El judaisme és la cultura religiosa del poble jueu. És una de les primeres religions monoteistes i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen.

Els dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme.

Orígens

El poble d’Israel creu que la figura d’Abraham representa l’origen de l’experiència religiosa jueva.

Abraham va néixer a Ur, un poble de Caldea en la Mesopotàmia. La Bíblia ens conta que el Déu dels jueus li va ordenar que abandonés Caldea i es dirigís a un altre país:” “El Senyor va dir a Abram: -Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció.” Gn.12,1-2

JUDAISME BÍBLIC

Etapa patriarcal: és l'etapa iniciada, amb l’arribada del

clan d'Abraham . Existeix un culte familiar dirigit pel cap de família, anomenat patriarca, que tenia tots els poders sobre el clan. Encara que tinguessin elements animistes, adoraven un sol déu que anomenaven “El” (paraula que significa Déu). Els principals patriarques són Abraham, Isaac i Jacob.

Estada a Egipte

Per raons econòmiques i de supervivència,

el clan de Jacob emigra a Egipte.

Allà són ben acollits pels hikses, poble

d’origen semita que governava Egipte

(1750-1550 a.C)

Quan els hikses són expulsats de Tebas

per la XVII dinastia, la vida del poble

d'Israel canviarà radicalment perquè hauran

de canviar de vida: no es podran dedicar al

pasturatge, sinó que seran obligats a treba-

llar en les grans construccions faraòniques.

(la Bíblia parla d’esclavatge)

En aquesta època apareix la figura de Moisès que serà qui alliberarà

als israelites i els conduirà a través del desert a la terra promesa

de Canaà (aquesta experiència anomenada ÈXODE

serà un moment clau en la història i la religió d'Israel).

200 anys, per conquistar el territori dels cananeus. Es van distribuir al territori entre les dotze tribus que formaven els descendents de Jacob. Excepte Levi (sacerdots que no tindran terra pròpia) i Josep que romandrà a Egipte. Els seus dos fills: Efraïm i Manasès, completaran el nombre de les 12 tribus. Per necessitats de conquesta algunes tribus s’uniran i es posaran sota el comandament d’un líder que anomenaven jutge. Els més importants eren: Gedeó, Samsó i Samuel.

CONQUESTA I ASSENTAMENT

Per fer front a pobles més poderosos que Israel, els jueus decideixen unir-se i canviar l’organització tribal en una monarquia sota el govern d’un sol rei. El primer d’ells és Saül. Després governà David, sota el seu mandat, Israel fa la màxima expansió i estableix a la capital a Jerusalem. David es convertí en el model i punt de referència de tots els reis israelites. El succeí Salomó que passà a la història per la seva saviesa i per construir el Temple de Jerusalem.

LA MONARQUIA

A la mort de Salomó, el Regne es divideix: Nord o Israel amb la capital de Samaria, i Sud o Judà, capital Jerusalem.

Dintre d’aquesta etapa el Nord serà destruït pels assiris. (721 aC.) Els israelites seran deportats a Nínive.

El Regne del Sud resistirà fins l’any 587 aC quan Nabucodonosor destrueix Jerusalem. Els jueus són deportats a Babilònia.

LA DIVISIÓ I L’EXILI

SOTA ELS GRANS IMPERIS

L'any 538 aC, Cir, rei dels perses, conquereix l’imperi de

Babilònia, alliberà als jueus i els permeté retornar a Israel.

Amb el retorn, els jueus reconstrueixen el Temple i les Muralles

de Jerusalem.

Reorganitzen la societat al voltant de la Llei.

Els grans líders d’aquesta

reconstrucció foren

Esdres i Nehemies.

Israel és una província

sotmesa als perses i

paga grans tributs.

1. SOTA EL DOMINI PERSA:

SOTA ELS GRANS IMPERIS

2.-SOTA EL DOMINI GREC:

Alexandre el Gran, conquereix l'Orient Mitjà i estén per tot el

territori la llengua i la cultura gregues. Durant més de 100 anys,

Israel gaudeix d’una àmplia autonomia i són respectats els seus

costums i religió.

Aquesta situació canviarà radicalment quan el rei

de Síria, Antíoc IV obliga als jueus a renegar

de la seva fe. Introdueix una estatua de Zeus

en el Temple profanant el lloc més sagrat

del judaisme.

Aquesta decisió, provocà tres reaccions:

uns es varen sotmetre a l’hel·lenisme;

altres van fugir a Egipte; i el grup més

nombrós comandat per la família Macabea

es revolta contra Antíoc IV, el guanyen i

instauren una època de llibertat on Israel

recupera la monarquia amb la dinastia

Esmonea.

SOTA ELS GRANS IMPERIS

3. SOTA EL DOMINI ROMÀ:

L’any 63 aC, el general Pompeu entra a Jerusalem i la seva conquesta

iniciarà l’època romana d'Israel. En aquesta època neix i viu Jesús.

L'any 70 dc., els jueus revolten contra Roma, com

a resposta, els romans destrueixen el Temple de Jerusalem.

Aquest fet provocà més odi

contra els romans, que estaran

en permanent conflicte.

La darrera resistència jueva

coneguda per l´autoextermini de

Masada. (73 dC)

L’any 135 dC. Adrià decreta

l’expulsió definitiva dels jueus

del seu territori.

JUDAISME DE DIÀSPORA

La diàspora (Galut): Allunyament forçós del poble jueu de la seva

terra. És el càstig més sever pel poble d’Israel si no compleix els

preceptes religiosos (mitzvot).

La Diàspora és una desgràcia pel poble jueu, per Déu i l’univers.

A la història jueva es mencionen tres:

la d’Egipte, la de Babilònia (587 a.C) i la que començà després

de la destrucció del Temple de Jerusalem (70 d.C)

La fi de la diàspora és la creació de l‘Estat d’Israel el 1948.

JUDAISME ACTUAL

El judaisme ortodox, sosté que la Torà va ser escrita per Déu, dictada a Moisès, i que les lleis han de ser observades i són immutables. Consideren que el Shulkhan Arukh, un codi legal del segle XVI és la codificació definitiva de la llei jueva. El judaisme ortodox consisteix en una barreja del judaisme ortodox modern i del judaisme haredi, judaisme ultraortodox dels guetos de l’Edat Mitjana i del Renaixement.

Judaisme ortodox

Conegut com a "judaisme lliberal” es va originar a Alemanya. El judaisme reformat inicialment es definia una religió i no pas com una raça o cultura i rebutjava les ordenances rituals de la Torà.

Judaisme reformat

El judaisme reformat va desenvolupar les reunions d'oració en llengües vernacles.

Fou la primera denominació en ordenar dones rabins.

Conegut també com "masorti" (hebreu "tradicional”). El conservadorisme postula la devoció a la tradició i a la llei jueva , amb un acostament obert i positiu al món modern, la democràcia i el sionisme. Els conservadors donen Molta importància al fet que constitueixen al mateix temps una nació i una religió.

Judaisme conservador

El judaisme reconstruccionista va començar amb la filosofia de Mordecai Kaplan, un rabí del judaisme conservador. Aquesta denominació vol la reinterpretació del judaisme per adaptar-lo a la filosofia dels temps moderns, la justícia social com a manifestació de la fe i la definició del Judaisme en tant que civilització evolutiva del poble jueu. Fou la primera denominació en ordenar homosexuals homes i dones rabins.

Judaisme reconstruccionista

Hasidim

Els Hasidim són una branca del judaisme ultraortodox. Apareixen a finals del s.XVII a l´Europa de l´Est, liderats

pel Rabí Baal Shem Tov. Els homes duen una vestimenta peculiar de color negre que té el seu origen en la indumentària polonesa. Consisteix en: •un barret negre que en shabat sovint es substitueix per un gran barret ornamentat amb pells d'animals. •una jaqueta llarga de color negre i una camisa blanca sense corbata.

Altres peculiaritats dels hasidim són la barba prominent i el cabell rapat amb rínxols que surten de les patilles i que s´ anomenen Payot. “No us retalleu tot al volt les vores de la cabellera ni us afaiteu els costats de la barba.” Lv. 19, 27

Aquesta vestimenta té dues raons de ser: en primer lloc, posa de manifest una actitud humil; en segon lloc, és un senyal de dol pel temple que no serà reconstruït fins el retorn del Messies

CREENCES Un sol Déu: JAHVÉ

Déu és únic: el judaisme està basat en la creença en un sol Déu, el creador etern de l'univers i la font de la moralitat.

Un Déu perfecte, però preocupat per la humanitat, i amb qui vol relacionar-se personalment. Déu es omnipotent i omniscient. El Senyor (= Jahvé) Concepte d’un Déu que és Esperit, i que no podia ser representat per cap imatge. Qualsevol doctrina que proposi un intermediari entre l’home i Déu és considerada una heretgia.

Ens els escrits jueus rep diversos noms: Jahvé, Elohim, Adonai, El Sadhai,Sabaot, Jehova,….

Aquesta visió monoteista sorprèn en un context cultural religiós politeista (Mesopotàmia i Egipte) i a més on els déus eren imperfectes i eren representats en imatges que es devien adorar.

Tetragrama jueu per dir Déu

Divinitat egípcia Amón Ra Marduk, Divinitat de Mesopotàmia

CREENCES LA TORÀ

Es fonamenta en la creença en un sol Déu i la seva aliança amb el poble d'Israel: Déu va escollir al poble jueu per a establir un pacte únic amb Ell.

El poble respon amb el compliment dels 10 manaments del Sinaí que era la introducció d’una exhaustiva llista de comportament diari, les 613 Mitzvot que havien de ser observades pels fills d’Israel.

Déu recompensarà als que obeeixen els seus manaments, i castigarà als que els violen.

CREENCES Esperança messiànica

Hi haurà un maixíakh (messies) i una era messiànica. Sovint el messies no és vist com un ésser diví, sinó com un alliberador polític. Per a algunes denominacions jueves, no hi haurà un Messies: L’era messiànica és un ideal al què hem d’aspirar. Per altres les paraules dels profetes són revelació de Jahvé i es compliran amb L’arribada del messies que iniciarà una nova era.

RITUS LA PREGÀRIA

El ritual prescriu tres pregàries al dia i en hebreu: - a la matinada , la més solemne: La shacharit - al migdia la minhà en record dels sacrificis al temple, - al capvespre l'arbit, preparatòria

per al descans nocturn.

Una característica principal de les tres oracions és l'amidà consistent en la súplica de dinou benediccions, entre elles hi ha la pregària per a la restauració nacional d'Israel.

Shemà Israel Dt 6,4-9

“Escolta Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces. Guarda en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono, inculca-les als teus fills, parla’n a casa teva i anant de camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis.

+

És la pregària bàsica del judaisme

Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les com una marca entre els ulls. Escriu-les als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la

ciutat”.

RITUS Naixement

Els nens jueus són circumcidats als vuit dies. És la Berit Milà (circumcisió). Forma part del poble jueu. També se li posa un nom hebreu diferent al seu nom familiar. El farà servir en les celebracions religioses. Si és el primogènit es farà als 30 dies la cerimònia del rescat, la Pidyan Ha-ben. El primogènit pertany a Déu i es rescata a través d’un donatiu o un objecte de plata. Si el nounat és una nena es celebra el Simhat Bat (alegria de

la filla). Els pares la porten a la pregària sinagogal del dissabte, on la nena rep la benedicció del rabí.

RITUS INICIACIÓ

Els jueus la celebren solemnement quan els nois/es arriben a la majoria d’edat. Els nois en fer els 13 anys, dia de la Bar Mitzvà. Fill de la Llei.

Les noies en fer 12 anys, festa de la Bat Mitzvà. Filla de la Llei.

Els nois/es acompanyats de les famílies van a la sinagoga, el dissabte, i el rabí els convida a llegir la Torà. Amb aquest gest són conscients de la majoria d’edat, res- ponsables dels seus actes i tenen l’obligació de complir els preceptes de la llei jueva i han de participar com adults en els rituals i cerimònies.

També aprenen l’hebreu.

RITUS MATRIMONI

És un contracte sagrat dels nuvis amb Déu. Es fa a la sinagoga, en presència del rabí i de dos testimonis. Els nuvis, amb els pares, es posen sota la Jupà, baldaqui matrimonial, sos- tingut per 4 pals, símbol de la nova llar.

Els nuvis expressen el seu desig de casar-se davant Déu i la societat;

d’estimar-se i ajudar-se; i d’educar els fills segons la Llei de Moisès, és a dir, seguint els ensenyaments del judaisme.

Els nuvis, els pares i els testimonis signen un document, ketubà, que és el contracte matrimonial.

Els nuvis beuen de la mateixa copa i es bescanvien els anells. El rabí beneeix fins a set vegades els nuvis, demanant a Déu una llarga i feliç vida per a la parella.

La cerimònia acaba amb la ruptura d’una copa que el nuvi trepitja. Simbolitzant els moments difícils que hauran d’afrontar; però també simbolitza que, tot i la festa, ells no poden oblidar la destrucció de Jerusalem.

RITUS LA MORT

Quan un jueu mor, se l’enterra el mateix dia, com molt tard a l’endemà. Cal purificar molt bé el seu cos de tota impuresa, per això se’l renta seguint un ritual d’ablucions, el perfumen i l’embolcallen amb un sudari blanc de lli o cotó.

Arribats al cementeri es posa el fèretre a la sepultura, sobre palla i s’encén una espelma prop del cap, per simbolitzar la immortalitat de l’ànima. El rabí tira tres palades de terra i després ho fan els familiars, tot recitant el Kadish, una pregària pel difunt i per la pau.

Acabades les exèquies, es guarden set dies de dol anomenat Shivà. Durant aquest set dies, els familiars només surten de casa per anar a la sinagoga a pregar. Reciten el Kadish tres vegades al dia. Després hi ha un dol mes suau, de trenta dies, on es resa tres cops al dia el Kadish, però ja van a treballar i omplir les seves obligacions. Cada any la família recorda el dia de la mort. La celebració de l’aniversari rep el nom de Yahrzeit.

LLIBRES SAGRATS

1.- La Torà: estan recollits els textos de la Torà i els fonaments bàsics de com viure el pacte del Sinaí. 2.- Els profetes: recullen la crítica i les denúncies que els profetes han fet contra el poble i els seus governants. També els consells i les perspectives amb les que han instruït el poble d'Israel. 3.- Sapiencials: són petites reflexions, proverbis i dites populars sobre molts aspectes de la vida humana i que són exemples de la saviesa popular. També hi han himnes i pregàries que es fan servir en els cultes de la sinagoga i en la pregària personal.

Tanakh [תנ״ך]

Torà [תורה]

Nevi'im [נביאים]

Ketuvim [כתובים]

39 llibres

Significa ensenyança de sis coneixements, especialment de “la Torà” . És l’estudi dels drets més habituals prescrits en la llei escrita i també de la tradició oral, ensenyaments dels escribes. El Talmud consta de dues parts: La Mishnà: són 19 volums en els quals es recullen les interpretacions que els rabins i els escribes han fet de la llei. La Guemarà: són els comentaris que les escoles jueves de Babilònia han fet sobre la Mishnà.

Talmud (תלמוד ) LLIBRES SAGRATS

LLOCS SAGRATS MUR DE LES LAMENTACIONS TEMPLE DE JERUSALEM

El Mur és l’últim vestigi de la muralla que envoltava el Temple que va erigir el rei Salomó i va reconstruir per Herodes. En aquest mur els jueus encara avui ploren la destrucció de l’antic Temple . Els jueus preguen i deixen els seus desitjos escrits en paperets que introdueixen amb molta cura entre les pedres mil·lenàries. És el lloc més sant del judaisme que hi ha arreu del món.

LLOCS SAGRATS LA SINAGOGA

La paraula sinagoga prové del grec i significa lloc de reunió. Els jueus diuen que allà on hi hagi deu jueus adults reunits per llegir les Escriptures hi haurà una sinagoga.

El rabí és el guia i cap de la comunitat

jueva, alhora que també és el mestre expert en la llei jueva, és aquella persona referencial per a tot jueu. La sinagoga és el lloc de pregària, és on es llegeix i interpreten les Escriptures en el dia de shabat - dissabte-. Els rotlles de la Torà es guarden dins d’un armari anomenat l’arca.

FESTES JUEVES

És la festa de Cap d’Any i inaugura 10 dies de penitència, L’últim dels quals, Iom Kippur o dia de l'Expiació és dedicat totalment a la pregària i al dejuni.

ROS HA-SANÀ

A la sinagoga es fa sonar el Xofar, una banya buida que fa un so fort i estrany. És un avís que convida els jueus a revisar i demanar perdó de l’any que acaba i prendre compromisos de fidelitat a la Llei pel nou any que comença. Per això mengem poma amb mel =bons desitjos pel nou any.

SUKKOT FESTES JUEVES

Festa de les cabanes, recorda com vivien els avantpassats dels jueus. Dura vuit dies. Es construeix una tenda a l’aire lliure i s’acostuma a fer un àpat al dia en ella, si el temps ho permet, fins i tot, dormen.

Recorda com a símbol el pas del desert que els israelites van haver de fer per entrar a la Terra de Canaan.

FESTES JUEVES XAVUOT

Es celebra l’entrega de la Llei al Sinaí (manaments que Déu va donar a Moisés).

Es llegeix de forma solemne el passatge del Sinaí. Es celebra 7 setmanes després del Pèsah, i es coneix també com la Pentecosta jueva.

S’acostuma a decorar les sinagogues amb flors

Es mengen plats elaborats amb productes lactis

El darrer dia del Sukkot, es celebra la festa de la Torà, la Simhat Torà. Els rotlles de la Llei són portats en processó pels voltants de la sinagoga i s’acaba de llegir la última part de la Torà que falta, car cada dissabte es llegeix una part. Després es torna a començar com símbol que no s’oblida mai la història i els valors del poble jueu

FESTES JUEVES HANUKÀ

Festa dels Llums. Es commemora la recuperació del Temple, en la revolta dels Macabeus, i dedicar-lo de bell nou al culte. El miracle de les reserves d’oli per a un dia que en van durar vuit es descrigué per primer cop al Talmud. El ritual del festival marca l’encesa d’una espelma cada dia dels vuit dies de la Hanukà mitjançant una espelma extra i especial anomenada menorà.

Després de l’establiment de l’estat d'Israel, la Hanukà va començar a servir, com a festivitat d’intercanvi de regals. Tanmateix, el Hanukà sempre ha tingut una especial importància per als nens.

FESTES JUEVES PURIM

Es celebra que Déu va salvar els jueus de l’exterminació manada per Amman, gràcies a la reina Esther. Es disfressen, com un Carnal.

Es menja unes pastes triangulars, enviant obsequis dolços als amics i familiars, llegint la història d'Esther (la salvadora), fent algunes bones accions.

FESTES JUEVES PÈSAH

És el 14 de nissan. Vol dir pas i fa referència al pas de Déu per Egipte per alliberar-los de l’esclavitud.

Avui dia, se celebra el séder a casa, en família amb la lectura de l’haggadà.

Passar del pa fermentat a l’àzim és recordar la sortida d’Egipte, cap a desert. Recorden els seus humils orígens d’esclaus, menjant un pa de misèria, el pa àzim, senzillament compost de farina i d’aigua, ja que aquesta prova horrible haurà aconseguit, per a totes les generacions següents, una evolució vers la seva antítesi: la llibertat, la justícia, el respecte, la senzillesa, i la modèstia.

FESTES JUEVES SÀBAT

El sàbat (dissabte) és el descans setmanal que s’inicia la nit del divendres i acaba la nit del dissabte, on es celebra la creació de Déu, i es commemora el descans de Déu per a contemplar la creació. En sàbat no es realitza cap feina. El sàbat és la celebració més important del judaisme. És dia del culte sinagogal.

Els jueus ortodoxos, per exemple, no condueixen ni encenen llums o aparells elèctrics. Els conservadors permeten conduir només sí és per a anar a la sinagoga. Per als reformistes i r reconstruccionistes, l’ l’observança és una decisió personal, i cada persona té dret a d a decidir què és per a ella fer feina" i com pot honorar millor el dia de repòs.

Les diverses definicions de què constitueix una "feina" ("melakhà") varien de denominació en denominació.

OBJECTES SAGRATS KIPPÀ

Casquet utilitzat pels homes jueus. No està prescrit per la llei bíblica, però s'entén que l'home ha de portar un pes sobre el seu cap per recordar que Déu està sobre ell i per abaixar la supèrbia humana.

Mantell ritual amb el que es cobreix l’home jueu en les seves oracions. Té quatre cantonades de les quals surten uns serrells anomenats Tzitzith. Aquests serrells tenen 613 nusos, que corresponen als 613 preceptes de la Torà. Ja que la Torà demana dur el Tzitzith durant tot el dia, els jueus ortodoxes porten un talit petit permanentment sota la camisa; que rep el nom de talit katan.

TALIT

Són dues capses de cuir negre que contenen inscrits en un pergamí quatre passatges de la Torà que són anomenats Parsha. Cada paraula inicial d´aquests paràgrafs serveix per anomenar cadascun d´aquests quatre preceptes de la Torà: Kadesh: Conté el deure del poble jueu de recordar-se que ha estat alliberat de l´esclavitud d´Egipte. VeHayah Ki YeViaCha: A cada jueu s’imposa el deure d´ensenyar i transmetre aquesta obligació als seus fills. Shemà:Afirma el principi de la Unicitat de Déu i el vincle mutu d’amor. VeHaya Im Sh’moa: Declara la responsabilitat de l’home vers Déu.

OBJECTES SAGRATS TEFELIN

Els jueus es posen els Tefilins cada dia, excepte el dissabte i les Festes. D’aquesta manera manifesten que tot l'ésser està vinculat amb Déu : la intel·ligència (el tefilin posat enmig del front) , els sentiments i accions (el tefilin lligat sobre el braç i posat enfront del cor). Cada home es posa els Tefilins a partir dels 13 anys. Sobre el braç esquerre i enmig del front. Després es lliga la tira de cuir enrotllant-la dues vegades sobre la capsa de manera que formi la lletra shin, que fa referència a la paraula Shadai que és una forma d’anomenar Déu a l'Antic Testament.

OBJECTES SAGRATS MEZUZÀ

A l'entrada de la casa jueva, en un racó apropiat, es guarda la mezuzà, estoig que conté un pergamí on es recorda que Déu és omnipresent i vigila tots els actes dels homes. Aquest sentiment de la proximitat de Déu es reflecteix en una sèrie de normes estrictes que regeixen la vida quotidiana dels jueus.

Dintre de la mezuza es posaven dos textos del Deuteronomi “ESCOLTA, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'ÚNIC. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla'n a casa i tot fent camí, quan te'n vagis al llit i quan et llevis. Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les com una marca entre els ulls. Escriu-les als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat.” Dt. 6,-9 i Dt. 11,13-21

OBJECTES SAGRATS MENORÀ

Canelobre de set braços que tradicionalment estava a l'entrada del Sancta Sanctorum vetllant l'Arca de l'Aliança. Simbòlicament cada un d'aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació.

Canelobre de vuit / nou braços que s'utilitza durant la festa de Hanukà , festa de la llum o Dedicació.

A l'any 164 Judes Macabeu conquereix de nou Jerusalem, és purificat el Temple i es reprenen els sacrificis. Aquesta purificació va durar vuit dies que són les vuit espelmes que es troben als extrems del canelobre i la del mig rep el nom d'espelma servidora (anomenada menora), ja que és la que encén les restants.

OBJECTES SAGRATS HANUKÀ

Preceptes sobre l'alimentació

(Lv 7, 8-37

Els jueus han de seguir les prescripcions alimentaries de la Torà. Seguir aquestes normes és anomenat Kosher, o puresa religiosa de la llar. L’aliment consumit ha de ser pur segons les lleis alimentàries jueves (Dt 14, 21),que són molt estrictes per fixar quins animals, aus i peixos es poden consumir.

El judaisme determina un sistema ritual per matar els animals i que la seva carn sigui considerada Kosher. Aquest sistema s’anomena shechita i afecta els animals mamífers i les aus. Consisteix en procurar la mort instantània de l’animal amb un ganivet molt afilat, que ha de seccionar les venes del coll mitjançant un cop sec; així s’evita que pateixi i es facilita que es dessagni per complert. Està prohibit menjar animals morts naturalment o per malaltia.