.uab.es/fas/■ Exposició Mines antiper-sona: l’últim pas ambdibuixos de nens i nenesrefugiades. Del 3 al 12d’abril a la Facultat deCiències de l’Educació,visites guiades i xerrada acàrrec del Grup d’EstudisPedagògics (GEP). Mésinformació: www.uab.es/fas/

■ Conferència interna-cional sobre els refugiatsde guerra. Dies 9, 10 i 11d’abril a la sala d’actes delrectorat. Organitza FundacióAutònoma Solidària. Mésinformació: www.uab.es/fas/

CINEMA■ Centre de la imatge. Salade cinema de la UAB. Elsdimecres, cinema en V.O.Entrada per a cada sessió:2,5 euros.❙ Dimecres 3 d’abril. Secre-tos y mentiras, de MikeLeigh.❙ Dimecres 10 d’abril. Lanoche de los muertos vi-vientes, de George A. Romero.❙ Dimecres 17 d’abril. Elpiano, de Jane Champion.❙ Dimecres 24 d’abril.Carretera perdida, deDavid Lynch.■ Centre de la imatge. Salade cinema de la UAB. His-tòria del cinema II. Elsnous cinemes (1957-2000).Sessions gratuïtes a les 12 h.❙ Dilluns 8 d’abril. Hiro-shima, mon amour, d’A-lain Resnais.

TTTTTel 935813288el 935813288el 935813288el 935813288el 935813288TTTTTel 609712460el 609712460el 609712460el 609712460el 609712460Fax 935812005Fax 935812005Fax 935812005Fax 935812005Fax [email protected][email protected][email protected][email protected][email protected] CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUS de l’Autònoma de l’Autònoma de l’Autònoma de l’Autònoma de l’AutònomaFacultat de Ciències de la Comunicació (UAB)Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)Cerdanyola del VallèsCerdanyola del VallèsCerdanyola del VallèsCerdanyola del VallèsCerdanyola del Vallès08193 08193 08193 08193 08193 BCNBCNBCNBCNBCN

US VOLEU ANUNCIAR?US VOLEU ANUNCIAR?US VOLEU ANUNCIAR?US VOLEU ANUNCIAR?US VOLEU ANUNCIAR?ÉS MOLÉS MOLÉS MOLÉS MOLÉS MOLT FÀCIL, HI HA 4TRET FÀCIL, HI HA 4TRET FÀCIL, HI HA 4TRET FÀCIL, HI HA 4TRET FÀCIL, HI HA 4TRE

MANERES...MANERES...MANERES...MANERES...MANERES...

❙ Dilluns 15 d’abril. Blowup, de Michelangelo Anto-nioni.❙ Dilluns 22 d’abril. Torosalvaje, de Martin Scorsese.❙ Dilluns 29 d’abril. Sacri-ficio, d’Andrei Tarkovski.■ Cineclub Fritz Lang dela UAB. Sala de cinema dela UAB. Cicle de NouCinema del Japó. Del 8 al23 d’abril.

TEATRE■ Sala de Teatre de la UAB.❙ Dijous 11 d’abril. L’homeres, d’Anaïs Schaff. En-trada: 3 euros.❙ Dijous 18 d’abril. CrystalQuartet. Guanyadors del12è Concurs Paper de Músi-ca de Capellades.❙ Dies 22, 23 i 24 d’abril.Unidansza 2002. Trobadainternacional de grups dedansa universitaris. Entradagratuïta.❙ Dimarts 30 d’abril.(Per)versions. Acte d’en-trega dels premis del Con-curs de Narrativa Eròticaconvocat per l’Aula de Lite-ratura de la UAB.


■ AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA

■Silvia León SánchezAntonio León SánchezTreballen a l’estació de Renfede Cerdanyola Universitat

SALVADOR TORDERA

SFeina doble a l’estació de trensilvia i Antonio són germans itreballen junts a l’estació de trensde Renfe de Cerdanyola Uni-versitat. Antonio té 26 anys iSilvia, 28. Ell porta quatre anysfent aquesta feina i en fa dos queella es va incorporar i l’acompa-nya darrera de la barra. L’accésa aquesta feina es fa per concurspúblic i el resultat és que aquíestan ella i ell venent bitllets iservint cafès a l’estació del’Autònoma.Per ells, les dues feines són iguald’importants i per això hand’estar pendents d’atendre el bari els bitllets de vuit del matí anou de la nit. L’especificitat dellloc porta a Antonio a dir queaquest “no és com un bar debarri normal”. “És un lloc molttranquil, aquí no ve qualsevolpersona, totes les que passen perl’estació són estudiants”, asse-gura Silvia.La principal diferència d’aquestaestació amb la resta de les deRenfe és la gent que la utilitza,sobretot estudiants i gent rela-cionada amb la Universitat.Així, en període de vacancesuniversitàries per l’estació no

s’apropa ningú. La relació és talque fins i tot les seves vacancessón les mateixes que les de laUniversitat. “Hi ha èpoques del’any en què venim per venir”,diu ell, referint-se a les últimessetmanes de juliol quan hi haexàmens. Segons quins dies noutilitza l’estació gairebé ningú.En aquests anys treballant al’estació, Silvia i Antonio hantingut relació amb molta gent. Aforça de passar cada dia es van fentalgunes relacions amb gent ques’apropa a parlar o a demanarqualsevol cosa del bar. El proble-ma és que, com explica Silvia,“els estudiants venen justos aagafar el tren i tampoc pots parlarmolta estona”. L’horari d’arribadadels trens i la combinació amb elsbusos que surten del campus dela Universitat cap a l’estació estàpensat de forma que aquestsúltims arribin i en pocs minuts,els justos per poder comprar elbitllet, el tren marxi.Amb qui passen llargues estonesés amb els conductors delsbusos de l’Autònoma ja queestan tot el dia esperant quearribi un tren cada mitja hora

per portar la gent a les facultats.Així, el treball a l’estació esconcentra en els momentsd’arribada o sortida de trens, onhan de combinar l’atenció delbar i la venda de bitllets.Respecte al servei de trens quedóna Renfe fins a l’estació de laUniversitat, Antonio creu que“hauria d’haver-hi més trens”. Ellpensa que un tren cada mitja horaés poc perquè “si el perds t’hasd’esperar molt”. Això és un temaque gestiona Renfe i Antonio iSilvia no hi tenen res a veure, peròde totes maneres ho veuen comuna mancança a millorar.Els diners que guanyen prove-nen principalment de la caixa delbar. Per això fan una promocióespecial: qui compri a la sevaestació determinats bitlletsgaudeix de descomptes en elsproductes del bar.Com tota feina i tota rutina, eltreball de Silvia i Antonio al’estació de Renfe en aquestsquatre anys no ha comptat ambgrans canvis. Per ell, la sevafeina “sempre ha estat igual” ■

Jose Miguel Núñez

Els germansLeón Sánchezi la seva marecontinuen fentel seu treballmentre arribentrens i passenestudiants, larutina quotidianade la seva feina.

EL CAMPUS - UAB Barcelona · 2009-10-08 · La festa del 8 de març arriba, cada any puntualment,...

Documents

Transcript of EL CAMPUS - UAB Barcelona · 2009-10-08 · La festa del 8 de març arriba, cada any puntualment,...