El classicisme musical
-
Upload
susipeiroten2 -
Category
Documents
-
view
156 -
download
2
Transcript of El classicisme musical
CONCEPTE I DELIMITACIÓ EN EL TEMPS
El període clàssic se situa entre el Barroc i el Romanticisme.
Els compositors més destacats són Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven
El classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la música dels períodes precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.
CARACTERISTIQUES
OBJECTIU: Crear una música bonica, fàcil d’escoltar.
A la música del classicisme li agrada l'equilibri, la unitat i la claredat a les composicions.
MELODIA: proporcionada, sobresurt respecte a l’acompanyament.
Especialització dels instruments, millora tècnica. Els instruments que no evolucionen, desapareixen(laüt i flauta dolça)
Invenció del piano (1709, Bartolomeo Cristofori). Desplaça al clavecí i el força a la desaparició.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I
ANDREU ARNANDIS.
FORMES MUSICALS
CLASSICISME MUSICAL
MÚSICA INSTRUMENTAL
SONATA
MÚSICA DE CAMBRA
(TRIO, QUARTET, QUINTET)
SIMFONIA CONCERT
MÚSICA VOCAL
ÒPERA
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.
MÚSICA INSTRUMENTAL
SONATAPEÇA PER A UN O
DOS INSTRUMENTS.
TRIO, QUARTET, QUINTET
PEÇA PER A AGRUPACIONS DE
CÀMERA.
SIMFONIAFORMA
INSTRUMENTAL PER A
ORQUESTRA.
NORMALMENT CONSTA DE 4
MOVIMENTS. F. J. HAYDN N’ÉS
CONSIDERAT EL SEU PARE.
CONCERT
FORMA SONATA PER A SOLISTA I
ORQUESTRA.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.
SONATA
Composició musical per un o més instruments. La sonata per orquestra s'anomena simfonia, la sonata
per a un instrument solista s'anomena concert, i la sonata per a quartet de cordes s’anomena quartet.
Consta de tres o quatre moviments: El primer temps és ràpid i té forma de sonata, s'anomena
ALLEGRO. El segon temps és lent, acostuma a tenir altres formes i
s'anomena ADAGIO. El tercer temps és un MINUETTO. El quart temps és el final i és molt viu, s'anomena
ALLEGRO.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.
SIMFONIA
Composició orquestral que generalment constade quatre seccions contrastants anomenadesmoviments i, en algunes ocasions, temps. Ladenominació s'aplicà per primera vegada en elsegle XVI
La simfonia sorgeix a començaments del segleXVIII. El seu origen està en l'Obertura de l'òperaque tenia tres moviments i en els experimentsinstrumentals de l'escola italiana del nord,l'escola berlinesa, vienesa i la de Mannhein.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.
ÒPERA
Drama en el qual es canta tot o part del diàleg i que contéobertures, interludis i acompanyaments instrumentals. Existeixendiferents gèneres teatrals relacionats amb l'òpera, com el musical il'opereta.
Pel que fa l'època pre-clàssica i clàssica diferents compositors, amitjans del segle XVIII, intentaren canviar les pràctiquesoperístiques. Introduïren formes diferents del da capo en les aries ifonamentaren la música coral i instrumental.
El compositor més important d'aquesta època va ser l'alemanyChristoph Willibald Gluck. Un dels factors que contribuiren a lareforma de les pràctiques operístiques durant aquest segle va ser elcreixement de l'òpera còmica, més coneguda com òpera buffa quecom a compositor de l'època destaca Wolfgang Amadeus Mozart.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.
MÚSICA VOCAL RELIGIOSA
• FORMES VOCALS RELIGIOSES: Missa
• Va continuar sent la més utilitzada en música religiosa.
• Una de rellevant va ser el Rèquiem (missa de difunts) de W.A. Mozart.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.
MÚSICA VOCAL PROFANA
• FORMES VOCALS PROFANES: Òpera
• Va anar adquirint més importància i va esdevenir la forma vocal profana per excel·lència.
• Si l’òpera barroca tractava temes heroics i personatgesmitològics i irreals, l’òpera clàssica tractava temes quotidians i els personatges tenien emocions humanes com el perdó, la tristesa, la il·lusió, que apropaven l’òpera a un públic més gran.
• Òperes com “Cosi fan tutte”, “Le nozze di Figaro”, “Don Giovanni” o “La flauta màgica”resumeixen totes aquestescaracterístiques i van acostar aquest gènere a tot tipus de públic
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE
I ANDREU ARNANDIS.
• Fou probablement el músic mésprodigiós; les seves primerenquesgires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estilsmusicals europeus, que desprésva sintetitzar a les seves obres.
• Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, aixícom per la seva sorprenentfluïdesa de composició, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent». Al costatde Haydn i Beethoven forma partde l'Escola de Viena.
• Obres destacades
Sonata per a piano
Quartet de corda núm. 19
Concert per a piano núm. 21
Simfonia núm. 38 «Praga»
Petita Serenata NocturnaDon Giovanni
Concert per a clarinetRèquiem
Wolfgang Amadeus Mozart
Naixement27 de gener de 1756Salzburg
Mort5 de desembre de 1791 (als 35 anys)Viena, Arxiducat d'Àustria
Període en actiu
1761-1791
Estil Classicisme MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I
ANDREU ARNANDIS.
Ludwig van Beethoven
Naixement16 de novembre de 1770Bonn, Alemanya
Mort26 de març de 1827 (als 56 anys)Viena, Àustria
Període en actiu 1782-1827
Estil Classicisme-Romanticisme
•El seu llegat musical es va estendre,
cronològicament, des del Classicisme fins a
començaments del Romanticisme musical.
•Considerat l'últim gran representant del classicisme
vienès o Escola de Viena (després de Christoph
Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus
Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la
música del Romanticisme, motivant-ne la influència
en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle
XIX. El seu art es va expressar en nombrosos
gèneres i tot i que les simfonies van ser la font
principal de la seva popularitat internacional, el seu
impacte va resultar ser sobretot significatiu a les
obres per a piano i música de cambra.
•La seva producció inclou els gèneres pianístics (32
sonates per a piano), de cambra (16 quartets de
corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal
(lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts
per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i
orquestral (9 simfonies, obertures, etc.).
•La música del quart moviment de la novena
simfonia, està basada en l'Oda a l'Alegria de
Friedrich von Schiller i va ser elegida Himne de la
Unió Europea.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I
ANDREU ARNANDIS.
Joseph Haydn
Naixement31 de març de 1732Rohrau, Baixa Àustria
Mort31 de maig de 1809 (als 77 anys)Viena
Estil Classicisme
•És exponent del Classicisme vienès o
Escola de Viena en la mateixa mesura que
ho són Mozart i Beethoven, tres
compositors que la posteritat, sobretot en
el Romanticisme, van ser agrupats amb el
nom de trinitat.
•La seva carrera musical cobreix tot el
període que va des del final del Barroc fins
al principi del Romanticisme. Fou a la
vegada el pont i el motor que permeté que
es portés a terme aquesta evolució.[La
imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li
ve pas dels títols de pare de la simfonia o
de pare del quartet de corda que
generosament se li va atorgar des del
segle XIX i fins als nostres dies. La creació
d'aquests gèneres revela una gènesi una
mica més complexa, però veritablement
Haydn va contribuir de manera decisiva
com pocs a que sotiren, es difongueren i es
consolidaren.
MIGUEL GALDÓN, DAVID CLEMENTE I
ANDREU ARNANDIS.