2001: balanç cultural

Parc Humà

Les biblioteques creixen

El Grec que ve

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

2/març-abril 2002

2001: balanç cultural

Parc Humà

Les biblioteques creixen

El Grec que ve

El 2001 va ser un any ric en la vida cultural de la ciutat, que va culminar a mitjan desembre amb la presentació delsvuit formats del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona2004. Els Premis Ciutat de Barcelona, atorgats recentment en el marc de les festes de Santa Eulàlia, són una bona mostradel treball que es va fer a la nostra ciutat en els àmbits de la cultura, la ciència i la tècnica al llarg de l’any passat. En el decurs de l’acte de lliurament dels premis, el regidor de Cultura, Ferran Mascarell, va fer el balanç cultural del 2001,el resum del qual presentem en aquestes pàgines.

Vicent Partal, periodista i ànima de VilaWeb —juratd’aquesta edició dels Premis Ciutat de Barcelona deMultimèdia i guanyador amb VilaWeb l’any 1999 del premien la modalitat de premsa escrita— és el protagonista de l’entrevista. Vicent Partal és un dels participants en el noucicle de debats "Cultura XXI: nova societat? nova economia?",que tindran lloc el mes d’abril al Palau de la Virreina itractaran de les noves perspectives de desenvolupament de les activitats culturals en el marc de la nova economia.

I, com cada primavera, arriba la cita puntual amb el móndel llibre: Sant Jordi, una autèntica festa ciutadana de leslletres. Barcelona Cultura dedica una atenció especial al’estat de la lectura pública a la ciutat i a l’evolució del Plade Biblioteques. Les biblioteques creixen, i ho fan ennombre de centres, en superfície disponible, en quantitatde volums i, sobretot, en serveis. L’antiga concepció de la biblioteca com a magatzem de llibres ha donat pas a una visió nova i més àmplia de les biblioteques com acentres generadors de cultura, informació, estudi i relacióentre la gent. Com a conseqüència, l’augment d’usuaris ipréstecs està sent espectacular.

Aquesta primavera emmarca també la inauguració de l’Any Internacional Gaudí 2002, un esdeveniment culturalque està suscitant un gran interès i repercussió a escalainternacional. L’ampli programa expositiu de la PrimaveraFotogràfica, la mostra "Parc Humà" a la Virreina i la reobertura d’un espai singular, la cripta d’escultures en pedra del Museu Marès, completen la proposta del número 2 de la revista.

E D I T O R I A L

2

Junta de Govern

Ferran MascarellpresidentMarina SubiratsvicepresidentaJordi HereuErnest MaragallMaravillas RojoJaume CiuranaJoana OrtegaSantiago FisasJordi PortabellaImma MayolBlanca BarberoJúlia PérezMontserrat Mascarósecretària delegadaLluís Salvatinterventor delegat

Equip editorialJaume Boix, Jordi Pascual,Conxa RodàConsell de redaccióJaume Boix, Anna Carbó,Marta Clari, Ana Esteban,Núria Fradera, Rosa Mach,Jordi Martí, Ferran Mascarell,Mercè Muñoz, Jordi Pascual,Conxa Rodà, Emilio RuizRedaccióMontse CabreroTraduccióTranslatio 99Producció editorialJudit LaraDissenyFons GràficImpressióArts Gràfiques OrientD.L. B-50591/2001ISSN: 1578-8903

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 301 77 75 - Fax 93 316 10 10www.bcn.es/culturainfoicub@mail.bcn.es

Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda

Foto Pep Herrero

3març-abril 2002

Sumari

Balanç cultural de l’any 2001

Entrevista a Vicent Partal

Parc Humà, a la Virreina

Reoberta la cripta del Museu Marès

Les biblioteques creixen

Primavera Fotogràfica

Moda Barcelona

Retrat de Rotterdam

Any Gaudí

Agenda cultural a Barcelona

Avançament Grec

Barcelona Internacional

Es roda!

Cultura a Internet

Textos en castellano

English version

Directori de biblioteques

març-abril 2002

4

8

10

11

12

14

15

16

18

19

23

24

26

27

28

33

38

tres temporades i l´Orquestra,amb els seus 9.200 abonats, haarribat a la xifra més alta de laseva història.

El Sònar ha pulveritzat totesles seves marques. A la tardor laprimera edició de la B-parade il’emergent LEM han triomfat.L’actiu circuit de sales i clubs pri-vats de música ha acollit mésactuacions que mai.

El 2001 ha confirmat la for-talesa de Barcelona com a pla-taforma musical internacional:els noms més destacats de lamúsica clàssica, del pop rock ide les músiques avançades hanestat a la ciutat.

En arts visuals s’ha estrenat laTriennal, un esdeveniment queha mostrat un camí genuí i arris-cat. El MACBA, el CCCB, laFundació Miró i Hangar han estatespecialment actius en l’àmbitde la creació més contempo-rània. La prestigiosa revista ame-ricana Artforum va reconèixerquatre de les exposicions fetes ala ciutat entre les 100 millors del’any. També han emergit un se-guit de col·lectius independentsque estan fent-se notar en elcalendari i els espais de la ciutat.

Una altra bona notícia del2001 és l’acord institucional peracabar les obres del MNACque, a més, ha ingressat en l’a-nomenat Club dels 50 millorsmuseus del món. El MuseuPicasso es va confirmar com elsegon museu estatal d’art ennombre de visitants. El Picasso,el MACBA, el MNAC i la Fun-dació Miró han incorporat mésde 500 noves peces al patrimo-ni de la ciutat. També s’han ini-ciat els treballs per posar en

funcionament el Centre de lesGlòries dedicat al dissenyindustrial i gràfic, la moda, lajoieria i la ceràmica.

El conjunt dels museus icentres d’exposicions han estatvisitats per 8.750.000 persones,un 3 % més que l’any anterior.

Els audiovisuals han doblatla producció a Barcelona: s’hanfet 220 produccions. Moltsdirectors i productors han triatBarcelona, entre d’altres Ventu-ra Pons, Agustí Villaronga, Jau-me Balagueró, Eliseo Subiela,Fernando Trueba, Peter Gree-naway, Alan Parker.

Barcelona és ja una capitalimportant en la producció decinema d’animació i de progra-mes per a les televisions espan-yoles i també en la producció dedocumentals. I en el marc del22@ s´ha posat en marxa a Cal’Aranyó la ciutat de l’audiovisual.

Durant el 2001 hem cone-gut a través de l’IAE l’especta-cular creixement d’empreses del’àmbit cultural. Globalment,entre l’any 1993 i l’any 2001, les

empreses culturals han crescutun 63%, éssent especialmentcridaners els creixements de lesempreses de serveis culturals(un 216%) i de les empreses deràdio i televisió (un 341%).

Les biblioteques són el mésgran equipament cultural enxarxa de què disposa Barcelona.Comptem amb 25 bibliotequesamb més de 20.000 m2 (un 81%més que l’any 1998) que hancrescut en usuaris un 31 percent més que l´any anterior.

Unes bones bibliotequesque són el millor regal que laciutat pot fer als escriptors i alconjunt d’una indústria editorialque segueix liderant l’exporta-ció espanyola de llibres.

Al llarg del 2001 alguns delsnoms més destacats de l´arqui-tectura catalana i de la primerafila internacional han presentatels seus projectes per a la ciutat:Herzog-de Meron, Jean Nouvel,Zaha Hadid, entre d’altres. I enel terreny de l’arqueologia s’hanfet importants troballes a CiutatVella que han afegit coneixe-

5març-abril 2002

El 2001 passarà a la històriacom l’any de la generalitzaciódel debat sobre la globalitzaciói les mobilitzacions per la recer-ca d’un sentit i una mesura mésjusta i humana a la societat glo-bal. Ha estat l’any de l’enfonsa-ment de les torres bessones ide les imprevisibles repercus-sions polítiques, econòmiques iculturals que se’n derivaran.

Des d´una òptica infinita-ment més casolana, haurà estatl’any de la visibilització mediàti-ca de la suposada tensió entreMadrid i Barcelona. Però eldebat entre les dues ciutats ésmés la conseqüència de la dis-tància entre les diverses mane-res de construir l’Estat que nopas un pols pròpiament dit.

El fil a seguir per fer elbalanç del 2001 és la pròpia ciu-tat a través de cinc paràmetresque expressen les nostres forta-leses i les nostres debilitats:

- La capacitat de crear, d’inno-var, d’investigar

- El grau de democratitzaciódels coneixements a disposi-ció dels ciutadans i ciutada-nes

- L’habilitat dels centres de sa-ber públics i de les empresesprivades per crear nous con-tinguts

- La fortalesa per generar inter-canvis i connectivitat amb lesaltres ciutats i realitats cultu-rals del planeta

- La qualitat en la pràctica delsvalors i les actituds de convi-vència.

Tots els indicadors perme-ten afirmar que a la Barcelonadel 2001 la producció i lademocratització de nous conei-xements ha estat positiva i lapràctica dels valors de la convi-vència ha superat els comple-

xos reptes que ha hagut d’a-frontar. El més valuós capitalque històricament ha tingutaquesta ciutat és el capital crea-tiu, el capital intel·lectual. Elbagatge cultural s’ha incremen-tat i ha contribuït a enfortir elcapital social de la ciutat.

En arts escèniques s’ha ma-terialitzat el vell somni de FabiàPuigserver amb el Lliure ins-tal·lat al Palau de l’Agricultura.S’ha reobert la sala OvidiMontllor. Ha nascut el nou Tea-tre Musical de Barcelona al Pa-lau dels Esports. Pràcticament4.000 localitats més a disposi-ció del públic. L’oferta ha cres-cut més que la demanda i elrepte és trobar nous públics. Hicontribuirà la creació del con-sorci de rehabilitació de teatresi el nou fons de capital risc pera projectes culturals de qualitatestrenats l’any passat.

Pel que fa a la música, elLiceu ha triplicat abonats en

4

L’11 de febrer, presidits per l’alcalde Joan Clos, es vanlliurar els Premis Ciutat de Barcelona al Saló de Centde l’Ajuntament. Dividits en 16 modalitats, els Premisvolen expressar el reconeixement de la ciutat al treballdels seus creadors i investigadors. El regidor de Cultura,Ferran Mascarell, que va definir els premiats com “lapunta visible d’un iceberg creatiu molt més ampli queenvaeix els diversos àmbits culturals i científics de laciutat”, va fer el balanç cultural de l’any 2001, el resumdel qual presentem a continuació.

El 2001 el Grec va complir 25 anys.Medea, dirigida per MichaelCacoyannis i protagonitzada perNúria Espert, va ser l’espectacle queva tancar l’edició del festival l’anypassat al Teatre Grec

L’any passat va tenir lloc la primera edició de la Triennal Barcelona ArtReport. Experiències. La Virreina va presentar l’exposició “Vostestaquí”,que comptava amb aquest muntatge d’Eugènia Balcells

Foto

Ro

s R

ibas

Barcelona,la reivindicació de la creativitat

Foto

Pep

Her

rero

Arquitectura i urbanismeJosep E. Hernández Cros,presidentManuel GausaDavid MackayMaria Rubert de VentósBenedetta Tagliabue

DissenyAndré Ricard, presidentJosep M. MontanerJosep M. VinyetsBeatrice Würsch

Investigació científicaAdolf Tobeña, presidentFàtima BoschLuis A. Fernández HermanaJoan J. GuinovartIsidre Ferrer

Investigació tecnològicaJavier Tejada, presidentJoaquim CasalFrancesc EstevaJordi IsernArtur Serra

MultimèdiaVicent Partal, presidentJosep BlatRosa FranquetClaudia GianettiLluís Reales

Projecció internacional de la ciutat de BarcelonaJosep M. Bricall, presidentVictòria CampsJosep RamonedaLeopoldo RodèsJoan Tàpia

Premis

Arts escèniquesGonzalo Pérez de Olaguer,presidentJoan Anton BenachJordi JanéMarjolijn van der MeerMarcos Ordóñez

Arts plàstiquesSergi Aguilar, presidentVicenç AltaióRosa M. MaletGlòria PicazoJaume Vidal

AudiovisualsNúria Vidal, presidentaLluís BonetJorge de ComingesXavier PérezRoc Villàs

MúsicaMiquel Jurado, presidentAgustí FancelliJoan OllerVíctor Nubla

Traducció en llengua catalanaNarcís Comadira, presidentM. Pilar EstelrichXavier PàmiesManuel de SeabraJoan Sellent

Literatura en llengua catalanaRamon Pla, presidentAntoni M. EspadalerAnna GilVicenç LlorcaMàrius Serra

Literatura en llengua castellanaAna M. Moix, presidentaFélix de AzúaDolors OllerVicenç VillatoroJordi Virallonga

Mitjans de comunicació en premsa escritaJosep Martí Gómez, presidentAlfredo AbiánAlbert SáezIosu de la TorreXavier Vidal Folch

Mitjans de comunicació en ràdio i televisióJosep M. Girona, presidentVíctor AmelaRoser GarciaElisenda RocaJoan Úbeda

Agustí Duran i Sanpered´Història de BarcelonaJosep Fontana, presidentAlbert García EspucheMary NashBorja de RiquerJosep M. Salrach

7març-abril 2002

Ciutat de Barcelona 2001

Arts escèniquesPepe Rubianes

Arts plàstiquesFrederic Amat

AudiovisualsJosé Luis Guerín

MúsicaJoan Albert Amargós

Traducció en llengua catalanaMikel de Epalza

Literatura en llengua catalanaJordi Coca

Literatura en llengua castellanaJavier Cercas

Mitjans Comunicació premsa escritaXavier Batalla

Mitjans Comunicació Ràdio i TelevisióLa marató de TV3

Història de Barcelona – Duran i SanperePere Orti i Gost

Arquitectura i urbanismeJosep Llinàs Carmona

DissenyAmerica Sánchez

Investigació científicaSalomé Prat

Investigació tecnològicaJordi Aguiló, Joan Llibre i José Luis Pomar

MultimèdiaVicente Guallart

Projecció internacionalFrancesc Vendrell

Premiats

Membres del jurat

6

ments científics i patrimoni mo-numental de primer nivell.

És un fet l’alt nivell d’ex-cel·lència de la recerca científicai tècnica al llarg del 2001: larecerca sobre el Genoma Humào els treballs d’investigació so-bre l’arquitectura de supercom-putadors en són un exemple.

S’han inaugurat importantsestructures de recerca: el ParcCientífic de la Universitat deBarcelona, el Parc Tecnològicde la Universitat Politècnica deCatalunya, i l’Institut de Bio-tecnologia i Biomedicina; i s’hacreat l’associació BarcelonaAeronàutica i de l’Espai.

D’igual manera, han desta-cat diversos projectes en l’àmbitde la cultura digital: Metàpolis,Art Futura i On Line Flash FilmFestival. Barcelona està esdeve-nint referència creativa a nivelleuropeu en aquest sector; con-firmat per la xarxa Eurociutats,que de les 15 propostes europe-es escollides com a “bones pràc-tiques” de cultura tecnològica,n’ha triat 5 fetes a Barcelona.

Barcelona ha mantingut tam-bé l’índex més alt de connexió ainternet de totes les ciutats d´Es-panya, arribant al 37% davant del20% espanyol, i manté un bonnivell dins la mitjana europea.

Les activitats festives, les fes-tes de la Mercè, les festes delsbarris, han estat veritables festi-vals de civilitat, de fraternitat, departicipació i de comunitat. Lacombinació genuïna de tradiciói modernitat que expressen sónun dels trets distintius del climacultural de Barcelona.

El 2001 ha servit també,d’una manera molt especial,

per avançar defi-nitivament en elFòrum Universalde les Cultures2004. D’una ban-da ha quedatclar que estemparlant d’un es-deveniment ne-cessari i oportú.D’altra banda haestat l’any de l’a-cord institucio-nal i econòmic,de la aprovaciódel guió bàsic, el Pla Director iel sistema organitzatiu.

Totes aquestes dades sónl’expressió del clima positiu quela ciutat ha viscut durant l’any2001; són l’expressió de ladiversitat d’àmbits, de l’ampli-tud d’agents que hi participen,del desig participatiu dels ciuta-dans, i sobretot de l’equilibricultural de Barcelona.

En el clima cultural de la ciu-tat hi ha també zones d’ombra.Però en termes generals calestar raonablement satisfets delgrau de convivència i de comdes de la cultura s’ha contribuïta fer una ciutat més creativa,innovadora, democràtica, cos-mopolita i acollidora; més fortaper afrontar un futur que téalgunes incerteses, però sobre-tot que és ple de possibilitats.

A Barcelona se li han seguitnegant alguns instruments decapitalitat imprescindibles, aixícom uns nivells d´inversió cultu-ral acceptables, i la ciutat esressenteix de la falta de políti-ques generals en el terreny del´audiovisual, el llibre, el patri-moni i les noves tecnologies.

Queda molt per fer pel quefa a les estratègies culturalsmetropolitanes. En aquestsentit durant el 2001 s’ha incu-bat un projecte molt impor-tant: el Fòrum Metropolità deregidors de cultura, que ja haendegat les seves primeresaccions.

En qualsevol cas, cal conti-nuar impulsant línies d’actuacióefectives com s’ha fet en elsdarrers anys. El Pla Estratègicdel sector cultural marca uncamí de complicitat entre totsels agents culturals públics i pri-vats que cal continuar. Bensegur que el Quart PlaEstratègic de la ciutat recolliràla importància central del fetcultural i de la producció decontinguts per al desenvolupa-ment econòmic i l´equilibrisocial de la ciutat. I que elFòrum Universal de les Cultures2004 serà el gran revulsiu cultu-ral que tots desitgem i l’aporta-ció genuïna de Barcelona en eldebat global.

Ferran MascarellRegidor de Cultura

La poesia troba marcs d’expressió nous als carrers i lesplaces de Barcelona, al metro, a bord d’un vaixellancorat al port... És la Setmana Internacional de Poesia

Foto

Pep

Her

rero

Entre els dos extrems de la societat de la informació: el de l'optimisme desbordantinicial d'expectativa sobredimensionada i eldel pessimisme de crisi de la nova econo-mia, en quin punt del cicle estem situatsara?Un dels problemes és que la gent opina sensesaber massa de què està parlant. L'eufòria (afor-tunadament) passada no era compartida perningú que estigués treballant realment en el sec-

tor. De la mateixa manera, el pessimisme actualtampoc no ho és. Aquesta eufòria i aquest pessi-misme més aviat són del costat de comentaristesque parlen d'oïdes i d'un sector, massa ample, degent que té interessos econòmics concrets. Hi vahaver, i hi ha, gent que es pensava que en el móndigital era molt senzill especular. Van especularels primers, i els altres es van quedar amb lesganes...

Com veus posicionada Barcelona en el con-text digital? en quins aspectes hauria demillorar o enfortir-se i fer un esforç per des-envolupar-se?Barcelona és una ciutat on continuen desenvolu-pant-se projectes molt interessants. A parer meu

el problema és com crear la marca de ciutat. Elsmitjans de comunicació continuen fent més casdel que diu qualsevol empresa aparentment mul-tinacional que no del que realment es fa i es crea.Per ignorància, bàsicament. I sempre estan pen-dents de si Madrid va més endavant o no. A mi emsembla que la discussió no és aquesta. La discus-sió és, en tot cas, quin paper ha de tenir Barcelonaa Europa i com jugar-lo. Un exemple: la discussiósobre si Barcelona té capacitat per competir ambel SIMO de Madrid com a fira no deixa veure lagran oportunitat que és competir amb el Millia deCannes. El Millia està ofegant-se per una políticacomercial errònia. Barcelona té en els contingutsun dels seus grans eixos i la Fira podria competiramb el Millia, amb molta facilitat, per crear el granespai europeu dels continguts multimèdia. Encomptes d'això ens barallem pel SIMO...

Pel que fa al 22@, et sembla que pot esde-venir l'instrument de la ciutat per accedirplenament a l'era digital? Què et semblaque pot aportar en termes d’imbricació a l'entorn social, de digitalització de la cul-tura, etc.?Jo no tinc cap dubte que el 22@ és la millor ope-ració que la ciutat pot fer en aquests moments.Em preocupa, com a tots, la lentitud, molt difícild'evitar ja que estem parlant d'una aposta que noés gens virtual sinó que conté moltes totxanes.Ara bé: el 22@ és molt més que una operacióurbanística i empresarial, i això ho repeteix encer-tadament una vegada i una altra Vladimir deSemir. El 22@ també haurà de crear escoles, quehauran de ser tan innovadores com ho van serl'Escola del Bosc o l'Escola del Mar de la Barce-lona republicana. I tindrà espais culturals quehaurien de recrear la pulsió dels ateneus obrers ila creativitat que va marcar les primeres dècadesdel segle XX. És una oportunitat molt complexaperò també molt gran.

Dins la societat-xarxa i l'economia-xarxa,quins reptes/oportunitats hi veus per alsector cultural?El gran repte dels sectors culturals és sempre lacreativitat. I encara estem en les beceroles de la

creativitat digital. Encara estem tots massa pen-dents de la tecnologia. Ens enlluernem (lògica-ment) amb el que es pot fer en termes tecnolò-gics i això distreu molt. Per exemple Barcelona téun exitós festival de tecnologia Flash, que és unainiciativa excel·lent. Però encara el seu denomi-nador és l'ús d'un software concret més que no elque s'hi fa. Jo crec, però, que això és molt lògicatès que tot és molt nou encara.

Si considerem la cultura com a sector queprodueix continguts, quina visió realitzesde la cultura en la societat del coneixementa mig termini (5-10 anys)?El gran repte serà com assolir dimensions indus-trials sense malmetre la creativitat. En la societatdel coneixement la cultura és i serà un dels gransmotors econòmics. Com pot coexistir això amb lacreativitat i la innovació crec que és el que seràcomplicat i el que, en definitiva, és el gran repte.

En alguna ocasió t'has referit a les "In-ternets plurals", podries explicar aquestconcepte?Era lògic que els primers anys es parlés d'Internetcom un tot. Però avui això ja no té massa sentit.Hi ha internets diverses i plurals. La internet delsgrans bancs i la de festes.org (per exemple) notenen cap punt de contacte. Essencialment, però,crec que haurem de distingir com a mínim aque-lla internet que és una extensió virtual del queexisteix en la vida real i la internet que crea desde la xarxa i que, en tot cas, farà el viatge a l'in-revés i també anirà consolidant posicions presen-cials. I l'una i l'altra seran totes dues internet, peròno tindrem ni tant sols paràmetres per a podercomparar-les, degut a la seua gran disparitat.

9març-abril 2002

Vicent Partal és pioner del periodisme digital a Catalunya. L’any 1994 va crear el primersistema telemàtic informatiu que va aparèixer al nostre país, El Temps On Line, i un

any més tard va posar en marxa l’empresa de la qual sorgeix el directori d’una infopistacatalana que el 1996 es converteix en VilaWeb, el principal diari electrònic en català ambmés de 50 edicions a diverses ciutats del món. Vicent Partal és un dels participants del cicle"Cultura XXI: Nova societat? Nova economia?" que obrirà, al Palau de la Virreina, un

espai de reflexió sobre les perspectives de la cultura en el marc de la nova economia.

8

Entrevista:

Vicent Partal

“ ”Hi ha internets

diverses i plurals

“”

El repte és com assolirdimensions industrialssense malmetre la creativitat

En ambas formasde apoteosis global —de la tecnología y dela precariedad— se

percibe, bajo diferentes escalas, un regreso de lohumano. Una odisea de la especie, para cuya com-prensión resultan hoy insuficientes tanto las obse-siones fragmentarias del multiculturalismo como lano menos obsesiva estandarización de la mundiali-zación. Desde esta situación que podríamos llamarneoromántica, una parte del arte de nuestros díasse enfrentaría al reto de otorgar una humanidadque ya no poseemos a una futura humanidad queaún está por formar. Es un estatuto excesivo queatestiguan tanto la clonación o el descubrimientodel genoma, como las irrupciones del Nuevo ArteBritánico o las tesis de Peter Sloterdijk. Sólo que elarte manifiesta, en este sentido, un dilatado viajede regreso. Después de abismarse a otros mundos—la política, los media, la tecnología— suele retor-nar de su odisea a la domesticación de su Ítaca desiempre: el museo, los grandes eventos y las formasde autogratificación que le han sido inherentes tra-dicionalmente. El carácter incompleto de ese retor-no es el asunto de la odisea. Pero si la Odisea deHomero planteaba el problema del tiempo; si laOdisea Kubrick se sostenía en la efusión del espa-cio, hoy tal vez experimentamos la odisea de loshumanos. Hubo un tiempo, sin embargo, en el cualese hombre desapareció. En 1966, Michel Foucaultconcluyó Las palabras y las cosas con una afirma-ción que marcaba un límite en el pensamientomoderno: si las razones que lo habían encumbrado

como centro del saber moderno desaparecieranentonces el hombre también desaparecería. Treintaaños después el filósofo alemán Peter Sloterdijk hadado un paso aún más importante y la polémica hasido incluso más ardua. Sobre todo por su referen-cia del hombre, no como tema del saber moderno,sino como especie; la única que se divide entre losque educan y los que son educados. No es casualque en el arte contemporáneo abunden figuras deniños desorientados. Se trata de niños "viejos",que tienen la necesidad perentoria de reproducirsey educarse al mismo tiempo. Acaso sea este eldrama del aprendizaje del hombre en la era digitaly el tardocapitalismo: está demasiado gastado parael individualismo pero es aún demasiado infantilpara la comunidad.

Acaso, lo interesante de esta condición futuraapunte a un resurgir del humanismo, pero sin lascoartadas que el existencialismo, el marxismo o elliberalismo propusieron para él. Más que apostarpor un arte humanista, lo que hoy nos planteanuestra época es la posibilidad de concebir lohumano como obra de arte, lo cual vendría a sercomo la obra de arte ideal para Nietzsche: aquellaobra que se construía a sí misma. En medio de esaposibilidad, vale la pena explorar las escalas huma-nas que hoy nos conciernen. Eso es lo que intentahacer una exposición como Parque Humano.

Iván de la NuezComissari de la mostra i director de la Virreina Exposicions

10

Parc Humà:

La soledat i la incomunicaciórecreades per Juan Muñoz

la humanidad como obra de arteLa era abierta por el genoma y la posible manipulación de laespecie humana, por la realidad virtual y la expansióninformática, es también la época de unas formas desesperadas yarcaicas de desplazamiento; de pateras y balsas que inundan y desbordan el mundo desde cualquier punto del planeta.

Parc Humà. Una exposició de criatures globalsPalau de la Virreina. La Rambla, 99. Fins al 24 de març

11març-abril 2002

El Museu Frederic Marès, amb motiu de lacommemoració del desè aniversari de la mortdel seu fundador, ha organitzat des de l’estiudel 2001 una sèrie d’actes i publicacions per talde retre homenatge a un escultor que, posant lavocació artística al servei de la passió de col·lec-cionista, va donar a la ciutat un ric patrimoniartístic que el fa ser el primer museu de col·lec-cionista de tot l’Estat.

Dins de totes aquestes celebracions s’incloula inauguració de la remodelació d’un dels seusespais més emblemàtics: les sales d’escultura enpedra, conegudes com la cripta per la seva ubi-cació al soterrani. En aquest espai, des del finalde gener els barcelonins poden tornar a visitarla col·lecció d’escultura en pedra del museu icontemplar també les restes de la muralla de laBarcino romana. Després d’un període de tan-cament obligat per tal de continuar la remode-lació del museu iniciada el 1997, i un cop inau-gurada la primera fase l’abril del 1999, ara espot tornar a visitar aquesta part.

En aquestes sales s’hi conserven, entrealtres obres, una espectacular portada romànicade l’església d’Anzano (Osca), una part delclaustre gòtic del convent de Santa Clara deBarcelona, alguns sepulcres castellans delssegles XIV i XVI, la col·lecció de capitells deCatalunya i Castella dels segles XII al XV, i tambéuna de capitells califals i una representació nota-ble d’escultura gòtica lleidatana.

La reforma arquitectònica, com la de la faseanterior, ha estat obra de l’estudi de JosepLlinàs a partir del projecte museogràfic elaboratper l’equip tècnic del museu. La modificacióarquitectònica més visible és una estructura en

forma de cub de color groc, situada al centre dela sala, que, a més d’acollir el valuós conjuntd’escultures gòtiques lleidatanes, resulta unesplèndid mirador per a la portalada romànicad’Anzano.

Al principi d’abril, el museu presenta l’expo-sició La col·lecció somiada. Escultura medieval ales col·leccions catalanes. La mostra aplegapeces de gran qualitat, inèdites o molt pocconegudes, que permeten, alhora, traçar la his-tòria del col·leccionisme de l’escultura medievala Catalunya. És una ocasió excel·lent per visitarel Museu Frederic Marès i redescobrir l’obramedieval en pedra envoltada de les pedresromanes que conformen el substrat històric dela nostra ciutat.

La col·lecció somiada. Escultura medieval a les col·leccions catalanesMuseu Frederic Marès. Pl. de Sant Iu, 5-6Del 4 d’abril al 23 de juny

La cripta d’escultures en pedra després de la seva remodelació

Reoberta la criptadel Museu Marès

Foto

Ram

on

Mur

o

Frederic Marès ha estat un personatge excepcional en la història de la cultura catalana del segle XX. Escultor i col·leccionista apassionat, va llegar el seu patrimoni a la ciutat de Barcelona.El Museu ha reobert la cripta d’escultures en pedra després de la seva remodelació.

ques proposen un passeig per la història del jazz,des dels seus inicis a la segona meitat del segle XIX

al sud d’Estats Units, fins als grans mestres con-temporanis com Miles Davis o Louis Armstrong.

Les persones amb problemes de mobilitat queno poden desplaçar-se també poden gaudir de labiblioteca gràcies al servei de préstec a domicili.Actualment hi ha una vintena de biblioteques que,a través dels seus voluntaris, presten aquest servei.

Per tal de facilitar l’accés a tothom, les biblio-teques públiques també amplien els horaris. L’any2001 es va passar de 760 hores setmanals d’o-bertura a 995, és a dir un 25,66% més, i es vaincrementar el total de dies i hores de servei grà-cies al manteniment d’un mínim d’una bibliotecaper districte oberta en el període de vacancesd’estiu. Al llarg del 2002 continuarà aquestaampliació d’horaris amb la previsió de créixer finsa un mínim de 1.035 hores setmanals.

Noves biblioteques

Durant el primer semestre de 2002 s’inaugu-raran dues noves biblioteques de barri: Torrent del’Olla (Gràcia) i Vallvidrera (Sarrià-Sant Gervasi). Labiblioteca de Torrent de l’Olla és un edifici singu-lar i emblemàtic de nova construcció, obra de l’ar-quitecte Josep Llinàs, situat a l’espai on hi haviauna sala de lectura de l’Obra Social de la Caixa deCatalunya, entitat que, a través d’un conveni amb

l’Ajuntament, n’ha cedit el solar. Amb una super-fície de 800 m2, la Biblioteca Torrent de l’Ollacomptarà amb un fons especialitzat en la culturamediterrània i tradicional que s’integra en la líniatemàtica dels projectes dels dos centres cívics delseu sector: l’Artesà (Tradicionàrius) i La Sedeta (LaMediterrània).

La Biblioteca Vallvidrera forma part del centrecívic del mateix nom. Es tracta també d’obra novaprojectada per l’arquitecte Manuel Melo. Ambuna superfície de 500 m2, que cobreix les neces-sitats dels usuaris ja que es tracta d’una zona dela ciutat poc densament poblada, compta ambuna vista privilegiada sobre Collserola. Els lectorstambé podran disposar dels serveis que ofereix elcentre cívic (zona de bar, exposicions temporals,punt d’informació…).

La propera tardor també obrirà les portes labiblioteca de districte Can Fabra, a Sant Andreu,que recull els fons de la Biblioteca Ignasi Iglésiasi que comptarà amb una superfície de 3.000 m2.Així, al final d’aquest any, Barcelona tindrà ja 27biblioteques públiques.

Consorci de Biblioteques de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 9908002 BarcelonaTel. 93 316 12 42 - Fax 93 316 12 40biblios@mail.bcn.eswww.bcn.es/biblioteques

13març-abril 2002

Les biblioteques creixenA Barcelona hi ha 25 biblioteques públiques, a les quals s’afegiran dues de novesaquesta primavera. Les biblioteques públiques creixen i, alhora, busquen formes novesde comunicació, per guanyar lectors i lectores nous i per integrar-se en el pols de lavida cultural dels barris i districtes.

A fi d’atraure lectors, algunes de les bibliote-ques de la ciutat s’han especialitzat en àmbitsconcrets connectats amb activitats que es desen-volupen al barri des dels equipaments públics odes de la iniciativa privada. És el cas de laBiblioteca Nou Barris, amb un fons dedicat almón del circ, situada en un districte de la ciutatque acull l’escola de circ Rogelio Rivel i l’As-sociació de Circ de Catalunya, amb seu a l’AteneuPopular de Nou Barris. L’ambientació especialamb què s’ha decorat la biblioteca —amb unespai per als petits lectors en forma de carpa—també fa referència al tema.

La Biblioteca Vapor Vell, a Sants-Montjuïc, i laBiblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda també tre-ballen en aquesta línia. Vapor Vell compta amb unfons especialitzat en músiques urbanes, no tan solsbibliogràfic, sinó també musical amb la maqueto-teca (fons de maquetes de l’Ajuntament) i audiovi-sual, amb les gravacions que realitza l’Escola deMitjans Audiovisuals (EMAV) dels concerts degrups emergents que tenen lloc a La Bàscula. La

Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda es dedicad’una manera especial a la poesia i acull el primerClub de Poesia de Barcelona, que funciona amb lamateixa dinàmica dels Clubs de Lectura.

Llibres per a tothom

Actualment hi ha disset clubs (divuit amb el de poesia) en funcionament a les biblioteques deBarcelona, que apleguen uns cinc-cents lectors i lectores en total. Els clubs es reuneixen cadames per posar en comú l’experiència de la lectu-ra d’un mateix llibre. És un espai pensat per a per-sones amb inquietuds culturals i ganes de llegir,amb voluntat de ser un punt de trobada i relacióentre veïns amb interessos comuns.

I com que no hi ha límits d’edat en el món delsllibres, els més petits (d’entre 2 i 6 anys) tambétenen una cita a la biblioteca. El programa El móndels Tovets, en marxa a vuit biblioteques de la ciu-tat, proposa un primera aproximació als llibresil·lustrats. De la mà dels Tovets, ninos de drap queprenen la forma d’alguns dels principals protago-nistes de la literatura infantil (Les tres bessones,Elmer, Babar, El petit ós…) els nens i nenes podendescobrir les històries i els llibres que les expliquen.

Els dissabtes al matí, les biblioteques obren lesseves portes a la música amb un seguit de con-certs comentats pensats per a tota la família, elsAperitius musicals. Els assistents reben en cadaconcert un programa de mà i una guia amb elsCD, llibres, revistes o vídeos de què disposa labiblioteca i que poden emportar-se en préstec acasa. L’últim trimestre de l’any 2001 es va iniciaraquesta activitat amb un cicle dedicat a la músicaantiga. De gener a març d’enguany, les bibliote-

12

Sala de lectura de la biblioteca Vapor Vell

La Biblioteca Nou Barris està especialitzada en el món del circ

Foto

Pep

Her

rero

Foto

Pep

Her

rero

Anys 1998 1999 2000 2001

Usuaris 1.362.840 1.575.092 1.773.029 2.327.815(+15%) (+12%) (+31%)

Préstecs 759.658 897.525 1.057.653 1.409.596(+18%) (+17%) (+33%)

Anys 1998 1999 2000 2001 2002

Nombre d’equipaments 18 20 22 25 27

Metres quadrats 11.038 13.700 17.800 20.000 23.200

Creixement (%) 24 % 30 % 12 % 16 %

La biennal Primavera Fotogràfica, el certameninternacional de promoció i difusió de la fotografia,arriba enguany al seu 20è aniversari. La selecció ofi-cial d’exposicions d’aquesta edició presenta 180mostres, distribuïdes a 40 poblacions de Catalunya,que giren entorn de tres grans eixos temàtics:

– la recuperació del patrimoni i la difusió d’ho-menatges

– les mostres participants en l’Any InternacionalGaudí 2002

– les exposicions de l’apartat de temàtica lliuresota el títol "Noves visions i propostes".

El programa oficial d’exposicions està basat enels projectes presentats pels espais participants iseleccionat per un comitè d’experts integrat perfotògrafs, galeristes i directors de museus. El pro-grama està concebut en sis apartats:

Primavera central. Inclou, entre d’altres, mos-tres tan representatives com In the american West,de Richard Avedon, a CaixaForum; Dora Maar, al Centre Cultural Tecla Sala; David Goldblat, alMACBA; Ulls clucs de Pere Formiguera, al MNAC;Joaquim Gomis, a la Fundació Miró i CarlesFontseré, al Centre d’Art Santa Mònica.

D’entre les 25 exposicions de l’apartat dedicata Patrimoni i homenatges, destaquen: Formes.Una nova visió, 1920-1950, amb fotografies deMan Ray, Christian Schaad i Emili Godes, entred’altres, a la Galeria Kowasa, i Salvador Dalí vist perRicardo Sans, a la Galeria Joan Gaspar.

L’àmbit Primavera visions conté 43 exposi-cions, d’entre les quals trobem noms propis de l’artde la fotografia com Christian Maury, a l’InstitutFrancès; America Sánchez, a la Galeria María JoséCastellví; Colita, al Museu de Zoologia, i GianniBerengo, a FNAC L’Illa.

Primavera Gaudí presenta, entre d’altres, lesexposicions Germans Canosa, al Palau Robert, iGaudí vist per Joaquim Gomis, al Col·lectiu ArtConsell de Cent.

El grup Primavera propostes inclou 74 exposi-cions, entre les quals hi ha Generació 2002. Premisi beques d’art de Caja Madrid, al Palau de laVirreina; Diálogos de Danza, de Carme Esteve, al’Institut del Teatre; Cáncer de mama, de CatherinaMouratidi, a La Capella, i el Premi Injuve deFotografia 2000, a l’Espai Fotogràfic Can Basté.

I finalment Escoles agrupa set mostres reparti-des en diversos centres d’ensenyament de fotogra-fia de Catalunya, quatre dels quals són a Barcelona:l’Espai de Fotografia Francesc Català Roca, DaVinci Escola d’Art, IDEP i l’Escola Massana.

A més d’aquest dens programa d’exposicionstindran lloc altres activitats com conferències,debats i tallers especialitzats. La imatge gràficade la Primavera Fotogràfica 2002 és un dissenyde Perico Pastor i Antoni Viaplana.

14

Barrio Los Remedios.

Ciudad de Méjico.1996

Primavera Fotogràfica 2002Del 15 d’abril al 31 de maig

Arriba la PrimaveraFotogràfica

© C

arle

s Fo

ntse

ré

15març-abril 2002

Paco Flaqué, organitzador dela Passarel·la Gaudí i del SalóModa Barcelona

1 Penso que la Passarel·laGaudí s’ha de seguir celebrantcom fins ara i que el temps posatotes les coses al seu lloc. Hemde tenir en compte que laPassarel·la Gaudí és un impor-tant element de difusió i pro-moció de la ciutat de Barce-lona, de Catalunya i de tot l’Es-tat Espanyol. A més, el sectortèxtil i de la confecció té ungran pes a Catalunya, de talmanera que representa peraquesta Comunitat Autònomael 42 % de la facturació tèxtilespanyola, el 36,3% de l’ocupa-ció (101.200 persones), el 50%de les exportacions i el 44% deles importacions de tèxtil i con-fecció del conjunt de l’Estatespanyol.

En relació al Pla Global de laModa presentat pel Govern, Mo-da Barcelona expressa tot elseu suport a la projecció inter-nacional dels dissenyadors detot l’Estat.

2 Cal que tot el món cultu-ral, artístic, polític i social s’im-pliqui en el nou programa quepresentarem al mes de setem-bre i que convertirà, durant setdies, a la ciutat de Barcelona enun referent del disseny, la cul-tura i la moda, tal com es cone-guda internacionalment.

Antonio Alvarado, presidentde Moda FAD

1 Que la muntin on vulguin.Cada dissenyador decideix onha de presentar les col·leccionsper tal que la seva marca acon-segueixi una difusió més gran.

2 Netejar la Passarel·la Gau-dí de marques industrials que noaporten res; incloure les propos-tes joves amb sentit i envoltar-sed’assessors que tinguin una visióreal d’allò que s’està fent mésenllà de les nostres fronteres.

La polèmica a l’entorn de la continuïtat de laPassarel·la Gaudí a Barcelona ha saltat les últimessetmanes. Entretant, la Passarel·la ha tancat les portesde l’edició d’enguany amb un increment de visitants del45% respecte a l’any passat. Paco Flaqué, organitzadorde la Passarel·la Gaudí i del Saló Moda Barcelona, iAntonio Alvarado, dissenyador de moda i president deModa FAD, responen les següents preguntes:

BarcelonaModa

1 Què opina de la polèmica sobre la passarel·la única a Espanya?

2 Què creu que s’hauria de fer per recolzar la moda a Catalunya?

“”

Cada dissenyador decideix on ha de presentar les seves col·leccions

“

”

La Passarel·laGaudí és unimportantelement dedifusió i promoció dela ciutat deBarcelona

Rotterdamexaminés la identitat de la ciu-tat, que fes de laboratori d’unaciutat cosmopolita. Rotterdamera certament una ciutat mul-tiètnica, però no pas una ciutatmulticultural. La capitalitat cul-tural va permetre fer aquestsalt, tant en termes de gestió iprogramació com en termes decomunicació.

En el terreny de la multicul-turalitat, per exemple, la creaciódel nou teatre municipal deZuidplein tenia la missió de mos-trar a la llum pública la produc-ció cultural dels col·lectius provi-nents de la immigració, amb doselements clars: la producciós’haurà de fer amb els mateixosrequeriments de qualitat que atots els equipaments municipals,i el pla de treball preveurà lainserció del Zuidplein en totesles xarxes nacionals i internacio-nals que tenen aquest elementcom a missió distintiva.

El trànsit de la multietnicitata la multiculturalitat està interre-lacionat amb la descoberta i lacelebració d’una ciutat jove.Aquesta realitat no trobava l’ex-pressió en el programa culturaldels anys noranta, i la capitalitatva apostat fort en aquest sentit.Ambdues línies responen, tam-bé, a la necessitat d’aturar el de-creixement, lent però constant,que les audiències culturals de laciutat havien sofert en el decursdels anys noranta. El treball sin-dicat dels departaments de Cul-tura i Educació de l’Ajuntament–impulsat pel ministeri neerlan-dès amb l’Actieplan Cultuurbe-reik (Pla d’acció en l’àmbit de lacultura)– també aposten en lamateixa direcció.

Rotterdam 2001 va repre-sentar una bona oportunitat decomunicació exterior (en l’àmbitestatal i en l’àmbit internacio-nal), però l’accent es va produirdins de la mateixa ciutat. Si,normalment, la cultura i l’artarriben a un nombre reduït deciutadans, l’aposta de la capita-litat cultural fou "posar lesbases perquè arribés a moltamés gent". Actualment, elgovern de la ciutat continua tre-ballant en aquesta línia obertal’any passat, amb la consegüentcreació de nous instruments degestió (gestors culturals comis-sionats per a la gestió de pro-jectes multiculturals) i de màr-queting precisos perquè aques-ta relació continuï en un futur.

Aprofitant l’impuls del 2001es treballa en aquestes línies.Rotterdam és una ciutat antiga ijove alhora, una ciutat que, commolts ports, ha cercat la sevaidentitat en el dinamisme, i queha associat identitat i futur.

Nous equipaments

En els darrers vint anys laciutat ha invertit uns 170 milionsd’euros en infrastructura nova.Es van construir nous equipa-ments, com el Teatre Kunsthal i el Museu Marítim Príncep Hendrik, i es van renovar total-ment la Biblioteca Central i elCentre de Congressos i Con-certs De Doelen. L’any 2000 es va inaugurar el nou TeatreLuxor, el Museu Bojimans VanBeuningen i l’ampliació delMuseu Etnològic. Rotterdamtambé va invertir en la cons-trucció de tallers per a artistes

visuals i en un edifici per a lamúsica pop. En el seu pressu-post anual la ciutat destinalínies dedicades a l’educaciócultural, les produccions d’òpe-ra, les noves tecnologies i lacreació emergent.

Festivals

Els festivals són una partimportant entre les activitatsculturals que ofereix Rotterdamperquè tenen la capacitat d’a-traure un gran sector de públic.Hi ha una gran diversitat de fes-tivals, nacionals i internacionals,entre els quals destaquenDunya, el Carnaval d’Estiu, elDance Parade, el Festival Inter-nacional de Cinema, i el FestivalInternacional de Poesia. Les artsaplicades també són un delsobjectius del programa culturalde la ciutat, que se centra bàsi-cament en les formes tecnolò-giques de l’art, com la fotogra-fia, el cinema, el vídeo i els mul-timèdia. Arran de la capitalitatcultural europea del 2001, laciutat ha volgut donar continuï-tat a la Biennal d’Arquitectura ial nou Festival Marítim.

17març-abril 2002

Rotterdam és unaciutat de gairebé600.000 habitants, en una àrea metropo-litana d’1,2 milions i undels nodes clau de laciutat anular (randstad)dels Països Baixos.Rotterdam és potser la menys estereoti-pada de les ciutats neerlandeses. Dos són els fets fonamentals que la caracteritzen: 1. Castigada i destruïdadurant la Segona Gue-rra Mundial, els urba-nistes van refer el teixiturbà i van crear un noucentre. 2. L’afluènciaimmigratòria, en part d’arrel post-colonial, en part arran del procésde consolidació del port com aprimera empresa del país (el portaporta el 10% del PIB neerlandès!)l’han convertida en una ciutatmulticultural (tan sols el 56% dela població és d’origen autòcton,un 28% pertany a una minoriaètnica) i jove (el 30% de la poblacióté menys de 24 anys). A més, entermes relatius i en el contextnacional, Rotterdam no és unaciutat rica: el 16% de les llars es

troba per sota de la mitjana de ri-quesa/pobresa del país. L’Ajun-tament inverteix cada any uns 95milions d’euros en art i cultura, cosaque significa un 8% del pressupostmunicipal.

Aquestes característiqueshan tingut unes conseqüènciesclares sobre la política urbanaque es podia fer. Rotterdam ésavui una "ciutat reinventada" (enparaules del cap de Cultura,Kees Weeda); la política culturalha tingut un paper clau en el

procés de reinvenció iés un dels eixos claudel desenvolupamenturbà. En són testimoniles quatre prioritatsde la política culturalde la ciutat:

- el paper dels joves en la cultura

- l’assumpció de la diversitat cultural

- la relació entre els processos educatiusi la cultura

- la necessitat de reforçar el paper de lacreació i dels artistes.

Aquestes prioritats han estatportades fins a l’aparador mésreconegut, l’etiqueta més atrac-tiva a Europa: la capitalitat cul-tural europea, l’any 2001.

Capital Europea

Sota el lema "Rotterdam ésmoltes ciutats", inspirat en el lli-bre Les ciutats invisibles, d’ItaloCalvino, Rotterdam 2001 Capi-tal Cultural Europea es va pro-posar com l’esdeveniment que

16

Rotterdam (Països Baixos) va ser Capital Cultural Europea l’any 2001 (juntament ambla ciutat portuguesa de Porto). Aquest esdeveniment va culminar el nou programacultural de la ciutat, amb l’objectiu d’afavorir la creació, la participació dels joves i ladiversitat cultural a la ciutat.

Retrat de

El 2001 va representar per a Rotterdam la descoberta d’unaciutat jove i creativa

Organització municipal– Regidor: J.C. Kombrink– Director general de

Cultura: Kees Weeda– El Comitè Municipal per a les Arts

i els Mitjans de Comunicacióaconsella l’alcalde i el regidor.

– La Fundació d’Art de Rotterdamaconsella les autoritats municipalspel que fa a les arts i proporcionaajuts i subvencions.

Ajuntament de Rotterdamwww.stadhuis.rotterdam.nl

Culturawww.cultuur.rotterdam.nl

Gaudí va ser un gran cons-tructor. La seva imaginació pro-jectava formes arquitectòniquesfins aleshores mai no realitzades,impossibles d’aixecar segons elsconeixements tècnics de l’època.Per fer viables estructures comles columnes inclinades del ParcGüell o les de l’Església de laColònia Güell, en què pràctica-ment no hi ha cap angle recte,Gaudí hi va aplicar mètodes decàlcul inusuals. Les innovacionsque va aconseguir fan queNorman Foster hagi dit que "elsmètodes de Gaudí, un segle des-

prés, continuen sent revoluciona-ris". Aquesta exposició permetconèixer les originals tècniquesque Gaudí va aplicar, i entendre

un dels aspectes fonamentals dela seva obra.

Coincidint amb l’acte inaugu-ral de l’Any Internacional Gaudí,s’obrirà al públic aquesta exposi-ció produïda per l’Ajuntament deBarcelona i la Sociedad Estatalpara la Acción Cultural Exterior, irealitzada amb la col·laboraciódel Centre de Transferència deTecnologia de la UPC.

18

Foto

Ram

on

Man

ent

Detall d’una columna de l’Esglésiade la Colònia Güell

Acte inaugural de l’AnyInternacional GaudíSaló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona 20 de marçAmb parlaments dels prestigiososarquitectes Oriol Bohigas, NormanFoster, Frank O. Gehry i ArataIsozaki.

Gaudí i el Parc Güell.Arquitectura i natura.Centre d’Interpretació Pavelló d’entrada, Parc Güell Del 14 de març al 31 de desembre

Verdaguer i Gaudí. Tradició i modernitat a la Barcelonadel canvi de segle,1878-1912Museu d’Història de la Ciutat, Pl. del Rei, s/nDel 6 de març al 9 de juny

La vida a palau: Eusebi Güell i Antoni Gaudí, dos homes i un projectePalau Güell, Nou de la Rambla, 3-5Del 19 de març al 30 de desembre

Inauguració del cicle de conferències:Gaudí, una miradainterdisciplinarPalau de la Virreina, la Rambla 9911 d’abril, a les 19 hOriol Bohigas, Lluís Permanyer,Francesc Fontbona, JorgeWagensberg, Claudi Alsina i JuliCapella conversaran amb DanielGiralt-Miracle.

Sagrada Família: pedres del temple, roques dels tempsMuseu de les Ciències Naturals de laCiutadella – Museu de GeologiaDe l’11 d’abril al 2 de juny

Mostra dels diversos tipus deroques que es van empraroriginalment en la construcció de la Sagrada Família i de les ques’estan utilitzant en els treballsactuals.

Obertura del cicle de conferències:Viu l’arquitectura amb GaudíBiblioteques de BarcelonaAbril Xerrades amb materials didàcticsi visites comentades per conèixercom Gaudí duia a terme les sevesconstruccions.

Presentació del llibreLa Miscel·lània17 d’abrilUna visió multidisciplinària iactualitzada de l’obra del’arquitecte: Gaudí 2002

Museu d’Història de la Ciutat Pl. del Rei, s/nDel 20 de març al 27 de setembre, al Saló del Tinell

Espai, geometria, estructura i construcció

Any Gaud í www.gaudi2002.bcn.es • Tel. 93 316 10 00

Gaudí: la recerca de la forma

19gener-febrer 2002

Festival Offf Un festival que propicial’intercanvi en el camp de lacreació a Internet, la músicaexperimental i els nousllenguatges audiovisuals.Conferències, tallers, àrees detreball compartit, concerts,demos i exhibicions multimèdia.

Del 21 al 23 de març, a laUniversitat Pompeu Fabra,edifici Jaume I (Ramon TriasFargas, 25-27)

Març-abrila BarcelonaAquesta secció recull una mostra de les activitats culturalsmés destacades organitzadesper l’Institut de Cultura deBarcelona o altres entitats.Informació exhaustiva i permanent actualitzada a Internet:www.bcn.es/cultura

París-BarcelonaDesprés de ser visitada per propde dues-centes mil persones alGrand Palais de París, l’exposicióarriba a Barcelona per mostrar elfèrtil diàleg creatiu establert entreles dues capitals entre el final delsegle XIX i la primera meitat delsegle XX. Obres de Picasso,Cézanne, Derain, Gargallo, Miró,Van Gogh, Toulouse-Lautrec,entre d’altres.

Del 28 de febrer al 26 de maig,al Museu Picasso (Montcada,15-23)

Bestiari XXX

Quaranta fotomuntatges de lafotògrafa Colita que donen unavisió fantasiosa del destí de lahumanitat. Desapareguts tots elshabitants d’un planeta Terradestruït, només queden els vesti-gis caducs de la nostra culturacontraposats a la supervivència dela natura i del món animal.

Del 14 de març al 2 de juny, alMuseu de Zoologia (Parc de laCiutadella)

Guinovart, a La PedreraMostra antològica de la llargatrajectòria artística de Guinovart -amb peces elaborades entre1948 i 2002- i que inclou dibuix,pintura, escultura, murals iinstal·lacions tridimensionals.

Del 12 de març al 26 de maig, aLa Pedrera (Provença, 261-265)

Conceptes de l’espaiEscultures, instal·lacions ifotografies de quinze artistescontemporanis que mantenenposicions diverses en relació ambel concepte d’espai. Obres deBoltanski, Cabrita Reis, HamiltonFinlay, Plensa i Weinberger.

Del 15 de març al 5 de maig, a la Fundació Joan Miró (Parcde Montjuïc)

De Renoir a Picasso.Obres mestres delMusée de l’OrangerieUnes vuitanta pintures provinentsdel Musée de l’Orangerie deParís, entre les quals hi haalgunes de les obres d’art mésrepresentatives de l’impressio-nisme i el postimpressionisme.Obres de Renoir, Cézanne,Matisse, Modigliani, Picassoi Utrillo, entre d’altres.

Del 12 d’abril al 7 de juliol, a CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

Txomin Badiola al MACBA

Uns trenta treballs, pertanyents acol·leccions públiques i privadesinternacionals, que mostren elsdiferents suports que l’artista hainvestigat.

Del 15 de març al 2 de juny, al MACBA (pl. dels Àngels, 1)

EXPOS IC IONS

Cicle a Michael Powelli Jack Cardiff a la FilmotecaL’assistència el 25 d’abril a laFilmoteca del prestigiós directorde fotografia Jack Cardiff,guardonat l’any passat amb unÒscar honorífic pel conjunt de laseva carrera, serà una ocasióformidable per recordar una deles col·laboracions més creativesplàsticament de la història delcinema: la de l’original directorbritànic Michael Powell amb elpropi Cardiff.

Abril, a la Filmoteca de laGeneralitat de Catalunya (Av. Sarrià, 33)

AUDIOVISUAL

21gener-febrer 200220

13è Festival de Guitarra de BarcelonaUn any més, el festival reunirà a la nostra ciutat alguns dels guitarristesmés destacats del panorama internacional en tots els estils: flamenc,rock, fusió, jazz...

Del 12 d’abril al 4 de juny, a diversos escenaris: Palau de la Música,Luz de Gas, Casal del Metge, Auditori i Auditori Winterthur

Sigue la tormenta,d’Enzo Cormann

La companyiaUr Teatro,sota ladirecciód’HelenaPimenta,explica lasingularhistòria del

descobriment del teatre per partde Theo Steiner, deportat en uncamp nazi, juntament ambnombrosos artistes jueus, ons’organitzaven òperes, concerts iespectacles teatrals.

Del 6 al 24 de març, al Mercatde les Flors (Lleida, 59)

RefugiatsAquesta obra analitza el paperdels mitjans de comunicació enels conflictes bèl·lics, vist amb laironia de Sergi Pompermayer, elseu autor.

Del 7 de març al 14 d’abril, alTeatre Nacional de Catalunya,Sala Tallers (pl. de les Arts, 1)

Oráculos, d’Enrique Vargas

Després derecórrer algunsdels festivalseuropeus mésimportants, arribaal Mercat aquestespectacle singularque reclama latotal participaciódel públic. Unacreació del Teatro

de los Sentidos, amb quatreelements: el laberint, l’alquímia,l’oracle i la faula.

Del 4 al 28 d’abril, al Mercat de les Flors (Lleida, 59)

Ronda de mort a SineraRicard Salvat recupera aquestclàssic contemporani del teatrecatalà que és, potser, la peça mésrellevant d’Espriu perquèconstitueix una síntesi de lesseves pròpies obsessions i mites.Amb la Companyia Teatre Lliure icoreografia de Marta Carrasco.

Del 10 d’abril al 19 de maig, al Teatre Lliure-Teatre FabiàPuigserver (pg. de SantaMadrona, 3)

Vindrà algúDe Jon Fosse. Fosse ubica el seudrama en una casa aïllada propdel mar. El somni d’una parella;comprar la casa somniada i aïllar-se de tot i de tothom. “Només tui jo, ningú més”. Però l’amenaças’anuncia aviat: “Pot ser quevingui algú...”. Algú que trencaràla solidesa aparent de la parella...

Del 13 de març al 21 d’abril, a la Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55 bis)

La filla del marL’obra d’ÀngelGuimerà, tot unclàssic del teatrecatalà, ambdirecció de JosepMaria Mestres i

escenografia de Pep Duran.

Del 18 d’abril al 16 de juny, alTeatre Nacional de Catalunya,Sala Gran (pl. de les Arts, 1)

Altres veus deBarcelona (Cicle decreadors immigrants)Les sales de teatre alternatives dela ciutat obren els seus espais alscreadors d’altres cultures queviuen a Barcelona per tal quepuguin mostrar els seus treballs.

Abril

Torna el Cirque du Soleil

Després dels èxits d’Alegria iQuidam, el Cirque du Soleil tornaa Barcelona per presentarSaltimbanco, un espectaclesurrealista i poètic que combinala música amb les exhibicions dejocs malabars, doble trapezi iacrobàcies xineses.

Del 27 d’abril al 26 de maig

Festival de Música AntigaEntre els grups i artistes convidats d’aquesta vint-i-cinquenaedició del festival hi ha noms tan destacats com AllaFrancesca, The Orlando Consort, Eroica Quartet, Cor iCamerata Aurica, Lieder Camera, Orquestra Barroca deSevilla, Capella de Santa Maria del Mar o The Sixteen.

Del 17 d’abril al 15 de maig, a CaixaForum, església de Sant Felip Neri i basílica de Santa Maria del Mar

Janácek i Donizetti al LiceuAquesta primavera el Liceu presenta dues òperes ben diferents: KatiaKabanova, de Leos Janácek, amb una posada en escena radical deChristoph Marthaler, i La Favorite, de Gaetano Donizetti, amb direcciód’escena d’Ariel García Valdés.

Katia Kabanova, del 17 al 27 de marçLa Favorite, del 16 al 29 d’abril

V Cicle d’Influències Musicals En aquesta cinquena edició hi ha dos eixostemàtics: la relació imatge-pintura-música i lesmúsiques inspirades en cultures antigues. Espresentaran 25 estrenes mundials amb laparticipació de compositors catalans,americans, japonesos, neerlandesos i italians.

Fins al mes de maig, a diversos centres: CCCB, Arco Iris Bar,Metrònom i Casa Elizalde

NazarioExposició antològica que volinvestigar les relacions entre laciutat de Barcelona i el dibuixantNazario, un artista provocador iindependent, observador itransgressor que, a través delcòmic, va retratar la Barcelonaundergound dels anys setanta.

Del 17 d’abril al 9 de juny, al Palau de la Virreina (la Rambla, 99)

Carles FontserèUna mostra del treball fotogràficque, impulsat i dirigit perl’escriptor mexicà Juan Rulfo,Fontserè va realitzar entre 1966 i1968 en el decurs de tres viatgesa Ciutat de Mèxic, en què varetratar la ciutat i els seussuburbis.

Del 16 d’abril al 31 de maig, al Centre d’Art Santa Mònica (la Rambla, 7)

Exposicions que encaraes poden veure...Barcelona, mosaic de cultures, fins al10 de març, al Convent dels Àngels(pl. dels Àngels, 1)

L’espectador com a espectacle, finsal 10 de març, a La Capella (Hospital, 56)

Parc Humà, fins al 24 de març, alPalau de la Virreina (la Rambla, 99)

La mòmia d’or, fins al 7 d’abril, alMuseu Egipci de Barcelona (València, 284)

Raymond Pettibon, fins a l’11 d’abril,al MACBA (pl. dels Àngels, 1)

Asger Jorn, fins al 21 d’abril, a laFundació Tàpies (Aragó, 255)

Ulls clucs, fins al 21 d’abril, al MNAC(Palau Nacional. Parc de Montjuïc)

Joan Ponç, fins al 28 d’abril, CentreCultural de la Fundació “la Caixa”(pg. de Sant Joan, 108)

Tirania, fins al 28 d’abril, al CCCB(Montalegre, 5)

Temporada de Música ClàssicaAl llarg de març i abril, Barcelona acollirà els concerts d’importants formacions isolistes europeus com l’Orquestra del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, al’Auditori, o el Cor de Cambra de Praga, que interpretarà el Rèquiem de Mozarta Santa Maria del Mar. El Bach Collegium amb el Gächinger Kantorei Sttugartoferiran la Passió segons Sant Joan al Palau de la Música, escenari on tambécantarà el tenor Josep Carreras, dins del cicle Palau 100. L’Auditori presentaràtres concerts de l’Orquestra Simfònica d’Euskadi amb un programa integrat perobres de Xostakòvitx i Ravel, i l’actuació del violinista Pinchas Zuckermann ambl’OBC, amb obres de Ligeti, Beethoven i Schumann.

MÚSICA

Encara en cartell...Víctor o els nens al poder, fins al 10de març al Teatre Lliure - Teatre FabiàPuigserver (pg. de Santa Madrona, 3)

Don Juan, fins al 24 de març al VersusTeatre (Castillejos, 179)

Follia d’amor, fins al 24 de març, al NouTantarantana (Flors, 22)

Coriolà, fins al 28 de març, al TeatreNacional de Catalunya

Les addictes a la xocolata, fins al 14 d’abril a la Sala Muntaner (Muntaner, 4)

Macbeth, fins al 28 d’abril, al TeatreRomea (Hospital, 51)

T E AT R E

The Orlando Consort

Ricardo Descalzo

El Grec 2002 con-centrarà a Barcelonadel 26 de juny al 31 dejuliol una oferta de tea-tre, música i dansa quees pot comptar entreles més interessants dela cartellera europeade l’any. L’avançamentde programa del Grec2002, tot esperant lesconfirmacions de datesd’alguns artistes ambquè es completarà elprograma definitiu,portarà a la ciutat unasèrie d’espectaclesmolt atractius. El Grecha confeccionat un car-tell en què es busca l’e-quilibri entre la presèn-cia a Barcelona degrans noms de l’escenainternacional i la dels creadors locals, d’acord ambla vocació manifesta del festival de fer possiblel’exhibició d’espectacles que difícilment podrienveure’s aquí i alhora facilitar la producció, l’exhibi-ció i la difusió del treball dels creadors catalans.

Un repàs a la llista ho fa ben explícit: PeterBrook, Krystian Lupa i el Teatre Dramàtic deVarsòvia, Tony Kushner, Declan Donnellan, PhilipGlass, Baryshnikov, Lluís Pasqual, Calixto Bieito,La Fura dels Baus, Joan Ollé, Xavier Albertí, RafelDuran, Sergi Belbel...

La ciutat convidada serà aquest any NovaYork. El Grec i Barcelona volen retre així home-natge a una de les capitals del món de l’especta-cle i mostrar la solidaritat amb els novaiorquesos,colpits per l’atac del terrorisme. El programaBarcelona loves New York anuncia alguns dels

grans moments d’a-quest Grec 2002: ladansa de Baryshnikov,el teatre de Tony Kush-ner dirigit per DeclanDonnellan; Philip Glass,Barbara Hendricks can-tant Gershwin, Keith Ja-rret, el grup ManhattanTransfer, que celebratrenta anys d’èxits, unaespectacular mostra dela musica hip-hop i rap iun programa de "So-los" que comptarà ambla participació d’algunsdels grans noms de lamúsica i la poesia no-vaiorqueses.

El muntatge inau-gural serà aquest anyL’Òpera de tres rals, deBrecht, dirigida per Ca-

lixto Bieito. Peter Brook presentarà el seu muntat-ge de Hamlet. Krystian Lupa, Extinció, de ThomasBernhard. La Fura dels Baus estrenarà el nou es-pectacle XXX. Xavier Albertí, Troilus i Crèsida, deShakespeare. Joan Ollé, Fedra, de Racine.

El Grec 2002 presentarà també un espectaclepoeticomusical amb motiu del 40è aniversari dela Coral Cantiga, que actuarà en companyia deMaria del Mar Bonet i els actors Pepa López iAbel Folk. També s’ha inclòs al programa un inte-ressant Cicle de Músiques del Món dedicat a laConca del Nil, que es presenta com una desco-berta de músiques i intèrprets pocs coneguts pro-vinents de països com Sudan, Etiòpia i Egipte.

23gener-febrer 2002

Foto

Alb

ert

Cas

ano

vas

El Festival d’Estiu s’inaugurarà amb L’Òpera de tres ralsde Brecht, sota la direcció de Calixto Bieito, a l’emblemàticescenari del Teatre Grec

Grec 2002:per veure les estrelles

Festival d’Estiu de BarcelonaDel 26 de juny al 31 de juliol. www.grec.bcn.es

”“El Festival d’Estiu de

Barcelona dedica unhomenatge a la ciutat

de Nova York

22

Sant MedirUn any més la tradició omple elscarrers de Gràcia, Sarrià-SantGervasi i Sants-Montjuïc amb elcercavila de les colles a cavall i lapluja de caramels.

4 de març

Dia Internacional de la Dona TreballadoraDiverses activitats organitzadespels grups de dones de Barcelona.

8 de març

Diada de Sant JordiFesta del llibre a Catalunya.

23 d’abril

FESTES

Libreacán, de laCompanyia LosangeCant, dansa i paraula queconviden l’espectador a recu-perar la capacitat regeneradoraque fa viure el cicle de la mortdins del cicle de la vida.

Del 7 al 24 de març, Mercat deles Flors/Teatre Ovidi Montllor(pl. Margarida Xirgu, 1)

Preludis -un instrumentimaginatNou espectacle de la companyiaGelabert-Azzopardi basat enl’ésser humà i la seva relaciócíclica amb el temps.

Del 14 al 24 de març, al TeatreLliure-Teatre Fabià Puigserver(pg. de Santa Madrona, 3)

Elvira Dorado (que maino va conèixer l’amor)Inspirat en Elvira, la filla de Lopede Aguirre, assassinada pel seupare als dotze anys, la propostaparteix de la llegenda del míticEldorado. Amb direcció d’Álvarode la Peña.

Del 18 al 28 d’abril, Mercat deles Flors/Teatre Ovidi Montllor(pl. Margarida Xirgu, 1)

El Llac dels CignesBallet de Kiev

Del 22 al 24 de març, BarcelonaTeatre Musical (Lleida, 40)

Dia Internacional de la DansaPer un dia, els carrers i les places de Barcelona es converteixen enescenaris improvisats per als ballarinsi en tallers de dansa per als quevolen aprendre a ballar.

29 d’abril

DANSA

Art Contemporani + a propExposicions, visites comentades,conferències, cursos, tallers iprojectes pedagògics. Artcontemporani més a prop per alpúblic i recursos per als creadors.

Durant març i abril, als centrescívics de Can Felipa,Barceloneta i Convent de SantAgustí, i a l’Espai Català Roca

Lletres nord-americanes

Dins delcicle“L’Aventurade Llegir”,diversosperiodistes iautorscatalans fanun repàspels autorsmés brillants

dels darrers quaranta anys de laliteratura nord-americana: JohnUpdike, Philip Roth, RaymondCarver, John Irving, Tom Wolfe iPaul Auster.

De l’1 al 21 de març, a lesbiblioteques Pere Vila, Nou Barris, Guinardó-MercèRodoreda, Sofia Barat i Joan Miró

Verdaguer al LliureNúria Candela recita Verdaguer alTeatre Lliure de Gràcia, dins delcicle “Paraula de poeta”.

L’11 i el 18 de març, al TeatreLliure de Gràcia (Montseny, 47)

Fòrum “L’escola i la ciutat”Un espai d’intercanvi i debat al’entorn de les relacions entrel’escola i la ciutat en què esplantegen els nous reptes de lacomunitat educativa.

Del 10 al 12 d’abril, a lesDrassanes Reials de Barcelona(av. Drassanes, 1)

Debats Cultura XXI:Nova societat? Novaeconomia?El desenvolupament de lestecnologies de la informació i lacomunicació està generantimportants canvis en l’economia iplanteja grans reptes ioportunitats en el sector cultural.Amb la participació d’experts comManuel Castells, Gabriel Ferrater,Sergi Jordà, Antoni Muntadas iVicent Partal, entre d’altres.

Els dimecres des del 10 d’abrilfins al 29 de maig, a les 19hores, al Palau de la Virreina (la Rambla, 99)

MÉS CULT URA

L’escriptor Paul Auster (Nova Jersey, EstatsUnits, 1947) va arribar a Barcelona, conduït perl’atzar que protagonitza les seves novel·les, en unaescala aèria inesperada mentre viatjava cap aGalícia. Durant l’estada va parlar dels seus nousllibres: l’antologia de textos Vaig creure que elmeu pare era Déu i la novel·la El llibre de lesil·lusions.

Boris Mikhailov (Kharkiv,Ucraïna, 1938) va ser al’Institut de Cultura ambmotiu de l’exposició ParcHumà, que s’exhibeixactualment al Palau dela Virreina i que comptaamb una sèrie de fo-tografies de l’artista.Aquestes obres, realitza-des entre els anys 1997 i1998, en ple procés dedesmantellament del mi-te soviètic, retraten per-

sonatges d’una de les classes socials sorgides aRússia després de la perestrojka: els bomyes, elsindigents, els desheretats.

La soprano Anna Tomowa-Sintow (StaraZagora, Bulgària, 1941) va ser a Barcelona per for-mar part del jurat del 39è Concurs Internacionalde Cant Francesc Viñas, un certamen que enaquesta edició ha assolit un rècord de partici-pants: 285 joves cantants de 46 països. Tomowa-Sintow, que ha cantat dinou anys consecutius alFestival de Salzburg —setze dels quals sota ladirecció d’Herbert von Karajan— va afirmar queel concurs Viñas representa "un prestigi per aBarcelona".

Lorin Maazel (París, França, 1930), va dirigir,a l’Auditori, la Philarmonia Orchestra de Lon-dres en un concert amb la primera i la quarta

simfonies de Brahms. Maazel, un dels directorsmés prestigiosos del món, compta amb unaextensa trajectòria al llarg de la qual ha dirigitmés de 130 orquestres amb més de quatre milrepresentacions d’òpera i concerts. Maazelcombina la direcció amb les facetes de violinis-ta i compositor.

L’Auditori també va ser l’escenari on Christo-pher Hogwood (Nottingham, Regne Unit, 1941),mestre fundador de la prestigiosa Academy ofAncient Music, va dirigir l’OBC en un concert ambobres de Haydn i Martinu, un compositor txec pocconegut. El director i clavecinista britànic creu queés molt important incorporar peces d’aquests autorsal repertori de concerts.

El grup britànic de música electrònica TheChemical Brothers, format per Tom Rowlands iEd Simons, va escollir Barcelona per fer-hi la pre-sentació mundial del seu nou disc Come with us,editat per Virgin Records.

El seminari "Guerra i pau al segle XXI. Una pers-pectiva europea", organitzat pel Centre d’Infor-mació i Documentació de Barcelona (CIDOB), vaportar a mitjan gener a Barcelona diferents perso-nalitats del món polític i cultural per parlar delpaper de la Unió Europea davant de qüestionscom el terrorisme, la seguretat i la globalització. Elseminari, que va ser inaugurat per l’alcalde JoanClos, va comptar, entre d’altres, amb la participa-ció d’Alain Touraine (Escola d’Alts Estudis iCiències Socials de París).

Marina Picasso (Cannes, 1950), néta del pintori la ballarina russa Olga Koklhova, va visitarBarcelona per presentar el seu llibre Picasso, miabuelo, editat per Plaza & Janés / Pòrtic, en el qualrevela la cara oculta i fosca del geni i les seves tor-tuoses relacions amb els seus descendents.

La comissària europea d’Educació i Cultura,Viviane Reding, ha participat a la presentació delFòrum TVEuropa (a Montjuïc 2), on va destacar laimportància de la televisió com a eina d’integra-ció cultural.

24

Els bomyes russos de Mikhailov

Barcelona...Han visitat

25gener-febrer 2002

Barcelona i Mèxic:intercanvi intel·lectual

A primers d’any, el catedrà-tic mexicà de Filosofia LuisVilloro, un dels pensadors quehan reflexionat més sobre lesrelacions entre ètica i poder, vaimpartir un curs a Barcelonaentorn d’aquest tema. El profes-sor Villoro ha estat el primerconvidat de la nova càtedraJoaquim Xirau d’Humanitats iCiències Socials, creada per laUniversitat de Barcelona i laUniversitat Nacional Autònomade Mèxic (UNAM) amb l’objec-tiu "d’agermanar" en el terrenyintel·lectual ambdues ciutats.

Gaudí a Roma, rècord de visitants

L’Institut Cervantes de Romava presentar, del desembre de2001 al febrer de 2002, l’expo-sició Antoni Gaudí, una visiópolièdrica: l’obra de Gaudí a lafotografia catalana contempo-rània. L’exposició va superar demés del doble el rècord de visi-tants que fins ara ha tingut qual-sevol altra mostra organitzadaper l’Institut Cervantes. Desprésde Roma, l’exposició es podràveure a Milà, Tel-Aviv i Munic.

Èxit de París-Barcelona al Grand Palais

L’exposició París-Barcelona.De Gaudí a Miró, que actual-

ment es pot veure al MuseuPicasso de Barcelona, va rebreprop de dos-cents mil visitants aParís durant els tres mesos quees va exhibir al Grand Palais.Pierre Guillet, administradorgeneral del museu francès, con-sidera aquesta xifra d’assistents"un vertader èxit". En opinió deGuillet, "sens dubte, s’ha d’atri-buir l’èxit a l’aura i la imatge deseducció que té Barcelona peral públic francès".

Porto Alegre i Nova YorkA primers de febrer, Joan

Clos, alcalde de Barcelona vaassistir a dues cites internacio-nals: la trobada d’autoritatslocals per a la inclusió social dePorto Alegre (Brasil) i el FòrumEconòmic Mundial de NovaYork. Aquests dos fòrums hanrepresentat un escenari interna-cional de diàleg a fons sobre elprocés de globalització. Amb la

seva participació, Barcelona vaaportar la seva experiència en lagestió de temes relacionatsamb l’educació, la cooperació,la solidaritat, la democràcia ciu-tadana i el diàleg, àmbits queprotagonitzaran el Fòrum 2004de les Cultures.

Els alcaldes de Barcelona i de BuenosAires reunits a Porto Alegre, on vanacordar una campanya de cooperaciói solidaritat per ajudar la capitalargentina

Gran Bretanya

The Independent, 26 de ge-ner de 2002

"La guia completa d’An-toni Gaudí per Cathy Packe iTom Templeton

Resulta impossible pensaren Barcelona i no pensar enl’obra de Gaudí. Entre el Mo-dernisme i el Gòtic, comptaamb alguns dels paisatgesmés importants de la ciutat.(…) És del tot impossible visi-tar Barcelona i marxar igno-rant l’existència de Gaudí,però si feu la visita el 2002serà molt difícil evitar conver-tir-se en un expert."

Barcelonaal món

Estats Units

The Washington Post, 1 defebrer de 2002

per Joseph MacLellan"Des de Barcelona, amb

subtilesaDimecres a la nit, l’Orquestra

de Barcelona va oferir un pro-grama virtuós al KennedyCenter. El concert, sota l’exper-ta direcció de Lawrence Foster,va mostrar clarament que espot afirmar que l’Orquestras’inclou entre les millors forma-cions d’Europa."

L’OBC rep l’aplaudiment del públic

de Nova York al Carnegie Hall Fo

to X

avie

r G

onz

ález

Torna Antonio ChavarríasEl veterà director torna amb un llargmetratgenou després de dirigir Susanna l’any 1995. Haescollit una altre cop Barcelona per rodarVolverás, amb un guió basat en la novel·la Unenano español se suicida en Las Vegas, deFrancisco Casavella. Volverás narra la història del retrobament entredos germans i, alhora, l’oposició entre duesopcions vitals. Amb una estructura propera althriller, la pel·lícula recorre dos mons contrapo-sats però que en el fons es complementen. Elrodatge, iniciat al començament de febrer, dura-rà fins al final de març.

Alan Parker a la Rambla La nova pel·lícula d’Alan Parker tindrà com aescenaris alguns indrets de Barcelona. Parker ésun enamorat de la ciutat i vol que alguns símbolsbarcelonins tinguin un paper destacat a la sevadarrera producció. És el cas del Gran Teatre delLiceu, on tindrà lloc una de les escenes del filmmentre s’escenifica l’òpera Turandot. El rodatge,iniciat als Estats Units el mes de març, continua aBarcelona al final del mateix mes.La pel·lícula explica la història de David Gale, unprofessor de Texas que defensa l’abolició de lapena de mort i és acusat del segrest i assassinat

d’un altre activista. La pel·lícula es construeix apartir d’un joc de flash-backs a mesura que DavidGale explica el seu cas a un periodista que el visi-ta a la presó. Entre el repartiment de luxe quevindrà a Barcelona de la mà de Parker destaquenKevin Spacey i Kate Winslet.

Greenaway fa les maletesEl prestigiós director ja ha concretat el períodede rodatge i les localitzacions on rodarà algunesde les escenes de la pel·lícula La maleta de TulseLuper. Peter Greenaway vindrà a Barcelona elmes de maig i té previst rodar al Museu deZoologia, l’Estació de França i l’estació de tren deVilanova i la Geltrú. L’ambiciós projecte que iniciarà a Barcelona ésuna història de ficció que pren la metàfora de lesmaletes per repassar part de la història del segleXX, des de l’any 1928 (amb el descobriment del’urani) fins al 1989 (any de la caiguda del mur deBerlín). La narració dels fets s’inicia a partir de 92maletes que es troben als llocs més insòlits i caris-màtics del món i que van evidenciant la vidaapassionant de Tulse Luper, un artista multidisci-plinari que al llarg de la seva vida va estar engar-jolat en seixanta presons diferents. Entre elsactors que rodaran a la ciutat destaquen EwanMcGregor, Jeff Bridges, Morgan Freeman i elsespanyols Juan Echanove, Imanol Arias, MarisaParedes, Jordi Mollà i Carme Elías.

Maria de Medeiros dirigirà NadaEncara no hi ha dates de rodatge d’aquest pro-jecte de Maria de Medeiros. L’adaptació cine-matogràfica de Nada, la novel·la de CarmenLaforet que es desenvolupa a Barcelona, ja estàpreparada. El rodatge previst duraria unes onzesetmanes. Nada narra la història de passions isecrets d’una noia que es debat en un triangleamorós entre el seu oncle i la seva millor amigaa la Barcelona de postguerra.

A més de les pel·lícules esmentades, els mesos demarç i abril Barcelona és l’escenari de rodatge de: Avatar, del director Elio Quiroga (Messidor Films) El día que murió Judy Garland, del directorVicente Mora (Marcab Creativos)

26

Es roda!

Fernando Trueba en el rodatge d’El embrujo de Shangai

27març-abril 2002

Click cultura

Sigues accessiblewww.diba.es/sigues_accessible

Sigues accessible és una iniciativa de la Diputació de Barcelona per facilitar l’accés a Internet de lespersones amb discapacitats sensorials, cognitives omotrius. Consisteix en una guia d’estil que té com aobjectiu fonamental garantir l'accés als contingutsweb al nombre més gran de persones possible. A més del llibre d’estil, el web ofereix una agendaque recull els cursos i seminaris sobre el tema iinformació sobre les eines de hardware i software que cal incorporar als equips informàtics perpermetre l’accés als discapacitats.

OVNi 2002 Arxius de l’Observatoriwww.desorg.org

Després de nou anys de programació, l’OVNI(Observatori de vídeo no identificat) ha adquirit ambcaràcter permanent els drets, per a la consultapública en arxiu, d’uns quatre-cents vídeos i vint CD-ROM que recullen tota mena d’experiències en elcamp de la creació audiovisual: videoart, documentalsindependents, l’arqueologia dels mitjans decomunicació de massa. Aquests arxius disposen d'uncercador en línia a una de les videoteques mésimportants d’Europa. Apte només per a Explorer.

Neokinok.tvwww.neokinok.tv

Neokinok és un canal televisiu que fa i emet la sevaprogramació en directe des de La Capella dins l’exposició"L’espectador com a espectacle". Proposa una novamanera de fer televisió amb la participació del públic.Així, La Capella esdevindrà per uns dies un plató detelevisió que retransmetrà en directe. L’emissió es potsintonitzar des d’Internet, des de casa per televisió(només a la zona de Ciutat Vella) i a través d’uns monitorssituats al CCCB, al Centre d’Art Santa Mònica, a l’Oficinad’Informació de La Virreina i a l’Escola Massana.

Barcelona Plató Film Commissionwww.barcelonafilm.com

Un nou web amb la voluntat d’incentivar la realitzacióde rodatges a la ciutat i esdevenir una eina que facilitila gestió d’aquests per part del sector professionalaudiovisual tan de l’àmbit local com internacional. S’hi pot tramitar en línia la sol·licitud dels permisosde rodatge i permet consultar les normatives i elsmanuals de rodatge, una base de dades delocalitzacions i el directori del sector de l’audiovisualde la ciutat.

Artists of BrückeThemes in German Expressionist Prints www.moma.org/brucke/

Per primer cop, el MOMA (Museum of Modern Arts) haorganitzat una exposició d’art tradicional exclusivamenta Internet. Aquesta exposició virtual presenta més de110 obres gràfiques del moviment expressionistaalemany, entre aiguaforts, litografies i gravats sobrefusta procedents dels fons del museu.

Página 2.Editorial2001 ha sido un año rico por lo que serefiere a la vida cultural de la ciudad, y cul-minó a mediados de diciembre con la pre-sentación de los ocho formatos del FòrumUniversal de les Cultures Barcelona 2004.Los Premios Ciutat de Barcelona, otorga-dos recientemente en el marco de las fies-tas de Santa Eulalia, son una excelentemuestra del trabajo que se hizo en nuestraciudad en lo que respecta a los ámbitosde la cultura, la ciencia y la técnica a lolargo del pasado año. En el decurso delacto de entrega de premios, el concejalde Cultura, Ferran Mascarell, glosó elbalance cultural del año 2001, cuyo resu-men presentamos en estas páginas.Vicent Partal, periodista y alma deVilaWeb —jurado en esta edición de losPremios Ciutat de Barcelona deMultimedia y ganador con VilaWeb, en elaño 1999, del premio en la modalidad deprensa escrita— es el protagonista de laentrevista. Vicent Partal es uno de los par-ticipantes en el nuevo ciclo de debates"Cultura XXI: nova societat? nova econo-mia?" que tendrán lugar el mes de abril enel Palau de la Virreina y tratarán de lasnuevas perspectivas de desarrollo de lasactividades culturales en el marco de lanueva economía. Y, como cada primavera, llega la cita pun-tual con el mundo del libro: Sant Jordi,una auténtica fiesta ciudadana de lasletras. Barcelona Cultura dedica una aten-ción especial al estado de la lectura públi-ca en la ciudad y a la evolución del Plan deBibliotecas. Las bibliotecas crecen, y lohacen en número de centros, en superficiedisponible, en cantidad de volúmenes y,sobre todo, en servicios. La antigua con-cepción de la biblioteca como almacén delibros ha cedido el paso a una visiónnueva y más amplia de las bibliotecas,consideradas como centros generadoresde cultura, información, estudio y relacio-nes humanas. En consecuencia, el aumen-to de usuarios y préstamos está siendoespectacular. Esta primavera enmarca también la inau-guración del Año Internacional Gaudí2002, un acontecimiento cultural que estásuscitando un gran interés y repercusión aescala internacional. El amplio programaexpositivo de la Primavera Fotográfica, lamuestra Parc Humà en la Virreina y la rea-pertura de un espacio singular, la cripta deesculturas en piedra del Museu Marès,completan la propuesta del número 2 de larevista.

Página 4.Barcelona, la reivindicación de la creatividad

El 11 de febrero,presididos por elalcalde Joan Clos,se entregaron losPremios ciudad deBarcelona en el Saló

de Cent del Ayuntamiento. Divididos en 16modalidades, los Premios quieren expresarel reconocimiento de la ciudad al trabajode sus creadores e investigadores. El con-cejal de Cultura, Ferran Mascarell, que defi-nió a los premiados como "la punta visiblede un iceberg creativo mucho más amplioque invade los diversos ámbitos culturales ycientíficos de la ciudad", hizo el balancecultural del año 2001, cuyo resumen pre-sentamos a continuación.El 2001 pasará a la historia como el año dela generalización del debate sobre la globa-lización y de las movilizaciones en pos de unsentido y de una medida más justa y huma-na en la sociedad global. Ha sido el año delhundimiento de las torres gemelas y de lasimprevisibles repercusiones políticas, eco-nómicas y culturales que se derivarán deello. Desde una óptica infinitamente más hoga-reña, habrá sido el año de la visualizaciónmediática de la supuesta tensión entreMadrid y Barcelona. Pero el debate entrelas dos ciudades es más la consecuencia dela distancia entre las diferentes maneras deconstruir el Estado que un pulso propia-mente dicho.El hilo que hay que seguir para hacer balan-ce del 2001 es la propia ciudad a través decinco parámetros indicadores de nuestrospuntos débiles y nuestros puntos fuertes:- La capacidad de crear, de innovar, deinvestigar- El grado de democratización de los cono-cimientos a disposición de los ciudadanos yciudadanas- La habilidad de los centros de saber públi-cos y de las empresas privadas para crearnuevos contenidos- La fuerza para generar nexos e intercam-bios con las otras ciudades y realidades cul-turales del planeta - La calidad en la práctica de los valores y lasactitudes de convivencia. Todos los indicadores permiten afirmar queen la Barcelona del 2001 la producción y lademocratización de nuevos conocimientosha sido positiva y que la práctica de losvalores de la convivencia ha superado loscomplejos retos que ha tenido que afrontar.El más valioso capital que históricamente hatenido esta ciudad es el capital creativo, elcapital intelectual. El bagaje cultural se haincrementado y ha contribuido a fortalecerel capital social de la ciudad.En artes escénicas se ha materializado elviejo sueño de Fabià Puigserver, con elLliure instalado en el Palau de la Agricultu-ra. Se ha reabierto la sala Ovidi Montllor. Hanacido el nuevo Teatre Musical de Barce-lona en el Palau dels Esports: prácticamen-

te cuatro mil localidades más a disposicióndel público. La oferta ha crecido más que lademanda y el reto es encontrar nuevospúblicos. A ello contribuirá la creación delconsorcio de rehabilitación de teatros y elnuevo fondo de capital riesgo para proyec-tos culturales de calidad estrenados el añopasado.En música el Liceu ha triplicado abonadosen tres temporadas, y la Orquestra, con sus9.200 abonados, ha llegado a la cifra máselevada de su historia.El Sónar ha pulverizado todas sus marcas.En otoño la primera edición de la B-paradey el emergente LEM han triunfado. El activocircuito de salas y clubs privados de músicaha acogido más actuaciones que nunca. El 2001 ha confirmado la fortalezadeBarcelona como plataforma musical interna-cional: los nombres más destacados de lamúsica clásica, del pop rock y de las músi-cas avanzadas han estado en la ciudad.En artes visuales se ha estrenado la Triennal,un acontecimiento que ha abierto un cami-no genuino y arriesgado. El MACBA, elCCCB, la Fundació Miró y Hangar han sido

especialmente acti-vos en el ámbito dela creación más con-temporánea. Laprestigiosa revistaamericana Artforum

reconoció cuatro de las exposicioneshechas en la ciudad entre las 100 mejoresdel año. También han emergido una seriede colectivos independientes que se estánhaciendo notar en el calendario y los espa-cios de la ciudad.Otra buena noticia del 2001 es el acuerdoinstitucional para acabar las obras delMNAC, que, además, ha ingresado en el lla-mado "Club de los cincuenta" mejoresmuseos del mundo. El Museu Picasso seconfirmó como el segundo museo estatalen número de visitantes. El Picasso, elMACBA, el MNAC y la Fundació Miró hanincorporado más de 500 nuevas piezas alpatrimonio de la ciudad. También se han ini-ciado los trabajos para poner en funciona-miento el Centro Les Glòries dedicado aldiseño industrial y gráfico, la moda, la joye-ría y la cerámica. El conjunto de los museos y centros deexposiciones ha sido visitado por 8.750.000personas, un 3% más que en el año anterior. En audiovisuales se ha doblado la produc-ción en Barcelona: se han hecho 220 pro-ducciones. Muchos directores y producto-res han escogido Barcelona, entre otrosVentura Pons, Agustí Villaronga, JaumeBalagueró, Eliseo Subiela, FernandoTrueba, Peter Greenaway y Alan Parker. Barcelona es ya una capital importante enla producción de cine de animación y deprogramas para las televisiones españolas,y también en la producción de documen-tales. Y en el marco del 22@ se ha puestoen marcha en Ca l’Aranyó la ciudad delaudiovisual. Durante el 2001 hemos conocido a travésdel IAE el espectacular crecimiento de

Textos en castellano

28

empresas del ámbito cultural. Globalmente,entre el año 1993 y el año 2001, las empre-sas culturales han crecido un 63%, siendoespecialmente llamativos los crecimientosde las empresas de servicios culturales (el216%) y de las empresas de radio y televi-sión (el 341%).Las bibliotecas son el más grande equipa-miento cultural en red de que disponeBarcelona. Contamos con 25 bibliotecas demás de 20.000 m2 (un 81% más que en elaño 1998), que han crecido en usuarios un31% más que el año anterior.Unas buenas bibliotecas que son el mejorregalo que la ciudad puede hacer a losescritores y al conjunto de la industria edi-torial, que sigue liderando la exportaciónespañola de libros.A lo largo del 2001 algunos de los nombresmás destacados de la arquitectura catalanay de la primera fila internacional se hanincorporado a la ciudad: Herzog-de Meron,Jean Nouvel, Zaha Hadid, entre otros. Y enel terreno de la arqueología se han hechoimportantes hallazgos en Ciutat Vella quehan aportado conocimientos científicos ypatrimonio monumental de primer nivel. El alto nivel de excelencia de la investiga-ción científica y técnica a lo largo de 2001es un hecho: la investigación sobre el geno-ma humano o los trabajos de investigaciónsobre la arquitectura de supercomputado-ras son un ejemplo de ello.Se han inaugurado importantes estructurasde investigación: el Parc Científic de la Uni-versidad de Barcelona, el Parc Tecnològicde la Universidad Politécnica de Cataluña, yel Instituto de Biotecnología y Biomedicina;y se ha creado la Associació BarcelonaAeronàutica i de l’Espai.De igual manera han destacado diversosproyectos en el ámbito de la cultura digital:Metàpolis, Art Futura y el On Line Flash FilmFestival. Barcelona se está convirtiendo enuna referencia creativa a escala europea eneste sector. Y también en Eurociudades,que, de las 15 propuestas europeas escogi-das como "prácticas correctas " de culturatecnológica, ha elegido cinco que han sidohechas en Barcelona.Barcelona ha mantenido también el índicemás elevado de conexión a internet detodas las ciudades de España, llegando al37%, frente al 20% español, así como unbuen nivel dentro de la media europea.Las actividades festivas, las fiestas de laMercè, las fiestas de los barrios, han sidoverdaderos festivales de civilidad, de frater-nidad, de participación y de comunidad. Lacombinación genuina de tradición y moder-nidad que expresan es uno de los rasgosdistintivos del clima cultural de Barcelona.El 2001 ha servido también, de una maneramuy especial, para avanzar definitivamenteen el Fòrum Universal de les Cultures 2004.Por un lado ha quedado claro que estamoshablando de un acontecimiento necesario yoportuno. Y pot otra parte ha sido el añodel acuerdo institucional y económico, de laaprobación del guión básico, el PlanDirector y el sistema de organización.

Todos estos datos son la expresión delclima positivo que la ciudad ha vividodurante el año 2001; son la expresión de ladiversidad de ámbitos, de la amplitud deagentes que intervienen en ellos, del deseoparticipativo de los ciudadanos y sobretodo del equilibrio cultural de Barcelona.En el clima cultural de la ciudad hay tam-bién zonas de sombra. Pero en términosgenerales hemos de estar razonablementesatisfechos del grado de convivencia y decómo desde la cultura se ha contribuido ahacer una ciudad más creativa, innovadora,democrática, cosmopolita y acogedora,más fuerte para afrontar un futuro que tienealgunas incertidumbres pero que sobretodo está lleno de posibilidades.A Barcelona se le han seguido negandoalgunos instrumentos de capitalidadimprescindibles, así como unos niveles deinversión cultural aceptables, y la ciudad seresiente de la falta de políticas generales enel terreno del audiovisual, el libro, el patri-monio y las nuevas tecnologías. Queda mucho por hacer en lo que se refie-re a las estrategias culturales metropolita-nas. En este sentido durante 2001 se haincubado un proyecto muy importante: elForo Metropolitano de Concejales deCultura, que ya ha puesto en marcha susprimeras acciones.En cualquier caso, hay que continuarimpulsando líneas de actuación efectivascomo se ha venido haciendo durante losúltimos años. El Plan Estratégico del sectorcultural marca un camino de complicidadentre todos los agentes culturales públicosy privados que hay que continuar. Seguroque el Cuarto Plan Estratégico de la ciu-dad recogerá la importancia central delhecho cultural y de la producción de con-tenidos para el desarrollo económico y elequilibrio social de la ciudad. Y que elFòrum Universal de les Cultures 2004 seráel gran revulsivo cultural que todos desea-mos y la aportación genuina de Barcelonaen el debate global. Ferran MascarellConcejal de Cultura

Página 8.Entrevista: Vicent PartalVicent Partal es pione-ro del periodismo digi-tal en Catalunya. En elaño 1994 creó el pri-mer sistema telemáticoinformativo que apare-ció en nuestro país, El Temps On Line, y unaño más tarde puso en marcha la empresade la que surge el directorio de una infopis-ta catalana que en 1996 se convierte enVilaWeb, el principal diario electrónico encatalán con más de 50 ediciones en variasciudades del mundo. Vicent Partal es unode los participantes del ciclo "Cultura XXI:nova societat? nova economia?" que abriráen el Palau de la Virreina un espacio dereflexión sobre las perspectivas de la cultu-ra en el marco de la nueva economía.

Entre las dos visiones extremas de lasociedad de la información: el del opti-mismo desbordante inicial de expectati-va sobredimensionada y el del pesimis-mo de crisis de la nueva economía, ¿enqué punto del ciclo estamos situadosahora?Uno de los problemas es que la genteopina sin saber demasiado de qué estáhablando. La euforia [afortunadamente]pasada, no era compartida por nadie queestuviera trabajando realmente en el sec-tor. De la misma manera, el pesimismoactual tampoco lo es. Esta euforia y estepesimismo proceden de comentaristasque hablan de oídas y de un sector, dema-siado amplio, de gente que tiene intereseseconómicos concretos. Hubo, y hay, genteque pensaba que en el mundo digital eramuy sencillo especular. Especularon los pri-meros, y los otros se quedaron con lasganas...¿Cómo ves posicionada a Barcelona en elcontexto digital? ¿en qué aspectos ten-dría que mejorar o fortalecerse y hacerun esfuerzo por desarrollarse?Barcelona es una ciudad donde continúandesarrollándose proyectos muy interesan-tes. A mi entender, el problema es cómocrear la marca de ciudad. Los medios decomunicación continúan haciendo máscaso de lo que dice cualquier empresaaparentemente multinacional que de loque realmente se hace y se crea. Por igno-rancia, básicamente. Y siempre están pen-dientes de si Madrid va o no por delante.A mí me parece que la discusión no esésta. La discusión es, en todo caso, quépapel ha de tener Barcelona en Europa ycómo jugarlo. Un ejemplo: la discusiónsobre si Barcelona tiene capacidad paracompetir con el SIMO de Madrid comoferia no deja ver la gran oportunidad quees competir con el Millia de Cannes. ElMillia se está ahogando por una políticacomercial errónea. Barcelona tiene en loscontenidos uno de sus grandes ejes y laFira podría competir con el Millia, conmucha facilidad, para crear el gran espacioeuropeo de los contenidos multimedia. Envez de esto nos peleamos por el SIMO...En referencia al 22@, ¿te parece quepuede convertirse en el instrumento dela ciudad para acceder plenamente a laera digital? ¿Qué crees que puede apor-tar en términos de imbricación en elentorno social, de digitalización de lacultura, etc.?No me cabe duda de que el 22@ es lamejor operación que la ciudad puedehacer en estos momentos. Me preocupa,como a todos, la lentitud, muy difícil deevitar porque estamos hablando de unaapuesta que no es nada virtual sino quecontiene muchos ladrillos. Eso sí: el 22@ esmucho más que una operación urbanísticay empresarial, y eso lo repite -y con acier-to- una y otra vez Vladimir de Semir. El 22@también tendrá que crear escuelas, quehabrán de ser tan innovadoras como lofueron la Escola del Bosc o la Escola del

29març-abril 2002

niñas pueden descubrir las historias y loslibros que les cuentan. Las mañanas de los sábados, las bibliote-cas abren sus puertas a la música con unaserie de conciertos comentados pensados

para toda la familia:los Aperitius musicals(Aperitivos musicales).Los asistentes recibenen cada concierto unprograma de mano yuna guía con los CD,libros, revistas o víde-

os de que dispone la biblioteca y que pue-den llevarse en préstamo a sus casas. Estaactividad se inició el último trimestre delaño pasado, con un ciclo dedicado a lamúsica antigua. De enero a marzo del añoen curso, las bibliotecas proponen unpaseo por la historia del jazz, desde sus ini-cios en la segunda mitad del siglo XIX en elsur de Estados Unidos, hasta los grandesmaestros contemporáneos como MilesDavis o Louis Armstrong. Las personas con problemas de movilidadque no pueden desplazarse también pue-den disfrutar de la biblioteca gracias al ser-vicio de préstamo a domicilio. Actualmentehay veinte bibliotecas que, a través de susvoluntarios, prestan este servicio. A fin de facilitar el acceso a todo elmundo, las bibliotecas públicas tambiénamplían sus horarios. Durante el año 2001se pasó de las 760 horas semanales deapertura a 995, es decir, un 25,66% más, yse incrementó el total de días y horas deservicio, gracias al mantenimiento de unmínimo de una biblioteca por distritoabierta durante el período de vacacionesde verano. A lo largo de 2002 continuaráesta ampliación de horarios con la previ-sión de crecer hasta alcanzar un mínimo de1.035 horas semanales. Nuevas bibliotecasDurante el primer semestre de 2002 seinaugurarán dos nuevas bibliotecas debarrio: Torrent de l’Olla (Gràcia) yVallvidrera (Sarrià-Sant Gervasi). La biblio-

teca de Torrent de l’Olla es un edificio sin-gular y emblemático de nueva construc-ción, obra del arquitecto Josep Llinàs,situado en el espacio donde antes hubouna sala de lectura de la Obra Social de laCaixa de Catalunya, entidad que, a travésde un convenio con el Ayuntamiento, hacedido el solar. Con una superficie de 800m2, la Biblioteca Torrent de l’Olla contará

con un fondo especializado en culturamediterránea y tradicional que se integraen la línea temática de los proyectos de losdos centros cívicos de su sector: el l’Artesà(Tradicionàrius) y La Sedeta (La Medi-terrània).La Biblioteca Vallvidrera forma parte delcentre cívico del mismo nombre. Se tratatambién de una obra nueva proyectadapor el arquitecto Manuel Melo. Con unasuperficie de 500 m2, que cubre las necesi-dades de los usuarios, ya que se trata deuna zona de la ciudad de poca densidadde población, goza de una vista privilegia-da sobre Collserola. Los lectores tambiénpodrán disponer de los servicios que ofre-ce el centro cívico (zona de bar, exposicio-nes temporales, punto de información…).El próximo otoño también abrirá las puer-tas la biblioteca de distrito Can Fabra, enSant Andreu, que recoge los fondos de laBiblioteca Ignasi Iglésias y que contará conuna superficie de 3.000 m2. Así, a finalesde este año, Barcelona tendrá ya 27 biblio-tecas públicas.Consorcio de Bibliotecas de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 9908002 BarcelonaTel. 93 316 12 42 / fax 93 316 12 40biblios@mail.bcn.eswww.bcn.es/biblioteques

Página 15.Moda BarcelonaLa polémica sobre la continuidad de laPasarela Gaudí en Barcelona ha saltado lasúltimas semanas. Mientras, la PasarelaGaudí ha cerrado las puertas de la presen-te edición con un incremento de visitantesdel 45% respecto al año pasado. PacoFlaqué, organizador de la Pasarela Gaudí ydel Salón Moda Barcelona, y AntonioAlvarado, diseñador de moda y presiden-te de Moda FAD, responden las siguientespreguntas:1- ¿Qué opina de la polémica sobre lapasarela única en España?2- ¿Qué cree que se debería hacer paraapoyar a la moda en Catalunya?Paco Flaqué, organizador de la PasarelaGaudí y del Salón Moda Barcelona1- Pienso que la Pasarela Gaudí debeseguir celebrándose como hasta ahora yque el tiempo pone todas las cosas en susitio. Debemos tener en cuenta que laPasarela Gaudí es un importante elementode difusión y promoción de la ciudad deBarcelona, de Catalunya y de todo elEstado Español. Además, el sector textil yde la confección tiene un gran peso enCatalunya, hasta tal punto que representapara esta Comunidad Autónoma el 42%de la facturación textil española, el 33,3%de la ocupación (101.200 personas), el50% de las exportaciones y el 44% de lasimportaciones de textil y confección delconjunto del Estado Español.Sobre el Plan Global de la Moda presenta-do por el Gobierno, Moda Barcelona

expresa todo su apoyo para la proyeccióninternacional de los diseñadores de todoel Estado.2- Es necesario que la totalidad del mundocultural, artístico, político y social se impli-que en el nuevo programa que presenta-remos el mes de septiembre y que con-vertirá, a lo largo de siete días, a la ciudadde Barcelona en un referente del diseño, lacultura y la moda, tal como es conocidainternacionalmente. Antonio Alvarado, presidente de ModaFAD1- Que la monten donde quieran. Cadadiseñador decide donde debe presentarlas colecciones para que su marca consigauna mayor difusión.2- Limpiar la Pasarela Gaudí de las marcasindustriales que no aportan nada; incluirlas propuestas jóvenes con sentido y rode-arse de asesores que tengan una visiónreal de lo que se está haciendo fuera denuestra fronteras.

Página 16.Retrato de RotterdamRotterdam (Países Bajos) fue CapitalCultural Europea el año 2001 (juntamentecon la ciudad portuguesa de Oporto). Esteacontecimiento culminó el nuevo progra-ma cultural de la ciudad, con el objetivode favorecer la creación, la participaciónde los jóvenes y la diversidad cultural en laciudad. Rotterdam es una ciudad de casi 600.000habitantes, en una área metropolitana de1,2 millones, y uno de los emplazamien-tos clave de la ciudad anular (randstad)de los Países Bajos. Rotterdam es quizásla menos estereotipada de las ciudadesneerlandesas. Dos son los hechos claveque la caracterizan: (1) Castigada y des-truida durante la segunda guerra mun-dial, los urbanistas rehicieron el tejidourbano, creando un nuevo centro. (2) Laafluencia inmigratoria, en parte de origenpostcolonial, en parte como consecuen-cia del proceso de consolidación delpuerto como primera empresa del país(¡el puerto aporta el 10% del PIB!) la hanconvertido en una ciudad multicultural(tan sólo el 56% de la población es deorigen autóctono, un 28% pertenece auna minoría étnica) y joven (el 30% de lapoblación tiene menos de 24 años).Además, en términos relativos y en elcontexto nacional, Rotterdam no es unaciudad rica: el 16% de los hogares sehalla por debajo de la mediana de rique-za/pobreza del país. El ayuntamientoinvierte cada año unos 95 millones deeuros en arte y cultura, lo cual significa un8% del presupuesto municipal.Estas características han tenido claras con-secuencias sobre la política urbana posi-ble. Rotterdam es hoy una "ciudad rein-ventada" (según palabras del Concejal deCultura, Kees Weeda); la política culturalha desempeñado un papel significativo enel proceso de reinvención y es uno de los

31març-abril 2002

Mar de la Barcelona republicana. Y tendráespacios culturales que habrían de recrearla pulsión de los ateneos obreros y la crea-tividad que marcó las primeras décadasdel siglo XX. Es una oportunidad muy com-pleja pero también muy grande.Dentro de la sociedad-red y la econo-mía-red, ¿qué retos/oportunidades vespara el sector cultural?El gran reto de los sectores culturales essiempre la creatividad. Y todavía estamosen pañales en creatividad digital. Todavíaestamos todos demasiado pendientes dela tecnología. Nos quedamos deslumbra-dos -lógicamente- con lo que se puedehacer a nivel tecnológico, y eso distraemucho. Por ejemplo, Barcelona tiene unexitoso festival de tecnología Flash, que esuna iniciativa excelente. Pero su denomi-nador es todavía el uso de un softwareconcreto, más que lo que se hace en él. Yocreo, sin embargo, que esto es muy lógicoteniendo en cuenta que todo es muynuevo todavía.Si consideramos la cultura como el sectorque produce contenidos, ¿qué visión tie-nes de la cultura en la sociedad del cono-cimiento a medio plazo (5-10 años)?El gran reto será cómo alcanzar dimensio-nes industriales sin perder en creatividad.En la sociedad del conocimiento la culturaes y será uno de los grandes motores eco-nómicos. Cómo puede esto coexistir conla creatividad y la innovación es lo quecreo que será complicado y lo que es, endefinitiva, el gran reto.En alguna ocasión te has referido a las"Internets plurales"; ¿podrías explicareste concepto?Era lógico que durante los primeros añosse hablara de Internet como un todo. Perohoy esto ya no tiene demasiado sentido.Hay internets diversas y plurales. La inter-net de los grandes bancos y la de fes-tes.org, por ejemplo, no tienen ningúnpunto de contacto. pero, esencialmente,creo que tendremos que hacer una distin-ción entre, como mínimo, la internet quees una extensión virtual de lo que existe enla vida real y la internet que crea desde lared y que, en todo caso, hará el viaje alrevés y también irá consolidando posicio-nes presenciales. Y la una y la otra seránambas internet, pero no tendremos nisiquiera parámetros para poder comparar-las, debido a su gran disparidad.

Página 11.Reabierta la cripta del Museu MarèsFrederic Marès ha sido un personaje excep-cional en la historia de la cultura catalanadel siglo XX. Escultor y coleccionista apasio-nado, legó su patrimonio a la ciudad deBarcelona. El Museo ha reabierto la criptade esculturas en piedra después de suremodelación.El Museu Frederic Marès, para conmemorarel décimo aniversario de la muerte de sufundador, ha organizado, desde el veranode 2001, una serie de actos y publicaciones

a fin de rendir homenaje a un escultor que,poniendo la vocación artística al servicio dela pasión de coleccionista, legó a la ciudadun rico patrimonio artístico que convierte alMuseu Marès en el primer museo de colec-cionista de todo el Estado.Entre todas estas celebraciones se incluye lainauguración de la remodelación de uno desus espacios más emblemáticos: las salas deescultura en piedra, conocidas como la crip-ta por su ubicación en el sótano. En esteespacio, desde finales de enero, los barce-

loneses pueden volvera visitar la colecciónde escultura en piedradel museo y contem-plar también los restosde la muralla de la

Barcino romana. Después de un obligadoperíodo de cierre a fin de continuar la remo-delación del museo iniciada en 1997, y unavez inaugurada la primera fase en abril de1999, ahora se puede volver a visitar estaparte.En estas salas se conservan, entre otrasobras, una espectacular portada románicade la iglesia de Anzano (Huesca), una partedel claustro gótico del convento de SantaClara de Barcelona, algunos sepulcros cas-tellanos de los siglos XIV y XVI, la colecciónde capiteles de Catalunya y Castilla de lossiglos XII al XV, otra de capiteles califales yuna notable representación de esculturagótica ilerdense. La reforma arquitectónica, como la de lafase anterior, ha sido obra del estudio deJosep Llinàs, a partir del proyecto museo-gráfico elaborado por el equipo técnicodel museo. La modificación arquitectónicamás visible es una estructura en forma decubo de color amarillo, situada en el cen-tro de la sala, que, además de albergar elvalioso conjunto de esculturas góticas iler-denses, resulta un espléndido miradorpara la portada románica de Anzano. A principios de abril, el museo presenta laexposición La colección soñada. Esculturamedieval en las colecciones catalanas, conuna cuidada selección de esculturas en pie-dra. La muestra reúne piezas de gran cali-dad, inéditas o poco conocidas, que permi-ten, además, trazar la historia del coleccio-nismo de la escultura medieval enCatalunya. Es una excelente ocasión paravisitar el Museu Frederic Marès y redescubrirla obra medieval en piedra rodeada de losrestos romanos que conforman el substratohistórico de nuestra ciudad. La col·lecció somiada. Escultura medie-val a les col·leccions catalanes(La colección soñada. Escultura medievalen las colecciones catalanas)Museu Frederic Marès. Pl. de Sant Iu, 5-6Del 4 de abril al 23 de junio

Página 12.Las bibliotecas crecenEn Barcelona hay 25 bibliotecas públicas,a las que se añadirán dos nuevas esta pri-mavera. Les bibliotecas públicas crecen y,

a la vez, buscan nuevas formas de comuni-cación para ganar lectores y lectoras nue-vos, y para integrarse en el pulso de la vidacultural de barrios y distritos. Con el fin de ganar lectores, algunas de lasbibliotecas de la ciudad se han especiali-zado en ámbitos concretos conectadoscon actividades que se realizan en el barriodesde los equipamientos públicos odesde la iniciativa privada. Tal es el casode la Biblioteca Nou Barris, con un fondodedicado al mundo del circo, situada enun distrito de la ciudad que acoge laescuela de circo Rogelio Rivel y laAssociació de Circ de Catalunya, con sedeen el Ateneu de Nou Barris. La ambienta-ción especial con que se ha decorado labiblioteca —con un espacio en forma decarpa para los pequeños lectores — tam-bién hace referencia al tema.La Biblioteca Vapor Vell, en Sants-Montjuïc,y la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoredatambién trabajan en esta línea. Vapor Vellcuenta con un fondo especializado enmúsicas urbanas, no solo bibliográfico, sinotambién musical, gracias a la maquetoteca(fondo de maquetas procedente delAyuntamiento), y audiovisual, con las gra-baciones que realiza la Escola de MitjansAudiovisuals (EMAV) de los conciertos degrupos emergentes que tienen lugar en LaBàscula. La Biblioteca Guinardó-MercèRodoreda se dedica de manera especial ala poesía y alberga el primer Club dePoesía de Barcelona, que funciona con lamisma dinámica que los Clubs de Lectura. Libros para todosActualmente hay diecisiete clubes (diecio-cho con el de poesía) en funcionamiento enlas bibliotecas de Barcelona, que sumanunos quinientos lectores y lectoras en total.

Los grupos se reú-nen una vez al mesen la bibliotecapara hablar del li-bro que leen to-dos, guiados poruna persona queconduce la conver-

sación y que, previamente, prepara unguión destacando determinados aspectosde la narración que los miembros del grupodeberán tener en cuenta mientras leen yque servirán de base al diálogo y enrique-cerán la puesta en común. Es un espaciopensado para personas con inquietudesculturales y ganas de leer, con la voluntadde ser un punto de encuentro y de relaciónentre vecinos con intereses comunes. Y puesto que no hay límites de edad en elmundo de los libros, los más pequeños(entre 2 y 6 años) también tienen una cita enla biblioteca. El programa El món delsTovets (El mundo de los blanditos), en mar-cha en ocho bibliotecas de la ciudad, pro-pone una primera aproximación a los librosilustrados. De la mano de los "Tovets"(Blanditos), muñecos de trapo que adoptanla forma de algunos de los principales pro-tagonistas de la literatura infantil (Las tresmellizas, Elmer, Babar, El osito…) los niños y

30

Años 1998 1999 2000 2001

Usuaris 1.362.840 1.575.092 1.773.029 2.327.815(+15%) (+12%) (+31%)

Préstamos 759.658 897.525 1.057.653 1.409.596(+18%) (+17%) (+33%)

Años 1998 1999 2000 2001 2002

Número deequipamientos 18 20 22 25 27

Metroscuadrados 11.038 13.700 17.800 20.000 23.200

Crecimiento (%) 24 % 30 % 12 % 16 %

Page 2.Editorial 2001 was a splendid year in the culturallife of the city, culminating in mid-December with the presentation of theeight formats of the Fòrum Universal deles Cultures Barcelona 2004 (UniversalForum of Cultures Barcelona 2004). ThePremis Ciutat de Barcelona (City ofBarcelona Prizes) whose recent awardcoincided with the Santa Eulàlia's daycelebrations, are a good example of thework done in our city in the cultural, scien-tific and technical fields over the pastyear. During his prize-giving speechFerran Mascarell, the City Hall'sCouncillor for Culture, drew up the balan-ce of cultural achievements in 2001, arésumé of which is presented in the pagesthat follow.Vicent Partal, journalist and guiding spiritbehind VilaWeb - a judge for this year'sPremis Ciutat de Barcelona for Multimediaand the 1999 winner, along with VilaWeb,of its prize in the written media category -is the subject of our interview. VicentPartal is one of the participants in the newcycle of debates - "Cultura 21: nova socie-tat? nova economia?" (Culture 21: Newsociety? New economy?) - at the Palau dela Virreina in April, dealing with new pers-pectives for the development of culturalactivities and the role of these in the neweconomy. And as it does every spring, our annualrendezvous with the world of books hascome round again: Sant Jordi, a veritableeveryman's feast of literature. BarcelonaCulture gives special attention to the stateof public reading in the city and the evolu-tion of the Libraries Plan. Libraries are gro-wing: in number, in available space, inquantity of volumes held and, above all, inservices. The timeworn concept of libra-ries as storehouses for books has givenway to a new and wider vision that seesthem as centres for the generation of cul-ture, information, study and personal rela-tionships. As a result, the increase in usersand loans has been spectacular. This spring also forms the backdrop forthe inauguration of the InternationalGaudí Year 2002, a cultural event that isproducing much interest and impact onthe international scene. The extensiveexhibition programme of PrimaveraFotogràfica (Spring of Photography), theexhibition "Parc Humà" (Human Park) atthe Virreina, and the re-opening of a uni-que space, the stone sculpture crypt ofthe Museu Marès, complete the menu in

this second number of our review. Page 4.Barcelona, the recognition of creativityFebruary 11th 2001 saw the award of thePremis Ciutat de Barcelona (BarcelonaCity Prizes). The event, held in the CityHall's Saló de Cent, was presided over bythe Lord Mayor, Joan Clos. With its 16categories, the Prizes are intended toexpress the city's recognition of the workof its creators and researchers. There, theCouncillor for Culture, Ferran Mascarell,defined the prizewinners as "the visible tipof a very much larger creative iceberg thatincludes all the diverse cultural and scien-tific ambits of the city", and drew up theCultural Balance for 2001, a résumé ofwhich is presented below.2001 will go down in history as the yearwhen the debate on globalisation becamegeneralised, the year of mobilisation insearch of a juster and more humane senseand measure of world society. It was alsothe year that witnessed the destruction ofthe twin towers and the unpredictablepolitical, economic and cultural repercus-sions following in its wake. And on a much more domestic note, itwas the year when the media focussed onthe supposed tensions existing betweenMadrid and Barcelona. A debate betweenthe two cities that derives more from theresult of the distance between their diffe-rent lines towards constructing the statethan from any genuine controversy. The thread to follow when drawing up thebalance for 2001 is the city itself, with thehelp of five parameters that express bothour strengths and our weaknesses:-The capacity to create, innovate, investi-gate-The degree of democratisation of kno-wledge available to its citizens-The ability of centres of excellence in thepublic domain and in private companiesto create new content-The strength to generate exchanges andlinks with other cities and cultural realitiesthroughout the world -Quality in the putting into practice ofvalues and attitudes for coexistence. All these indicators confirm the followingfacts about the Barcelona of 2001: that itsproduction and democratisation of new-found knowledge were a positive element,and that its values for coexistence as putinto practice overcame some complexchallenges. In historical terms, the city'smost valuable capital has always been ofthe creative and intellectual kind. Its cultu-ral baggage has increased, and this has inturn contributed to strengthening its socialcapital.TheatreThe dream of Fabià Puigserver has at lastcome true, with the Lliure installed in thePalau de l'Agricultura, and the Sala OvidiMontllor has been re-opened. The Palaudels Esports has become the city's newMusic Hall, with almost 4,000 more seatsavailable to the public. Supply has grown

33març-abril 2002

English version

ejes clave del desarrollo urbano. Pruebade todo ello son las cuatro prioridades dela política cultural de la ciudad: -el papel de los jóvenes en la cultura-la asunción de la diversidad cultural -la relación entre los procesos educativos

y la cultura -la necesidad de reforzar el papel de la

creación y de los artistas. El año 2001 estas prioridades fueron lle-

vadas al escaparate más reconocido, la eti-queta más atractiva en Europa: la capitali-dad cultural europea.Capital Europea Bajo el lema "Rotterdam es muchas ciuda-des", inspirado en el libro Las ciudadesinvisibles de Italo Calvino, Rotterdam 2001Capital Cultural Europea se propuso comoun acontecimiento que examinara la iden-tidad de la ciudad, que hiciera de labora-torio de una ciudad cosmopolita.Rotterdam era ciertamente una ciudadmultiétnica, pero no una ciudad multicul-tural. La capitalidad cultural permitió dareste salto, tanto en términos de gestión y

programacióncomo en térmi-nos de comuni-cación.En el terreno dela multiculturali-dad uno de losejemplos fue lacreación delnuevo teatromunicipal de

Zuidplein, cuya misión es exponer a la luzpública la producción cultural de loscolectivos procedentes de la inmigración,con dos objetivos claros: la produccióndebía hacerse con las mismas exigenciasde calidad que todos los equipamientosmunicipales y el plan de trabajo debíacontemplar la inserción de Zuidplein entodas las redes nacionales e internaciona-les que tuvieran este elemento comomisión distintiva.El paso de la multietnicidad a la multicul-turalidad está interrelacionado con el des-cubrimiento y la celebración de una ciu-dad joven. Esta realidad no hallaba suplasmación en el programa cultural de losaños noventa, y la capitalidad apostó fuer-te en este sentido. Estas líneas tambiénresponden a la necesidad de detener eldescenso, lento pero constante, que lasaudiencias culturales de la ciudad habíanpadecido a lo largo de los años noventa.El trabajo conjunto de los departamentosde cultura y educación del ayuntamiento–impulsado por el ministerio neerlandéscon el Actieplan Cultuurbereik (Plan deacción en el ámbito de la cultura)– tam-bién apunta en la misma dirección.Rotterdam 2001 representó una excelenteoportunidad de comunicación exterior(tanto en el ámbito estatal como en elinternacional), pero el acento se cargó enla misma ciudad. Si normalmente la cultu-ra y el arte llegan a un número reducidode ciudadanos, la apuesta de la capitali-

dad cultural fue "sentar las bases para quellegue a mucha más gente". Actualmente,el gobierno de la ciudad continúa traba-jando en esta línea iniciada el pasado año,con la consiguiente creación de nuevosinstrumentos de gestión (gestores cultura-les comisionados para la producción deproyectos multiculturales) y de márque-ting necesarios para que esta relacióncontinúe en el futuro.Aprovechando el impulso de 2001 se tra-baja en este sentido. Rotterdam es, a lavez, una ciudad antigua y joven, una ciu-dad que como muchas ciudades portua-rias ha buscado su identidad en el dina-mismo y que ha asociado identidad y futu-ro.Nuevos equipamientosEn los últimos veinte años, la ciudad hainvertido unos 170 millones de euros eninfraestructuras nuevas. Se construyeronnuevos equipamientos, como el TeatroKunsthal y el Museo Marítimo PríncipeHendrik, y se renovó totalmente laBiblioteca Central y el Centro deCongresos y Conciertos De Doelen. Elaño 2000 se inauguró el nuevo TeatroLuxor, el Museo Bojimans Van Beuningeny la ampliación del Museo Etnológico.Rotterdam también invirtió en la cons-trucción de talleres para artistas visualesy en un edificio para la música pop. En supresupuesto anual, la ciudad destina par-tidas dedicadas a la educación cultural,las producciones de ópera, las nuevastecnologías y la creación emergente.FestivalesLos festivales son una parte importanteentre las actividades culturales que ofre-ce Rotterdam, porque tienen la capaci-dad de atraer a un gran sector de públi-co. Hay una gran diversidad de festivales,nacionales e internacionales, entre losque destacan Dunya, el Carnaval de Ve-rano, el Dance Parade, el Festival Inter-nacional de Cine y el Festival Interna-cional de Poesía. Las artes aplicadas tam-bién son uno de los objetivos del progra-ma cultural de la ciudad, que se centrabásicamente en las variantes tecnológi-cas del arte, como la fotografía, el cine, elvídeo y el apartado multimedia. Comoconsecuencia de la capitalidad culturaleuropea de 2001, la ciudad ha queridodar continuidad a la Bienal deArquitectura y al nuevo Festival Marítimo.Organización municipal

- Concejal: J.C. Kombrink- Director general de Cultura: KeesWeeda- El Comité Municipal para las Artes y losMedios de Comunicación asesora alalcalde y al concejal- La Fundación de Arte de Rotterdamasesora a las autoridades municipales enlo referente a las artes y proporciona ayu-das y subvenciones.Ayuntamiento de Rotterdamwww.stadhuis.rotterdam.nlCulturawww.cultuur.rotterdam.nl

Página 23.Grec 2002: para ver las estrellas

El Grec 2002 concentraráen Barcelona del 26 dejunio al 31 de julio unaoferta de teatro, música ydanza que se puede con-tar entre las más intere-

santes de la cartelera europea del año. Elavance del programa del Grec 2002, a la es-pera de las confirmaciones de fechas de al-gunos artistas con que se completará el pro-grama definitivo, trae a la ciudad una serie deespectáculos muy atractivos. El Grec ha con-feccionado un programa en que se busca elequilibrio entre la presencia en Barcelona degrandes nombres de la escena internacional yla de los creadores locales, de acuerdo con lavocación manifiesta del festival de hacer posi-ble la exhibición de espectáculos que difícil-mente se podrían ver aquí y al mismo tiempofacilitar la producción, la exhibición y la difu-sión del trabajo de los creadores catalanes. Un repaso a la lista lo hace bien explícito: Pe-ter Brook, Krystian Lupa y el Teatro Dramáticode Varsovia, Tony Kushner, Declan Donnellan,Philip Glass, Baryshnikov, Lluís Pasqual,Calixto Bieito, La Fura dels Baus, Joan Ollé,Xavier Albertí, Rafel Duran, Sergi Belbel...La ciudad invitada de este año será NuevaYork. El Grec y Barcelona quieren rendir asíhomenaje a una de las capitales del mundodel espectáculo y mostrar la solidaridad conlos neoyorquinos, golpeados por el ataquedel terrorismo. El programa Barcelona lovesNew York anuncia algunos de los grandesmomentos de este Grec 2002: la danza deBaryshnikov, el teatro de Tony Kushner diri-gido por Declan Donnellan; Philip Glass,Barbara Hendricks cantando Gershwin,Keith Jarret, el grupo Manhattan Transfer,que celebra treinta años de éxitos, unaespectacular muestra de la música hip-hopy rap y un programa de "Solos" que conta-rá con la participación de algunos de losgrandes nombres de la música y la poesíaneoyorquinos.El montaje inaugural será este año la Óperade tres centavos, de Brecht, dirigida porCalixto Bieito. Peter Brook presentará sumontaje de Hamlet. Krystian Lupa, Extin-ción, de Thomas Bernhard. La Fura delsBaus estrenará el nuevo espectáculo XXX.Xavier Albertí, Troilo y Crésida, de Shakes-peare. Joan Ollé, Fedra, de Racine. El Grec2002 presentará también un espectáculopoéticomusical con motivo del 40º aniver-sario de la Coral Cantiga, que actuará encompañía de Maria del Mar Bonet y losactores Pepa López y Abel Folk. También in-cluye en el programa un interesante Ciclede Músiques del Món dedicado a la Cuencadel Nilo, que se presenta como un descu-brimiento de músicas e intérpretes pococonocidos llegados de países como Sudán,Etiopía y Egipto.Festival d’Estiu de BarcelonaDel 26 de junio al 31 de julio

32

la Virreina that will open up a space forreflection on the perspectives for culturein the new economy. Between the two extremes of the soci-ety of information, that of the initialoverwhelming optimism, with its over-blown expectations, and the pessimismand crisis of the new economy - at whatpoint on this cycle are we now?One of the main problems is that peoplegive their views when they don't reallyknow what they are talking about. Theeuphoria of the past was (fortunately) notshared by anyone really working in the sec-tor. Nor is the current pessimism. Thateuphoria and this pessimism are more thananything something invented by commen-tators who bandy about hearsay, and by anover-sized sector of folk with specific eco-nomic interests. There have been, andthere still are, people who thought thatspeculation was very easy in the digitalworld. The first comers speculated, andothers took their winnings...How do you see Barcelona's position inthe digital context? In which aspectswill we have to improve or get stron-ger and make efforts to develop?Barcelona is a city that is always develo-ping very interesting projects. In my view,the crux is how to create the city's trade-mark. The media continue to pay moreattention to what any apparently multina-tional company says than to what theyreally do or create. Due to ignorance, basi-cally. And they are always concernedabout whether Madrid is getting ahead ornot. I don't think that this is the discussionat all. The discussion is, in any case, whatis Barcelona's role in Europe, and how toplay it. Here is one example: the discus-sion on whether Barcelona has the capa-city to compete with SIMO in Madrid as aTrade Fair venue stops us seeing the greatpossibilities of competing with the Millia inCannes. The Millia is going under becauseof a mistaken commercial policy.Barcelona has in its contents one of itsgreat strong points, and the Fira couldvery easily compete with the Millia, to cre-ate the great European space for multime-dia content. Instead of that, we are qua-rrelling with the SIMO...Referring to 22@, do you think thiscould be the city's instrument forfinally entering the digital age? Whatdo you think it could contribute interms of involving society, of digitali-sing culture, etc?I have absolutely no doubt that 22@ is thebest operation that the city could have justnow. I, like everyone, am worried about itsslowness to develop, very difficult to avoidsince we are talking about a commitmentthat is by no means virtual and that hasmany gaps. Be that as it may: 22@ is muchmore than a cooperation between the cityand business, and this has been said timeand time again by Vladimir de Semir. 22@should also create schools, that will have tobe as innovative as were in their day the

Escola del Bosc or theEscola del Mar schools inrepublican Barcelona.And there will be culturalspaces that should recre-ate the impetus of theworkers' Athenaeumsand the creativity that

marked the first decades of the 21stCentury. It is a very complex opportunity,but also a very great one.Within the on line society and eco-nomy, what challenges/opportunitiesdo you see for the cultural sector?The great challenge for the cultural sectorsis always creativity. And we are still in thecradle as regards digital creativity. We arestill too dependent on technology. We areinvolved (logically) with what we can do intechnological terms and this distracts us.For example Barcelona has a successfulfestival of technology, Flash, that is anexcellent initiative. But its name is still bet-ter known for its use by a specific softwarethan for what is does. But I think that this isvery understandable given that everythingis still so new.If we consider culture as a sector thatproduces content, what vision do youhave of culture in the knowledge socie-ty in the mid-term (5-10 years)?The great challenge will be taking onindustrial dimensions without losing outon creativity. In the knowledge society cul-ture is and will be one of the great econo-mic motors. How creativity and innovationcan coexist - I think that will be com-plicated and will in the end be the biggestchallenge.You have sometimes referred to the"plural Internets", could you pleaseexplain this concept?It was obvious that at first Internet shouldbe referred to as a whole. But today thisalready makes little sense. There are diffe-rent and plural Internets. The Internet ofthe large banks, and the Internet of fes-tes.org (parties.org), for example, do nothave anything at all in common. In essen-ce, however, I believe that we will have todistinguish at least between the Internetthat is a virtual extension of what exists inreal life, and the Internet that createstaking its start from the network (but thenmaking the journey in reverse, and begin-ning to consolidate a physical presence).Both of these will be the Internet, butthere will not even be parameters in com-mon to compare them, since they are justso different.

Page 10.Parc Humà: la humanidad comoobra de arte (Human Park: man-kind as work of art)Our era began with the genome and thepossibility of manipulating the human spe-cies; with virtual reality and the extension ofinformation technology. But this is also theera of some desperate and archaic forms of

human displacement; in the small boats andrafts inundating and overwhelming theworld from every point on the planet. Inthese two forms of global apotheosis - tech-nology and precariousness - we can percei-ve, on their different scales, the return ofthe human. An Odyssey of the species thatcannot be understood today either throughthe fragmentary obsessions of multi-cultu-ralism - nation, gender, race, ethnic group -or through the no less obsessive standardi-sing that is globalisation. Starting from thissituation, which could be defined as Neo-Romantic, some of the art of our times istrying to take up the challenge: of grantinga humanity that we do not yet possess, to afuture humanity not yet in existence. This asa precept is excessive, witnessed both bycloning and by the discovery of the geno-me, by the irruptions of New British Art, andby the theses of Peter Sloterdijk. Exceptthat art - like human beings - is here visiblytaking a long backward journey. After plun-ging into other worlds - politics, the media,technology - it is returning, late and badly,as it always does from its odyssey, to thedomestication of its permanent Ithaca: themuseum, great happenings and traditionaland ever-inherent forms of self gratification.The incomplete nature of that return is thetheme of this odyssey. But if in its treatment

of the theme of return,Homer's Odyssey con-sidered the problem oftime; and Kubrick'sOdyssey was basedmore on the effusion

of space, today we are perhaps experien-cing this odyssey in more human terms;both in its centrifugal (escape and outflow)and its centripetal (arrival and return) formsof energy. There was a time, however, whenman disappeared. In 1966, Michel Foucaultconcluded Les Mots et Les Choses with anaffirmation that signalled a limit in modernthought. If one day the reasons that hadmarked man out as the centre of modernknowledge were to disappear - statedFoucault - man would also be erased, "likea face drawn in sand at the edge of thesea". Thirty years later - in the time whenmore faces and bodies have been erasedand redrawn at the edge of this sea - theGerman philosopher Peter Sloterdijk tookan even more important step forward, andthis controversy has been even more hea-ted. Above all because of Sloterdijk's refe-rence to man as not a theme of modernknowledge, but as a species; the only spe-cies that divides itself between those thatteach and those that are taught. It is nocoincidence, then, that figures of disorien-ted child-creatures abound in contempo-rary art. These children are "old" children,children who urgently need to reproduceand at the same time to be educated, chil-dren at once too spent, and too innocent.Perhaps this is the real drama of man'sapprenticeship in this digital era embracedby late capitalism: that man is too spent forindividualism, but still too infantile to achie-

35març-abril 2002

more than demand, however, and thechallenge is now to find new publics. Thiswill be aided by the creation of the con-sortium for theatre rehabilitation and bythe new risk capital funding for culturalprojects of quality inaugurated last year.MusicThe Liceu Opera House tripled its seasonticket holders in just three seasons, andthe Orquestra (OBC), with its 9,200 subs-cribers, boasted the highest figure in itshistory.Sonar smashed all records. In autumn, thefirst year of the B-parade and the emer-gent LEM proved to be a great success.The active circuit involving private musicvenues and clubs welcomed more eventsthan ever. 2001 confirmed the strength ofBarcelona as an international platform formusic: the most outstanding names inthe classics, pop, rock and avant-gardemusical movements visited the city.The visual artsThe Triennial, with its genuine and daringagenda, was inaugurated. MACBA,CCCB, the Fundació Miró and Hangarwere particularly active in the field of morecontemporary creation. The prestigiousAmerican review Artforum recognised fourof the exhibitions created in our city asamong the 100 best in the year. A series ofindependent groups also emerged thatare making a name for themselves in citycultural agendas and venues.MuseumsAnother news item from 2001 is the insti-tutional agreement made to complete theworks at the MNAC, and also its entry intothe so-called Club of 50 (the 50 bestmuseums in the world). The Museu Picassowas confirmed as the second-top museumin Spain in terms of number of visitors.Picasso, MCABA, MNAC and the FundacióMiró incorporated more than 500 piecesinto the city's artistic heritage. Work alsobegan towards the opening of the Centrede les Glòries, a centre to be devoted toindustrial and graphic design, fashion,jewellery and ceramics. Overall, museums and exhibition centreswere visited by 8,750,000 people, 3%more than in the previous year. AudiovisualsThere were 220 productions, double theprevious year's figure. Many directors andproducers visited Barcelona, among themVentura Pons, Agustí Villaronga, JaumeBalagueró, Eliseo Subiela, FernandoTrueba, Peter Greenaway and Alan Parker. Barcelona is now big in the production ofanimated films and programmes forSpanish television as well as for documen-tary production. The audiovisual city took off at 22@-basedCa l'Aranyó. Culture businessesDuring 2001, a study of the records of IAE(the tax on economic activity) have revea-led the spectacular growth in companiesoperating in the cultural field. In global

terms, between 1993 and 2001, culturalbusinesses grew 63%, of particular notebeing the growth of cultural services(216%) and radio and television companies(341%).LiteratureLibraries form the largest network of cultu-ral facilities in Barcelona. There are 25libraries with more than 20,000 m2 (81%more that in 1998), which saw a 31 percentgrowth in users over the previous year.Good libraries are the best present anycity could make to its writers, and to itspublishing industry as a whole, that conti-nued to lead Spanish book exports.Architecture and archaeologyDuring the course of 2001 some of themost outstanding names in Catalan andinternational architecture have been activein the city: Herzog-de Meron, JeanNouvel, Zaha Hadid, to name but a few.And in archaeology there have beenimportant finds in the Ciutat Vella thathave contributed scientific knowledge andbuilt heritage of prime importance. Science and technologyThe high level of excellence in scientificand technical research in 2001 was unde-niable: investigations on the human geno-me and research into the architecture ofsupercomputers are prime examples here.Important research facilities have beeninaugurated: the Scientific Park of theUniversitat de Barcelona, the TechnologyPark of the Universitat Politècnica deCatalunya, and the Institut deBiotecnologia i Biomedicina (Institute ofBiotechnology and Biomedicine); theassociation Barcelona Aeronàutica i del'Espai (Barcelona Aieronautics and SpaceAssociation) was also created.Similarly, there were outstanding and wide-ranging projects in the field of digital cultu-re: Metàpolis, Art Futura and On Line FlashFilm Festival. Barcelona is becoming a refe-rence point for creativity in Europe in thissector. Also in theEurocities project,where out of the 15European proposalschosen as "good prac-tices" of technologicalculture, 5 were created in Barcelona.Barcelona also maintained the highestindex of connection to the Internet of allcities in Spain with 37%, ahead of the20% for Spain as a whole, and a goodlevel within the European average.FiestasFestive activities, La Mercè, and other dis-trict festivals, have been veritable feasts ofpublic-spiritedness, brother/sisterhood,participation and community. The genuinemix of tradition and modernity they expressis one of the distinctive traits of the culturalclimate of Barcelona.Fòrum 20042001 also served, in a very special way, tomake definitive progress in the FòrumUniversal de les Cultures 2004 (UniversalForum of Cultures 2004). Firstly, it became

obvious that we are talking about a neces-sary and entirely appropriate event. Andsecondly, this was the year of institutionaland economic agreement, of approval ofits basic script, its Management Plan andits organisational system. All this information is an expression of thepositive climate that enveloped Barcelonaduring 2001; an expression of diversity offields and range of agents taking part, ofcitizens' will to be involved, and above all,of the city's cultural equilibrium.There were also inevitably some greyareas in this cultural climate. But in gene-ral terms, we should be reasonably satis-fied with our degree of coexistence, andwith how culture has contributed tomaking the city more creative, innovative,democratic, cosmopolitan and welco-ming; stronger in the face of a future thatis in some ways uncertain, but more thanthat also full of opportunities.Barcelona is still being denied someessential instruments of capitality, nordoes it enjoy an acceptable level of cultu-ral investment; the city is suffering fromthe lack of a general policy in the fields ofaudiovisuals, literature, heritage and newtechnologies. Much remains to be done to make its cul-tural strategies truly metropolitan. In thisarea, 2001 saw the incubation of a veryimportant project: the Fòrum Metropolità(Metropolitan Forum) for Councillors forCulture, which has already taken its firstactions.Whatever else may happen, lines of effec-tive action must continue to be encoura-ged now as in previous years. TheStrategic Plan for the cultural sector marksa way forward for joint action among allpublic and private cultural agents thatmust be fostered. But what is certain isthat the Fourth Strategic Plan for the citywill recognise the central importance ofculture, and its production of content con-tributing to the economic developmentand social equilibrium of the city. And thatthe Fòrum Universal de les Cultures 2004will be the great cultural happening thatwe all wish for, and a genuine contributionto Barcelona in the great global debate.

Page 8.Interview: Vicent PartalVicent Partal is one of the pioneers of dig-ital journalism in Catalonia. In 1994 he cre-ated the first data transmission informa-tion system to appear in our country, ElTemps On Line (The Times On Line), anda year later he established the companywhich originated the directory of aCatalan info highway that in 1996 becameVilaWeb, the main electronic daily inCatalonia, with more than 50 editions indifferent cities throughout the world.Vicent Partal is one of the participants inthe cycle "Culture XXI: nova societat?nova economia?" (Culture 21: NewSociety? New economy?) in the Palau de

34

starters). At each concert, those atten-ding receive a programme and a guidefeaturing the CDs, books, magazines orvideos available in the library for homeloan. This activity was first staged duringthe last three months of 2001, with acycle devoted to ancient music. FromJanuary to March this year, libraries invol-ved are offering a stroll down the historyof jazz, from its earliest days in the sec-ond half of the 19th century in the sou-thern United States up to great contem-porary masters like Miles Davis and LouisArmstrong. People with mobility problems unable tovisit in person can also make use of citylibraries, thanks to the home service forloans. At present there are twenty librariesproviding this service, with the help ofvolunteers. To facilitate access for all their readers,public libraries have also extended theiropening hours. In 2001, weekly openinghours rose from 760 to 995, in other wordsan increase of 25.66%. The total of daysand hours of service provided also rosethanks to at leastone library per dis-trict remainingopen during thesummer holidayperiod. In 2002 it ishoped that thisextension of ope-ning hours willcontinue, increas-ing to a minimum of 1,035 per week. New librariesDuring the first six months of 2002, twonew neighbourhood libraries will opentheir doors: Torrent de l'Olla (Gràcia) andVallvidrera (Sarrià-Sant Gervasi). TheTorrent de l'Olla library is an unusual andemblematic modern building, work of thearchitect Josep Llinàs. It has been built onthe site of a former reading room ofL'Obra Social de la Caixa de Catalunya(the Caixa de Catalunya's social activitiesdepartment), which ceded land for thepurpose under an agreement with the CityCouncil. With a surface area of 800 m2,the Torrent de l'Olla Library will have acollection specialising in Mediterraneanand traditional culture, a theme also beingcovered by projects at the two civic cen-tres in its area: L'Artesà (Tradicionàrius)and La Sedeta (the Mediterranean).The Vallvidrera Library forms part of thecivic centre of the same name. It is alsohoused in a new building, designed by thearchitect Manuel Melo. With a surface areaof 500 m2, enough to cover the needs ofusers in this sparsely populated area of thecity, it enjoys a privileged view overCollserola. Readers will also be able totake advantage of the services offered bythe civic centre (bar area, temporary exhi-bitions, information point etc.).Next autumn will also bring the opening ofthe Can Fabra district library in SantAndreu. This library will include the collec-

tion of the Ignasi Iglésias Library, and havea surface area of 3,000 m2. All this meansthat by the end of the year, Barcelona willhave a total of 27 public libraries.Barcelona Libraries Consortium Palau de la VirreinaLa Rambla, 9908002 BarcelonaTel. 93 316 12 42 / Fax: 93 316 12 40biblios@mail.bcn.eswww.bcn.es/biblioteques

Page 16.Portrait of RotterdamRotterdam (The Netherlands) wasEuropean Cultural Capital in 2001 (jointlywith the Portuguese city of Oporto). Thisevent was the high point of the city's newcultural programme, aimed at encoura-ging creation, participation by the youngand cultural diversity. Rotterdam city with its almost 600,000inhabitants in a metropolitan area with apopulation of 1.2 million, is one of the keynodes of the country's city ring (randstad).Although a Dutch city, Rotterdam is pos-sibly the least stereotyped among these.Two key facts have marked its identity: 1.After sustaining massive destruction in thesecond world war it had to have its urbanfabric recreated by town planners, thusgiving rise to a new city centre. 2. Its con-siderable immigration, due in part to post-colonial factors, in part to consolidation ofthe port as the country's top enterprise(accounting for 10% of the Dutch GDP!)has made it both multicultural (only 56% ofits population is of Dutch origin, 28%belong to an ethnic minority) and young(30% are under 24 years old). But in relati-ve terms and in the Dutch context,Rotterdam is not a rich city: 16% of homesare below average in the country'swealth/poverty index. The city councilinvests some 95 million euros each year -8% of the municipal budget - in art andculture.These characteristics have had obviousconsequences for the urban policy thatcould be adopted. Today's Rotterdam is a"city re-invented" (in the words of itsCouncillor for Culture, Kees Weeda); cul-tural policy has played a key role in thisreinvention, and is one of the central coresof urban development. Proof of this arethe four priorities of the city's culturalpolicy: - the role of the young in culture- the assumption of cultural diversity- the relationship between education andculture - the need to reinforce the roles of creati-vity and artists. These priorities were carried to the mostfamous shop window and the most attrac-tive label in Europe: European culturalcapital of 2001.European Capital Under the slogan "Rotterdam is manycities" inspired by the book Invisible Cities

by Italo Calvino, Rotterdam 2001European Cultural Capital was welcomedas the event that would put the identity ofthe city under the microscope and make alaboratory out of this cosmopolitan city.Rotterdam certainly was multi-ethnic, butit was by no means multicultural.Becoming European cultural capital hel-ped it bridge this gap, both in the man-agement and programming of culture andin its communication.In the area of multiculturalism, for exam-ple, with the new Zuidplein municipal the-atre, whose mission was to bring into thepublic domain cultural production bygroups with immigrant origins, and withtwo indispensableelements: the pro-duction would havethe same qualityrequirements as allother municipalinitiatives, and the working brief wouldinclude the Zuidplein becoming part of allnational and international networks thatshared this distinctive mission.This transition from multi-ethnicity to multi-culturalism was intimately linked with thediscovery and celebration of a young city.This concept had not found its expressionin cultural programmes of the nineties, andbecoming European capital gave it a consi-derable boost. Furthermore, both theselines of development met the need to haltthe slow but sure decline in audiences forculture in the city during the nineties. Thejoint work of the city council's departmentsof culture and education - encouraged atministerial level by the ActieplanCultuurbereik (Action plan for culture) - alsoworked towards this.Rotterdam 2001 provided a great oppor-tunity for external communication (both atnational and international level), but theaccent was supplied by the city itself. Ifculture and art usually only reach a smallnumber of citizens, the challenge in beingcultural capital was "to establish the basesfor it to reach many more". At present, citygovernors are continuing to work alongthe lines opened up last year, creating newinstruments - for management (culturalmanagers commissioned for specific mul-ticultural projects) - and for marketingrequired if this relationship is to continueinto the future.In the wake of the 2001 initiative, this iswhat is happening. Rotterdam these daysis both an ancient and a young city. Likemany ports, it has always seen dynamismand an eye to the future as part of its iden-tity.New facilitiesOver the last twenty years the city hasinvested some 170 million euros in newinfrastructures. It has built new facilitieslike the Kunsthal Theatre and the PrinceHendrik Maritime Museum, and has com-pletely refurbished its Central Library andDe Doelen Conference Centre andConcert Hall. 2000 saw the inauguration of

37març-abril 2002

ve community. And this is, among other rea-sons, because what we understand by soci-ety has no format for the cultural and politi-cal variants of such a transition. Perhaps the most interesting thing aboutthis future state is not just that it points theway to a resurgence of humanism, but to ahumanism stripped of the alibis provided byexistentialism, Marxism or liberalism. Ifnothing else, it serves to escape from wordswhose meaning has been hijacked. If com-munism, as Blanchot affirmed, referred tothe simple act of creating a community,humanism should be no other than the cre-ating of humanity. So rather than aiming forhumanist art, what our era proposes is thepossibility of conceiving the human as awork of art: surelythe ideal art workas envisaged byNietzsche: thework that has crea-ted itself. Facedwith that possibi-lity, the range ofthe human that concern us today is worthexploring. And this is exactly what an exhi-bition like Parc Humà is trying to achieve.Iván de la Nuez, ExhibitionCommissioner and Director of VirreinaExhibitionsParc Humà. Una exposició de criaturesglobals (Human Park. An exhibition ofglobal creatures)To 24 March, Palau de la Virreina

Page 11.Crypt of the Museu Marès reopenedFrederic Marès was an exceptional charac-ter in the history of Catalan culture in the20th century. Sculptor and enthusiasticcollector, he left his legacy to the city ofBarcelona. Now re-opened after its refur-bishment is the Museum's crypt with itscollection of sculptures in stone.Since summer last year, the Frederic MarèsMuseum has been commemorating thetenth anniversary of its founder's death byorganising a series of ceremonies andpublications in homage to its founder.Frederic Marès was a sculptor who, pla-cing his artistic vocation at the service ofhis enthusiasm for collecting, has left hiscity a rich artistic heritage that makes theMarès the first collector's museum in thecountry.Amongst these events is the re-inaugura-tion of one of its most emblematic spaces,now re-furbished: its stone sculpturerooms, known as "the crypt" due to theirbasement location. From the end ofJanuary on, Barcelona residents will againhave the opportunity to visit this space toadmire the museum's collection of sculp-ture in stone. Also on view are the remainsof the city walls of what was once theRoman city of Barcino. After its period ofenforced closure to continue the refurbis-hment started in1997, and following the

inauguration of its first phase in April1999, this part of the museum is happilyonce again open for visits.Among other treasures preserved in theserooms are a spectacular Romanesquefaçade from the church at Anzano(Huesca); part of the Gothic cloister ofSanta Clara in Barcelona; some Castiliansepulchres from the 14th and 16th centu-ries; a collection of capitals from Cataloniaand Castile from the 12th to the 15th cen-turies, another of Caliphate capitals and anotable example of Gothic sculpture fromLleida. This architectural reform, like the previousphase of restoration, was the result of astudy by Josep Llinàs from the museogra-phic project drawn up by the museum'steam of technicians. The most visiblearchitectural modification is the presenceof a structure in the form of a yellow cube

in the centre. As well as housing the valua-ble collection of Gothic sculptures fromLleida, this serves as a splendid vantagepoint for observing the AnzanoRomanesque façade. In early April, the museum opens its exhi-bition La col·lecció somiada. Esculturamedieval a les col·leccions catalanes (Thedream collection: Medieval sculpture fromCatalan collections), with a careful selec-tion of stone sculptures. The exhibitionincludes so far unseen or little known pie-ces of great quality. It also allows the tra-cing of the history of medieval sculpturecollections in Catalonia. This is an exce-llent occasion to visit the Frederic MarèsMuseum and rediscover its medievalworks in stone surrounded by the Romanstones that make up the historical substra-tum of our city. La col·lecció somiada. Escultura medie-val a les col·leccions catalanes Frederic Marès Museum. Pl. de Sant Iu, 5-6From 4 April to 23 June

Page 12.Libraries are growingBarcelona currently has 25 public libraries:this spring will see two more open theirdoors. Public libraries are growing. Theyhave new goals: new forms of communi-cation; the winning over of new readers;and finally, becoming part of the culturalgroundswell in the neighbourhoods and

districts of the city. Some of the city'slibraries have begun tospecialise in particularfields connected withthe publicly or priva-tely sponsored activi-ties taking place in

their neighbourhoods. One example ofthis is the Nou Barris Library with its collec-tion devoted to the world of the circus:Nou Barris is the home of the RogelioRivel circus school and also of theAssociació de Circ de Catalunya (CatalanCircus Association), based at the NouBarris Ateneu. The library's special the-med decoration - with a space for its sma-llest readers in the form of a Big Top - isyet another reference to the same topic.The Vapor Vell Library in Sants-Montjuïc,and the Guinardó-Mercè RodoredaLibrary are also following the samepolicy. Vapor Vell has a special collectionof urban music, and not just in the formof books: it also has music, in its "maque-toteca" (the City Council's collection ofmusical rough-cuts), and audiovisualmaterial in the form of recordings of con-certs by up-and-coming groups at theEscola de Mitjans Audiovisuals (EMAV)(Audiovisual Media School), based at LaBàscula. The Guinardó-Mercè RodoredaLibrary takes a special interest in poetry,and hosts the first Poetry Club inBarcelona, which works in the same wayas its Reading Clubs. Books for everyoneAt present there are seventeen active rea-ding clubs in Barcelona libraries (eighteenif we include the poetry club), catering fora total of some five hundred readers.These groups meet up once a month inthe library to discuss the book being readat the time. To help the conversationalong, a group leader prepares a guidewith some pointers on the narration thatgroup members can use while they read,and which then forms the basis for dialo-gue and enriches the meetings. As well asbeing a space dedicated to people whoenjoy culture and reading, it also acts as aforum where neighbours with interests incommon can get together and exchangeexperiences. And since there are no age limits in theworld of books, even the youngest (2 to 6year olds) also have their place in thelibrary. The programme El món dels Tovets(World of the Softies), operating in eight ofthe city's libraries, serves as their firstintroduction to illustrated books. Throughthe Softies, cloth dolls dressed up as someof the main characters from children's lite-rature - Les tres bessones (the Triplets),Elmer, Babar, El petit ós (the Little Bear) -boys and girls can discover their storiesand the books where they are told. On Saturday mornings, libraries opentheir doors to music with a series ofGuided Concerts for all the family, underthe series Aperitius musicals (musical

36

Years 1998 1999 2000 2001

Users 1.362.840 1.575.092 1.773.029 2.327.815(+15%) (+12%) (+31%)

Loans 759.658 897.525 1.057.653 1.409.596(+18%) (+17%) (+33%)

Years 1998 1999 2000 2001 2002

Numberof facilities 18 20 22 25 27

Squaremetres 11.038 13.700 17.800 20.000 23.200

Growth (%) 24 % 30 % 12 % 16 %

BibliotecaAntoni Julià de CapmanyTorrent de l'Olla, 219Tel. 93 218 78 55Horari: matí: dijous i dissabte de 10.30 a 14 h; tarda: de dimarts adivendres de 16 a 21 h i dilluns de 16 a 22 hb.barcelona.ajc@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- fons especialitzat en literaturacatalana

Biblioteca Barceloneta-La FraternitatComte de Santa Clara, 8-10Tel. 93 225 35 74Horari: matí: dimecres i dissabtes de10 a 14 h; tarda: dilluns, dimarts,dimecres i divendres de 15.30 a20.30 h; matí i tarda: dijous de 10 a 20.30 hb.barcelona.b@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent - música- vídeos - CD Rom

Biblioteca Can RosésDeu i Mata, 57Tel. 93 419 19 29Horari: matí: dissabtes de 10 a13.30 h; tarda: dilluns, dimarts,dijous i divendres de 15.30 a 20.30 h;matí i tarda: dimecres de 10 a20.30 hb.barcelona.cr@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent - música- vídeos - CD Rom

Biblioteca CanyellesRonda Guineueta Vella, 34Tel. 93 274 94 74Horari: matí: dimarts i dissabte de10 a 14 h; tarda: de dilluns a

divendres de 15.30 a 20.30 hb.barcelona.c@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent

Biblioteca ClaràDr. Carulla, 22-24Tel. 93 280 15 47Horari: matí: dimecres, dijous idissabte de 10 a 14 h; tarda: de dilluns a divendres de 15.30 a 20.30 hb.barcelona.cl@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent - fonsespecialitzat en esculturanoucentista - música - vídeos - CDRom - sala d'actes

Biblioteca Francesc CandelMare de Déu del Port, 363Tel. 93 432 01 99Horari: matí: dijous i dissabte de 10 a 14 h; tarda: de dilluns adivendres de 15.30 a 20.30 hb.barcelona.fc@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- fons especialitzat en l'obra deFrancesc Candel

Biblioteca Francesca BonnemaisonSant Pere més Baix, 7Tel. 93 268 01 07Horari: matí: dimarts i dissabtesd'11 a 14 h; tarda: dilluns, dimarts,dimecres i divendres de 16 a 21 h;matí i tarda: dijous de 10 a 22 hb.barcelona.fb@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- fons especialitzat en temes de ladona, moda i cuina - àrea infantilindependent - servei per apersones amb disminució visual

Biblioteca GarcilasoJuan de Garay, 116Tel. 93 243 17 19Horari: matí: dissabtes de 10 a 14 h;tarda: dilluns, dimarts, dimecres idivendres de 16 a 21 h; matí i tarda:dijous de 10 a 21 hb.barcelona.g@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic

- àrea infantil independent - música- vídeos - CD Rom - bibliomercat -sala d'actes

Biblioteca Guinardó-Mercè RodoredaCamèlies, 76-80Tel. 93 435 31 70Horari: matí: dimarts, dimecres idissabtes de 10 a 14 h; tarda: dilluns, dimarts i dimecres de 16 a 20.30 h; matí i tarda: dijousi divendres de 10 a 20.30 hb.barcelona.mr@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent - fonsespecialitzat en poesia - música -vídeos - CD Rom - Efedata - salad'actes - sala de treball

Biblioteca Ignasi IglésiasSegadors, 2Tel. 93 311 35 03Horari: matí: dissabtes de 10 a 14 h;tarda: dilluns, dimecres, dijous idivendres 15.30 a 20.30 h; matí itarda: dimarts de 10 a 20.30 hb.barcelona.ii@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent - música- vídeos - CD Rom - material de labiblioteca particular d'IgnasiIglésias - la biblioteca de pares

Biblioteca Infantil i Juvenil Lola AngladaRocafort-Còrsega / JardinsMontserratTel. 93 439 41 90Horari: matí: dijous i dissabtes de 10 a 13.30 h; tarda: de dilluns adivendres de 15.30 a 20.30 hb.barcelona.la@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- fons especialitzat en Lola Anglada

Biblioteca Joan MiróParc de l'Escorxador / Vilamarí, 61Tel. 93 426 35 32Horari: matí: dijous i dissabtes de 10 a 14 h; tarda: de dilluns adivendres de 15.30 a 20.30 hb.barcelona.jm@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent - música- vídeos - CD Rom

Biblioteca Les Corts - Miquel LlonguerasRiera Blanca, 1-3Tel. 93 449 31 07Horari: matí: dimecres, divendres idissabte de 10 a 14 h; tarda:dilluns, dimecres i divendres de 16 a 21 h; matí i tarda: dimarts idijous de 10 a 21 hb.barcelona.ml@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent - música- vídeos - CD Rom - sala d'actes -sala de treball

Biblioteca Les RoquetesPla de Fornells, 31Tel. 93 359 65 27Horari: matí: dijous i dissabtes de 10 a 14 h; tarda: de dilluns adivendres de 15.30 a 20.30 hb.barcelona.lr@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic

Biblioteca Montbau-Albert Pérez BaróÀngel Marquès, 4-6Tel. 93 427 07 47Horari: matí: dimecres i dissabtesde 10 a 14 h; tarda: de dilluns adivendres de 16 a 21 hb.barcelona.m@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent - música- vídeos - CD Rom - sala d'actes

Biblioteca Nou BarrisAlbert Einstein, 2-4Tel. 93 291 48 50Horari: matí: dimarts, dimecres idissabtes de 10 a 14 h; tarda:dilluns, dimarts i dimecres de 16 a 20.30 h; matí i tarda: dijousi divendres de 10 a 20.30 hb.barcelona.nb@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic -àrea infantil independent - fonsespecialitzat en circ - música - vídeos- CD Rom - sala de treball - banc dedades Efedata

Biblioteca Pere VilaPasseig Lluís Companys, 18Tel. 93 300 92 58Horari: matí: dijous de 10 a 14 h;tarda: de dilluns a divendres de 16 a 20.30 h

b.barcelona.pv@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- fons especialitzat en pedagogia

Biblioteca Poble-Sec Francesc BoixBlai, 34 - Tel. 93 443 01 05Horari: matí: dimarts, dimecres,dijous i dissabtes d'11 a 14 h;tarda: dimarts, dimecres, dijous idivendres de 16 a 21 h i dilluns de 16 a 22 hb.barcelona.ps@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent - fonsespecialitzat en cultura de la pau -música - vídeos - CD Rom - salad'actes - sala de treball

Biblioteca Ramon d'Alòs-MonerPrim, 87-89 (Centre Cívic)Tel. 93 266 39 36Horari: matí: dimarts i dissabte de 10 a 14 h; tarda: de dilluns adivendres de 15.30 a 20.30 hb.barcelona.ram@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic

Biblioteca Sant Martí de ProvençalsSelva de Mar, 215 (Centre Cívic)Tel. 93 308 97 93Horari: matí: dijous i dissabtes de 10 a 13.30 h; tarda: de dilluns adivendres de 15.30 a 20.30 hb.barcelona.smp@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic

Biblioteca Sant Pau - Santa CreuHospital, 56 / Carme, 47Tel. 93 302 07 97Horari: matí: dimecres, dijous idissabtes de 10 a 14 h; tarda: de dilluns a divendres de 15.30 a 20.30 hb.barcelona.spsc@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent - música- vídeos - CD Rom - fonsespecialitzat en cultura àrab idocumentació infantil

Biblioteca Sofia BaratGirona, 64-68, interior illaTel. 93 231 77 67

Horari: matí: dissabtes de 10 a 14 h;tarda: dilluns, dimarts, dimecres idivendres de 15.30 a 20.30 h; matí itarda: dijous de 10 a 20.30 hb.barcelona.sb@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent - música- vídeos - CD Rom

Biblioteca Torre LlobetaSanta Fe, 2 bis (Centre Cívic)Tel. 93 358 56 14Horari: matí: dimecres i dissabte de 10 a 14 h; tarda: de dilluns adivendres de 15.30 a 20.30 hb.barcelona.tl@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic

Biblioteca Vapor VellJoan Güell, 14-22Tel. 93 409 72 31Horari: matí: dimecres, dijous idissabte de 10 a 14 h; tarda: dilluns,dimecres i dijous de 16 a 21 h; matí i tarda: dimarts i divendres de 10 a 21 hb.barcelona.vv@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent - fonsespecialitzat en músiques urbanes -música - vídeos - CD Rom - salad'actes - maquetoteca

Biblioteca Xavier BenguerelAv. Bogatell, 17Tel. 93 225 18 64Horari: matí: dissabtes de 10 a 14 h;tarda: dilluns, dimarts i dijous de15.30 a 20.30 h; matí i tarda:dimecres i divendres de 10 a 20.30 hb.barcelona.xb@diba.esServeis: activitats de promoció de la lectura - internet per al públic- àrea infantil independent - fonsespecialitzat en cinema - música - vídeos - CD Rom - sala d'actes

La xarxa de biblioteques de Barcelonaestà gestionada pel Consorci deBiblioteques integrat per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona

39març-abril 2002

Bibliotequespúbliques de Barcelonawww.bcn.es/biblioteques

38