El conte - barcelona.gabrielistas.orgbarcelona.gabrielistas.org/wp-content/uploads/EP040416.pdf ·...

2
El conte La pregària del cor Un pobre pagès que tornava del mercat a altes hores de la nit va descobrir de sobte que no portava amb si el seu llibre de pregàries. Es trobava enmig del bosc i se li havia sort una roda de la seva carreta, i el pobre home estava molt afligit pensant que aquell dia no podria recitar les seves oracions. Llavors se li va ocórrer pregar de la manera: "He comès una veritable estupidesa, Senyor: he sort de casa aquest ma sense el meu llibre de pregàries, i nc tan poca memòria que no sóc capaç de recitar sense ell una sola oració. De manera que vaig a fer una cosa: recitaré cinc vegades l'alfabet molt a poc a poc, i tu, que coneixes totes les oracions, pots ajuntar les lletres i formar aquestes oracions que jo sóc incapaç de recordar ". I el Senyor va dir als seus àngels: "De totes les pregàries que he escoltat avui, aquesta ha estat, sens dubte, la millor, perquè ha brollat d'un cor senzill i sincer". Es diu pregària del cor perquè les paraules surten del cor, i arriben, a través del silenci, a la pau interior. És una pregària silenciosa i ulitza el ritme de la respiració. Això és el que va fer el pobre pagès, resar des del seu cor, sense paraules dicils i amb molta sinceritat. Per tant, nosaltres també podem fer el mateix: parlar des del cor amb Jesús. Ell ens entendrà amb totes les paraules que ulitzem. Dilluns 4 d’abril La cançó Monort Fue San Luis un misionero con nosotros va. Se entregó con valena, audacia y humildad. Como peregrino caminó y en María se inspiró. Regala a los pobres su bondad, Y tejió fraternidad. Es un líder del amor, su huella nos lleva al Señor. Nos ilumina con su luz, el camino de la cruz. Loco que enseña a volar en la escuela de la vida cambiará el amigo que me volveré a encontrar Un ejemplo de evangelio que hace brillar el misterio. Y esa luz… hace ya 300 años que nació, En sus huellas el camino nos mostró, dibujamos un futuro de color Fue San Luis un misionero con nosotros va. Se entregó con valena, audacia y humildad Desde niño nuestro fundador fue un arsta de la compasión, no temió al fracaso porque amó y en el pobre a Cristo vio. Dimarts 5 d’abril Durant aquest mes d’abril escoltarem la cançó de Monort i no la canviarem fins que hagi passat el dia 28, quan cele- brarem els 300 anys de la mort de Sant Lluís. Son dies de festa i d’alegria recordant la figura de Monort i el seu mis- satge. Fem que l’audàcia i la humilitat del nostre fundador bateguin amb força en els nostres cors.

Transcript of El conte - barcelona.gabrielistas.orgbarcelona.gabrielistas.org/wp-content/uploads/EP040416.pdf ·...

Page 1: El conte - barcelona.gabrielistas.orgbarcelona.gabrielistas.org/wp-content/uploads/EP040416.pdf · El conte La pregària del cor Un pobre pagès que tornava del mercat a altes hores

El conte La pregària del cor Un pobre pagès que tornava del mercat a altes hores de la nit va descobrir de sobte que no portava amb si el seu llibre de pregàries. Es trobava enmig del bosc i se li havia sortit una roda de la seva carreta, i el pobre home estava molt afligit pensant que aquell dia no podria recitar les seves oracions. Llavors se li va ocórrer pregar de la manera: "He comès una veritable estupidesa, Senyor: he sortit de casa aquest matí sense el meu llibre de pregàries, i tinc tan poca memòria que no sóc capaç de recitar sense ell una sola oració.

De manera que vaig a fer una cosa: recitaré cinc vegades l'alfabet molt a poc a poc, i tu, que coneixes totes les oracions, pots ajuntar les lletres i formar aquestes oracions que jo sóc incapaç de recordar ". I el Senyor va dir als seus àngels: "De totes les pregàries que he escoltat avui, aquesta ha estat, sens dubte, la millor, perquè ha brollat d'un cor senzill i sincer". Es diu pregària del cor perquè les paraules surten del cor, i arriben, a través del silenci, a la pau interior. És una pregària silenciosa i utilitza el ritme de la respiració. Això és el que va fer el pobre pagès, resar des del seu cor, sense paraules difícils i amb molta sinceritat. Per tant, nosaltres també podem fer el mateix: parlar des del cor amb Jesús. Ell ens entendrà amb totes les paraules que utilitzem.

Dilluns 4 d’abril

La cançó Montfort Fue San Luis un misionero con nosotros va. Se entregó con valentía, audacia y humildad.

Como peregrino caminó y en María se inspiró. Regala a los pobres su bondad, Y tejió fraternidad.

Es un líder del amor, su huella nos lleva al Señor. Nos ilumina con su luz, el camino de la cruz. Loco que enseña a volar en la escuela de la vida cambiará el amigo que me volveré a encontrar Un ejemplo de evangelio

que hace brillar el misterio. Y esa luz…

hace ya 300 años que nació, En sus huellas el camino nos mostró, dibujamos un futuro de color

Fue San Luis un misionero con nosotros va. Se entregó con valentía, audacia y humildad

Desde niño nuestro fundador fue un artista de la compasión, no temió al fracaso porque amó y en el pobre a Cristo vio.

Dimarts 5 d’abril

Durant aquest mes d’abril escoltarem la cançó de Montfort i no la canviarem fins que hagi passat el dia 28, quan cele-brarem els 300 anys de la mort de Sant Lluís. Son dies de festa i d’alegria recordant la figura de Montfort i el seu mis-satge. Fem que l’audàcia i la humilitat del nostre fundador bateguin amb força en els nostres cors.

Page 2: El conte - barcelona.gabrielistas.orgbarcelona.gabrielistas.org/wp-content/uploads/EP040416.pdf · El conte La pregària del cor Un pobre pagès que tornava del mercat a altes hores

La finestra Ven les seves figuretes per salvar la vida del seu amic malalt. Es diu Brady i col·lecciona figuretes de beisbol des dels 3 anys. És una de les seves passions. No obstant això, quan es va assaben-tar de la malaltia que pateix el seu amic Landen, va decidir posar-les totes en venda per recaptar diners i poder ajudar-lo. "El meu amic Landen té càncer, així que vull vendre algunes figures per guanyar una mica de diners per a ell", va confessar el petit. La mare de Brady es va emocionar en recordar el moment en que va idear l'estratègia. "Espero que recordi això per sempre i que tingui aquest gran cor sempre", confessava emocionada. El mateix va passar amb la Tina, la mare de Landen: "És increïble. És impressionant, que un nen de 9 anys pensi així". Sembla fàcil d'entendre oi? Són amics i els amics s’ajuden, comparteixen les coses, es diverteixen junts i es cuiden quan estan malats. I que creieu que provoca tot això? Doncs, l’estimació que tenen entre ells. Jesús ens diu que l’amor es precisament el que fa el Brady: dona més importància al seu amic que a les figuretes de beisbol. I nosaltres que seriem capaços de fer per als nostres amics o amigues??

Dijous 7 d’abril

La pregària Et vull demanar que visquis en el meu cor. Ajuda'm a viure com Jesús ens ensenya. Que busqui el bé, que em preocupi pels altres, que m'ofereixi amb generositat per a ajudar tothom. Que compleixi amb les meves tasques amb alegria i bon humor. Ajuda'm en l'estudi. Que a la meva llar sigui servicial. Amb els meus amics que sigui un bon company.

Divendres 8 d’abril

MONTFORT 300 Sant Lluís , els altres i Déu: la seva herència espiritual Heu de saber que en cara que en Lluís Mª va deixar aquest món, els seu esperit, els seus ensenyaments , la seva força i el seu amor romanen i romandran sempre amb nosaltres. Perquè homes com aquest, el Senyor els dota d’una gràcia especial perquè la seva obra no desaparegui en desaparèixer ells. Moltes vegades en Lluís li va dema-nar a Déu poder tenir a persones que l’ajudessin a proclamar pel món la Bona notícia de Jesús. I com ´Déu s’esti-mava tant en Lluís, li va concedir un petit grup de persones que, seguint l’exemple del bon Pare de Montfort, es va transformar en poc temps en tot un exèrcit cristià: La Companyia de Maria , Les Filles de la Saviesa i els germans de Sant Gabriel.

Lluís Mª Grignion de Montfort . El nen que va arribar a ser Sant . Mª Jesús Ramos

Durant el mes d’abril us anirem explicant qui eren aquests grups de persones i com avui dia estan repartits per tot el món, formant la Família Montfortiana a la qual tots nosaltres també pertanyem Una gran família que va iniciar en Lluís Mª Grignion, un nen com vosaltres, que va néixer a Montfort fa molts anys i que va arribar a ser SANT.

Dimecres 6 d’abril