EL COMPOSTATGE

QU

AD

ERN

DE

TREB

ALL

Nom: __________________________

Data: __________________________

Ensenyament Secundari Obligatori

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 2

PRESENTACIÓ

El bosc rep una gran quantitat de residus contínuament, la majoria en forma de matèria orgànica (malauradament també alguns d’inorgànics que aporten els humans). Però quan anem al bosc no veiem que aquestes restes s’acumulin. Si heu observat els nostres boscos diverses vegades a l’any, estareu d’acord en que a la tardor sí que hi ha molta més quantitat de fulles a terra, però a la primavera ja ha minvat el gruix.

Què fa el bosc amb les fulles caigudes i totes les restes orgàniques que s’hi produeixen?

·Respostes inicials de l’equip

· I tinerari pel bosc Us proposem investigar què hi passa al bosc. Ho fareu a partir d’una activitat que consisteix en trobar 8 punts d’observació ja preparats en els que hi ha un material complementari recollit en unes safates. Per a trobar­los, busqueu el número de cada punt situat en una cartell força gran. La vostra feina és seguir les indicacions que surten al quadern de treball per a cada punt i apuntar el que us demanem.

Normes

• Els 8 punts es troben propers dins el recinte indicat. No creueu cap camí ni carretera. • Heu de completar els punts però no cal fer­los en ordre. • Si un altre grup es troba en un dels punts que us falta, busqueu­ne un altre o espereu sense

interferir­los. • No malmeteu els cartells i ni els materials de les safates. Deixeu­ho com ho heu trobat. • Quan acabeu els 8 punts torneu al punt de reunió.

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 3

LA FULLARACA

4Observeu les diferències que trobeu entre les fulles de l’arbre i les de diferents fondàries del sòl. Completeu la taula.

Ubicació de la fulla Forma Consistència Color Humitat

Temp. ºC Fondària cm

A l’arbre

Temp. aire

Superfície del sòl

Temp. aire

Mig enterrada

Temp. Sòl (1)

Major fondària

Temp. Sòl (2)

4D’estar a l’arbre a quedar enterrada, veureu que la fulla va canviant les seves característiques. Què li deu anar passant? A on deuen ser totes les parts que a major fondària ja no trobeu?

4Quines condicions ambientals deuen ser més favorables per què canviï la fullaraca?

Temperatura c elevada c baixa

Humitat c molt alta cmitja c baixa

Presència d’animals del sòl c sí c no

1

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 4

ELS ANIMALS DEL SÒL

4Amb l’ajut del xuclador, captureu un mínim de tres animals del sòl, observeu­los i anoteu el que us demanem a la taula següent. Vigileu amb els animals: si no esteu segurs que no piquen, no els toqueu amb les mans.

Grup d’animals Imatge Alimentació Abundància ­ , +, ++, +++

Ubicació al sòl

OLIGOQUETS (cucs) detritívor

ARANÈIDS (aranyes) depredador

ESCORPINS depredador

ISÒPODES (paneroles) detritívor

DIPLÒPODES (milpeus) detritívor

QUILÒPODES (cenpeus) depredador

COLÈMBOLS (insectes saltadors) depredador

ORTÒPTERS (llagostes) herbívor

COLEÒPTERS (escarabats) depredador

HIMENÒPTERS (formigues) omnívor

GASTERÒPODES (cargols i llimacs) herbívor

ALTRES

4Quines funcions penseu que desenvolupen aquests animals al sòl?

2

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 5

ELS FONGS

4Segons l’època de l’any i la meteorologia, surten més o menys bolets. Busqueu­ne per aquí a prop i observeu també els de la safata. Assenyaleu els tipus que hagueu trobat i les característiques que us demanem a la taula.

substrat sobre el que creix tipus de bolet imatge trobat fulles troncs terra altres

carnós (c) sec (s)

molleric c amb peu i barret

………… c

bolet de soca c

pet de llop, estrelleta

c

peu de rata c

altra forma

………… c

4Hi ha alguna coincidència en els substrats que escullen els bolets per créixer?

4Poques vegades trobareu bolets sobre les pedres. Què els falta a les pedres que fa que els bolets no les escullin?

3

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 6

LES RESTES DE MENJAR DELS ANIMALS DEL BOSC

4Quan un animal s’alimenta d’un vegetal o d’un altre animal no l’ingereix tot, sinó que només n’aprofita algunes parts. Cerqueu per aquí a prop les restes de menjar dels animals i marqueu les que hagueu trobat.

c Pinya rosegada c Pinya rosegada c Avellanes rosegades Consumidor: esquirol Consumidor: ratolí Consumidor: ratolí

c Cargol picotejat c Escarabat picotejat c Serp de vidre picotejada Depredador: ocell Depredador: ocell insectívor Depredador: ocell, mamífer

4Segons diversos càlculs s’ha trobat que els animals carnívors aprofiten només un 10 % del pes dels animals herbívors que ingereixen, així com els herbívors també un 10 % del pes dels vegetals consumits. Per poder viure una guineu de 8 kg, quants quilograms d’esquirols necessita? I els esquirols, al seu torn, quants quilograms de vegetal necessiten per viure?

pinyes esquirols guineu

4

8kg 10% 10%

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 7

OSSOS

4Al bosc també hi podem trobar ossos i esquelets d’animals que han mort per un depredador o per altres causes com accidents, malalties o vellesa. Classifiqueu els ossos que trobeu pels voltants i a la sfata i marqueu­los a continuació.

c crani de teixó c crani de llop o de gos c crani de conill

c crani de rata c crani d’ocell c crani d’ovella

4Observeu la dentició dels cranis que heu trobat i decidiu el tipus d’alimentació que tenien.

rosegador remugant insectívor carnívor

Animal a qui correspon el crani trobat

herbívor carnívor

c c c c

c c c c

c c c c

4Feu un esquema d’una cadena alimentària senzilla, en la que consti un vegetal, un animal herbívor, un de carnívor i un altre ésser viu descomponedor.

5

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 8

DEIXALLES

4Malauradament, és fàcil trobar envasos, i molts altres objectes que fem servir els humans, abandonats al bosc. Busqueu deixalles pels voltants, classifiqueu­les i apunteu el problema que poden causar a l’entorn.

tipus Deixalla

paper vidre plàstic metall pila orgànic altra Quin problema ambiental

pot causar?

4Situa cada deixalla al contenidor adequat.

6

RECICLATGE ABOCADOR INCINERADORA

COMPOSTATGE

inertització

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 9

EXCREMENTS

4Amb temps i paciència podeu trobar molts animals que viuen al bosc. Però un indici o mostra de que hi són pot ser a partir dels seus excrements. Marqueu aquells que hagueu trobat, bé sigui recollits a la safata o bé pels voltants.

c conill c ratolí c ovella

c porc senglar c esquirol c guineu

4Segur que sabeu que els excrements dels animals no duren gaire temps al bosc. Al llarg del temps, què passa amb aquestes restes?

4Quin aprofitament en treuen els altres animals o plantes del bosc?

7

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 10

MUDES, PÈLS I PLOMES

4La majoria d’animals renoven la seva pell, el seu pelatge o el seu plomatge de forma regular. Pel vostre entorn podeu fer algunes troballes d’aquest tipus. Indiqueu el que hagueu trobat a la taula següent.

Troballa (pèl, ploma, muda, eixúvia,...)

Animal del que s’ha desprès Estat en què es troba

4Feu un llistat d’altres animals que coneixeu i anomeneu els teixits que renoven.

Tipus d’animals Teixits que desprèn i renova

4Què penseu que els passa a tots aquests teixits abandonats al sòl del bosc?

8

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 11

LA MATÈRIA ORGÀNICA RESIDUAL A LA NATURA

· TASQUES A FER SOBRE EL DIBUIX

4Al dibuix apareixen 8 elements que has trobat a l´itinerari. Encercla aquests 8 elements amb un llapis de color segons el següent codi:

c verd: matèria orgànica residual (o morta)

c blau: descomponedors i transformadors

c vermell: matèria inorgànica o aliena a l´ecosistema

4En el dibuix apareixen uns organismes que no hem identificat ni hem vist al bosc perquè són microscòpics. Com es diuen?

4Quina importància tenen aquests organismes en el funcionament de l’ecosistema?

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 12

EL TRACTAMENT DE LA MATÈRIA ORGÀNICA

Actualment els dos processos més utilitzats per tractar la matèria orgànica són el compostatge i la metanització.

amb O2

sense O2

· El compostatge de la matèria orgànica

El compostatge consisteix en la descomposició de la matèria orgànica per mitjà de microorganismes (fongs i bacteris) en presencia d´oxigen i sota unes condicions de temperatura i humitat controlades. S´obté un producte anomenat compost que té alt contingut en humus, és ric en nutrients i és molt útil per a l´agricultura i la jardineria.

El procés de compostatge passa per 2 etapes:

1ª etapa è Descomposició: degradació i simplificació de mol∙lècules complexes. Procés biològic i exotèrmic. 2ª etapa è Maduració: síntesi de macromol∙lecules a partir dels productes de la descomposició. Inclou processos físics, químics i biològics. Procés endotèrmic.

· Esquema del procés de compostatge

Matèria orgànica madura

Matèria orgànica fresca

COMPOSTATGE

METANITZACIÓ

Restes vegetals

Pila Compost fresc

2/3

1/3

Compost madur

De 3 a 8 mesos

Compost

Restes vegetals grolleres

descomposició maduració

garbellament reutilització

Brossa orgànica domèstica

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 13

FEM UNA PILA DE COMPOST

· Què necessitem?

o Brossa orgànica domèstica (BOD)

o Brossa orgànica vegetal (BOV)

o Compost madur o terra

o graves

o biotrituradora o pala o compostador o aigua

· P rocediment 1. Busquem un lloc adequat, ni massa assolellat ni massa ombrívol. La pila, ja sigui dins un

compostador o sense, la farem directament sobre el terra. 2. La capa inferior de la pila tindrà uns 10 cm de gruix i la formarem a base de graves o bé

de tronquets, branques i altres restes vegetals. Ens servirà de drenatge, és a dir, deixarà passar cap avall l’excés d’aigua.

3. Triturem amb la biotrituradora les restes vegetals: branques primes (< 3 cm de gruix), fulles, pinyes, etc.

4. Amb ajut de la pala barregem la brossa vegetal triturada i la brossa orgànica domèstica en una proporció de 1/3 a 2/3 respectivament.

5. Ho afegim al compostador per formar una pila. Caldrà que contingui un volum important de materials a compostar, ja que en cas contrari no s’iniciaria correctament el procés de descomposició.

6. Cobrim la pila amb una capa fina de compost madur (obtingut d’una pila anterior) o bé amb terra de bosc. Així evitem possibles males olors.

7. Ho reguem amb moderació.

· Esquema de l’interior del compostador Completa el dibuix, amb els noms: aigua – aire – graves terra de bosc – barreja BOD+BOV

Atenció! Seguiu en tot moment les instruccions de seguretat d’utilització de la màquina per tal d’evitar talls i possibles lesions auditives.

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 14

dies des de l’inici

HR %

0

20

40

60

80

100

0 20 40 60 80 100 120 140

PARÀMETRES DE CONTROL DEL PROCÉS DE COMPOSTATGE

·La temperatura

· La humitat

· El pH

· El color i l’olor

i La temperatura de la pila varia al llarg del procés de compostatge degut a l’acció de descomposició de bacteris i fongs: è els primers dies puja molt degut a la gran quantitat de matèria organica disponible per transformar. è a partir del primer mes comença a baixar progressivament, ja que va disminuint la matèria orgànica (sempre i quan no n’afegim més). 0

10 20 30 40

50 60 70

0 20 40 60 80 100 120 140

dies des de l’inici

T ºC

i La pila s’ha de mantenir ni massa mullada ni massa seca. ∙ Si està massa mullada è no hi circula l’aire per entremig. Els bacteris i fongs aeròbics moren i es pot produir un procés no desitjat: la putrefacció. ∙ Si està massa seca è els microroganismes descomponedors moren per manca d’aigua (com qualsevol ésser viu). El procés de descomposició s’atura.

i El pH és una propietat de les solucions que ens indica quin és el seu grau d’acidesa o d’alcalinitat. Els bacteris solen viure entre un valor de pH de 6 i 7,5 Els fongs entre 5 i 8. ∙ Valors de pH molt alts o molt baixos è indiquen la possible presència de contaminants a la pila. ∙ Valors de pH per sota de 5 è poden ser deguts a acidificació per excés d’humitat a la pila. 0

2 4 6 8

10 12 14

0 20 40 60 80 100 120 140

dies des de l’inici

pH

i El color i l’olor dels materials de la pila van canviant al llarg dels dies i són uns excel∙lents indicadors de la bona marxa del procés. ∙ primers dies è encara s’aprecien els colors originals de la matèria orgànica a compostar; l’olor que desprèn recorda la de la fruita en descomposició (tot i que és una cosa molt subjectiva). ∙ segon estadi è es dilueixen els colors originals; apareixen colors blanquinosos, grisos i blau­ verdosos de les floridures dels fongs; les olors desagradables van desapareixent i s’aprecia olor de floridura. ∙ tercer estadi è es va enfosquint el conjunt; l’olor comença a ser agradable. ∙ fase final è el compost presenta un aspecte de color bru, i tant l’olor com el color recorden la terra de bosc (la veritat és que resulta difícil distingir entre terra de bosc i compost madur).

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 15

· Éssers vius del compostador

SEGUIMENT DE LES PILES DE COMPOST

· Recollida de dades de control Temperatura de l’aire:

Presència d’éssers vius Pila Temperatura Humitat pH Color Olor

Fongs Animals Observacions

1

2

3

· Actuacions que cal prendre per al bon manteniment de les piles

Pila Descripció de la situació o problema Causes possibles Actuacions correctores

1

2

3

· Fase actual de les piles A partir de les observacions que has anat recollint intenta explicar en quina fase (principi, meitat, final…) es troba cada una de les piles de compost. Argumenta la teva resposta.

Pila 1 Pila 2 Pila 3

i El compostador es troba molt accesible als animals del sòl i dels fongs…… la seva presència pot ser indicadora de diverses fases del procés:

• Formigues: apareixen quan la pila està massa seca, sobretot al principi. • Paneroles: ens indiquen un bon grau d’humitat de la pila; poden aparèixer al principi i al final. • Floridures: la seva presència és un bon senyal en les primeres setmanes.

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 16

COMPARACIÓ DELS PROCESSOS DEL SÒL I ELS PROCESSOS DEL COMPOSTADOR

Processos entre el bosc i el sòl

4Situeu els conceptes: nutrients, restes orgàniques, descomponedors, aigua

Processos del com

postador

4Situeu els conceptes : aigua, brossa orgànica domèstica, descomponedors, nutrients, compost, brossa orgànica vegetal, restes vegetals, aliments.

El compostatge

Camp d’Aprenentatge Can Santoi 17

Material didàctic elaborat per: Carles Castillo i Valero Francesc Alegret i Hernández Francesc Domingo i Rigol Miquel Márquez i Puerta

Material editat per a ús exclusivament docent. Se’n poden fer còpies sempre i quan sigui per aquesta finalitat i n’estigui informat el Camp d’Aprenentatge Can Santoi.

http://www.xtec.cat/cda­cansantoi cda­cansantoi@xtec.cat

Edita:

Edició: gener 2007 Versió: 2.0 Codi: CO1