El circ romà
2
El circ Els jocs del circ (ludi cir cense s) El circ era el lloc destinat a la celebració de jocs o espectacles i també cerimònies oficials com les victòries militars. En les curses de carros els aurigues conduïen quadrigues (carros de quatre cavalls) dempeus. Els aurigues professionals eren de condició social humil, generalment esclaus o lliberts, però la passió de les curses va afectar l’alta societat i sabem, per exemple, que l’emperador Neró va participar en diverses curses. Ela aurigues portaven un casc de metall i una túnica curta. Es cobrien les cames amb benes. Amb una mà agafaven un fuet ( flagellum) i amb l’altra controlaven les regnes. També portaven un ganivet per tallar les corretges en cas que caiguessin i no ser, així, arrossegats pels cavalls: els accidents eren, efectivament, bastant freqüents. Formaven part d’un dels quatre equips ( factiones ) que participaven en la competició. Els equips es distingien pel color: vermell ( russata), verd ( prasina), blanc ( albata) i blau (veneta). Els jocs començaven amb una espectacular desfilada inaugural ( pompa) pels carrers de la ciutat, fins a l’arena del circ. Tot seguit, l’organitzador dels jocs pujava a la llotja presi dencial i des d’allà donava el senyal de sortida llançant un mocador ( mappa) a l’arena. Les reixes de les carceres (compartiments per als carros) s’obrien aleshores totes a la vegada, mentre la multitud embogia. Per completar la cursa calia fer set voltes a la pista, en sentit contrari a les agulles del rellotge. L’auriga que resultava vencedor rebia com a premi una palma i una corona de llorer, a més d’una fortuna considerable. Alguns aurigues es van convertir en ídols de masses, com l’hispà Diocles, nascut el 104 dC, que va obtenir 1.462 victòries en vint-i-quatre anys de cursa. ACTIVITATS https://www.youtube.com/watch?v=frE9rXnaHpE Mira aquest vídeo sobre una competició de quadrigues en un circ i respon les preguntes: · Com els aurigues estimulen els cavalls? · S’hi produeixen accidents? Per què? · Com es compten les voltes que fan els aurigues? · Hi ha joc net entre els aurigues? · Qui hi ha al pulvinar o tribuna presidencial? Historicitat de la guerra L’any 1870 l ’arqueòleg alemany Heinrich Schliemann va descobrir les ruïnes de Troia a Hissarlik, a Turquia. Des d ’aleshores, els arqueòlegs no tenen dubte que la guerra de Troia va tenir lloc, i que va ser per raons econòmiques; concretament, hauria estat entre els segles XIII i XII aC. Pel que sembla, la història d ’aquesta guerra es va anar explicant oralment, fins a convertir-se en una llegenda mítica. Cap al segle VIII aC un suposat autor conegut amb el nom d ’Homer va convertir en poemes totes aquestes llegendes, i va crear la Ilíada i l ’Odissea. Hi ha moltes discussions sobre la figura històrica d ’Homer, que potser només va aplegar materials de la tradició, sense compondre pròpiament les obres ell tot sol. L’estructura del circ El circ es va adaptar a partir de l ’hipòdrom grec. Era un recinte allargat i al centre del qual hi havia l’arena, on tenien lloc les competicions. Al llarg de l’arena, en gairebé tota la seva longitud, s’hi estenia una paret mitgera o terraplè ( spina). La spina, que es desviava lleugerament de l’eix longitudinal per facilitar la sortida de la corba als aurigues, tenia dues metes: la meta prima, situada en una de les corbes, i la meta secunda, a la corba que hi havia davant de la porta pompae. A les metes hi havia tres cons col·locats sobre un pedestal semicircular, i al seu costat se situaven uns marcadors de voltes força peculiars: en un d’ells hi havia set dofins (en referència al déu Neptú) i, a l’altre, set ous, en al·lusió a Càstor i Pòl·lux. Al llarg de l’espina, a la zona coneguda com a pòdium, s’hi disposaven tota mena d’elements decoratius, com ara estàtues de la deessa Cíbele o obeliscs egipcis. El circ estava envoltat de grades. Aquestes estaven separades de l ’arena per un mur, el pòdium, que tenia la funció de protegir els espectadors en el cas que es produís algun tipus d ’accident durant l ’espectacle. Aproximadament al centre d ’un dels costats llargs del circ hi havia el pulvinar (tribuna presidencial, on, en el cas de Roma, seien els emperadors). Un dels costats curts de l ’edifici estava ocupat per les carceres, en què s ’obrien generalment dotze portes de sortida, sis a cada costat d ’una porta principal. Les carceres estaven flanquejades per una torre. L ’organitzador dels jocs ( editor spectaculorum), que tenia l ’honor de donar la sortida, gaudia d ’un lloc reservat a la terrassa que hi havia sobre les carceres, mentre que als magistrats que controlaven la cursa, el comportament correcte dels aurigues i l’ordre d’arribada, se’ls reservava una tribuna ( tribunal iudicum), al cantó oposat a la tribuna presidencial o pulvinar . Els circs de l’Imperi Romà A Roma hi va haver fins a dotze circs. El més gran era el Circ Màxim, que va ser construït (primer de fusta) cap a l’any 600 aC i va ser ampliat el 330 aC. Feia 645 per 124 metres, i podia acollir 150.000 persones en l’è poca de Juli Cèsar. A Hispània es conserven restes de circs romans: el d’Itàlica, el de Mèrida, el de Toledo i el de Tàrraco. El de Tàrraco va ser construït en el segle I dC per mandat de l’emperador Domicià. En els segles IV i V dC, per influència de l’Església, els jocs de circ van anar caient en desgràcia, i finalment van ser prohibits. Els circs abandonats van ser desmantellats i les seves pedres, reutilitzades per a la construcció. És el cas, per exemple, del Circ Màxim de Roma, del qual actualment només queda una vasta plana. arc de triomf meta prima meta secunda pulvinar porta pompae i carceres arena spina grades (vomitorium) porta triumphalis pòdium
Transcript of El circ romà
7/23/2019 El circ romà
http://slidepdf.com/reader/full/el-circ-roma 1/1
El circ
Els jocs del circ (ludi circenses )
El circ era el lloc destinat a la celebració de jocs oespectacles i també cerimònies oficials com lesvictòries militars.En les curses de carros els aurigues conduïenquadrigues (carros de quatre cavalls) dempeus. Els
aurigues professionals eren de condició social humil,generalment esclaus o lliberts, però la passió de lescurses va afectar l’alta societat i sabem, per exemple,que l’emperador Neró va participar en diversescurses.Ela aurigues portaven un casc de metall i una túnicacurta. Es cobrien les cames amb benes. Amb una màagafaven un fuet ( flagellum) i amb l’altra controlavenles regnes. També portaven un ganivet per tallar lescorretges en cas que caiguessin i no ser, així,arrossegats pels cavalls: els accidents eren,efectivament, bastant freqüents. Formaven part d’undels quatre equips ( factiones) que participaven en lacompetició. Els equips es distingien pel color:vermell (russata), verd ( prasina), blanc (albata) i
blau (veneta).
Els jocs començaven amb una espectacular desfiladainaugural ( pompa) pels carrers de la ciutat, fins al’arena del circ. Tot seguit, l’organitzador dels jocs
pujava a la llotja presidencial i des d’allà donava elsenyal de sortida llançant un mocador (mappa) al’arena. Les reixes de les carceres (compartiments perals carros) s’obrien aleshores totes a la vegada,mentre la multitud embogia.Per completar la cursa calia fer set voltes a la pista,en sentit contrari a les agulles del rellotge. L’aurigaque resultava vencedor rebia com a premi una palmai una corona de llorer, a més d’una fortunaconsiderable. Alguns aurigues es van convertir enídols de masses, com l’hispà Diocles, nascut el 104dC, que va obtenir 1.462 victòries en vint-i-quatreanys de cursa.
ACTIVITATS
https://www.youtube.com/watch?v=frE9rXnaHpE
Mira aquest vídeo sobre una competició de quadrigues
en un circ i respon les preguntes:
· Com els aurigues estimulen els cavalls?
· S’hi produeixen accidents? Per què?
· Com es compten les voltes que fan els aurigues?
· Hi ha joc net entre els aurigues?
· Qui hi ha al pulvinar o tribuna presidencial?
Historicitat de la guerra
L’any 1870 l’arqueòleg alemany Heinrich Schliemann va descobrir les ruïnes deTroia a Hissarlik, a Turquia. Des d’aleshores, els arqueòlegs no tenen dubte que laguerra de Troia va tenir lloc, i que va ser per raons econòmiques; concretament,hauria estat entre els segles XIII i XII aC.
Pel que sembla, la història d’aquesta guerra es va anar explicant oralment, fins aconvertir-se en una llegenda mítica. Cap al segle VIII aC un suposat autor conegutamb el nom d’Homer va convertir en poemes totes aquestes llegendes, i va crear laIlíada i l’Odissea.
Hi ha moltes discussions sobre la figura històrica d’Homer, que potser només vaaplegar materials de la tradició, sense compondre pròpiament les obres ell tot sol.
L’estructura del circ
El circ es va adaptar a partir de l ’hipòdrom grec. Era un recinte allargat i al centre del qual hi havia l’arena, ontenien lloc les competicions. Al llarg de l’arena, en gairebé tota la seva longitud, s’hi estenia una paret mitgera oterraplè ( spina). La spina, que es desviava lleugerament de l’eix longitudinal per facilitar la sortida de la corba alsaurigues, tenia dues metes: la meta prima, situada en una de les corbes, i la meta secunda, a la corba que hi haviadavant de la porta pompae.A les metes hi havia tres cons col·locats sobre un pedestal semicircular, i al seu costat se situaven uns marcadorsde voltes força peculiars: en un d’ells hi havia set dofins (en referència al déu Neptú) i, a l’altre, set ous, en
al·lusió a Càstor i Pòl·lux. Al llarg de l’espina, a la zona coneguda com a pòdium, s’hi disposaven tota menad’elements decoratius, com ara estàtues de la deessa Cíbele o obeliscs egipcis.El circ estava envoltat de grades. Aquestes estaven separades de l ’arena per un mur, el pòdium, que tenia lafunció de protegir els espectadors en el cas que es produís algun tipus d ’accident durant l’espectacle.Aproximadament al centre d’un dels costats llargs del circ hi havia el pulvinar (tribuna presidencial, on, en el casde Roma, seien els emperadors).Un dels costats curts de l’edifici estava ocupat per les carceres, en què s’obrien generalment dotze portes desortida, sis a cada costat d’una porta principal. Les carceres estaven flanquejades per una torre. L’organitzadordels jocs (editor spectaculorum), que tenia l’honor de donar la sortida, gaudia d ’un lloc reservat a la terrassa quehi havia sobre les carceres, mentre que als magistrats que controlaven la cursa, el comportament correcte delsaurigues i l’ordre d’arribada, se’ls reservava una tribuna (tribunal iudicum), al cantó oposat a la tribuna
presidencial o pulvinar .
Els circs de l’Imperi Romà
A Roma hi va haver fins a dotze circs. El més granera el Circ Màxim, que va ser construït (primer defusta) cap a l’any 600 aC i va ser ampliat el 330 aC.Feia 645 per 124 metres, i podia acollir 150.000
persones en l’època de Juli Cèsar. A Hispània es conserven restes de circs romans: eld’Itàlica, el de Mèrida, el de Toledo i el de Tàrraco.El de Tàrraco va ser construït en el segle I dC permandat de l’emperador Domicià.En els segles IV i V dC, per influència de l’Església,els jocs de circ van anar caient en desgràcia, ifinalment van ser prohibits. Els circs abandonats vanser desmantellats i les seves pedres, reutilitzades pera la construcció. És el cas, per exemple, del CircMàxim de Roma, del qual actualment només quedauna vasta plana.
arc de triomf
meta prima
meta secunda
pulvinar
porta pompae i carceres
arena
spina
grades (vomitorium)
porta triumphalis
pòdium
