Santa Cecília 2010 Nova promoció de 1r ESO Sortida a Girona de 1r de Batx.

Eleccions al Consell Escolar Projecte Educat 1x1 Ultimate Frisbee

El FusterCurs 2010-11Núm. 41

2

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 41

| CUR

S 201

0-11

2 i 3 Editorial3 Sortida a Girona de 1r de Batx4 Tallers per la llengua5 Crítica de cinema6 i 7 Nova promoció de 1r d’ESO8, 9 i 10 Crònica sonora de la Mercè11 Visita casa de Joan Maragall 2n Batx11 Preparació viatge a Tunísia 1r Batx12 Taller d’habilitats emprenedores13 Entrevista al lector de francès14 Canvis d’etapa

15 Projecte Educat 1 x 1 16, 17 i 18 Santa Cecília 201019 Grup musical a l’IES20 Ultimate Frisbee, Batuka i teatre21 Activitats extraescolars22 Assemblea anual de l’AMPA22 Escola de pares23 L’AMPA informa24 Perfums

Sumari DESEMBRE 2010JoanFUSTERREDACCIÓ

Teresa Rosa AubiaAndreu Carmona Abril EliesJosep Antoni GómezCarme MataLaia PérezClara RamírezCristina SahúnXavier Timoneda

Publicat a la Sagrera desembre de 2010

IES JOAN FUSTER Plaça Ferran Reyes, 208027 BarcelonaTel. 93 243 15 60Fax. 93 243 15 61

e-mail: ampajoanfuster@gmail.com

Web AMPA: www.ampajoanfuster.org

Web IES: http://phobos.xtec.net/a8054228/intranet/

Portada: Paisatge de tardor

SUMARI

EDITORIAL

Els articles publicats

reflecteixen l’opinió dels

autors. Els escrits que no van

signats són responsabilitat

de l’equip de redacció de la

revista.

Entre classe i classe es troben dos amics, l’Albert i en Xavier.

Albert: Hola!Xavier: D’on véns?Albert: De l’optativa Agenda 21.Xavier: Ah! Poca feina, oi?Albert: Què dius?! Tu saps la quantitat de projectes en què estem treballant?Xavier: A veure, impressiona’m.Albert: Doncs mira, per començar, l’Agenda 21 la formem un grup d’alumnes de quart d’ESO que intentem, a través de projectes i propòsits, fer un petit pas cap al canvi.Xavier: Quin canvi?Albert: Veure el món des d’un punt de vista més ecològic.Xavier: I quins projectes teniu?Albert: Ah... Ara t’interessa, oi?

A l’Agenda 21 tenim com a principal objectiu crear un entorn més sostenible, és a dir, que les persones tinguin més iniciativa ecològica (reciclar, reutilitzar, reduir, no contaminar, evitar els efectes nocius...), que es preocupin i s’interessin pel medi que ens envolta i també per les catàstrofes mediambientals.Tal com indica el seu nom, aquest crèdit és una agenda; per tant, els objectius que ens proposem els intentem complir en un període de temps, i si els aconseguim complir ens donem molt per satisfets. Aquest crèdit es basa en la transició, ja que no podem pensar que canviarem l’institut en dos dies, sinó que petits actes poden fer que, a la llarga, millorem el nostre perfil ecològic.

Nosaltres, per començar, ens hem centrat en el reciclatge del paper en el centre, ja que a l’institut es produeix diàriament una gran despesa de paper (que no es tractada com s’hauria de fer) i l’hem considerat com el tema amb més urgència. Per començar a desenvolupar-lo vam adquirir

5 8 11 19 20

JOAN FUSTER | Núm. 41 | CURS 2010-11

3

SORTIDA A GIRONA DE 1r DE BATX

La sortida va estar bé, ja que vam fer un repàs de les coses més importants de la ciutat, acompanyats d’un guia, i també vam tenir prou temps lliure per recórrer-la una estona. Crec que aquesta ha estat la millor manera de veure Girona, ja que hem visitat

primerament les coses més importants a nivell cultural i després nosaltres hem pogut interaccionar amb la gent a les botigues i hem vist altres aspectes de la ciutat (els parcs, el riu...).

Cesc Ferrer - 1r B Batx

El dimarts 5 d’octubre, els alumnes de 1r de batxillerat vam fer una sortida a Girona. Abans de res, el guia, de nom Pere, ens va comentar:

“Tot bon gironí que vol ser un bon gironí i que vol tornar sa i estalvi d’un viatge ha de fer un petó al cul de la lleona.”Gràcies a la nostra delegada, que va pujar a fer-li un petó a l’estàtua, tots nosaltres som bons gironins i esperem tornar-hi. Tot

seguit vam visitar alguns monuments, com els banys àrabs, el monestir de Sant Pere de Galligants i l’església de Sant Feliu.Més tard, en Pere ens va proposar la tasca de comptar quantes escales hi ha des de la plaça fins a la catedral.

Gairebé tothom es va equivocar comptant els esglaons, que eren 91; d’escales, només n’hi havia una. A continuació vam entrar dins de la catedral i ens vam fixar que té una estructura molt particular: està construïda d’una sola nau, amb unes finestres petites i amb vitralls que gairebé no deixen passar la llum de l’exterior.

Acabat el matí, ens van deixar estona lliure per dinar i passejar per la part moderna de la ciutat. Ens ho vam passar molt bé!

Marina Cabrera - 1r B Batx

El dia 5 d’octubre els alumnes de 1r de Batxillerat vam anar d’excursió a visitar Girona per tal de poder conèixer millor la ciutat i conèixer-nos entre nosaltres una mica més. Vam visitar la catedral, els banys àrabs, el tapís de la Creació i l’església de

Sant Feliu i vam fer una ruta per la muralla. Va ser un dia diferent de tots els altres, ja que sempre va bé trencar amb la rutina. Ens ho vam passar molt bé!

Laura Ledesma - 1r A Batx

papereres de reciclatge per a cadascun dels espais del centre, i un cop aconseguides ens vam posar a fer una pluja d’idees sobre com promocionar-les: fer un concurs de cartells entre els alumnes d’Agenda 21 va ser la idea que va tenir més èxit. Els guanyadors d’aquest concurs estan encara per concretar. Amb el tema de les papereres en marxa, i amb altres solucions menys transcendentals (fotocopiar per les dues cares, utilitzar paper reciclat, etc.), vam començar a plantejar-nos possibles objectius per al futur, i després de parlar-ho vam arribar a la conclusió que el paper d’alumini era un greu problema, amb cap intent de solució al centre.

Així mateix, també tenim un bloc personal on es van actualitzant propostes, idees, cartells i altres temes que anem treballant a classe, perquè d’aquesta manera les nostres idees us arribin i així puguem col·laborar tots per aconseguir un entorn més sostenible. Si vols saber més informació, pots accedir al nostre bloc:

www.agenda21iesjoanfuster.blogspot.com

Ariadna CobosEnric Giménez

Alberto QuesadaPau Velasco

Alumnes de 4t ESO

4

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 41

| CUR

S 201

0-11

TALLERS PER LA LLENGUA

El dia 21 d’octubre van venir dues noies a fer-nos una xerrada sobre la diversitat de les llengües. L’activitat va durar dues hores i, tot i que es va fer una mica llarga, va ser interessant conèixer moltes coses de les llengües que abans no sabia.

També ens van ensenyar un PowerPoint per acompanyar l’activitat.Vam aprendre que el català és un idioma força parlat a nivell mundial, i que és un dels que té més blocs a Internet. Si vols

aprendre una nova llengua, el primer que has de fer és posar-hi interès i així és més fàcil. Un francès i un català s’entendran si cadascú parla la seva llengua, ja que el francès i el català s’assemblen perquè provenen tots dos del llatí.

Vam constatar que a la nostra classe es parlen cinc llengües familiars diferents: el català, el castellà, l’italià, el xinès i el guaraní. També recordo que ens van explicar el cas d’un senyor francès que, a la part de França on es parla català, volia que s’hi parlés només el francès, ja que creia que el català és inferior; volia destruir una llengua. Cap llengua és inferior ni superior, simplement és diferent.

Recordo també altres curiositats, com que entre els esquimals hi ha fins a setanta paraules per a anomenar els diferents tipus de neu. Tot plegat va ser molt curiós i em va agradar.

Andrea Serrano - 1r A ESO

El dijous 28 d’octubre va venir a l’institut una noia que es deia Sílvia a fer-nos una xerrada. Va parlar-nos de moltes coses, però el que més em va interessar va ser sobre les llengües d’arreu del món. Ens va dir que hi ha 6.000 llengües i que

la més parlada és el xinès mandarí. El català és la 88a més parlada del món. En el català, la paraula que té més lletres és “anticonstitucionalment”, que en té 22. Hi ha més de 200 paraules que tenen totes les vocals. Ens va fer reflexionar sobre una cosa: no hi ha llengües ni millors ni pitjors. Va dir que en diversos països tenen moltes paraules per anomenar la mateixa cosa i en d’altres molt poques; per exemple, en català tenim moltes paraules per dir noms de bolets.

Per acabar, ens va fer una pregunta: “Hem d’estar orgullosos de la nostra llengua?”. Jo crec que sí. Cristina Calvo - 1r C ESO

El dia 21 d’octubre, a l’hora de tutoria, van venir dues noies a fer-nos una xerrada sobre les llengües del món.Ens van explicar per què eren tan importants les llengües, ja que totes són una gran font de coneixement.

També, mitjançant una anècdota, ens van explicar la gran varietat d’idiomes que pot arribar a parlar una persona.Amb diversos gràfics i mapes ens van mostrar quines eren les llengües més parlades i on es parlen. Amb un gràfic vaig

descobrir que el castellà és la segona llengua més parlada en el món, després del xinès mandarí, i això em va sorprendre molt, però després vaig reflexionar una mica i em vaig adonar que Espanya no és l’únic país on es parla castellà, sinó que en gran part de l’Amèrica del Sud també es parla (a Xile, l’Argentina, el Perú, l’Equador, Colòmbia, Veneçuela i altres països).

Després van parlar de la nostra llengua, el català. Ens van explicar que el català té més de 9 milions de parlants i milers d’estudiants d’altres països que l’estudien.

Ens van explicar que la nostra llengua era descendent del llatí, i que també té alguna influència àrab.Com que la nostra cultura té tradició boletaire, la nostra és una de les poques llengües al món que té un nom per a cada

bolet.Xavier Castells - 1r A ESO

El dia 28 d’octubre va venir una noia que ens va explicar que era molt important conservar la nostra llengua. Perquè, com més llengües hi hagi, més cultura hi haurà. Ens va dir que, en total, al món hi deu haver unes 6.000 llengües diferents. Vam fer

un joc en què ens va ensenyar com es podia arribar a perdre una llengua amb el pas del temps. Em va agradar molt perquè em va fer entendre una raó per la qual es pot aprendre una llengua: Per conèixer la seva cultura i perquè sempre és millor saber-ne més d’una.

Ivet Duran - 1r C ESO

A mi m’ha agradat aquest taller perquè expliquen coses que molta gent no coneix i que són molt interessants. N’és un exemple que, a Catalunya, si preguntes per bolets te’n diran molts noms, però si ho preguntes a Alemanya potser no sabran dir-te’n

cap.Explicaven també que la diversitat de llengües és molt important per relacionar-nos. Van agafar un metre i ens van dir que si

una llengua mesurés un mil·límetre, el metre seria tan llarg com la classe (hi ha unes 5.000 llengües).Ens vam assabentar que alguns països tenen només una llengua oficial i altres països, en canvi, en tenen més d’una.També ens van dir que el català és una de les llengües que més blocs té a Internet, fins i tot per davant del castellà.

Ivan Montiel Domingo - 1r A ESO

El dia 28 d’octubre van venir a l’institut un senyor i una senyora: la senyora era l’encarregada de fer l’explicació i el senyor feia d’estudiant del que ella explicava.Van parlar de les llengües i ens anaven explicant coses a partir d’un PowerPoint. Ens van explicar que al món hi ha moltes

llengües, unes 5.000, i que cada dia se n’extingeix una. També ens van explicar que hi ha diversos tipus de llengües: la llengua de signes, la de lletres, la de conceptes… Ens van dir que el xinès mandarí és la llengua més parlada al món, i que el català està entre el 60è i el 70è llocs, cosa no està malament per ser una llengua que es parla en un territori relativament petit.

També ens va animar que estudiéssim més llengües a més del català, perquè una llengua és cultura.Va ser una sessió molt profitosa i curiosa.

Arnau Carmona - 1r C ESO

El dia 28 d’octubre van venir una noia que es deia Sílvia i un noi que es deia Marc. La Sílvia és qui va donar les explicacions i ens va dir algunes curiositats:

- El 80% de les llengües del món no disposen de gènere.- Hi ha 6.000 llengües a tot el món.- A Papua-Nova Guinea se’n parlen 832.- Al Brasil es parlen 200 llengües i en tenen una d’oficial, que és el portuguès.- A Austràlia hi ha 200 llegües i en tenen una d’oficial, que és l’anglès.- El Paraguai té com a llengua oficial el guaraní, a més del castellà.- La paraula més llarga del català té 22 lletres, i és “anticonstitucionalment”.També vam fer un joc que era veure com podien desaparèixer les llengües, i un altre amb un metre per saber si el català era una

llengua de les més parlades al món. Finalment van acabar donant-nos uns adhesius on posava: “Tallers x la llengua”.A mi la xerrada em va agradar molt perquè és una manera més entretinguda d’entendre el valor d’una llengua.

Mireia Salvador Pérez -1r C ESO

JOAN FUSTER | Núm. 41 | CURS 2010-11

5

A molta gent li agrada anar al cinema. Estar-se assegut, menjant crispetes i veient una pel·lícula, sempre ha estat de moda. I com que sóc una fanàtica del cinema us ofereixo l’oportunitat de mirar la sinopsi d’algunes pel·lícules que potser us arribaran a

agradar i tot!De moment, avui només us donaré el nom de cinc pel·lícules que destaquen als cinemes del nostre país:

Saw VI (terror): Si vols que els pèls se’t posin de punta, veure moltíssima sang i cridar fins a gastar-te la veu, vés corrents a veure-la!

L’agent especial Strahm és mort, i el detectiu Hoffman és el successor de Jigsaw (“puzle”) i el seu joc macabre. Però, quan la Brigada d’Investigació Criminal comença a apropar-se a Hoffman, el forçaran a posar en marxa el complex joc de Jigsaw i a entendre’l.

Buried, enterrat (thriller): Aquesta pel·lícula no et deixarà dormir, perquè només de pensar que ets en el lloc del protagonista se t’accelerarà el cor.

Paul Conroy (Ryan Reynolds), pare de família i contractista civil a l’Iraq, és segrestat i es desperta enterrat viu en un vell taüt de fusta, tenint en poder seu únicament un telèfon mòbil i un encenedor. El telèfon és l’únic mitjà per tractar d’escapar del seu agònic malson. La mala cobertura i l’escassa bateria són els seus enemics en una cursa a vida o mort contra el temps: només disposa de 90 minuts per aconseguir el seu rescat abans de quedar-se sense oxigen...

Siempre a mi lado (drama, romàntica): Els ulls se t’assecaran de tant de plorar, ja que aquesta pel·lícula no va de cap altra cosa que de tristesa, encara que l’amor també hi surt.

Charlie St. Cloud és un jove tan afectat per la mort del seu germà petit (Sam) que accepta un treball com a cuidador al cementiri on Sam està enterrat. Charlie té un vincle especial amb el seu germà, ja que pot veure’l, i cada nit es troba amb ell per parlar-hi i per jugar junts. Però succeeix que un dia una noia entra en la vida de Charlie, i aquest haurà de triar entre mantenir una promesa que va fer al seu germà petit o anar amb la noia que ell estima.

La red social (drama, història): Si vols conèixer l’origen del Facebook, creat per uns joves que volen revolucionar tot el món, aquesta és una bona oportunitat per mirar-la.

Una nit de tardor de 2003, Mark Zuckerberg (Jesse Eisenberg), alumne de Harvard i geni de la programació, s’asseu al seu ordinador i amb entusiasme comença a desenvolupar una nova idea. El que va començar a l’habitació del seu col·legi major aviat es convertirà en una xarxa social global i una revolució en la comunicació. Sis anys i 500 milions d’amics després, Mark Zuckerberg és el bilionari més jove de la historia. Però, per a aquest emprenedor, l’èxit ha comportat complicacions personals i legals.

Híncame el diente (comèdia): Aquesta paròdia de la saga Crepuscle tan esbojarrada, hilarant i poc seriosa et desencaixarà la mandíbula. La pel·lícula no té res a veure amb l’original, ja que el romanticisme i el perill es desfan.

És una comèdia sobre l’ansietat adolescent. Becca és una adolescent (no vampir) que es debat entre dos nois. Abans de poder triar, Becca ha d’evitar el seu pare, que l’avergonyeix tractant-la com si encara fos una criatura. Mentrestant, els amics de Becca hauran de solucionar els seus propis problemes amorosos, xocant tots ells al ball de final de graduació.

Abril Elies - 2n ESO

CRÍTICA DE CINEMA

6

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 41

| CUR

S 201

0-11

1r A

Benvinguts !

JOAN FUSTER | Núm. 41 | CURS 2010-11

7

1r C

1r BBenvinguts !

8

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 41

| CUR

S 201

0-11

CRÒNICA SONORA DE LA MERCÈ 2010

Aquesta Mercè he anat a dos concerts: un era el de La Pegatina, i l’altre el de Màxima FM. Però jo parlaré del de Màxima FM perquè em va agradar

molt més i perquè d’aquest me’n recordo més, ja que fa menys temps que hi vaig anar.

El concert va ser el dissabte 25 de setembre a la plaça Espanya, i ocupava tot el passeig de Maria Cristina. Vam arribar-hi cap a les 10 del vespre perquè ens havien dit que hi hauria una coreografia grupal de Black Eyed Peas i no ens la volíem perdre, però al final ens en vam tornar abans de l’hora esperada i cap a dos quarts de 2 de la matinada vam sortir del concert, però va estar molt bé.

Els qui punxaven la música estaven situats en un escenari que hi havia al final del passeig de Maria Cristina, amb una pantalla uns quants metres més endavant i una altra just al darrere. A l’escenari no tan sols hi havia el DJ que punxava els discos, sinó que també estava acompanyat de diferents ballarins que feien l’espectacle més entretingut i amè.

Durant la nit van sonar moltes cançons, però jo voldria destacar les que més em van agradar. Va sonar The Riddle, de Prezioso & Marvin, també Alors on danse, de Stromae, i We no speak americano, de Yolanda Be Cool.

Totes tres cançons m’agraden molt, però podria destacar com la millor Alors on danse, de Stromae, perquè es la més nova de les tres i em porta records molt bons que

quan l’escolto sempre em vénen al cap i són molt agradables. També podria dir que va ser la que més em va agradar per l’ambient de la gent en aquesta cançó, ja que tothom saltava més que amb les altres.

D’aquestes tres cançons, la que menys m’agrada és We no speak americano, de Yolanda Be Cool, perquè es la més antiga de les tres i la que més he escoltat, però la veritat és que tampoc podria dir-ne res dolent, perquè també em porta molts records de l’estiu i dels amics que em fan sentir-me molt bé.

Com és evident, durant la nit va haver-hi molts sorolls agradables i desagradables que feien la gent, els objectes, els automòbils... Si més no, descriuré alguns sorolls dels que recordo que van sonar aquella nit.

El principal soroll era el de la gent que parlava o cantava. La veritat és que no era un soroll que em molestés, no era desagradable, però al final t’acabava cansant una miqueta. No va haver-hi cap moment de la nit en què no hi hagués algú parlant. Era d’una intensitat forta, i el so era mitjà tirant a greu; era un soroll de durada llarga, inacabable.

També vaig escoltar moltes ampolles de vidre trencant-se contra el terra, perquè la gent les llençava. Era un soroll força desagradable pel temor que et poguessin caure al cap. Era un soroll fort i estrident que et feia apartar-te del lloc involuntàriament; era un so força agut i curt.

També em va sonar el mòbil mentre estava ballant, perquè com que l’espai era tan gran i hi havia tanta gent no ens trobàvem els uns als altres. Era un soroll agradable, ja que tinc una cançó per a les trucades que m’agrada molt. La intensitat era més aviat piano, perquè amb el soroll d’ambient gairebé no s’escoltava; és un so agut i intermitent.

També es van escoltar unes quantes ambulàncies, ja que la gent havia begut molt i va haver-hi algunes intoxicacions etíliques. Era un soroll molt desagradable, perquè només de pensar que vénen perquè hi ha gent amb problemes em poso malalta, no m’agrada gens; la seva intensitat era fortíssima, de so agut i de durada intermitent.

El públic del concert de Màxima FM era jove. La gent era animada, amb ganes de festa, de passar-s’ho bé i de cantar totes les cançons.

Aquest concert de la Mercè m’ha agradat molt, i l’any vinent repetiré.

Sara Ramos – 3r C ESO

JOAN FUSTER | Núm. 41 | CURS 2010-11

9

El concert estava organitzat per l’emissora de música Màxima FM. Les actuacions no eren en directe, sinó que hi havia DJ a la part de davant de l’escenari que punxaven

música dance, bàsicament. La cançó que més em va agradar va ser Te amo, de Rihanna, perquè em va recordar

l’estiu, quan sempre la posàvem al cotxe per anar a les festes del poble a la nit. Té una lletra molt bonica, que encara que sigui en anglès l’entenc i la puc cantar bé; a més, és molt moguda.

La que menys em va agradar va ser Russian Roulette, també de Rihanna, perquè és una cançó molt trista, que em feia recordar moments dolents que havia passat i, en escoltar-la, en comptes de posar-me a ballar, em deixava apagada.

De totes les cançons que van sonar, he escollit un programa de tres cançons, per parlar-ne i descriure’n els trets comuns.

Alors or danse1- (Stromae i Postman Marv).Commander2- (Kelly Rowland i David Guetta).Pa Panamericano3- (Yolanda Be Cool).

Aquestes cançons són música dance comercial, composta específicament per acompanyar el ball, i es caracteritzen per tenir sons sintètics i ritmes ben marcats, per ser força repetitives i per tenir lletres encomanadisses.Una altra característica és que la música, a causa del seu enfocament comercial, no és complexa, sinó que maneja sons simples i bàsics, amb ritmes alegres i lletres simples que parlen d’amor o de festa i que no solen ser gaire rebuscades.

A banda de la música del concert, se sentien molts altres sons:El soroll de les ambulànciesIntensitat: ForteAltura: GreuDurada: CurtaEl soroll era intermitent, però estrident, ja que se sentia molt a prop i arribava a posar-me nerviosa, en tensió, i trencava una mica la diversió del moment.El soroll dels cotxesIntensitat: Mezzo forte Altura: MitjanaDurada: LlargaEl soroll era continu, però tènue, ja que la música no deixava escoltar gaire aquest soroll.

Els crits de la gentIntensitat: ForteAltura: MitjanaDurada: LlargaAquest soroll era continu. Tothom parlava molt fort, ja que, si no, no s’haurien escoltat a causa de la música tan alta que hi havia. Però no em molestava, jo també ho feia i gaudia igualment de la música i de l’ambient.El so dels mòbilsIntensitat: Mezzo forteAltura: MitjanaDurada: CurtaAquest soroll era intermitent. La gent es trucava per trobar-se en la festa i se sentien diverses melodies. Els sons eren fluixos i despistaven una mica; moltes vegades pensava que era el meu el que sonava.La sirena de la policiaIntensitat: ForteAltura: GreuDurada: Curta

El soroll era intermitent. Causava una mica de preocupació, pel fet de pensar què estaria passant i si em podia passar a mi.Hi havia moltíssima gent: devíem ser unes 150.000 persones, i l’edat oscil·lava entre els 13 i els 20 anys.Els nois i noies feien grups i molts portaven begudes. Hi havia força gent molt contenta per culpa de l’alcohol i uns quants

anaven beguts. De tant en tant se sentien les ambulàncies que venien a buscar gent que es trobava malament o fins i tot alguns amb coma etílic. També feia força olor de porro.

El terra era ple d’escombraries, paquets de tabac, ampolles de vidre i de plàstic, bosses de patates, gots de plàstic, etc. Tota aquesta brossa te la trobaves mentre caminaves i algunes vegades vaig estar a punt de caure, de tant que relliscava el terra per tot el que hi havia caigut.

Com que la gent bevia molt, necessitava anar al lavabo; estaven situats al voltant del recinte on es feia el concert i hi havia unes cues enormes. L’estat dels lavabos era pèssim, tots bruts i amb molt mala olor.

En acabar el concert, la meva opinió va ser força positiva: m’ho vaig passar molt bé amb les meves amigues, ballant, passant dels mals rotllos, i estant per la festa i per passar-m’ho bé. És una de les festes de les quals sempre em recordaré.

Núria Cernadas - 3r ESO

10

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 41

| CUR

S 201

0-11

Títol, lloc, hora i diaEl concert el van fer a l’illa Damm el dia 26 de setembre a les 7 de la tarda i va durar una hora.

Programa: qui toca i què toca?En el programa hi havia tres grups: Els Amics de les Arts, Ok Go i Belle and Sebastian. Però jo només vaig estar al

concert dels Amics de les Arts, que fan pop en català.Els components del grup són: Dani Alegret (piano, teclat i veu), Joan Enric Barceló (guitarra acústica i veu), Eduard

Costa (melòdica, xilòfon, kazoo i veu), Ferran Piqué (guitarra elèctrica, bases electròniques i veu), Àlex Reviriego (baix), Quim Sitges (bateria i percussió), Genís Bou (saxo), Andrés Tosti (trompeta) i Sidru Palmada (trombó).

InstrumentsA l’escenari hi havia vuit persones i, a més, un senyor que s’havia vestit de gos i que representa la mascota del grup.

Cadascuna de les persones tocava un instrument diferent, però hi havia un instrument que tots en algun moment feien sonar: era la veu. Un tocava la bateria, un altre la guitarra elèctrica, un altre el teclat, un altre el baix elèctric, i també hi havia un trio de vent, format per un saxo, una trompeta i un trombó de pistons; el cantant tocava la melòdica i el xilòfon.

Descripció de l’ambient del públicAl concert s’hi van reunir unes 18.000 persones. Hi havia molts tipus de públic: nois joves, també nens petits amb els

seus pares i mares i també gent gran, tothom enfilat per on podia, i fins i tot hi havia gent als balcons de les cases.La gent se sabia totes les cançons i l’ambient era animat; això ho vaig poder veure perquè el cantant va enfocar el públic

amb una webcam i perquè unes noies es van atrevir a fer un pilar de tres que els va sortir malament.

Sorolls que se sentenEntre tant de xivarri no vaig poder distingir cap soroll d’advertiment, ni cap mòbil, però sí que se sentia el so dels

instruments que sonaven; no es va sentir cap ocell ni res de semblant però sí que es van sentir xiulets i els crits de la gent. Durant el concert es van sentir els temes perfectament, sense cap interrupció.

On son els músics?Els músics estaven distribuïts per l’escenari. Al davant de tot hi havia el teclat, el cantant i la guitarra elèctrica, i a la fila

del darrere el bateria, el baixista i el trio de vent. Darrere els músics hi havia una gran pantalla on, per a cada cançó, posaven un vídeo diferent que enganxava amb cada peça.

Quin tema t’ha agradat més i quin menys?La cançó que em va agradar més va ser una que es deia Super bon noi i la que menys va ser Reykjavík.

Pau Valera - 1r B ESO

El dia 25 de setembre (l’endemà de la Mercè) es va fer la diada castellera a partir de les 12 del migdia a la plaça de Sant Jaume.

Hi havia diverses colles castelleres: la de Barcelona, la de Sants, la del Poble Sec, la de la Sagrada Família i la de la Vila de Gràcia.

A la plaça només hi havia un instrument, la GRALLA. Començava a tocar a partir del moment en què els quarts havien pujat; des de llavors tothom estava en silenci tret del cap de colla, que cridava les ordres o els consells als castellers.

A mesura que el castell es feia més alt, les gralles anaven tocant una melodia diferent, perquè els castellers sabessin en quin moment havien de fer més força perquè l’enxaneta pogués fer l’aleta.

Durant l’acte, el públic va estar callat, però cada vegada que queia un castell o, sobretot, quan l’havien carregat i descarregat se sentien tot tipus de veus, sons... humans, com la colla que cantava (si s’havia carregat i descarregat el castell) o una mare que consolava la seva filla (en cas que els hagués caigut el castell); també se sentien aplaudiments, crits, passes...

Els castellers eren en diferents zones de la plaça però va haver-hi un moment en què es van posar sota el balcó de l’Ajuntament, on hi havia l’alcalde. En completar el castell, l’enxaneta es va agafar a una faixa (que aguantaven des del balcó dos membres de la colla) i va començar a pujar fins a arribar al balcó, on hi havia l’alcalde amb els seus familiars. Aquest va ser el castell que més em va agradar, i va ser també el “pilar de comiat”.

Aixa Folch Pérez -1r B ESO

JOAN FUSTER | Núm. 41 | CURS 2010-11

11

El dimarts 2 de novembre, l’alumnat de segon de batxillerat que fem la matèria de Literatura Catalana vam desplaçar-nos

fins al barri de Sant Gervasi de Barcelona per visitar la casa on va viure, durant bona part de la seva vida, el poeta modernista Joan Maragall.

En arribar a la casa ja ens esperava en Pere Maragall, nét del poeta, que ens va guiar per la casa i ens va explicar diversos aspectes tant de la vida del seu avi com de la casa on vivia.

L’alumnat, que feia un parell de setmanes que estava estudiant aquest autor, ja tenia un cert coneixement de qui era Joan Maragall. A més, en Quim, el professor de la matèria, ens havia donat un dossier sobre l’autor que conté diferents explicacions, poemes i preguntes, les quals havíem de respondre a mesura que en Pere ens anava explicant cada part de la casa. Així mateix, en algunes habitacions, un de nosaltres havia de recitar un poema de Maragall que tenia a veure amb aquella part de la finca.

Vam començar la visita per la galeria, on vam veure un vídeo en què néts i besnéts del poeta –va tenir tretze fills amb la seva esposa, Clara Noble– parlaven de l’avi o besavi. Vam continuar visitant el rebedor, els dormitoris, el saló i el despatx de rebre i vam acabar al gran menjador. Un cop acabada la visita, vam dirigir-nos a la plaça Molina, on vam fer-nos una foto al costat de l’escultura del poeta.

Aquesta activitat ens ha permès ampliar el nostre coneixement sobre el poeta i, alhora, ens ha servit per entendre millor l’ambient que envoltava l’autor quan va escriure l’obra que estem llegint, Visions i Cants.

Xavier Brucart - 2n B Batx

VIATGE A TUNÍSIA DE 1r BATX DE FINAL DE CURS

VISITA A LA CASA DE JOAN MARAGALL

La manera d’escollir la destinació del viatge de fi de curs de 1r de Batxillerat ha canviat. Ara, en comptes de decidir-ho els alumnes, ho fan els professors i ho organitzen tot ells. Això

pot sortir millor que el que es feia en cursos anteriors, perquè, en tenir decidit el lloc, la reserva es pot fer abans, ens pot sortir més barat, no hi haurà imprevistos i tot s’organitzarà amb més tranquil·litat. A més, serem els primers de l’IES Joan Fuster a sortir d’Europa, i els primers d’anar a una destinació turística tan diferent pel que fa a cultura com Tunísia.

La veritat és que estic d’acord amb el canvi, ja que els professors s’han sabut organitzar millor que els alumnes, i han escollit un bon lloc per al viatge de fi de curs, que es farà a l’abril de 2011.

Sara Muntadas Castelló - 1r A Batx

Aquest viatge ens ha emocionat molt a tots pel fet que serà en un altre continent i en una cultura diferent de la nostra. Estem contents de l’elecció que han fet els professors; mai no

m’hagués imaginat de poder fer un viatge fins tan lluny. Esperem amb il·lusió que arribi l’abril per gaudir de quatre dies a Tunísia. Ana Yuste - 1r B Batx

Crec que el viatge que farem serà molt interessant. En comptes de visitar una ciutat europea com es feia abans, anirem a Tunísia. Amb aquest viatge

podrem aprendre molt, ja que coneixerem una cultura totalment diferent i conviurem amb una religió que no és la nostra. Però això no ens privarà de gaudir-ne. Deserts, platges, jaciments històrics o mercats són exemples de llocs que visitarem. Serà, veritablement, una experiència inoblidable.

Dídac Gregori - 1r B Batx

A l’hora d’escollir un viatge de caire lúdic, el més usual seria triar un mateix la destinació desitjada. Durant molts anys

s’ha deixat escollir a l’alumnat de 1r de batxillerat la ciutat on volien anar de viatge de final de curs, però aquest any és diferent: no podem escollir ni entre quatre ni entre tres ciutats; aquest any únicament se’ns dóna una opció.

Penso que hauria de ser una destinació prèviament votada, ja que serà un viatge que tots nosaltres recordarem.

Andrea Marrahí - 1r A Batx

12

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 41

| CUR

S 201

0-11

El passat dilluns 18 d’octubre vam assistir a una xerrada al nostre propi institut sobre habilitats emprenedores; una xerrada, en la meva opinió, encertada, concisa i contundent. La noia, que venia d’una associació que assessora sobre el tema, va començar

fent-nos cinc cèntims sobre allò de què ens parlaria, és a dir, les habilitats emprenedores. A mesura que explicava anàvem assimilant nou conceptes, desconeguts per nosaltres. Una vegada explicada la teoria bàsica, vam fer una enquesta que ens va ajudar a conèixer més o menys les aptituds que tenim envers aquest tema: el nostre perfil emprenedor. La xerrada va finalitzar amb una mostra de persones amb un caràcter plenament emprenedor (Gemma Mengual, J.K. Rowling, Penélope Cruz...), persones que actualment són on són com a fruit del seu esforç. Tot això ens ha permès plantejar-nos una nova alternativa respecte del nostre futur, una alternativa en la qual no havíem pensat, i hem arribat a la conclusió que no hi ha una única sortida laboral, sinó que podem crear la nostra pròpia empresa i construir el nostre propi futur. Això sí, si una cosa ens ha quedat clara, és que no és gens fàcil i que a més d’un suport

econòmic fan falta moltes ganes, però, si més no, tenim totes aquestes dades per a qualsevol necessitat.

Alberto Quesada - 4t ESO

Als alumnes de 4t d’ESO ens van venir a fer un taller d’habilitats emprenedores. L’encarregada de fer-nos aquesta activitat venia d’una

empresa on les persones que tenen idees i projectes per crear una nova empresa els presenten el seu treball i allà els assessoren. A nosaltres ens va explicar com es podia començar un empresa des de zero, totes les aptituds que necessitàvem, com s’havien de desenvolupar,etc. Al final de l’explicació vam fer un qüestionari en el qual podíem veure si teníem les aptituds necessàries per aconseguir tirar una empresa endavant. També vam fer una activitat més dinàmica on apareixien persones famoses que havien començat ells sols una empresa i ara tenen èxit, com el creador de Facebook, Amancio Ortega, el creador del post-it, etc.

Ariadna Cobos Garcia - 4t ESO

TALLER D’HABILITATS EMPRENEDORES

El passat 18 d’octubre els alumnes de 4t d’ESO vam poder gaudir d’una activitat que es va realitzar a l’institut i que es presentava força

interessant. Ens havien comentat que ens explicarien el treball autònom, és a dir, el treball pel nostre compte. La xerrada va començar amb un PowerPoint i una explicació sobre els riscos i els avantatges d’aquest treball. Després d’aquesta petita part més teòrica, però no per això més avorrida, va arribar la part que més ens interessava: el test sobre el nostre nivell d’atreviment per començar un projecte autònom, les nostres habilitats per fer-ho, etc. Després de 25 preguntes, vam poder conèixer els resultats. Alguns alumnes van quedar satisfets amb la seva definició com a empresaris i d’altres no. Quan tots els resultats van ser comentats, ens van mostrar un seguit de personatges coneguts que havien treballat com a autònoms. La majoria d’ells els coneixíem.Entre d’altres, hi havia la Penélope Cruz, la Carme Ruscalleda, el creador de Facebook, el propietari de Zara, etc. En grups de dos vam analitzar cada personatge, i quin havia estat el negoci autònom que havien dut a terme. Va ser interessant, ja que, si bé coneixíem gairebé tots els personatges, ens vam adonar que a molts d’ells no els coneixíem com a treballadors autònoms, com per exemple la Penélope Cruz. També estava preparat un petit joc, però com que ens vam estendre en els debats, no va ser possible realitzar-lo.

Marta López Abad - 4t ESO

Fa unes setmanes, als alumnes de 4t d’ESO ens van venir a fer una xerrada sobre habilitats emprenedores.

Ens van explicar què eren i què podíem fer si teníem alguna idea que volguéssim dur a terme, i després vam fer un test per veure si teníem habilitats emprenedores.

Crec que va ser una bona experiència, ja que al qui tenia pensat de crear un negoci el van ajudar amb els consells que ens van donar.

A més, també ens van mostrar exemples de persones famoses que havien estat emprenedores, demostrant-nos així que tothom pot ser emprenedor.

Helena Domingo – 4t ESO

JOAN FUSTER | Núm. 41 | CURS 2010-11

13

Des de l’1 d’octubre comptem amb en Jordi, l’auxiliar de conversa de francès. Voleu saber com és? Els alumnes de 2n de Batxillerat li han fet aquestes preguntes:

QUESTION: Pourquoi as-tu choisi de devenir assistant de langue?Réponse: Cela me permet d´acquérir une nouvelle expérience dans l´enseignement et de pouvoir vivre un an de plus à l´étranger.

Q.: Qu’est-ce que tu as fait comme études?R.: Je suis en train de terminer cette année mon mémoire de Master 2 , de Langue Littérature et Civilisation de l´Espagne. Je travaille sur les républicains espagnols et leur rôle dans la Résistance en France contre les Nazis.

Q.: Depuis combien de temps tu étudies l’espagnol ?R.: J´ai commencé à étudier cette langue au collège, à l´âge de 13 ans et j’ai continué au lycée. Après, en 2006, j´ai eu la chance de partir étudier à Saragosse grâce au programme d´échange européen Erasmus. Cette année m´a beaucoup apporté.

Q. : Quel est ton objectif ici ? R.: Je souhaite acquérir une expérience dans l´enseignement avec des élèves de tout âge, mais aussi profiter de tous les aspects culturels de la ville. Pour finir, j´espère rencontrer des gens du monde entier et d´unviers différents.

Q.: Habitais-tu seul avant de venir ici ? Qu´est ce qui te manque de la France?R.: Non, j´habitais chez mes parents, à Bordeaux, dans le sud de la France. Ce qui me manque le plus tout d´abord, c’est ma famille et mes amis. Aussi la gastronomie du Sud-Ouest : le canard (magret, foie-gras) , les cêpes et bien évidemment le bon vin de Bordeaux.

Q.: Pourquoi Barcelone ? Avais-tu déjà visité notre ville?R.: Oui, je suis venu plusieurs fois depuis que je suis petit. Dans le programme d’assistants de langue, je pouvais choisir entre plusieurs villes en Espagne, mais depuis très longtemps je rêve de vivre ici, à Barcelone. C´est une ville très attrayante car c´est une capitale européenne, notamment au niveau de la culture.

Q.: Connais-tu des gens ici ?R.: J´ai des amis catalans et d´autres français installés ici depuis quelques temps.

Q.: Pourquoi habites-tu dans le centre de Barcelone ? Cela te plait? R.: J´adore l´ambiance du Barrio Gótico. Le charme de la vieille ville se mèle aux nouvelles tendances comme le Strret Art et les boutiques de jeunes créateurs ...

Q.: Quels lieux de la ville aimes- tu le plus et quels sont ceux que tu aimes le moins? R.: J´aime beaucoup me promener dans le quartier du Born et dans le Gótico pour les raisons évoqués auparavant. De plus, le fait que le Raval soit un lieu si cosmopolite lui donne un charme particulier d´après moi. Je déteste cependant les endroits de la ville qui sont trop touristiques ...

Q.: Quelle différence vois-tu entre la France et l´Espagne ? R.: Une chose frappante est la différence au niveau du rythme de vie. Ici, les gens profitent de la journée en restant plus tard dans la rue le soir, par exemple. On peut aussi noter que les espagnols ont un tempérament différent, ils sont plus chaleureux et plus accueillants que les français. Ceux-ci sont plus formels, plus distants et accordent une grande place à la politesse.

Q.: Comment occupes-tu ton temps libre ici ?R.: J´aime me promener entre amis dans la ville, faire du sport autant que je le peux (je pratique le tennis de table au niveau nationale en France). J’aime aussi assister à des expositions ou des concerts.

Q.: Avec quelles classes du lycée interviens-tu ?R.: Je donne des cours avec les 2n, 3r et 4t d’Eso, ainsi qu´avec les 1r et 2n de Batxillerat. Pour finir, je fais une heure de conversation en français avec les professeurs volontaires.

Q.: Quelle différence vois-tu entre les élèves et les professeurs ?R.: Les professeurs n´ont pas peur de parler, ils osent. Les élèves, eux, ont de l´énergie et ils sont souvent amusants de part leurs réactions ou leurs questions. Chaque classe a sa particularité et c´est un réel plaisir de travailler ici.

Q.: Quelle a été ton intégration au sein du lycée ?R.: Toute l´équipe pédagogique m´a formidablement accueilli. Je me suis tout de suite senti à l´aise dans l´établissement, autant avec les élèves qu´avec les professeurs. Cette intégration réussie est dûe en grande partie à la très bonne relation que j´entretiens avec ma tutrice, Sagrario, professeur de français.

ENTREVISTA AL LECTOR DE FRANCÈS

14

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 41

| CUR

S 201

0-11

Aquest canvi d’escola és una mica estrany, perquè per exemple l’escola on anava abans era més petita i aquesta, en canvi, és molt gran; a més a més, algunes vegades ens hi hem arribat a perdre de tan gran que és, i a l’altra escola, com que totes les

assignatures eren a la mateixa classe, no era tan difícil moure’s.Els professors són molt agradables, i a l’altra escola també ho eren. Els nous professors tenen ganes d’ensenyar-nos i

nosaltres d’aprendre.Aquest institut és una nova experiència per conèixer nous professors, nous amics i moltes més coses.

Aina Pérez - 1r C ESO

La veritat és que el canvi de l’ESO al batxillerat és un pas important, principalment perquè en tot moment t’estàs jugant la nota de la selectivitat. A més a més, a diferència de l’ESO, els professors no et donen tantes oportunitats, tant en el tema dels

càstigs com en el tema de notes i exàmens.En realitat, el batxillerat és bastant fort, però no tant com diu la gent. Has de començar a treballar dur, i a esforçar-te al

màxim en tot el que fas.Laia Pérez - 1r Batx

Quin camí més llarg, el dels estudiants…! Fa dos anys ens vam haver de definir per la branca que més ens agradava, i l’any passat vam triar si volíem continuar al centre fent un dels batxillerats, o si passàvem a fer mòduls de grau mitjà

o algun altre batxillerat que no ofereix el nostre centre. Jo em vaig decidir pel batxillerat de ciències i en això estic. La veritat és que es nota el canvi. Les classes, tot i que som força alumnes, són més serioses i la feina a casa és gairebé tota d’estudiar. L’horari és de 8 h a 14:30 h, amb només mitja hora de pati, que, això sí, podem sortir al carrer, anar a casa o quedar-nos al centre: el que vulguem. Nosaltres, normalment, sortim al carrer i seiem en un banc de la placeta i allà xerrem i riem i ens expliquem les nostres coses. I a la tarda, fem el que fem, sempre hi ha aquell deure d’estudiar i d’anar preparant proves i proves que et van posant sense parar. I entre tot el tema feina, la que tenim i la que vindrà, com el treball de recerca, apareix l’esperat viatge de final de curs. Aquest any ens han proposat d’anar a Tunísia i ja estem desitjant que arribi. Però, de moment, s’ha de treballar de valent i continuar estudiant i estudiant, i estudiant i estudiant.

Albert Carmona – 1r A Batx

Aquest any han canviat moltes coses per a nosaltres: hem canviat de centre, d’horari, d’estil de treball, d’amics, de quantitat de deures, de coses per estudiar...; tenim ordinadors en comptes de llibres, tardes lliures, assignatures noves... Els principis

diuen que no són fàcils, però en aquest cas no ha costat gaire. Els professors i els pares ens han ajudat a superar les primeres dificultats i ara ja sembla que ho hàgim fet tota la vida. Jo estic content del canvi i de totes les novetats i m’agrada haver-me fet una mica més gran i canviar d’estil, tot i que també trobo a faltar ser dels grans de l’escola, com ens passava l’any passat, i ser els protagonistes en molts esdeveniments. Però bé, els anys passen i créixer vol dir això: acceptar el que va venint i trobar-hi els avantatges.

Arnau Carmona - 1r C ESO

La veritat és que aquest estiu hem tingut tema de què parlar. Els canvis que s’apropaven per als nostres dos fills així ho requerien. L’un deixava la Primària i s’iniciava en un nou centre, amb nous professors i nous companys, amb nou ritme de treball, nou horari..., i amb un cos que va creixent i creixent i una ment que es va obrint a marxes forçades. De cop i volta, el petit de casa se’ns feia gran, i nosaltres ho havíem d’acceptar i estar a l’alçada de les circumstàncies. Sense adonar-nos-en, se’ns ha acabat la feina d’anar-lo a buscar a l’escola, de despertar-lo al matí (ara ho fa l’alarma del mòbil), i ens hem quedat amb la bonica tasca de ser allà per si de cas, per si ens necessita, per si no sap alguna cosa, allà, discrets però presents. El fet de començar amb un ordinador portàtil, en comptes dels tradicionals llibres, ens ha fet pensar en el que suposaria l’adaptació de tots plegats al nou sistema. La veritat és que hi havia moltes inquietuds, molts nervis d’inici, però tot això ha anat passant en veure que la seva adaptació a totes les coses noves ha estat força fàcil, que està content de les novetats i que se’l veu més madur i més segur cada dia que passa.

Pel que fa al gran, que enguany ha començat el Batxillerat, el discurs de l’estiu ha estat: “Pensa que has de treballar més hores cada dia, que serà més dur que l’ESO, que tindràs les tardes lliures i que les has d’aprofitar... i etcètera, etcètera...” La veritat és que els primers dies els comentaris per part seva eren tots en aquesta línia: Es nota que és Batxillerat, les explicacions van més ràpides, hi ha pocs deures, però molt per estudiar, els exàmens són més durs, l’ambient de la classe és seriós...

Així que estem ja ficats de ple en aquestes noves fites que tots dos volen aconseguir durant aquest curs. De moment, estem contents i esperem que se’n surtin i que vagin a buscar nous reptes que, de ben segur, se’ls presentaran en la vida. I nosaltres continuarem sent allà, per al que faci falta i per anar encaminant-los a ser persones formades i de profit.

Andreu i Carme - Pares de l’Albert i l’Arnau Carmona Mata

CANVIS D’ETAPA

Aquest any he començat primer d’ESO a l’IES Joan Fuster. Al principi estava una mica nerviós perquè tot seria diferent de l’escola de primària. Ara ja porto gairebé una avaluació i ja començo a dominar-ho una mica més tot. He notat molta

diferència amb el canvi de curs, ja que ara he conegut gent nova, tinc molts més professors, tinc més deures, més exàmens, tot és més difícil... Tot i els canvis, m’agrada més estar a l’institut que a l’escola, ja que hi ha més companys i m’ho passo millor. Ara és quan noto que de debò m’estic fent gran.

Diego Ramírez Monge - 1r C ESO

Un nou cicle, un nou curs, una nova etapa més complicada en la qual ja m’estic adonant que els estudis no són un joc, que cal esforçar-se molt més, fer sacrificis... Un nou curs que s’apropa a la universitat i que s’allunya de la secundària i molt més

encara de la primària; un nou curs que fa que m’adoni de la maduresa que tant els meus companys com jo hem aconseguit cada dia més des que vam entrar tots plegats a primer d’ESO. Ara som gairebé els més grans, ara som els que podem sortir a fora a l’hora del pati, els que no tenim classe a la tarda, els que hem de treballar molt més, però som també els que ho hem escollit, els que si continuem a l’institut és perquè volem anar a una etapa encara més complicada i més propera a la vida laboral. Ja porto quasi una avaluació i noto cada dia més la complexitat dels estudis; ja és tot més seriós i cal prendre’s molt més seriosament el curs que tenim al davant. No cal tenir por, cal només estudiar i pensar en el que vull fer i vull aconseguir, per així esforçar-me i tirar endavant. Espero poder dir a final de curs que tot el que m’he proposat ho he aconseguit i que durant el curs m’ho he passat molt bé, i sobretot que ho he aprovat tot!

Clara Ramírez Monge - 1r A Batx

JOAN FUSTER | Núm. 41 | CURS 2010-11

15

L’1x1 és un avenç en la tecnologia i els mètodes de classe.A mi m’agrada l’1x1 perquè tens més possibilitats que amb un llibre en paper.

Genís Calderer - 1r ESO

Trobo que el projecte d’1x1 està molt bé per qüestions de pes i comoditat, encara que també causa problemes i malentesos en qüestions de deures i treballs. Moltes vegades es penja, va lent i no et deixa entrar a la xarxa. Però

de tota manera trobo que ha estat una bona idea.Laia Peyrí - 1r ESO

Em sembla una iniciativa interessant, encara que crec que s’haurien de millorar algunes coses:Els llibres haurien de durar per sempre.- Haurien d’estar tots en un mateix lloc.- No s’hauria de necessitar Internet, haurien d’estar a l’ordinador.- Quan fem un exercici arriba al professor, però si el tornem a obrir s’ha esborrat i no podem - veure el que hem fet, i no hauria de ser així.

Albert Robles - 1r ESO

La idea del portàtil no m’ha agradat. Prefereixo llibres que no portàtil. Tenim problemes de connexió i no podem fer fàcilment els deures ja que a casa no es pot entrar en algunes pàgines.

Júlia Salillas - 1r ESO

L’1x1 m’agrada perquè és una manera diferent d’estudiar. Arnau López - 1r ESO

El projecte 1x1 m’agrada però la xarxa va lenta; segons a quines hores del matí no em permet accedir a algunes definicions del diccionari. Tret d’això, és fàcil estudiar perquè amb el portàtil les activitats autocorrectives

m’ajuden molt. Núria Páez - 1r ESO

Imparteixo classes de matemàtiques a tres grups de primer cicle, grups que estan en el projecte eduCat1x1. El departament de matemàtiques hem creat un curs moodle per a cada nivell. Tot l’alumnat hi està inscrit i els tenim distribuïts, dins de cada curs,

per grups classe. Treballem amb un dossier per cada unitat fet pel nostre departament. Aquest dossier el passem fotocopiat a tot l’alumnat a

l’inici de cada unitat i el pengem en format pdf en el corresponent curs moodle; així l’alumnat el pot consultar i/o descarregar si ho necessita.

Completem les activitats d’aquest dossier, que es fan a la llibreta d’anelles, amb activitats digitals penjades en el curs moodle:

Activitats que l’alumnat ha de fer individualment. Si són autocorrectives, les fan en el seu ordinador i jo rebo l’informe - corresponent. Per exemple, activitats JClic. Si no, ells completen una fitxa i me la donen en paper.Activitats col·lectives. Són activitats que treballem conjuntament a classe amb la pissarra digital interactiva (la PDI) i el - projector.

En el curs moodle també hi ha un calendari amb les dates de les proves, tot i que l’alumnat s’apunta aquestes dates a la seva agenda.

L’alumnat i el professorat de matemàtiques també disposem del llibre digital de l’editorial Teide (no el vam demanar, però com que ja venia amb el paquet de llibres digitals d’aquesta editorial que pagaven les famílies, ens el van afegir). Fem exercicis a classe utilitzant la PDI i els alumnes fan exercicis autocorrectius per practicar i repassar conceptes treballats a classe i me’ls envien.

Amb el que portem de curs, considero que l’ús d’aquestes eines digitals (materials digitals, moodle, projector, PDI...) enriqueix les classes, potencia l’aprenentatge i afavoreix la relació entre alumnat i professora. Deixant de banda alguns problemes tècnics, jo estic contenta amb tots aquests nous recursos de què disposem tant jo com l’alumnat.

Gemma Vias - Professora de matemàtiques

Aquest curs ens hem embarcat en el projecte eduCAT1x1 en els dos primers cursos d’ESO. Cadascú hem agafat allò que creiem que necessitem en aquesta travessia. El centre ha estat dotat de les instal·lacions necessàries i les utilitzem sovint a les sessions

de classe, les famílies han comprat el miniportàtil i les llicències dels llibres digitals, els alumnes han començat a treballar amb diferents continguts digitals, els professors ens estem formant per poder rendibilitzar les eines informàtiques i obrir horitzons sobre les possibilitats metodològiques que se’ns presenten, l’equip de professors eduCAT1x1 ens reunim amb freqüència per fer un

seguiment de molt a prop del desenvolupament del projecte, etc.El viatge ha començat i hem anat trobant diferents esculls

i molèsties durant la travessia, com ara dificultats o situacions incòmodes quan no pots fer el que tenies previst per a la classe. Més d’un s’ha sentit marejat quan trontolla el vaixell, és a dir, quan falla la connectivitat o quan no podem entrar en una pàgina concreta d’una editorial. Potser, fins i tot, hem desitjat no haver sortit de terra ferma, però també hem estat protagonistes de moments de calma que ens encoratgen de nou i d’un cel serè que ens permet veure un més enllà prometedor.

No és encara moment de fer balanç. Tot just acabem d’encetar el projecte i tots plegats viatgem en aquesta nau que -amb aquesta esperança hi som- ens ha de conduir a bon port.

Montserrat Perela - Professora de Tecnologia

PROJECTE EDUCAT 1 X 1

16

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 41

| CUR

S 201

0-11

Fem volar papallones

Quan el poeta va confegir pensaments amb paraules poc es podia imaginar que cent anys més tard esdevindrien capolls de seda...Els poemes van encapsular idees, pensaments i sentiments que ara, amb motiu d’una data, d’un concert, s’han despertat

del seu somni en els llibres.Aquest any, a l’institut, molts alumnes han acaronat amb la seva imaginació la capsa dels cucs...De seda sí, però per als adolescents aquella proposta no deixava de tenir d’entrada l’aparença d’un cuc ensopit.Quin «marrón»! Per què no una proposta lliure que sorgís del trot improvisat de la imaginació! Primerament calia triar una capsa on aquells cucs gaudissin de l’escalfor adient.Les aules de tecnologia, expressió plàstica, música i informàtica han estat el lloc on cadascú ha tingut cura de la seva

«capsa».El ritme de les paraules ha fet jugar colors, formes i sons.Amb l’escalf de la constància, la cura per la feina ben feta i la imaginació, els poemes han esdevingut papallones.Algunes restaran exposades a la vitrina, i d’altres han volat físicament per l’escenari en forma de dansa, rapsòdia, melodia

o cançó.I amb els so dels instruments construïts per a la data hem marcat el pols de la vida en la sardana «L’Empordà».Un record: la mirada de la Sara quan es va trencar finalment el darrer tel del capoll de la seva papallona.Aquell «oh!» de la sorpresa que surt d’uns ulls davant quelcom de màgic i fantàstic.Una data: el concert de Santa Cecília 2010.Un motiu: el 150è aniversari del naixement de Joan Maragall.

Magda Alegret - Professora de música

SANTA CECÍLIA 2010

Ja estem construint alguns dels instruments que farem servir en la diada de Santa Cecília a l’institut.Els alumnes de 1r d’ESO fem unes castanyoles que decorem amb diferents motius, inspirats enguany en diversos poemes de

Joan Maragall.Material : culleres o espàtules de fusta, paper de vidre, cordill i pintura.Eines : xerrac de beina i trepant de columna.Procés de construcció : Tallem els mànecs de les culleres, de les quals només fem servir una part, i en polim els extrems amb paper de vidre. Fem dos forats amb el trepant de columna en cadascuna de les peces de l’instrument i hi passem un cordill. El lliguem sense prémer massa per tal de permetre el moviment de les peces.

Els alumnes de 1r d’ESO

Santa CecíliaConcurs de Cd’s

1r premi

Clara Machin de 3rB2n premi

Sònia Fanlo de 2nB3r premi

Alba Cabanillas de 3rD

JOAN FUSTER | Núm. 41 | CURS 2010-11

19

Santa CecíliaConcurs de Cd’s

1r premi

Clara Machin de 3rB2n premi

Sònia Fanlo de 2nB3r premi

Alba Cabanillas de 3rDToco en un grup que es diu Leather Lash, som de Barcelona i el nostre estil es

definiria com a hard-rock. Tenim entre 16 i 21 anys, i com a Leather Lash portem tan sols un parell de mesos, tot i que abans tres de nosaltres estàvem en un altre grup. En total, al grup som quatre: dos guitarristes (entre ells jo), un baixista i un bateria. La veu solista ens l’anem repartint entre tots, encara que en la majoria de les cançons recau en l’altre guitarrista (ja que és el que ho fa millor). Ara mateix ens estem dedicant a fer concerts per diverses sales de Barcelona o rodalies, i en els concerts toquem tant composicions pròpies com versions dels nostres grups preferits. La nostra imatge en els concerts és força radical o singular, si fa no fa similar a l’estil del glam-metal de Los Angeles en els anys 80. Personalment tocar en un grup és una activitat que m’omple molt, m’ajuda a alliberar-me de l’estrès diari i em fa passar estones realment divertides i plenes d’adrenalina. Us oferim el nostre myspace, un espai web on podreu trobar coses sobre el grup com ara fotografies, informació sobre concerts i alguns temes nostres que hem gravat:

www.myspace.com/leatherlashband.

Arnau Díaz - 2n A Batx

GRUP MUSICAL AL FUSTER

20

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 41

| CUR

S 201

0-11

ULTIMATE FRISBEE

L’Ultimate, un esport anglès que fa la seva entrada a Europa l’any 1981. L’Ultimate, un esport nou i desconegut en què, de manera entranya per a tothom, no es juga amb àrbitre, sinó amb allò que

ells anomenen Spirit of game (“l’esperit del joc”).L’Ultimate es juga en un camp de gespa, de 100 m x 37 m,

amb dues àrees de meta de 18 m de profunditat, i sense porteries, òbviament; al camp hi ha sempre set jugadors per equip. En canvi, en els camps de sorra (a la platja) es juga en camps de 75 m x 25 m, amb dues àrees de meta de 15 m de profunditat, i en aquest tipus de joc només hi juguen cinc jugadors.

La base fonamental de l’Ultimate consisteix a passar-se el frisbee entre els jugadors fins a aconseguir de completar una passada dins de la zona de marcatge. El jugador que te possessió del disc no es pot moure, i ha d’esperar que un jugador del seu propi equip estigui lliure, és a dir, sense cap defensa, per poder passar-li el frisbee i, d’aquesta manera, anar augmentant metres a favor seu. A més a més, l’equip defensor ha d’impedir-li el tir bloquejant, curiosament, només una zona del camp; és a dir, que el defensor d’un jugador amb el disc no se situaria enmig de la trajectòria del camp, sinó en l’un o l’altre costat del jugador.

TORNEIG D’ESPANYAJo vaig anar aquest estiu al campionat d’Espanya de frisbee. En aquest torneig s’hi van reunir més de 14 equips d’arreu d’Espanya i, a més

d’una gran oportunitat de jugar amb professionals, és una bona manera de conèixer gent.

L’equip en què estic federada jo, i també el qui entrena l’equip de d’institut, s’anomena Peixets. Aquest equip va quedar en cinquè lloc, després d’unes meravelloses victòries i d’un parell de derrotes.

Jo vaig jugar en tots els partits, però, en tenir un nivell menor al de la resta de participants, em costava molt mantenir el seu ritme, ja que de vegades apareixia una noia que era una gran jugadora i em superava tant en qualitat de joc com en velocitat i en estil de llançament. Però, a part d’haver-me passat els dos dies següents amb agulletes, va ser una experiència magnífica, i convidaria tothom que volgués a participar-hi.

ELS SHARKSEls Sharks som l’equip de l’institut, format per quatre nois i cinc noies, tot i que desitgem que hi hagi més gent que s’hi apunti.

El 14 de setembre, els Sharks vam anar a l’última jornada de la lliga catalana, on vam poder estrenar-nos jugant contra equips amb un gran potencial i amb molts anys d’entrenament. De tota manera, estem molt orgullosos d’haver obtingut una victòria, la nostra merescuda victòria contra un equip també força nou.

Laia Pérez - 1r B Batx

TEATREBATUKA

VISITA GUIADA A ACTIVITATS EXTRAESCOLARS: VINE!!!

Comencem el dilluns a la tarda: després de classe els dos equips de futbol s’entrenen al pati.

Encara no han acabat d’entrenar i un grup de mares comença a fer gimnàstica pilates.

I a continuació, un altre grup inicia, a ritme de country, l’activitat següent.

Dimecres i dijous, pares i mares ens trobem amb els ritmes càlids dels balls de saló.

Tots els entrenaments, tots els esforços,... s'expressen en aquest gol que marca un dels equips (samarreta

color grana) del Joan Fuster el dissabte.

Ja som a dimarts i un grup d’alumnes s’entrena en aquest innovador esport que s’anomena Fresbee.

22

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 41

| CUR

S 201

0-11

L’ASSEMBLEA ANUAL DE L’AMPA

ESCOLA DE PARES

La Comissió d’Escola de Pares té com a objectiu programar i organitzar xerrades o seminaris que considerem d’interès per als pares i mares dels alumnes de secundària i batxillerat.

Partint de les nostres pròpies preocupacions, dubtes i inseguretats i compartint-los amb els amics i coneguts, i de vegades també amb els docents, procurem buscar temes que ens ajudin a comprendre més els nostres fills i filles i a acompanyar-los amb una mica més de coneixement i de paciència en aquesta etapa, tant pel que fa al seu creixement escolar com al social, a la distància adequada, és clar (qüestió ja prou complicada).

Durant les xerrades o bé després, sempre existeix l’oportunitat de plantejar al ponent qüestions més concretes, aclarir punts que no ens han quedat prou clars, iniciar petits debats sobre temes en els quals no acabem d’estar d’acord, compartir experiències...

Són ja molts anys que fa que funciona l’Escola de Pares; de vegades ens hem sentit molt satisfets amb les experiències: hem trobat que els temes han estat del gust de les famílies que hi hem assistit, que les persones que els han exposat han acomplert les expectatives, que els col·loquis han estat enriquidors i que valia la pena tornar a repetir al cap d’un temps la mateixa xerrada.

Altres cops, no han anat tal com ens esperàvem. Ha resultat que no hem encertat amb el tema, que no us hem sabut transmetre el missatge i no hi ha hagut prou participació, que potser els ponents no tenien el perfil adequat, o que, simplement, no era el moment adequat. N’hem pres nota i ens ha servit per intentar millorar.

Val a dir que el curs passat, després d’haver fet una crítica objectiva i constructiva de les tres xerrades que es van realitzar, vam quedar-ne força satisfets, i esperem que aquest curs també serem capaços de satisfer les expectatives de tots plegats.

Ara per ara us podem avançar les dades següents:

- 1r TRIMESTRE: Dia 1 de desembre a les 20 h: Internet segura A càrrec de: Agents especialitzats dels Mossos d’Esquadra

(Per als alumnes de 4t s’ha fet una xerrada sobre el mateix tema en el mes de novembre però, evidentment, la perspectiva que es donarà en una xerrada i en l’altra serà ben diferent, ja que els interessos i neguits no són comparables).

- 2n TRIMESTRE: Data a concretar: I després de l’ESO?Adreçat als pares, mares i alumnes de 3r i 4t d’ESOA càrrec de: Àlex Visús

- 3r TRIMESTRE: Data a concretar: Consum responsable

Aquestes són, d’entrada, les nostres propostes, però en tot cas ens mantenim oberts a qualsevol suggeriment que ens vulgueu fer. No dubteu que agrairem totes les idees i que farem el possible per poder dur a terme noves iniciatives.

Us anirem mantenint informats dels detalls a mesura que es vagin acostant les dates programades.Salutacions,

La Comissió d’Escola de Pares

El dia 25 de novembre al vespre va tenir lloc l’assemblea anual de l’Ampa de l’institut, amb l’assistència d’una

trentena de persones. Per primera vegada es va fer la presentació d’un powerpoint que il·lustrava les diverses explicacions i memòries de l’exercici anterior.

Es va llegir i aprovar l’acta de l’any passat, es va fer una petita memòria de les diverses comissions que es gestionen des de l’Ampa, es va dur a terme l’aprovació del balanç i es va fer la presentació del pressupost per a l’any vinent. En l’apartat de renovació de càrrecs es va presentar l’Eugeni Fernández com a vicepresident de la Junta i, en demanar la col·laboració d’un pare per fer de censor de comptes per als dos propers anys, es va oferir el Ramon Rodergas. El president va agrair la participació dels pares que ajuden a fer tasques puntuals durant el curs i l’assistència dels presents a l’assemblea d’aquell dia. Finalment es va passar a fer un apetitós pica-pica i a una agradable estona de conversa entre els assistents.

JOAN FUSTER | Núm. 41 | CURS 2010-11

23

L’AMPA INFORMA

REUNIONS

Aquest any segur que ens

toca, és el número

28.347

ESMORZAR DE BENVINGUDA ALS ALUMNES DE 1R D’ESO

“Cal experimentar-ho tot”, m’aconsellen. Jo renuncio a les experiències incòmodes i a les

experiències idiotes. Això em desqualifica i em limita per a moltes coses, però tant se me’n dóna.

Joan Fuster

Recordem que els membres de la Junta de l’AMPA ens trobem els dimecres cada quinze dies a les 21,30 h a l’institut. Les reunions són obertes a totes les famílies sòcies i creiem que és molt positiu que puguem comentar les novetats que es produeixen

en el dia a dia del centre i fer propostes de millora. Us hi esperem.

ELEccIONS AL cONSELL EScOLAR

Dissabte 18 de setembre va tenir lloc l’esmorzar que l’AMPA organitza per donar la benvinguda als alumnes de 1r d’ESO i a les seves famílies. La nit abans havia plogut força i no estàvem segurs de si ho continuaria fent durant el matí. Vam preparar

les taules amb els entrepans i les begudes al vestíbul del centre i vam muntar les taules de ping-pong al gimnàs. Finalment ens vam decidir a obrir el pati: semblava que no hi hauria més pluja i que els nois i noies podrien gaudir de l’espai per poder jugar a futbol o a bàsquet, o senzillament per parlar o passejar a l’aire lliure. Tothom va anar arribant, se’ls veia amb il·lusió, amb ganes de conèixer l’institut, de retrobar-se amb els amics dels seus fills o filles i amb les seves famílies després de l’estiu, de passar una estona agradable i d’anar-se familiaritzant amb el nou ambient del Joan Fuster. Hi havia qui venia carregat de jocs, raquetes de bàdminton, freesbees... D’altres, amb les ganes de veure’s al centre sense presses ni obligacions; d’altres venien a fer nous amics, i d’altres, a gaudir de l’espectacle que ens van oferir els grups de country i batuka, que van animar la trobada d’allò més.

Bé, tots plegats vam quedar molt contents i cap a quarts de dues vam anar marxant cap a casa, comentant el tastet que havíem tingut l’oportunitat de fer i amb ganes que hi hagi noves oportunitats per apropar-nos al centre i per familiaritzar-nos-hi cada vegada més.

El passat 25 de novembre va ser el dia de les eleccions al Consell Escolar de

l’institut. Durant el matí els alumnes van poder triar els seus representants. Dels cinc candidats que s’hi presentaven, van sortir elegides la Clara Ramírez, de 1r de Batxillerat, i la Laia Gil, de 3r d’ESO. Felicitats a totes dues!

A la tarda tocava el torn al sector pares, en el qual s’hi presentaven dos candidats. Va sortir escollida la M. Àngels Fernández de titular, i l’Eugeni Fernández va ser elegit suplent. També moltes felicitats i bona feina!

24

JOAN

FUST

ER |

Núm

. 41

| CUR

S 201

0-11

BON NADAL A TOTHOM !

Perfums