El catàleg de patrimoni evitarà l’enderroc de façanes i protegirà … · 2019-03-29 · El...
16
El catàleg de patrimoni evitarà l’enderroc de façanes i protegirà interiors d’illa i arbrat simbòlic La revisió del pla, aprofitant la suspensió de llicències fins al desembre, arrenca amb el treball de camp de cinc equips en quatre barris de Gràcia La Festa Major de Gràcia trenca el sostre de participació des de 2001 i sumarà 24 carrers guarnits Plaça del Nord, Lluís Vives i Placeta Sant Miquel -amb nova junta- entren a la Fundació P3 L’Abaceria i el Districte pacten millorar la neteja i l’estada a l’entorn del mercat a Sant Joan Els botiguers, vuit mesos després de l’arrencada, havien recollit 250 firmes de protesta P4 Albert Balanzà A mb les eleccions municipals a tocar però amb ur- gències i inquietuds de plataformes socials que han agafat embranzida en aquest final de mandat, l’Ajun- tament ha engegat aquest dilluns el procés parti- cipatiu que ha de revisar el catalèg de patrimoni a Gràcia, on fins ara de manera escueta s’hi recollien edificis emblemàtics i béns amb algun element d’interès. L’enderroc de casalots, posada en perill d’interiors d’illa -fins i tot en projectes municipals- i la protecció del teixit tradicional han precipitat una revisió que no s’executava des de l’any 2000. La revisió del catàleg, anomenat oficialment Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric (PEPPAH), en el cas de la Vila de Gràcia implicarà quatre dels cinc barris del districte (Vila, Camp d’en Grassot, la Salut i Vallcarca) i mobi- litzarà cinc equips tècnics en un salt endavant en el grau de protecció que es concretarà el desembre de 2019, just quan caduca la suspensió de llicències que es va activar el passat 13 de desembre. Aquell moviment, basat en la mobilització ciutadana que ha impedit el projecte urbanístic que havia d’enderrocar els casalots d’Encarnació i talar l’alzina bicen- tenària de la finca, s’ha traduït aquesta setmana en la inclusió ja efectiva de l’alzina en el catàleg específic d’arbres d’interès local un cop el consell d’administració de Parcs i Jardins ho ha aprovat i que el ple ho faci aquest divendres. Aquest fet suposarà el primer pas per a la retirada de la llicència d’obres del projecte d’Encarnación Invest SL. Pàgina 3 Obres a Sant Pere Màrtir 5, amb la façana salvada. Foto: A. Vilardaga Parcs i Jardins aprova la catalogació de l’alzina d’Encarnació i el ple ho farà aquest divendres La pastisseria Ideal celebra els 100 anys L’establiment del carrer Gran, punt de trobada veïnal, farà una festa el 4 de maig P6 Setmanari gratuït Número 749. 29 de març de 2019 ISSN - 1695-4793
Transcript of El catàleg de patrimoni evitarà l’enderroc de façanes i protegirà … · 2019-03-29 · El...
El catàleg de patrimoni evitarà l’enderroc de façanes i protegirà interiors d’illa i arbrat simbòlic La revisió del pla, aprofi tant la suspensió de llicències fi ns al desembre, arrenca amb el treball de camp de cinc equips en quatre barris de Gràcia
La Festa Major de Gràcia trenca el sostre de participació des de 2001 i sumarà 24 carrers guarnitsPlaça del Nord, Lluís Vives i Placeta Sant Miquel -amb nova junta- entren a la Fundació P3
L’Abaceria i el Districte pacten millorar la neteja i l’estada a l’entorn del mercat a Sant JoanEls botiguers, vuit mesos després de l’arrencada, havien recollit 250 fi rmes de protesta P4
Albert Balanzà
Amb les eleccions municipals a tocar però amb ur-gències i inquietuds de plataformes socials que han agafat embranzida en aquest fi nal de mandat, l’Ajun-tament ha engegat aquest dilluns el procés parti-cipatiu que ha de revisar el catalèg de patrimoni a
Gràcia, on fi ns ara de manera escueta s’hi recollien edifi cis emblemàtics i béns amb algun element d’interès. L’enderroc de casalots, posada en perill d’interiors d’illa -fi ns i tot en projectes municipals- i la protecció del teixit tradicional han precipitat una revisió que no s’executava des de l’any 2000. La revisió del catàleg, anomenat ofi cialment Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric (PEPPAH), en el cas de la Vila de Gràcia implicarà quatre dels cinc barris del districte (Vila, Camp d’en Grassot, la Salut i Vallcarca) i mobi-litzarà cinc equips tècnics en un salt endavant en el grau de protecció que es concretarà el desembre de 2019, just quan
caduca la suspensió de llicències que es va activar el passat 13 de desembre. Aquell moviment, basat en la mobilització ciutadana que ha impedit el projecte urbanístic que havia d’enderrocar els casalots d’Encarnació i talar l’alzina bicen-tenària de la fi nca, s’ha traduït aquesta setmana en la inclusió ja efectiva de l’alzina en el catàleg específi c d’arbres d’interès local un cop el consell d’administració de Parcs i Jardins ho ha aprovat i que el ple ho faci aquest divendres. Aquest fet suposarà el primer pas per a la retirada de la llicència d’obres del projecte d’Encarnación Invest SL. Pàgina 3 Obres a Sant Pere Màrtir 5, amb la façana salvada. Foto: A. Vilardaga
Parcs i Jardins aprova la catalogació de l’alzina d’Encarnació i el ple ho farà aquest divendres
La pastisseria Ideal celebra els 100 anysL’establiment del carrer Gran, punt de trobada veïnal, farà una festa el 4 de maig P6
Setmanari gratuïtNúmero 749. 29 de març de 2019 ISSN - 1695-4793
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
2 PolíticaEl PDeCAT proposa un cens de persones que viuen soles i un pla de xoc pel poble gitanoLa CUP planteja la municipalització de la Casa Vicens
Breus
Raposo s’enfi la fi ns a l’11è lloc per BCN a la llista del PP del 28-A
El conseller de districte del PP, Miguel Raposo, fi gura en el número 11 de la llista dels populars per Barcelona a les pròximes eleccions al Congrés del 28 d’abril. “No m’ho esperava”, ha apuntat, encara que tingui poques opcions de sortir.
Albert Balanzà
L es executives locals dels par-tits a Gràcia han començat a tancar els programes de de-tall amb què concorreran a les pròximes eleccions mu-
nicipals del 26 de maig. Encara amb el debat obert a BCN En Comú, a ERC, al PP o a Ciutadans, i amb les primeres propostes llan-çades pel PSC, qui ja té el docu-ment tancat són el PDeCAT i la CUP, que s’han esmerçat a l’hora de ser originals amb algunes qües-tions que van més enllà de les mol-tes batalles i debats que s’han lliu-rat en aquest mandat.
El PDeCAT, en un programa que conté 41 propostes concretes -14 a nivell de districte i 5-6 per cada barri-, ha plantejat un cens de les persones que viuen soles, especialment dones a Gràcia, per establir ajudes especifi ques com per exemple ajudes pel lloguer. També entre els punts principals de districte la formació exconver-gent proposa elaborar un pla de xoc pel poble gitano de Gràcia en col·laboració amb la població gita-na per tractar aspectes com, per exemple, educació o habitatge. En la línia del que ha treballat el PSC, el PDeCAT també creu que s’ha de crear una patrulla noctura de la Guàrdia Urbana, no comparti-
da amb l’Eixample com fi ns ara, i a nivell de barris parla de l’avin-guda Vallcarca com un “eix verd” -seguint la nomenclatura dels moviments socials- i a la Salut in-sisteix a tancar de nit els jardins Menéndez y Pelayo.
La CUP, per la seva banda, al llarg d’un document que conté 83 propostes concretes, té dos grans eixos de programa clars: la muni-cipalització de serveis i equipa-ments, i l’obertura i recuperació de l’espai públic. Possiblement la pro-posta més cridanera, en el primer àmbit, és “municipalitzar tots els equipaments de tall museístic del districte, inclosos la Casa Vicens i la casa-museu del Park Güell” o també l’hotel de l’antiga Henkel, i en el segon, l’obertura al barri dels jardins del Refugi d’Obreres, a to-car de la plaça Lesseps o “recupe-rar tot” el santuari de Sant Josep de la Muntanya.
En un altre àmbit de propos-tes de verb gruixut, la CUP pro-posa “evitar” que l’antic edifici del Deutsche Bank acabi tenint un ús hoteler o d’habitatge dirigit al mercat de luxe o també “expulsar” l’ordre religiosa de les Germanes Hospitalàries del CAP Vila de Gràcia, a l’antiga Cibeles del carrer Còrsega. També el partit de l’Es-querra Independentista vol canvi-ar el nom de Gràcia Nova per Can Comte o Ca l’Alegre.•
Casa Vicens, objecte de debat electoral. Foto: Albert Vilardaga
Roser Vime, nova consellera de districte de la CUP. El ple del 13 de març ha estat l’últim del portaveu cupaire, Quim Serra, que serà substituït fi ns a fi nal de mandat per Vime, segons el decret d’alcaldia aprovat just l’endemà d’aquest ple. Serra ha argumentat problemes de “dedicació” per la seva activitat professional.
A. B.
Entre Remedios Varo i Mont-ser rat Roig, les idees que a fi -nals de desembre van recollir
més consens en el consell escolar de l’institut Secretari Coloma (ve-geu número 737), la proposta de l’escriptora ha estat la triada per davant de la proposta de la pin-tora. Així ho ha aprovat el con-sell escolar del centre en l’últi-ma reunió celebrada el passat 21 de març i ho ha difós el dirigent d’ERC-Gràcia Miquel Colomer, a la tertúlia política de Ràdio Gràcia aquest dimecres.
El nom de Montserrat Roig, pre sent en altres centres de Catalunya com Terrassa o Sant Andreu de la Barca però inèdit a Barcelona, va ser el 2018 la incor-poració més novedosa a un debat que es remuntava al 2011, quan l’alumnat va promoure el nom de
L’IES Secretari Coloma aprova rebatejar-se Montserrat RoigEl consell escolar s’inclina per l’escriptora i descarta Remedios Varo
La placa de Riera de Cassoles. Foto: A. V.
Tirso Sáenz, exviceministre del Che, presenta llibre a Gràcia
Tirso W. Sáenz (L’Havana, 1931), exviceministre pelDesenvolupament Tècnic del ministeri d’Indústria del govern d’Ernesto Che Guevara, presentarà dimarts a La Barraqueta el seu últim llibre El Che ministre (Tigre de Paper), on explica l’acció de govern sobretot en matèria econòmica. L’acte és a les 19.30 hores a Tordera 28.
Pepe Rubianes i el claustre el va rebutjar. Es dóna el cas que un fi ll de Roig va ser professor de l’insti-tut Secretari Coloma.•
Adéu Príncep d’AstúriesEls operaris que han d’executar el canvi de plaques d’avinguda Príncep d’Astúries per avinguda de la Riera de Cassoles ja han començat a fer la feina. Diumenge hi haurà la festa veïnal, amb parlaments a l’Escola Ofi cial d’Idiomes.
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
3
Breus
Els veïns de Penitents avaluen aquest dilluns en una sessió de retorn el debat que a cavall del nou any va donar lloc al parc Anna Piferrer, en el solar a tocar de la Guàrdia Urbana on s’havia d’aixecar l’institut Vallcarca. A la imatge recreada ja s’hi poden veure les ubicacions d’elements demanats pels veïns com una guingueta, un rocòdrom i espai per a escenaris. També es connecta l’espai amb el carrer Cesare Cantú.
Ordre de tancar el polèmic club cannàbic del carrer GrassotEl Districte ha enviat una ordre de cessament del polèmic clfer unes obres al clubub cannàbic Tierra Verde del carrer Grassot 70, que des de fa quatre anys manté una disputa amb els veïns que en les últimes setmanes ha repercutit fi ns i tot en un requeriment perquè els veïns deixin fer unes obres al club. Ara els veïns insten el Districte a fer complir l’ordre perquè el club segueix obert.
Breus
Penitents avalua la concreció del nou parc Anna Piferrer
SocietatEl catàleg de patrimoni protegirà també façanes sense nivell artístic, arbrat i interiors d’illa Cinc equips de treball es reparteixen en tres zones de la Vila, Vallcarca, Grassot i la Salut per fer “una tasca d’envergadura”
Albert Balanzà
L ’actual catàleg de patrimo-ni arquitectònic històric, fi -xat en un llunyà any 2000, abans de la primera bombo-lla immobiliària, no va ima-
ginar mai que vint anys més tard Gràcia reviuria en bona part aque-lla febre amb noves promocions i que el Districte hauria de negociar un per un, amb els promotors, la preservació de façanes que no des-taquen pel detall artístic però que formen part del teixit tradicional de Gràcia. És molt clar el cas del ca-
L’espai on hi havia el casalot de Balcells 26, en obres. Foto: Albert Vilardaga
Travessera a Vila i Grassot), àmbit 2 (nord Torrent de l’Olla i Travessera a Vila i Grassot), àmbit 3 (sobre Travessera de Dalt a Vallcarca i la Salut), vegetació i arbrat, i coordi-nació tècnica.
En la revisió del catàleg els tèc-nics compten amb una vintena llarga d’entitats (“la metodologia, sense els veïns no és res”, van dir) i quan s’acabi aquesta tasca, amb fi txes i la plataforma Decidim, en-tre el desembre de 2019 i gener de 2020 es començarà la revisió del planejament.•
El ple aprova la protecció de l’alzina d’Encarnació. Ja aprovat a Parcs i Jardins i en junta de portaveus, el ple tirarà endavant aquest divendres la protecció de l’alzina bicentenària com a arbre d’interès local. És el primer pas per retirar la llicència al projecte d’Encarnación Invest. L’arbre fa 22 metres d’alçada, la capçada té 22 metres de diàmetre, i té unperímetre de tronc de 3,5 metres.
salot de Balcells 26 però també hi ha en marxa reformes a Sant Pere Màrtir 5 o Camprodon 23. “No els podíem obligar a res, amb llicència tramitada en edifi cis interessants sense cap mena de protecció; el promotor proposava tirar tot l’edi-fi ci i els vam convèncer que respec-tessin elements o la façana sence-ra”, apunten fonts municipals.
Aquest és un dels punts de parti-da de la revisió del catàleg de patri-moni. N’hi ha d’altres com l’alerta per les casetes d’Encarnació o fi ns i tot la protecció d’interiors d’illa, que han perillat amb projectes mu-nicipals aturats com el d’Astúries-
carrer de l’Àngel. Però els tècnics que dilluns van presentar el procés participatiu ja van admetre oberta-ment que, si fi ns ara havien actuat a la ciutat en un subbarri determi-nat, aquí s’enfrontaven a “una tasca d’envergadura que no s’ha fet mai”. “Hem de traspassar la protecció ar-quitectònica per arribar a la protec-ció del verd”, van afegir. I l’han de fer en sis mesos, aprofi tant la sus-pensió de llicències decretada el passat desembre.
Els equips de treball seran cinc: àmbit 1 (sud del Torrent de l’Olla i
A. B.
La Festa Major de Gràcia se-gueix una tendència a l’alça en el nombre de comissions
de festes de carrers integrats a la Fundació des dels 18 carrers guar-nits del principi de l’actual dècada fi ns als 21-22 dels últims anys, però
per primer cop des de 2001 aquest 2019 s’arribarà als 24 carrers, molt a prop dels 25 d’aquell any. La in-corporació de Plaça del Nord i Lluís Vives, i el retorn de Placeta Sant Miquel són la clau d’aquest nou salt de endavant en participa-ció. La Fundació Festa Major apro-varà els tres ingressos en la reunió del patronat del proxim 8 d’abril.
La presidenta de Plaça del Nord, Anna Tolosa, reconeix que l’any passat ja volien fer festa però hau-ria anat just. “Enguany ja hem co-mençat a fer guarnit”, apunta, i només dóna la pista que estan re-collint ampolles de plàstic, brics i fusta al local que els deixa la Salle. Ara la patata calenta queda per al Districte, ja que torna el debat
La Festa Major trenca el sostre de participació des de 2001 i suma 24 carrersPlaça del Nord, Lluís Vives i Placeta Sant Miquel entren a la festa
Festa a Placeta Sant Miquel. Foto: Arxiu
d’on encabir la festa alternativa del Casal Tres Lliris, que ja ha demanat permís per guarnir de nou la plaça.
La presidenta de Placeta Sant Miquel, Maria Chiara Ziliani, for-ma part de la nova fornada de ve-
ïns i comerciants que han agafat el relleu de l’antiga comissió de fes-tes, que es va dissoldre l’any pas-sat. “És molta responsabilitat però teníem un neguit de perdre la fes-ta i ara la volem encarar cap a la placeta i els carrers interiors del barri”, apunta.
Col·laboració de l’IES Vila. Placeta Sant Miquel, encara sense local, té en tot cas la idea de fer un guarnit molt participatiu i compten amb els contactes engegats no només amb els comerciants de la zona sinó també amb la comunitat edu-cativa de l’IES Vila de Gràcia.
La presidenta de la comissió de festes de Lluís Vives, Lina López, que en els últims quatre anys havia guarnit a Perill, explica el canvi fet amb altres festers “per recuperar l’ambient de germanor”. Cadascú a casa seva ja treballa amb el guarnit i necessiten ampolles de Solan de Cabras i oueres.•
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
4 SocietatL’Abaceria i el Districte pacten millorar la neteja i l’estada a l’entorn del mercat a Sant JoanL’equipament provisional, vuit mesos després de l’arrencada, havia recollit 250 fi rmes de protesta i les dues parts, amb els veïns, s’emplacen a redissenyar l’espai extern a l’abril
Albert Balanzà
Vuit mesos després d’obrir portes al passeig de Sant Joan, entre Indústria i Pare Claret, el mercat provisional de l’Abaceria i
el Districte s’han reunit aquest di-marts per pactar algunes disfunci-ons que s’han detectat en aquests mesos i que ja van emergir en el passat ple del 13 maig a partir d’una proposta del PDeCAT que va ser re-colzada per tots els grups (i l’abs-tenció de BCN En Comú) en la línia de millorar l’espai extern de l’equi-pament provisional.
Els comerciants, amb el suport de veïns, van recollir a fi nals de fe-brer en qüestió de dues setmanes i van presentar al març al Districte 250 fi rmes amb una bateria de mi-llores que passaven per l’elimina-ció de matolls per evitar plagues i generar un espai més obert, instal-lar més bancs o cadires, netejar i mantenir la font del passeig a l’al-tura de Pare Claret, millorar la mo-bilitat amb un pas de vianants a la sortida lateral -banda Llobregat- del mercat, millorar la il·luminació existent i afavorir més la càrrega i descàrrega dels proveïdors.
Dimarts, en dues reunions se-parades i després del debat que ja s’havia generat en el ple del 13 de març, el Districte va escoltar tant els comerciants del mercat provi-sional com l’Associació de Veïns del passeig, que no coincidien plena-ment en totes les reivindicacions, com el pas de vianants. La presi-denta de la junta, Maribel Ampolla, ha explicat a l’Independent que el resultat de la reunió almenys ha servit per consensuar la necessitat de sanejar tant els àmbits de la font
El mercat provisional de l’Abaceria al passeig de Sant Joan, amb la polèmica entrada lateral. Foto: Albert Vilardaga
com els dels matolls laterals, on so-bretot a l’estiu s’hi generen plagues d’insectes i ratolins. El Districte s’oposa la reducció de l’espai verd, però tant comerciants com veïns organitzats -i així ho va explicitar la presidenta de l’associació de ve-ïns, Marta Abelló, al consell de bar-ri- veuen necessari trobar una al-ternativa de barrera “més sòlida”.
Les tres parts no han arribat a cap acord sobre la il·luminació, pen-dent de la reforma del passeig -just quan el mercat provisional marxi-, ni tampoc sobre laubicació de les cadires noves, però s’han emplaçat a negociar conjuntament amb pro-postes de disseny concretes de l’ex-terior, però que en tot cas s’activari-en en el proper mandat.•
Afectats Abaceria va al Síndic de Greuges. La plataforma de veïns que està liderant la protesta per exigir mesures extremes de seguretat per retirar l’amiant del vell mercat han demanat hora aquest dimecres en la visita que el Síndic de Greuges farà a la Biblioteca Vila de Gràcia el proper dimecres 3 d’abril entre les 10 del matí i les 9 del vespre.
el repor
Amuntegats al pipican
Una cinquantena d’amos de gossos dels nous jardins Menéndez y Pelayo demanen més espai
A. B.
Sis mesos han passat des que es van inaugurar els nous jar-dins Menéndez y Pelayo, a la
Travessera de Dalt, després d’un procés dur en el qual va haver-hi infi nits redibuixos de la proposta, pancartes contra el regidor i fi ns i
tot consultes ofi cials amb resultat contrari a la voluntat municipal. Els jardins es van obrir i la cosa ha anat a petar per l’àmbit més inexplorat en el debat previ: la quantitat de gossos que utilitzen el pipican de l’extrem superior de l’espai. “En hores punta, això és de 7 a 9 del matí i de 7 a 9 del ves-pre, hi poden haver 30-40 gossos
en un espai que s’ha quedat petit”, explica Moisés Mouriño, un dels impulsors del grup de whatsapp que ara vehicula la inquietud dels
usuaris.Mouriño, davant de l’acumula-
ció habitual, descriu la situació: “no tenim més remei que quedar-
Activitat intensa al pipican dels jardins Menéndez y Pelayo. Foto: Cedida
nos uns quants a Maignon i al-guns acabem envaint les pistes de petanca, que estan infrauti-litzades”. Els petanquers, que en la negociació dels jardins van fer front comú amb els veïns que vo-lien el tancament del recinte, so-bretot utilitzen les set pistes de petanca els caps de setmana.
Els amos de gossos, segons ex-plica Mouriño, denuncia que el Districte ha pecat de “falta de criteri” sense tenir en compte la quantitat d’amos de gossos a la zona, que no pugen ni pujaran fins a l’àrea de gossos d’Alfons Comín, i demanen un replante-jament d’espais i fi ns i tot “una inversió” del lloc que ocupen els petanquers. De moment el grup estudia constituir-se en associa-ció per fer més pressió. •
Breus
Can Mariner s’endarrereix per un desacord entre Districte i l’hotel
Can Mariner, el nou local veïnal del passatge del mateix nom que queda per darrere de l’antiga Henkel, ja transformada en el nou Hotel 1882, no obrirà per Setmana Santa com estava previst per una pugna en els tràmits de llicència entre el Districte i els responsables de l’establiment. “Volem una reunió a tres bandes per desencallar el problema”, ha apuntat Paco González, en nom dels veïns. “No es poden posar elements d’ús turístic en zona de pàrquing per guanyar metres d’ús turístic”, ha resposta el regidor, Eloi Badia, al consell de barri del Camp d’en Grassot.
Roger Gispert, dels Castellers, nou president de la c oordinadoraL’activista gracienc Roger Gispert, vinculat històricament als Castellers de la Vila de Gràcia, ha estat nomenat aquest dissabte passat nou president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. A l’assemblea hi van participar 51 de les 101 colles inscrites.
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
5
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
6 SocietatLa pastisseria Ideal del carrer Gran celebrarà 100 anys al maigL’establiment de la família Àlvarez Benito, punt de trobada veïnal des de fa tres generacions, aprofi tarà la festa del comerç per commemorar la data amb música i ball
Albert Balanzà
Fa mesos que el barri en va ple i els veïns els ho pre-gunten: tant a la mare, la Maria Lluïsa Benito, com als fi lls, el Miquel Àngel i el
Lluís Àlvarez, que fa dècades que s’han posat al pont de comanda-ment d’un negoci centenari que ha esdevingut punt de trobada inter-generacional, malgrat els embats de la renovació dels lloguers. “Feu cent anys! Com ho celebrarem?”, els diuen. “Farem una festa!”, fi ns ara era la resposta. Ja hi ha data.
La pastisseria Ideal fa 100 anys i el 4 de maig és el dia de la festa grossa en aquest tram superior del carrer Gran, el que va des de Carolines fi ns a la plaça Lesseps. L’aniversari era a l’octubre, però ara fa bon temps. “Aprofi tarem la dia-da del comerç al carrer per progra-mar un concert amb un quartet de fl auta travessera al migdia i un ball a la tarda amb els swingmaniacs”, expliquen el Miquel Àngel i el Lluís.
La família Àlvarez Benito, a la porta de la pastisseria Foto: A. V.
Al número 207 del carrer, on hi ha l’emblemàtica pastisseria, amb el 1919 ben explícit a la façana i a sobre de la porta d’entrada, hi van obrir negoci els avis, la Maria i el Miquel, quan al carrer fa cent anys hi passaven els tramvies pel mig i el trànsit privat pels costats. “Jo els he vist els tramvies”, diu el Miquel Àngel. La botiga quedava més en-
dinsada i la família hi vivia al fons.La Maria Lluïsa i el seu marit, en
Jordi, segona generació, van anar agafant el relleu cap als anys 50, quan la façana de l’edifi ci ja es va avançar amb la fesomia actual i la família ja va anar a viure als pisos superiors de l’edifi ci. Especialitats com el biscuit de la reina, el cre-mat de crema catalana o sobretot
el xuixo -torradet, de crema clara i més ample que estirat; res a enve-jar als gironins- van anar defi nint la trajectòria i secret de supervi-vència del negoci. L’encavalcament entre la primera i la segona gene-ració, segons expliquen els ger-mans Àlvarez, es va repetir als anys setanta-vuitanta ja amb ells com a protagonistes. En Miquel Àngel s’encarrega de la botiga i en Lluís, de l’obrador.
Però la Ideal no és només una pastisseria ni és una pastisseria qualsevol: al barri hi han tancat en els últims anys la fruiteria de la Núria o la botiga de queviures del Joan. També és cert que hi que-da la botiga de roba del Joan i hi han arribat la llibreria Ona, la ca-feteria de l’Enzo i la botiga de re-gals de la Maite. Però la Ideal és el símbol. El 2014 van patir per la re-novació del lloguer, i van superar aquell embat. Ara cada dia hi en-tren turistes d’una ruta que tasta la Gràcia autèntica. I en Pep Tosar o la Paula Bonet. I la Ideal segueix despatxant dolços.•
Breus
‘Súper’ solidari a l’escola Sant Josep Teresianes per a Càritas
El col·legi Sant Josep Teresianas de Gràcia ha organitzat recentment un supermercat solidari a favor de Càritas, participant així en un canvi de model en la manera de recollir donatius per a l’entitat. En comptes de les grans recollides de roba i aliments que es reparteixen després, Càritas proposa una targeta de crèdit solidària on hi ha uns diners mensuals per comprar a qualsevol supermercat. Per a l’entitat, aquest model és menys “assistencial” i “es dignifi ca el repartiment d’aliments”.
L a neurociència ha provat
que l’habilitat i el desen-
volupament visual per di-
buixar, pintar o modelar
són crucials per millorar
el rendiment acadèmic en la res-
ta de disciplines. Diversos estudis
científics demostren que apren-
dre utilitzant “estratègies artísti-
ques” millora significativament el
rendiment acadèmic.*
Conscients del valor de la creati-
vitat, podem dir que l’art està ben
present a l’escola des de les eta-
pes més primerenques. Ja durant
l’ESO, treballem des de diferents
vessants artístiques com són el
dibuix artístic, la pintura, l’escul-
tura, el dibuix tècnic, la fotografia
i el disseny, així com també els
introduïm a la història de l’art tre-
ballant els moviments artístics i
descobrint-ne els artistes més sig-
nificatius. Més endavant, al Batxi-
llerat, els alumnes estudien (his-
tòria de l’art i cultura audiovisual)
i practiquen (volum, disseny, di-
buix artístic, dibuix tècnic), per
aconseguir que tinguin una àmplia
visió de la disciplina.
Creiem important també que els
alumnes siguin capaços de cons-
truir un punt de vista crític envers
l’art. Per això, els incentivem a vi-
sitar diferents esdeveniments cul-
turals i altres especialitats artísti-
ques extracurriculars. Tanmateix,
treballen sovint amb projectes
reals. D’aquesta manera aprenen a
interpretar un encàrrec, plantejar
els primers esbossos o idees, i ar-
ribar a l’entrega final.
Us convidem a visitar el nostre
blog: http://artkostka.blogspot.
com.es, on hi podreu veure tots
els treballs, exposicions i activi-
tats que anem realitzant durant el
curs. A més, cada alumne realit-
za el seu blog/web, (trobareu els
links a la dreta de la pàgina). Te-
nir aquest blog, els ajuda a donar
visibilitat als seus treballs en for-
ma de book artístic, imprescin-
dible per poder accedir a futurs
estudis artístics i poder demanar
beques a Universitats privades
d’art i disseny.
La nostra llarga experiència en el
mestratge de les disciplines artís-
tiques és que els alumnes surten
molt ben preparats i amb una bo-
na base artística i cultural, com
ho avalen els bons resultats en les
proves de Selectivitat.
Aprofitem aquest article per con-
vidar-vos a l’Exposició que re-
alitzarem a la Seu del Districte
de Gràcia des del dia 1 fins l’11
d’abril. Hi podreu veure una mos-
tra dels nostres millors treballs.
Hi esteu tots convidats!
Rosa Mayol (Cap de l’Àmbit Artític de Jesuïtes Gràcia – Col·legi Kostka)
* ‘Per a què serveix la plàstica’, Cervell de
Sis. Revista ES de La Vanguardia, 3 de no-
vembre de 2012
L’ARTÍSTIC al KOSTKA: ESO i Batxillerat
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
7Documents‘Huir no signifi ca nada’El segon llibre de relats de l’escriptor gracienc Xavi Ballester, després de ‘Porexpan i polaroids’, amb el qual va guanyar el premi 7lletres, ha rebut la menció especial del XXIX Premio Gonzalo Torrente Ballester. Els personatges del llibre descobreixen que fugir d’un mateix és un viatge sense camí. Tanmateix, decideixen afrontar allò que son i no defugir les difícils circumstàncies que els ha tocat viure. Un pare que somia amb cotxes vermells, un germà que viu en un vaixell d’alt d’una muntanya, una fi lla que torna a la casa on va créixer o un músic al qual no van deixar ser músic. L’acció d’aquestes històries s’expandeix com una detonació a càmera lenta i la narració diu molt amb poques paraules, amb una traçada serena que reivindica la pausa i el silenci.
Xavi Ballester (Barcelona, 1974) és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Des de ben jove ha escrit poesia, gènere en el qual va gua-nyar el seu primer concurs organitzat per El Periódico l’any 1999 amb el poema Ciudad de los huérfanos. El 2010 va guanyar el premi Casal Lambda amb el relat Sense llençols (2010). I el 2015, el Cronoviatge organitzat per Fantàstik i editorial Males Herbes amb el microrelat Tornar. El 2016 Pagés Editors publica Porexpan i pola-roids. És un dels editors/impulsors de la revista litera-ria www.revistarosita.com. Actualment el trobareu a la llibreria Obaga (www.obagallibreria.cat)
biografía
HUIR NO SIGNIFICA NADAXAVIER BALLESTER
En la parte más elevada del pueblo, unos metros más allá de la última casa, formando parte del conjunto y al mismo tiempo alejado de todo, solitario y discreto a pesar de su apa-
riencia ineludible, sin ánimo de molestar a nadie, pero sabiéndose fuera de lugar, desta-caba, níveo, el casco impoluto de un velero de unos diez metros de eslora con la vela re-cogida y el mástil apuntando hacia el cielo. El barco estaba rodeado de rocas grises, de tierra rojiza, de pinos y encinas, de las ven-tanas y puertas de las otras casas; sitiado en lo alto de la montaña y al mismo tiem-po acogido por ella, recibiendo los rayos del sol con dignidad y agradecimiento. Cuando ya lo hube observado durante un buen rato, lo más extraño no fue la visión de una em-barcación en lo alto de un cerro, apuntala-do en el suelo con tablones de madera, sino imaginarme a mi hermano dentro de él, rodeado de naturaleza y de tanto silencio. A mi hermano nunca le habían gustado las excursiones, ni siquiera trepar a los árbo-les cuando éramos niños ni jugar con la are-na en la playa ni ir en bicicleta por senderos solitarios. Desde pequeños, siempre había preferido deambular por las calles y plazas de Alcobendas, pisar el asfalto, contar las baldosas de las aceras y los adoquines de las calles, observar las fachadas, clasifi car ven-tanas y balcones según la forma que tenían o adivinar de qué material estaban hechos los edifi cios. Si localizaba alguno en obras, en-tonces era capaz de pasarse tardes enteras contemplando los trabajos: paredes sin aci-calar, tabiques, baldosas apiladas, sacos de cemento, cables, chatarra, ventanas sin cris-tales. Los espacios vacíos aún por construir lo fascinaban. Son las entrañas de la vida, me dijo una vez, ya en la universidad.
[...]
Fragment del conte ‘El barco de mi hermano’
Si nunca antes has escuchado el ruido atronador de un buldócer de veinte toneladas devorando literalmente una casa ante tus narices, no puedes comprender qué signifi ca sentir la
certeza ineludible de un fi nal. Un fi nal tan palpable e inequívoco que puedes masticar sus cenizas con los dientes.
Algo parecido debió pensar Álex Ribera mientras contemplaba de pie aquel espec-táculo devastador. Le dolían los tímpanos, pero, unos instantes después advirtió que, quizás, a pesar de las apariencias, aquello no era un fi nal, sino un comienzo de algo, aun-que aún no supiese de qué.
Ahora el viento arrecia. Una ventisca vi-gorosa barre las calles a golpes como si quisiera limpiarlas a conciencia. Puertas y ventanas están cerradas. La polvareda se le-vanta por doquier, las ráfagas de viento se llevan por delante bolsas de plástico, las vol-tean en el aire y, justo antes de que toquen el suelo, las golpean de nuevo para que no ce-sen de revolotear, una y otra vez, como una agotadora danza sin fi n. Las bolsas se arre-molinan en los rincones en busca de refugio, pero el viento, desesperado, siempre las aca-ba encontrando. No hay hojas. Las moreras, desnudas al aire, muestran las cicatrices que el tiempo y algún adolescente impetuoso les han grabado en la corteza. Sus ramas ame-nazan a las ventanas de los viejos edifi cios próximos, pero no tienen sufi ciente fuerza para mantenerse fi rmes y, antes de que sus puntas golpeen los marcos de madera podri-dos por la humedad, se retuercen sobre sí mismas como los dedos de unas manos en-tumecidas por la edad. Hace frío. El sol pa-rece haberse olvidado de la plaza donde se encuentra Álex Ribera, aunque seguro que está calentando el resto del mundo. A lo le-jos, puede oír la algarabía de unos chavales que juegan a perseguir el futuro en forma de pelota azul.
[...]
Fragment del relat ‘Jasón en la plaza’
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
8 EsportsBreus
L’Europa descarta una patologia cardíaca a la lesió del ‘capi’ Cano
Després de les primeres valoracions mèdiques a les quals s’ha sotmès el capità de l’Europa, Àlex Cano, ha quedat descartat que el ‘capi’ pugui patir qualsevol patologia cardíaca. El central escapulat començarà a fer suaus exercicis físics a falta de dues proves que confi rmin la seva disponibilitat competitiva. La seva tornada als terrenys de joc pot ser en els últims partits d’aquesta temporada o ja la temporada vinent en funció dels resultats de les dues proves mèdiques que li falten per sotmetre’s.
El Club Patí Claret celebra la seva Prova Social al pati de l’escolaDiumenge, des de primera hora del matí, el Club Patí Claret celebrarà la seva Prova Social al pati de l’escola on participaran totes les patinadores del club. Primer serà el torn del campionat de fi gures de diferents nivells i després del campionat lliure. La jornada acabarà als voltants de les 3 del migdia amb l’entrega de trofeus i l’acte de cloenda.
ResultatsFUTBOLTercera DivisióJornada 34CF Pobla Mafumet 0 - 4 CE Europa1. CE L’Hospitalet ..............68 punts9. CE Europa ......................49 puntsJornada 3531/3 (12h) CE Europa - UE Sants
2a Divisió Nacional FemeninaJornada 23CE Europa 2 - 1 Sant Pere Pescador1. CE Seagull ..................... 57 punts.9. CE Europa ..................... 30 punts.Jornada 2431/03 (12h) CF Pardinyes - CE Europa
BÀSQUETCopa Catalunya Masculina (G1)Jornada 21CB Roser 55 - 59 Lluïsos de GràciaBisbal BQ 82 - 65 Vedruna Gràcia1. CB Lliçà d’Amunt ................... 16-52. Lluïsos de Gràcia ................... 16-514. Vedruna Gràcia ................... 0-21Jornada 2230/03 (17:45h) CB Mollet B - Lluïsos de Gràcia31/03 (19:30h) Vedruna Gràcia - CB Ciutat Vella
Primera Catalana MasculinaJornada 21Safa Claror 75 - 77 Esc. SarriàUE Claret 65 - 75 UE MontgatPalamós 75 - 39 Lluïsos de Gràcia BJornada 2230/3 (19:30h) Sedis - Safa Claror30/3 (19:45h) UBSA B - UE Claret
30/3 (21:15h) Lima Horta - Lluïsos de Gràcia B
Primera Catalana FemeninaJornada 23UESC 50 - 51 Lluïsos de GràciaCB Roser B 53 - 62 Safa ClarorJornada 2430/3 (19:30h) Joventut de Badalona - Lluïsos de Gràcia31/3 (12:30h) Safa Claror - CN Sabadell
WATERPOLOLliga PremaatJornada 19At. Barceloneta 14 - 7 CN Catalunya1. CN Atlètic Barceloneta . 55 punts10. CN Catalunya ................12 puntsJornada 2010/4 (20:45h) CN Catalunya - CE Mediterrani
Primera Divisió FemeninaJornada 15CN Minorisa 7 - 16 CN Catalunya1. CDN Boadilla ................. 45 punts2. CN Catalunya ................. 39 puntsJornada 166/04 (12:45h) CN Catalunya - CDN Boadilla
FUTBOL SALATercera Divisió Nacional (G1)Jornada 23Gràcia FS 8 - 4 FS Sant Cugat1. Ripollet FS ...................... 62 punts14. Gràcia FS .......................21 puntsJornada 2430/3 (18:30h) Ripollet - Gràcia FS
HANDBOLQuarta Catalana (Grup B)Jornada 21Handbol Fornells 25 - 22 H. Claret
1. SD Espanyol ................... 36 punts7. Handbol Claret ...............17 puntsJornada 2231/3 H. Claret - CH Castellbisbal
TENNIS TAULAPrimera Nacional (G2)Jornada 19Ripollet 5 - 1 Lluïsos de Gràcia1. Atlético San Sebastián .. 30 punts11. Lluïsos de Gràcia ........... 2 puntsJornada 2030/3 (17h) Lluïsos - CN Mataró
ESCACSDivisió d’honor (G2)Ronda 10Lleida 3 1/2 - 6 1/2 Tres Peons1. Foment ........................ 52,5 punts5. CE Tres Peons................ 41 puntsRonda 1130/3 Tres Peons - Sant Andreu
Beltry: “Hem retornat la confi ança del club amb un ascens”L’equip dels eSports escapulat va ser creat a principis d’agost i la temporada vinent competirà a la Quarta Divisió
Albert Vilardaga
Àlex Beltry (Premià de Mar, 1993) és el mànager, entre-nador i capità de l’equip d’eSports de l’Europa, que en el primer any de la seva
creació ha aconseguit l’ascens a la Quarta Divisió.
Què són els eSports?És una competició dins d’un espai virtual a jocs que tinguin relació amb els esports o bé amb els valors que representa l’esport. En el nos-tre cas és el Fifa, però també n’hi ha de bàsquet o fi ns i tot el Call of Duty. Juguem onze jugadors, ca-dascú en controla un, com el món real però passat a la pantalla.
Com va néixer l’equip de l’Europa eSports?Tenia experiència en aquest ti-pus d’equip al Sant Andreu i al Llagostera, però vaig conèixer la Sònia, una noia que feia fotos per l’Europa que em va parlar del club i de la seva gent i vaig deci-dir fer-los una proposta per crear la secció.
Primer any de creació de l’Europa i ascens a la butxaca.Té un mèrit increïble, vam comen-çar a Regional on hi ha 32 grups, cada un de 14 o 15 equips, en total més de 400 equips, 128 juguen un playoff on qualsevol errada t’elimi-na, i només 10 aconsegueixen l’as-cens. Després de cinc rondes, no-saltres hem estat un d’ells.
Àlex Beltry a la sala de premsa del Nou Sardenya. Foto: À. Garreta
Hi ha talent i hores d’entrenament darrere?Doncs sí, aquesta temporada hem entrenat tres o quatre dies per set-mana, de dilluns a dimecres o di-jous, de 22:15h a 23:45h. Ara, amb l’ascens, la idea és tenir més pro-fessionalitat, entrenar de diumen-ge a dijous des de les 22h fi ns a la mitjanit. És important crear me-canismes dins l’equip, jugades assajades...i això només s’aconse-gueix entrenant, i també serveix per millorar el teu jugador.
Com ha estat la vostra relació amb el club?Molt bona, com a responsable es-tic molt content. Nosaltres no de-manem diners, simplement notar el suport del club i la seva confi -ança i ho estan fent. Ens han trac-tat sempre com un equip més, amb confi ança cega, malgrat deixar-nos el nom del club a les nostres mans.
Us coneixeu entre els components de l’equip?Ens vam conèixer al Nou Sardenya
el dia del partit contra el Sant Andreu. El club ens va convidar i vam passar una bona estona.
Un cop acabada la temporada, ar-riba el mercat de fi txatges?Exactament, els jugadors no te-nen clàusules i un cop acabada la temporada poden marxar o que-dar-se. Ara estem provant a gent nova en entrenaments per mirar d’incorporar nous jugadors en les posicions que ens hem quedat més coixos.
Quin és l’objectiu per la tempora-da vinent?No pot ser cap altre que la perma-nència, consolidar-nos a la Quarta Divisió. Ara començarem ja en una categoria semiprofessional, aconseguir l’ascens en la prime-ra temporada no ho havia aconse-guit pràcticament ningú, i ara ens veurem les cares amb el Còrdova o el Granada.
I si mirem una mica més enllà?La meva intenció és seguir la fei-na feta, gaudir de la confi ança que m’estan donant i portar l’Europa el més amunt possible. •
“De més de 400 equips, només 10 hem aconseguit l’ascens”, explica el mànager
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
9EsportsEl Vedruna Gràcia diu adéu a la Copa Catalunya Els verds acabaran la temporada com cuers a la màxima categoria del bàsquet català i baixen a Primera Catalana
El Vedruna va encaixar la 21a derrota a La Bisbal. Foto: Cedida
A. V
Fa setmanes que el sènior masculí del Vedruna Gràcia té assumit el descens de ca-tegoria, i malauradament ja és ofi cial de forma matemà-
tica. Ha estat una temporada molt complicada pels verds, la sortida per motius laborals del tècnic que havia portat l’equip més amunt, Sunyol Costa, va anar acompanya-da de la marxa dels jugadors més determinants: Francesc Pascal, Luis González o Ignasi Juni.
Aquest fet va obligar els gra-ciencs a fer un equip molt nou, i les coses no han sortit com espe-raven. A la banqueta la primera aposta va ser Xavi Bayod, però no va arribar ni a debutar, el següent va ser David Torrescusa, però a principis del 2019 li va agafar el relleu Marcos López. A la pista, Albert Martín, Bernat Traveria i Victor Sabartés han seguit sent el cor de l’equip, la representació de la casa, però aquesta temporada no s’ha encertat amb els reforços
i l’equip ha encadenat derrotes des del primer dia.
Tot això sumat a un punt de mala sort, partits que s’han esca-pat a la pròrroga o en l’últim se-gon, ha fet que els verds no hagin sumat ni una sola victòria en tota la temporada, encadenin 21 derro-tes de forma consecutiva, i és difí-cil d’imaginar que els verds estre-nin el caseller de les victòries en
les cinc jornades restants. La tem-porada vinent, l’equip competirà a Primera Catalana, una catego-ria on hi serà pràcticament amb tota la seguretat el Bàsquet Claret, amb la salvació quasi a la butxa-ca, i hi intentaran ser també el Safa Claror i els Lluïsos de Gràcia B, però hauran d’assegurar-se la permanència en l’últim tram de la temporada.•
A. V.
Durant la Setmana Santa se celebrarà a Valls la fase fi nal del Campionat de Catalunya de tennis taula on hi participaran els 12 millors equips de Catalunya
de cada categoria, i entre ells hi haurà tres equips dels Lluïsos de Gràcia. El passat cap de setmana, a Bàscara (Alt Empordà) es va disputar la fase prèvia per equips, i dels sis conjunts graciencs que hi van participar, tres d’ells van aconseguir el bitllet per la fase fi nal.
Els tres equips afortunats han estat l’aleví (Jofre Escoda, Martí Ruiz i Víctor Rodríguez), l’infantil A (Marc Izquierdo, Olinga Mottahedeh, Jofre Escoda i Martí Ruiz) i el sub21 (Bernat Folch, Neil Martorell i Ferran Guardiola). Els responsables de la secció s’han mostrat molt satisfets amb el paper de tots els palistes graciencs participants.•
3 equips dels Lluïsos, entre els millors del tennis taulaEl Campionat de Catalunya es disputarà per Setmana Santa
Mottadeheh, Rodríguez, Izquierdo, Ruiz, Folch i Escoda. Foto: F. Cano
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
10 Opinió
Editorial
Patrimoni 2000-2020
Quan va néixer aquest setmanari, l’agost de 2000, també s’acabava d’enllestir l’última revisió del catàleg de patrimoni arquitectònic his-tòric de la ciutat, un document que posava en relleu molts edifi cis
d’interès pel seu valor artístic global o elemental. En aquell catàleg també s’hi encabien espais de menys valor, en la categoria C, que limitava la pro-tecció a algun detall. Van ser els anys de la primera gran bombolla immo-biliària i, aprofi tant sobretot aquella categoria C, es van esquarterar a la brava molts exemples del que havia estat l’art urbà de fi nals del segle XIX i del segle XX. Moltes botigues històriques també van sucumbir a la frenada renovadora. Han passat 20 anys, ens ha passat per sobre la crisi més dura i llarga des dels temps de la postguerra, amb tota una generació encara vi-vint lluny de casa o a l’atur o carn del mileurisme, i ja tornem a estar im-mersos en una dinàmica forta de promoció immobiliària.
Aquest és el context en el qual arrenca la revisió del catàleg de patrimo-ni que a Gràcia s’afronta amb una envergadura mai aplicada a la resta de la ciutat: quatre barris, cinc equips tècnics i tres zones amb una vintena llarga d’entitats implicades. L’abast territorial i temàtic és la clau de volta que ajuda a interpretar en quin moment estem i quant de temps ha passat des d’aquell catàleg de l’any 2000. El plantejament inicial preveu protegir edifi cis que els tècnics consideren interessants perquè pertanyen al teixit tradicional, però que no tenen aquell valor artístic que es demanava quan no havíem sucumbit a la bombolla immobiliària. També hi entraran inte-riors d’illa i l’arbrat i la vegetació, que també formen part de la memòria.
Tots aquests elements els tenen ben presents els veïns de Gràcia que en els últims mesos s’han revoltat contra iniciatives públiques o privades que pretenien canviar la fesomia d’aquest teixit. No s’hi oposaven perquè sí, sinó perquè veien que no era obligatori canviar per canviar si hi havia alternatives. A les casetes d’Encarnació, a Vallcarca o al carrer Astúries hi ha espais que ens defi neixen i que aixequen el dit contra el que sembla una obligatòria renovació. No és així. El catàleg nou ha de respondre a aquesta idea, i concretar-ho en el planejament futur.
El regidor de Gràcia, Eloi Badia, s’ha conreat en aquests qua-tre anys un perfi l de persona que administra bé i de manera efectiva els tempos de les múltiples tasques que li ha tocat de gestionar en un infern d’agenda que a Gràcia no es recor-
dava des de l’època de Ferran Mascarell. A Badia tan aviat se’l veu da-vant de les casetes d’Encarnació com barallant-se amb les funeràries privades o -la seva especialitat- revolcant-se amb Agbar en el fang de la guerra de l’aigua. Poc temps li queda per a l’última passió dels mortals, les xarxes socials: per això aquesta setmana, no només nosaltres sinó gent del seu grup municipal, ha pensat que algú l’havia posseït quan ha començat a abocar desenes i desenes de tuits contra el pacte Maragall-Nuet-Alamany. Mira que si al fi nal han de pactar...
Eldepen-
dent
Cartes al director
Vivències del FomentFa molts anys que sóc fora de Gràcia però sempre portaré amb mi la infantesa i ado-lescència dels bons dies i les bones histò-ries viscudes. Jo sóc fora de Gràcia però una part de la família continua visquen-t’hi i sovint em guarden les publicacions del barri. L’altre dia fullejant l’Indepen-dent vaig trobar un escrit on es parla-va del proper tancament del FOMENT GRACIENC DE LES ARTS.
Em va saber molt greu. Jo hi havia anat de joveneta. Era un espai entra-nyable ple de bona gent que estimaven i compartien l’art. Ens trobàvem a dalt de tot de l’Ajuntament, amb una vista preciosa de la plaça a través d’aquelles tres fi nestres. Aquest lloc em semblava lluminós i ple de vida, de quadres a mig pintar, amb aquella olor de trementina, de vernís, amb colors per tot arreu i quan necessitaves alguna cosa i amb una cor-reguda eres a l’adroguer de la cantona-da, una botiga amb un encant especial on hi trobaves de tot. Entre rialles i pinzells aprenies a barrejar els colors i donar for-mes, l’un t’explicava una cosa, l’altre una altra i anàvem aprenent a pintar i a fi lar el fi l de l’amistat.
Recordo encara el president, el doctor Comamala, l’Enric de la O, en Bagué, en Ramon de les fl ors, la Bitxo, i un piló de bons amics! I com no, l’estimada i desa-pareguda Naoko Nakamoto, que va arri-bar des del Japó buscant un món nou en el món de l’art, abans de passar per l’es-cola Massana. I ens va trobar a nosaltres, gent senzilla de barri. Alguns han esde-vingut artistes de renom, d’altres, com jo mateixa, vam aprendre a gaudir d’una estona de pintar, l’art del dibuix i la mà-gia dels colors.
Quin greu que Gràcia es deixi perdre un racó d’art com aquest, un punt de tro-bada de colors i de vida de barri. Serà un punt en la nostàlgica història d’una vila mica en mica engolida per la gran ciutat.
Eulàlia Masana Serra
Ull de dona
Conxa Garcia
La Fundació Aroa, amb seu a Gràcia, Carrer Gran 77, està posant en marxa i donant suport a la campanya #FEM.
EU i ens proposen que “construïm el fu-tur d’Europa amb mirada feminista”. Ens diuen que “davant les properes elecci-ons al Parlament Europeu, el maig del 2019, creiem necessari el debat, la refl e-xió i participació de la ciutadania entorn de l’aportació de les dones a la construc-ció d’Europa, la necessitat d’incidir per incorporar la mirada feminista i assolir
una igualtat de gènere efectiva, com a fo-cus imprescindible per construir el futur d’Europa”. Cal que la futura agenda euro-pea incorpori com a prioritat garantir els drets humans de les dones; una Europa sense privilegis igual per a totes les per-sones. Una societat que no serà possi-ble mentre el 51% de la població de la UE continuï patint una discriminació conti-nuada en tots els àmbits de la vida: sala-ris, pensions, violència física o sexual. A la jornada que porta per títol Una mirada feminista davant les eleccions europe-es presentarem les recomanacions pels grups polítics que es presenten a les euro-pees i hi haurà dues taules rodones amb expertes. Ens proposen posar-nos les ulleres violeta per participar en aquesta campanya. www.fem-eu.org.•
Mirada feminista a Europa
La nova agenda europea ha d’incorporar com a prioritat els Drets Humans de les dones
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. Director: Albert Balanzà. Redactora en cap: Silvia Manzanera. Redacció: Albert Vilardaga, Carina Bellver, Clara Darder, Meritxell Díaz, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Òscar Mejías. Col·la boracions: Albert Benet, Enric Borràs, Jordi Borràs, Xavier Borràs, Lluís Bou, Conxa Garcia, Ernest Cauhé, Ramon Casalé, Josep M. Contel, Marina F. Torné, Luis Ángel Fernández Hermana, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Sara Reñé, Josep A. Torralba, Joan Vall i Ricard Valentí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Jordi Collell. Publicitat: Cristina Gispert (692 601 263) [email protected]. Imprimeix: Indugraf Off set, S.A. 8.500 exemplars.Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD
La Perla, 31, 08012 BarcelonaTel. 93 217 44 [email protected]
de Gràcia
Amb la col·laboració:
ProgramacióRàdio Gràcia 2019
hora dilluns dimarts dimecres dijous divendres
16 a17 h
17 a18 h
18 a19 h
19 a19.30 h
La tarda és nostra Temps de Música,Temps d’Espectacle
Tot hi cap Entrevistesdiverses
Cultura, agenda itemes Centre Cívic El Coll
Espai Solidari 1 El bon menjar deGràcia
Tot hi cap Cutura, agenda i temes diversos
Cultura, agenda i temes Centre Cívic El Coll
Infogràcia Esports Ones de dones2 Teatrí de Butxaca La tarda és nostraTot hi cap(Quan hi ha AudiènciaPública o Plenari acaba ales 18.30 h)
Infogràcia Esports TerçosAmunt
Gracienques2Tertúlia Política,Plenari,Audiència Pública3
Sota el pont4
19.30 a 20 h
InfogràciaComerç iEntitats
TerçosAmunt
Gracienques2Tertúlia Política,Plenari,Audiència Pública3
Sota el pont4
20 a21 h
Infogràcia Gracienques2 Temps de Música,Temps d’Espectacle
Infogràcia esportsPlenari /Audiència Pública5
1 Programa quinzenal. La setmana que no n'hi ha es repeteix l'anterior.2 Programes quinzenals. La setmana que no es fa es repeteix l'anterior.3 La Tertúlia Política es fa cada 15 dies. El calendari de tertúlies polítiques es
concreta tenint en compte si hi ha Plenari o Audiència Pública.4 Programa quinzenal. Es combina amb la Tertúlia Política.5 Continuació del Plenari i de l’Audiència Pública quan s’emeten en directe.
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
11Opinió26M | Eleccions Municipals
Desconfi eu de nosaltres
S om la primera candidatura sortida d’unes primàries obertes —56 ciutadans s’hi van presentar i 10 mil persones hi van votar—. Les primàries més partici-patives que han vist unes eleccions mu-
nicipals. Les primàries han vingut a capgirar els valors de fons de la nostra política. Allà on et de-manen que siguis lleial als lideratges, les primà-ries exigeixen que els representants siguin lleials als electors. Els candidats de la llista deuen el seu lloc als seus votants i no deuen cap favor al cap de llista —que sóc jo. La llibertat per expressar discrepància fa dels acords realitats robustes, on tot queda dit d’entrada. No li devem res als par-tits, als negociats o als grans mitjans. No hi ha clàusules secretes en la nostra candidatura.
L’únic límit del que diem és el coratge de dir-ho o la por de perdre si ens equivoquem: és una por legítima, però també la raó per la qual els projec-tes polítics fracassen. De tant opinar a toc d’en-questa, perduts en el laberint de dir als votants el que volen sentir, embafats d’alimentar falses esperances, momentums, i jugades mestres, els nostres lideratges han acabat essent incapaços d’omplir amb política la distància creixent entre els discursos i la realitat.
Oferim un discurs treballat des de les convic-
cions i fet a partir de la suma de tantes pers-pectives com som capaços d’aglutinar. Perquè les primàries eren només el començament, el mínim del mínim, estem fent un programa col-lectivament. Els grups de voluntaris debaten i consensuen diagnòstics, crítiques i propostes per a temes sectorials o àrees de la ciutat. Obrim centres cívics per fer-hi taules obertes al debat. Pengem esborranys a barcelonaescapital.cat amb opcions per afegir-hi crítiques, esmenes i pro-postes. I ho tornem a debatre amb els voluntaris, amb els candidats, amb la gent que ve a les taules obertes. Anem depurant, consensuant, aprenent. Finalment, tancat el programa, en votarem les prioritats: tothom hi podrà votar. I aquelles prio-ritats ho seran també de la nostra campanya.
Si tens una idea, una perspectiva, una qües-tió que penses que hauria de ser part del nostre debat públic, porta’ns-la, mou-la pel teu entorn, demana’ns de muntar un debat, consensuem-la, fem-la visible, i aconsegueix que la voti el màxim número de gent. Des de les conviccions cap a les preocupacions concretes.
Per què hauríeu de confi ar en nosaltres si sempre us han decebut, els polítics? No ho feu. Desconfi eu, fi scalitzeu. És la revolució més sim-ple que hi ha: que la participació tingui conse-qüències.•
Jordi Graupera, candidat a l’alcaldia de Primàries Barcelona
Votació en un col·legi electoral de Primàries Barcelona
Si tens una idea, porta’ns-la, consensuem-la, i aconsegueix que la voti el màxim número de gent; des de les conviccions a les preocupacions concretes
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
12 OpinióOpinió convidadaOpinió convidada Grup de salut de Gràcia [[email protected]]
Per un envelliment saludable (II)
A l’anterior escrit parlàvem de la importància d’un envelliment saludable, però és això el que està pas-sant? L’abordatge que la societat i el sistema sanita-ri fan de la vellesa és d’una etapa sana i saludable? Les dades que tenim no ens fan ser optimistes. Ni la
vellesa es considera un període més del cicle vital, ni es valo-ren les capacitats i aspectes saludables de les persones grans; tant la biomedicina com la societat enfoquen la vellesa cap a les malalties, fet que sovint comporta un llistat de diagnòs-tics i una medicina per a cada un d’ells.
La nostra societat sempre ha consumit molts fàrmacs La despesa per persona en fàrmacs és la segona més elevada dels països de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (un 54% més que la mitjana de l’OCDE i molt més elevada que en països com ara Portugal, Suècia o Dinamarca).
A Catalunya, gairebé el 30% del pressupost en sanitat, es dedica a medicaments; despesa alarmant sobre tot si la comparem amb el 15% que es dedica a l’Atenció Primària. I com afi rma el farmacòleg Joan Ramon Laporte a El Diari de Sanitat: “El problema no és ‘pressupostari’. Més de la meitat dels medicaments que es prescriuen i es consumeixen són innecessaris, però causen importants danys. Des de fi nals dels anys 80 hem doblat les prescripcions, passant de 10 a 20 prescripcions per habitant i any. Els medicaments són una de les primeres causes de malaltia, incapacitat i mort“.
La polimedicació en persones gransLa polimedicació afecta a tothom però molt especialment a la gent gran. El 50% de la població de més de 65 anys, no institucionalitzada, està polimedicada i el 34% pren medica-ments inapropiats.
Es considera que una persona està polimedicada quan pren més de 5 fàrmacs diferents al dia durant més de 6 me-sos. Cada vegada hi ha més evidencies de que la polimedica-ció afecta negativament a la qualitat i a l’expectativa de vida. Les persones grans polimedicades tenen més risc de desen-volupar reaccions adverses lligades a la medicació (RAM) (5% de RAM si es consumeix 1 fàrmac i 100% si es consumei-xen 10 o més fàrmacs).
Què podem fer?• Ser conscients de que la polimedicació és un problema de
salut i molt especialment per a la gent gran. • No demanar una pastilla per a cada molèstia o problema.
De fet s’aconsella que es canviï de professional mèdic refe-rent si el que tenim ens dona un fàrmac per cada queixa o símptoma.
• Preguntar periòdicament a la nostra metgessa per a què és cada un dels fàrmacs que prenem i si en podem deixar algun.
• Pensar que hi ha molèsties que son tolerables; que no cal que tots dormim 8 hores cada nit, sobre tot si al dia se-güent podem descansar. A Catalunya l’any 2015 el 60% de les dones més grans de 65 anys prenien pastilles per dor-mir i psicofàrmacs (els homes un 37%).
• Saber que els mal anomenats protectors gàstrics, són pas-tilles amb efectes secundaris, com ara fractures.
• Mantenir l’activitat física, deixar de fumar, de beure alco-hol i evitar la polimedicació (en especial les pastilles per dormir i els anomenats protectors gàstrics), són la millor prevenció per evitar la fractura de maluc, greu problema de salut en la gent gran.Entre totes hem sortir d’aquesta espiral farmacològica
que ens emmalalteix i pensar que, també en sanitat, hem de decréixer sobre tot quan som grans.
Quna pensem en la salut hem de recordar que no sempre més és millor. Que menys sol ser millor.•
L’Independent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió del setmanari
“Des de fi nals dels anys 80 hem doblat les prescripcions, passant de 10 a 20 per habitant i any. Els medicaments són una de les primeres causes de malaltia, incapacitat i mort”, assegura el famacòleg Joan Ramon Laporte
Comparativa per països del consum de medicaments per habitant
la setmana
Be water...
Clara Darder
Cada dia tenim molts intercanvis amb diferents persones, i amb ca-dascuna d’elles realitzem diàlegs
que ens porten en diferents direccions. Converses, camins, idees i trajectes on podem arribar a bon port. Avui però, de les més de vint interlocucions que he tin-gut, me n’he trobat a dues amb les quals no hi ha hagut manera d’entendre-m’hi. Els explicava el que pensava i no podien ni escoltar-me. Em tallaven les paraules a cada moment i els meus arguments no podien fer ni una frase seguida.
Els impenetrables, que els anomeno jo. Persones que creuen que el seu pen-sament únic és el verdader, i que en cap moment imaginen altres opcions d’una idea. Persones que no estan disposades a modifi car la seva realitat, que no poden atendre a l’altre i no estan preparades
per comprendre o empatitzar. Persones on la fl exibilitat llueix per la seva absèn-cia, i no et deixen que pensis diferent.
Parlar, xerrar, intercanviar, serveix per fer-nos grans, per ampliar horitzons i aconseguir ser millors persones. Si l’ai-gua es mou i no s’estanca fl ueix, no es de-teriora ni podreix. Si les idees es despla-cen, també nodreixen altres pensaments que amb els nostres faran millors argu-ments. Les persones de pensament únic els costa brollar, els costa intercanviar, no fl ueixen i la seva opinió s’estanca. La fra-se “be water my friend” és un bon exem-ple de la importància de poder deixar entrar noves idees al cap per poder ser prou eclèctics i coneixedors d’altres fron-teres, així com de noves idees que bro-llin i generin més intercanvi per una vida més plena. Com més siguem i més idees tinguem i escoltem, millor serà la nostra existència, i la nostra fl exibilitat.•
Les persones de pensament únic els costa brollar, no fl ueixen i s’estanquen
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
13
ExposicionsFins al 29 de marçExposició Dones i Art, els colors de l’ai-gua. Mostra a càrrec de Carla Peracchi Pattera, dins del cicle Aiguart 2019 que organitza el Centre cívic La Bruguera. La inauguració tindrà lloc divendres 15 a les sis de la tarda. Casal de Joves (Aldea, 15)
Fins al 30 de marçExposició Gegants de paper. Mostra de dibuixos on els protagonistes són els gegants, sorgits de la mà de grans il-lustradors. L’exposició és un petit home-natge a tots aquells dibuixants, caricatu-ristes, ninotaires i il·lustradors que van deixar la seva empremta humorística ge-gantera reproduïda a diversos mitjans de comunicació de fi nals del segle XIX i prin-cipi del segle XX. També inclou alguns di-buixos de gegants que representen polí-tics de l’època.La Violeta (Maspons, 6)
Exposició Dones pintores. Organitzada pel Centre Ocupacional Eneida mostra di-buixos inspirats en l’obra pictòrica d’ar-tistes femenines de totes les èpoques. A càrrec de les alumnes de l’escola d’aques-ta entitat.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104)
Fins al 31 de marçExposició de les creacions presenta-des al 3r Concurs de cartells de Festivals per a joves convocat pel Departament de Joventut a fi nals de l’any passat. La mos-tra inclourà les 52 obres dedicades a di-fondre el Festival Barcelona VisualSound entre les queals el disseny d’enguay, sig-nat per la jove Ariadna Torrents Rodán.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190)
Exposició Basura. Desperdicios de la me-moria, feta pel col·leciu de dones grafi s-tes de Can Batlló, on reinterpreten una fotografi a trobada al carrer. En el marc d’aquesta mostra es farà un taller diven-dres 15 de març a les 18 h per experimen-tar amb tècniques mixtes en la reinter-pretació de la fotografi a i la història.Ateneu Llibertari (Alzina, 5)
Fins a l’1 d’abrilExposició El Carnestoltes a Gràcia. Petit recull de reproduccions del Carnaval, amb imatges, cartells, un Ban, invitacions de ball, programes de mà dels anys 80. Arxiu Municipal (plaça Lesseps, 20-22)
Del 2 al 14 d’abrilExposició Pompeu Fabra. Una llengua completa. La mostra presenta l’aporta-ció de Fabra a la llengua catalana, el gran arrelament social de la seva fi gura i obra arreu de Catalunya i l’impuls a la llengua que va suposar el seu treball. És una ex-posició itinerant creada per la Direcció General de Política Lingüística i gestio-nada pels serveis territorials de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística.La Violeta (Maspons, 6)
Fins a 30 d’abrilExposició d’Hilarión Brugarolas, que re-cupera la memòria d’aquest pintor de l’exili republic nascut a Gràcia. Les pintu-
res d’Hilarión Brugarolas van des de pai-satges, paisatges marins, toros i bodegons fi ns a l’abjecció dels camps de concentra-ció. La llum i els colors són les eines amb les quals donarà vida a les formes i als continguts de les seves obres, i el seu gust pel material també és compatible amb el seu llenguatge pictòric.Biblioteca Jaume Fuster (plaça Lesseps)
ActesDivendres 29 de marçJornada sobre l’economia de les cures. Trobada mixta i debat a l’espai públic.Casal de Barri Espai 210 i Jardins de Flora Tristan (Padilla, 210), a les 17 h
Teatre: No es país para negras.Espai Jove la Fontana, a les 18.30 h
Concert: Estación del este. Taller música Est d’Europa i Pròxim Orient (18.30h).CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h
Dissabte 30 de marçVermut literari amb Jordi Cabré, Premi Sant Jordi, autor de Digues un desig. Presenta Maria Rosa Pons.Llibreria Ona (Gran de Gràcia, 217), a les 12 h
Curs de danses gregues de Tràcia, Macedònia i les Illes gregues.CAT (pl. Anna Frank, s/n), de 10 a 13.30 i de 16.30 a 19.30 h
Espectacle: Eva + Adán, de J. Julio García.Teatreneu (Terol, 26), a les 19.30 h
Blackcelona. Festa de la música jamaicana: Studio1 Old Stars + Drop Collective.Almo2bar (Bruniquer,m 59), a les 21.30 h
Festa grega Glendi + Agrega’t.CAT (pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h
Diumenge 31 de marçCurs de danses gregues de Tràcia, Macedònia i les Illes gregues.CAT (pl. Anna Frank, s/n), d’11 a 14 h
Titelles: El cavaller, la princesa i el drac. Cia Titelles Vergés.La Violeta (Maspons, 6), a les 12 h
Concert: Mariona Sagarra Quartet.CAT (pl. Anna Frank, s/n), a les 19 h
Micròmetre Tour Festival de Microteatre.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 18 h
Teatre per a adolescents: Paràsits, a càrrec de la Cia. B de Bareka.Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 20 h
Dimarts 2 d’abril Espectacle infantil: Temps de llum. Basat en la pedagogia de la llum dirigides a la pe-tita infància (0-3 anys).CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 17.30 h
T’interessa: Tres artistes inclassifi cables, Picasso, Miró i Kahlo. Xerrada acompanya-da de dibuixos aclaridors realitzats en viu. A càrrec de Mariona Millà.Biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 19 h
Dimecres 3 d’abrilTaller de narració oral a càrrec de Rubén
Martínez Santana. 8 sessions/14 hores. Es donaran a conèixer les tècniques apropi-ades per seleccionar, preparar i explicar contes a petits i grans. Cal inscripció pre-sencial prèvia. Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19 h
Presentació de ‘La noche fenomenal’, de Javier Pérez Andújar.Taifa Llibres (Verdi, 12), a les 19 h
Les Vespres dels dimecres: Marcel Casellas, Clara Ayats i Alba Careta.El Bar del CAT (pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h
Dijous 4 d’abrilPren-t’ho en verd. Xerrada de salut que té com a objectiu explicar els benefi cis de
la fi toteràpia i afavorir la presa de cons-ciència sobre l’ús que fem dels medica-ments. Cal inscripció prèvia.A càrrec del Dr. Mario Beza CAP Vallcarca.CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), a les 17 h
Concert: Jordi Batiste presenta La lluna en el fang.CAT (pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h
Divendres 5 d’abrilConcert: Tanghoyde presenta Un bando-neón entre nosotros. Artista convidat: Darío Polonara (bandoneón).CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h
Concert: Coetus presenta el disc De banda a banda.CAT (pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h
AgendaSi
voleu publi-car els vostres ac-
tes en aquesta agen-da, envieu un correu electrònic a redaccio
@independent.cat
Entitats
Amb el suport de
La festa del CAT dels 25 anysEl Centre Artesà Tradicionàrius celebra 25 anys de trajectòria amb un concert en el marc del fes-tival Tradicionàrius, com no podia ser d’una altra manera, amb un especta-cle que reuneix 2 forma-cions representatives dels 90, que tornen a l’escena-ri per una nit (La Carrau i Primera Nota) i dues de joves, molt lligades a la dar-rera etapa del CAT: RIU i les Balkan Paradise Orquestra. I Jaume Arnella.
Divendres 29 de març al CAT (plaça Anna Frank, s/n), a les 22 h
Dissabte 30 de marçMercat de pagès. Productors de proxi-mitat i ecològics. Espai infantil i barra de degustació de platets vegans. Plaça del metro Vallcarca, a les 10 h
Diada de les Colles de Cultura popular de Gràcia. Amb cercavila, lluïments de les colles, dinar popular i concert amb RECLAM.Plaça de la Vila, a partir de les 10 h
Teatre: Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo De Filippo. Casal Corpus.Sala Montseny (Montseny, 31-39), a les 20 h i dg a les 18 h
Diumenge 31 de marçXXXIIè Concurs de teatre català a Gràcia: L’adefesi, de Rafael Alberti versió cata-lana de Pasqual Escosa. Grup de teatre Kòmix de la Garriga.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h
Dimecres 3 d’abrilEl Síndic de Greuges visita Gràcia. Per demanar visita, prèviament cal concer-tar l’entrevista trucant al telèfon 900 124 124 o enviant un missatge a l’adreça elec-trònica [email protected]. També diven-dres 5 d’abril.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104)
Dissabte 6 d’abrilCicle de concerts instrumentals de l’Es-cola de Música de l’Orfeó Gracienc.Orfeó Gracienc (Astúries, 83), a les 12 h
Recomanem
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
14 Cultura
Silvia Manzanera
J iwar tanca nova etapa i en-cara el futur amb la mira-da posada en el treball per projectes, en aquells que es puguin fer perquè hi ha
els recursos necessaris, i en po-tenciar els que ara estan en mar-xa, com Xabaca, la xarxa d’ar-tistes àrabs contra la censura o Memòria i Ciutat, fet amb la par-ticipació de gent gran que ha vis-cut a la casa on van néixer i que resta a l’espera de la publicació d’un llibre. Aquest dimarts, l’asso-ciació que dirigeix Mireia Estrada ha viscut les darreres portes ober-tes abans del canvi de rumb d’una entitat que ha dedicat els darrers anys a establir una relació crea-tiva entre el veïnat, amb la idea d’apropar valors i connectar ex-periències.
Obert l’octubre del 2011 com a residència d’artistes, Jiwar -mot àrab que literalment signi-fi ca veïnatge- ha aconseguit cap-tar l’interès de més de 300 perso-nes que han pogut desenvolupar la seva proposta artística en els mesos que han viscut i treballat en aquesta casa gracienca. “Això és un regal que tindré per sem-pre”, confessa Mireia Estrada, “però ara haurem de replantejar el projecte i estudiar les possibi-litats que té tot aquest material aportat pels artistes durant tot aquest any”. En aquest tram fi nal
Jiwar tanca les residències després de vuit anys i treballarà només per projectesL’Associació cultural inicia nova etapa a partir de l’abril i estudiarà “les possibilitats de l’arxiu” que deixen les gairebé 300 persones que han passat per la seu d’Astúries 36
Exposició del treball de l’artista resident Scott Patterson durant les portes obertes de Jiwar aquest dimarts. Foto: Cedida
d’etapa, l’artista resident Scott G. Patterson presenta aquest di-vendres el seu treball entorn del projecte d’expropiació i de cons-trucció de vivenda social de l’in-terior d’illa d’Astúries i Jaén. L’arquitecte, a partir de les con-verses entre persones vinculades d’una manera o altra al barri, de-bat sobre solucions creatives a la proposta municipal tenint en compte tant la necessitat de la vi-venda social com la de preservar els espais verds, oberts i dinàmics a la ciutat. Patterson treballa cre-ant aquests espais de diàleg i de noves possibilitats en confl ictes urbanístics en diferents ciutats, sobretot nord-americanes.•
Redinamització de l’hort. El Districte ha proposat a Jiwar una nova dinamització de l’espai amb els usuaris d’ARAPDIS i la gent gran de La Violeta, tutoritzats per una persona externa (El Verjel de las Hadas), malgrat que el jardí estava en perill per la reforma de l’interior d’illa. Però les darreres propostes fetes pel Districte, segons Jiwar, van encaminades a protegir el projecte i potenciar l’activitat.
Breus
Jaume Cabré presenta a Ona Llibres ‘Digues un desig’El premi Sant Jordi de 2018, Jordi Cabré, presentarà a la llibreria Ona aquest dissabte 30 de març la seva darrera novel·la Digues un desig. L’hi acompanya Maria Rosa Pons (12h). La propera cita literària serà amb Uri Costak, el 10 d’abril, que presentarà L’estilita.
Pepita Pardell, pionera de l’animació, al Coll-La BrugueraDel 6 al 27 d’abril s’exposa al Coll - la Bruguera una mostra homenatge a Pepita Pardell, dibuixant, il·lustradora i pionera dels dibuixos animats. La inauguració de l’exposició comptarà amb una taula rodona amb la participació de Jordi Artigas, Pepita Pardell i Marta Pardell, Jordi Amorós i V. Luna
en el festival. Entre els 18 llarg-metratges, hi ha els nous treballs de directors consagrats com Mike Leigh o Mark pels actors Ralph Fiennes o Rupert Everett, així com quatre òperes primes, com les de les directores Agustina Macri o Laura Jou.
Així, tots els films d’aquesta secció s’emmarquen en l’eix ci-nema-literatura-història (esperit d’un certamen lligat a la diada de Sant Jordi), i per tat són adaptaci-
ons d’obres literàries, produccions relacionades amb algun fet histò-ric i pel·lícules biogràfi ques sobre personatges rellevants, com ara El bailarín, el tercer treball com a di-rector del reconegut actor brità-nic, on es narra la fascinant histò-ria del ballarí rus Rudolf Nureyev.
Pel que fa a la participació cata-lana, Agustí Villaronga estrenarà Nacido Rey, una superproducció de 18 milions de dòlars que narra la història real del jove príncep sau-
Mike Leigh, Ralph Fiennes, Mark Cousins o Rupert Everett estrenen al BCN Film FestDivuit títols de deu països a la secció ofi cial del festival dels Verdi
S. M.
El Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi (BCN FILM FEST) ja té confi rmada la Secció Oficial de la seva tercera
edició, que tindrà lloc del 22 al 30 d’abril als cinemes Verdi: 18 títols de 10 països diferents, dels quals 13 a competició tindran la seva première mundial o espanyola
Fragment del vídeo promocional del festival estrenat aquesta setmana. Foto: Cedida
dita Faisal, que en 1919 va viatgar fi ns a Londres en missió diplomà-tica per reunir-se amb Winston Churchill o Lawrence d’Aràbia. I Dani de la Orden, dins de la cate-
goria Cinema amb Gràcia, farà la première catalana de Litus, una co-mèdia dramàtica protagonitzada per Quim Gutiérrez, Belén Cuesta, Adrián Lastra i Álex García.•
El guardonat espectacle de circ ‘Flou papagayo’, a la SedetaDesprés de passar per diversos festivals, l’espectacle creat per la companyia Mmusic Circus Flou papagayo -nominat a Millor Espectacle per a Públic Familiar als Premis Max- arriba a La Sedeta dins del circuit Barcelona Districte Cultural. Serà el proper divendres 5 d’abril a les sis de la tarda.
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
15Cultura
Joan Millaret
Pedro Almodóvar presenta a Dolor y gloria Salvador Mallo (Antonio Banderas), un cineasta assetjat per múltiples dolors i patiments, la fi gura del crea-
dor en crisis, sense ganes de torna a dirigir. La reposi-ció d’un fi lm seu antic, esdevingut un clàssic modern, l’empeny a posar-se en contacte amb el protagonista principal, Alberto Crespo (Asier Etxendia), amb qui va deixar de parlar-se després de l’estrena, anys enrere.
Es tracta d’un fi lm tàcitament autobiogràfi c, amb un Antonio Banderas que sembla metamorfosat en el mateix Almodóvar, des de l’aspecte físic a la pròpia indumentària. Almodóvar basteix una operació me-tacinematogràfi ca, cinema dins del cinema, a partir d’un relat calidoscòpic sustentat en una intersecció de títols, des de La ley del deseo a ‘La mala educación. També arriba ben farcit de preocupacions pròpies,
transversals en tota la seva obra, així com tri-buts diversos, entre al-tres, a Chavela Vargas.
A Dolor y gloria pre-domina bàsicament la intenció de passar comptes amb el passat. En aquest fi lm confessi-onari, Salvador du a ter-me un exercici memo-rialista, ben bé de caire redempcional, per exor-citzar els seus dimonis.
Així un text seu, i apropiat per l’actor Alberto, farà que quan sigui representat recuperi un personatge estimat, un antic amor de joventut dels anys moguts i agitats de La movida, Federico (Leonardo Sbaraglia).
En aquest procés de reescriptura vital, Antonio su-blima tot el que va referència a la seva infantesa al poble manxec de Paterna. I en aquesta etapa prime-ra evocada, amb una Penélope Cruz com a nova fi gura maternal, es revela el naixement del seu primer de-sig, la seva pulsió homosexual. Al·ludeix també al seu pas pel seminari. I referma l’amor profés a la mare ja gran, (Julieta Serrano), a qui cuida a casa a Madrid abans de morir.
Dolor y gloria funciona com un bonic mosaic nar-ratiu que conté fi ns i tot escenes animades i uns crè-dits que juguen amb l’abstracció. El fi lm compta amb un treball extraordinari d’Antonio Banderas, alter ego d’Almodóvar, i destaca per la sinceritat que desprèn tot plegat. Cal valorar la contenció en la sobreexposi-ció personal, despullada de petulància i narcisisme. Així com la coherència i homogeneïtat del conjunt, tot esporgant la seva debilitat per les ocurrències, extra-vagàncies o sortides de to. El fi lm més rodó d’Almo-dóvar en temps.•
‘Dolor y gloria’, de Pedro Almodóvar: autofi cció
crítica de cinemael repor
La pintura nòrdica que inspira poemes
La poetessa Assumpció Forcada presenta el recull ‘Suomi/Finlandia’ acompanyada de la guitarra de la
seva (inseparable) parella artística, Fina Palau
S. M.
Un viatge inspirador i una amistat igual d’inspirado-ra són l’origen del darrer
recull de la poetessa Assumpció Fo r c a d a , S u o m i / F i n l a n d i a (Cronos Editorial), que presen-tarà el proper dijous 4 d’abril a la Casa Golferichs. I ho farà, com no podia ser d’una altra mane-ra, amb la Fina Palau al seu cos-tat, poeta guitarrista i cantau-tora (també coneguda pels seus recitals des del balcó del seu pis de Torrent de l’Olla). Poesia, mú-sica, militància, compromís, els seus espectacles són, també, una demostració d’amor. “Tot el que fem ho fem desinteressadament, no estem protegides per les ins-titucions però a canvi, som més lliures”, explica l’Assumpció.
També per amor i per amistat el llibre es publica ara, apressat per l’estat de salut de l’amiga fi n-landesa. Tot i que la gestació dels poemes ve de lluny, de les moltes estades al país nòrdic, l’Assump-ció no volia arriscar-se a esperar més perquè el poemari és un ho-menatge a la seva amiga (i també al seu marit), i desitjava que ella el tingués a les mans. La inspira-ció nòrdica, doncs, és ben visible (més enllà del propi títol): la por-tada és un quadre del pintor islan-dès Karl Gudmundur Asbjörsson, una aqüarel·la feta expressament per al llibre. “Ell i la meva amiga es coneixien”, aclareix Forcada. Precisament la pintura ha sus-citat la major part dels poemes d’aquest darrer recull: “en els meves estades a Hèlsinki visita-va gairebé a diari l’Ateneum, i en
els seus quadres trobava el mate-rial per escriure”, confessa la po-eta. Un exemple: “A ‘Lavando en el hielo’ veus una dona que fa un forat al gel per rentar, fi xa’t qui-nes heroïnes les dones fi nlande-ses d’aquella època”. A vegades és un llac, a vegades és la mort que rega unes fl ors. “Aquest pintura em va sobtar molt, és molt espe-cial perquè fi ns ara no havia sor-tit el tema de la mort”, confessa Forcada.
També hi haurà pintura a la presentació del llibre perquè tot tingui més sentit i esdevingui un espectacle complet. La veu de la
poeta (a vegades cantada), la gui-tarra de l’amiga poeta (amb melo-dies originals escrites per als poe-mes de l’Assumpció) i la projecció de la pintura que va inspirar les paraules.
“El que fa la Fina és únic”. Ella i l’Assumpció són parella artísti-ca des del 1980. Des de llavors no han deixat mai de fer recitals. La publicació d’un nou recull de po-emes és una bona oportunitat per a elles i per a les persones que les van a veure i a escoltar. “És molt notable el treball que fa la Fina, composar una música per a cada poema, una música que va aco-modant segons la meva veu, els silencis, el ritme”. L’Assumpció és molt explícita: no parla del seu lli-bre si no és per compartir l’espai amb la Fina. I aprofi ta per recor-dar que ara, amb el bon temps, la cantautora gracienca tornarà a sortir al balcó del pis de Torrent de l’Olla on resisteix a la pressió especuladora que ha envaït la ciu-tat. Tot per amor.•
Pintura de Karl Gudmundur Asbjörsson per al llibre de Forcada. Foto: Cedida
El fi lm funciona com un bonic mosaic narratiu que conté fi ns i tot escenes animades
“En les estades a Hèlsinki visitava sovint el museu d’art Ateneum”, confessa la poeta
CinemesBosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Bohemian Rhapsody. Dv, dl i dc,
16 i 19. Ds i dg, 19. Dm, 16.• Capitana Marvel. 16, 19 i 22.• Corgi: las mascotas de la reina.
Ds i dg, 16.45.• Cómo entrenar a tu dragón 3. Ds
i dg, 15.50 i 18.• Dolor y gloria. 16.10, 19.05, 22, 20. • Green Book. 16.05, 19.15 i 22.05.• Ha nacido una estrella. 21.50.• Mula. 16.05, 19.10 i 22.10.• Nosotros. 16.15, 19.10 i 22.05.• Taxi a Gibraltar. Dv, dl, dm i dc,
16.00, 18.05 i 22.20. Ds i dg, 22.20.• Dumbo. 16.10, 19.05 i 22.00.•¿Qué te juegas? Dv, 15.50, 18,
20.10 i 22.20. Dj, 15.50, 17.55, 22.20 i 20.10.
Cinemes Girona. Girona, 177• Zaniki. Dc, 20.00.• Winter fl ies. Dv, dl, dm, dc i dj,
16.00.• Funan. Dv, ds, dc i dj, 22.00. Dg,
dl i dm, 20.00. • Maya. 18.00.• La rata pirata. Ds, 19.30. Dg,
16.30.• The death of us. Ds, 20.00.• La historia negra del cine mexi-
cano. Dv, 20.00.• La caída del imperio america-
no. Dv, ds i dc, 17.00, 19.30 i 21.45. Dg, dl i dm, 17.00 i 19.30. Dj, 17.00 i 21.45.
• Ballad from Tibet. 18.00.• Boi. Dv i dc, 16.00, 20.00 i 22.00.
Ds, 20 i 22 . Dg, 20. Dl, 16 i 20. Dm, 17.00. Dj, 17.00 i 22.00.
• Namrud. El problemàtic. Dj, 19.30.
• Peret, yo soy la rumba. Dj, 20.00.• Zog, dracs i heroïnes. Ds i dg,
16.30.
Texas. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 cinemestexas.cat]
• Sala 1: Girl. 16.00 i 22.10. Dj, 16.00. Colette. 18.00 i 20.10. Andrea Motis. La frontera silen-ciosa. Dj, 22.10.
• Sala 2: Sin fi n. 16.00, 18.00 i 20.00. Dm, 16.00 i 18.00. Lazzaro feliç. 22.00 (dc no es projecta). Goodbye Ringo. Dm, 20.00. En busca del Oscar. Dc, 22.00.
• Sala 3: El amor menos pensado. 18.00 i 20.30. Una recepta famili-ar. 16.00 (ds i dg no es projecta).
• Sala 4: Carmen y Lola. 18.00 i 22.00. L’ordre diví. 16.00 i 20.00.
TEXAS NANOS:• La gran aventura dels Lunnis. Ds
i dg, 16. Dg, 12. • Kika superbruixa. Dg, 12. • Vaixells. Dg, 12
Verdi. Verdi, 32. • Dolor y gloria. 11.30, 16.00, 18.10,
20.20 i 22.30.
• Green Book. 17.55, 20.10 i 22.25. Dm, 17.55 i 22.25.
• Maya. 20.20.• El Gordo y El Flaco. 16.00 i 20.25.
Dj, 16.00.• María, Reina de Escocia. 17.50
(menys dm).• La favorita. 22.30.• Beautiful Boy: siempre serás mi
hijo. 16.00.• Mula. 18.15, 20.25 i 22.30. Dm,
18.15 i 22.30.• Roma. 16.00.• La mujer de la montaña. Ds i dg,
18.30. Resta, 16.00 i 18.30.• Destroyer. Una mujer herida.
22.20. Dj, 22.30.• Nosotros. 11.30.• Dumbo. Dv, dl, dm, dc i dj, 11.30
(vose). Ds i dg, 11.30 (cast).• Mirai, mi hermana pequeña. Dv,
dl, dc i dj, 11.30.• Degás, pasió por la perfección.
DC i dj, 11.30.• Canaletto y el arte de Venecia.
Dm, 11.30, 18.15 i 20.30.• La vaquilla. Dj, 20.15.• Zogs, dracs i heroïnes. Ds i dg,
11.30 i 16.30.• La rata pirata. Ds i dg, 12.30.
Verdi Park. Torrijos, 49• Bel canto. La última función. 16
i 17.55.• Roma. 19.50.• Bohemian Rhapsody. 22.20. Dm,
22.30.• Dumbo. Ds i dg, 22.30. Resta, 16,
20.20, 22.30.• La caída del imperio americano.
16, 20.10 i 22.30.• Mirai, mi hermana pequeña. Dv,
dl, dm, dc i dj, 18.20.• Nosotros. 16, 18.10, 20.20 i 22.30.• Asher. Dm, 20.15.• Mirai, mi hermana pequeña. Ds
i dg, 18.20.• Dumbo. Ds i dg, 16, 18.10 i 20.20
(cast). Resta, 18.10 (cast).
L’Independent de Gràcia29 de març de 2019
16
Albert BenetAlberGràcia Escapulada
La torratxa
ÈxodePere Martí
Cada cop conec més gent que em diu que marxa de Gràcia. Que no po-den pagar el lloguer i que han d’anar
a viure a un altre lloc, fi ns i tot fora de Barcelona. En els darrers mesos ho he sentit molt, massa. Fa ràbia. Gent d’aquí, de tota la vida, que s’estima la Vila, que hi participa. Mentre això passa, també veig com es construeixen promocions noves de pisos, lofts o cases amb preus astronò-mics. I tanmateix s’omplen. Tenim nous veïns. No sé qui són. No tinc res en contra d’ells. Però és evident que si es confi rma la tendència, hi ha un procés de substitu-ció. Uns marxen perquè no poden pagar el lloguer i altres arriben perquè poden comprar a preus astronòmics.
És el mercat, diuen. Però el mercat es
pot regular. Es pot posar límit al preu del lloguer, si hi ha voluntat política. Però no s’ha fet. Les administracions s’espolsen les responsabilitats. Sempre és culpa de l’altre. Però aleshores per què governen? Ens van dir que frenarien el preu del llo-guer i ara ens ho tornaran a dir durant la campanya electoral a les municipals de Barcelona. Colau diu que la culpa és de Madrid. A Madrid ha governat el PSOE nou mesos i ha tingut temps per apujar les pensions, cosa que feia falta, però no ha mogut un dit sobre els lloguers. És el Congrés on es pot legislar sobre això, però ha faltat valentia.
Ara tornarem a passar per les urnes. Llegirem bé la lletra petita. No fos cas que prometent-nos assaltar el cel, ens deixin sense casa. No volem que ningú marxi perquè no pot pagar el preu d’un lloguer astronòmic. Volem que els nostres amics, veïns o vilatans ens quedin. I que vingui a viure-hi tothom que vulgui, al marge del seu poder adquisitiu. Si la política no ser-veix per resoldre això, pleguem.•
No volem que ningú marxi de Gràcia perquè no pot pagar el preu d’un lloguer astronòmicAviat els jugadors de l’Europa hauran d’aprendre a
jugar a futbol a les palpentes. El dèfi cit de llum arti-fi cial del Nou Sardenya és alarmant: més de la mei-tat dels focus no s’encenen. Les imatges televisives del partit de lliga contra l’Ascó (2-1) palesen el mal
estat d’un enllumenat obsolet que ningú ni repara ni subs-titueix. L’ajuntament es fa el sord i segueix sense atendre les peticions d’una directiva que diu que no tenir diners per a fer front a una inversió tan quantiosa . Sense acord entre l’amo i el llogater del camp no s’albira cap solució lluminosa i la imatge de l’Europa es cada cop més pobra.
La foscor actual contrasta amb el resplendor del capves-pre del 19 de setembre del 1963 en què es va inaugurar el primer enllumenat elèctric del camp vell. L’equip havia as-solit l’ascens a 2a divisió la temporada anterior i el tàndem presidencial Zalacaín-Balagué s’havia proposat millorar les instal·lacions del carrer Sardenya: ampliació de la tribuna i les graderies adjacents, vestidors més còmodes, bar nou i la instal·lació de torres de llum! La junta d’aquella època no va estalviar recursos i va contractar la mateixa empresa que havia muntat l’enllumenat elèctric a Les Corts, Sarrià i Mestalla, entre d’altres estadis. El projecte era potent: 4 tor-res metàl·liques amb 24 focus incandescents de 1500 watts.
L’estrena va ser lluïda ja que es va jugar un partit amistós contra un FC Barcelona carregat de grans jugadors. Aquella nit de dimecres, l’Europa va tenir llum pròpia en tots els sen-tits. Més de 15.000 espectadors van omplir de gom a gom el camp per a veure en acció els dos onzes. Per part local van jugar García (Ramón); Camacho (Alfonso), Pedrín, González; Salud (Boada), Duró; Joseíto (Rosa), Tomàs (Ricos), Rojas, Parès i Vives. Els blaugranes van jugar amb: Sadurní
(Comas); Mur, Garay, Gràcia; Marañón, Vergés (Albert); Cubilla (Zaballa), Goyvaerts, Kocsis (Balcells), Rifé i Vicente. Tot i el bon joc gracienc, el resultat fi nal va ser favorable als visitants (1-3), amb gols de l’escapulat Parès (25’) i dels blau-granes Rifé (40’), Zaballa (88’) i Balcells (89’). La derrota, no obstant, no va eclipsar la gran festa de la família europeista, que albirava sortir del túnel i consolidar-se entre els grans equips catalans. La temporada 1963-64 l’equip va estar a punt de jugar la promoció d’ascens a 1a divisió i els llums del carrer Sardenya il·luminaven una gespa natural digna dels millors camps del país. Els focus van funcionar durant vàries dècades i van servir per a veure grans partits nocturns ofi ci-als o amistosos.
A partir dels anys 70, però, les temporades lluminoses van donar pas a una etapa fosca i llarga que encara dura. El Cinturó de Ronda es va endur la torra de la córner Camèlies/Sardenya. Les tres restants van seguir en funcionament. La darrera gran revisió de manteniment es va fer la tempora-da 1979-80 gràcies a la insistència del president Bernardí Balagué, just abans d’una eliminatòria de copa contra el Lleida. Les torres antigues es van desmuntar per sempre a fi nals del 1992. El Nou Sardenya es va inaugurar el maig del 1995 amb només 2 torres i un rengle de focus al capdamunt de la visera de la tribuna: 4, 3, 2... i encara gràcies.
La instal·lació moderna s’ha anat fent malbé al llarg dels anys i des de fa més de 10 anys reclama ser substituïda per a una de més rendible i efi cient. Prova d’aquesta insufi ci-ència és el reforç que TVC ha hagut d’improvisar en partits de copa Catalunya per tal d’il·luminar els forats negres que té el camp. Avui, el llum vermell s’ha encès defi nitivament i algú haurà de començar a posar-se les piles.•
Futbol a les palpentesImatge del partit entre l’Europa i el FC Barcelona per la inauguració de l’enllumenat elèctric. I anunci publicat a la premsa. Foto: Arxiu Ramón Vergés/MD
