El Correunúm. 69Estiu 2009

Revi

sta

trim

estr

al. P

reu:

2,5

0 eu

ros

Cau al Carrer:Espais peri... què?

Campaments amb nevera

Recursos: i tu... saps el que et convé?

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Sum

ari

Edita: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG)Redacció, administració i subscripcions: Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 10 - 08197 - Valldoreix Tel. 93 590 27 00 - Fax 93 590 04 92 A/e: info@escoltesiguies.cat www.escoltesiguies.catPreu: 2,50 Euros. Subscripció anual: 10 EurosEdició i coordinació: Manuel Torres i Roser MontserratFotografies: Portada: Eduard Massó (AEiG MD Misericòrdia) Interiors: AEiG Jaume Caresmar, Lo Merlet, La Claca i arxiu de MEG.Maquetació: Mar Serra Tira còmica: Pau RicartImprimeix: Cevagraf, sccl Paper: Cyclus Print 100% reciclat

Dipòsit Legal: B-4858-81El Correu és membre de:

El Canigó

Editorial ....................................................................... 3El Cau de Tots ........................................................... 4Campaments i més ............................................... 10El cau obert ............................................................... 12Recursos: i tu... saps el que et convé? ............. 14JamBarretina ............................................................. 17Notícies de MEG ...................................................... 18Cau al Sàhara ............................................................ 20Anella verd-blava ..................................................... 22Quan els diners no tenen valor .......................... 24XarxaMEG ............................................................. 26Fundació Josep Sans .............................................. 28Brownsea ................................................................. 30Anuncis

Canigó

Amb la col·laboració de:

Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i no necessàriament la de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC). Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursos naturals.

Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Es pot trobar una còpia completa de la llicència a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/deed.ca

Sou lliure de:

copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra

fer-ne obres derivades

Amb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especi-ficada per l’autor o el llicenciador (però no d’una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l’ús que feu l’obra).

No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

Això és un resum del text legal de la llicència completa: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca

busca’m al facebook i fes-te amic/ga meu

A les acaballes de la ronda solar, tot just en-llestint els darrers detalls dels campaments d’estiu, hem tingut l’oportunitat de conèixer els espais periurbans dels nostres pobles i ciu-tats. Aquesta era la proposta pel dia del Cau al Carrer, que plegats vam celebrar el passat 16 de maig.

El Cau al Carrer s’emmarca en el projecte anu-al del Cau de tots, a través del qual enguany hem volgut donar protagonisme al nostre en-torn natural i reivindicar-ne la descoberta. Al-hora, però, hem volgut reflexionar sobre com hi incideix el nostre estil de vida, tant quan som dins el cau, a casa nostra o quan sortim d’excursió i de campaments.

L’escoltisme i el guiatge és un moviment que promou la implicació i el compromís de les persones en el seu àmbit local. Tot està con-nectat, per això nosaltres estem convençuts que val la pena descobrir la riquesa natural de Catalunya, així com aprendre a viure d’una for-ma que possibiliti la seva conservació. Estimar el nostre territori és conèixer-lo, comprendre’l en la seva complexitat, cuidar-lo i defensar-lo.

Com a mostra d’aquesta vivencialitat de la proposta educativa de MEG, trobem els nom-brosos projectes i activitats en les que durant l’any hem participat, motivat i donat difusió, per treballar en primera persona aspectes que ens ajudin a “deixar un món millor del que l’hem trobat”. Només cal que remeneu una mica l’espai web del Cau de tots, per trobar infor-mació sobre les campanyes de protecció dels rius (Projecte Rius, WWF, Plataforma Salvem el Gaià, etc.), el monogràfic de sostenibilitat, el

llibre Escoltionisme, les vies verdes, la Xarxa de Custòdia del Territori, informació sobre els aliments transgènics, i moltes altres propos-tes. Un bon exemple d’aquesta participació i capacitat d’acció de MEG és el reconeixement que han rebut projectes d’agrupaments i de-marcacions a través del premis Jaume Ciura-na, en la convocatòria per “la millora de l’en-torn natural”. Enhorabona a tots i totes per la tasca que desenvolupeu dia a dia.

Esperem que la descoberta d’aquells camins, parcs, fonts naturals i rutes al voltant i través del vostre poble i ciutat, facilitin la tasca edu-cativa i aconseguim plegats conscienciar que, més enllà dels espais naturals protegits i les reserves naturals, tenim al nostre abast petits tresors de flora i fauna. Aquests petits oasis enmig de deserts d’asfalt que ens permetran, per una banda educar per un coneixement i, per tant, major estimació de la natura i, per l’altra, conscienciar de la necessitat de pre-servació i expansió d’aquests espais que ens connecten a la nostra mare Terra, qui ja ens va enviar una carta a l’inici a través del manifest del Cau de tots.

Bons campaments. Que la natura no ens noti i, si ho fa, que sigui perquè hem contribuït a defensar-la i protegir-la!

Mª Àngels Sampedro i Àlex MartínezComissaris Generals

Has escoltat el teu entorn natural?

Per: Equip d’El Cau de Tots. Foto: Eduard Massó (AEiG MD Misericòrdia)

I el nostre municipi? Té els espais periurbans degradats o estan ben conservats? Quins valors tenen? Hi ha campanyes d’entitats cí-viques que reivindiquen la protecció d’algun espai? Què hi preveu el Pla d’Ordenació Ur-banística Municipal (POUM)? Aquestes són algunes de les preguntes que es plantejaven aquest any pel dia del Cau al Carrer i molts agrupaments van sortir a passejar pels seus entorns periurbans amb paper i llapis, dispo-sats a fer una mirada crítica a aquests espais, sovint oblidats. Coneixerem les experiències d’algunes d’aquestes descobertes, explicades de primera mà, però primer...

Què són els espais periurbans?Si mirem el mapa del POUM del nostre muni-cipi, probablement trobarem que als afores del nucli urbà hi ha zones catalogades com a “no urbanitzables”. A diferència d’altres categories, com a “zona urbana”, “zona d’equipaments”, “zona verda” o “parc natural”, que es definei-xen per allò que són, les zones “no urbanitza-bles” són definides en negatiu, per allò que no són. El que pot semblar una anècdota també pot ser una mostra del poc valor que es dóna a aquests espais que, molt sovint, s’acaben degradant per un ús desordenat (abocadors incontrolats, cementiris de cotxes, brutícia...) o bé acaben “devorats” per les ciutats, que els ocupen amb equipaments privats o, simple-

“Afores”, “suburbis”, de vegades “descampats”... són noms que re-ben els espais periurbans, protagonistes de la descoberta del dia del Cau al Carrer d’enguany

Espais peri... què?

ment, els requalifiquen com a “zona urbanitza-ble” per fer-hi cases o polígons industrials.

Tanmateix, hi ha municipis on comença a haver-hi la preocupació per saber on està el límit de la ciutat i la inquietud per conservar aquests espais periurbans. En molts casos són els mateixos ciutadans els que reivin-diquen la conservació d’aquests espais, en veure’ls amenaçats, però també hi ha exem-ples d’ajuntaments que han dut a terme pro-jectes de conservació i gestió dels espais periurbans tot mantenint i potenciant els seus valors naturals, socials i paisatgístics. I és que s’han adonat de la seva importàn-cia: són propers als ciutadans, permeten un contacte directe amb la natura, possibiliten l’agricultura de proximitat com a alternativa als petro-aliments, trenquen amb la mono-tonia paisatgística de l’espai urbanitzat i, a més, contenen una biodiversitat pròpia, ja que hi ha espècies de fauna que necessiten d’aquests mosaics d’espais oberts mig hu-manitzats, amb clapes de boscos i traves-sats per rieres. Sovint, el manteniment dels espais periurbans evita que es formi un con-tinu urbà entre municipis veïns, desfigurant la identitat de cada poble. Caldria garantir un “cinturó verd” amb camps i boscos a cada poble i ciutat que assegurés la qualitat de vida dels seus habitants.

4

Cau al Carrer

5

Text i fotos: AEiG MD Misericòrdia, AEiG MD Montsant - V Cim i AEiG Ben Enllà, Reus

El punt de trobada va ser el Mas Iglesias, un antic espai rural dels afores de Reus, rehabilitat els úl-tims anys, i convertit en equipament cultural, que ara és dins de zona urbana. Ens hi vam ajuntar les branques dels tres agrupaments, pares, mares i famílies de la ciutat. Tots plegats, a punt per inici-ar un recorregut que ens duria per antics camins, masos, rieres i camps de conreu, actualment ab-sorbits per l’ampliació urbanística de Reus.

Després d’una presentació i la posada en es-cena d’un conte sobre la Terra, un centenar de participants ens vam organitzar en petits grups i ens vam posar en marxa. Cada grupet duia un mapa i tenia l’objectiu de mantenir els ulls ben oberts per observar l’entorn segons uns ítems concrets i adaptats a les edats del grup. Mentre els castors, els llops i les daines estudiaven la flora i la fauna de la zona, els ràngers i les noies guia es fixaven en el paisat-ge i en l’estat dels rius i rieres. Els pioners, les caravel·les i els trucs van fer un estudi sobre la fragmentació del territori i la seva repercussió en el paisatge i en la biodiversitat de l’entorn. Les famílies, al seu torn, van reflexionar sobre l’ús públic d’aquests camins, la contaminació

Els tres agrupaments reusencs van celebrar junts el dia del Cau al Carrer. Van fer una caminada popular per descobrir l’entorn periur-bà de Reus i l’estat en què es troba. Van recollir tota la informació en un biomapa i van acabar amb la lectura del manifest i un berenar

Caminant i compartint, per l’entorn periurbà de Reus

visual i acústica que s’hi pot observar, i la pre-sent i futura planificació urbanística de la ciutat.

El dia va ser del tot clar i assolellat, qui més qui menys portava gorra o fulard al cap i l’ai-gua fresca era difícil d’aconseguir. Entre passa i passa, el camí va afavorir la coneixença en-tre els tres agrupaments: l’opció d’intercanviar idees, compartir experiències... Va ser un bon moment per realitzar un petit projecte conjunt i, alhora, gaudir-ne compartint-lo i celebrant una diada enmig d’un entorn, proper, però lluny dels habituals recorreguts per la ciutat.

El final del camí era el Parc del trenet, un espai relativament nou al costat del Santuari de Mise-ricòrdia, frontera amb els afores. Sota una om-bra, els grups van anar exposant el que havien vist i sentit, tot escrivint-ho sobre un gran bio-mapa del camí que havien fet. A continuació, a través d’un termòmetre, van anar posant nota a les diverses observacions. El resultat, tot i que una mica just, va ser l’aprovat. Tots ben atents, van escoltar de nou un conte sobre la Terra, el Manifest del Cau de Tots 2009, una història en primera persona sobre un món malalt, un món amb l’esperança d’un futur millor, un món que compta amb tots nosaltres per deixar-lo millor del que l’hem trobat. Finalment, la trobada va acabar-se amb coca i xocolata per a tothom.

El resultat de l’observació va ser d’un aprovat just

Cau al Carrer

RiNG’s6) Soroll de l’autovia

7) Rierol

8) Avions

PiC’s

9) Hi ha territori que s’ha anat

urbanitzant

10) Els camps, abans cultivats,

ara han quedat abandonats

13

2

12

L’espai PERIURBAde Reus

Amb tota la informació que els tres agrupaments de Reus van recollir sobre el seu entorn periurbà, se’n farà un buidatge que s’entregarà a l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament, amb la finalitat de fer arribar una anàlisi elaborada per tots aquells, petits i grans, que van participar al Cau al Carrer 2009 amb la dinàmica del Cau de Tots “portar l’escoltisme als espais periurbans”.

ARRIBADA

Cau al Carrer

Pares i Mares11) Ciclistes12) Cotxes13) Als afores de Reus hi ha senyalitzacions rurals

LliD’s1) Papers i runa pel camí

2) Coloms i orenetes, plantes

3) Papallones, formigues, marie-

tes i aranyes

4) Cartutx escopeta i llaunes

5) Contenidors d’escombraries

4

1

10

58

711

6

313

L’espai PERIURBAde Reus

SORTIDA

9

Cau al Carrer

Text i fotos: AEiG Torrent de les Bruixes, Terrassa

Acostar-se a l’entorn natural... i incidir-hi

Treballar l’entorn no és només mirar-se’l, també s’hi ha de mi-rar d’incidir positivament. A l’AEiG Torrent de les Bruixes han fet aquest pas i tenen un hort a la zona periurbana de TerrassaEls agrupaments escoltes treballem l’entorn amb els nens, nenes i joves. Ens proposem descobrir la realitat que ens envolta per enri-quir-nos, adquirir consciència del lloc on vivim i del que hi succeeix. I això últim lliga amb el que podrem trobar en moltes “llibretes de caps”: treballar l’esperit crític (les persones adquirei-xen capacitats i inquietuds per entendre i inci-dir en l’entorn). Una de les eines cabdals per a tractar ambdós aspectes són les descobertes. L’entorn natural és peça fonamental del nostre treball, ja que ens permet gaudir de la natura, treballar-la, i aprendre’n.

Al nostre cau, any rere any, és un objectiu d’agrupament “acostar-nos a l’entorn natural i treballar-lo”. Enguany, des del Cau al Carrer se’ns ha animat a treballar els espais periur-bans. Periurbà significa “al voltant de la urbs”, i potser per això algú ha pogut pensar que aquesta temàtica tan sols la poden treballar els caus situats en territoris fortament urbans. Hi ha quelcom, però, d’aquests espais que tro-bem arreu: un tipus de subordinació de la na-tura a les societats humanes del qual se’n deri-ven conseqüències, com a mínim, discutibles.

Fa uns anys que intentem conèixer i treballar els nostres espais periurbans, aprendre’n i in-cidir-hi. I, sí, la teoria és molt bonica...però la pràctica és millor!

Per això volem compartir amb vosaltres dues eines que utilitzem per a treballar-ho:

- Un model de descoberta d’aquest entorn: les passejades d’agrupament. Es tracta de fer una sortida d’un dia, tots junts, a algun indret de l’àmbit local afectat per una problemàtica concreta i treballar-la sobre el terreny, alhora que gaudim i ens coneixem una mica més en-tre nosaltres. El primer any vem anar a conèixer la zona de la nostra ciutat afectada per la cons-trucció del Quart Cinturó; el segon a Sant Cugat, a la zona agroforestal de Torre Negra afectada per la possibilitat de que se’n urbanitzi una part.

- Un projecte per incidir-hi: aquest any hem anat de passejada a una zona periurbana de Terrassa i hem presentat a l’Agrupament el que serà l’hort del cau. Es tracta d’un parcel·la en una zona d’horts municipals, que ens perme-trà treballar la producció hortícola ecològica amb els infants, alhora que ésser protagonis-tes d’una activitat que és compatible amb la conservació de l’entorn natural i que significa marcar límits definitius al creixement de la ciu-tat, fixar valors dels espais periurbans i dotar-los d’un projecte sostenible.

Aquesta és la nostra petita aportació a la conservació de l’entorn natural proper! Us hi apunteu?

8

Cau al Carrer

9

Text i fotos: Demarcació de Vic

Pels dos agrupaments de Vic (AEiG Guillem de Montrodon i AEiG Tsunami), el dia del Cau al Carrer va coincidir amb la Setmana de la Ciuta-dania. Responent a una demanda feta des de l’Ajuntament a través del Pla Educatiu d’Entorn, les sis entitats d’educació en el lleure de la ciu-tat (dos Agrupaments, dos MIJAC i dos esplais de MCEC) ens vam coordinar per preparar una activitat oberta, adreçada als membres de les mateixes entitats i també a d’altres infants i jo-ves que hi volguessin participar.

Els assistents, distribuïts en grups i zones, van fer una mirada atenta i crítica a diversos aspec-tes de la ciutat, valorant-los positiva o negati-vament: els espais verds, els transports, la re-collida selectiva, les barreres arquitectòniques i la convivència veïnal. Ens plantejàvem reivin-dicar el paper de les entitats en qüestió com a agents educatius dins de la ciutat i demostrar la participació activa dels infants i joves que en formen part, per això les observacions obtin-gudes es faran arribar a l’Ajuntament.

Valorem molt positivament el treball en xarxa de les entitats en l’organització i preparació de l’activitat.

Text i fotos: Equip de Sector, Barcelonès S-4

Enguany un dels projectes de Sector era tre-ballar tots plegats el Cau de Tots. De la mà de l’ONG Agermanament hem creat dinàmiques i reflexions per acostar i conscienciar als infants i joves dels agrupaments dels principals pro-blemes globals de l’entorn natural. Els C/LL i els LL/D han estat treballant la problemàtica de la sequera i l’accés a l’aigua potable, els R/NG la desforestació i l’explotació agrària, els P/C l’extracció del petroli i les seves conseqüències i Truc el comerç internacional.

Per culminar el projecte, el dia del Cau al Carrer vam ser cridats pels Planetaris al Parc del Clot per salvar el món dels Tòxics. Al matí, les bran-ques vam sortir per la ciutat de Barcelona per dur a terme un seguit d’accions amb l’objectiu de canviar els nostres hàbits perquè aquests malmetin el menys possible l’entorn natural del nostre planeta. Després de dinar vam posar en comú totes les accions realitzades i ens van atorgar a tots el distintiu de Planetaris, ja tots amb poders vam poder fer una crida col·lectiva al Capità Planeta que ens va felicitar i convidar a tancar el dia ballant i cantant.

Ha estat un projecte llarg i amb molta feina, però ha valgut molt la pena!!! Des d’aquí vo-lem felicitar un cop més a tots aquells que l’heu fet possible, moltes gràcies a tots per les reu-nions, per les idees, pels moments de pintar murals, per estar amb les unitats... en definitiva per estar Sempre a Punt!!!

El Cau al Carrer de la ciutadania

La culminació d’un projecte

10

Per: Lluís Llerena, servei de Campaments i més. Fotos: AEiG Lo Merlet i AEiG Jaume Caresmar

Per tercer any consecutiu se celebrarà a Catalunya la festa “Mulla’t pels rius” (BigJump, en anglès). L’acció consisteix en banyar-se simultàniament als rius d’Europa per reivindicar la qualitat i la quantitat de les seves aigües, amb l’objectiu principal de reconciliar la gent amb els seus rius. Ho organitza la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua (XNCA), de la que MEG n’és membre, juntament amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre i la Plataforma d’Oposició als Transvasaments, en coordinació amb la European River Network (ERN). La XNCA hi vol donar un caire festiu, reivindicatiu, pedagògic i lúdic, amb l’objectiu d’aconseguir el bon estat ecològic dels nostres rius per al 2015, tal com fixa la Directiva Marc de l’Aigua.

Què diu la Directiva?L’aigua és un recurs, però també part in-dispensable de la vida i del medi ambient, en la seva funció ecològica i social, i com un bé públic que cal protegir i conservar.

La Directiva Marc de l’Aigua (DMA) és l’instrument —d’aplicació obligada als estats membres de la Unió Europea— per convertir la “nova cultura de l’aigua” en una política concreta. Es pretén pro-moure i garantir l’explotació i l’ús del medi de manera responsable, racional i sostenible. Es fixa aconseguir el bon es-tat de les aigües dels rius d’Europa a fi-nals de 2015.

Els Consells de ConcaA Catalunya, l’Agència Catalana de l’Ai-gua (ACA) està redactant uns Plans de Gestió de Conques en processos oberts a la participació ciutadana. Tal com s’està fent a Europa, s’estan creant els Consells de Conca, espais de participació propers, que són clau per debatre els plans de ges-tió que es deriven de la Directiva Marc de l’Aigua. Així tenen veu les entitats o empre-ses que tenen un dret sobre l’aigua, però també tots els “actors” del riu: Tots són parts indispensables per aquest debat.

Més informació a http://www.gencat.cat/aca

Mulla’t pels rius 2009

Amb la vostra Unitat hi podeu participar de dues maneres:- afegint-vos a alguna convocatòria con-junta de les que es fan arreu del territori- si esteu de campaments, organitzant el vostre propi “Mulla’t pels rius” fent una ba-nyada al riu que tingueu prop del terreny d’acampada.

De moment es preveu que hi haurà con-centracions a: Terres de l’Ebre (PDE a l’Ebre), Girona (coordinat per la POT-Gent del Ter, GDT emplaçament a decidir), Barcelona (XNCA, Ecologistes en Acció, CCOO, Viu al Llobregat a Martorell), Tar-ragona (Salvem el Gaià al Gaià), Lleida (Ipcena, Segre).

Seguiu la convocatòria a: www.escoltesiguies.cat

CAM

PAM

ENTS

I M

ÉS Si hi voleu participar, feu-nos-ho saber a:serveis@campaments.cat12 de juliol de 2009Podeu enviar fotos i cròniques i les publicarem al web

Per: Servei de Campaments i més. Fotos: AEiG Tsunami de Vic

És hora de fer els últims preparatius per mar-xar de campaments. Molts, a més de caps, també haureu de fer d’intendents i per això us volem recordar quatre punts bàsics per tenir uns campaments com cal higiènicament parlant.També us proposem que us construïu la vos-tra pròpia nevera per mantenir els aliments frescos al terreny d’acampada.

A la cuina:- Netegem bé les superfícies on cuinarem i els estris, abans i després de fer-los servir. - Cal tenir una tenda exclusiva per a material i intendència, si pot ser a l’ombra o en un lloc fresc.- La carn i el peix han d’estar totalment des-congelats quan els cuinem. Les verdures con-gelades s’han de coure sense descongelar.- Consumim els aliments just després de cuinar-los.

Emmagatzemem el menjar:- No tingueu el menjar arràn de terra i guardeu-lo en recipients hermètics. Si algun animal troba menjar una vegada, ho tornarà a provar.- No tinguem els aliments en llocs que siguin molt calorosos, assolellats o excessivament hu-mits. La carn i el peix s’han de conservar en fred.

Aliments en llaunes o envasos:Si estan rovellats, abonyegats o bombats, o que facin mala olor en obrir-los, s’han de llen-çar. I cal vigilar les dates de caducitat.

Què mengem:Abstenim-nos de fer servir maionesa d’elabo-ració pròpia i llencem tot el menjar que sobri fet amb ou o llet.La llet ha de ser envasada i s’ha de llençar la que sobri. També es pot fer servir llet conden-sada o en pols, sempre amb aigua potable.

RECORDEU TAMBÉ:NO consumiu aigua d’una font natural o que estigui indicada com a no potable. Desconfieu en gene-ral de qualsevol font natural.

Si teniu una font a prop del terreny d’acampada, tin-gueu cura a l’hora de potabilitzar l’aigua si decidiu utilitzar-la.

Refrigerador amb energia solar

Campamentsamb nevera

CAM

PAM

ENTS

I M

ÉSFo

nt: A

yuda

a sa

lvar

el m

undo

, FEE

.

Aquest refrigerador funciona amb energia solar, o sigui, funciona posant-lo al sol. El mecanisme és el mateix que en un càntir: l’aigua de les parets de tela mullades, en evaporar-se, prenen calor de dins la caixa, que a la seva vegada es refreda.

12

Per: Miquel Àngel Alabart Cap del Servei d’Atesa Pedagògica

Des de diversos discursos educatius sentim que cal educar en xarxa, que cal obrir-se a la comunitat, etc. Això lliga amb la pregunta que de tant en tant es fan alguns caps: com ens obrim a la societat?, com hi som presents?

Des del mateix cau es fan evidents moltes contradiccions: tenim bàsicament nens i ne-nes membres de “famílies escoltes”, quan la realitat social és una altra; se’ns acosten nens i nenes immigrants quan juguem al carrer, però no sempre els convidem a entrar al cau; se-guim el mètode de forma tan rígida que no-més hi caben un tipus de nens i nenes... Per això cal plantejar-se una forma de treballar que trenqui aquestes barreres.

Cau “tancat”/ Cau obertEl següent gràfic mostra la diferència entre el cau “tancat” i el cau obert. Ja sabem que

El cau és i ha de ser un espai per compartir, amb els que hi són dins, però també amb els de fora. És important no perdre de vista que hem de treballar per trencar les barreres

El cau obert

aquestes visions de “blanc o negre” no reflec-teixen del tot la realitat, però sí que ens po-den oferir un model útil. En el primer, totes les activitats estan plantejades de forma tancada, només hi pots participar si “ets del cau”. Hi ha nens i nenes que s’hi acosten, fins i tot, potser participen en les activitats que puntualment munta el cau per a la festa major o fins i tot algun dissabte al cau, però res més. En el se-gon, el propi cau va a buscar a aquests nens i nenes que d’altra forma ni s’hi apuntarien ni tan sols sabrien què és ben bé un cau. El cau obert té una oferta específica per a “altres” nens i nenes que no només els que ja hi venen, i s’interessa perquè hi participin. Per exemple, amb visites a escoles, entitats d’immigrats, etc i convidant a que els nens i nenes que hi perta-nyen participin en aquestes activitats obertes. També anant a parlar amb els pares i mares dels nens i nenes que se’ns acosten al carrer.

Cau tancat Cau obert

13

Què fa un cau obert?El concepte de “cau obert” ve a ser una pro-posta que recull algunes de les idees que proposem als agrupaments que participen en projectes com els Plans Educatius d’Entorn o Calidoscopi, però serveixen per a tothom. No-més cal tenir la voluntat de fer arribar la pro-posta i l’espai de l’escoltisme a tots els nens i nenes, i no només a uns quants privilegiats.

El cau obert mira d’establir vincles més enllà de l’estructura estricta del cau, tot creant es-pais compartits entre nens i nenes, caps del cau i altres nens i nenes, de manera que pun-tual i periòdicament es dilueixin les fronteres entre el cau i el seu entorn.

Podem parlar de dos nivells: el nucli (el cercle pintat de la gràfica) és el cau pròpiament dit, i es defineix per la seva pertinença: “jo sóc del cau”; l’entorn és el camp d’influència del cau (la zona entre el cercle pintat i la línia puntejada), i es defineix per la seva capacitat d’atracció: “he fet un taller amb els nois i noies del cau”. Doncs bé, el cau obert mira d’augmentar l’amplitud i la intensitat del camp. Però, com ho fem?

D’activitats n’hi ha moltes de possibles, tal com van proposar els participants a la trobada “Cru-ïlles” sobre treball en xarxa i interculturalitat: muntar jocs a l’escola, utilitzar cadenes de con-tactes de nens i nenes, i també de pares i ma-res per fer-los venir de tant en tant, fer jornades de portes obertes amb berenar inclòs, obrir els campaments, fer projectes amb els nens i ne-nes del cau que hagin d’involucrar altres nens i nenes i famílies en el seu desenvolupament...

Una proposta “ideal”Perquè aquestes coses no passin només de tant en tant o per casualitat, cal organitzar-ho una mica. Podríem començar considerant el “camp”, l’entorn del cau, com una unitat més, amb el seu equip de caps: dues o tres persones (que poden ser excaps, o amics o amigues) que es dediquen a pensar-hi i a muntar-ho. La festa, per descomptat, és un context privilegiat per la dissolució de barreres, però no ens hauríem de limitar a aquesta —això segurament ja ho fem—.

En un cau obert cal planificar unes sessions de cau al trimestre –dues o tres— en que es busca específicament la participació d’altres persones de l’entorn. Almenys un terç d’aques-tes activitats haurien d’anar adreçades també a adults. En la planificació de les activitats del camp o entorn podem preveure també com es farà la difusió d’aquestes activitats. Al final el que tindrem és un seguit de propostes abundo-sa i prou oberta com perquè les famílies de la comunitat vegin el cau com un lloc al que anar, al qual es pot participar sense “apuntar-s’hi”.

Tot això no vol dir que deixem de fer cau com el coneixem; els nens que vulguin s’han de poder apuntar al cau (si cal, de franc, hi ha subvencions per fer-ho). Al contrari, en un cau obert hauríem de posar cura en presentar la proposta genuïna de l’escoltisme com un es-pai per al creixement integral en diàleg entre persones diverses. El cau obert no dilueix la seva identitat sinó que l’ofereix i la transforma per enriquir-se. Però aquesta identitat s’adap-ta a la realitat dels nens i nenes als quals es vol arribar, i no a l’inrevés. De què ens servi-ria fer projectes superplanificats i de perfecte desenvolupament si només un tipus de nens i nenes hi encaixen? L’escoltisme, en la pràcti-ca, és molt més senzill. Ja hi haurà temps per fer accions, empreses, expedicions... En un primer moment, es tracta d’arribar, que el cau sigui un lloc proper i acollidor per a tothom. Res més integrador que compartir les nos-tres realitats sota les estrelles en les sortides i campaments. I això és escoltisme...o no?

Cursa d’ous Noies Guia i Rangers

Recursos pedagògics

I tu... saps el que et convé?

El cau és un lloc molt adequat per prevenir les addiccions. No es tracta només de treballar sobre les substàncies i la importància de vigilar el que ens fiquem al cos —que també—. Treballar l’au-toestima, la capacitat per resistir la pressió del grup i, en general, la responsabilitat amb la pròpia vida, són aspectes molt necessaris. Us presentem algunes propostes per fer-ho.

Preguntes:

És difícil llençar l’ou? S’ha trencat ràpidament?

Quina ha estat la millor manera per llençar-lo?

Com t’has sentit quan s’ha trencat l’ou?

Per què creus que s’ha trencat?

Com hauríem de cuidar-nos nosaltres i als altres?

Reflexió per l’educador:

Pensem que l’ou som nosaltres mateixos o una persona propera. Si llancem massa fort l’ou o el sobre protegim, es trenca o no avancem gaire. Hem de deixar certa llibertat i córrer una mica de risc. Si tenim cura de nosaltres i dels altres els resultats finals són millors.

Font: Girls Worldwide Say: “combate el SIDA” (Associación Mundial de las Guías Scouts)

Objectiu:

Tenir cura d’alguna cosa o d’algú.Reflexionar sobre la importància de tenir cura d’un mateix i dels altres.

Desenvolupament:

Cada participant rep dos ous. Tots han de fer una filera i llençar un ou el més lluny possible sense que es trenqui. Si no se’ls trenca, podran anar fins on es troba l’ou i tornar-lo a llençar des de aquest punt. El guanyador serà qui pugui arribar més lluny llençant-lo sense que es trenqui.Si es trenca l’ou, té una segona oportunitat i torna a començar amb l’altre ou. Si decideix tornar a començar, perd tot el que havia avançat amb l’altre ou.

Un cop finalitzat es reflexiona sobre l’activitat.

Dir que no en situacions difícils Pioners i Caravel·les

Les situacions són: *Podeu pensar més situacions

Font: “A mida” GREM de la Universitat de

Barcelona, Fundació Jaume Bofill

Recursos pedagògics

Mentrestant, la resta de companys observen com resolen la situació.

Un cop feta la representació es fa un debat sobre si han estat convincents dient que no.

Reflexió per l’educador:

Reflexionar sobre si alguna vegada hem fet alguna cosa que no volíem per la pressió del grup o de l’entorn. Donar estratègies per poder dir que no en situacions de pressió:1. Pensar què hem de fer o dir.2. Dir-ho amb seguretat.3. Ser constants i tossuts en la negativa.

Objectiu:

Practicar i analitzar les actituds assertives davant de situacions de pressió.Potenciar l’autoestima mitjançant la interpretació.

Desenvolupament:

Formar parelles. Cadascuna ha de preparar una de les situacions que es donen; la poden escollir, intentant que entre tots treballin totes les situacions.

Els membres del grup es reparteixen els papers, pensen com representar el seu i fan la representació.

SITUACIÓ 1Ets en una botiga. Hi ha uns pantalons que no et desagraden, però no te’ls vols comprar. El venedor insisteix molt en que te’ls compris ara mateix.Venedor: Pots donar arguments com que els pantalons estan molt bé de preu, que te’n queden pocs, que tothom els té, que li queden bé, que són l’última moda, etc.Protagonista: Pots dir que no t’agraden prou, que en tens uns de molt semblants, que t’ho vols pensar més, etc.

SITUACIÓ 2Un amic teu et convenç per anar a una festa on no coneixes a gaire gent. Al cap d’una estona, en un grup amb què estàs parlant, t’ofereixen un porro. Tu no vols fumar, però n’hi ha un que t’hi insisteix força. Noi de la festa: Vas fumat i penses que les festes són per fumar i beure. No saps què li passa i li preguntes si és petit, li fa por o té problemes, etc. Protagonista: Tens molt clar que no fumaràs amb desconeguts i no vols.

SITUACIÓ 3Uns companys et diuen d’anar a uns grans magatzems a robar un CD per divertir-vos i, de passada, aconseguir bona música. Malgrat que ells hi insisteixen, tu creus que no ho hauries de fer. Companys: Podeu dir que teniu molta experiència, que mai us han enxampat, que és divertit, etc. Protagonista: Encara que et costa negar-t’hi, no vols anar a robar. A tu ja et van enxampar una vegada i no vols tornar-ho a passar malament, tens por, etc.

Recursos pedagògics

Quins efectes descriu la cançó que provoca l’alcohol?

Ara fem un llistat d’efectes positius i negatius que produeix beure alcohol.

Pensem activitats (que no impliquin consumir cap droga) que produeixen els mateixos efectes positius que beure alcohol.

Ara entre tots pensem quines propostes podem fer d’oci amb altres joves sense consumir drogues.

Reflexió per l’educador:

Un cop escoltada la cançó, es fa una llista dels efectes que descriu la cançó que provoca el consum d’alcohol. Podem fer una llista d’efectes negatius i positius. Si de la cançó no n’extreuen efectes positius, estaria bé que ells, a partir del que saben, també els puguin descriure.

Una vegada tenim els efectes positius i negatius, mirem els positius un per un i pensem activitats que no impliquin el consum de drogues i que provoquin la mateixa conseqüència positiva. Després reflexionem si també té efectes negatius realitzar aquestes activitat.

Un cop feta la reflexió de que hi ha moltes activitats amb què podem obtenir els mateixos resultats positius, sense consumir drogues, fem la proposta de muntar una activitat per crear un espai on els joves s’ho puguin passar bé sense consumir drogues.

Font: Servei d’Atesa Pedagògica.

Objectiu: Reflexionar sobre els efectes de l’alcohol.Conèixer alternatives per divertir-se sense l’ús de drogues.

Desenvolupament:Escoltar la següent cançó: “Alcohol” ShottaDijiste la última vezNunca más ¿okey?Sentao en la cama de un HotelEcho por la boca esa botellaEsos ardores no me quitan la sedTodo el odio que siento hacia míNo me deja dormir y lo séCerveza lloré, tembloresGeneración de alcohólicos sin compasionesTienes hambre pero el plato se hace grandeEl primer bocao es como destapar mi glandeFiesta de ibuprofeno en el jacuzzi pa tiA ti no te gusta mancharte guapitoZumba de aquíMi flow sucio es un mastín ciego de anísConversación existencial sobre el salvador en fin...[Estribillo] (x2)Ya no quiero beber másYa no puedo beber másYa no quiero beber másYa no puedo beber más¿Estás borracho?Yo no, estoy como una botellaLleno de alcohol ¿Están borrachas las botellas?Claro que tú y yo somos diferentes¿Ofende? bebo pa mi bebo para hacerte interesanteSiempre deberías de pagar si les mientesPor todo el flow malo que has soltado a tus clientes¿Alcohol viene? alcohol vente,Tengo los mofletes de Miles Davis babyPor tu culpa me arrepiento de tantoy me conozco que me voy soloy Solo me lo bebo en un banco y me colocoEnfrente de ese estanco de mi barrio¿Y si me caigo? “bebo del grial de los templarios”Yo! yo, se asoma ese recuerdo mortal,...

Font: musica.com

Alcohol Pioners i Caravel·les, Trucs

17

Per: Àmbit d’Internacional, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Fotos: Pol Ruiz

Els setanta participants de la JamBarretina provenien de diferents associacions d’escol-tisme i guiatge de Catalunya (Acció Escolta, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya). Tots tenien en comú que han decidit fer els seus campaments d’estiu a l’es-tranger, concretament a Bèlgica (Flamboree), Islàndia (Roverway) i Suïssa (Kandersteg).

L’objectiu de la trobada era oferir idees, eines i coneixements a aquests nois i noies per la preparació de campaments a l’estranger. Així, doncs, la tarda de dissabte, es va fer un circuit de tallers de temàtiques diverses relacionades amb el fet de preparar campaments interna-cionals: danses tradicionals, castells, pione-risme, la capacitat transformadora del viatge, com fer reportatges, superar les barreres del llenguatge, la motxilla internacional, etc.

A més d’aprendre aspectes importants per la preparació de campaments, cal destacar l’am-bient amistós i festiu de la trobada, fent viure el sentit de la germanor escolta en primera per-

Els dies 30 i 31 de maig es va celebrar la JamBarretina, una trobada d’escoltes i guies organitzada per la Federació Catalana d’Escoltis-me i Guiatge (FCEG), a Santa Maria de Martorelles

JamBarretina: trobadad’escoltes i guies de Catalunya

sona. Un moment emotiu va ser el Bona Nit, en què, proveïts d’esmelmes, els nois i noies van dibuixar, en la foscor i el silenci, un trèvol i una flor de lis, recordant els 38 milions d’es-coltes i guies que formen el nostre moviment.

El matí de diumenge no va ser menys actiu sinó tot el contrari. Procurant deixar el món millor que l’hem trobat, l’activitat principal va consis-tir en fer una acció d’incidència amb l’entorn. Voluntàris de Protecció Civil del parc de la Ser-ralada Litoral i els Bombers ens van fer una xerrada sobre prevenció d’incendis. Tot seguit, als terrenys de Can Girona, es va fer neteja del torrent i es va recuperar la Font de Can Piera, que estava recoberta de vegetació pels anys que portava sense rajar-hi aigua.

La Jambarretina ha estat una gran oportunitat per entendre millor la dimensió internacional de l’es-coltisme i el guiatge, ha estat una bona injecció d’energia en un moment del curs que els ànims tenen els seus alts i baixos, i una bona ocasió per compartir i enriquir-nos els uns als altres.

Notícies de MEG

18

Per: David Guàrdia. Fotos: Albert Palou

9 d’abril de 2009. 17:00. Parc Natural del Cadí-Moixeró. 80 persones d’arreu dels Països Ca-talans, unes desenes de tendes, un bon grapat de motxilles, molts quilos de menjar, una colla d’intendents ben estrafolaris, un cançoner i quatre dies per endavant. No és una trobada d’amics, ni un congrés de dialectologia, ni una gran festa, ni una formació escolta, ni una fira d’intercanvi, ni un espai de debat, ni una mos-tra de cultura popular... o potser sí, potser una mica de tot plegat! Tot això ha estat Xàldiga, la trobada de caps de 4vents realitzada a Sant Joan de l’Avellanet després de 7 anys de la úl-tima, el 2002, al País Valencià.

Els quatre dies d’intensa activitat van permetre jugar, debatre amb l’Arcadi Oliveras i en Miquel Àngel Essomba, i aprendre a fer glosa, fones i danses tradicionals, a més de ballar amb en Jaume Barri o debatre sobre el futur de 4vents, entre moltes altres coses... ah, i també mullar-

se sota la pluja, que, com tota la resta, tam-bé va ser intensa. Però això no era important davant una trobada, Xàldiga, que per tots els que l’hem viscuda ha estat, és i serà l’espurna escolta que ens uneix. Fins la propera, que es-perem que sigui ben aviat!

Durant la trobada de caps Xàldiga, les quatre entitats que participen del projecte de 4vents han signat de nou el protocol de col·laboració. MEG manté aquesta col·laboració amb la Fe-deració d’Escoltisme Valencià (FEV), el Movi-ment Escolta i Guiatge de Mallorca (MEGM) i Escoltes de Menorca (EM) des de 1989, tot i que és des del 1995 que hi participen les qua-tre entitats. Durant aquest temps el projecte ha enfortit la seva relació amb trobades, reuni-ons d’equips generals, formació conjunta, pu-blicacions... No és fins aquest any que l’antic “protocol” pren cos amb un nom i logotip nou: neix 4vents, escoltisme i guiatge.www.escoltes4vents.org

Xàldiga, l’espurna escolta

Notícies de MEG

Se signa el conveni de col·laboració 4vents

19

El passat 22 d’abril, a la Generalitat de Catalu-nya, es va fer el lliurament de premis de la con-vocatòria dels Premis Jaume Ciurana 2008. En la modalitat de Millora de l’Entorn Natural, els tres premis han estat atorgats a tres grups d’escoltes de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

El tercer premi, per a l’AEiG M.D. Montsant V. Cim, de Reus, per la campanya de foment de la sostenibilitat mitjançant la reutilització d’olis usats per a la fabricació de sabons.

El segon premi ha estat pels joves que han participat al Camp de Treball a la Serra de Llaberia, per al condicionament del camí en-tre Capçanes i Serra d’Almos, organitzat per la Demarcació de Tarragona de Minyons Es-coltes i Guies de Catalunya.

I el primer premi ha anat a l’AEiG Montpalau, de Pineda de Mar, per la construcció d’un pont de fusta sobre la Riera de Pineda, en el parat-ge de la Font del Ferro.En l’altra modalitat, En favor de les persones,

el tercer premi ha estat per la Fundació Social del Raval; el segon, pel Centre d’Esplai Gua-dalhorce de Terrassa; i el primer, per l’Associ-ació Síndrome de Down de Lleida.

En aquesta 23a edició dels premis, des de Mi-nyons Escoltes i Guies de Catalunya felicitem la Demarcació i als agrupaments pels premis però, sobretot, per la bona feina feta.

Tres projectes de MEG guanyen els premis Jaume Ciurana

A MEG hi ha moltes persones interessants i amb moltes coses per explicar. De vegades, alguns tenen la sort de poder trobar aquestes persones. És el cas de l’Enric Comas: Consiliari de l’AEIG Montserrat-Xavier, del Sector III i Nord i de De-marcació de Barcelonès.

Potser us demanareu què us heu perdut si no el coneixeu, però ara teniu una manera ben fàcil de descobrir-ho: un petit de grup de persones va enregistrar una conversa informal amb l’Enric on parlaven del moviment (poc), de la vida (molt), de la seva visió del món i de moltes altres coses. D’aquesta conversa se n’ha fet un DVD perquè

Notícies de MEG

d’altres puguin compartir aquesta experiència. És un document fantàstic per provocar la reflexió en formacions i altres espais del moviment.

En podeu demanar una còpia a Can Cadena.

Enric Comas, intuïcions

Text i fotos: Pep Basart i Soler, AEiG Montpalau, Pineda de Mar

“Als campaments saharauis, o hi tornes... o ja no hi tornes més”. Ara aquests quatre caps que van anar al Sàhara hi volen tornar, i volen engrescar la resta del cau, perquè l’escoltisme és per tot arreu

Cau al Sàhara

Quan vaig entrar a casa vaig estar content de ser-hi, però també em vaig qüestionar si tot el que tinc, realment em fa falta. Acabava d’arri-bar d’un lloc amb molt poques coses materi-als, però tan ric en somriures i esperit, que es-tava impressionat. El viatge als campaments saharauis ha estat magnífic i ara començo a païr algunes de les coses que hi he viscut. Per una banda, és una aventura moure’s a l’estil saharaui, però també és un aprenentatge vital.

Un grup de quatre caps del cau de Pineda, ben enredats per en Toni, hem anat als cam-paments saharauis a viure com ells. Ni més ni menys. En Toni em va dir abans de marxar “als campaments saharauis, o hi tornes... o no hi tornes més”. I és ben veritat.

Ens hem trobat amb una dura realitat, però amb totes les portes obertes, amb ulls nets i mirades transparents, amb fortalesa d’espe-rit, amb cares netes de debò, encara que ben brutes de pols. Quina meravella sentir com riuen! Quina lliçó de germanor, de compartir-ho tot. I quan dic tot, és tot. Però, tot, és poc o molt, sobretot per uns ulls com els nostres, acostumats a l’abundància? Mireu... a les per-sones que tenen poques coses materials, no els fa falta gairebé res. Només la vida. I us puc assegurar que en tenen, i la viuen!

Caus al SàharaTambé hem vist els caueros saharauis, i prens consciència de la importància i la grandària del moviment. Al mig del desert hi trobes caus.

Als campaments de refugiats dels saharauis he tingut moments de tot. De riure molt i molt, d’ulls ben oberts, però també negats de llàgri-mes. He tingut algun moment tovet com el dia que vaig veure en Lagzal, un nen que ha pas-sat estius a Pineda, i que ens vam endur de campaments de R/NG amb el cau, a Vallfogo-na del Ripollès. Li vaig prometre que l’aniria a veure a casa seva i així ha estat. Va ser un en-contre molt emotiu i xocant, però el vaig veure tal i com l’imaginava! Quina canya de nanos!

Al mateix poble, a Auserd, ens va venir a re-bre un infant molt petit, potser de dos anys, en Mayud, brut, petitó, d’ulls oberts i que només deixava anar monosíl.labs. Tampoc sé perquè, però hi vaig veure el poble saharauí sencer. Per mi, ell significava què és el Sàhara. És di-fícil d’explicar però la seva mirada, l’empenta,

Al mig del desert hi trobes caus, t’adones de la grandària del moviment

20

el somriure, la soledat que desprenia, la for-ça, la intel·ligència, la companyia que ens va donar tots els dies... uff! em va impressionar. El comiat va ser ploraner per mi. Veure’l des del cotxe destartalat i sense seients, i mirar-lo com corria darrera nostre per dir-nos adéu, em va fer plorar. Una duna el va fer desaparèixer de la meva vista.

Nosaltres deixavem enrera un món difícil, obli-dat pels mals governs, fet pols, però alhora

ple de força, d’energia i esperança. Justament un poble que corre per no aturar-se. Com en Mayud. Però segur que ell ara riu i és feliç. No ho sé però ho crec així.

I la resta de persones i famílies que es van cre-uar al nostre camí ens van ajudar en tot i ens van impressionar.

El sol, el cel, els grocs, la pell dels saharauís, els seus amplíssims somriures, els seus ulls i la

lluna, van donar color al nostre viatge. No pots restar indiferent, només saps que hi tornaràs. Una amiga em deia que quan tornes del Sà-hara no saps mai què explicar. I això em va passar a mi. Costa explicar una cosa d’entre tantes. Com explicar un somriure, o un plor, el gust del te, o la sorra dins els ulls i les orelles?Només els puc donar les gràcies per aquesta

Ara aquests quatre caps volem enredar el cau de Pineda per anar al Sàhara

No hi pots estar indiferent, només saps que hi tornaràs

experiència de vida, de demostració de supe-ració cada dia. Perquè això també t’ajuda a tu des de casa i et qüestiones tantes coses! Pot ser un altre món, sí, però tan llunyà i tan a prop!

Ara, aquests quatre, volem enredar el cau de Pineda per anar al Sàhara. Perquè si l’escol-tisme és una aventura, un aprenentatge, un creixement personal, una experiència vital... anar als campaments saharauis és una idea perfecta! Us hi animeu?

22

Anella verd-blavaText i fotos: Comissió organitzadora Anella verd-blava

Origen del projecteEl projecte de l’Anella Verd-Blava va sorgir en la formació de la demarcació de Formiga 1 du-rant el curs 2007-08. Es va engegar un seguit de comissions que van buscar mapes on es podien trobar els camins que unien tots els caus de la demarcació i també es va engegar un wikispace de l’anella.

El projecte el va reprendre aquest any una co-missió formada principalment per caps de pio-ners que havien format part de la formació l’any anterior i que van engegar la trobada de pioners i caravel·les d’enguany de la demarcació.

La trobadaEl dissabte a les 8 del matí van sortir des de diversos punts de la demarcació grups de pi-oners i caravel·les dels agrupaments de Sant Llorenç Savall, Matadepera, Granollers, Pa-rets, Terrassa i Sant Cugat. L’objectiu del dia era dur a terme una part del projecte de l’Ane-lla verd-blava, un projecte que consisteix en la unió de tots els caus de la demarcació Vallès-Maresme a través de camins per tal d’aconse-guir una ruta circular que els enllaci tots.

La trobada estava organitzada de manera que els caps dels diversos agrupaments es van repartir les diverses etapes i es van convocar

els pioners i caravel·les dels agrupaments en grups barrejats al punt d’inici de les etapes. Les etapes caminades el dia 7 de març van ser:

- Des de la Conreria, fins a Argentona.- Des de Sabadell, a Parets. - Des de Sant Llorenç, fins a Bigues.- Des de Sant Llorenç, fins a Matadepera.- Des de Bigues, fins a Granollers.

Durant les etapes, els nois i noies havien d’anar emplenant unes fitxes de ruta sobre la seva etapa que contenia informació de l’itinerari, tant sobre la orientació, com sobre aspectes més culturals.

Un cop, acabades les etapes els grups van agafar el transport públic per arribar al punt de trobada: el Parc Firal de Granollers. Allà, es duria a terme la resta de la trobada.

Un cop tots els grups van arribar a Grano-llers i les etapes es van anar acabant, i un cop plantades les tendes, va començar una seguit d’activitats. Després d’un joc amb pilotes ge-gants, es va procedir a la posada en comú de les etapes que havia fet cada grup. Cadascun dels grups va elaborar un poema... o alguns versets rimats, i explicaven l’etapa i les anèc-dotes que havien anat passant.

La idea va sorgir en una Formiga: fer una xarxa de camins per unir els caus de la demarcació Vallès/Maresme. Després de fer els recorre-guts, els PiCs es van trobar a Granollers per fer un torneig d’scoutbol

23

Després de sopar, tots els assistents es van traslladar al centre de Granollers on feien un concert al GRA (l’equipament juvenil munici-pal). I ja cansats, després d’un dia tant atrafe-gat, es va tornar al parc firal per dormir i agafar forces per l’endemà.

Torneig d’ScoutbolEl diumenge va començar amb un bon esmor-zar i el va seguir una de les activitats més es-perades per tothom: el torneig d’Scoutbol. El torneig funcionava en format de lligueta i per agrupaments, i tots els agrupaments van jugar contra tots. Finalment Terrassa va guanyar la lligueta, però Sant Llorenç Savall es va endur el premi més desitjat: el pollastre de goma per jugar a Scoutbol.

Després del lliurament de premis, va tenir lloc l’acte de cloenda de la trobada. Cada pioner i caravel·la van agafar una peça de dominó blava o verda, i les van anar col·locant en fila sobre un mapa gegant de la demarcació res-seguint cadascuna de les etapes de l’anella verd-blava que s’havien fet el dia anterior. Un cop totes les peces a lloc, un membre de cada grup va fer caure la primera peça i el traçat va quedar marcat amb les peces de dominó que anaven caient.

Finalment, es va fer una rotllana ben grossa per acomiadar-nos tot fent cantant l’hora dels adéus.

- Hi ha dos equips, un a cada camp, amb un cèrcol per defensar, que han d’aconseguir marcar punts al cèrcol de l’equip contrari.

- Els punts es marquen amb una pilota (o po-llastre de goma), i la condició per poder tenir la pilota és dur penjant de la cintura el fulard que no pot estar lligat i ha de poder sortir fà-cilment amb una estrebada.

- Quan a un jugador que té la pilota (o el po-llastre de goma) li prenen el fulard, aquest jugador queda eliminat fins que algun dels dos equips marqui un punt i, a més a més, l’altre equip recupera la pilota (o el pollastre de goma).

- La quantitat de jugadors per equips, les di-mensions del camp, i les normes, acostumen pactar-se entre els equips abans de comen-çar per tal d’afavorir la jugabilitat.

En què consisteix l’Scoutbol?

Quan els diners no tenen valor

24

Per: AEiG Roc d’Oró, Sant Vincenç dels Horts

En un món amb un model de consum amb perspectives de canvi, l’AEiG Roc d’Oró va voler buscar respostes. Van reunir especialistes, jocs, experiències i un mercat d’intercanvi en les I Jornades d’Alter-natives de Consum, que van implicar tot Sant Vicenç

Instruccions del producteUn matí assolellat, un dia magnífic per sortir a passejar amb la mainada, per anar a la platja a fer voleiar estels i malastrugances, per exerci-tar el cos i tanmateix no deixar de fer-ho amb la ment. Fa un matí envejable, fins i tot, per do-nar un tomb, encara que sigui per error o sota la casualitat, per les I Jornades d’Alternatives al Consum. Després d’innumerables proble-mes, de patiments, de corredisses, d’entre-bancs i maldecaps, així es llevava d’expressiu el quòrum del AEiG Roc d’Oró de Sant Vicenç dels Horts en el que era un experiment sense precedents al poble. Ja portem gairebé mig segle pregonant un seguit de valors indissolu-bles per la convivència humana, una xarxa de valors que presentem des de la motxilla escol-ta i que volem aportar al nostre entorn, a la so-cietat, amb el compromís que varem adoptar el dia que varem entrar a formar part del Cau.

IndicacionsHo diu la nostra proposta educativa, volem aconseguir que els nois i noies siguin capaços de participar activa i críticament en la societat on viuen i, per tant, puguin assumir responsa-bilitats necessàries per ajudar a construir una societat més justa, solidària i sostenible des de tots els punts de vista. Això pot resultar un

repte inimaginable en el context actual. Però, a pesar de la nostra immaduresa (com a joves que som) també mostrem una gran tossude-ria, i per això creiem necessari tant el treball diari o setmanal com l’organització d’activitats on els nois i noies puguin veure alternatives de vida que potser la maquinaria dels mass me-dia o la quotidianitat no els mostra.

La nostra intenció pedagògica també passa perquè els infants i joves coneguin el seu en-torn, el país i les seves característiques soci-als, culturals i històriques, detectin les neces-sitats existents i descobreixin con contribuir en la mesura que sigui possible. Aquí hi recau

la consecució d’aquestes jornades. Vivim en un món amb recursos limitats i es fa palpable la possibilitat d’un canvi de model de consum per poder afrontar el futur. Quin és el model ideal o més adequat? Preguntes que no po-

Els nois i noies han de ser capaços de participar activa i críticament a la societat on viuen

El Correu és la teva revista i per això volem saber la teva opinió…

Et són útils els continguts?

Digue’ns què en penses a comunicacio@escoltesiguies.cat Què hi trobes a faltar?

Què hi canviaries?

Què creus que es pot millorar?

Què és el que t’agrada més?

Quan els diners no tenen valor

dem ser tan agosarats de respondre, per això varen venir especialistes en la matèria a fer diferents ponències i debats i a oferir tots aquests recursos al poble de Sant Vicenç. Composició del producte:A mesura que el sol anava caminant per un cel blau imponent passejaren per la plaça de la vila nois i noies a intercanviar productes al mercat d’intercanvi per a infants, és clar que venien acompanyats dels seus pares que alhora feien l’intercanvi (col·laboraven?) en el mercat d’in-tercanvi. També vàrem saber-ne més de la nos-tre roba, d’on prové, com la fabriquen i en quines condicions, gràcies a l’exposició “La nostre mode té tela”. Varem debatre sobre la producció i con-sum de productes ecològics amb entitats que s’hi dediquen al poble, i sobre l’economia capitalista i possibles maneres de canviar la situació actual. Mentrestant la mainada podia jugar a diferents jocs sobre el comerç just o es feia un moneder (valgui la ironia) amb material totalment reciclat. I s’hi encara et quedava temps podies fer-te la fo-tografia solidària amb el teu missatge al respecte o deixar el teu escrit al mur de l’opinió.

Contraindicacions:Arribats quarts de 15h vàrem desmuntar la paradeta amb una conclusió, havíem deixat el món una mica millor de com l’havíem tro-bat però calia seguir treballant i unir esforços esperant que l’any vinent amb una millor or-ganització i amb la mateixa assolellada podrà participar molta més gent del que seran ja les II Jornades d’alternatives al consum.

PVP: 0 euros

Experiència personal, i de grup, sobre els adults i l’agrupamentPer: Tona Mangues, Grup de Suport AEiG Sant Ramon Nonat, XarxaMEG

l’organigrama de les comissions de pares i durant un temps ho hem fet plegats, fins que d’una forma molt positiva se les han fet se-ves. Per part nostra, vam creure que ja ha-víem completat una etapa i donarem el grup per acabat. Això sí, sempre amb un bon diàleg amb l’agrupament i deixant les portes obertes per futures opcions.

Mentrestant, jo estic col·laborant i donant suport al grup d’Antics, ara dins la Fundació Josep Sans. Crec que totes les llavors donen fruits, ho dic perquè ara un grup de pares de l’agrupament m’han demanat que els aju-di i col·labori a posar en marxa un nou grup d’adults, que potser podria tenir la forma que el moviment anomena XarxaMEG.

Tot això us explico perquè crec, i amb el temps així ho he constatat, que els adults ens hem de trobar la fórmula d’estar al costat dels agrupa-ments, sempre des d’una perspectiva oberta i participativa, però alhora molt respectuosa amb els canvis que amb els any s es van produint.

Començaré explicant una mica la meva història escolta. Des de la meva infantesa, la meva vida ha estat de diverses formes dedicada a l’escoltisme; primer com a daina, després com a cap, més tard amb com-promisos a la Demarcació. Vaig estar un temps molt dedicada a la vida personal: casament, fills... Aviat vaig tornar a contactar amb l’agrupament, ja que els nostres fills s’incorporaren a la unitat de Castors i això va facilitar-me el retrobament amb l’equip de pares i mares (una altra perspectiva).Més tard, el Moviment em va cridar per col·laborar en el muntatge de la trobada del “Xarbot”, crec que això a nivell d’adults que estàvem deslligats del Moviment va ésser un punt important per fer pinya. Una part petita de la meva vida, vaig estar treballant d’una forma professional a l’MSC vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’escoltisme a fora de Catalunya.

L’any 1999 els cap de l’agrupament Sant Ra-mon Nonat, ens fan una crida a un grup de per-sones, que havíem estat vinculats a l’agrupa-ment, per tal que forméssim un equip d’adults que els hi féssim costat en alguns temes, prin-cipalment amb les relacions amb l’Ajuntament. Va ser aleshores quan vam constituir un grup local d’Antics i Amics, en connexió amb el que hi havia al Moviment. Fèiem les nostres reuni-ons i, normalment, també hi participaven un o dos caps designats per l’Equip d’Agrupament.

Una de les primeres accions que ens vam plantejar fou l’organització a nivell de poble de la rebuda i distribució de la Flama de la Pau (Nadal de 1999). Va ser el següent any quan un grup de caps ens va proposar d’anar a buscar la Flama a Viena i així representar l’Es-coltisme Català. Allà van trobar-se amb altres grups de nois i noies vinguts d’arreu d’Europa i també de l’Estat Espanyol. Aquest grup de caps que ho van protagonitzar, no oblidaran mai aquesta activitat tan emocionant i és un acte que ja està totalment arrelat al nostre poble. Altres activitats que hem organitzat i col·laborat amb l’agrupament ha estat iniciar de nou l’acampada a l’Aplec de Sant Ramon, també la organització de la missa a l’Ermita.

També en aquest període, se’ns demana que muntem un grup d’experts, per treballar en l’adquisició d’un nou local pel Cau, aquest grup encara treballa en paral·lel en base a diverses propostes. L’any 2008 l’Agrupament ha anat absorbint aquestes tasques dins

XARXA MEG

El curs 2004-2005 es va fer una enquesta als caps que havien plegat aquell any. D’un total de 573 caps que ho havien deixat, se’n va en-trevistar telefònicament 213. A més de perme-tre’ns conèixer millor el perfil dels nostres caps i les seves expectatives, els hi vam poder de-manar sobre el seu interès en mantenir-se en contacte amb el Moviment. Un 77% tenia clar que d’alguna manera continuaria en contacte amb l’Agrupament i la Demarcació visitant-los, ajudant-los amb el material, donant cops de mà puntuals...Només un 55% preveia seguir més o menys vinculat amb el MEG. A l’hora de concretar com seria millor de mantenir aquest lligam, es proposava la idea d’una revista (94%) o d’una pàgina web (90%). La proposta de formar part d’una associació de suport te-nia menys acceptació (17%).

Què diuen els caps quan pleguen?

mà estesa

… és una proposta oberta a totes les persones que en algun moment de la seva vida han estat vinculades a MEG … és una xarxa de suport al moviment, a MEG … és un espai de relacions on retrobar persones, maneres de fer i ma-neres de sentir… és un lloc bo… és una possibilitat de poder fer coses noves, o no tant noves… és un espai per continuar creixent… és un espai vinculat a la Fundació Josep Sans… és una oferta de propostes i serveis per a tu… és un altaveu de les teves propostes… és una mà estesa per totes les persones que simpatitzen amb el moviment… és una possibiltat per continuar vivint l’escoltisme i el guiatge

És una oportunitat per a tu i per al moviment!

XarxaMEG???Què és XarxaMEG???Per: Anna Arisa i Daniela de Miniac, Equip dinamitzador de XarxaMEG

Per: Anna Arisa i Daniela de Miniac, Equip dinamitzador de XarxaMEG

El Grup Minyons: 2 són companyia, 3 són...?

Si has tingut l’ocasió d’aprofundir alguna vega-da sobre la vida de parella, quantes preguntes sorgeixen: Qui sóc jo? Qui és la meva parella? Puc dir que el/la conec? El/la conec prou a fons? Com és el nostre projecte de vida comú? Quines són les bases de la nostra relació? Què faré quan em vingui la primera crisi? I si la cri-si li ve a ell/a? I si ens interfereix una tercera persona? Qui és? Per què ho fa? Com actua-ré si em vénen dubtes en la relació? Com puc respectar i fer-me respectar? Com afrontaré un nou repte de futur? Què tindré en compte per prendre decisions sobre mi? I sobre nosaltres? Com serà el meu futur? I el nostre?

Tantes preguntes… doncs vegem com, a més de poder-nos-les aplicar a la nostra vida (o no), tenim una realitat propera a la qual posar totes aquestes qüestions però també respondre-hi. Metàfora? Mimetisme?

Parlem dels protagonistesMEG i la Fundació Josep Sans. Has pensat mai en aquestes dues entitats com a parell, com a equip de dos, com a grup? Atura’t un moment: Qui és MEG? Qui és la Fundació JS? Puc dir que el/la conec? El/la conec prou a fons?

Si no has tingut ocasió de conèixer-ho, has de saber que MEG i la FJS som dues organitzaci-ons que formem el “Grup Minyons”, una realitat “emocional” de passat, present i futur amb il-limitat potencial, amb una força immensa aporta-da per les persones que s’hi senten identificades.

Tot i així, MEG i la FJS encara no hem tingut ocasió d’incorporar al nostre dia a dia aquesta realitat com a grup d’entitats, i no hem tingut

moltes oportunitats per treballar plegats.

Però avui ja cap de les dues entitats som ado-lescents i, després d’uns quants anys d’avançar juntes, tot i que segurament poc com a equip, ha arribat el moment de fer-nos grans i comprendre que no podem existir l’una sense l’altra.

Ens toca madurar, entendre que les accions de cadascuna de les entitats serien molt millor si ens sentim grup, que les nostres línies no no-més afecten la vida del nostre col·lectiu sinó que també repercuteixen en els projectes dels altres, i que un mal pas o una decisió molt cen-trada en una de les parts pot hipotecar el creixe-ment dels nostres companys i anul·lar els seus projectes. Pensar en MEG i pensar en la FJS vol dir reflexionar sobre ambdós alhora, per fer compatible la seva evolució, apostant per una relació de futur, sense oblidar el passat comú i assentant les bases per a un projecte renovat.

Parlem del projecte en comú Si hem de ser un equip de dos, cal treballar per construir un projecte comú, coherent i sin-cer, sense traïcions, mantenint el compromís, valorant-nos mútuament i apostant per una llarga vida. MEG i la FJS som el que som per-què tenim la mateixa raó d’existir.

Som dues entitats que ens orientem sobre l’objectiu principal del nostre escoltisme i gui-atge, pel qual ens proposem educar en valors als nois i noies per a que puguin prendre com-promisos amb les persones i amb la societat, i així ser motor de transformació social.

Les dues entitats ens hem de reforçar mú-tuament, respectant les nostres respectives

(sí, a vegades són multitud; tot depèn de quin paper jugui aquell tercer element, l’element extern, en la vida de parella…)

Per: Gal·la Cortadellas Vicepresidenta de la Fundació Josep Sans i ex Comissària General de MEG

FUNDACIÓ JOSEP SANS

29

identitats. Ja només la nostra existència dual n’hauria de ser la garantia, i per tant, som “un tot” que pot coexistir amb dues formes jurídi-ques complementàries i vinculades, l’associ-ació i la fundació, i amb projectes particulars adaptats a les motivacions de les persones que els volen dur a terme.

Les persones som els autèntics participants i decisoris, i les circumstàncies ho són en tant que algú les genera. Per tant, que MEG i FJS avancem en el nostre creixement depèn abso-lutament de la capacitat que tinguem les per-sones de creure’ns el projecte i de liderar-lo, amb visió de futur, lluny de purismes enquista-dors i amb el treball que comporta aportar la màxima coherència a la nostra manera de fer.

Els temps han canviat, l’escoltisme i el guiatge del segle XXI ha de continuar fent la seva tasca voluntària, comunitària i transformadora, però és evident que els mitjans i els equips de per-sones que es requereix per a fer-ho possible, en els contextos d’avui en dia, han d’ampliar-se i s’han d’adaptar a les necessitats d’agru-paments i moviment, i de la mateixa societat. Ens toca ser al món amb un projecte sòlid, cre-ïble i coherent, i ens cal una xarxa de persones actives, a MEG i a la FJS, per a desenvolupar els nostres respectius projectes, uns clarament edu-catius, els altres amb l’objectiu de donar suport en tots els vessants a la tasca educativa, però tots al servei del mateix objectiu i del mateix país.

Comença una nova etapa per a MEG i la FJS en tant que grup d’entitats, i el nostre creixement com a organització potser no serà tant en ter-mes de persones associades. Però sí que ha de ser perquè abordem un procés d’aprenen-tatge i bons resultats en qualitat educativa, ac-tualització de la proposta metodològica, asso-liment d’objectius, eficiència, posicionament, i tot el que s’espera d’una parella d’entitats vin-culades a un moviment d’abast mundial.

Créixer i repensar-nos ens provocarà crisi d’identitat, i és molt probable que en aquest procés se’ns ofereixin propostes externes que a vegades se’ns presentaran molt adients, però que d’altres cops seran clarament de-sestabilitzadores i deshonestes. Com a grup d’entitats haurem de saber respectar-nos indi-vidualment i, com a grup que som, ens caldrà afrontar plegats el repte de ser consistents amb la nostra voluntat de ser “un tot” i de fer que el nostre projecte comú sigui una realitat amb futur.

Només així podrem fer que de dues entitats dins el grup que ara som, potser en puguin néixer d’altres, i en aquesta harmonia desapa-regui tot el que hi és sobrer i els tercers no si-guin multitud sinó que es converteixin en el mo-tiu per existir i per créixer com a organitzacions. I amb elles, creixerem nosaltres com a persones.

Un any més (i que en siguin molts…) arriba l’estiu i amb l’estiu, època de campaments i moment àlgid d’activitat als nostres agrupa-ments. Amb els campaments es tanca doncs un cicle i els dies intensos de convivència ens faran viure les aventures més inhòspites i retrobar-nos amb l’essència de la nostra activitat educativa...

Perquè tot això sigui un èxit ens cal preparar les coses fins al darrer detall. Parlem tant de fer una acurada programació d’activitats, de tramitar els permisos pertinents com de valorar si disposem del material adequat pel tipus de campament que volem fer i la unitat que som.

És per això que des de Brownsea, com a ser-vei cap a l’escoltisme i el guiatge, us recordem que disposem de tot el material d’escoltisme, natura i campisme necessari per al desenvolu-pament de les vostres activitats. A més comp-teu amb el nostre assessorament i servei post-venda quant a selecció i manteniment del material.

Us informem també que enguany hem basat la campanya d’estiu en dues vessants:

De cara a les famílies, hem preparat diferents packs especials de mot-xilles, sacs i aïllants de bona qualitat i a preus molt, molt assequi-bles per facilitar d’una manera econòmica l’accés a aquest tipus de material.

De cara als agrupaments,partint de l’experiència acumulada i recollint les vostres aportacions i demandes, us volem facilitar equipament de gamma mitja-alta per garantir la llarga durada del material (p.ex ten-des canadenques i iglús). D’aquesta manera som promotors d’un consum sostenible i res-ponsable del material; valors ben presents en les nostres unitats...

Esperem que aquestes iniciatives siguin del vostre interès i us ajudin a gaudir dels vostres campaments.

Des d’aquest petit espai volem agrair-vos tam-bé la confiança que any rere any ens dipositeu.

Bon estiu!

Brownsea, amb tu de campaments

BROWNSEA

Haurien de canviar molt les coses per deixar de fer campaments...

www.campaments.cat