MÒDUL 1

Índex

Introducció

Objectius

1.La dimensió social

o 1.1.La separació entre el que és social i el que és psicològic

o 1.2.L'impacte dels estímuls socials sobre els processos psicològics

o 1.3.La intersecció entre sociologia i psicologia

o 1.4.La fusió entre el que és social i el que és psicològic

o 1.5.La construcció social del que és psicològic

2.La genealogia de la psicologia social

o 2.1.Els antecedents: Vico i els significats compartits

o 2.2.La formació de la psicologia social a l'Europa del segle XIX

o 2.3.El desenvolupament de la psicologia social als EUA

o 2.4.Els temes fundacionals: instints socials, imitació, suggestió i

fenòmens col·lectius

3.Les grans orientacions teòriques de la psicologia social

o 3.1.L'interaccionisme simbòlic

o 3.2.El socioconductisme

o 3.3.L'orientació psicoanalítica

o 3.4.La Gestalt theory i el sociocognitivisme

o 3.5.El socioconstruccionisme

4.Per a què serveix la psicologia social?

o 4.1.La intervenció en els problemes socials

o 4.2.Les aplicacions de la psicologia social

o 4.3.El coneixement de la realitat social i els efectes del saber psicosocial

5.Annexos

o 5.1.Annex 1

5.1.1.La relativitat cultural de les emocions

o 5.2.Annex 2

5.2.1.La dimensió oculta

o 5.3.Annex 3

5.3.1.La psicologia postmoderna i la retòrica de la realitat

o 5.4.Annex 4

5.4.1.Ciencia en acción

Resum

Activitats

Glossari

Bibliografia

MÒDUL 1

Introducció

la psicologia social s'interessa per com els nostres pensaments, sentiments i

conductes estan influïts i determinats per altres persones i per certs contextos

socials.

Aquesta influència es pot produir mitjançant:

Interaccions cara a cara en les quals dues persones s'influeixen

mútuament.

A partir d'una interacció no directa, com la que es dóna entre els polítics i

els seus votants.

Interaccions que es donen en una sola direcció, com ocorre, per exemple,

en el cas de la publicitat.

Filla al mateix temps de la tradició psicològica i la sociològica, els seus primers textos apareixen el 1908

Posteriorment al primer quart del segle XX : Constitució com a disciplina científica, coincideix amb la Segona Guerra Mundial

i el conjunt de problemes que aquesta va plantejar:

necessitat de propaganda bèl·lica

difusió de rumors i el seu efecte en la població el liderat

la submissió la possibilitat dels camps d'extermini conflictes racials

Exemple

La psicologia social ofereix una altra mirada a temàtiques d'actualitat com:

la violència la creació d'identitats grupals o nacionals

la discriminació i la xenofòbia.

La filosofia grega, per exemple, planteja que:

L'home és un animal polític, determinat per l'acció que sobre ell exerceix la

seva ciutat i els seus conciutadans.

Intersecció de disciplines

La psicologia social inclou un camp de reflexió que no pertany ni a l'àmbit de la psicologia ni al de la sociologia... Més aviat, seria una intersecció entre ambdues disciplines.

Indissociabilitat La psicologia social deixa constància de la inseparabilitat que hi ha entre la

persona i les seves circumstàncies, entre l'aspecte psicològic i l'aspecte social.

Tres grans períodes:

Primer període en la seva institucionalització:

Visió de la societat com una realitat homogènia.

Pregunta fonamental:

Què ens manté units en l'ordre social establert?

Segon període

Pregunta fonamental:

Què ens integra en l'ordre establert?

Necessitat d'adaptar l'individu a l'ordre social imperant.

Àrees més estudiades:

- Els petits grups

- Les actituds

- Relació entre cultura i personalitat

Tercer període

Pregunta fonamental : Què ens allibera de l'ordre social establert?

Qüestionament de l'ordre social.

Postulats d'aquest nou període serien els següents:

a) la visió de la realitat social com una construcció històrica, com un producte

de l'acció humana

b) l'enfocament conflictiu de l'ordre social

c) el paper polític de la psicologia social

La psicologia social des del seu naixement presenta dues grans orientacions

diferenciades.

La psicologia social psicològica

Centrada en l'individu i en els determinants inats de les conductes socials

Estudia la conducta social i l' impacte d'estímuls socials en els processos

psicològics.

L'aspecte social i l' aspecte psicològic són dues realitats amb una relació d'

exterioritat. (Es relacionen però no són exactament la mateixa cosa sinó que

poden ser identificades de manera independent)

La psicologia social sociològica

Preocupada per les grans col·lectivitats humanes i pels determinants culturals

de les conductes esmentades

Interacció entre els individus i la dimensió social que la caracteritza com a

unitat del seu treball

Estudia les característiques de la vida col·lectiva i el seu impacte en la

determinació social de les persones

Degut a que no hi ha psicologia social ni en forma ni en contingut abans de finals

del segle XIX, el que trobem en etapes prèvies són reflexions pertanyents a l'àmbit del pensament o filosofia social. Algunes qüestions centrals que cal considerar en

aquest pensament són:

a) Si la persona, en tant que individu, és única o idèntica als altres.

b) Si la persona és producte de la societat o, a la inversa, la societat és una

funció dels individus que la componen.

c) Si la relació entre individu i societat és un problema amb sentit o

l'expressió d'una ideologia latent.

d) Si la naturalesa dels éssers humans és egoista i necessita de processos

de socialització o si els éssers humans són socials per naturalesa.

e) Si les persones són agents lliures o estan determinats per forces socials i

culturals.

Problemàtiques a què ha de fer front la psicosociologia:

La localització de l'origen històric de la disciplina

Com es presenta la disciplina

Posicionaments teòrics, metodològics, epistemològics i ideològics

previs.

EL MÒDUL 1està escrit des de l'aposta per una psicologia social de tall sociològic.

Importància de la historicitat dels fenòmens socials i del coneixement que podem elaborar sobre ells:

1. Mostra el caràcter canviant de la realitat social 2. Negació dels fenòmens psicosocials com esdeveniments universals prefixats i

propis d'una naturalesa humana que transcendiria els seus determinants

culturals.

Els fenòmens psicològics estan socialment construïts:

El social i el psicològic són les dues cares d'una mateixa moneda.

Dimensió simbòlica

Factor determinant de la relació entre el social i el psicològic

Manual de E. Aronson editat el 1954 amb el títol Handbook of Social Psychology, escrit des de la denominada psicologia social psicològica, la realitat

social que es descriu es caracteritza pels trets següents:

a) No manifestar el seu aspecte simbòlic.

b) Constituir un món percebut abans que interpretat en relació amb els

altres. És a dir, la realitat quotidiana sembla dependre més dels propis

esquemes perceptius de l'individu que no pas dels processos de producció i

reproducció social.

c) Mostrar persones que es guien per petits indicadors estimulants que

observen en l'ambient o en les altres persones com si fossin mers

receptacles plens de normes i sense capacitat d' autodeterminació.

d) Creure que els grups elaboren normes de convivència perquè cada un

d'ells trobi la seva funció social en un univers harmoniós en el qual no hi ha

lloc per al conflicte.

e) Defugir les relacions de poder determinants que imposen pressions i

generen estructura social i determinació de la identitat.

I els pressupostos metodològics que es manegen:

a) Obeeixen a criteris completament positivistes.

b) Dipositen tota l'acció de producció de coneixement en l'experiment de

laboratori.

c) S'assumeix que el coneixement és acumulatiu.

d) S'aspira a formular lleis generals del comportament social de l'individu.

Obra Entre l'individu i la societat. Acció i ideologia Autor: Ignacio Martín-Baró:

Persona i societat es constitueixen mútuament, sense que es pugui entendre l'una sense l'altra. Y, finalment, defensa la necessitat de superar la intenció posititivista d'"entendre, predir i controlar" la conducta.

Superació de l'objectiu positivista.

Martín-Baró defensa que:

L'abandonament de l'objectiu positivista ha de possibilitar una major llibertat individual i grupal mitjançant la presa de consciència sobre els determinismes socials de l'acció. Un major coneixement d'aquests determinismes obre la

possibilitat tant d'opcions més personals com d'accions més conscients.

El simbòlic passa a un segon pla

L'acció de la ideologia adquireix la màxima rellevància per a la psicologia social.

El paper de l'estructura socioeconòmica és determinant en el ser i l'actuar de les persones.

Context de fort conflicte social

Posicionament polític clar. L'autor elabora un text des de la realitat centreamericana.

Fuig de les psicologies socials atemporals i formalistes

Aposta per dotar la disciplina amb un fort caràcter de denúncia i crítica social.

Ignacio Martín-Baró defineix la psicologia social com:

L'estudi científic de l'acció quant a ideològica entenent per ideologia aquells

esquemes cognoscitius i valoratius produïts pels interessos objectius de la classe dominant en una societat determinada i imposats a les persones que els assumeixen com a propis.

En la nostra introducció el caràcter històric, tant de la realitat social com del coneixement que produïm sobre ella predomina:

La dimensió simbòlica: defineix i proporciona un aspecte bàsicament analític i teòric.

La importància que té la ideologia en la determinació de la realitat social ocupa la primera línia de les seves formulacions

Proposa que la psicologia social actuï com a eina crítica dels dispositius de poder que es posen en funcionament amb aquesta finalitat.

En el cas de l'obra de Martín-Baró, ens mostra en què consisteix una consideració de la psicologia social com a:

Compromís polític

Eina de crítica del statuo quo

Aposta per un alliberament de la consciència ideològicament alienada dels individus.

L'exercici científic de la disciplina està al servei d'uns grups oprimits

Aspira a una pedagogia del seu alliberament

Aquest mòdul presenta una psicologia social:

De tall més teòric que aspira a comprendre i interpretar els processos psicosocials en les seves dimensions històriques i simbòliques.

Les temàtiques relacionades amb l'aplicabilitat de la matèria i amb els compromisos

polítics apareixen en un segon pla.

Objectius

Saber definir o caracteritzar la psicologia social, a partir de la història de la seva configuració com a disciplina.

Saber definir o caracteritzar la psicologia social a partir dels grans temes que ha investigat.

Conèixer quines han estat i quines són les grans orientacions teòriques que es manifesten en el si de la psicologia social.

Poder analitzar les aportacions de la psicologia social per a la comprensió de la realitat social i per a intervenir-hi.

Saber explicar per què la psicologia social afirma que hi ha una imbricació indissociable entre el que és psicològic i el que és social.

De manera complementària, aquest mòdul us proporcionarà les

informacions i els instruments perquè pugueu analitzar amb més deteniment els aspectes següents:

La importància de la dimensió simbòlica en el processos psicosocials.

La necessitat de desnaturalitzar els fenòmens psicològics, és a dir, de situar-los com a fenòmens culturals.

Les implicacions d'una perspectiva construccionista en el camp

de la psicologia social.

1. La dimensió social

1.1. La separació entre el que és social i el que és psicològic

L'ésser humà és un ésser plenament social que necessita la presència i les

aportacions dels altres per a poder-se desenvolupar satisfactòriament.

Aquest entorn social, canviant a mesura que la persona es va

desenvolupant però sempre present i sempre indispensable, la marcarà

profundament i configurarà progressivament la seva pròpia manera de

ser.

Exemples reals de casos concrets:

Casos de nens que han estat privats ben aviat de les relacions socials

habituals per a poder veure quins són els efectes catastròfics de la manca

d'un entorn social satisfactori (hospitalisme, fortes carències socials, nens

aïllats i tancats a casa pels seus pares durant anys...).

comparar entorns socials molt diferents per a veure que les persones que

s'han desenvolupat en aquests diferents entorns presenten, entre elles,

diferències profundes.

No hi ha cap consens en:

El grau en què la dimensió social incideix sobre els processos

psicològics

En la manera en què aquesta incidència es realitza

Debat sobre el paper que desenvolupen la naturalesa i la cultura

respectivament en la formació de la persona:

Hi ha nens que neixen amb una propensió més gran a l'agressivitat, igual

que hi ha nens que neixen amb els cabells més clars que altres? O bé són

les condicions de la seva existència les que fan que un nen sigui més

propens que un altre a l'agressivitat?

Conclusió:

Era impossible separar ambdós components per veure quin era l'impacte de

cadascun.

Les condicions biològiques

Aquesta citació de Henri Laborit il·lustra la idea segons la qual hi ha una

matriu bàsica que condiciona la influència dels factors socials: "Sigui quin

sigui el mitjà social en què neix (l'individu) i que l'envolta en els primers

anys de la seva existència, allò que organitzarà el seu aprenentatge de la

vida social seran essencialment les pulsions fonamentals i específiques.

Aquelles que resulten de l'organització de la seva matriu biològica, del seu

sistema nerviós més primitiu, de tots els seus centres subcorticals".

Henri Laborit (1975). Introducción a una biología del

comportamiento. Barcelona: Península.

Existeixen dues realitats diferents:

-la realitat psicològica

-la realitat social

La part psicològica és primera i constitueix la matèria bàsica

La part sociològica és segona i nodreix la psicològica amb continguts

concrets i donant-li formes particulars

Exemple:

La plastilina és la materia bàsica , mentre que la social modelaria aquesta

plastilina per donar-hi formes diferents segons els seus diferents entorns

socioculturals.

El vernís sería la part social que s'aplica damunt la psicològica i hi dóna

tons, lluentors i colors diferents segons les diferents cultures.

Però n'hi hauria prou a rascar aquest vernís per veure-hi aparèixer, per

sota, una realitat psicològica idèntica per a tots els éssers humans.

Es reconeix que les persones manifesten l'alegria o la ira de manera diferent

segons les diferents cultures, però s'afirma que aquestes diferents

manifestacions sempre constitueixen el reflex d'unes emocions bàsiques i

universals.

1.2.L'impacte dels estímuls socials sobre els processos psicològics

Impacte dels factors socials en els processos psicològics.

Hi ha il·lusions perceptives que distorsionen la visió que tenim de les coses.

No són únicament els factors geomètrics i espacials els que generen

il·lusions perceptives, també els factors socials presenten aquesta propietat.

En un conegut experiment, Bruner i Postman van demanar a un conjunt de

nens que diguessin quina d'una sèrie de fitxes circulars que els presentaven

s'assemblava més a una altra fitxa que se'ls presentava com a model.

Quan l'estímul model era una simple cartolina, els nens seleccionaven, amb

força encert, la fitxa de grandària més semblant al model, però, quan el

model era una moneda, els nens tendien a seleccionar una fitxa

significativament més grossa.

El valor social que tenen els diners provocava, doncs, una sobreestimació

perceptiva de la grandària del suport físic en què els diners es materialitzen.

Els factors socials també incideixen en els processos perceptius. A partir

d'altres experiments s'ha arribat a la conclusió que els factors socials

incideixen no solament en la percepció, sinó també en la resta de processos

psicològics que configuren l'ésser humà.

Allò que és valuós és més gran

Els cercles 1, 2, 3, 4, 5 de la figura següent representen la sèrie de fitxes de

cartró entre les quals el nen ha de triar la que s'assembli més a les fitxes A

o B que li donen.

A i B són de grandària idèntica, però A és una fitxa de cartró i B és una

moneda. La fitxa núm. 3 té el mateix diàmetre que A i B i és, per tant, la

fitxa adequada; la fitxa núm. 4 té un diàmetre superior. La fletxa indica

l'elecció que ha fet el nen. Quan compara la fitxa A amb la resta, tria

correctament la fitxa núm. 3. En canvi, escull la núm. 4 quan hi ha de

comparar la fitxa B (moneda).

La idea segons la qual els factors socials impacten en els processos

psicològics és a la base d'una concepció de la psicologia social que la situa

com a disciplina complementària de la mateixa psicologia.

la psicologia estudia els processos psicològics bàsics que es donen en

l'individu, mentre que la psicologia social estudia la manera com aquests

processos psicològics es veuen afectats pels fenòmens socials.

1.3.La intersecció entre sociologia i psicologia

La sociologia, que té per objecte estudiar els fenòmens socials.

La psicologia social se situaria en la frontera que separa la psicologia i la

sociologia.

1.4.La fusió entre el que és social i el que és psicològic

El llenguatge i el món

El llenguatge és un objecte eminentment social, que es presenta alhora com

un producte i com un element constitutiu de la cultura en la qual es

desenvolupa la persona. Peça clau per al desenvolupament del pensament,

el llenguatge és allò que proporciona al nen les categories que li serviran

per a estructurar la percepció del món, per a estructurar l'afectivitat, per a

desenvolupar les relacions amb els altres.

1.5.La construcció social del que és psicològic

A través del llenguatge el que és social és directament present en el

desenvolupament mateix dels processos psicològics i, més generalment,

podem considerar que és a través de la pròpia relació amb els altres que el

que és social intervé des del primer moment en la construcció dels

processos psicològics.

Psique isocietat no són dues realitats independents vinculades entre si per

meres relacions d'influència recíproca, sinó que constitueixen un tot

inextricablement entrellaçat. La dimensió social no corre paral·lelament a la

dimensió psicològica, sinó que n'és constitutiva.

2.La genealogia de la psicologia social

2.1.Els antecedents: Vico i els significats compartits

Molts psicòlegs socials coincideixen a situar l' inici de la psicologia social cap

a mitjan segle XIX i alguns veuen en l' obra del filòsof francès August

Comte les primeres definicions.

Es poden prendre altres punts de referència i ens sembla que l'obra del

filòsof italià del segle XVIII Giambattista Vico constitueix un punt de

partida molt més interessant per a ubicar-hi els primers passos de la

disciplina.

Conceptes clau per a la psicologia social desenvolupats per Giambattista

Vico:

1. Les societats presenten una dimensió històrica:

Es constitueixen, evolucionen i canvien en el transcurs de la història.

2. Caràcter construït de la societat.

La societat és un producte purament humà que resulta de l'activitat

desenvolupada pels individus.

Vico, Giambattista (Nàpols, 1668-1744)

Filòsof italià, autodidacta, va ser professor de retòrica a la universitat de

Nàpols. Convertí el racionalisme en un historicisme, en presentar la raó com

una realitat que actua per si mateixa amb una inexhaurible fecunditat

creadora. El propòsit de la seva gran obra Principi di una scienza nuova

d'intorno alla comune natura delle nazioni (1725) era mostrar el fonamental

paper agent de les idees en la història, que és el lloc de realització de

l'home, i de cercar-hi el veritable coneixement de la natura humana.

Coneixem millor el que hem construït nosaltres mateixos

El món de la societat civil ha estat fet pels homes... els principis cal buscar-

los, per tant, en les modificacions de la ment humana.

Significacions compartides que constitueixen el fonament d'una societat i

sense les quals no seria possible la interacció entre els qui la integren.

Revela com es van constituir els primers significats compartits a partir de

les reaccions comunes que tenien els éssers humans davant els

esdeveniments naturals.

Exemples:

Davant els trons i llamps d'una tempesta, corrien a refugiar-se en coves i

altres refugis, de manera que desenvolupaven conjuntament una mateixa

activitat en un mateix moment i davant d'estímuls idèntics.

Van ser aquestes reaccions comunes, amb els gestos i les conductes que

implicaven, les que van anar establint, de mica en mica, les bases per a

construir codis de comunicació i significats compartits.

2.2.La formació de la psicologia social a l'Europa del segle XIX

Dues grans orientacions:

L'una centrada en l'individu i en els determinants innats de les conductes

socials.

L'altra centrada en les grans col·lectivitats humanes i en els

determinants culturals de les esmentades conductes.

Individu:

Èmfasi en els instints socials que empenyen l'individu a desenvolupar-se

com a ésser social, buscant el contacte amb els seus congèneres (instint

gregari) i aprenent-ne les pautes del comportament social (instint

d'imitació).

Factors culturals:

Regulen la socialització de les persones i que marquen la vida social,

prestant una atenció molt particular a la sedimentació de la història dels

pobles en les seves llengües, a les seves creences i a les seves tradicions

culturals.

Wilhelm Wundt final del segle XIX i començament del segle XX

Obra sobre la psicologia dels pobles.

2.3.El desenvolupament de la psicologia social als EUA

PSICOLOGIA SOCIAL PSICOLÒGICA (PSP)

Néix de la preocupació pels fenòmens individuals

PSICOLOGIA SOCIAL SOCIOLÒGICA (PSS)

Factors culturals que regulen la socialització de les persones i que

marquen la vida social

Diferència entre aquestes dues psicologies socials:

Naturalesa teòrica

En la psicologia social psicològica (PSP) es prenen els fenòmens socials

i els individus com a unitat d' anàlisi i s' estudien sobretot la conducta social

i l' impacte dels estímuls socials en els processos psicològics

En la psicologia social sociològica (PSS) es prenen la interacció social i

la dimensió social com a unitat d'anàlisi i s'estudien sobretot les

característiques de la vida col·lectiva i la seva repercussió en la configuració

social de les persones.

Naturalesa metodològica

La PSP recorre amb freqüència a l' experimentació en laboratori o a

dissenys experimentals en situacions naturals

La PSS s' inclina pels estudis de camp, l' observació sistematitzada i la

recollida de dades

Part de la PSP s'ha acostat als plantejaments de la PSS i ha desenvolupat

una tercera via que intenta superar la divisió disciplinar entre psicologia i

sociologia rescatant el paper fonamental del llenguatge en la construcció

dels fenòmens psicològics.

Aquesta tercera via ha rebut el nom de psicologia social

construccionista (PSC).

2.4.Els temes fundacionals: instints socials, imitació, suggestió i

fenòmens col·lectius

Els instints que suposadament hem heretat

Obra de 1871 sobre l'origen de l'home, C.R. Darwin deia el següent: "Si

considerem l'home com a animal social, és molt probable que hagi d'heretar

determinades tendències a guardar fidelitat als companys i a sotmetre's al

cap de la tribu, ja que ambdues qualitats són pròpies de la majoria dels

animals socials. Sota la influència d'aquesta herència estarà disposat a

sortir en defensa dels seus camarades en convivència amb la resta i a

prestar-los col·laboració en qualsevol circumstància, sempre que no sigui

amb un detriment excessiu del seu propi benestar o de les seves

aspiracions més profundes."

Darrere de cada fenomen psicosocial es buscava l'instint que el produïa.

Instint gregari: les persones tendeixen a buscar la companyia dels seus

semblants

Instint agressiu per a donar compte de l'hostilitat interpersonal o

intergrupal

Instint altruista: solidaritat entre les persones

Quins instints?

Psicosociòleg William McDougall, principals instints:

'Instint de fugida i emoció de la por. L'instint de repulsió i l'emoció del

disgust. L'instint de la curiositat i l'emoció de la sorpresa. L'instint de la

pugnacitat i l'emoció de la ira. Els instints d'autorebaixar-se (o subjecció) i

el d'autoafirmació (o exhibició de si mateix). les emocions de la subjecció i

del goig (o sentiment negatiu i positiu). L'instint paternal i l'emoció de la

tendresa. L'instint de reproducció. L'instint gregari. L'instint d'adquisició.

L'instint de construcció."

An introduction to social psychology. William McDougall (1910)

"podem definir el que és instint dient que representa una disposició

psicofísica heretada o innata que porta el seu posseïdor a percebre objectes

d'una determinada classe i prestar-hi atenció, a experimentar excitació

emocional d'una determinada qualitat en percebre un determinat objecte i a

actuar, en allò que s'hi refereix, d'una manera particular o, si més no, a

experimentar un impuls en executar tal acció".

2) La imitació

Manera en què els éssers humans aprenen a desenvolupar les conductes

considerades com a "normals" i desitjables en la seva societat.

Mecanisme mitjançant el qual els individus que neixen en una societat

interioritzen els valors, les creences, els esquemes relacionals i les pautes

de comportament propis d'aquesta societat, de manera que es permet que,

generació rere generació, es mantinguin i es reprodueixin les

característiques bàsiques de la societat.

Aprenem imitant

"El material de què es nodreix el nen es troba en el magatzem d'activitats ja

elaborades, de maneres, de models, d'organització, etc., que posseeix la

societat. Això serveix d'elements estimulants, de punts de referència... el

nen ha de poder aprendre... ha de ser capaç d'imitar..."

James M. Baldwin (1902). Social and ethical interpretations in mental

development. New York: Macmillan.

3) La suggestió

És l'adult qui passa a tenir el rol actiu mentre que el nen es converteix en

un receptor passiu de les influències exercides pels qui l'envolten. Però el

resultat és el mateix.

Hipnosi: fenomen que s'havia posat de moda en els cercles intel·lectuals i

que mostrava com un persona en podia obligar una altra a adoptar certes

conductes o assumir certes maneres de ser sense que aquesta darrera fos

conscient del fet que algú havia doblegat la seva pròpia voluntat.

La proximitat entre els conceptes de suggestió i d'hipnosi:

Indica que el procés que està en joc no és un procés d'obligació i

d'obediència, sinó que és un procés d'inducció en el qual el subjecte no

percep que se li ha imposat una conducta i manté el sentiment que és amo

de les seves pròpies actuacions encara que li hagin estat dictades pels

altres.

A través del fenomen de la suggestió s' estudiava

La manera com la societat aconsegueix imposar les pautes d'actuació

socialment establertes sense que les persones siguin realment conscients

d'aquesta imposició i així puguin conservar, per tant, el sentiment que les

assumeixen per elles mateixes.

Baixant cap a l' individu

Aquestes dues citacions reflecteixen clarament l'evolució de la psicologia

social cap a l'estudi d'unitats cada cop més allunyades de la dimensió

social:

La psicologia social a Amèrica aviat va deixar de ser genuïnament social i

es va centrar en el comportament dels individus". Robert Farr (1986). The

Social Psychology of William McDougall. A Carl F. Graumann i Serge

Moscovici (Ed.), Changing concepcions of crowd mind and behavior. New

York: Springer-Verlag.

L' evolució de la psicologia social va desembocar en:

"la individualització del que és social i la dessocialització de l'individu". C.F.

Graumann

Alfred Binet La Sugestión, la psicologia social va anar aprofundint aquest

fenomen encara que va abandonar a poc a poc el terme suggestió i el

substituí pel concepte més ampli d'influència social

Els estudis sobre influència social

Situacions en les quals les persones adopten el punt de vista

expressat pels altres o s'hi aproximen

Situacions en les quals les persones adopten tant les conductes

desenvolupades pels altres com la seva manera de ser o s'hi

aproximen.

4) Els fenòmens col·lectius

Conèixer les produccions col·lectives dels pobles, com ara les tradicions

culturals, les peculiaritats lingüístiques, els mites i les creences col·lectives,

els hàbits

La suposada infrahumanitat de les masses

Gustave Le Bon (1983). La Psicología de las masas.

"Pel sol fet que forma part d'una multitud organitzada, un home baixa

alguns graons en l'escala de la civilització."

"Aïllat, pot ser unindividu cultivat; com a part d'una multitud és un bàrbar,

és a dir, una criatura que actúa per instint. Posseeix l' espontaneïtat, la

violència, la ferocitat i l' entusiasme i l' heroisme del éssers primitius al

quals tendeix a assemblar-se, per la facilitat amb la qual ell mateix es deixa

impressionar amb paraules i imatges -que podrien estar totalment sense

acció en cadascun dels individus aïllats que componen la multitud- i ser

induït a cometre actes contraris als seus interessos més obvis i als seus

hàbits més coneguts. Un individu en una multitud és com un gra de sorra

que el vent manega com vol."

Preocupació per l' estudi de les conductes de les masses

Context històric

irrupció de les masses en l'escena social que, després de la Revolució

Francesa, es va tornar a produir l'any 1871, durant la revolta de la Comuna

de París

Le Bon atribuïa a les masses un efecte de despersonalització dels individus

que els impulsa a alliberar els instints més primaris. Convertit en un ésser

anònim, l'individu es deixa influir amb molta facilitat pels estats anímics i

les conductes de les altres persones presents en la massa, i també per les

consignes i les actuacions dels líders que emergeixen en la confusió de les

congregacions massives.

Conèixer per a transformar

Kenneth Gergen declara que les teories psicosociològiques han de tenir: "...

la capacitat de qüestionar les assumpcions dominants de la cultura, de

plantejar reconsideracions d'allò que es dóna com a evident i generar

d'aquesta manera noves alternatives per a l'acció social".

Kenneth Gergen (1989). La psicologia moderna i la retòrica de la realitat.

A Tomás Ibáñez (Ed.), El conocimiento de la realidad social.

Va quedar patent que els estudis realitzats per Le Bon i els seus

contemporanis contenien molts prejudicis i reflectien tots els estereotips

que tenia la burgesia amb relació a les manifestacions populars.

la psicologia social es va anar centrant cada cop més en unitats d'anàlisi

més reduïdes. Va baixar de l'àmbit dels fenòmens col·lectius al dels petits

grups i de les relacions interpersonals fins a situar-se, finalment, en el camp

dels fenòmens individuals.

Idea clau

La suggestió

Mitjançant la suggestió es pretén explicar la manera com les persones s'

emmotllen al context social i acaben reproduint-ne característiques

sotmetent-se a les indicacions i ales exigències dels altres, és a dir, en

definitiva, a les exigències de la societat.

3. Les grans orientacions teòriques de la psicologia social

3.1.L'interaccionisme simbòlic

Autors: George Herbert Mead

Corrent dominant en la PSS (Psicologia social sociològica)

Començament del segle XX

Tres premisses bàsiques:

L'interaccionisme simbòlic

Definició de l' interaccionisme simbòlic per part de Herbert Blumer:

"L' expressió interacció simbòlica fa referència al caràcter peculiar i distint

de la interacció, tal com es produeix entre els éssers humans.

Peculiaritat: Aquests éssers humans interpreten o 'defineixen' les accions

alienes, sense limitar-se únicament a raccionar-hi. La seva 'resposta' no s'

elabora directament com a conseqüència de les accions dels altres, sinó que

es basa en el significat que atorgen a aquestes accions.

La interacció humana es veu mediatitzada per l' ús dels símbols, la

interpretació o la comprensió del significat de les accions del pròxim.

Herbert Blumer (1982). El interaccionismo simbólico: perspectiva y

método.

Idea clau

La interacció humana:

Tal mediació equival a intercalar un procés d' interpretació entre l'

estimul i la resposta."

1) La importància dels significats:

És fonamental, per tant, conèixer quina és la interpretació subjectiva que

una persona fa d'una situació si volem entendre la seva conducta en

aquesta situació.

La creació dels objectes

"L'home viu en un medi simbòlic tant com en un medi físic

Un símbol: estímul que té un significat après i un valor per a la gent, i la

resposta de l'home al símbol es fa en termes del significat i valor que tenen,

en lloc d'en termes de l' estimulació física dels òrgans sensorials.

Exemple: una 'cadira' no és simplement una col·lecció d'estímuls visuals,

auditius i tàctils, sinó que significa un objecte en el qual la gent pot

asseure's. Si un s'hi asseu, l'objecte respondrà donant-li seient. Té un valor

per a aquest propòsit.

Un significat es refereix a la manera com la gent realment utilitza un

terme en la seva conducta. El símbol 'cadira' implica el confort físic,

l'oportunitat de fer certes coses que es fan millor estant assegut i d'altres

resultats semblants d'asseure's en una cadira.

El llenguatge no simbolitza simplement una situació o un objecte que ja hi

és. Fa possible l'existència o l'aparició d'aquesta situació o aquest objecte,

ja que és part del mecanisme mitjançant el qual la situació o l'objecte es

creen".

2) La importància de la interacció social:

Els significats no els porten els objectes en si mateixos, sinó que

emergeixen a partir de l'intercanvi i de les relacions amb les altres

persones. És en la interacció amb els altres on es forja la nostra forma

d'interpretar la realitat.

3) La importància del caràcter actiu de la persona:

Som nosaltres mateixos qui els elaborem, encara que per a fer-ho sigui

necessària la interacció amb els altres.

La persona exerceix un paper actiu, seleccionant, transformant, negociant

els significats adequats en funció de les accions que pretén desenvolupar en

les diferents situacions.

Orientacions de la Psicologia Social Psicològica (PSP)

Orientació conductista

Orientació psicoanalítica

Orientació cognitiva

3.2.El socioconductisme

L' orientació conductista

El conductisme

Definició de la psicologia que proporcionà John Broadus Watson, el pare del

conductisme.

"La psicologia des del punt de vista conductista és una branca experimental

purament objectiva de la ciència natural.

Objectiu teòric és:

La predicció i el control de la conducta.

El conductista, en els esforços per a obtenir un esquema unitari de la

resposta animal, no reconeix cap línia divisòria entre l'home i la bèstia.

John Broadus Watson (1913). Psychology as the behavior views it.

Per a predir la conducta que desenvoluparà una persona cal conèixer:

Les característiques concretes de la situació en la qual es troba.

La experiència prèvia que hagi tingut la persona amb aquestes

característiques o amb característiques similars.

Mitjançant aquestes experiències prèvies, la persona aprèn a:

Establir determinades relacions estables entre les característiques d'una

situació (estímuls) i les conductes adequades a les esmentades

característiques (respostes).

3.3.L'orientació psicoanalítica

L'orientació psicoanalítica

formulacions de Sigmund Freud.

Sigmund Freud (1921). La Psicología de las masas y el análisis del Yo

3.4.La Gestalt theory i el sociocognitivisme

L'orientació cognitiva.

Se centra en l'estudi dels processos inferencials que caracteritzen el

pensament humà

Camp de la psicologia social: analitza l'impacte que tenen els factors socials

en els mecanismes i en els resultats de l'activitat intel·lectiva.

A partir dels anys seixanta aquesta orientació teòrica 'ha convertit en la

principal orientació de la psicologia social convencional.

El pensament social

"... el terme 'cognició' es refereix a tots aquells processos mitjançant els

quals l'entrada sensorial es transforma, es redueix, s'elabora,

s'emmagatzema i s'usa".

Ulrich Neisser (1976). Psicología Cognitiva.

Interpretació adaptada a la psicologia social:

"L'estudi de la cognició social fa referència a la manera com les persones

donen compte de les altres persones i de si mateixes. Se centra en la

comprensió que tenen les persones de la vida quotidiana... Es refereix, per

tant, a la manera com les persones pensen sobre el món social..."

3.5.El socioconstruccionisme

Al final dels anys seixanta es van començar a desenvolupar una sèrie

d'enfocaments alternatius que pretenien situar-se en una postura crítica

respecte a la psicologia social en ús i que pretenien configurar una nova

forma d'entendre la disciplina.

Psicologia social construccionista.

Construccionisme social

"El construccionisme social es proposa bàsicament dilucidar els processos

mitjançant els quals les persones aconsegueixen descriure, explicar i, en

definitiva, donar compte del món en què viuen...

Aquesta comprensió no provenen automàticament de les característiques

pròpies de la naturalesa, ni tampoc de la nostra conformació genètica. Són

el resultat d'un procés actiu i cooperatiu que es dóna en la relació

interpersonal...

El nucli explicatiu de l'acció humana deixa d'ubicar-se en les interioritats d'

un estat o procés psicològic per a passar a situar-se en l'estructura i el

procés de l'intercanvi humà.

Kenneth Gergen (1985). The social constructionist inquiry: context and

implications

Concedeix gran importància a la dimensió subjectiva de la realitat social, als

significats i a la consideració de l'activitat de l'individu.

Aquesta orientació accentua encara més el paper que exerceix el llenguatge

en la formulació de la realitat psicològica, a la vegada que estén la

consideració del paper del llenguatge a les teories elaborades pels psicòlegs

i mostra com incideixen les convencions purament lingüístiques en els

coneixements que elaboren les ciències humanes i socials.

dualitat estructural

Dependència entre el marc social que incideix sobre les nostres activitats i

les activitats que incideixen, al seu torn, sobre la conformació del marc

social.

Idea clau

queda clar que, canviant els costums, els éssers humans tenen la

possibilitat de canviar la societat que en resulta i canviar-se ells

mateixos.

4. Per a què serveix la psicologia social?

Dicotomia entre investigació bàsica i investigació aplicada

Resoldre problemes

"...La investigació bàsica apunta i es dirigeix cap a l' acumulació de

coneixement entorn d' alguns principis fonamentals de la conducta

La investgació aplicada pretén subministrar algun ajut a la solució d' un

problema.

4.1.La intervenció en els problemes socials

S'ha manifestat una preocupació pràcticament constant al llarg de tota la

història de la psicologia social per facilitar la reducció de l'hostilitat entre els

grups humans i per atenuar els fenòmens de discriminació que neixen dels

prejudicis socials.

El conflicte entre els grups

Les diferències culturals i físiques observables entre grups faciliten les

reaccions discriminatòries vers els membres aliens al grup. És innegable

que aquestes diferències exerceixen un paper en l'hostilitat i els prejudicis

entre grups, però aquesta etapa del conflicte entre grups ha demostrat que

no calen diferències culturals, físiques o econòmiques perquè sorgeixin

conflictes entre grups, actituds hostils i imatges estereotipades dels

membres aliens al grup."

Muzafer sherif (1967). Group conflict and cooperation.

Si s'estableixen relacions de competició entre els grups, encara que sigui

sobre la base d'activitats purament lúdiques, aviat s'enforteix la cohesió

interna dels grups i aviat es desenvolupen desqualificacions i prejudicis

mutus que multipliquen les ocasions de friccions i d'agressions.

Si assigneu, encara que sigui purament a l'atzar, els nens d'un campament

a diversos grups, i doneu un nom i uns signes distintius a cada grup i els

feu participar en jocs competitius, amb guanyadors i perdedors, veureu

aparèixer molt ràpidament reaccions de solidaritat dels nens amb els

membres del seu propi grup i reaccions d'hostilitat vers els nens dels altres

grups.

Una manera de trencar aquest clima consisteix a proposar unes metes que

cap grup no pugui assolir per si sol, sense la participació dels altres grups.

És el que el psicosociòleg muzafer sherif va anomenar les metes

supraordenades.

Objectius compartits

La nostra definició de «meta supraordenada» posa èmfasi en el fet que és

inassolible per un grup aïlladament: així, doncs, no té cap més significat

que una «meta comuna»."

Muzafer Sherif (1967). Group conflict and cooperation.

Henri Tajfel

Ni tan sols era necessari introduir una relació competitiva perquè naixés

l'hostilitat entre els grups. N'hi ha prou a crear el sentiment de

pertinença a un grup perquè es desenvolupin mecanismes de discriminació

que afavoreixen els membres del propi grup i que perjudiquen els membres

dels altres grups.

Una manera de trencar aquesta propensió consisteix a encreuar les

categories de pertinença; és a dir, multiplicar les circumstàncies en les

quals una part dels que abans formaven el "nosaltres" passin a ser vistos

com "ells", i a l'inrevés, en una mobilitat constant de les fronteres traçades

per les pertinences grupals.

4.2.Les aplicacions de la psicologia social

Els coneixements sobre la dinàmica dels grups humans permeten

d'incidir sobre:

Enfortiment de la cohesió dels grups

Decidir quins són els models de lideratge més adients als objectius

que es marquen els grups

Indicar quins mecanismes de presa de decisió poden ajudar a

aconseguir els millors resultats.

Els estudis sobre la influència social

Persuadir per a l' adopció de normes de convivència social que no

discriminin (racisme, estereotips, prejudicis...)

Convèncer la gent d' alguna cosa en concret

Les investigacions sobre els fenòmens col·lectius

Intervenir sobre els efectes del pànic que adquireix conseqüències de

gravetat extrema en determinades situacions. Exemples:

Quan es produeix en situacions de gran amuntegament

Terratrèmols, inundacions..

Els coneixements acumulats sobre les relacions interpersonals

Permenten d'ajudar a millorar-les i desactivar les agressions, afavorint

l'atracció entre els individus o suscitant els comportaments d'ajuda mútua.

No cal dir que també es poden utilitzar per manipular els altres amb la

finalitat de satisfer interessos particulars.

4.3. El coneixement de la realitat social i els efectes del saber

psicosocial

Hi ha una diferència fonamental entre els coneixements que produeixen les

ciències sobre:

Els fenòmens naturals

Els fenòmens humans

Fenòmens naturals:

La lluna continuarà impertorbablement el seu moviment circular al voltant

de la terra amb total independència del fet que coneguem les lleis que el

governen o no.

El nostre coneixement no incideix de cap manera sobre aquest fenomen i

l'únic que podria incidir-hi eventualment serien determinades aplicacions

d'aquest coneixement.

Fenòmens humans:

No passa el mateix amb el nostre coneixement dels fenòmens humans. Si

una persona s'assabenta que la seva conducta obeeix a una influència o

altra, perquè així ho ha establert el coneixement produït pels psicòlegs

socials, aquesta persona pot prendre les mesures oportunes perquè les

esmentades influències no tinguin els efectes esperats

Una persona pot haver après, estudiant els treballs del psicòleg social

Stanley Schachter, que els individus busquen preferentment la companyia

dels qui participen del mateix estat d'ànim. Aquesta tendència afiliativa es

pot observar quan en finalitzar un examen els estudiants esperen que surti

la llista de notes.

Aquells que senten una determinada eufòria perquè estan convençuts que

l'han fet bé tendiran a ajuntar-se amb els qui tenen el mateix sentiment,

mentre que els qui experimenten una ansietat elevada perquè pensen

haver-lo fet malament, buscaran la companyia dels qui estiguin en les

mateixes condicions.

La persona que ha llegit l'obra de Schachter pot decidir de buscar la

companyia dels qui participen de l'estat oposat al seu i invalidar, d'aquesta

manera, el coneixement elaborat per Schachter. Això es pot fer

deliberadament.

En la majoria dels casos el coneixement que hem adquirit de les ciències

socials i humanes afecta la nostra conducta sense que ni tan sols en

siguem conscients.

5.Annexos

5.1.Annex 1

5.1.1.La relativitat cultural de les emocions

Existeixen sistemes o vocabularis d'emoció culturalment diferents.

"Considerem el cas de l' orgull.

Hi ha una classe d'interpretació cognitiva

Una taxació moral del valor d'un mateix

Una persona s'exhibeix orgullosament com a vencedora tan sols quan pensa

que ha merescut la victòria.

Llenguatge que acompanya l'orgull.

Créixer-se, inflar-se o sentir-se ple d'orgull.

Quin és el sentit d' aquests termes?

Imatge cultural de mantenir-se dret com una presència militar

Creem una metàfora quasi psicològica sobre la base d'aquesta imatge.

"Considerem el cas de l' esperança"

L'esperança brota

Brotar és una metàfora sobre la manera com l'esperança brota eternament

en el cor humà i aquesta és una qüestió cognitiva.

"Considerem el cas de la tristesa i la desil·lusió"

Què és exactament la tristesa

En quines condicions apareix

Quina relació té amb un ordre moral?

La desil·lusió, pensem, podria tenir un sentiment corporal característic: un

sentiment d'orgull desinflat.

La desil·lusió és la classe de sentiment que tenim quan hem emprès alguna

iniciativa en públic i després s'ha demostrat que l'empresa no tenia

esperances o estava mal concebuda.

Hi ha un aspecte d'interpretació cognitiva i de valoració moral.

La relativitat cultural de les emocions

"En la literatura psicològica de final de l'edat mitjana i començament del

Renaixement, l'emoció d'accídia ocupava el primer lloc.

Què és accídia?

Peresa, mandra, aversió al treball o a l' esforç.

L'accídia és una emoció que es desencadena a causa d'un fracàs, d'un deure

o obligació.

Classes d'emocions que afecten les persones avui dia en aquestes

circumstàncies

La culpabilitat i la vergonya, segons l'ocasió particular, semblen les

emocions característiques de les nostres negligències.

La relació entre aquesta emoció i l'ordre moral catòlic

En l'època medieval, el fracàs, especialment del deure religiós, no

provocava cap d'aquestes reaccions, sinó una classe de malenconia.

L'acedia s'associava amb la tristitia, tristesa.

En aquest ordre moral, el fracàs d'un deure significava la pèrdua de la

intimitat amb Déu i davant aquest fet, la reacció apropiada és la

malenconia.

Aparició de la fe protestant

Dins del nou ordre moral el fracàs del deure era en gran part una qüestió de

la relació en la qual es trobava un home o una dona davant una altra

persona, per la qual cosa el fracàs del deure es tractava en termes

personals.

L'accídia va quedar definitivament eliminada del repertori un cop la

culpabilitat i la vergonya es relacionaven amb la majoria dels casos de

negligència.

Si l'accídia és una emoció obsoleta, llavors amae potser hauria de dir-

se emoció exòtica.

Amae és una emoció que ocupa molt els japonesos

Què és amae?

Un adult, en especial un home, pot adoptar com una classe de joc una

relació de dependència infantil d'un altre adult. Aquesta dependència té una

qualitat de dolçor. En les discussions d'agents matrimonials, la capacitat de

la núvia com a recipient d'amae del nuvi es considera un important atribut

per a un matrimoni.

Amae pertany a un ordre moral radicalment diferent del que nosaltres

vivim. Qualsevol tendència a amae entre els europeus seria eliminada d'una

manera radical.

Per què les persones en l'època medieval experimentaven l'accídia i els

japonesos experimenten l'amae?

Una hipòtesi:

Els sentiments incipients que sorgeixen de forma natural són subratllats,

suprimits i interpretats de manera diferent per la incorporació d'un ésser

humà a un ordre moral local.

Un dels instruments a través del qual es presenten aquestes diferenciacions

és el vocabulari local disponible.

les quasi-emocions

Són estats de l'ésser que estan relacionats estretament amb les

condicions físiques de la vida.

Doble posició com a sentiment i com a descripció d'un lloc

Comoditat, allò que és acollidor, agradable

Ens sentim còmodes, que una determinada ocasió és agradable, que mentre

plou a l'exterior una habitació càlida és un lloc còmode.

en altres idiomes europeus existeixen estats de ser i condicions ambientals

semblants, però sense ser idèntics.

Exemple

la paraula holandesa gezellig s'experimenta en condicions semblants a les

condicions en les quals utilitzem la paraula còmode o agradable, però els

nostres interlocutors holandesos ens asseguren que ningú no pot

estar gezellig si està sol. (Etimològicament la paraula gezellig deriva de la

paraula holandesa que significa amic.) Es troba entre la paraula

anglesa cosy i l'alemanya gemütlich, que suposem que és una emoció que

tan sols es presenta en companyia.

5.2.Annex 2

5.2.1. La dimensió oculta

Principis establerts per Whorf

l'experiència és una cosa que tots els homes comparteixen, que sempre

resulta possible superar d'alguna manera els límits de la llengua i la cultura,

i ens remeten a l'experiència per aconseguir la desitjada comunicació amb

un altre ésser humà.

Aquesta creença, explícita referent a la relació de l'home amb l'experiència

es va basar en la presumpció que, quan dos éssers humans estan sotmesos

a una mateixa experiència, subministren als seus respectius sistemes

nerviosos centrals dades virtualment idèntiques, que els dos cervells

recullen i classifiquen de manera anàloga.

La investigació proxemística fa sorgir dubtes seriosos sobre la validesa

d'una presumpció d'aquest estil, sobretot quan les cultures implicades són

diferents.

els individus pertanyents a cultures diferents no solament parlen

llenguatges diferents, sinó que estan situats en mons sensorials diferents

La filtració selectiva de les dades sensorials admet unes coses i en rebutja

d'altres, de manera que l'experiència, tal com es percep a través d'un

conjunt de pantalles sensorials emmotllables culturalment, resulta

absolutament diferent de la que es percep a través d'un altre sistema de

sedassos culturals.

El medi ambient arquitectònic i urbà que els pobles creen és l'expressió dels

respectius processos de selecció o crivell. En realitat, resulta possible

arribar a saber la manera en què els diferents individus usen els sentits,

partint del seu respectiu medi ambient i de la manera com apareix alterat

per l'home.

Conclusió

No es pot, per tant, comptar amb l'experiència com a punt estable de

referència, ja que es produeix tan sols en un medi que ha estat emmotllat,

configurat, per l'home mateix.

Edward T. Hall (1973). La dimensión oculta (pàg.16-18):

"Les dones nord-americanes que en el nostre país s'han casat amb àrabs, i

coneixien només la faceta de la seva personalitat educada a l'americana,

sovint s'adonen, i així ho manifesten, que els seus marits adopten una

personalitat diferent quan tornen als seus països d'origen, on es veuen,

novament, immergits en el sistema de comunicació àrab i queden captius

dels patrons perceptius d'aquesta cultura. Es pot dir que es converteixen en

persones completament diferents, en tota l'extensió de la paraula."

5.3.Annex 3

5.3.1.La psicologia postmoderna i la retòrica de la realitat

Kenneth Gergen (1989). "La psicologia postmoderna i la retòrica de la

realitat"

La lògica d'un món independent dels observadors estableix també les bases

del que podríem anomenar metàfores de passivitat.

Si els fets es produeixen amb independència de les persones, llavors el

coneixement d'aquests fets hauria de ser en gran mesura el resultat de la

repercussió que em produeixen.

Exemple:

Si un parla de si mateix com d'una "víctima de les circumstàncies", llavors

la credibilitat de les circumstàncies, independentment de la víctima, es veu

afavorida.

Exemples de la metàfora de la victimització són frases com:

"ens impressiona el fet que...", "les dades parlen per si mateixes",

"aquest resultat aclareix..."

La potència retòrica d'aquest tipus d'expressions

Ens impressionen els fets o som nosaltres qui volem arribar a unes

conclusions?

les dades «parlen» o més aviat «decidim» utilitzar una teoria per interpretar

les dades en lloc d'una altra?

Ens veiem «obligats» pels resultats?, o més aviat «desitgem extreure

conclusions» que afavoreixin les nostres orientacions teòriques?

Perquè el text de l'autor tingui validesa, són necessàries algunes frases que

determinin la presència de l'autor en el lloc del fet o esdeveniment suposat.

La presència de l'autor sovint s'estableix amb la utilització dels pronoms

personals, com ara jo o nosaltres o dels possessius equivalents

(meu o nostre). Algú podria dir, per exemple, «el nostre objectiu consistia a

explorar...» o «vam quedar sorpresos pel fet que ...», insinuant d'aquesta

manera la presència de l'autor en l'activitat científica que s'explicarà.

Com podem confiar en l'observador únic, sobretot quan les seves

afirmacions versen sobre esdeveniments inusuals o excepcionals?

Quan l'observador fa referència als plats voladors, a les aparicions

d'ultratomba o a bèsties de la mida del mamut:

la crònica passa del món dels fets al de la ficció.

En la major part de les descripcions científiques:

La perspectiva passa del científic individual a la col·lectivitat impersonal:

El punt de vista deixa de ser el de l'autor i es converteix en l'ull

transcendental que contempla omniscient tot allò que existeix.

Aquest efecte s'aconsegueix mitjançant l'ús d'expressions i frases

impersonals.

Exemples:

En lloc de «vaig poder observar», s'utilitza «es va poder observar»;

en lloc de «vàrem detectar que» o «vaig detectar que...» llegim frases com

«es va detectar que...»

Molt sovint no es fa cap tipus de referència al punt de vista –la qual cosa

implica que el punt de vista és transcendent al fet observat–, i es converteix

en el punt de vista de tothom.

Es llegeix «l'estímul es presentà...» i no «vaig observar que l'estímul es

presentà... «el botó va ser pitjat...» en lloc de «el meu ajudant va veure

que el botó era pitjat...»

En efecte, la realitat ben forjada ha d'establir, en primer lloc, la presència

de l'autor en l'escenari i, després, ha de reemplaçar-lo pel punt de vista

transcendental."

5.4.Annex 4

5.4.1.Ciencia en acción

L'opinió del Sr. A es pot rebutjar fàcilment.

El Sr. A (com si resumís una vella disputa): –Tenint en compte que existeix

una nova cura del nanisme, com pot dir això, vostè?

El Sr. B: – Una nova cura? Com ho sap? Això s'ho ha inventat vostè.

– Ho he llegit en una revista.

– Au, va! Suposo que deu haver estat en un suplement en color...

– No, va ser en The Times i qui ho va escriure, si no era un periodista, era

algú amb un doctorat.

– I això, què importa? Segurament era un físic en atur que no sabia la

diferència entre l'RNA i el DNA.

– Però feia referència a un article publicat en Nature pel premi Nobel

Andrew Shally i sis col·legues seus, un estudi punter, finançat per tot tipus

de grans institucions, com ara el National Institute of Health i la National

Science Foundation, en el qual s'exposava quina seqüència d'una hormona

estimulava l'hormona del creixement. Això no significa res?

– Oh! Hauria d'haver dit això primer... ara és molt diferent. Sí, penso que

sí.

Aquest és el motiu pel qual recorre al suport d'un article publicat en un

diari.

Però això no impressiona el Sr. B.

El diari és massa general i l'autor, encara que s'anomeni ell

mateix doctor, pot ser algun científic en atur que ha acabat escrivint en The

Times.

La situació s'inverteix sobtadament quan el Sr. A sosté la seva afirmació

amb un grup d'aliats:

una revista,Nature,

un premi Nobel,

sis coautors

les institucions subvencionadores.

Com el lector pot imaginar fàcilment, el to de veu del Sr. B s'ha

transformat.

El Sr. A serà pres seriosament atès que ja no està sol: un grup, per dir-ho

així, l'acompanya.

El Sr. A s'ha convertit en el Sr. Gentada!

"Aquesta apel·lació a aliats més nombrosos i de més importància es

denomina sovintargument d'autoritat. Els filòsofs i els científics el

ridiculitzen perquè fa que una majoria inculqui les seves idees al dissident,

encara que aquest pugui tenir raó.

Es considera la ciència com allò oposat a l'argument d'autoritat.

Uns pocs convencen la majoria perquè la veritat està del seu costat.

Galileu proporciona la forma clàssica d'aquesta ridiculització quan ofereix un

contrast entre la retòrica i la ciència autèntica.

Després d'haver-se mofat de la florida retòrica del passat, Galileu l'oposa a

allò que passa en la física.

"Però en les ciències físiques, quan les conclusions són segures i necessàries

i no tenen res a veure amb la preferència humana, un ha d'anar en compte

de no situar-se en la defensa de l'errada perquè allà qualsevol home mitjà

que topi per si mateix amb la veritat deixaria plantats mil Demòstenes i mil

Aristòtils.

"Aquest argument resulta, en principi, tan obvi que no sembla haver-hi res

a afegir. No obstant això, una mirada acurada a l'enunciat revela la

presència de dos arguments completament diferents barrejats entre si.

Una boca diu: "la ciència és la veritat que l'autoritat no ha de vèncer"

L'altra pregunta: "com es pot ser més fort que mil polítics i mil filòsofs?"

La retòrica s'oposa a la ciència de la mateixa manera que l'autoritat s'oposa

a la raó

en el dret, la ciència és una retòrica prou poderosa, si fem comptes, per

permetre que un home convenci 2.000 prestigioses autoritats

el que fa que el Sr. B canviï d'opinió és exactament el contrari de

l'argument de Galileu. Per a dubtar que hi ha una cura del nanisme, primer

ha de resistir-se a l'opinió del seu amic, a més de la d'un doctor farsant i de

la d'un diari. Una cosa senzilla. Però al final, a quanta gent s'ha d'oposar?

A Schally i els seus col·laboradors,

Al tribunal de la universitat de Nova Orleans que concedí a Schally la

càtedra,

Al Comitè Nobel que va premiar el seu treball amb el guardó més alt

A moltes persones que secretament varen aconsellar el Comitè

Al consell editorial de Nature

Als referees que seleccionaren el seu article,

Als comitès científics de la Fundació Científica Nacional i de l'Institut

Nacional de la Salut que li concediren subvencions per a la

investigació

A la gran quantitat de tècnics i col·laboradors esmentats en els

agraïments.

Per al Sr. B, dubtar de l'opinió del Sr. A no té la més mínima importància.

Però, com pots negar la importància de dotzenes de persones l'honestedat,

el bon judici i el treball de les quals has de debilitar abans de discutir

l'afirmació?

La ciència no es doblega davant la multitud d' opinions

Com ser més fort que la multitud d' opinions?

Un document esdevé científic quan les seves afirmacions deixen de ser

aïllades i quan el nombre de persones compromeses en la seva publicació

és gran i estan explícitament indicades en el text.

En llegir-lo, en canvi, és el lector qui queda aïllat.

Referir-se a textos anteriors

El nombre d'amics externs que acompanyen el text és un bon indicador de

la seva força, però hi ha un senyal més segur: les referències a d'altres

documents.

L'efecte de les referències en la persuasió

La presència o absència de referències, citacions i notes a peu de pàgina es

considera tan indicativa de la serietat del document, que es pot transformar

un fet en ficció, o una ficció en fet, simplement afegint-hi o eliminant-ne

referències

Un article que no contingui referències es converteix en un text aïllat i

perdut.

En canvi, impugnar un article amb abundants notes bibliogràfiques significa

que el dissident ha de debilitar cada un dels altres articles o com a mínim

afronta l'amenaça d'haver-ho de fer, mentre que un article despullat indica

que tant l'autor com el lector tenen la mateixa autoritat: estan cara a cara.

Diferència entre la literatura tècnica i la no tècnica

Literatura no tècnica:

Tan sols uns quants recursos

Literatura tècnica:

Recorre a molts, encara que siguin molt lluny en el temps o en l'espai.

Si vols fer alguna cosa a aquest text, i si ho hi ha una altra manera de

desfer-se de l'argument, ja saps per endavant que t'hauràs de comprometre

amb tots aquests articles i hauràs de retrocedir en el temps tants anys com

calgui.

com més tècnica i especialitzada és la literatura, més social es torna, ja que

augmenta el nombre d'associacions necessàries per expulsar els lectors i

forçar-los a acceptar-ho com un fet, una afirmació.

la primera és la paraula d'un sol home i el segon són les paraules de molts

homes ben equipats. La primera l'elabora amb unes quantes associacions,

el segon amb moltes.

Resum

Tres pressupòsits fonamentals

1) La historicitat dels fenòmens socials:

Es preocupa del caràcter evolutiu i canviant de la realitat social i sobre la

necessitat d'allunyar-nos d'una vegada per totes de tota visió que tendeixi a

considerar els fenòmens psicosocials com a fenòmens universals prefixats i

propis d'una naturalesa humana que transcendeix els seus determinants

culturals.

2) Naturalesa socialment construïda dels fenòmens psicològics:

els aspectes socials impacten sobre un entramat psicològic més fonamental,

donant-hi forma i continguts particulars, assenyalem la dificultat de separar

el que és social i el que és psicològic

3) Enlightenment: fa referència a les repercussions que té la mateixa

investigació sobre els fenòmens investigats.

Mapa conceptual

Psicologia

social

Definició

Impacte

dels

factors

Construcció

social

Genealogia Continguts Efectes

Antecedentes

Constitució

Desenvolupament

Període

actual

Orientacions

teòriques Temes

fundaciona

ls

Intervenció

social

Enlightenment