El cas Vocatiu

El cas Vocatiu

Realitza la funció sintàctica d’Interpel·lacióInterpel·lació Interpel·lació:Interpel·lació: Funció que serveix per

anomenar o cridar l’atenció a un interlocutor. Ex: Mare, avui no vindré a sopar.

La persona que parla es dirigeix a la seva mare. La mare, és la interlocutora de la persona que parla. Per tant, el mot mare, és un vocatiu o una interpel·lació

Terminacions del cas Vocatiu

Són les mateixes que les del cas Nominatiu.Excepció: El cas vocatiu singular té una

terminació diferent del nominatiu quan el mot és masculí i pertany als mots de tema en –o acabat en –us.

-es-esVariableVariable-i-i-ir-ir-i-i-er-er-i-i-ae-ae-a-aVoc.

-es-esVariableVariable-i-i-ir-ir-i-i-er-er-i-i-us-us-ae-ae-a-aNom.

PluralSing.PluralSing.PluralSing.PluralSing.PluralSing.

Acabats en -ir

Acabats en -er

Acabats en -us

Tercera declinació

Tema en –oTema en -a

ADONEU-VOS que és la única terminació diferent!

-e-e