El flautista d’Hamelin

(Narrador/a) En una vella i prospera ciutat anomenada Hamelín tots els habitants vivien molt contents amb el seu alcalde. Però per tot arreu hi havia rates i més rates.

(Dona 1) – Ai Senyor Alcalde! Les rates se m’han menjat tots els formatges de la botiga.

(Home 1) – I a mi m’han rosegat tots els vestits de l’aparador.

(Dona 2) – Doncs a mi se m’han cruspit tots els tastets que tenia penjats.

(Nen 1) – A mi se m’han menjat el llibre de matemàtiques i el de medi.

(Nena 1) – A casa ens ha entrat al rebost i se’ns ho han menjat tot.

(Nen 2) – Jo he de dormir a terra, s’han cruspit el meu matalàs.

(Nena 2) – I de les meves nines no n’ha quedat res.

(Nena 3) – Doncs a mi se m’han menjat la motxilla, totes les coses que tenia dintre i també el meu gosset de peluix preferit!

(Home 1) – És una desgràcia.

(Dona 1) – Una gran desgràcia, senyor Alcalde. Heu de fer alguna cosa.

(Dona 2) – Si això segueix així les rates ens trauran de la ciutat.

(Nen 1) – La mestra segur que em renyarà.

(Nena 1) – Em sembla que passarem molta gana.

(Nen 2) – Qui em deixa dormir al seu llit?

(Nena 2) – Vull una nina! Jo vull una nina!

(Nena 3) – I jo el meu gosset de peluix! Senyor alcalde cal que feu alguna cosa!

(Alcalde ) – Les rates també la campen per tot l’ajuntament i a casa no m’han deixat ni un rosegó de pa. Convocaré el consistori per trobar una solució. I doneu-li una nina a aquesta nena i un gosset de peluix a l’altre perquè callin.

(Narrador/a) Els rosegadors no perdonaven ni els formatges ni les cortines. Per tot hi havia forats. L’alcalde va convocar els regidors a l’ajuntament.

(Alcalde) – Hem de trobar una solució. Això no pot continuar així: o fem fora les rates o elles ens faran a fora a nosaltres.

(Home 1) – Podem posar rateres.

(Alcalde) – No els hi fan ni cas.

(Dona 1) – I si els hi posem raticida?

(Alcalde) – Se l’han menjat tot i no els hi fa res.

(Dona 2) – I si les fem fora a cops d’escombra?

(Alcalde) – N’hi ha masses.

(Narrador/a) En aquells moment van trucar a la porta.

(Dona 1) – Qui hi ha?

(Flautista) – Sóc un flautista

(Home 1) – Torna un altre dia ara no estem per músiques ni festes majors.

(Dona 2) – Tenim problemes molt més importants.

(Flautista) – He sentit dir que teniu una plaga de rates que ho roseguen tot. Jo se com fer-les fora.

(Dona 2) – Això ja ens interessa més.

(Alcalde) – Si ho aconseguiu us donarem una bossa plena de monedes d’or.

(Flautista) – Jo mai no he fallat a ningú! He deixat sense rates les ciutats més grans d’Europa.

(Alcalde, home 1, dona 2 i dona 1) – Ja pots començar ara mateix.

(Narrador/a) El flautista va començar a tocar la flauta i va recórrer tots els carrers i places. De seguida totes les rates es van sentir atretes per la música.

Quan les tenia totes ballant darrera seu es va allunyar de la ciutat, va ficar-se dins d’un riu i totes les rates s’hi van ofegar.

Després va tornar a l’Ajuntament.

(Flautista) – Bé, jo ja he fet la meva feina. Vinc a buscar la meva bossa de monedes d’or.

(Alcalde) – De què està parlant aquest galifardeu.

(Home 1) – No ho se pas. Mai no hem parlat de donar-li una bossa.

(Dona 1) – I menys de monedes d’or.

(Dona 2) – Aquest flautista és un desagraït. Et donem les gràcies i ja pots estar content.

(Alcalde) – Au, fuig d’aquí. Tenim molta feina per arreglar la ciutat. No estem per músiques ni músics ara!

(Flautista) – M’heu enganyat. Us recordareu d’aquesta.

(Narrador) Després de que l’Alcalde i la gent d’Hamelín fessin el ronso i no volguessin pagar el flautista, va tornar sonar la música. Aquesta vegada eren els nens i nenes que anaven darrera el flautista.

(Nen 1) – Què divertit! Quina música tant bonica,

(Nena 2) – Les cames em marxen soles. Quines ganes de ballar.

(Nena 1) – Va, veniu tots a ballar amb el flautista.

(Nen 2) – Ja vinc, ja vinc. Això és fantàstic. Visca la música.

(Nena 3) – Ei, espereu-me, jo també vull venir!

(Flautista) – Anem nens i nenes a un país millor, a on la gent respecti la paraula donada.

(Narrador) Mentrestant l’Alcalde i els habitants d’Hamelín es van quedar plorant desconsoladament al bell mig de la plaça.

(Dona 1) – Quina desgràcia més gran. Què farem sense criatures.

(Dona 2) – Mira que en de rucs.

(Alcalde) – Hem estat massa egoistes.

(Home 1) – Això ens passa per no respectar la paraula donada.

(Tots) – Uauuuuuu!

I conte contat, ja s’ha acabat!