El fruit

Reproduccióde les plantes.

EL FRUIT

Esbarzer (Rubus ulmifolius)

Material de la Universitat de Lleida: Botànica agrícola i forestalEditat per Diana Romero Morales

EL FRUIT

Quan el tub pol·línic penetra dins l'ovari de la flor i el nucli espermàtic masculí i el nucli de l'ovocèl·lula* es fusionen comença la formació del fruit.

Aquest òrgan representa, doncs, l'ovari desenvolupat que conté la llavor o llavors formades durant el procés, per bé que en ocasions en la formació del fruit també intervenen altres elements aliens a l'ovari, com el tàlem.

* Cèl·lula sexual femenina. Gàmeta femení.

Les seves principals funcions són:

Contenir les llavors en tant l'embrió no hagi finalitzat la seva maduració.

Proporcionar a l'embrió les substàncies nutrícies que li són necessàries.

Protegir l'embrió abans no arribi el moment de la dispersió de les llavors.

Contribuir, en alguns casos, a la disseminació de les llavors.

PARTENOCÀRPIAÉs el procés pel qual té lloc la formació d'un fruit sense que hagi tingut lloc

una fecundació prèvia del primordi seminal.

Els fruits partenocàrpics, lògicament, estan desproveïts de llavors (ex., taronges, llimones, plàtans). L'absència de llavors, no obstant això, no és una qualitat suficient per afirmar que un fruit és partenocàrpic, donat que pot haver tingut lloc la fecundació i haver-se donat posteriorment una degeneració de les llavors.

En algunes espècies la presència del gra de pol·len sobre l'estigma del gineceu, provoca el desenvolupament del fruit, malgrat que no s'arribi a originar el tub pol·línic i menys, lògicament, la fecundació.

La partenocàrpia es dóna amb freqüència en algunes varietats de fruits comestibles com el caqui, el plàtan o el carbassó. En d'altres com la pinya americana, algunes varietats de pera o de cítrics, el comportament partenocàrpic és forçat per mitjà d'estímuls provocats per substàncies hormonals (ex., auxines i giberil·lines).

MORFOLOGIA

El fruit conté en l'interior una o més llavors.

Aquestes llavors es troben embolcallades per una mena de teixit protector, de naturalesa principalment parenquimàtica*, format la major part de les vegades per la fusió i el desenvolupament posterior de les parets de l'ovari, i que globalment anomenem pericarp.

* Parènquima: teixits vegetals fonamentals que prevalen en la majoria dels òrgans vegetals formant un continu bàsicament en el

còrtex de la tija, en l'arrel i en el mesòfil·le de les fulles. Es localitzen en tots els òrgans vegetals, omplen espais lliures que deixen altres

òrgans i teixits.

MORFOLOGIA

El pericarp consta, en general, de tres capes que amb més o menys dificultat podem diferenciar des de la part externa a la interna:

Epicarp: o exocarp, format en la majoria dels casos per un sol estrat de cèl·lules, ja que deriva de l'epidermis externa del carpel.

Mesocarp: capa, generalment engruixida, de caràcter pluriestratificat, amb abundant parènquima de reserva.

Endocarp: molt sovint monostratificat, en procedir de l'epidermis interna del carpel*.

Atès l'origen epidèrmic de l'epicarp i de l'endocarp, ambdues capes poden desenvolupar tricomes*; no així el mesocarp.

Glossari

Carpel: Òrgan reproductor femení de la flor i cadascuna de les parts de què consta l’ovari; conté un o diversos primordis seminals.

Tricomes: Nom genèric amb el qual es coneix qualsevol excrescència epidèrmica que es trobi en la superfície dels òrgans vegetals (pèls, papil·les, esquames, etc.).

MORFOLOGIA

CLASSIFICACIÓ DELS FRUITSEls criteris que s'empren per classificar els fruits són força

diversos:

Origen.

Consistència.

Possible dehiscència.

Nombre de carpels de l'ovari (ovaris monocarpel·lars o pluricarpel·lars, etc.).

Hem de recordar que les fructificacions de les gimnospermes, com ara els estròbils*: llenyosos (cons) de Pinus, Cedrus, Cupressus, etc. i els gàlbuls: de Juniperus, no poden ser considerades com a fruits vertaders, atès que un fruit es desenvolupa sempre a partir d'un ovari.

Glossari

Estròbils: Nom que s'empra per designar les pseudofructificacions

llenyoses de les coníferes (e).

Gàlbuls: Estròbil o pseudofructificació de forma arrodonida i carnós d'algunes

coníferes.

Tipus de fruits segons l'origenUna primera classificació dels fruits sempre atén a l'origen o procedència.

Segons aquest origen distingim:

Fruits simples: els que procedeixen d'una sola flor amb un sol ovari.

Fruits complexos: provenen d'una sola flor, però el fruit també incorpora elements o òrgans aliens a l'ovari, com ara el receptacle.

Fruits múltiples: provenen d'una sola flor, però de carpels independents els uns dels altres (carpels apocàrpics), de manera que cada una de les unitats també ho són.

Infructescències: quan en el procés de fructificació hi ha participat tota la inflorescència.

CLASSIFICACIÓ DELS FRUITS


Tipus de fruits segons la consistènciaDes del punt de vista descriptiu, i d'una manera pràctica, els fruits es

diferencien en dos grups atenent a la consistència i la sucositat de les parets:

• Fruits secs: formats per teixits secs i durs en haver-se assecat les cèl·lules.

• Fruits carnosos: formats per teixits suculents quan maduren. La part carnosa pot comprendre tot el pericarp (baies*) o solament l'epicarp i/o mesocarp, atès que l'endocarp pot ser esclerenquimàtic (drupes**).

**Drupa: Fruit carnós i indehiscent que

conté interiorment un pinyol (p), com la cirera o l’oliva.

*Baia Fruit carnós i indehiscent, dotat d'un epicarp prim (la pela) i un mesocarp i endocarp carnosos (la polpa).

CLASSIFICACIÓ DELS FRUITSTipus de fruits segons la dehiscència• Fruits dehiscents: aquells que en arribar la maturitat s'obren

espontàniament.Els mecanismes són diversos, però permeten que les llavors es posin en contacte amb l'exterior i puguin ser alliberades.Pot desenvolupar-se a partir d'un o de diversos carpels, però sempre procedeix d'un ovari amb diversos primordis seminals, d'aquí la necessitat que el fruit s'obri per si sol a fi d'alliberar al més lluny possible

les llavors que conté.La manera de produir-se aquesta obertura també és diversa i molt sovint utilitzada com a criteri classificador dels fruits.

• Fruits indehiscents: aquells que romanen tancats amb les llavors en el seu interior.

A excepció dels fruits fragmentables en unitats monospermes (esquizocarps i loments), procedeixen d'ovaris amb un sol carpel i amb un primordi seminal; és a dir, amb una sola llavor, d'aquí que aquesta es

mantingui a l'interior del fruit i es dissemini amb ell.

Glossari

Primordi seminal :

Estructura de l’ovari que, desprès de la fecundació, desenvolupa una llavor.

Equival també a òvul.

Cla

ssif

icac

ió d

els

fru

its

sego

ns

la

com

bin

ació

de

cara

cter

ísti

qu

es

Fruits simplesSón aquells que deriven d'una sola flor amb un sol ovari, encara que aquest pot estar constituït per un, dos o més carpels.

A fi de poder concretar millor en alguns casos la variabilitat existent, com ocorre amb les càpsules, s'empra sovint el criteri del tipus de dehiscència.

Fruits secs dehiscents

Fruits secs indehiscents

Fruits carnosos


Fruits simplesFruits secs dehiscents • Fol·licle: procedeix d'un ovari monocarpel·lar, la dehiscència del qual correspon a la sutura dels marges del carpel (ex., asclepiadàcies, Consolida, Magnolia).


Esperó pubescent (Consolida pubescens)

Fruits simplesFruits secs dehiscents • Llegum: procedeix d'un ovari monocarpel·lar, on l'obertura es realitza no solament per la sutura ventral sinó també pel nervi dorsal (ex., papilionàcies, tot i que gèneres com Trifolium i Medicago no donen llegums sinó aquenis*).


*Aqueni: Fruit sec i amb una sola llavor, de pericarp dur i no adherit a la llavor.

Espantallops (Colutea arborescens)

Ruac (Ononis tridentata) Arbre de l'amor (Cercis siliquastrum)

Fruits simplesFruits secs dehiscents • Llegum...


Fruits simplesFruits secs dehiscents • Càpsula: procedeix d'un ovari pluricarpel·lar i mostra una gran variabilitat estructural; d'altra banda, els mecanismes de dehiscència són molt complexos i sovint s'utilitza el mecanisme d'obertura per definir amb més exactitud el tipus de càpsula.


LoculicidaSepticidaSeptífragaPoricida

OpercularDenticida

Fruits simplesFruits secs dehiscents Càpsula... Loculicida: la càpsula s'obre mitjançant línies longitudinals que en general coincideixen amb nervi medial dels carpels (ex., Ipomoea, Viola, Cistus, iridàcies, liliàcies).


Estepa blanca (Cistus albidus)

Fruits simplesFruits secs dehiscents Càpsula...

Septicida: la dehiscència coincideix amb la posició dels envans o septes que separen els diversos carpels (ex., Hypericum, Digitalis).


Fruits simplesFruits secs dehiscents Càpsula... Septífraga: s'obre per plans paral·lels a l'eix del fruit (ex., Datura).


Estramoni (Datura stramonium)

Fruits simplesFruits secs dehiscents Càpsula...Poricida: s'obre mitjançant petits porus que hi ha a la mateixa càpsula (ex., Papaver, Linaria, Antirrhinum).


Adormidera (Papaver somniferum)

Fruits simplesFruits secs dehiscents Càpsula...

Opercular o transversal: la càpsula s'obre transversalment per despreniment d'un opercle o casquet superior, i deixa veure una o més cavitats. En aquest cas es parla també de fruit en pixidi (ex., Amaranthus, Hyoscyamus, Plantago).


Fruits simplesFruits secs dehiscents Càpsula...Denticida: amb obertura apical i formació de diverses dents (ex., Dianthus).


Silene nutans

Lleteresa(Euphorbia serrata)

Fruits simplesFruits secs dehiscents• Elateri: mena de càpsula formada per tres o cinc carpels concrescents i que en la maturitat es desfan en unitats monospermes o cocs (ex., Euphorbia, Tribulus).


Fruits simplesFruits secs dehiscents• Elateri…


Lleteresa (Euphorbia flavicoma)

Ravenissa groga(Erucastrum nasturtiifolium)

Fruits simples


Fruits secs dehiscents• Síliqua i silícula: fruits formats per dos carpels que defineixen dues cavitats separades per un fals envà membranós, ja que deriva de la placenta*; (ex., crucíferes).

*Placenta: Part de l’ovari a la qual les llavors es troben unides.

Colletxó(Moricandia arvensis)

Fruits simples


Fruits secs dehiscents• Síliqua i silícula…

Ruca(Eruca vesicaria)

Sarronet de pastor(Capsella bursa-pastoris)

Fruits simples


Fruits secs dehiscents• Síliqua i silícula…La síliqua és un fruit tres o més vegades més llarg que ample; mentre que la silícula és gairebé tan llarga com ampla.

Fruits simples


Fruits secs indehiscentsContenen una sola llavor, o bé els fruits es fragmenten i donen lloc a unitats monospermes:• Aqueni: procedeix d'un ovari monocarpel·lar, amb el pericarp no soldat a l'única llavor que presenta a l'interior (ex., glans de Quercus).

Alzina (Quercus ilex)

Coscoll (Quercus coccifera)

Barball (Scorzonera laciniata)

Fruits simples


Fruits secs indehiscents• Cípsela: semblant a l'aqueni, però s'origina a partir d'un ovari ínfer, on el pericarp i la llavor es troben íntimament soldats (ex., compostes).

Tragopogon sp.

Fruits simples



• Nou: aqueni amb el pericarp consistent, generalment, llenyós i dur (ex., avellana).

Fumaria(Fumaria oficinalis)

Fruits simples



• Núcula: de característiques similars a la nou, però de mida reduïda (ex., Fumaria)

Xereix (Setaria sp.)

Fruits simples



• Cariopsi: s'origina a partir d'un ovari súper i amb el pericarp íntimament adherit a la llavor (ex., gra dels cereals: ordi, blat, panís, arròs).

Om(Ulmus minor)

Fruits simples


Fruits secs indehiscents• Sàmara: similar a l'aqueni, però proveït d'una expansió membranosa en forma d'ala que envolta la llavor (ex., Ailanthus, Ulmus, Fraxinus).Els fruits de les espècies d'Acer, sovint anomenades disàmares, són en realitat esquizocarps.

Ailant (Ailanthus altissima)

Malví (Althaea sp.) (Malvavisco)

Fruits simples


Fruits secs indehiscents• Esquizocarp: procedeix d'un gineceu de dos o més carpels concrescents, de manera que en arribar a la maturitat es descompon en unitats monospermes (ex., Geranium, Malva, Torilis).

Erable (Acer platanoides)

Fruits simples


Fruits secs indehiscents• Esquizocarp…

Bec de cigonya(Erodium ciconium)

Hippocrepis sp.

Fruits simples


Fruits secs indehiscents• Loment: llegum o síliqua de caràcter indehiscent que es divideix transversalment de manera que cada fragment o article conté una sola llavor (ex., Coronilla juncea, Raphanus raphanistrum, Hypecoum).

Papaia(Carica papaya)

Fruits simples


Fruits carnosos Són menys variats, i poden dur una o més llavors: • Baia: fruit format per un mesocarp i un endocarp carnosos (ex., tomàquet, raïm, nabiu, actínida o kiwi).

Tomatera(Lycopersicum esculentum)

Caqui (Diospyros kaki)

Fruits simples


Fruits carnosos • Baia…

Lligabosc (Lonicera sp.)

Fruits simples



Hom els considera derivats de la baia:

HesperidiPepònide

Fruits simples



…derivats de la baia:Hesperidi: baia caracteritzada perquè procedeix d'un ovari súper; (amb deu carpels soldats) i presenta un mesocarp blanquinós i eixut, i un endocarp carnós format per pèls eixamplats amb un elevat contingut de substàncies aquoses ensucrades (ex., taronja, llimona).

Llimoner (Citrus limon) Taronger (Citrus sinensis)

Fruits simples



…derivats de la baia:Pepònide: procedeix d'un ovari ínfer (amb tres a cinc carpels soldats), amb tres placentes carnoses molt desenvolupades i nombroses llavors. La major part de les vegades el pericarp és carnós (ex., meló, síndria, cogombre, carabassó) o coriaci (ex., carabassa vinera: Lagenaria). Cal distingir un cas, Ecballium elaterium, en què la pepònide és dehiscent (dehiscència explosiva).

Esquitxagossos (Ecballium elaterium)

Meló (Cucumis melo)

Fruits simples


Fruits carnosos • Drupa: fruit amb el mesocarp carnós i l'endocarp esclerenquimàtic i llenyós que constitueix l'anomenat pinyol. La major part de les vegades té una sola llavor (ex., oliva, ametlló, pruna, préssec, cirera, dàtil). En algunes ocasions el mesocarp és fibrós i aerífer (ex., en Cocos).

Mango(Mangifera indica)

Fruits simples


Fruits carnosos • Drupa…

Cirerer (Prunus avium) Ametller (Prunus amygdalus)

Fruits múltiples


Són els que deriven d'una flor que posseeix diversos carpels lliures de manera que cadascun d'ells origina un fructícul independent dels altres.• Plurifol·licle: fruit format per més d'un fol·licle (ex., Delphinium, Helleborus, Paeonia, Magnolia).

Garidella nigellastrum

Fruits múltiples


• Pluridrupa: fruit constituït per petites drupes o drupèoles concrescents (ex., móra d'esbarzer: Rubus).


Fruits múltiples


• Pluriaqueni: fruit integrat per diversos aquenis. Pot considerar-se també un fruit complex atès que hi intervé el receptacle carnós (ex., maduixera).

Maduixera (Fragaria sp.)

Fruits múltiples


• Tetraqueni: fruit que aplega quatre aquenis, tot i que aquest fruit deriva d'un gineceu bicarpel·lar en el qual apareixen falsos septes (ex., labiades, boraginàcies).

Cynoglossum sp.

Fruits múltiples


• Plurinúcula: fruit amb nombroses núcules (ex., Clematis, Ranunculus).

Clematis sp.

Fruits complexos


En els fruits complexos s'incorporen, a banda de l'ovari, altres parts de la flor.• Pom: procedeix d'un ovari ínfer, amb l'epicarp prim, el mesocarp gruixut i carnós, i l'endocarp coriaci, generalment amb una o dues llavors per carpel. Està format en part pels carpels, però també hi ha intervingut el tàlem (ex., poma, pera, codony).

Pomera (Malus domestica)

Fruits complexos


• Balàustia: procedeix d'un ovari ínfer amb cavitats disposades en dos estrats en els quals se situen les llavors envoltades d'un teixit carnós (episperma). Es tracta d'un fruit complex perquè també hi intervé el tàlem (ex., mangrana).

Magraner (Punica granatum)

Fruits complexos


• Cinòrrodon: fruit de color vermell i en forma de copa, en l'interior del qual hi ha un nombre variable de petites núcules immerses en tricomes. En la seva formació hi ha intervingut el tàlem (ex., Rosa).

Roser (Rosa sp.)Roser (Rosa agrestis)

InfructescènciesCLASSIFICACIÓ DELS FRUITS

Són fructificacions en les quals han intervingut un conjunt de flors agrupades en inflorescències denses, de manera que al final tots els gineceus han fructificat de forma conjunta i apareixen íntimament reunits com si es tractés d'una sola unitat.

• Siconi: infructescència constituïda per un receptacle piriforme i buit que esdevé carnós a la maturitat. Deixa veure una obertura a la part superior i conté flors unisexuals a l'interior (ex., figa).

Figuera (Ficus carica)


• Sorosi: infructescència carnosa derivada de la concrescència de diversos fruits simples que també incorpora l'eix de la inflorescència, els calzes i les bràctees; de les flors (ex., pinya tropical, móres de Morus).

Pinya tropical (Ananas comosa)


• Poliantocarp: infructescència globosa formada per petis aquenis amb papus (ex., Platanus).

Plataner (Platanus hispanica)


• Cúpula: conjunt d'aquenis embolcallats totalment per les bràctees interflorals (ex., pelló de la castanya).

Castanyer (Castanea sativa)

DISSEMINACIÓ

És la dispersió natural de les llavors i tota mena de propàguls, fruits i dissemínuls, no tan sols per garantir la perpetuïtat de l'espècie sinó també per permetre que les llavors generades a partir de la planta progenitora siguin dispersades al més lluny possible.

Diàspores o dissemínuls: unitats funcionals de disseminació. Ho són les llavors, els fruits, i tot el seguit d'elements que poden facilitar la propagac ió (fragments d'òrgans, bràctees, etc.), àdhuc la planta sencera.

Els mecanismes que han de garantir l'expansió geogràfica de l'espècie són en alguns casos molt sofisticats, tant que la planta necessita l'ajut d'un agent que faciliti o permeti la disseminació de la planta.

DISSEMINACIÓPRINCIPALS ADAPTACIONS DE LES DIÀSPORES

A LA DISSEMINACIÓ

• Presència de dispositius morfològics o bé anatòmics que faciliten la disseminació (papus, expansions en forma d'ales, espines, etc.).

Tragopogon sp.


A LA DISSEMINACIÓ

• L'aspecte i l'aparença de les diàspores, la finalitat de les quals és facilitar llur descobriment per part dels animals (color, perfum, comestibilitat, etc.).

Aranyoner (Prunus spinosa)


A LA DISSEMINACIÓ

• La posició privilegiada de la diàspora en la planta mare de manera que es pugui facilitar al màxim la disseminació per part d'un agent concret.

• La concordança entre l'època més favorable a la disseminació de les diàspores i la maturitat d'aquestes.

MECANISMES DE DISSEMINACIÓ

Les plantes són, en general, menys exigents a l'hora d'especialitzar-se en un agent disseminador concret que no pas en un agent pol·linitzador. Això fa que, sovint, les diàspores d'una mateixa planta puguin ser disseminades de maneres diverses, a fi de garantir-ne l'èxit.

Els principals agents dispersors són el vent, els animals, l'home, l'aigua i, fins i tot, la planta mateixa pot actuar de forma activa en la disseminació.

Anemocòria

Hidrocòria

Zoocòria

Antropocòria

Autocòria

Barocòria


AnemocòriaProcés de transport i disseminació de les diàspores mitjançant el vent.El vent és un agent de transport important, i encara més com més petites i lleugeres siguin les diàspores, la qual cosa ja en facilita per si mateixa el seu transport.També poden resultar ser més grosses i en aquest supòsit sovint presenten estructures adaptatives que permeten augmentar la superfície i disminuir el pes específic (ex., papus, expansions a manera d'ales i prolongacions diverses).

Les plantes anemocores són molt sensibles a la humitat de l'ambient, de manera que no alliberen les diàspores més que en temps sec.


AnemocòriaLa facilitat de transportar les diàspores no és sempre igual, depèn de la grandària o de les estructures concretes que presenti la diàspora. Segons això cal diferenciar els tipus de diàspores següents:

Planejadores Planejadores lleugeres Planejadores amb plomalls o amb vil·là Planejadores alades o amb peces florals escarioses

Geoanemocores Boleoanemocores


AnemocòriaPlanejadores: aquelles diàspores que presenten dispositius que els permeten mantenir-se molt de temps per l'aire i assegurar d'aquesta manera un transport llunyà.

Planejadores lleugeres: quan el pes de la diàspora és molt petit (ex., orquidàcies, orobancàcies).

http://www.orquideasibericas.info/caracteristicas_semillas.htm

Llavor d’Orchidaceae sp.


AnemocòriaPlanejadores…

Planejadores amb plomalls o amb vil·là: Planejadores amb plomalls o amb vil·là: quan disposen de pèls, vil·lans o papus (ex., compostes, Asclepias, Tamarix, Epilobium).

Dent de lleó (Taraxacum officinale)Barball

Scorzonera laciniata)



Planejadores alades o amb peces florals escarioses: quan presenten expansions a manera d'ales (ex., Acer, Fraxinus, Ulmus, Linaria).

llavors planejadores alades de Auró platejat (Acer saccharinum)



Planejadores alades o amb peces florals escarioses…


AnemocòriaGeoanemocores o plantes rodadores o estepicursores: la planta sencera es trenca a nivell del coll de la rel i és arrossegada al llarg d'espais oberts, mentre va disseminant les llavors (ex., Salsola kali; Kochia scoparia; rosa de Jericó: Anastatica, etc.). Generalment es tracta de plantes herbàcies de caràcter anual o bienal.

Mirambell(Kochia scoparia)


AnemocòriaBoleoanemocores o plantes de tija projectant: el vent intervé de manera indirecta ja que sacseja violentament les tiges seques i projecta les llavors tancades dins dels fruits secs (ex., Papaver, Silene vulgaris).

Rosella(Papaver rhoeas)


Hidrocòria

Transport de les diàspores per l'aigua.L'aigua té un paper molt discret en la disseminació de les diàspores, encara que és de gran importància per a aquelles plantes que creixen a les vores de rius i altres ambients aigualosos on preferentment són transportades surant.Fora del nostre territori n'hi ha un exemple molt clar, com és el cas dels cocoters (Cocos nuccifera), ja que els cocos són duts d'un territori a un altre transportats pels corrents marins.


Hidrocòria

No obstant això, l'aigua també actua com a agent indirecte o passiu de disseminació:

Ombrohidrocòria: les gotes de pluja cauen damunt d'una càpsula seca i amb l'impacte obliguen les llavors a sortir projectades, especialment si són càpsules del tipus pixidi (ex., Amaranthus sp., Anagallis arvensis).

Nautohidrocòria: les diàspores suren a l'aigua i són arrossegades per l'aigua que s'escola superficialment després de les pluges, o pels grans corrents (ex., Valerianella, Astragalus clusianus).


Zoocòria

És el procés de transport dels dissemínuls dut a terme pels animals.Segons tots els indicis sembla el més especialitzat, ja que duu implícita l'existència d'unes estructures molt elaborades en consonància amb el grup d'organismes que participaran en la disseminació.

MECANISMES DE DISSEMINACIÓZoocòriaAlgunes de les adaptacions que es poden trobar en les diàspores especialitzades en la zoocòria són:• Presència d'estructures que permeten la subjecció de la diàspora al pèl o plomatge dels animals, com ara espines o pèls agafadissos (ex., Xanthium, Arctium, Cynoglossum, Galium), o bé estan recobertes d'unes substàncies apegaloses (ex., Viscum).

Xanthium sp.

Apegalós(Galium aparine)

MECANISMES DE DISSEMINACIÓZoocòria...Algunes de les adaptacions que es poden trobar en les diàspores especialitzades en la zoocòria són:• Trobar-se en branques més o menys flexibles, de manera que amb el pas d'un animal poden ser projectades (els ocells en posar-se damunt una branca, etc.).• Contenir substàncies oleíferes, molt sovint concentrades en la sarcotesta -carúncules- o eleosomes* (ex., umbel·líferes).• Estar formades per un fruit carnós i d'aspecte atractiu, dins del qual la llavor està perfectament protegida per l'endocarp (pinyol). El fruit pot ser ingerit per l'animal i defecat o regurgitat posterio rment tot mantenint la viabilitat de la llavor (ex., Sorbus domestica, Rubus ulmifolius).• Tenir una mida molt petita i poder adherir-se a les plomes, pelatge o a les potes dels animals barrejades amb el fang. Aquest estratègia sembla caracteritzar les plantes que viuen en ambients aigualosos (ex., Carex sp.).

* Eleosoma: Reserva de matèria nutritiva exterior que posseeixen algunes diàspores amb la finalitat de cridar l’atenció dels animals que poden afavorir llur disseminació, especialment

formigues i altres artròpodes.

MECANISMES DE DISSEMINACIÓZoocòriaSegons això podem destacar els mecanismes bàsics de transport de les diàspores per zoocòria: Epizoocòria: quan el transport de les diàspores és extern, i romanen un període de temps fixades al cos o a les potes de l'animal, bé per l'existència d'aspreses, espines o per estar envoltades de substàncies viscoses (ex., Xanthium, Daucus, Torilis, Arctium).

Xanthium strumarium

MECANISMES DE DISSEMINACIÓZoocòria...Segons això podem destacar els mecanismes bàsics de transport de les diàspores per zoocòria:


Endozoocòria: quan les diàspores són carnoses i poden ser ingerides, totalment o parcial, encara que les llavors poden no ser destruïdes (ex., Rubus, Crataegus, Arctostaphylos).

MECANISMES DE DISSEMINACIÓZoocòria...Segons això podem destacar els mecanismes bàsics de transport de les diàspores per zoocòria:

dispersió de llavors per formigues

Diszoocòria: Diszoocòria: quan les diàspores són preferides per alguns animals, com els esquirols o ratolins, que aprofiten les substàncies nutritives que formen part de la llavor, per la qual cosa una bona part seran destruïdes (ex., gra dels cereals).

Mirmecocòria: quan les diàspores contenen substàncies oleíferes que no formen part de la llavor sinó d'estructures externes, per la qual cosa el fet que siguin consumides no afectarà la viabilitat de la llavor (ex., Rosmarinus). Són preferides per alguns petits animals, com ara les formigues.

MECANISMES DE DISSEMINACIÓAntropocòria

dispersió de llavors per l'home

L'home és des d'antic un agent, voluntari o accidental d'introducció i translocació de llavors de plantes, especialment a causa dels cultius, ja sigui per l'interès agrícola de la planta mateixa o bé perquè van arribar barrejades amb les llavors que eren destinades al cultiu.La major part de les males herbes dels conreus han estat introduïdes d'aquesta manera (ex., Abutilon theophrasti, Datura stramonium, Araujia sericifera).

MECANISMES DE DISSEMINACIÓAutocòria o dispersió mecànica

Cacauet (Arachis hypogaea)

En ocasions les plantes asseguren la disseminació de les diàspores pels seus propis mitjans: autocòria.Es distingeixen diferents mecanismes: Autocores transportadores: quan els peduncles florals s'allarguen, s'encorben i acaben per dipositar o introduir les llavors directament al sòl (ex., Cymbalaria muralis, cacauet: Arachis hypogaea).


Esquitxagossos(Ecballium elaterium)

...mecanismes: Projectors fisiològics: la dehiscència brusca i explosiva causada per un augment de la pressió hidrostàtica a l'interior del fruit (ex., Arceuthobium, Ecballium) llença les llavors a distàncies considerables. És força característica la ruptura de la base del peduncle que sosté el fruit de l'esquitxagossos (Ecballium elaterium), que actua com un tap i manté a l'interior del fruit un suc a pressió que provoca l'expulsió de les llavors.


...mecanismes: Projectors mecànics: a mesura que el fruit madura i les parets del fruit s'assequen es desenvolupen tensions que accentuen les zones de debilitat existents i fan possible una obertura explosiva (ex., papilionàcies, Impatiens, Geranium, Oxalis, Cardamine)


...mecanismes: Autocores reptants: les diàspores són mòbils per elles mateixes, atès que el seu moviment es deu a la presència de pèls o arestes higroscòpics que permeten desplaçaments curts en temps humit (ex., Avena) i fins i tot penetrar al sòl (ex., Erodium, Stipa).

Bec de cigonya(Erodium ciconium)

Cugula (Avena sterilis)

MECANISMES DE DISSEMINACIÓBarocòria

La disseminació es produeix com a conseqüència del pes mateix de la diàspora, que es desprèn de la planta mare. Aquest mecanisme no assegura la migració de la planta a grans distàncies (ex., mangle: Rhizophora).

El fruit

Education

Transcript of El fruit