El gravat per Carmen María Belmonte
104
EL GRAVAT Tècniques de gravat i d’estampació IES Lluís Vives, professora Carmen María Belmonte
-
Upload
carmen-maria-belmonte -
Category
Education
-
view
95 -
download
0
Transcript of El gravat per Carmen María Belmonte
EL GRAVAT
Tècniques de gravat i d’estampacióIES Lluís Vives, professora Carmen María Belmonte
Gravat és l'estampa que s'obté per mitjà de la tècnica pictòrica del gravat. Amb esta tècnica, s'aconseguix la reproducció múltiple de làmines per impressió sobre el paper d'una matriu o planxa, en la que per diferents procediments s'ha representat l'obra plàstica
La matriu és la peça o motle en la superfície de la qual es grava o aplica el dibuix per a imprimir o estampar.
la matriu
La imatge s'obté pressionant a mà o a màquina un full de paper sobre la matriu tintada.
el taller de gravat
EL TALLER DE GRAvat
tres procedim
ents fonament
als1- gravat en relleu2- gravat en buit3- gravat en pla
1- Gravat en relleu: quan es tallen i queden en relleu les línies i superfícies que cal imprimir i la matriu és generalment de fusta (xilografia)
tres procedim
ents fonament
als1- gravat en relleu2- gravat en buit3- gravat en pla
2- Gravat en buit quan es tallen i queden en buit les línies i superfícies per a imprimir. La matriu sol ser de coure (calcografia)
tres procedim
ents fonament
als1- gravat en relleu2- gravat en buit3- gravat en pla
3- Gravat o estampació en pla quan la matriu no està tallada, és a dir no està gravada, sinó que se li han traspassat tintes per diversos mitjans: si la matriu és de pedra la tècnica utilitzada és la litografia i si és una malla de tela (seda) serigrafia.
LitografiaSerigrafia
tipus d’incisió
1- gravat en relleu2- gravat en buit3- gravat en pla
1- gravat en relleu
2- gravat en buit
3- gravat en pla
utilsDiferents tipus de corrons, cutter i bisturí, brunyidors, gúbies, puntes, tintes per a les distintes tècniques, polidores, premses, tòrculs, gillotinas, polidores, quart fosc per a treballar amb materials foto sensibles, recipients per a àcids, resines, fogonets per a calfar les planxes, armaris per al paper, carpetes
suports
Papers especials per al gravat Relleu: papers verjurats i avitelados, papers fets a mà
Buit: Súper Alfa, Hahnemuhle, Rosaspina, papers elaborats a partir de draps i fets a mà
Litografia: papers d'art, estucat, fet a mà, Cartridges
gravat en relleu
Xilografia i linoleografia
GRAVAT EN RELLEUEn el gravat en relleu no es rebaixa la línia que ha de quedar estampada sinó tota la superficie que ha de quedar blanca i sense tinta.
GRAVAT EN RELLEULa tècnica més antiga de gravat en relleu és la xilografia (de xylon fusta i graphé dibuix) ja que segons sembla va ser descoberta a Xina cap al segle V després de Crist. A Europa tingué un gran auge en el segle XV a Alemanya (Albrecht Dürer) i en els Països Baixos, servint com a mitjà d'il·lustrar els textos impresos. Durero
GRAVAT EN RELLEUDesprés d'aquest segle va perdre la seua importància davant de la calcografia i quedà pràcticament oblidada fins a finals del segle XIX, tornant a renàixer novament en en segle XX amb l'aparició de l'expressionisme.
Ernst Ludwig Kirchner
En la xilografia la imatge o el text es talla a mà amb una gúbia o burí sobre la matriu que és una planxa o tac de fusta normalment d'arbres fruiters o de boix.
xilografia
A continuació aquesta s'impregna de tinta i es pressiona contra un suport (paper) obtenint la impressió del relleu.
xilografia
xilografia
“A fibra” o “al fil” si els traços es fan en el sentit o direcció de la veta, de les “fibres” de la fusta.Aquest mètode és propens a l'aparició de nucs i fibres irregulars amb el conseqüent problema per a la impressió.
“A contrafibra” o “a testa” si ho fan transversalment a aquesta, en perpendicular a la direcció de les seues “fibres”.
Hi ha dos tipus de xilografia en funció de com es realitze el dibuix sobre el tac de fusta
Xilografia a fibra o al fil
Xilografia a fibra o al fil
Xilografia a contrafibra o a testa
Gustave Doré
xilografia amb color
xilografia amb color
lalinoleografiaLa linografia és una variant moderna de la xilografia en què es fa servir una placa de linòleum com a matriu. Al ser un material bla, el linòleum no presenta les dificultats de la veta de la fusta, però tampoc permet la finor del traç que es pot aconseguir en la xilografia a contrafibra.
lalinoleografiaEl linòleum és un material utilitzat per a recobrir pisos fabricat a partir d'oli de lli solidificat mesclat amb pols de suro premsat sobre un suport de tela basta. Encara que el seu ús com a revestiments de sòl es remunta al 1860, com a matriu per a gravat fou utilitzat per primera vegada pels artistes de Die Brücke a Alemanya entre 1905-13.
linoleografia amb color
Picasso i la tècnica de la “planxa perduda”
linoleografia amb color
gravat en buit
Calcografia:
punta seca, aiguafort,aiguatinta, mezzotinto,vernís bla
En el gravat en buit o calcografia (del grec khalkós coure i graphé dibuix) la imatge s'aconseguix arrapant una matriu metàl·lica per mitjans mecànics o químics, de manera que les parts fosques de la imatge corresponguen a les incisions on es depositarà la tinta, quedant en blanc les parts del paper que queden en contacte amb les zones no buidades.
GRAVAT EN BUIT
És exactament al contrari del que succeïx amb el gravat en relleu.Els procediments en buit es classifiquen, al seu torn, en procediments de mètode directe, si el gravador intervé sobre la planxa realitzant incisions per a traçar la imatge (burí, punta seca, mezzotinto, etc.), o de mètode indirecte, si el senyal sobre la planxa s'aconseguix utilitzant productes químics (aiguafort, aigua tinta, vernís bla, etc.)
útils
matriu i estampa
El burí és la tècnica calcogràfica de mètode directe realitzada amb el burí, que és una ferramenta d'acer de forma polièdrica tallada per la punta en secció quadrada, rectangular, romboïdal de manera que deixa una marca en forma de "V". El tall de burí, a diferència del que ocorre amb la punta seca, no deixa barbes perquè les borumballes o llimadures metàl·liques dels solcs, es tallen o s’esclafen amb rascador i brunyidor.
burí
burí
burí
punta secaLa punta seca és una tècnica de gravat directe que pren el seu nom de la ferramenta utilitzada per a incidir sobre la planxa de metall, un punxó fi d'acer molt dur, cilíndric i esmolat cònicament pel seu extrem, que deixa barbes a cada costat del solc (que no se solen llevar) que provoquen unes veladures peculiars en la imatge a causa de l'acumulació de tinta al seu voltant.
punta seca
punta seca
punta seca
L'aiguafort és una tècnica calcogràfica d'incisió indirecta en què un mordent atacarà i incidirà en la matriu de metall. Sobre una planxa s'estén regularment un vernís protector compost de betum de Judea i cera d'abelles i amb un punxó es dibuixen les formes de la imatge descobrint la planxa.
l’aiguafort
A continuació se sotmet a un bany de mordent (àcid nítric o clorhídric segons el tipus de metall) que corroirà els traços al descobert deixant-los aprofundits de tal forma que acollirà la tinta de la impressió.
l’aiguafort
l’aiguafort
l’aiguafort
l’aiguafort
l’aiguafort
l’aiguafort
l’aiguafort
aiguafort
manera negra o mezzo-tintoLa manera negra o mezzo-tinto és un procediment invers al
de les anteriors tècniques calcogràfiques que partint del blanc de la matriu obtenen el negre per mitjà de línies o superfícies tonals, ja que parteix de la matriu en negre produïda al granejar la seua superfície amb el raspador i obté els blancs per mitjà de raspadors que eliminen la rebava i brunyidors que allisen la seua superfície, aconseguint totes les tonalitats inimaginables entre el blanc i el negre.
el mezzo-tinto
El raspador, berceau o “granejador” és una ferramenta d'acer semblant a un cisell que acaba en una corba plena de xicotetes dents que es fa oscil·lar sistemàticament sobre la planxa en totes direccions fins a granular-la a fi que a l'imprimir produïsca un negre profund, vellutat i uniforme característic d'aquesta tècnica.
el mezzo-tinto
També es pot aconseguir aquest granulat de fons amb un mètode indirecte, mitjançant l'aiguatinta.
manera negra o mezzo-tinto
manera negra o mezzo-tinto
manera negra o mezzo-tinto
L'aiguatinta és una tècnica de gravat indirecte que es fa servir generalment en combinació amb altres i utilitzada per a aconseguir tons plans i textures amb trames no lineals sinó circulars mitjançant un procés semblant al de l'aiguafort.
l’aiguatinta
l’aiguatinta
La planxa es protegeix empolvorant sobre la seua superfície pols molt fina de resina de colofònia i es calfa fins que esta cristal·litze i s'adherisca a la superfície de la matriu que serà rebaixada per mitjà de rascadors, raspadors i brunyidors. s'allotjarà en el gravat.
La planxa així preparada s'introdueix en la solució d'àcid, que excava al voltant dels grans de resina formant una microscòpica retícula. Igual que en l'aiguafort, a major concentració d'àcid i major temps d'exposició major quantitat de tinta s'allotjarà en el gravat.
l’aiguatinta
l’aiguatinta
El vernís bla és una tècnica d'incisió indirecta que utilitza un vernís que a l'assecar manté una textura apegalosa sobre la qual es col·loca un paper molt fi on es dibuixa remarcant amb un llapis de grafit i que al retirar-lo deixa al descobert i sense protecció contra l'àcid la planxa de les zones dibuixades.
El vernís bla
Esta tècnica s'empra bàsicament per a imitar la textura del llapis.
l’aiguatinta: procés de treball
vernís bla
vernís bla
vernís bla
gravat en pla
Litografia i serigrafia
La litografia és una tècnica d'estampació inventada en 1796 per Aloys Senefelder a Munic, que utilitza una pedra calcària i de gra fi com a matriu.
GRAVAT EN PLA
litografiaAquest procediment, basat en l'antagonisme de l'aigua i els cossos grassos, no grava en la pedra sinó que aprofitant la propietat de certes pedres calcàries per a reaccionar químicament davant de la presència dels greixos, dibuixa una imatge sobre aquesta amb un llapis gras denominat “llapis litogràfic”.
Una volta realitzat el dibuix es processa la pedra amb una solució d'àcid i goma aràbiga, aconseguint que el dibuix quede fixat a la pedra de forma estable i les zones blanques impermeabilitzades.
litografia
Al passar un corró tintat la tinta només es deposita sobre les zones prèviament dibuixades, mentre la resta de les zones humides la rebutgen. Finalment, col·locant un full de paper damunt de la pedra i passant-la per la premsa litogràfica s'obté una estampa.
litografia
litografia
la serigrafiaLa serigrafia és una tècnica d'impressió plana molt antiga perquè sembla que remunta els seus orígens fins a l'antiga Xina, però com a mitjà de reproducció artística no es va popularitzar fins a la primera meitat del segle XX. El seu nom li ve donat per ser la seda un material que prompte s’utilitzà com a pantalla (sericum seda graphé dibuix).
la serigrafiaÉs un procediment que consisteix a fer passar la tinta al paper a través d'una pantalla o malla de tela de niló o de tergal (abans era de seda) tensada en un bastidor.
la serigrafiaLes imatges s'aconseguixen obturant la trama de la tela allí on no convé que passe la tinta per mitjà d'una reserva feta amb una emulsió o vernís i deixant lliure la zona on passarà la tinta.
la serigrafiaL'obturació es pot fer de forma natural i directa amb un obturador (tapador) gelatinós o de forma fotoquímica (emulsions sensibles a la llum) i clixés preparats prèviament.
la serigrafiaPressionant la tinta depositada en la pantalla amb una regleta, esta passarà al paper segons el disseny establit a través de l'estergit (reserves) de la malla.
monotipia
i tècnica mixta
monotipiaLa monotípia és una tècnica d'impressió plana d'una obra pintada, no gravada sobre una planxa llisa i no absorbent, generalment de porcellana, coure polit o vidre. Es tracta d'un procediment d'impressió que no permet diverses reproduccions, sinó una obra única. El dibuix es fa amb oli, aquarel·la o tinta, i damunt d’ell es col·loca el paper, pressionant després amb la premsa de gravat per a obtindre una imatge invertida.
la monotipiaEl monotip o monotípia és el resultat únic, no seriat, d'una estampació gràfica. És l'estampa aconseguida per contacte d'una imatge pintada o dibuixada sobre un suport rígid quan el pigment encara està fresc; per tant es tracta d'una peça única si bé pot haver-hi alguna prova més, però sempre amb variants.
monotipiaLa monotípia se situa en la frontera entre el gravat i la pintura, ja que es realitza aprofitant tant tècniques de gravat com pictòriques per a la consecució d'un sol original. El resultat final és únic, per tant, exclusiu i irrepetible.
PROCEDIMENTS DIRECTES, ADDITIUS, SUBTRACTIUS O MIXTOSMètode subtractiu consistix a tintar una matriu per a posteriorment dibuixar sobre la capa de tinta amb qualsevol ferramenta que deixe una marca: espàtules, llapis, pinzells o palos, permetent distints tipus d'empremta.
PROCEDIMENTS SUBTRACTIUSA l'utilitzar-se tradicionalment tinta negra per a la seua realització, i d'acord amb els seus resultats, ha sigut cridat també a la manera negra. Es distingix per conformar-se amb línies o taques blanques (línia leucográfica) .
PROCEDIMENTS DIRECTES, ADDITIUS, SUBTRACTIUS O MIXTOSEl mètode additiu es basa a pintar o dibuixar directament sobre la planxa amb tintes d'impressió, oli etcètera. És la modalitat més pictòrica i la que afavorix els traços més gestuals. Si la matriu és transparent com el metacrilat es pot col·locar davall un esbós com guia.
PROCEDIMENTS DIRECTES, ADDITIUS, SUBTRACTIUS O MIXTOSEl mètode de traçat o a la manera llapis es fonamenta a tintar la matriu, depositar un full damunt i dibuixar-la pel revers amb un llapis, pintes, amb els dedos... de manera que esta s'adherirà a les zones on pressionem.
artistes destacatsDegas, Gauguin, Matisse, Chagall, Miró i Picasso, entre altres grans mestres van utilitzar esta tècnica.
El primer artista que va treballar intensament el monotip va ser Giovanni Benedetto Castiglione (1609-1664) , sense que aconseguira, a pesar de la quantitat dels seus treballs, difondre la tècnica entre els artistes de llavors.
Giovanni Benedetto Castiglione
William Blake
Edgar Degas
Marc Chagall
Joan Miro Paul Gauguin
Picasso
fíCarmen María Belmonte
