el Magazine · el Magazine Fortunio Bonanova (veure article a l’interiorior) 2 • Institut...

el Magazine

Fortunio Bonanova (veure article a l’interiorior)

2 • Institut Pedraforca • MAGAZINE num 5-Abril/Maig 2015

Portada: Pedraforca participa a l’erasmusEditor: institut Pedraforca Produccció: Comissionat del magazine PedraforcaMaquetació: pBAltres: www.institutpedaforca.cat per novetats i infor-mació diversa Pedraforca magazine és una publicació de l’institut Pedraforca que reflexa l’activitat del centre, opinions o l’actualitat a través d’articles escrits pels seus alumnes i professors. Des d’aquí volem agrair a tot el professorat i alumnat la seva col·laboració que ha fet possible aquesta revista. especialment a Bernat Joan pel seu recolzament i a Marta Muñoz per la fonamental tasca de la correcció.en aquest número ens guia pel Magazine una tirallonga de ninots de Edward Gorey, gran il·lustrador que no va fer l'eSO

1. erasmus?Aquesta revista està dedicada a Erasmus, que va ser el senyor que va inventar les vacances dels estudiants sota el nom d’activitats edu-catives o altres. Per això la portada conté la seva foto del carnet de conduir i un munt de cites d’algunes de les seves obres.

investigant per internet (pou de saviesa i de pèrdua de temps) hem descobert que no tenia una agència de viatges ni una empresa d’allot-jaments turístics il·legals. No es deia Erasmus sinó Geert Geertsen i, en llatí (si voleu saber per què, mireu internet o feu un treball de re-cerca i de pas ho copiaran i enganxaran els alumnes) Desiderius Eras-mus Rotterodamus. De tot això fa molts anys ja que va viure entre el segles XV i XVI (per saber quins anys són això, mireu internet). Per si no fos prou, era bastard i tenia una impremta i va donar classes a la uni del seu temps... i moltes altres coses que podeu veure a internet.

Va escriure un munt de coses (per la www es troba una foto del seu llibre més important ple de marques d’algun estudiant), llibres i cartes. Per això, aquest any, el magazine li dedica la portada amb unes quantes cites pescades de la www.

2. Professors que professen però no escriuenCuriós que a les demandes reiterades d’aquesta redacció no ha estat possible aconseguir, ni de l’equip gestor ni de la resta de professorat un miserable article que no fos de fer dinars, descriure ciutats llunya-nes o properes, divagar sobre bonhomes científics o artistes.

Per un cos tan habituat a reunir-se manta vegades per qualsevol mí-nima excusa i divagar extensament sobre una dècima de diferència en una nota o sobre si aquest o aquell treball de recerca està bé o malament copiat de la xarxa, o qualsevol altre cosa és curiós que ningú mostri inclinació a expressar per escrit reflexions creatives i inte- ressants sobre la seva feina.

editorial

Institut Pedraforca • MAGAZINE num 5 -Abril/Maig 2015 • 3

Un altre any tornam a la puntual trobada amb els nostres lectors. Com cada any, algunes de les plomes que ompliren les postres pàgines ens han deixat i els recor-dam amb afecte i reconeixement. Sabem que hem contribuït, poc o molt, a la seva formació. Sabem que saben que ens trobaran aquí si ens han de menester. Som, i així ha de ser, un lloc de passada, no un destí final. Per l’Institut Pedraforca, en gairebé quaranta anys d’existència, hi han passat molts professionals de l’ensenya-ment que han contribuït, amb l’ajut imprescindible de les seves famílies, a la for-mació de milers i milers d’estudiants ja siguin de Formació Professional, de Cicles Formatius, de Batxillerat, d’ESO o del CAS. Igual que la muntanya que ens dóna nom, que s’aixeca imponent per sobre dels canvis a la plana que l’envolta, l’Institut Pedraforca ens transcendeix a tots i manté, inestroncable, el seu compromís amb les noves generacions de joves habitants, vinguin d’on vinguin, de l’Hospitalet de llobregat. Igualment, la voluntat de mantenir la nostra publicació anyal roman inalterada. No vivim del passat, gaudim del present i procuram guanyar-nos el futur. Per això, abans hem recordat els que han continuat amb les seves vides una vegada forjats a l’Institut Pedraforca. Per això, celebram enormement la participació enguany, una altra vegada, dels redactors que no han pogut estar-se de contribuir, de nou, amb els seus articules o amb la seva fosca tasca de disseny, a la nostra publicació. Per això, finalment, donam una afectuosa benvinguda als nous redactors, amb moltes ganes i talent, llavors de la publicació de l’any vinent, garants de la seva continuïtat.Finalment, no volem cloure aquestes línies sense agrair la tasca de l’anterior Di-rectora, impulsora infatigable de la nostra publicació. La seva contribució ens ha esperonat a continuar, perquè, com comentàvem anteriorment, l’Institut Pedra-forca ens transcendeix a tots. Recordam el passat per saber d’on venim, gaudim del present i preparam, en la mesura de les postres possibilitats, l’esdevenidor d’aquest institut que ens pertany a tots.

BJ

la percepcióescher

ehtisham BhattiM angeles Rosales

Ruby Solé Francis Frana

Cesar espino


Isabel LlurbaProfessora de visual i plàstica

Podríem definir la percepció com la interpretació i organització de les sensacions, amb les quals, ens ado-nem dels objectes i del món que ens envolta.La percepció és la suma dels cinc sentits (vista, oïda, gust, olfacte i tacte) i de la nostra cultura i experièn-cia, es a dir, del que hem après.El cervell, però, és l’ encarregat d´ordenar la infor-mació i donar-li un significat, que no necessàriament serà igual per a tothom.la psicologia de la gestalt és un corrent del pen-sament, dins de la psicologia moderna, sorgit a Ale-manya a principis del segle XX i liderat pel psicòleg Max Wertheimer, que va estudiar com el cervell rebia aquesta informació i com la utilitzava.la conclusió més important és que el cervell intenta fer la millor organització possible dels elements que percep.Les lleis de la Gestalt es creen per poder explicar l’origen de les percepcions, a partir dels estímuls ex-teriors.

Un dels principis fonamentals és l’anomenada llei de la pregnància, que afirma la tendència perceptiva a adoptar les formes més simples possibles.Un altre dels principis fonamentals és l’anomenada llei de la figura i el fons: en tota percepció podem distingir la figura, com a element central i el fons, com a entorn de la figura.La propietat principal és que tots dos s’ influeixen recíprocament.l’ artista holandes Cornelis escher (1898-1972) va reflexionar sobre aquesta relació fons-figura i va crear espais i móns molt suggerents.Un dels treballs que es plantegen a 3r d´ESO, dins de l’assignatura de visual i plàstica, és la reflexió entre el fons i la figura.Partint d’un element que es va repetint i, mitjançant la imaginació i la creativitat, s’intenta crear un espai únic on totes les figures tinguin la mateixa importàn-cia i s’influeixin positivament. Aquí teniu alguns exemples, realitzats durant aquest curs.

taStetS de FiloSoFiaentreviSta a epicur


-Bon dia senyor Epicur, em dic El Chavo Whatson m’agradaria fer-li algunes preguntes sobre la filosofia tal i com vostè la concep, sobre la seva vida, i sobre la política actual.-Hola Chavo molt de gust, pregunta el que vulguis.-Comencem, doncs! On vau néixer? I quins van ser els vostres primers passos a la filosofia?-Vaig néixer l’any 322 a. C. a l’illa de Samos i els meus pares són atenencs; aquesta és la meva ascendència. Tot va començar quan la meva família i jo ens vam veure privats de les nostres terres a causa del de-cret que va establir Alexandre. -Quan vaig anar-me’n de Samos vaig començar com a professor de retòrica i de filosofia en algunes ciutats gregues; després d’un temps, juntament amb alguns dels meus alumnes, deixebles i amics, vam decidir anar-nos a viure a atenes. Pel fet de ser atenenc no vaig tenir cap problema per aconseguir un lloc on viu-re, i així va ser com va començar el meu viatge en el món de la filosofia.-Ja que estem parlant d’aquest tema, ens podria dir què és per vostè la filosofia?-És clar que sí! A veure, jo entenc la filosofia com l’art de viure bé i ser feliços, és a dir el nostre objectiu es viure una vida modesta i harmoniosa fundada en l’amistat i allunyada de la política de la nostra època. -Bé, donat que la vostra concepció política difereix de l’actual, ens podríeu indicar el vostre punt de vista respecte a algunes qüestions com les plantejades per Epicur, per exemple? Vostè com afrontaria la crisi po-lítica provocada, en gran part, pel mal funcionament polític i la corrupció?-Doncs bé Chavo, el que faria és intentar organitzar els individus en comunitats d’ amics perquè s’afron-ten al caos social i polític, que es rebel·lin contra la crisi política en termes aparentment apolítics.-I, per què una comunitat d’amics ?-Per la senzilla raó que l’amistat de veritat ens pro-porciona la seguretat de tenir-ne la cooperació recí-proca amb els nostres amics si la necessitem, no pas com passa en el sistema actual on ens governa gent que realment no coneixem. Per la qual cosa, molts cops ens veiem traïts. Penso que si poguéssim orga-nitzar-nos en una comunitat basada en l’amistat, i no pas en una forçada confiança amb complets descone-guts, això no passaria.-Però, i si els amics no tenen prou confiança per acon-

seguir l’objectiu que es vol proposar per rebel·lar-se contra la crisi?-Escolta Chavo, sàpigues, o millor dit, recorda que no necessitem tant l’ ajut dels nostres amics com la confiança en aquest ajut. Això és la veritable amistat. L’amistat és dipositar en algú tota la teva confiança, saber que no et trairà ni et deixarà de banda quan la necessitis; per tant no hi hauria cap problema de manca de confiança, car si cadascú d’aquells que par-ticipen confia en el suport de la colla, cap d’ells no s’acoquinarà i per tant, ningú d’ells es veurà en la ne-cessitat de rebre aquest suport col·lectiu.-Quin consell li donaries als polítics corruptes?-Els hi diria que per ser bon governants, han de seguir l’estil de vida filosòfic, que consisteix a renunciar a la part egoista que apareix quan tenim el poder a les nostres mans. Recordar-los que el poder és del poble i no pas d’un sol individu; que renunciïn al luxe ja que si han arribat on son, no és per ser atesos, sinó per atendre la resta, per tenir cura d’aquells que els han dipositat la seva confiança.-i per acabar... com creu que la política hauria de mi-llorar per tal d’ assegurar que tots el ciutadans esti-guin satisfets i feliços?-Mira... jo crec que per aconseguir que tots els ciu-tadans estiguin satisfets i feliços, la política ens ha fa-cilitar una vida feliç on les bases siguin la bellesa i la justícia, sense les quals, una vida com l’esmentada no es pot concebre. Però no solament la política ens ha de facilitar aquesta situació, també depèn, bàsicament, de nosaltres, ja que ningú pot viure per tu, i has de ser tu mateix qui, mitjançant les ensenyances filosòfiques, assoleixi el camí cap a la felicitat. -L’ he entès molt bé, senyor Epicur. Moltes gràcies per aquest entrevista. -Ha estat un plaer. Fins aviat!!!

Israel Muñoz, Kevin Zambrano i Melisa Zambrano2n A/ Batxillerat

KinG lear,BoYHoodi l’educació


A primer, cop d’ull semblen no tenir res a veure una gran adaptació de l’obra de William Shakespeare, que encara es pot veure a Barcelona (si trobau entrades), una de les millors pel·lícules, de l’any i un dels te-mes recurrents en els preocupacions de progenitors i docents. Tanmateix, com veurem, ens ofereixen dos models educatius contraposats, que ens poden ajudar a desenvolupar la nostra tasca com a pares, mares o professors.El Rei Lear inicia el seu descens, i el del seu país, cap a l’anorreament quan decideix abdicar de la seva responsabilitat, com a cap d’estat i com a pare de futures reines, abans del seu temps. Cap de les se-ves tres filles està preparada per assumir-ne el rep-te que comporta la seva abdicació. gonerill i Regan suspenen per la seva roïnesa, ambició desmesurada i baixes passions. Cordèlia no aprova per poc, per la seva incapacitat per adaptar-se als compromisos que la vida en societat implica. el seu amor pel seu pare no té límits, però no sap expressar-lo més enllà del seu famós “love and be silent”. la persona-litat dictatorial del pare/docent ha dificultat que les seves filles/alumnes adquirissin les habilitats necessàries per desenvolupar les seves tasques futures. A més, l'abrupte caprici d’abdicar de les seves responsabilitats abans d’haver finalitzar la seva tasca educativa, establint una revàlida inapropiada, portarà King Lear a la bogeria i la mort. Res tenen a veure les florides i falses expressions de l’amor envers ell, amb les futures aptituds com a monarques de les tres princeses. Només el dofí de França sabrà veure les possi bilitats de Cordèlia i se l’emportarà per fina-litzar la seva educació. Quan torna Cordèlia a Anglaterra, està preparada per a la vida adulta, per governar el seu país. Ja sap expressar el seu amor. Malauradament, en haver finalitzar els seus estudis en terra estrangera, no seran convalidats a la seva pàtria i morirà entre el bojos braços de son pare.La lliçó educativa del Rei Lear és, doncs, alhora clara i vigent. la responsabilitat de progenitors/professors està en proporcionar les eines per tal que fills/alumnes desenvolupin les seves respon-sabilitats futures adequadament i no poden clau-dicar de les seves responsabilitats abans d’haver

pogut avaluar convenientment la consecució del seu objectiu. els mitjans que s’emprin no han d’amagar aquest objectiu final, que ha de ser avaluat objectiva-ment. No amb expressions d’amor falsàries, que s’es-vaeixen un cop assolit el títol pretès.A Boyhood (2014), obra mestra del director ame-ricà Richard Linklater, pel contrari, la mare/professo-ra protagonista intueix quina ha de ser la seva tasca principal i s’hi dedica, amb cos i ànima, fins la majoria d’edat dels seus fills/alumnes. La intuïció del director, qui s’estimà més rodar la pel·lícula durant diferents anys, proporciona més verisme a l’esforç de la mare, qui va envellint, mentre els seus fills van fent-se adults sense necessitat de maquillatge. la vida de la família és difícil i, només arriba a bon port per la determina-ció de la mare en aconseguir el seu objectiu. Deixarà el pare, per immadur, i els padrastres, per inadequats. Acompanyarà els seus fills durant el seu desenvolu-pament sense mostrar-se dictatorial, però sí determi-nada, i amb les idees molt clares. Corregint-los, quan

s’escau, fingint desconei-xement, quan és oportú, fins que arriba l’inexora-ble moment de cessar en la seva tasca, quan ja són majors d’edat i es gradu-en. ella els organitza una festa, que també és la festa de la seva graduació com a mare/docent. els seus fills/alumnes han superat la seva revàlida, més im-portant que la revàlida es-colar, i considera que els ha de deixar enlairar-se i volar. els hi proporcionarà la possibilitat de perseguir els seus objectius a un al-tre lloc. De llavors ençà, serà responsabilitat d’ells el seu èxit o fracàs.La lliçons educatives de Boyhood són també clares. La funció essencial del progenitor/docent no és altra que preparar el fill/alumne perque persegueixi els seus propis objectius. La tasca és dura i difícil, tot requerint un compromís important, però secundari. El protagonista és un altre, l’aprenent, el qual s’acompanya, apuntalant-lo en mo-ments de vacil·lació, no se’ls substitueix o menysté. La mare de la pel·lícula sap que, per molt que apre-ciï segons quines activitats amb els seus companys successius, es deu als seus fills i abandona les seves parelles quan constitueixen un entrebanc als objec-tius que ha d’assolir amb la seva canalla. Ara bé, els seus esforços tenen un final. Al cap i a la fi, la nova generació es desenvoluparà com vulgui i el seu èxit o fracàs serà propi. no seran una prolongació nostra. Els hi donem les eines, per tal que muntin el taller que desitgin al seu gust. el taller serà seu; nosaltres, a partir d’un moment determinat, només hi anirem de visita i hem d’aprendre que les visi-tes no han de fer nosa ni fer-se pesades. A la pel·lícula, la mare decideix també can-viar de vida i de domicili. només es farà càrrec del contingut d’una capsa, no massa gran, per fill.En resum, hem pogut veu-re que, tant King Lear com Boyhood, tot i ser obres mestres amb molts altres

Bernat Joan


s’escau, fingint desconei-xement, quan és oportú, fins que arriba l’inexora-ble moment de cessar en la seva tasca, quan ja són majors d’edat i es gradu-en. ella els organitza una festa, que també és la festa de la seva graduació com a mare/docent. els seus fills/alumnes han superat la seva revàlida, més im-portant que la revàlida es-colar, i considera que els ha de deixar enlairar-se i volar. els hi proporcionarà la possibilitat de perseguir els seus objectius a un al-tre lloc. De llavors ençà, serà responsabilitat d’ells el seu èxit o fracàs.La lliçons educatives de Boyhood són també clares. La funció essencial del progenitor/docent no és altra que preparar el fill/alumne perque persegueixi els seus propis objectius. La tasca és dura i difícil, tot requerint un compromís important, però secundari. El protagonista és un altre, l’aprenent, el qual s’acompanya, apuntalant-lo en mo-ments de vacil·lació, no se’ls substitueix o menysté. La mare de la pel·lícula sap que, per molt que apre-ciï segons quines activitats amb els seus companys successius, es deu als seus fills i abandona les seves parelles quan constitueixen un entrebanc als objec-tius que ha d’assolir amb la seva canalla. Ara bé, els seus esforços tenen un final. Al cap i a la fi, la nova generació es desenvoluparà com vulgui i el seu èxit o fracàs serà propi. no seran una prolongació nostra. Els hi donem les eines, per tal que muntin el taller que desitgin al seu gust. el taller serà seu; nosaltres, a partir d’un moment determinat, només hi anirem de visita i hem d’aprendre que les visi-tes no han de fer nosa ni fer-se pesades. A la pel·lícula, la mare decideix també can-viar de vida i de domicili. només es farà càrrec del contingut d’una capsa, no massa gran, per fill.En resum, hem pogut veu-re que, tant King Lear com Boyhood, tot i ser obres mestres amb molts altres

Bernat Joan

valors aliens al debat pedagògic, mostren la preocu-pació dels seus autors per consideracions educatives rellevants avui dia. D’una banda, l’educació ha d’acom-panyar el desenvolupament de l’educat fomentant les seves habilitats, sense menystenir-lo, i responent a les seves necessitats (no a les de l’educador). D’altra banda, en un moment determinat molt madurat, i no abans, la tasca d’acompanyament s’haurà d’avaluar i considerar superada. A partir d’aquell moment, com a Kite, la cançó d’U2, l’estel s’haurà d’enlairar i voleiarà incert vers un futur propi, que es definirà no tan sols per la resistència de l’andròmina que s’hagi fabricat, sinó també per l’habilitat efectivament ense-nyada al seu pilot. L’instructor ha acabat la seva fun-ció present. A partir d’aquest moment, la seva tasca, encara per definir, no podrà ser la mateixa. La por,

ni tan sols el neguit, davant la variabilitat i imprevisibilitat de les condicions atmosfèriques futures no poden ajornar-ne l’enlairament quan arriba el moment precís. l’indispensa-ble s’aixecarà amb ells, la resta ha de quedar a terra, estotjat per un possible ús futur, hores d’ara, desconegut, imprevisi-ble. És complicat decidir què deixar enrere, embalat. És in-dispensable, emperò. En cas contrari, l’estel, massa feixuc, s’estimbaria sense remei, sense remissió.

catSKillS: campionat de catalu-nYa de Formació proFeSSional 2014. SKill 41: cureS auxiliarS d’inFermeria


El dia 11 de juny de 2014 l’Institut Pedraforca va participar a la pri-mera edició dels CATSKILLS, els Campionats de Catalunya de For-mació Professional, en la modalitat de Cures Auxiliars d’Infermeria.el campionat se celebra cada dos anys i permet mostrar les habili-tats i les competències professio-nals dels alumnes de clicles for-matius de totes les especialitats. les proves estan inspirades en les descripcions tècniques que regei-xen la competició internacional WorldSkills Competition.L’any 2014 va ser el primer any que es va realitzar a Catalunya la competició de l’skill 41 (modalitat de Cures Auxiliars d’Infermeria). es va realitzar a Barcelona a l’insti-tut Salvador Seguí, un institut amb àmplia trajectòria a la formació professional. en aquesta competició van par-ticipar alumnes dels instituts: - inS Salvador Seguí i inS Pedra-forcales alumnes que van participar del nostre institut van ser les alumnes del CFGM Cures Auxiliars d’Infer-

Laura Florencio

meria leide Macias Triviño i Sira Teruel Ortiz, tutoritzades per la professora laura Florencio Ortiz.les alumnes van fer una molt bona actuació. les felicitem i volem agrair el seu esforç i dedicació al llarg de tota la jornada.Des de l’institut Pedraforca també volem felicitar les alumnes guanya-dores del campionat, les alum-nes de l’institut Salvador Seguí.

Edward Gorey’s

activitat a 2n d’eSo: “QuantS ciGronS Hi Ha aproximadament en un

paQuet de 500G?”

never wait to loSe SometHinG to learn to cHeriSH it!

David Arso


aquest curs a 2n d’eSO B i C hem introduït el concepte de proporcio- nalitat directa fent una estimació del nombre de cigrons que hi ha en un paquet de 500gPer fer-ho, hem pesat 20 cigrons usant una balança de cuina. Com es pot veu-re a la foto-grafia, els 20 cigrons, en aquest cas, pesaven 12 g.[foto1]a conti-nuació hem pesat tots els cigrons. Tot i que el paquet de ci-grons indica que el pes net és de 500g, ens ha sorprès comprovar

que sempre pesen una mica més: 507g, 505g, etc. Depèn del paquet de cigrons[foto2]Fent una regla de tres directa, hem endevinat quants cigrons hi ha en

total. aquí podeu veure els càlculs que es realitzaven en un dels grups.[foto3]Finalment, per curiositat, hem vol-gut esbrinar fins a quin punt és fiable aquesta aproximació. Per fer-ho, hem comptat amb pacièn-cia tots els cigrons i hem calculat

l’error absolut i l’error relatiu co-mès al fer l’aproximació per regla de tres.[foto4]els grups que havien triat una mos-tra de 20 cigrons més equilibra-

da han aconse-guit en-devinar el nom-bre de c igrons amb un e r r o r inferior al 5%. no està g e n s

malament![foto5]Podeu veure més fotogra-fies escane-jant aquest codi QR

Everyone in this life has been, is being, or is going to be a teenager. This life stage could be a little bit disappointing because we must face trouble and also make important de-cisions for our lives. However, it’s also a very special period of time, because we start discovering new things like love or the real meaning of friendship.Many times, we think that all the pe-ople are against us, and we also try to hate them. We especially get angry

with our parents, because their ideas are so much different from ours and we usually quarrel with them, but we never take into account their feelings and we don’t think that all they do is just to give us a better life.In the adolescence, we also discover love and real friendship. For some people, love could be a very strange thing, although, for others, it could be, maybe, indispensable. In my opi-nion, it feels nice when you have a

crush on someone, and if it’s given in return, even better. About friends-hip… It’s important to have friends, because every time you have a pro-blem or you are depressed, they’ll be there to support you and help you. In conclusion, I think that we must appreciate the people who love us. Either parents, friends or your couple, they’re just angels that God sent to us. never wait to lose something to learn to cherish it!

Yuting Jin 1st Batx B

del pedraForca...


“Sin saberlo nosotros, íbamos buscando por estos montes, no a la serrana del Arci-preste, sino la nueva España del porvenir2”.

así es como empezaba un artículo de prensa que hace unos días leí y me pareció que tenía mucha tras-cendencia en la actualidad. Quizás la pérdida de relevancia o la fal-ta de transversalidad del sistema educativo, con el paso de los años, sea a causa de la organización del propio sistema. el artículo trataba de la institución libre de enseñan-za y de sus alumnos y profesores. Gracias a, entre otros, Giner de los Ríos, su mayor promotor e ideólo-go, la ILE supuso un fogonazo en el campo educativo y pedagógico que duró seis décadas. Tenía por misión la expansión de una reno-vadora fe laica, que veneraba la cultura y la ciencia; sacaba los li-bros al monte y sacudía la pelusa del tradicional retraso cultural con el envío de alumnos talentosos al exterior y la invitación a España de quienquiera que tuviese algo notable que aportar: Marie Curie, Albert Einstein, Alexander Calder o John Dos Passos.Pocos días después de leer este artículo, se celebró en Barcelona el primer Simposio internacional sobre la Formación inicial de los Maestros, donde el decano de la Facultad de educación de la Uni-versidad de Helsinki, Jari Lavonen, desgranó las claves del éxito fin-landés entre las cuales destacan: una cultura nacional de la educa-ción desde el siglo XIV, la selec-

ción exhaustiva de los maestros, la confianza y valoración del profe-sorado por parte de la sociedad, autonomía de los profesionales (ni siquiera existe la inspección educativa), totalidad de las es-

cuelas públicas y de alta calidad, recursos suficientes para la educa-ción y apoyos y refuerzos en las clases con mayores dificultades3. Tras leer los resultados obteni-dos en los diferentes informes que evalúan el nivel educativo de los países en el mundo, habitualmente Finlandia siempre ocupa un puesto en la cabeza de la clasificación, y eso siendo un territorio donde la última ley educativa es de los años 80. La particularidad de su modelo es que la educación es percibida como un valor nacional, que hace hincapié en la formación moral y ética del alumno, y considera el proyecto educativo desde un pun-to de vista holístico, entendiendo que los niños serán ejemplos so-ciales perennes. Además, sorpren-de saber entre otros detalles que sitúan el comienzo la escuela a los 7 años y son quienes menos horas de clase tienen.Resulta evidente que desde la anti-güedad, y a través de la historia de la filosofía, el valor de la educación como recurso es innegable, exis-tiendo una correlación entre el

nivel educativo y el progreso. Cu-ando en una sociedad casi todas las cosas son cuestionables, parece difícil negar el valor de la educa-ción como pilar básico de ella. a medio y largo plazo esta aportará mayores facilidades, más recursos vitales, mejor calidad y hábitos de vida, mayor disfrute de los recur-sos y por tanto revertirá en un progreso constante. Pocas cosas, quizás ninguna, tenga el poder de la educación para cambiar la socie-dad y su futuro. Por mucho que se dé importancia a la Ciencia, la Cul-tura, el Arte, el I+D+I, etc., si todas estas disciplinas no forman parte de nuestra educación, dejarán de formar parte de nuestras vidas una vez que las subvenciones se aca-ben. Sólo cultivando estos valores, podrían permanecer como estilos de vida a lo largo del tiempo.Tras haber pasado prácticamente por todos los niveles educativos actuales (Educación Infantil, Pri-maria, ESO, Bachillerato, Univer-sidad y Formación Profesional) y haber estudiado tanto en escuelas públicas como en centros concer-tados, valoro muy positivamente las oportunidades que he recibido y agradezco al profesorado el es-fuerzo que han hecho en mi edu-cación. Llegados a este punto, me gustaría

Hay que vivir, para vivir hay que ser libre,

para ser libre hay que tener el pensamien-

to libre y para tener el pensamiento libre

hay que educarse1

Rubén Caballero Pimentel Alumno del CFGS Documentación Sanitaria


concluir con una reflexión sobre la Educación, concretamente la pú-blica. en un momento en el que el valor de la educación se ha deva-luado, en que el profesorado -entre otros estamentos profesionales- dispone de menos confianza des-de la sociedad, cuando las oportu-nidades de futuro no parecen tan boyantes como hace unos años y la moral y la ética tienen menos im-portancia que muchas otras cosas secundarias, resulta difícil imaginar que el sistema educativo se vaya a enmendar si no se actúa sobre su base, siendo este clave durante los primeros años de aprendizaje. incidir en estas primeras etapas de vida resultará incuantificable para el resto de gene-rac iones . el futuro d e p e n d e de traba-jar por un m o d e l o de cambio profundo donde se valore las actitudes, v i r tudes , conviccio-

nes y volun-tades de los jóvenes. Un abordaje sin profundidad no represen-taría más que meros reto-ques estéticos y por tanto consumibles con la veloci-dad y el de-sasosiego de la actual soci-edad de con-sumo y del cansancio.Por otro lado, quizás los

estudiantes no siempre hayan te-nido la mejor educación desde la base y por lo tanto tampoco se les pueda responsabilizar de ciertas actitudes. Siendo así, quizás habría que hacer hincapié en los apoyos con los que cuentan los profesionales de la educación y plan-tear la posibilidad de refuerzos en las clases con dificultades. Me he encontrado, en no pocas ocasiones, con profesores absolu-tamente ilusionados por su profe-sión y con ganas de enseñar, de ori-entar a los alumnos a descubrirse por sí mismos, a no ser estudiantes pasivos y que, por falta de tiempo o por la distorsión de una clase

poco compensada, no han podido ejercer su función correctamente, entrando así en un bucle impo- sible de mejorar y que, lo peor de todo, repercute negativamente en el futuro de los mismos alumnos. Por eso, al igual que a los alumnos se les debe brindar la oportunidad de estudiar aquello que desean y en las mejores condiciones -y para ello quizás se debieran implemen-tar formas alternativas de acceso a los estudios, más personalizadas-, el profesorado también tendría que contar con el apoyo suficien-te, tanto de la sociedad como de la administración, para que la estra-tificación educativa permitiera el progreso cultural de todos, alum-nos y maestros. “allí el maestro un día soñaba un nuevo florecer de España”, le dedi-có antonio Machado a su antiguo profesor2.Referencias:

1 Javier gallego. José luís Sampedro: “está todo muy bien tramado para dominar, para que no tengamos una democracia”. el diario.es. Miércoles 10 de Abril de 2013; Política.

2 Tereixa Constenla. Giner de los Ríos: más que un maestro. el País. Miér-coles 18 de febrero de 2015; Cultura.

3 Maite gutiérrez. Jari lavonen: “Un niño de cuatro años necesita jugar, no ir a la escu-ela”. La Vanguardia. Viernes 20 de febrero de

2015; Vida.

tHe wHeelS oF Fortune. catalonia lotterY

Spain muSic


The topic that I have chosen for my research pro-ject is Catalan Lottery. The lottery is a gamble, who-se participants buy a ticket and they can win some money. There are a lot of ways to participate and so many kinds of this game.In the first place, I have chosen this matter because I love mathematics since I was small. Then, I have seen all the suggestions of this department and the one which i liked it was the lottery because I could learn new things, such as how big the probability of winning or losing in the lottery is. That means finding out if there is a big or mini-mal possibility. I also wanted to know what their ambition was when they created the lottery in Catalonia. In the second place, when I started this project I was concerned because I had to know, among others, combinatorial analysis and probability, which I hadn’t studied. So, first I searched the history, and the rules of every game in the Catalan lottery. Secondly, I lear-ned the necessary knowledge of mathematics. Finally, I could apply it to ‘La Grossa’ and ‘El Trio’.After finishing this research project, I have come to different conclusions and i have solved several questi-ons that I had. In addition, I learned new things that I did not know. Therefore, I am very proud of having chosen this project which has given me new knowledge.

O n the one hand, I learned a b o u t

p r o -b a b i -

lity, which h a s

taught me that some- how there is

nothing given to chance. This makes me realize that the promoters of this game have calculated every detail. People think the have huge chances of winning. Actually, very few people may win. So, it’s a clever investment because they will make a lot of money out of it. Also, I should note that people who earn more than 2500 euros must pay 20% of their earnings to the state and another 30% goes for the De-partment of Social Welfare and Family. Perhaps, knowing all that makes you reluctant to playing. However, knowing that a part is intended to social aid is positive. In conclusion, I strongly feel that everyone, before playing, should have an idea abut what their chances of winning are and they should consider whether it is appropriate to spend in that much money or not. Therefore, I advise everybody to play with caution and not to be disappointed, if they may lose their bet, because the probability of wining is minimal.

also known as España in Spanish, is a country located in the iberian Peninsula in south-western europe. it is one of the country which has both the Atlantic and Mediterranean coastlines. The capital of Spain is Madrid. Spain is the second largest country in Western Europe and it belongs to the european Union. Spain has been a popular desti-nation for winter holidays, especially among tourists from the UK, Germany, France, Ireland etc. Spain has held a strong position in world’s tourism, being among the largest markets for holidays. Spain is an important place for Catholicism. The most celebra-ted festivals in Spain are carnival, bull fighting, etc. The most famous dance in Spain is flamenco.In conclusion, Spain is a beautiful country with an amazing weather and rich in culture.

Roaa Fakih

Alison Magar· ESO B

Music, in my opinion, is like a fountain where a person can be released. Those people can write what they feel and think in a song, so I consider it as a source of liberation. In a sim-ple song with rhythm, you can describe what a person thinks and feels. Some people may be identified with songs that were possibly made for a particular time of their life, and that’s why, I think you can learn much more than just the lyrics from a simple song. And that’s one of the reasons why I love music!

Ismael Serghihi3rd ESO C

la cuina i dietÈtica al pedraForca


Amàlia ArtigaCFGS Dietètica

Els alumnes del Cicle Superior de Dietètica, es-tan realitzant aquest curs pràctiques de control d’aliments al nou taller de cuina. És un espai dotat amb estris i eines de cuina, així com de material divers per a fer anàlisis, que els permet treballar de manera experimental amb aliments reals. Alguns exemples de les pràctiques que han fet són amb ous: n’han estudiat la frescor; han prac-ticat diferents mètodes culinaris per analitzar els canvis organolèptics; han determinat el grau d’escuma de la clara per a la seva aplicació en la indústria alimentària així com l’efecte de la sal, el sucre o l’àcid tartàric en la seva estabilitat; han estudiat l’etiquetatge i han treballat els ovopro-ductes (com la clara d’ou líquida pasteuritzada).Han fet un altre bloc de pràctiques amb carn i em-botits: han determinat la presència d’aigua i feculants al pernil dolç, al paté, a la mortadel·la, a la llonganissa i al xoriç; han analitzat el color dels embotits; la pre-sència de bisulfits en carn de porc, de xai, de vedella i de pollastre; i la gelatina, el greix i els polifosfats en hamburgueses.

També han fet un estudi comparatiu amb sardines fresques i velles. Faran també un estudi de la influència del pH i de la temperatura del cuinat sobre el color dels aliments vegetals; de la influència del tipus d’oli, del temps i la temperatura de fregir sobre l’absorció lipídica en fer rosquilles; de la gelatinització i gelificació del midó de diferents tipus de farines (blat refinada i integral, maizena…); de la qualitat de cocció de l’arròs blanc i de l’integral; de la qualitat de diferents tipus de pans i de iogurts; i tota una sèrie de tests organolèptics per diferenciar productes alimentaris semblants (amb o sense: sucre, greix, sal, cafeïna, alcohol…)És una forma motivadora de qüestionar-se sobre la qualitat dels aliments, i un bon aprenentatge per a treure conclusions fonamentades com a futurs dietis-tes i eterns consumidors.

EL LLARG I SORPRENENT VIATGE A LA FAMA D’EN PEP MOLL


en Josep lluís Moll sabia que amb aquest nom no arribaria enfora en el món de l’espectacle i ell, des de petit, sempre havia sentit que seria un artista.Havia nascut a Ciutat de Mallorca a finals del segle dinou. ningú sabia del cert si el 1895 o una miqueta abans. no li agradava massa estudiar i va decidir-se per una professió “moderna”, però poc artística: te-legrafista. Li donava quatre duros sense poder om-plir el seu esperit inquiet. Abandonà l’illa, per estudiar música, per Madrid i París. Hi tornà el 1921, convertit en baríton, per cantar Tannhäuser al Teatre Principal. Triomfà, encara que ningú entenia què cantava el jove Pep Moll. Realment, necessitava un nou nom, més ampul·lós, allunyat de la mar i els peixos.Tingué sort i conegué un dels primers visitants exò-tics de l’illa, quan el turisme no s’havia inventat i uns pocs afortunats viatjaven llargues temporades. en Jor-ge Luis Borges passà uns mesos a l’exòtica illa aquell 1921, convidat per uns parents llunyans, a la recerca dels seus orígens, i seguint les passes d’un altre literat sud-americà, en Rubén Darío. El jove Bor-ges causà sensació a l’illa i molts volgueren signar el manifest ultraista que promogué l’argentí. El jove Pep Lluís el signà, però pri-mer es pensà llargament amb quin nom. Si aquell manifest trencador es feia famós, el fermaria a un nom d’anar per casa. era el moment de canviar-se’l. ell aspirava a ser home de fortuna. Per tant, Fortunio seria el seu nom. Ara bé, per molt lluny que arri-bàs, mai oblidaria el barri ciutadà on havia nascut, un d’aquells anys abans del llavors nou segle. Bonanova, seria el seu llinatge. De Peps Molls n’hi havia uns quants pel món. De Fortunio Bonanova, només un.Amb aquell nou nom, ja ho tenia tot. Havia treballat la seva veu de baríton i el seu aire de seductor llatí no necessitava entrena-ment. només havia de cuidar de no en-greixar-se massa. El nou nom li dugué sort. en Fortunio Bonanova protagonitzà aquell meravellós any un Don Juan Tenorio mut, que el va fer famós. Creuà l’atlàntic per primera vegada i presentà aquella pel·lícula a Nova York i, ja que hi era, arribà fins un lloc salvatge i llavors poc conegut anome-

nat Hollywood. Se’n recordà de Borges i recorregué el continent fins a Buenos Aires, on també feien en-saïmades.era famós i podia combinar aparicions al cinema amb la seva passió per la música. Presentà sarsueles a Nova York al temps que apareixia en petits papers a pel·lícules com Love of Sonya al costat d’una diva del moment, na Gloria Swanson. Li fallava el seu domini de l’anglès i, amb l’arribada del sonor, decidí tornar a Espanya, on li oferien papers de protagonista en pel-lícules oblidables.El 1936, quan començà la guerra civil, tornà a Amèrica. el seu esperit lliure no lligava gens amb el bàndol que triomfà tot d’una a Mallorca i, quan començaren a aparèixer els grans cementiris sota la lluna, s’embar-cà de tornada cap Amèrica. S’establí a Califòrnia, on trobà un clima gairebé mediterrani. Continuà dedi-cant-se a la música i al cinema allà fins a la seva mort el 1969. L’enterraren a Woodland Hills. En Fortunio no tornà mai a la seva estimada Bonanova.

Bernat Joan

continuarà

Jo i el meu entorn


És la nostra actitud, pensaments, sentiments, la con-seqüència que canviïn o no les persones del nostre entorn, incloent familiars, amics, companys, alumnes...Tots se senten renovats més feliços, inclús millor si fem aquests canvis que són produïts principalment, per una interiorització dins de nosaltres que ens obren nous camins de comprensió.Hi ha uns nous codis, a través dels quals ens hem de moure, tots els que hem utilitzat fins ara estan obsolets, hem de saber quins són aquests nous codis i aplicar-los en les nostres vivències diàries, tant les que sentim dins de nosaltres, com les externes.no podem mirar enrere hem de mirar i seguir cap endavant, canviant tota l’estructura vella, desman-tellant-la i començar de nou, obrint el nostre cor, aprendre a sentir el nostre cos, com varia segons el que sentim, el que pensem o l’actitud que prenem se-gons les diferents circumstàncies. Segons, si ens sen-tim bé o malament, serà l’indicatiu que ens ajudarà a reconèixer si estem seguint o no el camí adequat.També és important observar el resultat de la nostra actuació si tot flueix i va bé estem vibrant en la vi-bració adequada sinó ens estem equivocant i haurem d’aturar-nos i canviar el que més sigui convenient en aquell moment, podria ser l’actitud, pensament...

Ser capaç de sentir compassió, misericòrdia, amor, tenir empatia pels altres... són els grans reptes que haurem d’aconseguir, tant per nosaltres, sinó també per la resta.Només podem transmetre allò que nosaltres hem après i això es compleix no solament respecte al coneixement, sinó també respecte a la saviesa interna que cadascú té en el seu interior.Descobrir els nostres talents és primordial per ajudar la resta a descobrir els seus propis, aprendre escoltar el silenci, per tal de poder rebre totes les informa-cions necessàries per la nostre evolució i creixement. Viure amb il·lusió, alegria aprendre el vertader signifi-cat de la vida, quin és el nostre propòsit, cadascú en té un, valorar la nostra pròpia vida i la dels altres.No podem ensenyar els nostres alumnes ni canviar la societat si no comencem per nosaltres mateixos, estar en equilibri, practicant el silenci, si sentim pau internament, si sabem escoltar la nostra veu interna, les diferents informacions que ens arriben de l’exte-rior dels nous codis de llum, arribarem a formar una societat empàtica solidària plena d’amor i alegria, on tothom evolucionarà i s’expandirà en consciència.

GEMMA TORRUELLA MIR

tHe KeY to SucceSS

tapo a totHom !


There were once three friends who were students in a college of engineering. One of them was very clever, while the other two were students of medium grades, they always got a C grade in their exams.Those three had another friend who was a good student. Because of the house problems, he couldn’t complete his last project on time and the director didn’t give him another chance. Feeling depressed and afraid of repeating the course, he committed suicide.One day, the other two asked the intelligent student why they always had low grades.He said that they had fear of fai-lure in their minds. He told them that they were studying a subject in which they didn’t have any interest. They were studying engineering because their parents forced them, and he recommended them to choose a field of their own choice and in which they had interest.It was true, they were actually studying engineering because their parents wanted them to.

One of them wanted to be a wild-life photographer and the other wanted to be an economist. They talked to their parents and their parents agreed with them.After completing engineering, the intelligent went away. The other two did not know where he had gone.They tried to find him a lot, but all in vain. af-ter five years, they received an invitation letter from a school. When they arrived at the school, they saw many children who were doing different thi-ngs. For exam-ple, some were grinding wheat into flour, others were trying to produce electricity by

Fatima Waqar 1st Batx B

using solar energy, etc. There, they met their friend who was not only an engineer but also a famous sci-entist. His idea of a unique school where children could do what they liked was working successfully. Through this story, we learn that parents should not impose the-ir wishes on their children. They must not only respect the choice of their children, but also support and appreciate them.

Pedraforca, hora

punta, inten-

tant sortir/entrar del pàrking

Vist a internet “Mi niño de 19 meses aún no camina. ¿Es eso normal?”

Dr Thesaurus

Sí, és normal. No s’hauria de caminar si no és totalment imprescindible.Caminar, podent anar en cotxe, és absurd. Estudis de la University Of Stanford-upon-llobregat mostren i demostren la futilitat de l’anar a peu. Una revisió dels treballs de recerca dels darrers 20 anys fets al Pedraforca també apunta en aquesta direcció.altres avantatges de la incaminitat són el desenvolupament psicorao-natiu/matemàtic que resulta del diari intentar aparcar a un pàrking minús-cul quan no hi ha lloc i d'aconseguir treure el cotxe quan t’hi ha aparcat al davant algú que arriba tard

Consultat el departament d’Higiene del Treball (ben conegut al Pedraforca per-què és un bon col·laborador nos-tre) informa de què també és be- neficiós que el professor pugui sortir i entrar de classe de tant en tant per reorganitzar l’aparcament per poder permetre la sortida d’un company que se’n va o l’aparcament d’algú que insisteix en què encara hi ha lloc per posar el seu cotxe.

aquestes sovints entrades i sortides d’aula o, del que és més avorrit, de re-

unions interminables permeten evitar el cúmul d’estrès i de tensions i fer una xerradeta amb els companys au-tomobilistes.

Potser els mai prou lloats èxits edu-catius finlandesos tenen quelcom a veure amb estratègies com aquestes !

viSita al Banc de SanG i teixitS


els alumnes de 2n curs del CFgS de laboratori de diagnòstic clínic vam visitar la seu central del Banc de Sang i Teixits (BST) el passat dia 11 de desembre, com a activitat formativa dins del crèdit de Fona-ments i tècniques d’anàlisis hematològiques i cito-lògiques.el BST és és l’empresa pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que té com a missió garantir l’abastament i el bon ús de la sang i els teixits que pugui necessitar qualsevol pacient a tot Catalunya, tot i que en casos molt especials, també es poden posar en contacte i col·laborar amb cen-tres d’altres parts del món, i fer possible donacions a llocs tan llunyans com a Austràlia, si no hi ha cap altre donant compatible. També és centre de referència en immunologia diagnòstica i desenvolupament de terà-pies avançades.el Sr. antonio Blanca va ser el responsable d’acompa-nyar-nos en la nostra visita i fer-nos les explicacions corresponents.Així, vam visitar les diferents seccions del BST, on vam tenir l’oportunitat de veure com s’organitzaven la fei-na en diferents laboratoris: el laboratori d’immunohe-matologia, el laboratori de coagulopaties congènites, el laboratori d’histocompatibilitat (HLA). Entre d’al-

tres coses, s’encarreguen de rebre els òrgans provi-nents de donants i valorar la seva compatibilitat amb els possibles receptors.Vam conèixer que s’encarreguen de fer el tractament i la congelació de les mostres que els arriben del cor-dó umbilical, que conté cèl·lules mare que es poden usar per curar la leucèmia i altres tipus de càncer. i que també hi ha un banc de llet materna, destinada fonamentalment a nadons prematurs, i provinent de donacions voluntàries de mares a les quals encara els sobra llet després d’alletar els seus propis nadons.I per acabar, vam poder veure in situ, com es processen les bosses de sang provinents de donants: com se centrifuguen i fraccionen per separar-ne els diferents components (concentrats de glòbuls ver-mells, plasma i concentrats de plaquetes), i com es conserva cada un d’ells segons les seves caracterís-tiques.Tot això va fer que fos una experiència molt enri-quidora i que més d’un o una sortís amb ganes de poder treballar en un centre com aquest en acabar els estudis.El nostre agraïment al BST per poder fer possible la visita a les seves instal·lacions.

alumnes de 2n curs del CFGS de Laboratori

nature tHou art mY GoddeSS, to tHee mY ServiceS are Bound

nanoroBoticS and tHe Brave new world


My research work is the greenhouse effect and my tutor is Marta.The greenhouse effect is affecting our planet day by day, therefore, the world's climate has changed a lot in recent years. It is the greatest environmental cha-llenge of our century. Personally, I believe that man is to blame for climate change, because the evidence suggests that human action is the cause of most gre-enhouse effects. For that reason, I selected this topic.Marta helped me a lot during the course and i have also changed my attitude towards the work while I was doing it. And I like this work, it is something good for me, for example, I hadn’t known that China and USa are two countries which produced most green-house gases.In addition, I had a good presentation last Monday and I hope my grade will be a good one.

SOlUCiOnS QUizzeS Pag SegÜenT

MAT

CH

...

an

TOn

YM...

Hello! My name is Israel and my research work is about nanorobotics. i have chosen this topic with the intention of reaching a bigger knowledge about it since I think it is a really interesting matter that will become more and more important as time goes by. In addition, I’d eventually like to pursue a degree on nanorobotics. So, it turned out to be helpful to me. The most difficult part of doing this was actually se-arching, among tones of books, about the topic. Well, to tell you the truth, it’s not as if there weren’t books about nanoscience and nanorobotics at all, the point was to find one that I could truly understand! In the end, I found one that wasn’t so hard to deal with even though it had parts which were pretty hard to un-derstand, so I had to ask for help several - and I really mean several-times.and what was the best part of it? as most people can imagine, the most amusing part was the one which was about nowadays’ applications and its future applicati-ons. Did you know that nanoscience and especially na-norobotics could help us develop a technology, which looks like sci-fi for us today? For example, it’s expected that, in a short time, we could have power sources ba-sed on hydrogen that substitutes the organic power sources, so we could have enough power to develop futuristic machines, like quantum computers or terrific futuristic cars. Sounds great, don’t you agree?Well, to sum up I have to say that, after doing this research work, I have reached the conclusion that, as I had previously thought, nanoscience and specially nanorobotics will have a decisive role on the future of mankind and its development.

Israel Muñoz2 Batx A

Wei Ye2 Batx A

la mar Y la Soledad


Hay un frío intenso en mi alma, no tengo paz ni sosiego, he encallado en una isla de soledad dónde agoniza el tiempo.Voy mendigando esa paz que no siento.Esta amargura que tengo y el frío de la realidad, me devuelvencon tristeza a la orilla de esta mar, dónde derramo estas lágrimas que después se llevará y que jamás volverán.Dónde encontraré consuelo? dónde paz y bienes-tar?.Quién me dará alegría? Quién amor, quién amistad?.Serás tu amigo mío, el que me consolará, el que levantará el ánimo,me dará paz, bienestar.Y así pasando los días, paso a paso y sin parar, desaparecerá la tristeza a la que me llevó esta mar.

María Antonia MancebónFebrero 2015

la meva Germana

La meva germana es diu Jenny,és bona , però té el seu geni.Ella va néixer el 24 de gener,

quan estem en l’hivern.La meva germana és intel·ligent,

no pas com tota la gent,i sempre treu excel·lents.De vegades ens barallem,

però sempre ho solucionem.De vegades és tímida,

però en el fons és extravertidaLi agrada molt cantar,

i a la vegada, també ballar.Ella i jo som com dues amigues,

però el destí ens ha fet germanes.Mónica Quintana Rojas

(alumna de 2nA, curs 2013-2014)

El passat divendres 6 de març

vam realitz

ar una ac

ti-

vitat co

njunta a la b

iblioteca des de les as

signatures

de Cultura clàss

ica i emprenedoria p

er celebrar

el dia

de la dona.

A més, vam plantejar

un activita

t-concurs

que

consistia en contar

un conte tradicio

nal canvian

t la

perspectiva de gènere o explicar

la història

d’una

dona que ells consideressin

important.

La guanyadora h

a estat la M

onica Quintana de 3E que

va narra

r la histò

ria de la J

udy, la seva m

are.

anabel

GuanYadora del certamen literari 2013-2014

tHe cHallenGe oF alzHeimer‘S diSeaSe

QuizzeS


I was studying to become a nurse in this same school in the 2008-2009 school year. I can say that the ex-perience that I got was quite good, but it was hard because i became aware of other people’s suffering.By saying that, I mean that degeneration does not only happen to the person who has the disease but also to those people who live with him or her. alzheimer’s di-sease is a degenerative mental illness with three stages:- Stage 1 (mild ): Early in the disease, people with alzheimer’s tend to be less energetic and spontaneous. They show minimal memory loss and mood swings , and are slow to learn and react. They become isolated, avoid people and new places and prefer what they al-ready know. Individuals get confused and have difficulties organizing and planning. They get easily lost and exerci-se poor judgement. They may have difficulty performing routine tasks , and have difficulty communicating and un-derstanding written material. If the person is employed , memory loss can begin to affect performance at work. They can become angry and frustrated people.-Stage 2 ( moderate): In this stage , the person with Alzheimer ‘s disease is clearly becoming disabled . Individuals can still perform simple tasks indepen-dently, but may need assistance with more complica-ted activities. They forget recent events and personal history , and more and more disoriented and discon-nected from reality . Memories of a distant past may

be confused with this , and affect the person ‘s ability to understand the current situation , date and time . They may have trouble recognizing fami-liar people . increases slurred speech and comprehen-sion , reading and writing are more difficult , and the individual can invent words. They can no longer be safe alone and can wander. While patients with Alzheimer ‘s disease become more aware of this loss of control can be done depressive , irritable and restless or apathetic and isolated. They may experience sleep disorders and have more difficulty eating , dressing and grooming .-Stage 3 (severe): During this final phase , people may lose the ability to feed itself , speak, recognize people and control bodily functions. His memory worsens and can become almost nonexistent. Cons-tant attention is typically necessary . In a weakened physical condition , the patient may become vulne-rable to other diseases and respiratory problems , especially when it has to be confined to bed.While those were the stages of Alzheimer’s patient , but the family needs to receive help and guidance because they also suffer from despair , stress, pain when the pa-tient do not recognize them. Although it is very difficult, you must try to cope with patience , signs of affection and love.

(Antonyms): Choose the word most opposite in meaning to the capitalized word.

1. DERISION: (A) urgency (B) admonishment (C) uniqueness

(D) diversity (E) acclaim

2. ANTIPATHY: (A) fondness (B) disagreement (C) boorishness

(D) provocation (e) opprobrium

3. CaJOle: (a) implore (B) glance at (C) belittle

(D) ennoble (e) engender

4. CENSURE: (A) prevaricate (B) titillate (C) aggrandize

(D) obscure (e) sanction

5. ADULATION: (A) immutability (B) reluctance (C) reflection

(D) defamation (e) indifference

6. nOiSOMe: (a) salubrious (B) affable (C) multifarious

(D) provident (E) officious

7. CONSECRATE: (A) curb (B) destroy (C) curse

(D) inveigh (E) exculpate

8. illUSTRiOUS: (a) bellicose (B) ignoble (C) theoretical

(D) esoteric (e) immaculate

Match each word in the first column with its definiti-on in the second column.1. DORMANT A. exuberant2. DOUGHTY B. puzzling3. DUeT C. comprehensive4. EBULLIENT D. asleep5. eFFeMinaTe e. omission of words6. ELLIPSIS F. unmanly7. eManCiPaTe g. charm8. ENCHANT H. liberate9. enCYClOPeDiC i. twosome10. ENIGMATIC J. resolute

Madai Díaz2 Batx A

¿aproBar o aprender?

aprender Y enSeÑar alGo mÁS


¿es necesario un cambio en el sistema educativo? en la actualidad existen diferentes estudiantes, el número 1 todos sus exámenes tienen nota 10, los demás tienen que competir como si fuera una carrera de coches. ¿Es más inteligente un estudiante 10?, o ¿un estudiante que aprende las lecciones y las recuerda al cabo de los años? Por eso los profesores deberían poder eva-luar no solo la memorización sino el aprendizaje de cada alumno entonces estimularían más a los alumnos a querer aprender y acordarse de las lecciones a lo largo de su vida y no aprender la lección para aprobar y obtener una nota. Debería evaluarse a los alumnos continuamente y asegurándose de que les entienden y poder demostrar el aprendizaje el día de mañana. ¿Por qué hay tanta gente con titulación y tan poca gente que sepa ejercer su oficio? Porque cuando fu-eron estudiantes se dedicaron a superar los difíciles exámenes uno a uno y no se dedicaron a disfrutar y aprender.

Hay una gran diferencia entre memorizar una lección y aprenderla, existen diferentes métodos para aprender las lecciones de la escuela, una de ellas con cartulinas de colores, esquemas, un resumen y al lado un dibujo divertido. Para ello es imprescindible la cooperación de los padres en el aprendizaje de sus hijos, pero claro… existe un problema, no hay tiempo, la temida conciliación trabajo-hijos, ¿pedir un cambio en todo el sistema? difícil y más hoy en día con el miedo existente a la pérdida del trabajo.Para muchos de los padres de hoy en día lo único rele-vante es que su hijo apruebe .Y si no aprueba, a reclamar. Revisar exámenes, mirar criterios de calificación... lo que ninguno de ellos, padres y alumnos, se dan cuenta es de que el aprendizaje lleva al aprobado; de que es el proceso el que nos permite conseguir el resultado, por lo tanto, deberían recompensar tanto el proceso como el resulta-do porque el resultado llega después de un gran esfuerzo constante.

Fatima Zahra Samhnine

¿Qué hay que enseñar?igual que enseñamos a nuestros alumnos cómo fun-cionan nuestros cuerpos físicos biológicamente, ¿por qué no enseñarles? ¿Cómo funcionan nuestros campos electromagnéticos?¿Cómo establecer límites energéticos?Aprender a colocar una coraza a nuestro alrededor, para permitir lo que queremos y lo que no.Lo físico y lo no físico funcionan de manera parecida interrelacionándose y cambiando información entre sí.aprender a sentir el efecto de la luz en nosotros.¿Cómo funciona nuestro cerebro ante estímulos ex-ternos?¿Somos o no conscientes de estos estímulos o actu-amos como autómatas y nuestras respuestas están condicionados por estos automatismos? ¿Podemos cambiar estos automatismos?Si a través de la atención y de la observación interna.

ESTABLECIENDO LÍMITESSiempre he oído decir a los adultos “hay que poner límites a los niños” bien correcto, pero ¿por qué no les enseñamos a sentir y a interactuar con sus propi-os límites energéticos? ¿Qué es eso? Preguntamos…muy simple sólo hay que aprender a conocer esta parte de nosotros mismos que existe también pero por el hecho de no ser visi-ble a nuestros ojos no creemos que sea parte de cada uno, sino lo vemos no pasa nada , pero sí que hemos de aprender a reconocerlo, a saber cómo actúa y a conocer sus efectos, según nuestros pensamientos, acciones, emociones….Es obvio, y fácil comprobar, como mejora nuestro aprendizaje, cuando nuestro campo electromagnéti-co está equilibrado y, como surgen dificultades para aprender, comprender, cuando se encuentra desequi-librado o bloqueado, debido a nuestros miedos, an-gustias, estrés…

Gemma Torruella Mir

el laBoratori a ciÈncieS

alwaYS ForGotten


La importància del laboratori en l’ensenyament de les Ciències com la Física , o la Química a secundària es indiscutible . l treball pràctic al laboratori propor-ciona a l’alumne l’experimentació i el descobriment personal i evita l’apreciació que es té d’aprendre sols els conceptes que apareixen en els llibres de text i creure que són els “resultats correctes” sense tenir l’oportunitat de comprovar-ho.

Les Ciències com la Física i la Química son bàsica-ment pràctiques, a més de teòriques i per tant el seu ensenyament fa que el laboratori sigui un element indispensable. Malgrat això l’ús del laboratori reque-reix un temps addicional al d’una classe convencio-nal perquè els alumnes descobreixin per si mateixos i aprenguin dels seus propis errors. Tanmateix calen unes normes de comportament i respecte envers el material i els equipaments, per entendre que no es tracta d’un joc o passatemps, sinó la manera d’inte-rioritzar i entendre les teories explicades a l’aula.

Els coneixements adquirits durant el desenvolupa-ment d’una pràctica al laboratori, fent ús adequat dels materials, reactius o equips de mesura són una oportunitat única per familiaritzar-se en l’aprenen-tatge de les lleis que regeixen les Ciències com son la Física i la Química. L’aprenentatge pràctic fa que l’estudi no sigui només teòric, i converteix aquestes matèries en molt menys “avorrides” del que sol pen-sar l’alumne a l’hora d’estudiar-les.

El laboratori i les classes pràctiques que s’hi fan, juguen un paper molt important en l’educació de l’alumne de secundària i més quan l’alumne es plan-

The siblings of people with intellectual disabili-tiesThe aim of this work is mainly to make a project where the affective, soci-al and psychological le-vels are explained when

“Me lo contaron y lo olvidé, lo ví y lo entendí, lo hice y lo comprendí”Confucio.

teja continuar els estudis de tipus tècnic-professional o bé un batxillerat científic. El treball de laboratori es essencial en la promoció de l’aprenentatge de la ciència i de la investigació científica dels estudiants. Durant el treball fet al laboratori s’assoleixen els ob-jectius marcats dins del currículum exigit per superar amb èxit l’assignatura.

El Laboratori es també el lloc idoni on es pot donar amb més facilitat la interacció professor-alumne i alumne-alumne mitjançant un treball col·laboratiu d’equip que faciliti les observacions i que aquestes siguin la clau per comprendre el que a l’aula s’ex-plica En definitiva el Laboratori es la clau d’un bon aprenentatge per les matèries de Física y Química i de Ciències i es una de les eines fonamentals per es-timular la participació i per ajudar els estudiants a entendre què buscar, com fer-ho i perquè.

dealing with siblings with intellectual disabilities since siblings are always forgotten. i created a project ca-lled Charla-Taller where the brothers can be in contact with each ot-her and, so that they can

share, discuss and ask their doubts about the coexistence problems and about the intellec-tual disability. I did also a comparative study where it is shown the little help these siblings can find.Finally, I created a blog

with this URl http://tiempoparacompartir.blogspot.com.es/ and a Facebook’s page with this URL: //www.facebook.com/tiempoparacompar-tirhermanos too. i did this because It is a way of facilitating the com-munication between the siblings in a most rapid and interactive way.

Kevin Zambrano Granda2n Batx A

in tHe picture i

See...

FindinG a HealtHY pound oF FleSH

TOT EL MÓN DINS EL NOSTRE BARRI


In the picture, I can see a street with a lot of vehicles in the city.There are two people, a police man and a girl. The police man is putting a fine to the girl, who is sitting on her motorbike.

The brown girl was running swiftly and she didn’t wear her helmet, when suddenly a tall police man stopped her with his motorbike, since he had s e e n

i n front of

him.

Eventually, the police man realized that the girl

In the picture, we can see two girls on a green field. In the background, all we can see are green plants, small trees and we can barely see what’s more in the background.The girl, who has long brown hair and wea-ring a plain, white dress, a blue vest and white shoes, is chasing the girl who has long, dark brown hair happily. She’s wearing another plain

PaSSegeM, OBSER-VEM, ESCRIVIM I FO-TOgRaFieM el BaRRi els alumnes d’un grup “al-ternativa” de 4t d’ESO estan preparant un nou projecte per a l’institut. es tracta de descobrir el bar-ri (els llocs i la gent) tot aprenent a observar i a ex-plicar-ho en una narració escrita. Volem aprendre tres coses: observar, descriure i presentar el resultat; sobre el mapa, passejant i per in-ternet (fotos, text, mapa). Treballem textos de Josep Pla, un escriptor viatger, passejador i observador com a model i amb la lite-ratura fem volar la imagi-nació. Així, amb el prestigi d’un dels grans escriptors en llengua catalana, agerma-nen els seus textos amb els nostres, els llocs i paisatges que va visitar amb el nostre

Last week I presented my research work, it was about sports, health and feeding. i did it about the-se issues because i have always been interested in them. It was an easy work to do and to in-vestigate, because when you work on somethi-ng you like, it shows. In this work, I have learned many things that will help me in my dayly life during sports, such as, knowing that taking caffeinated substances before practising sports is not good, becau-se it makes you more nervous than usual. after doing this work,

white dress, a blue car-digan and a white pair of shoes. She’s also holding a bunch of flowers.In the end, the other girl caught the first girl up. The bunch of flowers that the first girl was hol-ding fell onto the ground because she pushed her. Eventually, she got angry and went away, leaving the other girl alone in the green field with the stolen bunch.

who had stopped was his girlfriend. So, the police man decided to cancel the fine, but he advised her

that she should to ride slowlier next time.

it happens

i would recommend everyone having a healthy diet properly and practi-cing a sport. i would also recommend that, when making up your mind about your research es-say, you’d rather choose a topic that you like so that you will both learn and enjoy your work.

Jesús Verde2 Batx A barri.

El nostre barri no existiria sense el seu valor més im-portant: la seva gent. Per això hem començat per aquí: qui som. Sortim al car-rer i observem què fan, on van, on es reuneixen, què mou la nostra gent. Josep Pla:

“M’agrada el paisatge pintat. M’agrada encara més contem-plar un paisatge real. i encara m’agrada més convertir-me en un element del paisatge, en una petita cosa que el paisatge conté”

g. Olsson:

“els límits del meu món són els límits del llenguatge”

J.l.Borges:

el aleph “es uno de los puntos del espacio que contienen to-dos los puntos”

Lyra Frane2 Batx A

Kevin Zambrano2 Batx A


Solucionari per la revistaavaluació del test:Si has encertat correctament entre:a) 30 i 40 , preguntes, el teu nivell cultural és excel·lentb) 20 i 29 , el teu nivell és acceptablec) 10 i 19 , el teu nivell és millorable.d) 0 i 9, el teu nivell requereix un toc d’atenció i freqüentar més la biblioteca.

1. a la llinda de la porta d’entrada d’una bi-blioteca americana, hi ha una placa amb la dita: “En el nostre món , l’ordre i la llibertat només poden coexistir en presència de la cultura”

a) Biblioteca de Boston (Boston Public Library, Massachusetts)b) Biblioteca del Congrés dels eeUU (United States Library of Congress, Washington DC)c) Harvard University Library (Cambridge, Massachusetts)

2. el país més gran del món té una superfí-cie de 17.075,2 km2, la seva costa s’estén de l’Oceà Àrtic a l’Oceà Pacífic, i té costa en mars interiors, com el Mar Bàltic, Mar Negre i Mar Caspi.

a) Índiab) Rússiac) Xina

3. Els cocodrils són capaços de saltar fora de l’aigua fins:

a) 0.5 metres d’alçadab) 1 metres d’alçadac) 1.5 metres d’alçada

4. Quin és el país amb major producció de medicaments genèrics?

a) Índiab) eeUU c) Xina

5. El 14 de febrer del 2003 mor el primer animal clonat:

a) La balena Moby Dickb) El floquet de neuc) L’ovella Dolly

6. el parlament d’israel està situat sobre un turó a Jerusalem, en el districte Givat Ram. L’edifici fou finançat en els seus orígens per la família Rothschild quan el filantrop fran-cès James Armand de Rothschild va deixar una herència com un regal per l’estat d’isra-el en el seu testament. El parlament israelià, s’anomena:

a) Mayles

b) La Knésetc) Sansad Bhavan

7. Delegat del papa a cadascun dels estats amb els quals el Vaticà manté relacions es-tables:

a) Camarlencb) nuncic) Prefecte

8. Cant d’alabança a Déu emprat especial-ment com a himne d’acció de gracies:

a) Te Deumb) Salmc) Salve

9. Hi ha un papa que passarà a la història per moltes raons, en primer lloc, per haver es-tat el primer papa en sortir dels protectors murs vaticans per reunir-se sense complexos amb les multituds de tot el món. Menys co -negut és el fet que fos el primer papa en pujar en un helicòpter o la seva gran passió per la velocitat, que el va portar a instal·lar un cronòmetre en el seu vehicle per motivar al seu xofer a accelerar més. També va estar una gran amant de la lectura: quan viatjava portava fins a 75 llibres

a) Joan XXIII (Angelo Giuseppe Roncalli, Soto il Monte, Lombardia, Itàlia, 25-11-1881 – Ciutat del Vaticà, 3-6-1963)b) Pau Vi (giovanni Battista enrico antonio Maria Montini, Castel Gandolfo, Regne d’Itàlia, 26-9-1897- Castel Gandolfo, Itàlia, 6-8-1978)c) Joan Pau I (Albino Luciani Tancon, Canale d’Agordo, Veneto, Regne d’Itàlia, 17-10-1912 – Palau Apostòlic Vaticà, Ciutat del Vaticà, 28-9-78

10. Barri en el qual van ser reclosos els jueus als Estats Pontificis (actual estat del Vaticà), l’any 1555 per indicació d’una encíclica del papa Pau IV. Per extensió es van dir de la ma-teixa manera els indrets on els jueus varen ser concentrats en el Tercer Reich hitlerià. en el llenguatge comú hom parla d’un lloc aïllat per referir-se a l’aïllament forçat o voluntari de les persones que comparteixen la matei-xa ètnia o les mateixes arrels en un context cultural que no els és propici.

a) guetob) amagatall c) Cau

11. El general català Joan Prim Prats, marquès de los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d’Espanya (Reus, 16-12-1814 – Madrid, 30-12-1870) fou un militar i pro-gressista català, molt influent en la política espanyola del segle XIX. Després de la revo- lució de 1868 va patrocinar l’entronització

de la Casa de Savoia, en la persona d’Ama-deu I, i va morir assassinat poc després. Entre els anys 1869 i 1870 va assumir el càrrec de:

a) Ministre de la guerrab) President del Consell de Ministresc) Ministre d’Hisenda

12. Gamal Abdel Nasser (Alexandria, 15-1-1918 – El Cairo, 28-9-1970) ha estat el líder més carismàtic i panarabista del segle XX. Egipci de naixement, tot el temps del seu mandat el va dedicar i projectar cap a les diferents causes justes del món àrab i del Tercer Món en general. Quan va prendre el poder i es va convertir en el rais (president) d’Egipte, Nasser es va adonar que l’econo-mia egípcia estava en fallida. Sol·licità ajuda financera estrangera. Primer de tot a EEUU i davant la negativa a la Unió Soviètica, per construir l’obra fonamental pel desenvolupa-ment de l’economia egípcia.

a) Presa d’aswanb) Canal de Suezc) Piràmides de gizeh

13. Un purpurat és:

a) Un cardenalb) Un bisbec) Un arquebisbe

14 Mai en la història de la humanitat hi ha hagut sobirans que hagin tingut un poder tan extens com el dels cèsars. Aquesta dinastia d’emperadors , l’origen de la qual va ser Cè-sar, el brillant general i polític va ser:

a) la dinastia Flàviab) la dinastia antoninac) la dinastia Julio-Claudia

15. L’autor d’aquestes paraules: “En política, no hi ha amics permanents ni enemics per-manents. Solament interessos permanents” , fou:

a) Sri Pandit Jawaharlal nehrub) Sir Winston Churchillc) napoleó Bonaparte

16. Quina ciutat reuneix les més grans socie-tats productives d’automòbils d’USA (Chrys-ler, Ford i General Motors)?

a) Detroit (Michigan)b) Denver (Colorado)c) Dallas (Texas)

17. De qui eren fills Ptolomeo Filadelfo i els bessons Alexandre Helios i Cleòpatra Sele-ne?

a) Romeu i Julietab) Marco Antonio i Cleòpatra VIIc) Richard Burton i Elisabeth Taylor

Dolors MarcerPilar Torrijos


del segle IV abans de Crist, però només per:

a) Pagar els mercenaris grecs, és a dir, els com-batents estrangers grecs contractats en el seu exèrcitb) Comprar aliments bàsicsc) Adquirir vaixells per navegar pel Nil

26. Jean-François Champollion va descobrir la clau de la lectura dels jeroglífics. En la pe-dra Rosetta, va llegir primer un nom en grec, el de Ptolomeu, rei d’Egipte. Després el va identificar escrit en jeroglífic i en demòtic. Comparant les escriptures, va desxifrar els signes poc a poc. Després d’uns anys de tre-ball apassionant, va morir d’esgotament a l’any 1832. El seu talent va originar una nova ciència:

a l’antropologiab) l’egiptologiac) la grafologia

27. la monarquia actual tailandesa dels reis Bhumibol i Sirikit, segueix essent tan abso-lutista i obsoleta com quan era l’antic regne de Siam. els habitants d’aquest regne asiàtic no són ciutadans sinó súbdits i cortesans, els únics del món regits per una monarquia que per dirigir-se als monarques:

a) es tapen els ullsb) S’encadenen les camesc) S’agenollen i s’arrosseguen agenollats.

28. Per què gran part dels països occidentals boicotejaren els Jocs Olímpics de Moscou de 1980?

a) Per protestar per la invasió de l’afganistan per part de les tropes de la URSS l’any anteriorb) Per protestar per la guerra Iran-Irakc) Per protestar per la invasió de Kuwait

29. Procés que es va constituir per jutjar els dirigents alemanys de la Segona Guerra Mundial, acusats de crims de guerra i abusos contra la humanitat, per un Tribunal Militar Internacional, format per representants de Gran Bretanya, França, EUA i la URSS.

a) El procés de l’incendi del Reichstag, conegut com el procés de leipzig en 1933b) les purgues de iosif Stalin entre 1936 i 1938c) el procés de nuremberg (nürnberger Prozesse)

30. Després d’una nit sense reposar bé, el sis-tema immunitari humà pot arribar a perdre la seva capacitat de resposta fins a:

a) 10 %b) 25 %c) 35 %

31. Metge català, gran humanista. Durant la Guerra Civil Espanyola, va participar en la defensa de la legalitat republicana, impli- cant -se com cap de cirurgia de l’equip metge de les Brigades internacionals. Va ser el pio-ner del servei d’urgències de l’hospital Clínic de Barcelona.

a) Moisès Broggi Vallès (Barcelona, 18 maig 1908 – ibídem, 31 desembre 2012) b) Josep Trueta Raspall (Barcelona, 27 octubre 1897 – ibídem, 20 gener 1977)c) Ignasi Barraquer Barraquer (Barcelona, 25 març 1884 – ibídem, 13 maig 1965)

32. la capacitat d’una persona de posar-se en el lloc d’un altra persona s’anomena:

a) assertivitat

b) empatiac) intel·ligència emocional

33. El descobriment dels raigs X al 1895, va permetre veure l’interior del cos humà per primera vegada. Aquest avanç tan important en el diagnòstic de les malalties va ser realit-zat pel físic:

a) Wilhem Röntgenb) Stephen Hawkingc) niels Bohr

34. Entre el 50 i el 60 % de les jornades la-borals perdudes a Europa, estan vinculades a una situació de tensió emocional que per-llongada en el temps, altera al treballador. aquesta patologia s’anomena:

a) Depressiób) ansietatc) estrès

35. El règim públic de Seguretat Social, con-cebut com sistema de protecció social o co-bertura de les necessitats dels treballadors com la salut, vellesa o discapacitat, nasqué i va tenir el seu origen en l’època:

a) Del Duce Benitto Mussolini a Itàlia, 1930b) Del Kàiser Otto von Bismarck (Canceller de ferro) a Alemanya, 1883c) Del general Charles De Gaulle a França, 1940

36. la primera ciutat d’ocupació humana a l’any 8000 abans de Crist, fou:

a) Jericób) nínive c) Biblos

37. Després de fer el seu famós discurs “He estat al cim de la muntanya”, l’activista a fa-vor dels drets civils viatjava a Memphis, Ten-nessee, per impartir un altre discurs sobre la igualtat dels salaris. el vol es va retardar per una amenaça de bomba, i després d’arribar a l’hotel Lorraine, es va retirar a la seva habita-ció (núm. 306) a preparar el discurs. Va sortir al balcó i una bala li va destrossar la mandíbu-la. Una hora després va morir. ens referim a:

a) John Fitzgerald Kennedyb) Mahatma gandhic) Martin Luther King

38. els dies de la setmana han conservat els noms romans: el dilluns està dedicat a la llu-na, el dimarts a Mart, el dimecres a Mercuri, el dijous a Júpiter, el divendres a Venus, el dis-sabte a Saturn i el diumenge:

a) al solb) al vent c) a l’aigua

39. Oscar-Claude Monet (París, 14-11-1840 – Giverny, 5-12-1926), fou un dels pintors francesos creador de la pintura anomenada:

a) Realistab) impressionistac) Expressionista

40, El més gran productor mundial de petroli al món és:

a) aràbia Sauditab) iranc) Rússia

18. el golf més ampli del món és...

a) El golf Pèrsic (Iran, Irak, Kuwait, Aràbia Saudita, Barein, Qatar, Emirats Àrabs Units i Oman)b) el golf d’esmirna (Turquia)c) El golf de Bengala (Sri Lanka, Índia, Bangladesh i Birmània (Myanmar))

19. Qui va ser el primer màrtir anomenat protomàrtir de la història del cristianisme?

a) Sant Agustí d’Hiponab) Sant estevec) Sant antoni de Pàdua

20. L’arbequina és una varietat d’olivera (Olea europaea). D’on és originària?

a) arbeca (lleida)b) arbúcies (girona)c) Palestina

21. El matrimoni que té aparença real sense ser-ho i només té efectes com si hagués estat lícit i vàlid respecte dels fills i del cònjuge o cònjuges que contraguessin de bona fe, es diu matrimoni:

a) Putatiub) Morganàticc) De dret consuetudinari (common-law mar-riage)

22. La pel·lícula “La dolce vita” (1960), va ser universalment aclamada i considerada el millor treball del director i un dels més bri- llants èxits en la història del cinema. El film va estar prohibit en varis països. El diari del Vaticà (l’Osservatore Romano) va catalogar el seu contingut d’obscè. A Espanya no es va estrenar fins 1980, vint anys després de la seva estrena original a Cannes. Va ser escrita i dirigida pel gran director de cinema italià:

a) Alberto Sordi (Roma, 15 juny 1920 – ibídem 24 febrer 2003)b) Federico Fellini (Rimini, 20 gener 1920 – Roma 1 d’octubre 1993)c) Lucchino Visconti di Modrone, Comte de Lomate. (Pozzolo, Milà 2 novembre 1906- Roma 17 març 1976)

23. La West-East Divan Orchestra, és un pro-jecte creat al 1999 per reunir en esperit de concòrdia a joves talents musicals palestins, àrabs i israelians, així com un fòrum pel dià-leg i la reflexió sobre el conflicte israelià pa-lestí. Quin músic va idear i promoure aquesta iniciativa?

a) Daniel Barenboim (Buenos Aires, 15 novembre 1942)b) Jordi Savall (Igualada, 1 agost 1941)c) Zubin Mehta (Bombay, 29 d’abril 1936)

24. En l’art bizantí i el romànic, represen- tació de Crist com a Senyor de l’Univers. a la part interior de l’absis d’un bon nom-bre d’esglésies romàniques pirinenques n’hi havia hagut de pintats però només se n’han conservat alguns. entre els més notables hi ha els de Sant Climent de Taüll, Sant Miquel d’Engolasters (Andorra) i la Seu d’Urgell, que formen part del fons del Museu nacional d’Art de Catalunya a Barcelona:

a) Redemptorb) Pantocràtorc) Salvador

25. Els antics egipcis de l’època faraònica ig-noraven les monedes. Utilitzaven el bescanvi (“trueque”). Encunyaren monedes a partir

l’incoronazione di poppea: opera r

ecomanada


Lucciano Bellinetti

Es tracta d’una òpera/drama musical de Claudio Mon-teverdi en tres actes (i un pròleg), representada per primer cop a Venècia el 1643, una avantsala de l’òpera barroca, amb una música genial i commovedoraPersonatges: Neró, emperador de Roma (mezzosoprno), Octàvia la seva dona (soprano o mezzosoprano); Popea (so-prano), Otó (contratenor o baríton), Sèneca (baix); Fortuna, deessa del destí (soprano), la Virtut (sopra-no), l’Amor (mezzosoprano), Palas Atenea (soprano); Mercuri (tenor) i altres de secundarisargument:Neró està enamorat de Popea, aquesta ha deixat Otó per ell. Neró decideix deixar la seva dona i posar a Popea al seu lloc. Sèneca, que ha renyat Neró per tot això, ha de morir. Octàvia vol que Otó mati Popea. Otó enamora Dru-sila, criada de Popea i intenta matar-la (destrossat en-tre sentiments oposats d’amor i odi) disfressat amb

la capa de Drusila quan dorm però l’Amor ho evita, despertant Popea.

empresonen Drusila (han reconegut la capa que duia Otó) que s’autoinculpa per amor a

Otó. Aquest, però, reconeix que ha estat ell. Neró, que sent tot això, canvia la sentència de mort per la d’exili. Com que s’assabenta que al

darrera de tot hi havia la seva dona, la Octàvia, la rebutja i es casa amb Popea ben content.

el llibret fou escrit per giovanni Busenello i la mú-sica representa el punt culminant de Monteverdi, i va ser la seva darrera obra per a escena.

El que sobreviu de la obra, -no és segur que fos escrit per ell del tot ja que va estar perduda molts anys- es va redescobrir el 1888.

2n PERRUQUERIA

eStiliSme maSculÍ


Actualment, l’home viu molt pendent de la seva imat-ge personal, i està al dia de les tendències urbanes, busca canvis en moda, tendències, estils... per això, la perruqueria masculina ha experimentat un avanç espectacular en els últims anys. Les tècniques de perruqueria i barberia masculina, han evolucionat al pas del temps per adaptar-se a les noves demandes dels clients, ja siguin en cabell llarg o curt.- Es porta els laterals rapats, pentinat cap a un costat o enrere.- L’estil rocker, imitant un tupé. Aquest, va sorgir principalment de la combinació de 3 influències: el pompadour -1950-, cabell recollit cap enrera des de la front. El flattop, cabell molt curt on el cabell de la part superior i frontal s’aixequen expressament. Y el mohawk, també conegut com mohicano.- L’estil “lumberjack” , el pentinat pot variar des de la tallada undercut, amb la nuca i patilles degradades

i la zona del frontal i coroneta amb més longitud, o portar una llarga melena, pentinada amb un monyet en la coroneta.- L’estil “hipster”, estil modern amb aires vintage (1940). L’estil és camisa a quadres, pantalos ajustats i cabell més casual i despreocupat, aspecte molt na-tural. A més, són grans consumidors de productes cosmè-tics masculins. La barba torna amb aires retros, poblades, de dies o amb arranjament. els diferents tipus de barbes solen quedar bé a tot tipus de rostres, només és qüestió de saber com arranjar-la i equili-brar-la amb la forma del rostre.

TV3, bressol de Catalunya, font de cata-lanisme, arrel de tantes coses... ens ofe-reix sovint perletes lingüís-

tiques com no se t’escolta, tamany per aquí, tamany per allà, les bactèries ens ataquen, volta ràpida (fórmula 1, com si no totes les voltes no hi fossin, de ràpi-des), s’han rajat, això olora malament.altres dubtes són si hem de dir escriure (i oblidar les poques paraules angleses que coenix la gent) camping o càmpin, parking o pàrquin, carnet o carné (com els espanyols), tiquet o tiquè (id), walkman o gualman, shock o choc, rafting o ràftin, cleanex o clinecs, look o luc, piercing o pirsin....

Òscar Dalmau, nostrat hipster o lumberjack d’incògnit d’imatge moderna i poblada de grenyes

el paS a un nou eStil de vida, l’eStil univerSitari.


Molts de nosaltres des de que som nens ens imagi-nem com serà la vida universitària, i tots tenim una opinió diferent que es conservarà o no quan arribi el dia de ser universitaris. Diuen que el primer any d’universitat és dels més complicats de tots, i en certa manera tenen raó. El primer dia vas tant perdut que et costa trobar-te a tu mateix, coneixeràs a molta gent, els professors, les diferents matèries, i arriba un moment que et pre-guntes si realment has escollit bé, si realment allò és el que vols, i fins i tot pots tenir la sensació que tot se’t queda gran. a mesura que van passant els dies i et vas familiaritzant amb l’entorn tot es va fent una mica més fàcil, et vas sentint més a gust. Ara bé, el canvi des del batxillerat o grau a uni-versitat és tan gran, que fins i tot al llarg del segon semestre encara em costa afrontar-lo. la matèria explicada a classe és de gran quantitat, tot són con-ceptes nous pels quals tens poc temps per poder assimilar-los. A més, depèn de la carrera, des del primer any ja has de realitzar pràctiques obligatò-ries, com és en el meu cas, i hi ha dies que notes que et falta temps per fer-ho tot; per repassar la matèria donada a classe, per preparar-te les pràcti-ques, per relaxar-te... Però de mica en mica aprens a organitzar-te i a adaptar-te al nou estil de vida , i realment pots acon-seguir fer-ho tot, però reque-

reix esforç i sacrifici. els canvis acadèmics no són tot el que et passa al primer any. També experimentes canvis personals: si per qualsevol raó has d’estar lluny de la teva família mentre estudies, si has de cuidar-te pel teu compte, o qualsevol altra situació semblant, tot això fa que creixis com a persona, que vegis les coses d’una altra manera. D’altra banda, és cert que també hi gaudei-xes: coneixes molta gent nova i les activitats que s’or-ganitzen al llarg de l’any són incomptables (des de gimcanes a torneigs, festes, concerts, tallers, xerrades i moltes més). Tot això contribueix a que passis gairebé el dia sen-cer a la facultat, ja sigui a classe, pràctiques, bibliote-ca.. i un dia te n’adones que formes part d’una família, d’una gran família: la facultat i la seva gent. i tots els obstacles que vas trobant al llarg dels dies es van resolent mica en mica, i cada vegada d’una manera més senzilla.

aquí dos articles de dos alumnes de cicle de documentadors de l'any darrer que ara estan a la

universitat i ens ofereixen les seves reflexions sobre...

Tetyana Fivchuk, estudiant de Medicina UB, 1r curs.

d’eStudiant a univerSitari


Lluis Majoestudiant de Dret

al llarg de la nostra vida acadèmica preuniversitària adquirim la condició d’estudiants. Quan et matricu-les a la universitat, aquesta condició passa d’estudiant a universitari, terme que lògicament porta de forma implícita el concepte d’estudiant. aquest canvi de terminologia no es deu únicament a què la institució en la qual estudiem canvia de nom (institut-Universi-tat), sinó que és una forma de fer entendre, de donar a conèixer, que tot i seguir sent estudiants, els univer-sitaris i els preuniversitaris tenen ben poc en comú.Deixant al marge l’increment del volum del tema-ri a estudiar i l’especialització tècnica d’aquest (el “què”), la principal diferència entre l’estudi preuni-versitari i l’universitari és la metodologia, el “com”. Em refereixo al “com” afrontar les classes, els profes-sors, l’estudi, els exàmens i la universitat en general. Sí que és cert que el procés d’accés a la universi-

tat, sigui quin sigui, serveix d’entre-nament i prepara a l’estudiant. Tot i així el canvi és considerable i re-quereix una forta adaptació.no vull que ningú pensi que les universitats són només classes de dos-cents alumnes, professors avorrits que no et coneixen i que es limiten a llegir llibres que ells mateixos han escrit, que t’han fet comprar i no entens. Cal dir i és cert que, desgraciadament, aquesta situació es dóna, però només de forma puntual. Pel que fa a la meva experiència, normalment les clas-ses són mitjanes i els professors acostumen a posar a l’abast de l’estudiant mecanismes per resoldre dub-tes, revisar exàmens, etc. i facilitar-te una mica més el teu pas per la universitat.Pel que fa el que jo denomino el “què” de l’estudi uni-versitari, destacaria dues coses: l’augment del volum de matèria a estudiar (des d’un punt de vista quan-titatiu) i l’augment també, de l’especialització tècni-ca de la matèria (des d’un punt de vista qualitatiu). És a dir, no només s’aprecia el canvi en l’increment del “nombre de pàgines” que cal estudiar, sinó en la precisió d’aquestes. No és suficient tenir “una idea general” ni en “saber de què va”, cal ser precís, exacte i molt tècnic.el missatge que m’agradaria fer arribar a tots aquells que heu llegit el meu article, tingueu intencions o no d’anar a la universitat, és que la universitat no és un batxillerat més difícil, ni un cicle més complicat, el canvi en el “què” i en el “com” és tal que no hi ha comparació possible.espero que hagi servit perquè conegueu una mica més aquest món, animar-vos a estudiar i a anar a la universitat, i poder viure aquesta experiència que se-gur que gaudireu.

aquí dos articles de dos alumnes de cicle de documentadors de l'any darrer que ara estan a la

universitat i ens ofereixen les seves reflexions sobre...

implantació del reGlament ue 1169/2011: la polÈmica eStà Servida


Dani AñorDocent CFGS DietèticaEl Reglament (UE) núm. 1169/2011 sobre informació

alimentària aprovat pel Parlament Europeu l’any 2011 estableix que des d’aquest passat 13 de desembre de 2014, els consumidors puguin disposar d’una informa-ció més clara, completa i precisa sobre la composició dels aliments, i que els ajudi a triar, doncs, els productes alimentaris amb més coneixement de causa.De manera general podem dir que, segons aquest Re-glament, en els aliments envasats la informació sobre al·lèrgens haurà d’aparèixer de manera obligada en el llistat d’ingredients, afectant aquest cop de manera directa, i com a novetat, als restaurants, bars, locals, serveis de càtering, menjadors públics, hospitals, resi-dències i màquines dispensadores.Fins el moment, tots aquests locals de restauració, si disponien de menú o carta per a col·lectius o per-sones amb necessitats dietètiques especials, aques-tes eren unes cartes separades de la principal, i en elles s’havia d’especificar els al·lèrgens continguts en els plats. Ara bé, amb la nova normativa això canvia, doncs s’obliga al gremi de la restauració a especifi-car els ingredients continguts en cadascun dels seus plats, i per tant, a declarar la presència d’al·lèrgens (sense oblidar tampoc la informació de traces pel pe-rill latent de contaminació creuada).Cal recordar que fins l’entrada i aplicació d’aquest nou desglòs del Reglament 1169/2011, la responsa-bilitat en el maneig de la dieta era exclusiva del con-sumidor, és a dir, era el consumidor qui devia alertar al restaurant de les seves pròpies al·lèrgies i intole-ràncies.Però ara, amb la nova llei d’aplicació a tota Europa, s’especifica clarament que el seu incompliment serà responsabilitat de qui vengui l’aliment al consumidor final, encara que no hagi intervingut en cap moment en la seva elaboració, el que significa que si el menjar que es serveix en un banquet l’ha subministrat una empresa, posem el cas de càtering, la responsabilitat en el correcte maneig de la informació al consumidor, recau en l’empresari hosteler, a pesar que intervingui un tercer en el maneig i distribució.Per tant, la problemàtica està servida:Pot l’empresari d’un bar, restaurant, hotel... assumir aquesta responsabilitat sense ser un professional de la dietètica?

Perquè l’empresari assumei-xi aquesta responsabilitat, en primer lloc, caldrà informar-li de l’entrada en vigor d’aquest apèndix de la llei: però qui ho farà? Ho faran les Autoritats sanitàries del país? Ho faran les asso-ciacions de col·lectius d’afectats per alguna al·lèrgia/intolerància…?I anant encara més lluny en la interpretació de la llei: en cas d’intoxicació per al·lèrgen amb compromís anafilàctic del consumidor, podria estar autoritzat l’empresari a practicar un tractament protocolitzat amb medicació per prevenir un possible xoc? Pot el consumidor denunciar a l’empresari per haver rebut un aliment al·lergènic, a pesar d’haver-ho comunicat al responsable de l’establiment? I si dita intoxicació es deu per negligència del consumidor… com es pot defensar l’empresari?Imagino, com a dietista, que els empresaris de la res-tauració, sense cap mena de dubte, han d’estar espar-verats avaluant els costos i responsabilitats que pot implicar la implantació de dita llei, i en aquest sentit, potser caldria que l’administració donés un pas en ferm i s’en recordés que pot disposar d’un col·lectiu, a compte propi i ben preparat, que podria ajudar a evitar possibles maldecaps innecessaris… i si no perquè estem els dietistes?Llistat dels 14 al·lèrgens de declaració obligatòria: 1) Cereals que continguin gluten, a saber: blat, sègol, ordi, civada, espelta, kamut o les seves varietats híbri-des i productes derivats, excepte: a) xarops de gluco-sa a força de blat, inclosa la dextrosa. b) maltodextri-nes a base de blat. c) xarops de glucosa a força d’ordi. d) cereals utilitzats per fer destil·lats alcohòlics, inclòs l’alcohol etílic d’origen agrícola. 2) Crustacis i pro-ductes a força de crustacis. 3) Ous i productes a força d’ou. 4) Peix i productes a força de peix, excepte: a) gelatina de peix utilitzada com a suport de vitamines o preparats de carotenoides. b) gelatina de peix o ictiocol·la utilitzada com clarificant en la cervesa i el vi. 5) Cacauets i productes a força de cacauets. 6) Soja i productes a força de soja, excepte: a) oli i greix de llavor de soja totalment refinats. b) tocoferols natu-rals barrejats (I306), d-alfa tocoferol natural, acetat de d-alfa tocoferol natural i succinat d-alfa tocoferol na-tural derivats de la soja. c) fitosterols i èsters de fitos-terol derivats d’olis vegetals de soja. d) èsters de fi-

“Les é

lèves

de 4rt

ESO av

ons pré

paré

une bo

nne sa

lade d

e fruit

s avec

Mada

me

artiga d

ans la

cuisin

e”


tostanol derivats de fitosterols d’oli de llavor de soja. 7) Llet i els seus derivats (inclosa la lactosa), excepte: a) Lacto-sèrum utilitzat per fer destil·lats alcohòlics, inclòs l’alcohol etílic d’origen agrícola. b) Lactitol. 8) Fruits de pela, és a dir: ametlles, avellanes, nous, anacards, pacanes, nous de Brasil, pistatxo, nous de macadàmia o nous d’austràlia i productes derivats, excepte els fruits de pela utilitzats per fer destil·lats alcohò-lics, inclòs l’alcohol etílic d’origen agrí-cola. 9) Api i productes derivats. 10) Mostassa i productes derivats. 11) grans de sèsam i productes a força de grans de sèsam 12) Diòxid de sofre i sulfits en con-centracions superiors a 10 mg/kg 13) Tramús i productes a for-ça de tramussos. 14) Mol·luscs i productes a força de mol·luscs.

Cuando ya David estaba instalado en su palacio, dijo a Natán, el profeta:

–Mira, yo vivo en un palacio de cedro, mientras que el arca del pacto del Señor está bajo simples cortinas.a

2 Natán le contestó:

–Pues haz todo lo que te has propuesto, porque cuentas con el apoyo de Dios.

3 Pero aquella misma noche, Dios se dirigió a Natán y le dijo: 4 “Ve y habla con David, mi siervo, y comunícale que yo, el Señor, he dicho: ‘No serás tú quien me construya un templo para que habite en él.b 5 Desde el día en que saqué a Israel, hasta el presente, nunca he habitado en templos, sino que he estado viviendo de una tienda de campaña en otra y de un lugar en otro. 6 En todo el tiempo que anduve con ellos, jamás pedí a ninguno de sus caudillos –a quienes puse para que gobernaran a mi pueblo– que me construyera un templo de madera de cedro.’ 7 Por lo tanto, dile a mi siervo David que yo, el Señor todopoderoso, le digo: ‘Yo te saqué del redil y te quité de andar tras el rebaño, para que fueras el jefe de mi pueblo Israel;c 8 te he acompaña-do por dondequiera que has ido, he aca-bado con todos los enemigos que se te enfrentaron y te he dado fama, como la que tienen los hombres importan-tes de este mundo. 9 Además he prepa-rado un lugar para mi pueblo Israel, y allí los he instalado para que vivan en un sitio propio, donde nadie los moleste ni los malhechores los opriman como al principio, 10 cuando puse caudillos que gobernaran a mi pueblo Israel. Yo humillaré a todos tus enemigos. Y te hago sa-ber que te daré descendientes, 11 y que cuando tu vida llegue a su fin y mueras, yo estableceré a uno de tus descendientes y lo confirmaré en el reino. 12 Él me construirá un templo, y yo afirmaré su trono para siempre.d 13 Yo seré un padre para él y él será un hijo para mí.e No le retiraré mi bondad como hice con tu predecesor, 14 sino que lo confirmaré para siempre en mi casa y en mi reino. Y su trono quedará establecido para siempre.’ ”

15 Natán contó todo esto a David, exactamente como lo había

¿cuÁndo lleGó a Barcelona?


los biógrafos de Cervantes todavía no han concre-tado cuándo Cervantes pasa por Barcelona, si para embarcar con destino a Italia en 1569 o casi al final de sus días, en busca de un lugar en la corte de Nápoles donde había sido nombrado virrey su protector, el conde de Lemos. En la primera ocasión venía huyen-do del cumplimiento de una sentencia por un affaire un tanto turbio con un tal antonio de Sigura. De este episodio solo se conserva documentación que iden-tifica a un tal Miguel de Cervantes como el agresor, pero no consta que fuese nuestro novelista. Para Cervantes, quizás en 1569, el encuentro con el mar pudo haber tenido la sorpresa del que ha vivido en el interior –como para sus protagonistas que les parece en extensión de agua superior a la que habían visto en las lagunas del Ruidera (II, 61)-, pues, como ellos, era la primera vez que veía el mar ‘alegre, la tie-rra jocunda, el aire claro’ (II, 61, 10191). La impresión de amo y escudero de la ciudad no puede ser más emotiva. es la primera vez que entran en el recinto de una ciudad, pues antes solo habían atravesado po-blaciones como el Toboso o su aldea cuyo nombre permanece todavía en el anonimato. Sus aventuras siempre habían acaecido a campo través. allí había confundido molinos con gigantes, encontrado galeo-tes que iban camino del cumplimiento de su condena, bodas o entierros que habían tratado el tema amo-roso que Cervantes sabía que era espinoso. no era fácil reunir una dote para casar una hija. De eso tuvo sobrada experiencia con la suya, Isabel de Saavedra. Tampoco estaba bien visto el matrimonio entre cla-ses sociales de diferente estirpe (Quiteria/Camacho), pero conocía bien, por la literatura de la época, que poca libertad tenían las mujeres para enamorarse o permanecer libres (Marcela/Grisóstomo), si así lo de-seaban. eran siempre los poetas quienes lamentaban la infidelidad o la ingratitud de las damas, a imitación del celebrado Petrarca. Cervantes fue siempre un buen lector de Garcilaso de la Vega. A tal extremo llegó su admiración que la dedicatoria de la primera parte de su Quijote es una copia de la que Herrera hiciese para el poeta toledano.Si la biografía más autorizada de Jean Canavaggio2 tampoco confirma cuál fue el primer contacto de Cervantes con la ciudad, veamos pues ¿cuándo llega nuestro héroe a la ciudad condal con el esplendor

pintado por Gustave Doré (1832-83), uno de los más conocidos y famosos ilustradores del Quijote?Cervantes en la Primera parte no delata ninguna fec-ha. Es más sitúa los hechos con imprecisión: ‘En un lu-gar de la Mancha […] no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo’ (I, 1, 27). El lector no tiene conocimiento ni del lugar ni del momento de la acción aunque sí parecen coetáneos a la época de su edición, eso sí los hechos tienen lugar en un espacio geográficamente reconocible para el lector (la Mancha) que no era lo habitual en este tipo de libros. aquí la crítica ha hecho correr la imaginación sobre qué libros de caba-llerías se imprimían a finales del siglo XVI, qué libros leyó nuestro autor y cuáles aparecen en el texto. Lo que sí está claro es que los libros de caballerías eran considerados –entre círculos erasmistas- lectura per-niciosa por todas las razones que da en el capítulo 47 de la Primera parte. ello no impidió que nuestra Santa Teresa fuese una lectora empedernida de tal tipo de lectura y tampoco nuestro autor, hasta el punto que pretende acabar con ellos. Motivo por el cual permite situar la obra más próxima a su aparición que a un pasado remoto.Martín de Riquer3 ha estudiado pormenorizada- mente el transcurso del tiempo en la obra. en la Pri-mera parte no parece que el héroe haya invertido más de dos meses desde que una mañana calurosa de julio decidiese salir en busca de aventuras que concluyen en menos de una semana cuando un ve-cino lo encuentra cerca de su casa maltrecho. a la segunda salida, ya con su escudero, Riquer le da una duración de dos meses, pero el narrador nunca pre-cisa un año concreto. ni cuando escribe la susodicha misiva a su enamorada Dulcinea del Toboso que nun-ca llegó a manos de aldonza lorenzo. Riquer incluso va más lejos e intenta situar alrededor de 1603 los hechos, pues el manuscrito se entrega el veintiséis de septiembre de 1604, según la fecha del privilegio real.La Segunda parte ve la luz diez años más tarde, en 1615, pero en cambio solo ha pasado un mes después de la última salida (II, 7). Es el primer desajuste en ese intento de querer cuadrar milimétricamente las fechas. Un hecho importante desconcertará a Cer-vantes durante la elaboración de esa Segunda parte, la aparición de la apócrifa por parte de alonso Fernán-dez de Avellaneda entre abril y julio de 1614 que no

Isabel M. RogerDepartamento de Castellano


solo modificaba la actitud de su héroe y su escudero, sino que encierra en Toledo, en una casa de reposo mental, a don Quijote. Lo recordarán con tristeza en una venta cuando tropiecen con lectores de la Pri-mera parte y de la Segunda apócrifa que pretendan confirmar quiénes son en realidad estos don Quijote y Sancho que se acaban de encontrar. Cervantes está molesto sobre todo por el ataque furibundo con el arremete este autor apócrifo contra su vejez y la falta de su brazo izquierdo. en el prólogo de esta Segun-da parte, Cervantes no hace más que justificar sus canas y las consecuencias de una herida acaecida ‘en la más alta ocasión que vieron los siglos pasados, los presentes, ni esperan ver los venideros’ (II, Prólogo, 543). Será su propio héroe el que se encargue de hacer justicia con tales vituperios cuando entre en Barcelona en una imprenta que hoy se sitúa en la calle del Call: ‘Yo ya tengo noticia de este libro […] que pensé que ya estaba quemado y hecho polvo por impertinente’ (II, 62, 1033). En este tercer escrutinio a los libros, Cervantes lo realiza pensando que ‘las historias fingidas […] son mejores cuanto más verda-deras’ (II, 62, 1033). Criterio de verosimilitud que ya estaba en la base de su censura a algunos de aquellos libros que tan gratos momentos le habían hecho pa-sar a nuestro autor.Así pues, Barcelona es el único núcleo urbano que acoge a nuestros protagonistas, en esa ciudad ‘en sitio y en belleza, única’ (II, 72, 1091) que siempre se ha in-terpretado como el lugar propicio para ejecutar sus aventuras, sin embargo le acomete el temor a nuestro héroe y queda relegado a un segundo plano tanto en las intervenciones de Roque Guinart, a quien admira, como en el enfrentamiento con unas galeras cerca de la playa barcelonesa. Seguramente no se ha plantea-do nunca que don Quijote que ha demostrado a lo largo de sus aventuras su desacuerdo con el sistema social, no iba a cambiar, ahora, sus ideas cuando tiene una oportunidad real. en todo caso lo que admira del bandolero catalán es su actitud activa ante los problemas y las situaciones poco favora-bles frente a la pasividad mostrada por los personajes de estirpe noble que pasan, sobre todo, en esta Segunda parte por sus páginas.Si ahora ha detallado una fecha: 20 de julio de 1614, en la carta que Sancho escribe a su mujer desde casa de los duques (II, 36), segu-ramente ha estado propiciado por la aparición de esta parte apócrifa que ha venido a por-fiar sobre el destino prome-tido a su héroe al final de la

Primera parte. Si llega a las puertas de la entrada de la ciudad en el Pla de Palau, cerca de la actual Facul-tad de Náutica, acompañado de su infatigable amigo, Roque Guinart, en una mañana de San Juan, todo ello no debe confundir a la crítica y especular si ha pasado casi un año desde esa misiva. La realidad y la ficción nunca se dieron la mano, ni fueron buenas consejeras. Cervantes ya había explicado al inicio de esa Segunda parte cuál era la diferencia entre ficción e historia. no se trata de crear fronteras entre el tiempo de la ficción, el de la fábula y el cronológico que nunca tienen una correspondencia exacta. Dejemos que don Quijote entre en la ciudad después del conticinio de una noche mágica como lo es la de San Juan y desve-le qué le espera en esa ciudad que elogiará como a ninguna otra en su obra y a la que comparará, en su despedida, con Troya. También como ningún otro ilus-trador Doré que residió en Barcelona capta ese aire de desolación que vive nuestro héroe al abandonar la ciudad condal tras ser derrotado por un caballero ficticio que es su vecino el bachiller Sansón Carrasco que ahora no descubrirá su identidad como al inicio de su tercera salida.¡Aquí fue Troya! […] ¡Aquí finalmente cayó mi ventu-ra para jamás levantarse! (II, 66, 1054)Obras citadas1 Edición de Francisco Rico del Quijote. Madrid: Santillana, 2012.

2 Jean Canavaggio. Cervantes. Madrid: Espasa-Calpe, 1987.

3 Martín de Riquer. Cervantes en Barcelona. Barcelona: Sirmio, 1989.

viSita a l’expoSició “Human BodieS”


El passat dia 16 d’octubre, l’alumnat del cicle de grau mitjà de farmàcia i Parafarmàcia, acompanyats per dues professores, van anar a visitar l’exposició “Human Bodies”. Tanmateix, els alumnes del Cicle de Dietètica ho varen fer el 6 de novembre i els 5 grups de Cicles de CAI (Cures d’Auxiliar d’Inferme-ria) al llarg del passat dijous 7 de novembre.L’exposició està plantejada com un viatge per l’inte-rior del cos humà. la mostra està organitzada en vuit sales, que comprenen els diversos sistemes de l’or-ganisme, i consta en total de 12 cossos complets i més de 150 òrgans individuals, conservats mitjançant una tècnica innovadora anomenada plastinació. la vi-sita va ajudar a veure com són en realitat els nostres òrgans interns, i quin és el seu funcionament.Opinions d’alguns dels nostres alumnes de Cai: “La exposición te enseña mucho de los seres huma-nos, de nuestro propio cuerpo, a conocernos y co-nocer cada parte de nuestro cuerpo... me impactó el área de los fetos, me impactó mucho lo pequeñitos que somos y a la vez tan grandes” Dana“Me ha ayudado a entender el corazón, el tamaño, situar la arteria aorta, los ventrículos y aurículas, pude aclararme con ese tema. Me asombró la enorme dife-rencia entre el corazón del caballo y el del ser huma-no... Ver los fetos fue increíble, es bonito ver cómo se va formando un niño en el vientre de una madre (me imaginé a mi hijo en mi pancita).... tomé conciencia al ver pulmones de fumadores, ya he dicho a todos mis conocidos que no fumen al lado mío” Diana“Veure els cossos, òrgans, venes, artèries… vaig en-tendre molt més tot allò que amb una imatge del lli-bre no arribava a entendre del tot” David“la sortida m’ha aportat més interès i facilitat per lo-calitzar músculs i artèries, per veure on estan ubicats els òrgans i altres coses que estudiem a C4... També m’ha servit per C3, en la pell, C2 i C8, la importància de cuidar-se bé... És una sortida que s’hauria de fer cada any” Johanna“Me ha servido para aprender y entender muchas co-ses... para ver lo impresionante que es el cuerpo huma-no” Linda“Me ha servido para conocer un poco el cuerpo huma-no, el corazón, los pulmones con mucha concentración de nicotina, los huesos que tenemos, los fetos, etc.” Luz

“em va agradar comprovar que estaven totes les edats de l’ésser humà des d’un fetus a una persona gran. em va ajudar a situar la part del cor, les venes, les artèries, etc. em va sorprendre el cor del cavall (no sabia com era de gran!), i el pulmó negre a causa del fum. També impre- ssionava veure el cos partit en trossets.” Andrew“Me pareció muy interesante y curioso porque no es lo mismo estudiar que verlo. Me sirvió para concretar en ese momento el tema que hicimos del corazón. aunque me hubiera gustado más sin la explicación guiada” Carol“Ha sido una experiencia muy agradable, ver las partes y las fases de la vida del ser humano que se han explicado en clase de manera concreta i visual... fue impactante, entretenida y enriquecedora sobretodo” Jeansete“Personalment em sembla una exposició macabra, només pensar que són persones amb una família i que aquestes persones, éssers vius, els han tallat a trossos, els hi ha tret òrgans,... encara em va sorprendre més els embrions, estaven tots en les diferents etapes, su-poso que els han tret de mares mortes, em fa por... Però està clar que si vols aprendre sobre l’anatomia podràs observar clarament tots els nostres teixits, els ossos, els sistema circulatori,...” NoemíDe les opinions dels nostres alumnes de Cai es des-prèn que l’exposició va ser interessant, d’ajuda en diferents crèdits i sobretot que no els va deixar in-diferents, fent-los pensar també en dilemes ètics que també és bo plantejar-se i és inevitable que surtin quan es visita l’exposició. En definitiva una exposició que té coses positives i altres que no ho són tant però que ens ajuden a reflexionar.

Rosa Andreu

treBallant l’empatia per millorar el BeneStar del pacient durant la HiGiene


amb els alumnes de Cures Auxiliars d’Infermeria hem fet una pràctica de la higiene del pacient al gimnàs del centre. en aquest treball la intenció era obtenir informació que els models anatòmics no ens poden facilitar com percepcions sensorials, senti-ments, emocions, etc. Així que per parelles els nostres alumnes es van fer massatges per tal de sentir si el seu tacte en posar crema a un pacient era agradable, massa fort, massa fluix,... Després dels massatges i aprofitant l’estat de benestar i relaxació que aquests aporten a la persona vam fer un treball per repassar la higiene del pacient, però en aquest cas l’èmfasi del treball estava a treballar l’empatia, en posar-se en la pell del pacient i que millor per fer-ho que ser ells mateixos els pacients!

la psicologia sovint utilitza tècniques de visualització per ajudar els pacients a prendre consciència de determinades situacions i per ajudar a resoldre-les. aquesta tècnica però és aplicable també en altres camps com ara l’ensenyament, en aquest cas s’ha utilitzat la tècnica per treballar l’empatia en la higiene del pacient. els alumnes es van visualitzar a ells mateixos en un hospital, després d’haver patit un accident que els havia deixat en un estat en el qual no es podien moure ni parlar. Des d’aquest punt de partida vivien

dos dies en aquesta situació, durant els quals entraven dues auxiliars molt diferents a fer-los la higiene. La primera auxiliar no els deia res, parlava amb la companya, els tractava sense tacte i feia comentaris que mai s’haurien de fer davant d’un pacient. El segon dia, una altra auxiliar els feia la higiene del pacient però ho feia amb tacte, parlant amb ells, i oferint el millor tracte possible. Posteriorment, es recuperaven de l’accident i se’ls va demanar que valoressin la diferència de tracte entre les dues situacions d’higiene visualitzades.

el treball va sortir molt bé. Sempre hi ha persones que tenen més facilitat per connectar però tothom va poder fer el treball i viure les dues situacions. Els auxiliars d’infermeria fan moltíssimes higienes en un dia però els pacients d’un hospital no són com les peces d’una cadena de muntatge i cal treballar l’empatia amb el pacient, ser molt conscient que són persones que estan patint i vivint situacions molt difícils, i que l’empatia és tant important com aprendre a fer la tècnica correctament.

A més del treball empàtic, que era l’objectiu principal del treball, s’ha fet un repàs dels continguts teòrics. Cal ressaltar que hi ha publicacions en estudis del camp de la neurologia on s’ha demostrat que la meditació

Rosa Andreu

afavoreix la concentració. Podeu trobar els estudis en anglès a: http://www.nmr.mgh.harvard.edu/~lazar/publications.html o també podeu llegir el següent article de La Vanguardia en castellà que fa referència a aquests estudis: http://www.lavanguardia.com/esti los-de-vida/20120928/54351952597/meditac ion-para-potenc iar-e l -cerebro.html

Per tant, repassar un contingut en un estat relaxat i meditatiu és molt útil, ja que permet a l’alumne estar més concentrat i atent, facilitant per tant una millor retenció del protocol de la higiene del pacient i afavorint l’empatia amb els pacients que tindran en un futur, ja que tan important és seguir bé el protocol com fer-ho amb el tacte més amorós i càlid que cadascú pugui oferir, i amb les paraules més amables i alegres que es poden pronunciar. els pacients a un hospital estan patint i a més d’una bona higiene necessiten una carícia agradable, una paraula dolça, un somriure sincer, i fins i tot alguna broma que els faci riure de tant en tant.

anar a la universitatIs it worth it ?

Tothom vol

el Magazine · el Magazine Fortunio Bonanova (veure article a l’interiorior) 2 • Institut...

Documents

Transcript of el Magazine · el Magazine Fortunio Bonanova (veure article a l’interiorior) 2 • Institut...