EL JAZZ

OrigenCaracterístiques

musicalsEsti ls

Big band i combo

Origen

• Neix a Nova Orleans a principis del segle XX entre els músics negres descendents dels antics esclaus africans que havien estats deportats a la força pels traficants a Amèrica.

Característiques musicals

• Ritme molt ric i variat.

• Ús del compàs de 4/4. Accentuació dels temps dèbils (2n i 4t ) provocant l’efecte “swing” o efecte “flotant” del Jazz.

• Utilització de “síncopes”per accentuar els temps dèbils del compàs ( 2n i 4t.)

Característiques musicals

• Improvisació: Improvisar vol dir crear en el mateix moment que s’interpreta. Els músics surten a l’escenari amb un patró bàsic inicial (partitura apresa) però a més aniran creant “variacions” sobre el tema principal fent un roda d’improvizacions.

• Instruments melòdics ( trompeta, saxo, clarinet, trombó) i instruments rítmics (bateria, piano,contrabaix, banjo).

Estils

RagtimeCançó de treball

Swing

Espiritual negre

Blues

Nova Orleans

Espiritual negre

• És un cant religiós que cantaven els esclaus africans deportats a les plantacions americanes.• S’acompanyaven picant de mans o bé amb algun instrument.

Cançons de treball

• Són les cançons que els esclaus entonaven al llarg de la seva jornada a les plantacions de cotó.• Cantaven “a capella”(sense instruments)

Ragtime

• És un gènere instrumental generalment per a piano.• “Ragtime” vol dir “temps fet a miques”. • Les seves melodies són de ritme regular amb l’acompanyament d’un baix que marca la pulsació exacte.• Un músic representatiu és Scott Joplin.

Blues

• Va sorgir a finals del s.XIX.

• És un tipus de cançó melanconiosa on s’explica la situació social, cultural i econòmica de la població de raça negra. • El blues utilitza les “blue notes” que són el 3r, 5è i 7è grau de l’escala rebaixats un semitò ( notes tristes).

Estil Nova Orleans 1910

•

۰Nova Orleans era una ciutat portuària on en els bars i tavernes s’experimentava el primer “Jazz” pròpiament dit,anomenat “Nova Orleans”.

۰Els músics blancs van “copiar”aquest estil i el van anomenar Dixieland.

۰

Són formacions amb pocs músics (combos) que improvisen a partir d’un patró rítmic i harmònic.

Estil Nova Orleans 1910

• Els instruments que sostenen el ritme són el contrabaix, la bateria, el banjo i el piano.

• Els instruments que porten la melodia són la trompeta, el clarinet i el trombó.

• Músics importants: Joe King Oliver.

Estil Chicago 1920

• En la 1ª guerra mundial Nova Orleans es converteix en un port de guerra i els locals on es tocava Jazz van ser clausurats i els músics van emigrar cap al N,a Chicago. Així es va crear aquest nou estil.

• Donaven més importància al solista que el conjunt.• Imitaven les melodies del Nova Orleans però més

refinades.• Músics: L. Armstrong.• Els anys 1920 és l’època d’or del Jazz.

El Swing 1930-1940

•El 1929 va haver-hi una gran crisi ( caiguda la borsa). Alguns músics van emigrar a Nova York a fer Jazz. Els barris de Harlem i Broadway es van convertir en els centres de producció de Jazz més importants.• Té un ritme molt ballable.• Usa el “riff”.• Riff: petites frases melòdiques que es van repetint insistentment mentre un altre instrument improvisa.

El Swing 1930-1940

• Es tocava amb big bands. Hi havia 3 secccions d’instruments: vent metall, vent fusta i secció rítmica.

• Grans orquestres: Duke Ellington, Count Basie,Glenn Miller.

• Grans solistes: Ella Fitzgerald (veu), Billy Holliday (veu), Benny Goodman (clarinet).

Característiques musicals