Jordi Knsnkt.z, El dubte corm a exercicifilosofic: un estudi de la significaciohistorica i filosofica de la primera me-ditacio. Tesi doctoral presentada a laUniversitat de Barcelona, 1992.

Anem en les pagines succesives atractar de prescntar quins han estat elselements essencials de la nostra recercai per fer aixo cm sembla quc cal co-mencar per la primera cosa quc s'apareixals lectors : cl titol . L'element principald'aquest es una afirmacio del dubte cornfilosofia: el dubte es un exercici filoso-fic i no pas una altra cosa; mostrar aixofou 1'objectiu d'aquesta tesi.

Aquesta primera afirmacio es fa comresposta a un problema que es el quc hacentrat la nostra tasca de pensament: eldubte cartesia es retorica o be es, com vo-lia el seu autor , filosofia? El problemase'ns va anar plantejant a mcsura qucaprofundia simultaniament el meu co-neixemcnt dels fruits dels estudis carte-sians i el meu coneixement dcls autorspost - cartesians. Hi ha una evident con-traposicio entrc uns i altres:

L'unic element en quc coincideixentots els post-cartesians es en cl refus deldubte. No sols pcrque no es troba a Iesobres de cap d'clls, sing tambe perquecap d ' clls mostra mai una actitud favo-rable envers la primera meditaci6. Aixoes igualment valid ja siguin racionalistescorn Spinoza , o «empiristes» corn Loc-ke; ja vulguin distanciar - se del cartesia-nisme corn Lcibniz o be prescntar-secom cartesians ortodoxos corn Male-branche; ja siguin autors moguls perproposits apologetics corn Pascal o au-tors quc estiguin rues aviat inclinats capa 1'esceptisme en materies religioses comHume.

D'altra banda hi ha una coincidenciaabsoluta entre tots cls estudiosos delcartesianismc en considerar el dubtecorn un moment obligat i necessari en larcflexio cartcsiana . La importancia deldubte es refermada a tot arreu . D'altrabanda, es evident que no hi ha cap ex-posicio de la metafisica cartcsiana en laqua] el dubtc no hi sigui present , la qualcosa es segurament un fet ben significatiu.

Es pot dir llavors que hi ha una certacosa com un cquivoc . Poder formular enquc consisteix es una de les meves in-

tensions principals. L'cstudi de la signi-ficacio de la primera meditacio i de laseva recepcio constitueix primordial-ment en desfer aquesta tensio entre lesdues imatges de Descartes, la que ensofereixen uns autors molt ilunyans en eltemps quc maiden per set objectius, i lad'aquells molt tries propers a Descartespero quc cl llegiren des d'uns presupo-sits molt difcrcnts dels de la fidclitat her-meneutica. La contraposicio d'aquestesdues imatges cm sembla que cal dir queno es una questio banal. Si el dubte fosretorica, dificilment es podria seguir re-clamant una posicio preeminent perDescartes en el conjunt de la historia delpensament, ates que l'afirmacio de la co-herencia de la seva obra scria dificilmentmantenible (pag. IV).

D'antuvi sembla clar quc podriem do-nar dues causes a aqucst equivoc: o bela seva arrel esta en les distorsions quepati el dubte en la seva recepcio histori-ca, 0 be en la interpretacio quc des delnostrc temps hem fet del temps de Des-cartes i del dubte. Aquesta doble possi-bilitat ens ofereix una doblc via de re-cerca per esbrinar quines son Les raonsd'aqucst cquivoc. El nostrc trcball estadetcrminat en la seva cstructura per la fi-nalitat dc considerar aquestes dues pos-sibilitats. El treball es dividideix en tresparts: una primera, d'estudi del dubtecartesia, una segona quc cstudia la re-cepcio historica del dubte cartesia i, fi-nalment, una tercera on estudiem la lec-tura del dubte que ha fct la fenomeno-logia.

La primera part es divideix en tres ca-pitols. El primer mostra alto que hemanomenat els pressuposits del dubte:aquells principis que, sense quc hi siguinesmentats explicitament, sovint nomeshi son de manera implicita, condicionenabsolutament l'operacio teorica de laprimera meditacio. La negacio de qual-scvol d'clls suposaria la impossbilitat defer cl dubte. N'hcm dcfinit quatre:l'existencia d'un lliure arbitri que es de-termina ell mateix des d'cll mateix; lapossibilitat de dur a terme una plena se-paracio entre el discurs teoric i l'ambitde l'accio -que es afirmada a la moralprovisional del Discours de la methode;la teoria de la creacio de Ics vcritats eter-nes, quc tc corn a conscquencia una con-

257

cepcio limitada de la subjectivitat 1, fi-nalment, el postulat que defensa la ne-cessitat d'una « katharsis» cognoscitivacoma element imprescindible per a 1'ad-quisici6 del coneixement. Aquests pre-suposits no son nomes els instrumentshermeneutics basics que utilitzem al se-gon capitol, sing que constituiexen elprincipal punt de refercncia per efectuarla comparacio que efectuem entre el tre-ball de Descartes i el d'altres filosofs. Enel segon capitol intentem mostrar comdes del text i els presuposits que el con-formen es pot esclarir cl significat deldubte cartesia. Finalment, el tercer capi-tol fixa els resultats del segon i mostrala intcgracio de la proposta de la prime-ra meditacio en el conjunt de l'obra car-tesiana; per aixo hem maldat per cercari assenyalar clarament els moments enque el plantejament del dubte «retorna»dins de 1'itinerari meditatiu.

La segona i la tercera part son les quepropiament estudien la recepcio deldubte. La segona esta dividida en trescapitols. Els dos primers estudien leslectures del dubte en cis autors mes gro-pers cronologicament a Descartes. Aixi,el quart capitol estudia les lectures querealitzaren del dubte Hobbes, Spinoza,Leibniz i Malebranche, i el cinque lesque feren Gassendi, Locke, Hume i Pas-cal. Hi ha encara un altre capitol, el sisede I'obra, on s'estudia el punt de vistaque varen mantenir sobre el dubte, pri-mer Hegel i despres els nco-kantians.Aquest capitol to una especial importan-cia dins del conjunt del treball per lagran influcncia posterior que han tingutambdues hermeneutiques.

Finalment, a la tercera part, estudiemla recepcio del dubte a les filosofies deHusserl i Levinas. El caracter contem-porani, o gairebe contemporani, d'a-quests dos autors i sobretot 1'especialsignificacio que des del meu punt de vis-ta to la seva lectura m'ha aconsellat deremarcar la separacio entre aquests au-tors i els que els precedeixen.Des del punt de vista de la historia de

la filosofia, em sembla que es podria ferun resum del contingut del treball en-torn d'onze sentencies que el sintetit-zen: les quatre primeres fan refercnciadirectamente a la primera meditacio, lestres seguents a la relacio entre la prime-

ra meditacio i la rcsta do 1'obra do Des-cartes, i les quatres uitimes s'extreuendircctament de la segona i la tcrcera partdel treball. El enunciats son els seguents:

1) Es illicit interpretar el dubte comuna argumentacio esceptica, ni que siguimomentaniament. En aquest sentit, emsembla que es de justicia remarcar laprofunda comprensio de Descartes queHegel mostra en aquest punt. El dubtees una instrumentalitzacio de 1'escepti-cisme que en els fons es dirigeix contraell (el que d'altra banda no treu que laprimera meditacio sigui un hoc ex-cellent per pensar la relacio entre escep-ticisme i filosofia com nosaltres hem feta les conclusions, pero no es la finalitata que apunta Descartes). Si refusem laintepretacio del dubte com escepticisme,haurem de refusar cncara amb mes forcatotes les que el consideren com un es-cepticisme parcial, per exemple, les queidentifiquen l'aparicio del Deu fal-lacamb una dcfensa soterrada de 1'ateisme.El principi hermeneutic basic per qual-sevol lectura de la primera meditacio hade passar per respectar I'afirmacio car-tesiana que en ella no hi ha cap afirma-cio.

2) La hipotesi del Deu fallac es re-colza en la teoria de creacio de les veri-tats eternes. Aixo qucda demostrat perla identica concepcio de la nocio de ne-cessitat que hem trobat a tots dos Iloes,el que al capitol 1.3 hem anomenat lamanca de necessarictat de la necessarie-tat; la qual cosa es fonamenta en la man-ca de validesa ontologica i en la nul•laposibilitat de prendre com fonament lacertesa de l'intel-lecte. A aixo cal afegirunes coincidencies d'expressio que segu-rament no son fruit de l'atzar (pag. 86).

3) El Geni maligne es una figura bendiferenciada de la del Deu fal•lac. Encontra de la tesi de Gueroult, em sem-bla que l'estrategia argumentativa asse-nyala un context ben diferent per Iesdues figures i quc aquest es un factormes important quc cis elements que hipugui haver a favor de la identitat entreles dues figures (nota 86, cap. II). Eltema es rellevant per nosaltres en la me-sura en que el Geni maligne es la perso-nificacio del que hem definit com pri-mer presuposit: la voluntat, la plena Ili-bertat de la qual roman sempre fora

258

d'esser posada en questio (pag. 99). Dcfet, el problcma del Geni maligne -clde la relacio entre persuassio i assenti-ment- ens torna a remetre al problcmade la relacio entrc teoria i praxi.

4) Hi ha una unitat essential entreels dos moments del dubte (veure 11.3/d).Refusem aixi totes les lectures que hanmaldat per diferenciar el dubte metafi-sic d'un dubte mes comu, esceptic, quecs referiria als sentits. Tres son les raonsque ens duen a fcr aquesta afirmacio:- La nostra interprctacio de 1'epistemo-logia cartesiana, que dona als sentits unpaper mes gran del que ha estat comu-nament adores. No son mai deixats debanda sing que generalment son de fetI'element principal del coneixement (esla situacio primordial del cognoscent, de1'home que encara no ha fet la medita-cio) i en certs ambits han d'esser-ho dedret (ambit do la unio anima-cos).- La primacia que el dubte sobre elssentits to en d'altres escrits, com ara clDiscours de la Methode o La recherchede la verite, i tambc en els succesius re-tornaments del dubte que podem trobara les Meditations.- El desenvolupament de la primerameditacio: la vinculacio explicita que faDescartes entre la hipotesi del Deufal•lac i el somni, i la figuracio del Gemmaligne on l'element principal remettambc al dubte sobre els sentits.

5) El primer fruit teoric de l'operaciodel dubte es 1'enunciaci6 del Kcogito.u,model d'afirmacio apodictica que es po-dria definir com la construccio d'un li-mit cognoscitiu. Tenir un criteri del quees clar i evident suposa polar un limit alsaber (pag. 124). Tots els ambits on jono pugui tenir aquesta claredat i distin-cio restaran tancats per mi. Aixo es re-laciona amb una do les positions fona-mentals de la filosofia cartesiana. Em calun criteri perquc soc finit i amb el cri-teri defineixo quin es I'ambit on jo pucexercir l'accio de dir.

6) El segon fruit, i en cert sentit el de-finitiu, de l'operacio del dubte es el re-trobament de l'alteritat que es fa en latercera meditacio amb la demostracio de1'existencia de Deu. El «cogito» cs unasolucio nomes partial, la qual cosa faque el dubte pugui retornar a ]a tercerameditacio. L'aparicio de Deu, trencara

la possibilitat do tot solipsismc, assolintaixi una definicio plena de la situacioque era el cercat per Descartes. Aquestadefinicio plena s'assolcix nomes despresd'obrir-se a la dimensio moral que rauimplicita en el plantejament del dubte(pag. 144).

7) Els postulats proven la unitat deldubte amb la resta de l'obra cartesiana.La nostra exegesi del capitol segon mos-tra, ens sembla que amb escreix, com elsnostres pressuposits conformen 1'estruc-tura argumentativa del dubte (pag. 4-5).Es cert que l'afirmacio d'aquesta vincu-lacio no es nova, com ja hem dit abans,pero si que em sembla que 1'argumenta-cio to un cert caire novedos, la qual cosave provocada scgurament pel fet que esaquesta la primera vegada que, pel quenosaltres sabem, es vol respondre a lapregunta del valor filosofic del dubte.Totes les explications classiques de lesfigures dels estudis cartesians pressupo-sen aquest valor, que des del punt de vis-ta dels contemporanis de Descartes esclarament questionable.

8) Hi ha una clara correlacio entre elrefits al dubte que es produeix en certsautors i el refits de la doctrina cartesianade la teoria de creacio de les veritats eter-nes. Allo que en el nostre segle ha estatmotiu de confusio, era clarissim pels quevan seguir Descartes en el temps. El queels fa refusar el dubte es el questiona-ment que es fa do les veritats matemati-ques, considerat com inaceptable, i pera tots cls racionalistes aixo es una con-sequencia de la doctrina de 1630. Ob-viament, ]a questio de fops fa refercnciaal que podriem anomenar el terra del li-mit del coneixement, que no es admesper cap d'aquestes filosofies inscrites enun model onto-teologic.

La importancia d'aquesta questio rauper nosaltres en la possibilitat d'obriruna via de solucio a un dels problemesque la filosofia s'ha estat plantejant, al-menys, des del temps de Plato. Es defi-neix una resposta original, a la que espodrien subscriure tant Husserl comDescartes, al problema de la modalitatdel dir huma. L'apodicticitat ha d'csserconquerida. Aixo s'oposa tant a la posi-cio que veu en la probabilitat la moda-litat del dir huma, com a la d'aquells queassimilant l'intcl-Iccte huma a l'intel•lec-

259

to divi pensen que ho es l'apodicticitat.D'aqui s'infcrcix una posicio epistemo-

logica que podem atribuir tant a Descar-

tes, coin a Husserl o Levinas caracterit-

zada per aqucst tres trets : a) La tempo-

ralitzacio del pensament ( pag. 393).Mostrar que cl caracter temporal del

pensament no esta renvit amb la possi-

blitat d'obrir camins cap a la veritat. b)La negac16 absoluta d ' estructures de

sentit prcvies ( pag. 394 ). El refus de tota

resta de platonismc . No hi ha cap menad'idees exemplars ( tambe pag . 356). c)

La Oefinicio del coneixement com accio,

la qual cosa hem volgut expressar tot re-fent la metitfora rues classica de la teoriadel coneixement , emfasitzant de la ma-teixa manera les accions de veure i demirar . La relacio amb la nocio do co-neixement com accio ha estat una cons-tant en cl tractament dels tres autors.

Pot vcure ' s pcl que fa referencia a Des-

cartes la nota 58 del capitol VII. Pel queconcerneix a Husserl les reflexions so-bre la importancia de la modalitat de icspagines 3 19-320. I en el cas de Levinas,]'accio es la proximitat (pag. 374).

9) Hi ha una correlacio entre els querefusen el dubte pel seu caracter pirro-nic, es a dir, dissolvent de la vida social,i el manteniment d'actituds properes a

an cert utilitarisme . Tots aquest autors,els estudiats en el cinque capitol, no pre-nen en consideracio el tall efectuat perDescartes entre vida teorica i vida prac-tica. Per aixo, el dubte es considerat conun escepticisme de fons anti-social. Enel fons, tots ells tenen com punt de par-tida la idea de la irrcllcvancia practica de

la teoria, amb la qual cosa no tenon encompte que I'cspecificitat de la propos-ta cartesiana esta cn que des do la teo-ria, tot esclarint la situacio , es dona unfonament per a la practica

Succeeix aqui quelcom molt semblantal que s'csdevenia amb l'afirmacio ante-rior, doncs s'obre una via do resposta aun problema que probablement tambetrobem per primer cop als dialogs dePlato. El problema en aqucst cas es el dela relac16 entre teoria i praxi . La solucioque es pp roposa es la d'un equilibri entreuna i altra ; equilibri gens natural i fruitd'un artifici . Aixo suposa una via mitjaenfront dels que subsumeixem l'una a1'altra. Ja sigui, com en el cas dc Gas-

sendi la teoria a la practica, ja sigui a I'in-

reves, com en el cas de Spinoza.Tant un canvi com 1'altre ens ser-

veixen per explicar 1'equivoc al qual

abans ens rcfcricm. El refus del dubte

serveix per expressar importants dife-rcncies de concepc16 1 d'interessos, mo-

tivades finalment per la singularitat quedefineix la filosofaa cartesiana. En aqucstsentit ens sembla que des d'aquest tre-

ball s'aporten elements que haurien deservir per reconsiderar el topic que fa de

Descartes el pare de la modernitat (veu-

re nota 51, cap. VI).10) El refus ofectuat pel racionalisme

persisteix a les filosofies que mes han in-fluit posteriorment des d'un punt de vis-ta hermeneutic. La nocio de limit cog-noscitiu segueix essent vista com uncontrasentit, la qual cosa fa que la cor-relacio abans apuntada es mantingui.L'equivoc pel que concerneix les inter-pretacions que despres s'han fet de Des-cartes i a que abans ens referiem, tambetindria aqui moltes de les seves arrels.

11) No es una impostura parlar de lacontinuitat entre Descartes, d'una Ban-da, i Husserl i Levinas, d'una altra. Arues de la necessitat quc tot autor tc debuscar-se precedents, podem afegirraons que ens semblen de pes:Hi ha cn tots dos una inspiracio evi-

dent fins al punt que no es agosarat dirque assistim a la repcticio d'una estruc-tura de pensament. En el cas de Husserltrobern una mateixa finalitat, 1'afanvd'apodicticitat, i uns elements comunsen el punt de partida del seu filosofarque hem anat descobrint al Ilarg de lanostra lectura i que finalment hem enu-merat (pag. 384): l'intcres mostrat pclnivell mes baix d'objectivitat, I'interespels aspectes constitius, la distincio en-tre actitud natural i actitud filosofica, launanimitat entrc Husserl i Descartes ennegar la validesa ontologica de les mate-matiques. Aixo es concreta en dos ele-ments comuns que es poden caracterit-zar be a partir do I'analisi que hem fetd'Erfahrung and Urteil: l'interes per laquestio de la modalitzacio (pa319-320) i l'obtencio d'una definicio dola finitud equivalent estructuralment a lacartesiana (n. 82, cap. VII).

Pel que fa a Levinas ho podriem rc-sumir en un interes per definir la situa-

260

cio prenent corn element clau d'aquest

esclariment de la situacio, ('examen de laIlibertat. Al mateix temps tambe hi ha

elements comuns en cl punt de partida,

la importancia dels quals ha estat refer-

mada per la nostra analisi (pig.

379-380). Aqucsts elements han estat

enumerats a VIII.1/a: la des-identifica-

cio entre voluntat i rao, I'afirmacio de la

unio substantial entrc anima i cos i, fi-

nalment, la mateixa concepcio de l'infinit.

En tots dos casos la coincidencia es

prou gran com per parlar d'identitat en

el proces do pensament, que cs repeteix

de diferents formes pero sempre do ma-

nera fructifera. Aquesta coincidencia es

veu rues clara quan prescindim d'aquests

filtres quc ens ha aportat la tradicio, com

es mostra especialment en el cas de Hus-

serl quc hem estudiat al final del capitol

VII. La Icctura de l'alemany no es alie-

na als filtres comuns en el seu moment.

Pero aixo no es cap obstacle per afirmar

que la reelaboracio del dubte condueix

a la repeticio dels seus resultats. En el

cas de Husscrl el dubte obre cl cami cap

a l'apodicticitat (pag. 383). En el cas de

Levinas (pag. 386 i 372-373) el dubte es

un exercici de mesura de la meva Iliber-

tat que acaba amb un reconcixement de

l'alteritat (pag. 378). No menys impor-

tant es considerar que la teoria dels pres-

suposits no es revela menys vigent enaquests autors del que ho va ser en el

cas de Descartes. Es molt destacable en

aquest sentit l'analogia quc hem volgut

fer palesa entre la posicio husserliana en-

torn del naixement de la geometria i la

teoria de creacio de les vcritats eternes.

No es injust dir que aquesta relacio cs

]a peca fonamental de tot el nostre de-senvolupament logic. A tot aixo cal afe-

gir la importancia quc la nocio de de-

cepcio pren a les tres obres. Hom potdir que es I'autentic nucli essential quefonamenta una identitat. En Descartescom impossibilitat de I'assurnpcio delsaber rebut, en Husscrl corn experi&nciaoriginaria de ]a vida i en Levinas commostra de la superioritat del dir sobre cl

dit (pag. 366).La eonscqucncia principal d'aixo cs

que en tots ells trobem un mateix us dola racionalitat (pag. 414) que hem ano-menat, a la fi de les nostres conclusions,terapeutic: la rao com mitja per afermar

is serenitat cot runt de tots mcna de ten-

dencies irracionals, encara quc sovint,

naturals, arrelades a la nostra situacio

originaria, la infancia irrational quc per-

dura (pag. 56-57). El dubte vol fer-nossortir d'aqucsta situacio malaurada; que

I'apodicticitat hagi do ser conqucrida vol

dir que la racionalitat no cs el quc defi-

ncix propiamcnt 1'6sser huma; esdevenir

un ser racional esta certament en el seu

horitzo, pero com possibilitat que es o

no es realitzada, cssent aixo la scva res-

ponsabilitat (pag. 50 i pag. 322)

Aquestes onze tesis son suficicnts per

justificar el treball des de la perspectiva

de la historia de la filosofia. Gairebe to-

tes elles es refercixen a un proces histo-

ric de recepcio d'una tesi o a problemes

d'interpretacio del text cartesia. Fins ara

nomes hem pros aquest punt de vista i

en aquest sentit podem dir que son su-

ficients. Malgrat tot, em sembla que tot

aixo no cs prou per acabar dc donar una

explicacio del perque d'aquest treball. A

la introducci6 de la tesi ja havicm asse-

nyalat com per nosaltres no es poden se-

parar la filosofia i la historia do la filo-

sofia, i nomes respectant aixo podriem

considerar el nostre treball coin un tre-

ball d'histbria do la filosofia. Aixo fa quc

ens sigui indispensable reflexionar sobrc

la nostra produccio des d'un altre punt

de vista que ens pugui permetrc plante-

jar la pregunta potser mes important i

que resta encara per aclarir. Tot i accep-

tant les tesis quc he avancat cncara es

pensablc la pregunta de iper que cal

pensar sobre el dubte? (La prcgunta que,

d'altra banda, Hume o Gassendi Ii po-

dien haver fet a Descartes (pag. 63) o la

que Ingarden li va fcr a Husscrl (pag. 321)).

Aquesta darrcra part do la nostra re-

flexio s'ha do dirigir, doncs, a rcflexio-

nar sobre cl sentit d'aquest treball. La

manera tries adicnt do fer aixo fora es-

brinant la seva genealogia. Com ja va-

rem dir a la introduccio del nostre tre-

ball, la pregunta pci dubte sorgeix com

a derivacio d'altres dues prcguntes quc

son les que conformen I'horitzo que de-limita l'ambit de reflexio de la nostra

tesi: la pregunta per la nocio de filoso-

fia critica (es a dir, la pregunta entorn

261

de com s'cxcrceix la racionalitat ) i la prc-gunta per la possibilitat d'entendre la fi-losofia moderna des de la dualitat de fi-losofies de la totalitat i filosofies de laprudencialitat.

Evidcntment la g6est16 que hi ha dar-rera de la primera pregunta no es de cai-re historic , per6 creiem que tampoc hoes estrictament la segona, que mes aviates dirigeix a la problematica de la con-cepci6 d ' a116 que la filosofia es. Cercaruna manera de Ilegir que pugui contra-posar-se a la que ha centrat la filosofiamoderna cn la dualitat racionalisme-empirisme , suposa en el fons un refusd'una determinada concepcio de la filo-sofia, mes o menys propera a alto quet6picament es defineix corn -Idealisme-,que es la responsable d'haver efectuataquesta prioritzacio de 1'epistemologia.Aquesta manera de fer es la dels neo-kantians , que havien imposat la visiomes academicament convencional de lafilosofia moderna , pero es tambe la d'a-quells que seguint Heidegger volenprendre la noci6 d 'onto - teologia com a6nica clau explicativa d'aquest periodefilosofic . En qualsevol cas queda clarque en la mesura en que ens deixem durper aquestes dues questions, les fronte-res es dissolen i entrem en aquest ter-reny d'intercanviabilitat al que abans emreferia i al que hem fet referencia en lapagina XXIV de la nostra introduccio:el terreny en el qual es un fet la unitatentre filosofia i historia de la filosofia.Em sembla que val la pena fer notar queels estudis cartesians constitueixen enaquest sentit un ambit privilegiat. Noper un especial avantatge de Descartessobre altres autors classics , sing pel grantreball que hist6ricament s'ha anat des-envolupant entorn d'aquest autor. Con-tra el quc algunes ressenyes de diari fe-tes des de la pp erspectiva d'una ignoran-cia brutal dc la historia de la filosofia in-diquen , no to cap mena de sentit parlard'una « descongelacio » del cartesianis-me. Els estudis cartesians no han estatmancats mai de reilevancia filosoficacom ho prova el fet que totes les figuresdel pensament frances , i les dues mesgrans del pensament alemany, hagin ha-gut d'assajar la seva interpretacio sobreDescartes . J. L. Marion, qui recentmentens ha visitat , constitueix sense cap

mcna de dubte un cxemplc d'aqucsta vi-talitat; els seus estudis inicials sobreDescartes s'han perllongat despres endireccions ben diverses.

El sentit de centrar- se en aquest am-bit de reflexi6 , que es concreta finalmenten el terra del dubte, depen en definiti-va d'una interrogacio sobre el que es osuposa la filosofia . En aqucst sentit, elproces geneal6gic al que abans ens refe-riem s'hauria de proseguir fins a 1'ori-gen, all6 que condiciona la decisio de tre-ballar en filosofia , com a unic mitja decomprendre aquesta inquietud pel «ser-de la filosofia. Alla hi trobarem el quepodriem dir elements psicol6gics i, el quees mes rellevant, la vivencia d'un momentde crisi de la filosofia , una crisi que es fapalesa mitjancant tres simptomes:- A116 que horn anomena la desapari-ci6 dels grans discursos ; en la seva ves-sant menys frivola la desaparici6 de lapretensio que la rao sigui un element so-cial fort.- Atomitzacio del saber, consequenciade la tecnificacio i I'especialitzacio extre-ma.- L'element que em sembla tries pu-nyent , la desaparicio, fins i tot comideal, de 1'intent de cercar una unitat en-tre ciencia i saviesa . Pcrdut aix6 , la tas-ca de fer filosofia queda absolutamentmancada de sentit . Els temes als que alcomengament de la introduccio m ' haviareferit com els problemes filosofics perexcel-lencia , la possibilitat do fer de I'a-podictictat la modalitat del dir huma i lareflexio sobre la noci6 de situacio (pag.X), es converteixen en questions abso-lutament irrellevants.

Si qualsevol d'aquests elements esprou esfereidor per ell mateix, tots ple-gats conformen una crisi decisiva. En-frontar-se a aixo es l'ienica tasca real pera la filosofia; alto perque val la penapensar. No vull fer pcnsar que jo n'ofe-reixo solucions ; ben segur que aix6 estamolt lluny de les mcves possibilitats. Esclar, pero, que la 11 - lus16 de fer-ho aixies el que en darrera instancia dona ale aaquest treball . L'elaborac16 de la nociode prudencialitat es un intent de rellegirel passat, pero sobretot malda per aju-dar a repensar la filosofia en un marehostil . Pcnsar la pertinencia del dubte es,en definitiva , un intent de pujar un pri-mer csglao.

262

Penso, pero, quc podem dir que

aqucst esglao ha estat pujat. D'una Ban-

da tenim les aportacions al nostre intent

de prendre la prudencialitat com clau

hermeneutica de la filosofia moderna.

Les hem explicades a la tercera part de

la conclus16 i em sembla que n'hi hauria

prou en aquest moment amb recordar-les:

La tendencia de la bibliografia carte-siana a redefinir Descartes com empiris-

ta, complementari de 1'esforc present

des de les primeres pagines del treballper mostrar les profundes divergencies

quc hi ha entre Descartes i el racionalis-me. (Potscr es pot esmentar el subratlla-ment que hem fet de l'arrel cartcsiana dela filosofia de Locke, nota 38, cap. I).

- La vinculacio amb Kant.

- La trobada d'un element comu dels

autors a partir dels quals pensem amb la

nocio de decepcio. Aquesta ultima es es-pecialmcnt important quant es un delselements quc ens ha permes al final do-nar una definicio mes precisa del que ha

do suposar el prudcncialisme (pag. 421).Es clar que aquestes aportacions no sonencara suficients per tancar la questio,pero cm sembla quc no son menysprea-bles, atesa la dificultat de la tasca que enshem proposat. La nostra reflexio prime-ra sobre el tema es remunta als primersanys de carrera 1 haura d'anar tries Ilunyencara. Ws enlla d'aqucsta questio, larao del nostre optimisme rau en que pernosaltres la mateixa reflexio sobre eldubte es encoratjadora enfront d'aques-ta crisi a que abans ens referiem i aixoper dues raons basiques:- Mostra que la decepcio no nomes noofega el pensament sing que es fructife-ra, que pot esser un motor autentic dola reflexio.- L'estructura de l'acc16 meditativacartcsiana es la incarnacio del que nosal-tres hem definit com actitud critica.L'accio que pren com a punt de partidael desig d'alliberar-se de tota afirmacioprcvia i de prendre distancies amb elsentit comu. En aquest sentit, el dubtees la millor imatge de l'assumpc16 del'escepticisme que hem preconitzat al fi-nal del nostre treball. Es du a terme una

accio que pren postures negatives amb

l'tinica finalitat d'assolir la veritat. Un

escepticisme constructiu que es contra-

posa al nihilisme, doncs a diferencia d'a-

quest no es vcu a si mateix com realit-

zacio ultima sing quc cerca la seva pro-

pia transfomacio. Per tant, una teoria

feta per oposar-se a les moltes maneres

en que l'arrogancia del pensament tota-litzador pot presentar-se.

Des d'aquestes consideraciones cal

entendre la significacio que dins del nos-

tre treball tenen les filosofies de Husserl

i de Levinas. Si abans deiem que des del

punt de vista desenvolupat en la prime-

ra part d'aquesta exposicio no calla fer

massa distincions entre aquests autors i

la resta dels tractats, ara s'ent6n tries b6per quc ells constitucixen per si sols una

part difcrenciada del nostre treball. El

seu si al dubte, la seva utilitzacio per fer

filosofia, es una manera d'enfrontar-seals problemes que defineixen la nostrasituacio. Malgrat que ells visquin plena-

ment la crisi, (la seva crisi es la nostra

-cl problema real que hi ha al fons deI'anomenada post-modernitat es quasitan veil com el segle-), son capacos defer un pensament que prenent la nocio

de decepcio com a element primigenidesenvolupa un discurs que, com el cas

de Descartes, s'adequa perfectament a

una concepcio critica: tot caracteritzant-se per l'antidogmatisme (pag. 404) i eldesig de radicalitat filosofica (pag. 408).

J. Ramirez

Jaume MENSA I VALLs, La polemica esca-tologica entre Arnau de Vilanova i elsfilosofs i teolegs professionals (1297-1305): andlisi dels arguments i de lesargumentacions . Test doctoral Ilegidael 29 de maig de 1993 al Departamentde Filosofia de la Universitat Auto-noma de Barcelona.'

Durant molt de temps hom ha cone-gut el pensament d'Arnau de Vilanova,en general, t les sever tests profetico-es-

1. Jaume Mensa i Valls, La polemica escatologica entre Arnau de Vilan ova i els filosofs i teolegs profes-

sionals (1297-1305): andlisi dels arguments i de les argumentacions . Tesi Doctoral dirigida pel prof. Dr. Jo-

sep M. Udina, Bellaterra 1993, 600 + (II. Apendixs: materials de treball) 394 pigs. Fou Ilegida el 29 de

263