Víctor López Ros Joel Comino Ruiz

UdG

1.3.0.- Consideracions prèvies.

1.3.1.- Elements estructurals i funcionals.

1.3.2.- Adequació dels jocs als objectius d’aprenentatge i estratègies de modificació dels jocs.

JOC:

Es dóna en la vida animal i humana.

Segons Huizinga (1938) és previ a la cultura.

Es desconeix el motiu real pel qual els humans juguem i per què aquest és un tret fonamental de la nostra vida.

Se li atorga un gran valor en el desenvolupament de les persones i, especialment, durant la infància.

És font d’aprenentatge però la seva essència no és generar aquest aprenentatge.

JOC MOTOR:

◦ Comparteix tots els trets bàsics de qualsevol tipus de joc.

◦ Destaquem: És un món en sí mateix. Té un sentit

propi.

Plaent. Diversió.

Desinteressat, intranscendent.

Incertesa i “tensió” del propi joc. Dinàmica pròpia que el fa imprevisible.

Fictici. Fantasia, allunyat de la realitat.

Seriós. És una activitat “necessària”. Es juga seriosament,...

Conscient. Es prenen decisions, hi ha compromís, etc.

◦ L’aspecte MOTOR és el fet distintiu per aconseguir l’objectiu del joc: SIGNIFICACIÓ MOTRIU.

◦ Àmbit educatiu i curricular:

el joc com a contingut propi o com un recurs metodològic.

CONTINGUT PROPI: 1. Per desenvolupar els aspectes propis del “joc” com a font de

desenvolupament: coneixements, actituds, competències,... 2. Com a contingut de caràcter socialitzador: conèixer jocs, les seves

particularitats, etc.

EL JOC COM UN RECURS: 1. Eina metodològica per treballar altres continguts. Activitat

d’ensenyament i aprenentatge dirigida a objectius externs al propi joc.

TIPOLOGIA DEL JOC MOTOR:

Depèn del criteri de classificació:

1. Segons el contingut motriu al que fan referència prioritària

2. Segons el nivell evolutiu psicològic: (Joc sensoriomotor)

3. Segons la participació social i la relació entre participants:

1.- Segons el contingut motriu al que fan referència prioritària:

Jocs de condició física: de velocitat, resistència, etc.

Jocs d’habilitats motrius: de desplaçaments, de salts, de llançaments, etc.

Jocs d’expressió: de representació, de mímica, etc.

Jocs esportius.

Etc.

2.- Segons el nivell evolutiu psicològic:

(Joc sensoriomotor)

Joc simbòlic:

Gran importància fins als 7 anys. Després molta més importància el joc de regles.

Atribució de significat a allò que constitueix el símbol.

L’activitat està vinculada a la “trama”, no a regles preestablertes.

L’aspecte motor queda en un segon pla.

Joc de regles:

Molta importància a partir dels 6-7 anys.

Tenen un grau de regulació: es defineix un escenari del què es pot fer i del què no es pot fer.

El valor de les regles va canviant en l’evolució dels infants: poc transcendents, molt transcendents, negociables.

Comporta aconseguir una meta.

Implica distribució de papers i rols.

3.- Segons la participació social i la relació entre participants:

Jocs psicomotors: no hi ha interacció significativa amb altres persones per assolir l’objectiu del joc.

Jocs sociomotors: hi ha interacció significativa i necessària amb altres participants per assolir l’objectiu.

Jocs de cooperació: cal la participació de tots els components del grup per tenir èxit. Tothom guanya o perd.

Jocs d’oposició/adversari: hi ha confrontació amb un o varis oponents. Interès individual. Si un guanya, l’altre perd.

Jocs de col·laboració i oposició: hi ha companys i adversaris simultàniament. Si un equip guanya, l’altre perd.

◦ JOCS D’OPOSICIÓ/ADVERSARI:

Meta competitiva: hi ha guanyadors i perdedors.

Interacció amb altres jugadors: confrontació o “contra-comunicació” (-).

Interès (benefici) individual.

Tipus:

Tots contra tots: p.e. el joc de les cadires.

Un contra un (duels individuals): p.e. jocs de lluita, de raqueta.

Un contra tots: p.e., jocs de persecució, “escondite”.

Implica situacions d’estratègia, de presa de decisions:

Context d’incertesa.

Procediments heurístics.

◦ JOCS DE COOPERACIÓ:

Meta no competitiva.

Interacció amb altres jugadors: col·laboració/ comunicació (+).

La consecució de la meta és conjunta: tots assoleixen la meta.

L’èxit és de tots, el fracàs és de tots.

La participació és conjunta: tots participen dels procediments.

Jocs d’acció motriu conjunta: p.e. saltar a corda en grup.

Jocs d’acció motriu conjunta i presa de decisions conjunta.

No comporta necessàriament igualtat de rols i funcions.

Sovint la participació de cadascú està ajustada a les possibilitats personals.

◦ JOCS DE COOPERACIÓ I OPOSICIÓ: Meta competitiva.

Interacció amb altres jugadors: de comunicació (+) i “contra-comunicació” (-) simultània.

Tipus: Equip contra equip: duel d’equips.

Duel simètric: p.e. 10 passades, “balón-torre”, pichi,...

Duel asimètric: p.e. policies i lladres.

Equip contra la resta: (u contra tots- tots contra u): p.e. la cadena.

El joc implica el canvi de rols.

Més de dos equips: jocs paradoxals. P.e.: els tres camps.

Es poden donar coalicions entre equips que varien al llarg del joc.

Jocs estratègics i que comporten continua presa de decisions.

Alta incertesa derivada de la doble relació de cooperació i oposició.

Elements ESTRUCTURALS: ◦ Objectius motrius del joc:

(Sub-objectius).

◦ Regles: drets i prohibicions per assolir l’objectiu.

◦ Espai.

(Sub-espais i el seu valor funcional).

◦ Temps.

◦ Material.

Número i característiques funcionals.

◦ Jugadors: presència/absència de companys i d’adversaris.

“LÒGICA INTERNA”

Elements FUNCIONALS

◦ Rols i sub-rols dels jugadors.

ROLS: papers possibles (p.e. atacant/defensor)

SUB-ROLS O FUNCIONS assignades i possibles per cada rol.

Rols:

Estables: sempre són els mateixos.

Inestables: canvien durant el joc. P.e. la cadena.

...

ELEMENTS ESTRUCTURALS +

ELEMENTS FUNCIONALS

TIPUS DE COMPORTAMENT MOTOR

POSSIBLE I DESITJABLE

◦ Dins del currículum, el joc és pertinent quan:

s’adequa als objectius d’aprenentatge:

RECURS (ACTIVITAT D’E-A), o

CONTINGUT PROPI I LES SEVES PARTICULARITATS.

Analitzar els comportaments que es deriven de participar-hi, i veure si incideixen directament en l’objectiu didàctic o d’aprenentatge.

Modificar l’estructura interna (elements de la lògica interna), si cal.

Fer el camp més gran, més petit, incorporar sub-rols, etc.

◦ El joc es considera ajustat als objectius quan:

L’èxit del joc és coincident amb l’objectiu d’aprenentatge.

En els jocs amb varis rols i sub-rols, quan l’objectiu és coincident, com a mínim, amb l’èxit d’un dels rols.

P.e.: Llançament de precisió. “EL CEMENTIRI”

El procediment vàlid per obtenir èxit en el joc està relacionat directament amb l’objectiu d’aprenentatge.

P.e.: Formes de córrer. “ATRAPAR”

P.e.: Treball de col·laboració: JOCS COOPERATIUS.

Quan es donen ambdues condicions.

Intervenció sobre un o varis elements ESTRUCTURALS o FUNCIONALS:

ESTRUCTURALS: ◦ Modificar espais: ampliar, reduir, crear sub-espais

amb valor diferent (“casa”), etc.

◦ Modificar aspectes temporals: temps límit, etc.

◦ Modificar el número de jugadors.

◦ Canviar o incorporar noves regles,

Els canvis de regles poden afectar a qualsevol element ESTRUCTURAL i FUNCIONAL.

Els canvis en qualsevol element ESTRUCTURAL i FUNCIONAL, comporta MODIFICACIONS EN EL COMPORTAMENT MOTOR.

◦ Modificar el material o incorporar-ne de nou: “ara amb dos cèrcols enlloc d’un”; “el mateix però amb una pilota petita”, etc.

FUNCIONALS:

◦ Modificar els rols i/o sub-rols. Va associat normalment al canvi de regles:

Modificació de les funcions assignades a un o a varis rols: “ara no es pot botar la pilota”, “el que atrapa, continua i fan cadena”, etc.

Aspectes metodològics: ◦ Incorporar modificacions quan:

El joc es desvia de l’objectiu d’aprenentatge.

Es perd la “tensió” mínima necessària.

Quan el joc s’esgota o es col·lapsa ràpidament.

◦ Preveure l’efecte de la modificació:

Una petita modificació pot comportar grans canvis.

◦ Donar temps suficient de joc abans d’incorporar canvis. Veure si el joc “funciona”.

◦ Explicar els aspectes fonamentals del joc i començar a jugar.

◦ Fer evolucionar el joc mitjançant variants.