EL DILEMA DELS

ERIÇONS

L'eriçó Adrià va sortir del seu cau. Encara tenia son. Havia d'aprofitar més la nit. No podia ser que es despertés quan la lluna ja era ben alta i brillaven totes les estrelles♥. Amb la pota es va treure les lleganyes i es va estirar.

♥ És que els eriçons dormen de dia i es desperten quan comença la nit.

De cop i volta va sentir un soroll que venia de darrera d'una pedra. S'hi va fixar i va veure una eriçona que mai havia vist pel seu bosc. Li va pujar la sang al cap i va quedar amb la cara ben vermella. Mai s'havia trobat així.

Ens saltarem la part de l’enamorament perquè és massa complicada. Total, que van acabar decidint que anirien a viure junts. Buscarien algun cau que els agradés als dos.

Per fi podrien fer-se una bola, l'un al costat de l'altre. Ara que començava el fred, que bé que hi estarien ! Però així que es van fer una boleta per dormir.... l'Adrià es va clavar una punxa de la Joana♥ a l'orella. I la Joana per poc no perd un ull amb una punxa de l'Adrià. No paraven de sentir-se ais!! i uis!!

♥ La Joana és l’eriçona d’aquesta història, evidentment.

No van poder dormir en tot el dia. Van estar tota l’estona donant voltes i més voltes. Com ho podien fer per no clavar-se les punxes l'un a l'altre ? Si estaven massa junts se les clavaven. I si estaven massa allunyats es pelaven de fred.

A la nit, quan va sortir la lluna, es van despertar. Feien uns ulls com taronges. Gairebé no havien pogut dormir pel fred que havia fet. Van decidir anar a buscar al mussol Artur. Ell era el més savi del bosc. Potser els podia donar alguna solució.

El mussol Artur era un tipus ben estrany. Aquells ulls tan grossos i aquella cara tan seriosa. A més, feia molta angúnia veure un animal com gira el cap d'aquella manera! Els savis ja ho tenen això que a vegades són estranys.

L'amor ja ho té- va dir-los el mussol - Si estem massa lluny es refreda, si estem massa aprop ens pot fer mal.- Carai quina frase! I es va quedar tan ample! No els va servir de res escoltar al mussol Artur.

El segon dia va ser encara pitjor que el primer.

- Ostres Adrià, que punxes!- deia ella.

- Joana, ets com un càctus - – deia ell.

I una altra vegada es van passar el dia pelats de fred. Això no podia continuar així.

Tan bon punt es va fer de nit van decidir anar a comprar un parell de mantes i una llitera. Ho van portar tot al cau. Quan van tenir muntada la llitera van jugar-se a sorts qui dormiria a dalt. Tothom sap que el millor lloc de les lliteres és a dalt, oi?

I d'aquesta forma és com ho van arreglar. Buscant solucions als problemes i amb una mica de paciència tot es pot resoldre. Per cert, l'Artur, el mussol, continua sol.