EL FLÂNEUR A LA FINESTRA

ELFLÂNEURALAFINESTRA J.JubertGruart/JMaUyà

562

CURSOSFUNDACIÓFITA

ELFLÂNEURALAFINESTRA

Partprimera

D’ONVENIMLLUNYÀSessiónº12(29,XI,2017).Mòdul3

ELSGRANSFABRICANTSDEFEMTADELS.XVII-XVIIIDescartes,LeibniziBerkeley.L’excepcióSpinoza

J.JubertGruart

El mariner de secà anomenat René DESCARTES (1596-1650). El tercergranmentider

Notaprèviasobreelquelamajoria1detractatsdeHistòriadelaFilosofiadiuensobrela importància i significació el pensament de Descartes, abans de dir què va dirDescartes(iméssovint,abansdedirquèdiuenquediuenquevadirDescartes).

LamajoriadetractatsdeHistòriadelaFilosofiaprocedeixenaferunelogidel’autorenqüestióquecontébàsicamentlessegüentsconsideracionsvaloratives:“paredelafilosofiamoderna”,“inicid’unnouperíode”,“absolutamentoriginal”,“definidordeljomodern”,“instauradordelfonamentfilosòficdelacièncianova”,“revoluciófilosòfica”,...2

L’inefableOrtega iGassetarribàaafirmarqueambDescartess’haviaassolitun“nounivell”(partalta)enfilosofia.

1Lamajoria,perònopaslatotalitat.Algunautor,excepcional,nitantsolslidedicaunapartatenelseuextenstractat:JuanArnau,Manualdefilosofíaportátil,Atalata,Vilaür(Girona),2014,566p.2V.: J. FerraterMora,DiccionariodeFilosofia, vil1,Ariel,Barna.,2004,p.822-828;RichardTarnas,Lapasióndelamenteoccidental,Atalanta,Vilaür(Girona),2016(1991),p.349;...


563

PetitavançdelqueDescartesvaescriure(queespotllegirenelsescritsdeDescartes),prescindintdelquehanditquevaescriureDescartes

1. Hiha(un)Déu(totpoderós)

2. ElMón(Univers,Cosmos)ésunamàquinacreadaperDéu

3. L’humàtéànima/esperit(immortal)iuncos(mortal)

4. Elssentitsdelcosensenganyen

5. L’ànimaoesperithumàtéRaóintuïtiva(posadaperDéu)iraóraonadora(sic)queenslafemnosaltres(elshumans)

6. Enaquestaraóraonadora, jo(Descartes) faigveurequedubto(originalitatdeDescartes),peròdefetnodubto

7. EnlaRaóintuïtiva,Déuhihaposat(“apriori”endirandesprés, iencaramésdesprés en diran “coneixement/saber innat”) les llavors del que és laveritatabsoluta.Si la raó raonadoraetdiuunacosaquea la raó intuïtiva liestàbé,aleshoresjasapslaveritatabsoluta

Això és, a grans trets, allò essencial que Descartes va dir/escriure i repetir. Fet queposa en evidència que la simplicitat i pobresa del pensament o sistema teòric deDescartesés(comparativamentamblafamaatribuïda)escandalosa.

Conseqüènciesoefectespost-Descartes

Malgrataixò (lapobresadecontingutdel seupensament),Descarteshaestat (és)elmés prolífic divulgador del nefast error de l’època moderna (de la dissociadamodernitat):eldualisme,unerrordegransigreusconseqüències.3

Descartes no és un resultat de la seva època: és una oportunitatdesaprofitada (o l’home que hauria pogut ser cartesià i es quedà enDescartes)

Descartes hauria pogut formular ben altrament la seva “doctrina”, doncs el climaintel·lectualdelsegleXVIIdonavapermés.Lesmentsdestacadesde l’èpocaestavencansadesisaturadesdeBíblia,deparesdel’Església,d’escolàsticsideretornsaPlatóiAristòtil. Però elmosso de lamarineria de secàDescartes, passat pels jesuïtes i ara

3Talscom,entrealtresmoltes,delesaberracionsdeFreudiLacanolesdelsjesuïtes.


564

mercenari4,nofaguàrdianocturnaenfilataltamboret:s’haadormitdavantunaestufaitéunmalson;confonelsomniamblarealitat;inoalbiraaltraalternativaquefusionarPlatóambAristòtil i afegir-hi (sant)Anselm, recuperant restesde l’estructura flotantdelaBíblia,alhoraques’encomanaalamaredeDéudeLoreto5.

Efectivament:l’època,cansadaifrustrada,exigiauncanvi;iDescartes,homequefeiaveurequedubtava,novaaconseguirdesprendre’sdelessevescreencesmésbàsiquesi(marinerdesecà)esllençaanavegarambunvellcascteista,procedintasimularquefeia canvis a la coberta. Això sí, i és una novetat, sense cap menció de Crist (eldesaparegut,apartird’ara,delafilosofia).

ContinuarllegintaDescartes

L’infal·liblemètodeDescartesperresoldredubtes

1. Com que les dades (informació) que m’arriben pels sentits (aferències) sónenganyoses (doncs un genimaligne les podria projectar) he de dubtar de lasevaveritat.

2. L’únicamaneradesaberdequèva iquècosaéstotplegatéspermitjàde laraó(anembé),però...seguintaquestprocés(aquestordre):

2.1. Del que anem pensant amb la raó raonadora, quedem-nos només ambaquellesquecoincideixinamb les“ideesclares idistintives”posadesperDéuenlaraóintuïtivadelanostrament,esperitoànima.

2.2.Apartird’aquí(inomésacontinuació),sivoleu,torneuaferservir laraóraonadorapertaldedonar-hiformaexplicativa,bencomprensibleiprobatoris(apologètica)alaveritatabsolutaqueheucopsatdeformainequívoca(certesaabsoluta).

Aquest“mètodemetafísiciinfal·lible”serveixperresoldreelsdubtesideixard’ignorarlaveritatdetot;éselmètodemaredelanovaiúnicaciènciapossible.Nomésaixíéscompodremarribarasaber,perexemple,quinaruta,planificadaperDéu,haseguit“lanatura”(elmón,l’Univers,elCosmosambelshumansinclosos)perestructurar-setalcoms’haestructurat.

Descartesadmetquepodriadonar-seelcas(peròhodubta,totiqueéspossible,perònoéssegur,...)desuposar,inferirifinsitot,cartesianamentdeduirqueelmónéstalcomse’nsmostraalssentits,però...¿isifosobrad’unenganyadorinfiltrat?.

4EnrolatvoluntarienelsexèrcitsdeMauricideNassu(1618)ideMaximiliàdeBaviera(1619).5 Després de tenir el somni revelador del camí que ha de seguir el seu pensament, en agraïment,DescartesprometperegrinaralsantuaridelaMaredeDéudeLoreto(Italià).


565

Ésadir:noalesdadesdel’experiència;síalesIdees.

Ésadir:platonismepuridur.Resdenou.

Aleshores¿perquècontinuarpensant?SegonsDescartes,latasca(aportació)delaraóraonadora(desprésd’haveracceditalaveritatpermitjàdelaraóintuïtiva)noésaltraque la de muntar la teoria/model que més (o del tot) encaixi amb la idea divinaincrustadaenlanostraànima/ment.

La“novaciència”(ciènciesunificades)deDescartes

Notenimnecessitatdel’experimentació(provació)anoserqueensvagiafavor,quereforci “la veritat primera”, divina o “a priori”. Per la resta i pel general, caldesconfiar/dubtarorebutjatelsfets;elqueimportaéslateoria.6

Endefinitiva,resdenou:neoaristotelisme,neoescolàstica;pitjor:apologètica.Resquenofacil’Esglésiacatòlicacontrareformistailesesglésiesreformades.7

LemainormesdeDescartes

ElLema

LaRaó,noméslaraóiresmésquelaraó,...semprequesigui“pura”odivina(posadaperDéuenlesideesoraóintuïtiva).

Normes

1. Evitemlesparaules“màgiques”, lesparaulesquenosiguin“imatgesmentals”(pures, evidentment); fem servir per expressar-nos (per traduir els nostrespensamentso imatgesmentalspures)nomésparaulesconcretes(resdemotsabstractes, tals com “esperança” o “infinit”).8 És a dir: procura fer-homenyscomplicatqueAristòtil(unavançques’agraeix).

2. Quanlaraóraonadoraetdigui:“hasderaonardeductivament(pasdelgeneralalparticular)ireconstruirmentalmentlarealitatquetensdavantdelssentitsidescriure-latalcometpensesqueperceps”,aleshoresrecordaque“noetpotsfiardelssentits”,delesaferènciesdelarealitat.

3. Finalment,escoltaqueetdiulatevaraóintuïtivaisabràslaVeritat. 6FreudseràcartesiàiGalileuéscharcotià.7V.LéonBlanchet,Lesantécédentshistoriquesdu“jepensé,doncsjesuis”,Lib.FelixAlcan,París,1920.8Això,calreconèixer-ho,ésunainnovació.S’avança,enelpropòsit,alCercledeViena(s.XX).


566

Descartesgrumetenl’altamalla

Quan Descartes es va trobar que la mar ja no li aportava més vell-nou materialprocedentdelsnaufragisdePlatóid’Aristòtil,elgrumetbaixàacobertai,davantdelfoc/calor d’una estufa alimentada amb fustes velles i seques, dubtant de la sevacompetència per emprendre l’arriscada (o impossible) tasca de canviar el casc delvaixellenaltamar,s’inventàunmètode:aprofitàlesvarenguesbíbliquesdelvellcascinoescomplicàl’existència(lanavegació)volentposaraprovalaflotabilitatdelanauamb nous i emergents materials (el mètode científic o experimental); no perdé eltemps,comhofaelseucontemporaniGalileu(1564-1642)oquil’hacronològicamentprecedit,Copèrnic(1473-1543),observantifentcàlculs.Sielqueraones(sobreelquehasvist)encaixaicoincideixambelque“etdiu”latevaraóintuïtivao“ideesquenoestancontingudesformalmentsinóeminentment”9,posadaperDéu,ésqueésveritatielcascnotécapnecessitatdereparació(labarcaflota).

EndefensadeDescartes

Descartes(elpetitjesuïtaqueesfasoldatielsoldatqueesfafilòsofseguintuncamíinversalsd’IgnasideLoiola,elssoldatquees feu jesuïta),potsernopot inovol (calsuposar-ho) pensar només amb la raó raonadora per una qüestió (cal suposar-ho)d’època ide lloc,tot ique l’època jadonavapermoltmés(Copèrnicés26anysmésjove10 que Descartes). Potser, però, sense resoldre res o embolicar-ho, deixaplantejadesforçacoses:lanecessitat(queelldeixaenpurainnecessitat)dedubtar(enelseucasfercomsidubtés)detotelqueenshandit icomençarapensardeformahipotètica deductiva experimental. En la pràctica però es dedicà a fer veure quedubtavainomésdeixàeltemaplantejatperquis’atreveixi,enunfutur,afer-ho“deveritat” i acceptar les conseqüències encara que el que trobem no coincideixnecessàriament amb allò que no pot ser objecte de cap dubte (la revelació o la fe,altramentetiquetada“raóintuïtiva”).

L’origen del mètode Descartes: el somni d’una nit d’hivern (10-11 denovembrede1619)

Amb23anysd’edat,aUlm(Bavaria),RenéDescartestéuna“revelació”davantd’unaestufa.Larevelaciósomniesdesenvolupaentresactes:

• 1eracte:Bufarotsdeventqueliaportenunmeló(deprocedènciaignota).

9RenéDescartes,Meditacionesmetafñisicas,Alianza,Madrid,2011,p.131(meditaciósexta)10Copèrnic(1473-1543).


567

• 2ónacte:tronsillampecs.

• 3eracte: Calma.Una taula i undiccionari queDescartesobrea l’atzar, onhillegeix“Quodvitaesectaboriter?”(Quincamíhed’agafarenlavida?).Apariciód’un desconegut que declama: “Est et non” (Sí i no). Descartes, que haidentificat–dinsdelsomni-quetantlapreguntaquehallegitcomlacurtafrasede l’aparegut procedeixen d’un poema d’ Ausoni11, cerca en un poemari(“Corpuspoetorum”)12quetambéhihasobrelataulaelsversiclesenqüestió.Peròelllibre,totd’una,desapareixidenoutornaaaparèixer.Novapresènciadeldesconegutquelidiuquelimostraràunversmillorqueelprimer.Però,ensec,l’escenas’esvaeixiestrobadavantl’estufa,despert.

El molt racional Descartes, convençut que es tracta d’una “revelació divina”, latranscriu ràpidament en el seuDiari i prometpassar el que li quedade vida sota laprotecciódelamaredeDéu(“lasantaverge”)idesortirenperegrinació,apeuiambhàbit,aVenecià(al’esglésiadesantaMariadeLoreto).13

El sentit queDescartes en treud’aquest somni és nítidament clar: a ell li pertoca lamissió d’unificar la Ciència. Així fou com s’inicià (es fundà), diuen, l’èpocamoderna.Descartes,però,escuidàproudenoesmentarl’episodifundadordelseumètodeenelseufamósDiscursdelmètode.

ObresdeDescartes

• LeMonde,ouTraitédelalumière.

• LeDiscoursdelaméthode

• Dioptrique.

• Météores.

• Geometria

• Meditationesdeprimaphilosophiae

• Principiaphilosophiae

• LesPassionsdel'âme

11DècimMagneAusoni(310-395”,poetaiassagista.12Recullpoemesdediferentsautors.13V.SamuelS.deSacy,Descartesparluimême,Ed.DuSéuil,1961,pp.59-69,quereculllesaportacionsd’AdrienBaillet(1649-1704),teòlegicríticliterari,primerbiògrafdeDescartes:ViedeDescartes,2vol.,1691.


568

Lectura, resum i crítica de dues obres de Descartes, consideradesfonamentals:DiscursdelmètodeiMeditacionsmetafísiques

DiscursdelmètodedeRenéDescartes(1633)14

Un discurs o tractat filosòfic, en 5 parts (més una part afegida 3 anys més tard),plantejat amb bones intencions i ràpidament abandonades, en el que de formaexplícitaelseuautordefineixFilosofiacomelmitjàperparlardemaneraversemblantdetoteslescosesfalses15i“fer-seadmirarpelsmenyssavis”.16

1ªi2ªparts17(olesconseqüènciesd’asseure’sdavantd’unaestufa)

1. La raó, “el sentit bo, és l’única que ens fa humans i ens distingeix delsanimals”18.Totselshumanstenimraóosentitoesperit,diferentmentrepartit.(va escàs). Pensar, fent servir l’esperit per adquirir coneixement, és lamillortascaquepot fer unhumà. Per tant imiteu-me i feu com jo (Descartes), quem’hatocatunapartmoltimportantd’aquestaraó.

2. Però, com que tants caps, tants barrets, no puc fiar-me del que han dit elsaltres(noestractadedubte;hemdesermalfiats).

3. Enconseqüència:cadaunhadetrobarelseucamíverselconeixementde laúnicaveritat ihed’allunyar-medels llibres,delsmestres idelsviatges (hedefabricarelmeupropibarret).

4. Però, “comque només hi pot haver una única veritat per cada cos” (un únicbarret,endefinitiva),totl’esforç,totelmètodeperpensarquevullconstruir,had’anardirigitaassegurarque“aquestaúnicaveritat”siguilaqueobtingui.

5. Elmètode –llevat del fet d’adormir-se davant d’una estufa-, però, no resultamoltoriginal(v.Ockmanilaseva“navalla”):dividirécadatema“entantespartscompuguiifosnecessari”.Desprésordenaréelstemes:delsmésfàcilsalsmésdifícils, dels simples als complexes, “dels precedents als subseqüents”. Im’asseguraré que no em deixo res. És així com em dedicaré (Descartes) a“estudiarelllibredelmón...iaestudiartambéenmimateix”.19

14RenéDescartes,Discursodelmétodo,Edaf,,Madrid,2003.Lescitacionstextualsremetenalespàginesd’aquestaconcretaedició.15O.C.p.41.16P.39.17Pp.35-54.18P.36.19P.42-43.


569

3ªpart20(operoncomençar)

Mentreenderroco(ofaigcomsi)lacasa(canvioelcascdelvaixell),béhed’atenir-meaalguna cosa: “em formaré unamoral provisional”, que anuncio en aquestes “tres oquatremàximes”:

1. Obeiréleslleisielscostumsdelmeupaís.Seguirélareligió“queDéum’hadonatlagràciad’haverrebutdurantlamevainfantessa”.

2. Seguiréocupant-medelquetincentremans,encaraquepotsersiguierroni.

3. Però...hoposarétotdepotesenlaire.

4. Perfertotaixòs’hadeviuresoliretirat,deixar-hototiaïllar-se.21

Finsaquílesbonesintencions.Anàvembé,però...enshemd’acostumaraDescartesialessevesmetòdiques(aixòsí)contradiccionsirepeticionsorecapitulacions.

4ªpart22(elpinyoldelmètodeplantejatdenou)

1. Elsnostressentitsensenganyen.

2. Raonarpercontapròpiaenspotconduir,igualment,aerrors.

3. El que hem rebut/aprés procedent dels raonament d’altres persones potcontenir,igualment,errors.

4. Ergo:totelquecreiemsaberésfals(lagranfalsedatprimera).

5. Hedepartird’algunacosaseguradeltot,inqüestionable,certa.Jalatinc!:cogito,ergosum,penso,doncsexisteixo.Vetaquíelprimerprincipide lafilosofia de Descartes. Existeixo com a ànima/esperit, no pas com cos.“Encaraqueelcosnoexistís, l’ànimanodeixariadeser”,deserelqueés:“una substància la qual natura o essència és pensar”. Penso, doncsexisteixo. “Per pensar és necessari (abans) ser (ànima)”. Ara ja tinc unprimerprincipi,unpuntdepartidasegur,indubtable!

FinsaquíelDescartesques’hadivulgatifetfamós(elDescartesdelstractatsdeHistòriadelaFilosofia),peròenabsolutelvertaderDescartes.

¿Quèfa,percontra,Descartes?Continuapensantivetaquíquetrobaunsegonprincipi:perfundaruna“nova”filosofia“fafalta,necessàriament,quehihagialgú més perfecte (més segur) i del qual jo (ànima, que pensa i, per tant,existeix) en depengui i del qual (aquest algú) jo hagi obtingut tot el que

20Pp.55-63.21Cosaqueellnofa,doncscontinua“fentlaguerra”.22Pp.64-72.


570

posseeixo”. Això que jo penso (Descartes existent) “no ho puc pas haverobtingutdelno-res”.Had’existir,doncs,aquest“algú”,doncsjodelno-res,“soli independent”,mai hagués tret tot el que penso. De ser així “jo seria el serperfecte,infinit,eterniimmutable,omniscient,omnipotent,...”queconeixemcomaDéu.Inoéselcas(hodubto).

Aixídoncs,elsegonprincipipassaaserelprimer:Déués;iés(existeix)nopasperquèjoelpenso,sinóperquèésnecessari.23

¿Podemdemostrarl’existènciarealdeDéu,queDéués?Nopaspelssentits:nonomés enganyen sinó perquè, també, “ningú l’ha vist”. Aleshores ¿el podemdemostrarper lanostra raó?Sí ino.Ésadir:nopasambarguments. ¿Com?Doncs. Per l’enteniment/raó-intuïtiva, que ens ho fa veure de forma “clara idistintiva”. “Les coses que concebem molt clarament i distintivament sóncertes”, són veritat. ¿Com és que són certes? Perquè són perfectes,immillorables,noconfuses,...Tantsimple,clara,distintivaitaxativacom“Déués”.Punt.

I,amésamés,argumentdefinitiu (queno fariacap falta,però ...): “NoseriapossiblequeDéu,queéstotveritat,leshaguésposades(aquestesideesclaresidistintives)ennosaltressenseserveritat”.

I, per si encara et queda algun dubte, vet aquí l’argument super definitiu: anosaltres (humans imperfectes) mai ens hagués passat per l’enteniment elconceptedequelcomperfecte”.Punt.

(Lapromesa (bona intenció) inicial, antropocèntrica (jopenso,...),haestatunestelfugaç;tornemalteocentrisme:Déués.Elmètodehaavortat.)

5ªpart24 (sobre les lleis queDéu ha establert i que ha imprès en la nostra ànima,formulades“desprésd’haver-hireflexionatmolt”)

1. SobreelMón:

“Desdelcomençament,Déul’hafettalcomhaviadeser”.

“Alprincipitenia(elmón)laformadecaos”(cf.Hesíode)

“Elmónesconservaaraperlamateixaaccióqueesvacrear”.Ésadir:“GràciesaleslleisqueDéuvaestablirperlanatura(quesónlesquehaviendeser)vatenirlloclacreaciódelmóntalcomaraelveiem”(cf.Gènesis)(v. infra,Sobrel’evoluciódelCosmos).

23SantAnselm.24Pp.73-90.


571

2. Sobrel’home:

2.1. Elcos:

“Déu formàel cosd’unhumàenterament semblantaundenosaltres,...tantlaformaexternadelsseusmembrescomenlaformainternadelsseusòrgans”.

“Senseposar-liaell (l’home),a l’inici, capànimaraonablenicapaltracosaperservird’ànimavegetativaosensitiva”.

En definitiva: Déu feu allò que, en pensar-ho per mitjà de la raó-raonadora,lisemblabéalamevaraó-intuïtiva.Sitempsavenirarribema saber més coses sobre “l’embriologia i la fisiologia” del cos humà,aleshoresdiremqueDéu,enferelcoshumà,tambéhosabia.Araperara,podemdirqueDéuvainfondreaaquestcos“esperitsanimals”(ésadir:principidevida-moviment).

2.2. L’ànima:

“Déu va crear expressament una ànima raonable, que de capmanerapothaversorgitdelamatèria,ilavauniralcos”.Aquestaànima,però,nohoperdemmaidevista,“ésdenaturadiferentdelcosi,pertant,noestàsubjecteamorirambell”.Enconseqüència.“mentrenoconeguemcauses capaces de destruir-la (i no les coneixem) estem naturalmentinduïtsacreure-laimmortal”.

6ªpart25 (afegida3anysdesprésderedactar lespartsanteriors,onestractade laporque tédequeDéu i dels seus terribles i poderosos representants a la terra, elsinquisidors).

Descartes prega que els inquisidors tinguin en compte que és Déu qui li ha dit(col·locat)totelqueelldiuenelseuDiscursdelmètode iquenoelconfonguinambGalileu, jaqueell (Descartes)nocomparteix lesopinionsd’aquestsenyor,recordant-losqueell(Descartes)nomésestàpreocupatpelfuturdelamedicina,amésdeserell(Descartes)“més llestqueningú”,dit sigui, i “sensevanitat”; iquesiesdonéselcas“quehihaguésenelmónalgúsuperioraell” (Descartes),que l’avisin,quenotécapinconvenienten“contribuiralsseusgestos”.Amés,elsdemana(alsinquisidors)“quetinguin paciència per llegir-lo atentament” i que estiguin atents “als progressos queesperarealitzarenelpervenirenlesciències”,queésalqueell(Descartes)esdedica.

IaixíacabaelfamósDiscursdelmètode:

25P.p.91-107.


572

“...he resolt (a partir d’ara)dedicar el tempsque emquedade vidaa adquirir algunconeixementde lanaturalesa,de formaquese’npugui treure reglesper lamedicinaquesiguinmésseguresquelesempradesfinsara...”.Farétotaixònopas“perfer-meimportantenelmón”,peròestaré“moltagraïtaquiemfacilitigaudirsenseobstaclesdelamevatranquil·litat”.

(Que el lector jutgi. I si dubta que la recensió acabada de fer correspongui a laliteralitatdelqueDescartesvadeixarescrit,quellegeixielfamósDiscursdelmètode,fundadordelafilosofia(modusdepensar)moderna.Despréséslliuredediraquisiguique el vulgui escoltar-lo que el Discurs del mètode conta semblant reguitzell detonteries i banalitats (i moltes més que les recensionades) i cap novetat. Si aixíprocedeix,calquetinguielconvencimentquenose’lcreuran).

LesMeditacionsmetafísiques(1641)deDescartes26

Meditacióprimera27(Delescosesqueespodenposarendubte).

1. Hem rebut informacions falses (per part de “l’escola”) i les hem agafat pervertaderes.

2. En un moment donat, al llarg de l’existència, hem de revisar, desmuntar,desfer,elqueenshemempassat.

3. Comença,deforma“fermaiconstant”,arevisar-hototdesdelfonaments.Fesciència(inometafísica).

4. Elssentitsensenganyen(“nosóndefiar”).

5. ¿Compucdoncs superar el dubte? Fàcil: si dubtes d’una cosa, concepte,.. ésque no és veritat. Si no dubtes (p.e. que Déu existeix) és que és veritat. Del’únicacosaquenopucdubtarésdelqueDéuhaposatalamevaconsciènciadeforma“claraidistintiva”:queDéuexisteix.

6. Larestadelqueespotpensarésxerrameca.

Conclusió:elprimerdeured’unmetafísicésdubtar.Dubtaréselmètode.¿HihaunDéu que és bondat absoluta? o ¿hi ha un Geni Maligne que és maldat absoluta?.Aquestaéslaqüestió.¿Comsortirdeldubte?:hedetrobar“algunacosa”delaqualnopuguidubtar.Sitincaquesta“cosa”podréfonamentarl’edificidelaveritat.

26RenéDescartes,Meditacionsmetafísiques,Alianza,Madrid,2011,144p..Totacitacióireferènciadepàginesremetaaquestaedició(traducciódeGuillermoGraíñoFerrer).27Pp.57-64.


573

Meditaciósegona(segondiademeditació,davantdel’estufa,alacercadelpuntdemira o recolzament d’Arquímedes: De la naturalesa de l’esperit humà; i que ésmésfàcildeconèixerqueelcos).

1. Tornem-hi:¿Hihaalgunaveritat?¿Res,enelmón,éscert?Suposemqueresdel que existeix existeix realment i que res del que creiem que existeix ésveritat;suposem-ho.PeròdelquenopuctenircapdubteésdequeDéusiguiboomaligne:Déués, sensecapdubte,bo.Sóc joquipensaaixò iqui tépercertesaabsolutaqueDéuéslabondatinfinitaielfonamentdetot.Déuésijotambé:aquestéselméscertimésevidentdetotselspensamentsquemaihetingut i que mai es pugui donar. En conseqüència: ja tinc un punt derecolzamentpercomençarapensar-hotot.Ésadir:araquejatincelfonamentdelMètode,desenvolupem-lo.

2. Comencempersentir:sentoquetincuncos.Continuemperpensar:pensoquetincunaànima.(DestaquemaquíqueDescartesnosentambelcos,sentenelcos;ésl’ànima,instal·ladaprovisionalmentenelcos,laques’assabenta(sent)quealcoslipassaalgunacosa(quanesmouiliarribenestímuls,equívocs,delmónexterior).Laconclusióés:jonosócaquestmanyocarticulatdemembresalqueanomenemcos(resextensa);josocunarescogita,una“cosa”inextensaquepensa.

3. ¿Voleuunexempledecomifinsaquinpuntensenganyenelssentits?Elsol,perexemple:elveiempetitinohoés(depetit).Contempleulaceraquecremadavantdelsvostressentits:canviad’aparençacontínuament!¿Quèéselquefaquelacerasiguicera,malgratlaveiemenestatsòlidolíquid,enformadeciricilíndricodemassaamorfa?Conclusió:elquefaquelescosesexisteixinéselpensament, la raó. Només coneixem les coses “a través del pensament” i elpensament és dóna en l’ànima/esperit, no en el cos. Jo sóc esperit, doncspenso. Conclusió: qui pensa és l’esperit quan concep “de forma clara idistintiva”laveritat.I“resm’ésmésfàcildeconèixerqueelmeupropiesperit”(raóintuïtiva)

Meditaciótercera28(“DeDéu;queexisteix”)

1. ¿Hi ha alguna altra cosa que sigui tant segura/certa/veritat com que jo sóc,doncspenso,iqueaixònodepèndelssentits?Resposta:sí,hihaunacosaqueésabsolutamentsegura(idelaqualnopucdubtar):l’origendelesidees“claresi distintives” que tinc. ¿Hi ha en mi alguna potència o facultat, que encaradesconec, que produeix aquestes idees? Sí, doncs aquestes idees no les hepogut inventar jo, imperfecte i limitat com soc; i si malgrat això les trobo

28Pp.78-99.


574

instal·ladesenelmeuesperitésquehannascutambmi.¿Quileshipothaverposat?:nopaselno-res,doncs“elno-resnopotproduirres”.

2. Qualsevolcosa(unapedra,perexemple)queencaranohaestatproduïda,noés.Inopotcomençarasersinoesprodueixen-si,“formalieminentment”,totelquecomprenlacomposiciódelacosaunavegadaproduïda(lapedra)iquecontingui“elqueésmésperfecte,elquecontéen-simésrealitat”.Totaixò“nopotserunefecteiunadependènciadelmenysperfecte”.

3. Sijocopsoambelssentits“laideadelcalor”odepesdelapedra,passantaserunacosa-en-mi,ésperquèhihaestatposadaperalgunacausaquecontinguien-sitantarealitatcomlaqueconceboen-mi(elcaloroperdelapedra”.

4. Ergo: “Tota idea és obra de l’esperit (...) i no necessita de cap altra realitatformalqueaquellaquerepdelpensamentodel’esperit”.Totaideaésrebudad’unacausa.Nopotrebre’sunaidea–nires-delno-res.

5. Conclusióirrefutable:Déuexisteix.LaideadeDéu(substànciainfinita,eterna,immutable, independent, omniscient, omnipotent,... i pel qual [Déu] tot haestat creat i produït) no pot venir demi! Si la tinc (la idea deDéu), i la tinc(valguemDéu,silatinc!),ésell(Déu)quil’haposadaenmi.D’“d’altraformajonopodriatenir-la,joquesocunesserfinit”.“Aixòésbenclarievident(...),lallum natural ens ho fa veure”. “Sóc una cosa que pensa” i no pensa que jom’hagicreat,nopensaquejom’estigui,aramateix,sostenint-meoconservantlavida.Sialgú(Déu)posaalgunacosa(laideadeDéu)enalgunlloc(enmi),ésqueaquestalgú(Déu)existeix,doncsquinoexisteixnopotposarresenlloc.

“Socunacosaquepensaiquetéen-sicertaideadeDéu”.

6. Conclusióafegida:amésamés“lafeensensenyaquelasobiranafelicitatdel’altravidanoconsisteixsinóenaquestacontemplaciódelaMajestatdivina”.

Meditacióquarta29(Delqueésveritatidelqueésfals)

1. Ésveritat totallòqueesmostrade forma“clara idistintiva”a la consciència(raó-intuïtiva), purament intel·ligible almeu “esperit”, ànima o res cogitnas iquenoparticipaenresdelquepertanyalcos.

És fals tot allò que ens mostren els sentits del cos i que fa dubtar al meuesperit.

2. La idea deDéu, ser complet i independent, “és (tant)present almeu esperitamb tanta distinció i claredat, ... “es troba en mi...”, que he de treure’n laconclusiódeque...Déuexisteix.Ésimpossible,insisteixDescartesunavegada

29Pp.100-111.


575

més (v.Discurs delmètode), queDéu ens enganyi, “ja que en tot frauhi haimperfecció” iDéunopotserniactuar imperfectament(talcomposant ideesfalsesenelmeuesperit).Ergo: “Es impossiblequeDéum’enganyi”. “Desqueemvaigproposardedubtardetoteslescoses,noheconegutambcertesamésquelamevaexistènciailadeDéu”.

Meditaciócinquena30(Del’essènciade lescosesmaterials; ialtravegadadeDéu,queexisteix)

1. Denoueldubtesobre“lescoses”31:¿existeixenrealment(lescoses)allàafora?¿són reals? ¿tenen “vertadera i immutable natura”? ¿d’allà-a-fora (món, resextensa), passen aquí-a-dins (esperit, res cogita)? o ¿estan “a priori”instal·ladesenelmeuesperit/enteniment i allà-a-foranohiha res?¿són (lescosesaquí-a-dins)uninventmeu,pensades/imaginadespermi?o¿ésDéuquileshaposatenmi?,

2. Resolució del dubte: allà-a-fora poden haver-hi coses materials, ja que sónobjectededemostraciógeomètricai...lesmatemàtiquesilageometriaDéuleshaposadesenelmeuesperitpertaldequepuguiverificarqueDéutéelpoderde produir totes les coses que soc capaç de concebre amb claredat idistintivament.

3. Hiha,endefinitiva,tresclassesomenesd’idees:

3.1. Hi ha idees rebudes pels sentits (que ens enganyen, com, p.e. un“membrefantasma”desprésd’unaamputació)

3.2. Hihaideesimaginadesoinventades(totelqueenshadita“l’escola”)

3.3. Hihaideesimpresesenlamevamemòria(id.Plató),ideesinnateso“apriori”posadesperDéu,sempreverdaderes

Conclusió:hihaelqueelmeucospensa(il’erra)ihihaelqueelmeuesperitsap(il’encerta).

Meditaciósisena32(iúltima)(Del’existènciadelescosesmaterials,ideladistinciórealentrel’ànimaielcosdel’home)

30Pp.112-121.31AllàonDescartesdiu“coses”voldirtambé“números”,matemàtiques.32Pp.122-144.


576

Resumir laSisenameditació(malgrat l’aclaparadora impressiód’incapacitatperdurabon terme tal tasca que envaeix en acabar la seva atenta lectura) és fàcil: es tractad’unmésimésimésdelmateix:dualisme,dualismeidualisme.

“Tincuna ideaclara idistintivademimateixen tantquesocunacosapensant inoextensa,iperaltraparttincunaideadistintivadelcosentantqueésunacosaextensaquenopensa.És cert que jo, ésadir, lamevaànima,per laqual sóc el que sóc, esplenamentivertaderamentdiferentdelmeucos,ipotexistirsenseell”33.Ambprovestantirrebatiblesdelanoidentitatdecosiànimacomladequesim’amputenuntrosdecos(unamà,unacama,...)noperaixòperdocaptrosd’ànima.

Peròtambéambcontradiccionsdisperses,enmigd’unanarraciósovintinconnexa:“Nosolsm’hostatjoenelmeucos...sinóqueesticdetalformaconfósibarrejatambellqueconformocomunsoltot”.34

Ielrepetitargumentsobrel’existènciadeDéu,l’únicacosa“certaiindubtable”–juntamb “jo sóc, perquè penso”- (les dues “veritats primeres”), sobre el qual aixecarl’edificidelpensar,peròsensevertaderamentaixecarcapedificiinoméselprojecteola promesa de bones intencions d’aixecar-lo entre “l’escepticisme metodològic (eldubteradical)ielmaniqueismeepistemològic(certesaabsoluta)”,basattoten“laideadeDéu(que)ésnecessàrialògicamenti(que)ensgaranteixlarealitatdel’exterior,alaqualhipodenarribardesdelinterior”35.Totique...“essentl’homedenaturafinita,nopot tenir més que un coneixement d’una perfecció també limitada”36. Per acabar,també,ennodesconfiartant(ogens,ja)enlatantanunciadafalsedatoenganyositatde“lescosesqueemsónmésordinàriamentrepresentadespelsmeussentits”,doncssibé Déu té el poder d’enganyar-me (“fer-me sentir en el meu cervell coses moltdiferents”),ell(Déu),bondatsuprema,maihofaràidecapmanerahededubtar....”,.Totaixòperacabaramb la conclusióque, fet idebatut,que“la vidade l’homeestàsubjectemésfreqüentmental’error...”.

AssaigdesistematitzaciódelsistemafilosòficdeDescartes

Déu

LademostraciócartesianadequehihaDéu(queDéuexisteix)ésquepensoenell.Jo(Descartes)mai podria imaginar-me que Déu existeix; només elmateix pot haver-laposat en mi. Ergo: Déu existeix, Déu és una realitat axiomàtica (no necessitada dedemostració–totiqueacabadefer-neuna).

33P.130.34P.133.35GuillermoGraíñoFerrer,“Introducción”aMeditacionesmetafísicas,Alianza,Madrid,2011,p.20i22.36P.137.


577

AquestDéués(hadeser)“infinitiimmens”,perfecte,totpoderós,creadordetotidecada instant (origen i causa), donador del “cogito” als humans (ergo sum).Ell és elsentitdetot.

Ambunanovetat:capesmentdeCrist,nidelmissatgenideladoctrina.

Humà37

Sumad’ànimaidecos(rescogitairesextensa).

Sobrel’ànima

Dotada de “llavor divina” que insereix veritats “clares i distintives” en el humans;portadora(l’ànima)de“ideesmetafísiquesinnates”o“intuïcionsprimàries”.Equipadao dotada d’una “substància no extensiva pensant” (no “no mesurable”). Immortal(“Encara que el cos no existís, l’ànimano deixaria de ser”).38 Aquestes idees es fanpresentsenlamenthumanaenformadelaraóintuïtiva.

EnDescartes,adiferènciadeenPlató,l’ànimanitantsolss’hademolestarendominarel trot esbojarrat de dos cavalls alats39; fragments o “llavors de veritats” li seraninjectadesperDéuenlasevaraóintuïtiva(idees“apriori”).

Amés, a l’ànima o esperit dels humans ens ha estat donada una altra capacitat depensar,laraóraonadora,desdelaqualpodemferveurequedubtem.

Sobreelcoshumà

Materialmesurable (resextensa),divisible,queformapartdelmón,habitatperunaànima i mer receptor provisional de pensaments (pensaments que tenenprovisionalmentcos).

Defet,Descartes,unavegadatrobat“elmètode”ipledebonspropòsits,voldedicar-senomésal’estudid’aquestcoshumàiarestaurar-lilasalut,talcomanunciaalfinaldelseuDiscursdelmètode:“dedicarétoteltempsqueemrestidevidaexclusivamenta la tasca d’adquirir alguns nous coneixements sobre laNatura, demanera que ens

37Dehomine..38Med.deprimaphil.,II.Pricip.Phil.,I,10.39RecordemqueenPlatólesànimes-àurigues(algunes)abansd’encarnar-sehavientretelcap–seguintelviatgedelsdéus-alPratde laVeritat,adquirintaixíunsconeixements que,arribatel seumoment(encarnades),permetrienalserviuhumàsaber(reveure)laveritat.


578

permetindeduird’ells,enun futur,normesmés fiablesdinsdel campde lamedicinaquelesqueesfanservirenlapràcticaactual”.40

Malebranche -assassinat per Berkeley- va llegir correctament el mecanicismefisiològicdeDescartesielresumeixcomsegueix:elsòrgansdelssentitsescomposend’unsfiletsqueuneixenlespartssuperficialsdelcosambelcervell,confluinttotsalaglàndula pineal on també hi conflueixen els “esperits animals” que circulen per lasang.

Cal remetre al lector incrèdul a mitja dotzena llarga de pàgines incloses dins aCinquena part delDiscurs del mètode41 per topar-se amb un estrident exemple deldesbarrardeDescartessobre l’anatomia i la fisiologiadelcoshumào“màquinafetaperDéu”, aberracionsdescriptives,de lamenade lesaristotèlica, fetesperòenunaèpoca en la queMiquel Servet –assassinat per Calví- ja havia descobert i descrit lacirculaciódelasang.

Cosmos/món42

La matèria és la composició física de l’Univers, a la qual Déu ha dotat d’atributs oqualitatsqueligaranteixenalmónonaturalesa serextensa iestructuradadeformacomplexa(motiupelqualésdivisibleenparts).

El Cosmos està ordenat racionalment per Déu per tal que els humans el puguinentendre.Déu,peraixò,enshadonatiposatlaraóintuïtivailaraóraonadora.Resdenou,endefinitiva,quenohaguésditp.e.PicodellaMirandola.Déuhafetelmónia l’humà d’aquesta forma doncs d’altramanera estaria enganyant-nos, cosa que ésimpossible. Per aquestmateixmotiu o raó, Déu ha fet que la raó racional humanaestigui“realitzadamatemàticament”,essentperaixòqueelDéu,creador/constructor(granarquitectede l’Univers),geometritzaeternament i faque tot siguien l’Universproporcióimesura.43

Lamatèriaocupaespai.L’espaiestàenlanaturasempreple(nohipothavercapespaique no estigui ocupats per matèria; no hi ha espais buits). Les parts divisibles icomponentsdelamatèrias’anomenen,lògicament,“partícules”.Laméspetitadelespartsopartículesdelamatèriaésl’èter,elqualocupatotl’espai(extensió)noocupatperlamatèria.

40 René Descartes, Discurso del método, Edaf, Madrid, 1982, p. 107. Per sort pels seus possibles“pacients”,Descartesnooptàper lapràcticad’aquestadisciplina,doncs la teoriaquedesenvolupàenaquest terreny, comparativament ambel saber de la seva època, conté excèntriques interpretacions,descripcionsibarbaritats).41O.c.p.78-8742Enelbenentèsqueelcoshumài“totl’animal”sónmón/Univers(Cosmos).43V.A.RupertHall,Larevolucióncientífica(1500-1750),Crítica,Barna.,1985(1954),p.23s.


579

Lamatèria(lespartículesqueocupentotl’espai)éscapaçdemoviment.Lasumatotaldel moviment és una constant (cinemàtica fonamental). Quan les partícules esreparteixendesplaçant-seperl’espai,xoquenentreelles(resdenou,p.e.,respectealsàtomsdeDemòcrit).

Totd’una,però,unanovetat:elCosmosevoluciona.

Si només féssim cas, argumenta o raona Descartes, del que ens mostren elsenganyosos sentits i si només féssim servir la raó raonadora, hauríem de dir quel’Univershaevolucionatalllargdelstemps“finsocuparl’estatqueavuis’observa”44oque“elsplanetessónestrellesmenorssolidificades,ques’hanconvertitenunsistematancat”,però... laBíbliadiuqueDéuvacrearl’Universtalcomaraelveiem(talcomaraés)ilaraóintuïtivadeDescartestambélifaveureaixí.

Però ... tot i que el món va ser creat tot de cop per Déu (tal com li la seva raó-intuïtiva, la qual no pot pas contradir el que diu la Bíblia, que és paraula de Déu),Descartes encara té algun dubte (proporcionat per els enganyosos sentits i la raóraonadora)). Aleshores, per sortit de l’atzucac, aplica al tema en qüestió l’infal·liblemètodeDescartes:laraóraonadoraempermetdeduirqueDéuvaferelmóncomsija hagués evolucionat des d’un estat primitiu- El passat evolutiu del Univers “ésconsubstancial” amb l’estat creacional i actual. La “matèria original” va canviar deforma implícita, però sense que en cap moment se li afegís matèria o moviment(energia,delafísicapervenir).

Lesevidents(peròpotserequívoques)“variacionsdeformadelamatèria”,Descarteslesconsideradegudes(apartirde laraóraonadora)a la“redistribuciódelmovimentpermitjàdel’impactedepartícules”.Unfetque,raona,éselquedonàllocadiferentsclasses de redistribució i, entre altres, (no pas per atzar ni per necessitat, sinó pervoluntat divina) al fenomen de la vida, i també al magnetisme, a la química i als“fenòmenscaients”(lagravetat).Tottéllocobeintales“categories”(principi)d’accióireacció,inventatsperlaraóraonadoradeDescartes,iqueliserveixperexplicar“tantelnaixementd’unamuntanyacomd’unratolí”.Tot,absolutamenttot,(talcomlidictalasevaraóintuïtiva)regulatperunequilibriimmanent(diví)queassegura/preserva“laconstànciadinsdelcanvi”.45

Poc sobreÈtica: sempre dualista,manifesta que hi unamoral pels savis i hi ha unamoralpelsprínceps;hihaunamoralpelsprínceps,hihaunamoralpelssúbdits;hihaunamoralpelssúbditspoderosos (quepodenconspiratcontraelPrincep),hihauna

44FormulacióquehauriasituatDescartescomunavançantenrelacióals“PrinciplesofGeology”(1830-33)deCharlesLyell.45V.ARupertHall,Larevolucióncientífica(1500-1750),Crítica,Barna.,1885(1954),p.300.


580

moralpelpoble(quehad’evitarl’odiielmenyspreu,complintambrigorelquemanenleslleis“alesqueestanacostumats”.46

D’haver fet casDescartes només de la raó raonadora, no sols s’hagués avançat a lageologia científica decimonònica sinó també a la física moderna (conservació del’energia,...).Però,consultantalaraóintuïtiva,escollífertrampes,mantenint-sefideldeixebledePlatóidel’apologèticacristiana(talcomtambéhofeueltrampósijesuïtaTheillardeChardin(v.Elflâneurassegut).

Estètica

“Labellesa-escriuDescartesenunacarta,totopinantqueeltemanoerasusceptibled’abordatge científic (!!)- no significa altra cosa que la relació que el nostre judicimantéambunobjecte”.47¿Quinjudici,l’intuïtiuoelracional?Siestracta,comsembla,delsegons,ésevidentqueDescartesnoaplicavaelseuinfal·liblemètodepelquefaalabellesa,doncssiuna“cosa”és sentidade“formaclara idistintiva”en la seva raóinstintivaaquestacosaéscertamentbella,doncsaixòindicaqueésbellaperDéuquehaposataquestaconstataciódebellesaenelseu(d’ellinostre)esperit.Totique,fentgaladel seudualisme iambigüitat –enunacartaaMersenne-manifestaquesiuna“cosa”etcausaplaerésquela“cosa”ésbella.48

Política

”Laprimerareglaésobeirleslleisilescostumsdelmeupaís”.49Delamateixamaneraquefaveurequedubta(sobretotelqueveuilihanditihapensat),tambéhemdefercom si acceptéssim que elsmitjans que un Príncep ha emprat per establir-se en elpoder “han estat justos”. ¿Quina prova proposa Descartes per validar si un sistemapolític és o no és just o legal? Fàcil: “quan als prínceps els consideren talmentprínceps”,doncs,argumentdefinitiu,“Déudonaeldretaaquellsaquielshiconcedeixlaforça”.50

Quanalsenemics,opinaDescartes,“estéquasielpermísperferqualsevolcosa,pertalque s’obtingui algun benefici per a si mateix (el príncep) o pels seus súbdits; i no 46CartasobreMaquiavel,adreçadaperDescartesalaprincesaIsabeldeSuècia(setembre1646).V.textcompletaMoisésGonzalez,Introducciónalpensamientofilosófico,Tecnos,Madrid,2016,pp.298-302.DescartesesmanifestaabsolutamentoposatalcontingutdeElPríncepdeMaquiavel.47CitadeWladdysjawTatarkiewicz,Historiadeseisideas,Tecnos,Madrid,2015(1975),p.74.48Id.P.370.49V.JeanTouchard,Historiadelasideaspolíticas,Tecnos,Madrid,2013(1961),pp.265-6.50 Formulació absolutament coincident amb la plasmada en un romanç del segle VIII: “Vinieron lossarracenosynosmolieronapalos.QueDiosayudaalosmaloscuandosonmásquelosbuenos”(EmilioGonzálezFerrin,HistoriageneraldelAlÁndalus,Ed.Alzumara,Cordoba,2006,p.232.


581

desaprovoqueenaquestcass’emparellinlaguineuiellleóiques’uneixinl’artificiilaforça.Consideroenemicsinclúsatotsaquellsquenosónamicsnialiats,jaqueuntedret a declarar-los la guerra quan s’obté algun profit, i que, havent començat a sertemiblesisospitosos,hihamotiuperdesconfiard’ells”.51Totisemblar-libétotaixò,esdistànciadeMaquiavel,enrebutjar“certaformad’engany”quesignifiquiabusar itrairuna“amistat”prèviaohaversimulatofingitunaamistatoamorquenohiera.

Sentit

Dubtar,descobrirlaveritatintuïtivamentiguardar-sedelfred.

Resumint

Enelseuconjunt,unsistemafilosòfic–eldeDescartes-moltpobre, incomplet i pocoriginal, sobretot en comparació amb els grans sistemes filosòfics amb els queunànimement (consensuadament) se l’associa. Si comparem Descartes, p.e., ambPlató,Aristòtil,AgustíoTomàsd’Aquino,...esfaevident(“claridistintiu”)queambells’ha entrat, quan al pensar, en franca i estrepitosa decadència. De fet, si al llistatprecedent hi afegim (sant Anselm), podem afirmar que Descartes és un descaratplagiari.

Potser resulta assenyat distingir entre Descartes (el que Descartes va escriure) i elcartesianismeomnipresent (elquediuenquediuenqueDescartesvadir).Enaquestcasserà igualmentpertinentpreguntar-nossi fouDescartescartesiàoquèquedadeDescartesquenosiguielcartesianisme?

Recomanació

1. Si,bencartesianament,el lectord’aquestApuntdubtade lacorrespondènciadel seu contingut amb la realitat del que va escriure Descartes, li queda elrecurs,ben cartesià també,de intentar llegirdirectamentDescartes (almenyselsdospetitsopusclesbàsics (Discursdelmètode iMeditacionsmetafísiques,ambuncentenardepàginescadaun,enl’ediciódeformatdebutxaca).

51CartaperElisabeth,o.c.p.299.


582

2. Siho fa així i arribaa conclusions semblants a lesque s’expressenenaquestApunt,nointenticonvènceralseuveí(quecasualment,potser,ésprofessorocatedràticdeFilosofia).52

Descartesilesmatemàtiques

DiuenidiuenquediuenqueDescartesfouunbrillantioriginalmatemàticiquedavantdeldilema“olafeolesmatemàtiques”,Descartestriàlafeilesmatemàtiques(potsertriàlesmatemàtiques,peròfeuveurequetriavatambélafe).

DiuenqueenlaReglaIVdelasevaobra"Regulaeaddirectionemingenii",Descartesescrigué:«Aixídoncs,entencpermètodereglescertes i fàcils,mitjançant lesqualselque les observi exactament no prendrà mai res fals per vertader, i, no emprantinútilmentcapesforçdelament,sinóaugmentantsempregradualmentlasevaciència,arribaràalconeixementvertaderdetotallòqueéscapaç».Semblant-liaDescartesqueles matemàtiques són la millor eina per accedir a la certesa, doncs elles són un“llenguatgeinnat,instal·latperDéuenlanostraànima”perpoderconèixercomestàfet tot el que és. Les matemàtiques, en definitiva, són, per Descartes, garantia deveritat.

ComentarisobrelaprovaontològicadeDescartes“cogito,ergosum”

Les frases expressades en el Hamlet de Shakespeare (“ser o no ser, aquesta és laqüestió”)iel“cogito,ergosum”deDescartes,ocupenelnúmeroúencitacions,essentlesduesabsolutamentabsurdesirelacionades.Etsonoets,noésunaqüestió;oetsonoets;siets,ets;isinoetsnit’hoplanteges.Isiets(ietsprougraniestàsdespert),penses(ifasaltrescoses);sinoetsnipensesnifasres.¿Onéslagenialitat,lagràcia,laprofunditatd’aquestestòpiquesifamosíssimesfrases?Tenenlamateixasolidesa(totala solidesa)que“defeco,doncs soc”o“siestàsviu,noestàsmort”o “si tú tienes lapelota,elotronolatiene”(JohanCruyff).

Però,siDescartesnos’haguésexplicat,potserpodríeminferirque“cogito,ergosum”significatotelcontraridelquesignifica(iqueéselquesignifica):quesensecos(ser-esser) no hi ha pensar (cogito); és a dir: pensar només és possible si tinc un cos(cervell),queéselqueavuisabem(neurociència).Siaquesthaguésestatelsignificat,potser(inoméspotser)enshauríemestalviattressegles imigdemalpensarambelnefastdualisme(cartesià).

52Tambéfaràbéd’abstenir-sedeproposardellegirlaBíbliaaunactualcreientoccidental.


583

NotíciasobreladiferentmagnituddeperdurabilitatentrelaresextensailarescogitansdelsenyorDescartes,requiescatipacem

Nomésunapart(important)delaresextensadeDescartes(elseucrani)esconserva,enunacaixadefusta,benguardadaenelsoterranidelMuséedel’HomeaParís.53

Percontra larescogitansdeDescartesesconserva, intensamentreproduïda,endeuprincipals llibres (tractats) que descansen en centenars de mils de bibliotequespúbliquesiprivades,icitadaentotselstractatsdefilosofiaicirculantperl’airequefanmoure pulmons i boques de funcionaris parlants d’instituts, universitats i gremishaguts,actualsifuturs.

Elresultat,enelseuconjunt,noésunmaldestíperunex-alumnedelsjesuïtes,soldatfracassat i amb mals somnis, que pretengué saber la veritat i que deixà plantat elsegongranerrorconceptual54quehallastratelpensardelshumans(eldualisme)finsfapocsdecennis.

Brevíssimanota sobrePierreGassendi (1592-1655), granepicuri-cristià,antiaristotèlic,capellà(francès),contemporanidel“no-res”Descartes

Escriu coses tant “modernes” com que “la voluptat” (el plaer, en concret el plaersexual,ésadir: lacercadelplaersexual,és“unaestratègiadivina(evidentment)pergarantirlasupervivènciadelahumanitat”.

Tambéescriuquenohiha“ideesinnates”,quetots’had’aprendre(empirisme).

Iquecal“desconfiardelacapacitatdelaraóperconèixerl’essència”detotplegat(ésadir:noestemfetsperpensar).Condemnats,enconseqüència,a la ignorància. Iell,Gassendi,condemnataserignoratpelsseuscontemporanisisuccessors.

53 Russell Shorto, Els ossos de Descartes, La Campana, Barna, 2009 (2008), 389 p. De lecturarecomanada-54Elprimeréslaideadelsdéus.

EL FLÂNEUR A LA FINESTRA

Documents

Transcript of EL FLÂNEUR A LA FINESTRA