El llenguatge corporal

1

Andrea Cano

IES MONTSERRAT

CURS 2014-2015

Andrea Cano El llenguatge corporal

2

ÍNDEX

1. Introducció.................................................................................................6

2. El llenguatge del cos expressa els nostres estats d’ànims interns..........7-10

Podem fingir?

La llei de la causa i efecte

3. Gestos del llenguatge del cos...................................................................11-37

Procedència dels gestos que comunica el llenguatge del cos

Com podem interpretar-los correctament

La interpretació de la postura

• Els braços

Les senyals de barrera dels braços

Si, però em sento còmode

Gestos estàndards dels braços creuats

Creuament de braços reforçat

El gest d’agafar-se els braços

Creuament parcial dels braços

Creuament dissimulat dels braços

Creuament de braços amb els dits grossos cap amunt

El poder del tacte

• Les cames

Creuament de cames

Creuament de cames estàndard

Creuament de cames americà en forma de 4

Creuament dels turmells

Creuament dels peus


3

Les cames separades

• Gestos amb les mans i el dit gros

Gestos amb les mans

Gestos amb les palmes de les mans

Acariciar, tocar-se les mans

Mans juntes

Mans juntes a l’esquena

Mans amb els dits entre llaçats

Mans en ogiva

Agafar-se les mans, braços o monyeques

L’avorriment

Acariciar-se la nuca

Els dits a la boca

Gestos amb els dits grossos

• Les senyals dels ulls

Aixecar les celles

El conjunt de gestos quan “aixequem la mirada”

Com captar l’atenció d’un home

El pestanyeig continuat

Mirada disparada

Recordant una imatge

Recordant un so


4

Recordant un sentiment

Parlant-se a si mateix

La mirada de negoci o poder

La mirada social

La mirada intima

Les mirades de reüll

4. Signes corporals positius.........................................................................38-40

Decantar el cap

La mà a la galta

Llepar objectes

Inclinar-se cap a davant

La torre de campanar

Dits grossos cap a fora

Les mans al cap

5. Signes corporals negatius.......................................................................41-43

Avaluació crítica

Recollir un borrissol imaginari

El coll que tira

Dolor al clatell

Parpellejar lentament

La cama sobre la cadira

Assentar-se a cavall a la cadira

Gratar-se les mans lentament


5

6. Gestos que revelen la mentida................................................................44-46

Les mans a la cara

El guardià de la boca

Tocar-se el nas

Tocar-se l’ull

Ocultar les palmes de les mans

Rascar-se el coll

7. Gestos d’atracció femenins i masculins..................................................47-51

La història de Graham.

Per que les dones sempre s’insinuen?

Gestos d’atracció

Gestos d’atracció femenins

Gestos d’atracció masculins

8. El poder del somriure i el riure.................................................................52-55

El somriure es senyal de submissió

¿Perquè el somriure és la millor medicina?

¿ Com funcionen els acudits?

El somriure i el riure ens permeten unir vincules

9. Entrevistes..............................................................................................56-62

10. Conclusions...........................................................................................63-65

11. Bibliografia............................................................................................66


6

1. INTRODUCCIÓ

Si, és cert. No tot és el que sembla. Una mirada de reüll, portar-se les mans al

cap per tocar-se la nuca, creuar els braços... però, és cert que el llenguatge del

cos expressa realment el que es diu?

Al llarg d’aquest treball comprovarem que el llenguatge corporal expressa

estrictament el que les nostres emocions més profundes dicten.

Si el fet d’acariciar-te la nuca és un indici de frustració es possible que algú

digui: avui he tingut un dia fantàstic; i, realitzar aquest acte? El coneixement del

llenguatge del cos ens permet saber amb precisió les emocions de la persona

que realitza els gestos.

Allan Pease, l’autor del llibre “ El llenguatge del cos” amb més de vint milions

de llibres venuts va començar sent venedor de esponges a domicili per

guanyar-se uns diners. I amb tant sols que li obrissin la porta i establessin un

mínim de contacte, ja sabia si el comprador estava interessat o no, si podia

seguir amb el seu discurs o devia marxar immediatament d’aquell lloc. Aviat es

va fer un dels millors venedors del món.

Al llarg d’aquest treball, també profunditzarem en els diferents gestos que

indiquen els estats d’ànims i aviat sabrem, interpretar i llegir entre línies que és

el que la persona parlant realment ens està comunicant. Aprendrem a

identificar quin estat d’ànim té i, per tant, també sabrem quina es la persona

potencial per que cooperi amb nosaltres.

En aquest treball, procediré a extreure, i resumir informació de diferents llibres

ja existents, Internet, la pròpia experimentació i la ajuda de diferents

professionals, per saber tot lo necessari sobre els gestos que comunica el

nostre cos. Les diferents fonts de la que extrec aquesta informació serà

detallada posteriorment a la bibliografia del final de la obra.


7

2. EL LLENGUATGE DEL COS EXPRESSA ELS NOSTRES

ESTATS D’ÀNIMS INTERNS

Quan coneixem una persona emetem ràpidament prejudicis sobre la seva

presència, amabilitat, classe social, potencial com a parella, etc. A molta

gent li costa acceptar que els essers humans seguim sent biològicament

animals. I és que, l’animal humà no sol ser conscient de les seves postures,

moviments i gestos corporals. Doncs poden estar expressant una cosa i la

seva veu explica una totalment diferent.

Les persones, solem estar més ocupades per la nostre capacitat oratòria y

per la dels que ens envolten. Però, en canvi, no ens preocupem per el

potent missatge que el llenguatge del cos ens proporciona i del impacte que

ens genera a nosaltres mateixos.

El llenguatge corporal, l’aspecte i el to de veu determinen el 93% de la

primera impressió. Per tant les paraules només constitueixen un escàs 7%

del impacte que és causa, ens diu el professor Albert Mehrabian de la

UCLA.

Els polítics, per exemple, tenen més que estudiat aquest àmbit. No tan sols

es preocupen del que diran en el seu discurs, sinó també es preocupen

detalladament d’allò que volen expressar amb el seu llenguatge corporal,

així com també importa com situen la càmera la persona que els grava per

aparentar més poder, classe, superioritat i lideratge.

Coneixent els seus gestos, podem intuir el que ens pretenen transmetre o

els seus estats d’ànims interns.

Comencem per el principi. L’esser humà, quan es petit, mostra les tres

qualitats que el defineixen com un esser lliure: és sincer, espontani i natural.

Quan té son, gana o qualsevol altre necessitat, plora. Si està plorant, es pot

apreciar com estira els braços busca’n l’atenció de la seva mare o pare. El

nen és molt més expressiu corporalment.

Si no li agrada alguna cosa, és taparà els ulls amb les dues mans. Si no vol

escoltar alguna cosa, és taparà les orelles també amb les dues mans. Si

està enfadat o descontent per la brega que li han fet els seus pares és

creuarà de braços i arrugarà clarament el front.


8

A mesura que anem creixent ens tornem menys expressius. Explicaré això

amb més detall en un apartat posterior d’aquest treball.

La part important de tot això és que el cos realment expressa els nostres

estats d’ànims interns, el que difícilment podem percebre a la vida adulta.

Vivim reprimits per la nostra educació i prestem especialment atenció a les

paraules però, el cos sempre acaba expressant el que realment pensem. El

cos està fortament connectat als nostres pensaments, impulsos cerebrals, a

les nostres emocions, etc. Si ens sentim frustrats, per molt que intentem no

aparentar-ho, el nostre cos ens delata, tot i que sigui sutilment. Si desitgem

alguna cosa o persona el nostre cos també emet una sèrie de senyals

desxifrables. Imagina les possibilitats de tot això.

Al conèixer el llenguatge del cos és cert que s’obre un nou món

d’exploració. Ets conscient de coses que prèviament no ho erets, i pots

estar assentat a un bar seguint clarament una conversació de dos

desconeguts sense escoltar-los. Només amb el que diuen el seus gestos ja

dedueixes com està cada persona, de que parla, si tenen confiança entre

ells, etc.

Conèixer aquests gestos que realitza el cos, ens ensenya a ser més

sensibles als sentiments i a les emocions dels altres. Un intèrpret del

llenguatge corporal és un estudiant del comportament que vol aprendre de

les accions dels seus companys, per poder aprendre d’aquesta manera més

sobre ell mateix i millorar les seves relacions amb els altres.

EL CONEIXEMENT DEL LLENGUATGE DEL COS ENS PERMET:

Emfatitzar amb els altres.

Ser més encertat socialment.

Negociar amb èxit.

Causar una impressió positiva en els altres.

Saber si algú menteix.

Aconseguir que els altres cooperin.


9

Escollir una parella.

2.1 PODEM FINGIR?

Ha quedat clar que el nostre cos expressa estrictament les nostres

emocions internes, ara ve la següent pregunta: podem fingir?

Es a dir, la pregunta va també relacionada amb si és o no possible

enganyar. Doncs bé, la resposta és molt simple. Si nosaltres sabem que el

llenguatge del cos expressa sense cap excepció allò que les nostres

emocions internes dicten també sabem que, sempre podrem saber si

alguna persona intenta enganyar-nos. Es a dir, si una persona diu amb

paraules una cosa i amb el cos una altre, el cos la delatat, és inevitable,

sempre serà sincer el cos humà.

Per exemple si un home arriba a casa a la una de la nit, i li diu a la seva

dona que ha estat treballant però li diu sense mirar-la als ulls i posant-se

les mans a les butxaques, el cos l’està delaten. És cert que els millors

mentiders poden fer certs gestos predeterminats que expressen sinceritat

com, mirar sempre als ulls, o ensenyar les palmes de les mans per

aparentar més sinceritat, però el cos sempre els acabarà delaten, per

exemple se li dilataran les pupil·les.

Una altre cosa és provocar un gest intencionadament. Per exemple un

policia es posa les mans darrera l’esquena per aparentar més

autoconfiança i seguretat en si mateix, per donar entendre que ell és

l’autoritat.

Amb els gestos entrem en el següent concepte.

2.2 LA LLEI DE LA CAUSA-EFECTE

Saben que els gestos del nostre cos estan directament relacionats amb les

nostres connexions cerebrals, també podem saber que si provoquem un

gest repercuteix al nostre estat emocional.

Tornant a l’exemple anterior. Si nosaltres obrim les palmes de la mà als

altres durant un discurs, no podrem evitar sentir-nos més sincers i amb la


10

necessitat de dir coses verdaderes. Si posem les mans darrera l’esquena,

no podrem evitar sentir-nos més segurs de nosaltres mateixos i guanyarem

confiança apart de la que aparentment transmeti’m als altres. Realitzar un

gest o un altre repercuteix el nostre estat emocional.

Un gran exemple d’això és forçar-te a somriure. Si proves de forçar el

somriure quan estàs trist, notaràs que comences a sentir-te més alegre i a

sentir emocions relacionades amb el somriure i el riure.


11

3. GESTOS DEL LLENGUATGE DEL COS

3.1 PRECEDÈNCIA DELS GESTOS QUE COMUNICA EL

LLENGUATGE DEL COS

La majoria de les senyals bàsiques de comunicació són les mateixes en tot el

món. La gent somriu quan està feliç i posa mala cara quan està trist o enfadat.

Quan un nen petit ha begut

llet suficient, mou el cap d’un

costat a un altre per

demostrar que no vol més el

pit de la seva mare. Quan el

nen ha menjat suficient,

aparta el cap amb la finalitat

d’aturar qualsevol intent de

rebre una nova cullerada i, d’aquesta manera, aprèn ràpidament a utilitzar el

gest de moure el cap d’un costat a l’altre per demostrar desacord o una actitud

negativa.

El gest de moure el cap d’un costat a l’altre indica “no” i el seu origen prové de

l’alimentació de l’ infància.

Als nens, com ja he dit anteriorment, els es molt més fàcil interpretar els seus

gestos correctament. Quan diuen una paraulota es tapen la boca amb una o les

dues mans. Quan no volen veure alguna cosa es tapen els ulls, quan no volen

escoltar, és tapen les orelles. A l’arribar a l’edat adulta les persones anem fent

molt més depurades. Si creiem que hem dit alguna cosa malament o dubtem

del que ens diu el nostre interlocutor ens rascarem el llavi. Si estem frustrats o

alguna cosa ens molesta, únicament ens tocarem els ulls o bé, ens rascarem la

part superior o inferior. Passa exactament el mateix amb les orelles. Els

humans, al fer-nos grans, a causa de l’adaptació i la supervivència social fem

que els nostres gestos, és a dir, les nostres emocions, es vegin el menys

possible. Intentem ser el més imprevisibles que podem.


12

En quan a l’origen de cada gest que realitzem, també té un cert component

científic. Per exemple, quan enganyem. Quan enganyem s’activen una sèrie de

connexions cerebrals que provoquen un micró picor al nas on ràpidament és

dirigeix la nostre mà per alleugerir-lo. (Allan Pease, “El lenguaje del cuerpo”).

El cos està dissenyat per, quan sentim una molèstia, amenaça o qualsevol

factor extern, reaccionar en conseqüència i delatar les nostres emocions

internes.

Els orígens d’alguns gestos també poden remuntar-se al nostre passat

d’animals. El somriure per exemple, és un gest d’amenaça en la majoria

d’animals carnívors, però en el cas dels primats es realitza per demostrar

submissió.

Ensenyar les dents i els orificis nassals són gestos derivats de l’acte d’atacar i

són senyals primitives utilitzades per altres primats. Arrugar el nas, és un gest

que els animals utilitzen per alertar els altres dels humans, el gest segueix

apareixen, encara que els humans no solen atacar utilitzen les dents.

Fer els orificis nassals més grans ens permet que entri més aire per oxigenar el

cos i reparar-lo per l’acció de lluitar o sortir ràpidament i, a l’univers dels

primats, comunica als altres que és necessita ajuda per afrontar una amenaça

immediata. En el món dels humans, el gest d’arrugar el nas està provocat per

l’emprenya-me’n, la irritació, la sensació d’amenaça física o emocional o la

sensació de que alguna cosa no va bé.


13

3.2 COM INTERPRETAR CORRECTAMENT ELS GESTOS

CORPORALS

Per interpretar correctament els gestos corporals d’una altre persona es

necessari únicament seguir tres regles molt simples.

Regla 1. Llegeix els gestos de forma agrupada

Cada gest és com una paraula, i una paraula pot tenir diferents significats.

Només és possible comprendre el significat complet d’una paraula quan entra a

formar part d’una frase juntament amb altres paraules.

Regla 2. Busqui la congruència

Les investigacions demostren que les senyals no verbals tenen un impacte cinc

vegades major al canal verbal i que quan els dos son incongruents, la gent,

especialment les dones, confien en el missatge no verbal i ignoren el contingut

verbal.

Especialment les dones ja que el seu cervell processa més la informació i no va

directament a la resolució d’un problema (“Redes”, el cervell masculí).

Regla 3. Interpreti els gestos en context

Si, per exemple, un dia fred d’hivern, una persona estigues assentada a la

parada d’autobusos amb els braços i les cames creuades i la barbeta cap a

baix significa segurament

que té fred, no que estigui

a la defensiva. Però si

aquesta persona utilitzes

els mateixos gestos estan

assentada a una taula

davant de vostè, intentant

de vendre-li una idea, un

producte o servei, seria

correcte interpretar-lo com que, aquella persona se sent negativa o ignora la

seva oferta.


14

3.3 LA INTERPRETACIÓ DE LA POSTURA

Per a la majoria de nosaltres, la postura és un tema poc agradable sobre el que

la nostre mare ens solia renyar. Però per a un psicoanalista la postura d’un

pacient moltes vegades constitueix una clau de primer ordre sobre la natura

dels seus problemes.

El cos és la prolongació del nostre ser. Si

estem decaiguts, frustrats, cansats, negatius,

etc, el nostre cos actuarà encorbant-se i

adopten una posició no recta. Estar amb el

cap a baix, vol dir exactament això, que el

que rodeja aquella persona no li agrada o és

sent negatiu.

En canvi, quan una persona està bé i en harmonia amb si mateix, és presenta

dreta, adoptant una postura rígida i recta.

La persona que adopta una posició correcta transmet

moltes coses a la vegada. Una d’elles és que no es sent

malament ni negativa, no té problemes que l’afectin

actualment. Una altre, i la més important, és que

expressa seguretat amb si mateixa. Sobretot, quan

deixem els nostres punts vitals al descobert,

exterioritzem la nostre seguretat en nosaltres mateixos,

no pensem que tinguem ninguna amenaça. En aquesta situació el cos

expressarà una posició relaxada i recta. Aquestes dues postures, rígida o

encorbada, poden estar presents de forma intermitent inclús al llarg d’un dia.

A més a més, el cos adopta una sèrie de gestos

universals. Encongir les espatlles es també un bon

exemple de gest universal utilitzat per demostrar que una

persona no coneix o no compren el que l’altre diu. És un

gest múltiple que consta de tres parts: les palmes de les

mans exposades per demostrar que no s’amaga res, les


15

espatlles aixecades per protegir el coll de l’atac, aixecant-los per protegir el coll

i les celles aixecades, que es senyal de submissió.

La postura és la clau no verbal més fàcil de descobrir, i observar-la resulta molt

entretingut.

Amb freqüència, les persones imiten les actituds corporals dels altres. Dos

amics es senten exactament de la mateixa manera, la cama dreta creuada

sobre la esquerra, per exemple, i les mans entrellaçades darrera el cap; o bé

un d’ells ho fa a la inversa, com si fos una imatge reflexada en un mirall.

S’anomena aquest fenomen postures congruents. Es creu que quan dues

persones comparteixen un mateix punt de vista, solen compartir també la

mateixa postura.

Estudiar la postura de les persones durant una discussió és summament

interessant, ja que moltes vegades podrem detectar qui està a favor de qui,

abans que cada un parli.

S’ha observat que les persones que no es coneixen eviten cuidadosament

adoptar les mateixes posicions. La importància de la imitació pot arribar a ser

una de les eleccions més significatives que podem aprendre, ja que és la forma

en que els demés ens expressen que coincideixen amb nosaltres o que els i

agradem. També és la forma en que comuniquem als altres que realment ens

agraden.

Si un cap desitja establir ràpidament una bona relació i crea un ambient tranquil

amb un treballador, només ha de copiar la postura d’ell per aconseguir els seus

objectius.

De la mateixa manera que les postures congruents expressen acords, les no

congruents poden utilitzar-se per establir distàncies psicològiques. Al veure una

parella de joves assentats un al costat de l’altre en un sofà, la noia està mirant

cap al noi, que està assentat mirant cap a fora, els braços i les cames com si

formes una barrera entre els dos i roman així durant vuit llargs minuts i només

de tant en tant gira el cap, cap a la noia per parlar amb ella. Al final d’aquell

temps entra una altre jove a la habitació i el noi es posa de peu i surt amb ella;

mitjançant la seva postura havia establert que la noia assentada al seu costat

no era la seva parella.


16

Algunes vegades quan les persones es veuen forçades a assentar-se massa

juntes, inconscientment despleguen els seus braços i cames com barreres. Dos

homes assentats molt junts en un sofà, o posaran una mà o un braç per

protegir-se el costat comú del rostre.

Un home i una dona assentats un al davant de l’altre a una distància molt

pròxima, creuaran els braços i potser les cames, i es tiraran enrere en els seus

seient.

La postura no és solament una clau sobre el caràcter, és també una expressió

de la actitud. En efecte, molts dels estudis psicològics que s’han fet sobre la

postura s’analitzen segons el que revela sobre els sentiments d’un individu

respecte a les persones que el rodegen. Un investigador ha observat que quan

un home s’inclina lleugerament cap endavant, però relaxat i amb l’esquena

encorbada probablement simpatitza amb la persona que està amb ell.

La postura, com ja hem dit, és l’element més fàcil d’observar i d’interpretar de

tot el comportament no verbal. En certa manera, és preocupant saber que

alguns moviments corporals són tant predicibles i, a vegades, reveladors; però

per una altre part, és molt agradable saber que tot el nostre cos respon

contínuament al desenvolupament de qualsevol trobada humana.


17

3.4 ELS BRAÇOS

LES SENYALS DE BARRERA DELS BRAÇOS

Amagar-se darrera d’una barrera per protegir-nos és una resposta normal que

aprenem des de molt petits. Sempre que de nens ens trobàvem amb una

sensació d’amenaça, ens amagàvem darrera d’objectes sòlids, com taules,

cadires, mobles i a la falda de la mare. Aquest comportament d’ocultació és

torna més sofisticat a mesura que ens fem grans i cap als sis anys, quan

amagar-nos darrera un objecte sòlid passa a ser un comportament

inacceptable, aprenem a creuar els braços tensament sobre el pit sempre que

sorgeix una situació amenaçadora. A l’adolescència aprenem que el gest dels

braços creuats sigui menys evident. Ho fem relaxant els braços una mica i,

combinant aquell gest amb el de les cames creuades.

De grans, el gest de creuar-se de braços pot evolucionar fins el punt

d’aconseguir que sigui menys evident, per els altres. Quan creuem un o els dos

braços sobre el pit, formem una barrera que no és més que un intent

inconscient de bloquejar el que percebem com una amenaça o unes

circumstàncies no desitjades. Els braços es creuen sobre la zona del cor i dels

pulmons per protegir aquests òrgans vitals i evitar que resultin ferits, de manera

que és probable que el gest de creuar-se de braços sigui innat.

Els monos i els ximpanzés ho utilitzen també per protegir-se de l’atac frontal.

Una cosa és segura: quan una persona adopta una actitud nerviosa, negativa o

defensiva, és molt probable que creu-hi els braços firmament sobre el pit,

demostrant amb això que se sent amenaçat.

Sí… però em sento còmode

Hi ha persones que afirmen que solen creuar-se de braços perquè els resulta

còmode. Qualsevol gest és còmode quan es té també la actitud corresponent

aquell gest; és a dir, si tenim una actitud nerviosa, negativa o defensiva ens

sentirem còmodes amb els braços creuats. Quan ens divertim amb els amics,

no ens sentirem còmodes amb aquell gest.


18

Durant el temps que una persona mantingui la posició de braços creuats, la

seva actitud serà negativa i persistirà.

Solució

Una forma simple però eficaç de trencar la posició dels braços creuats és

donar-li a la persona que escolta alguna cosa que subjectar amb les mans o

algú que fer. Donar-li a la persona que escolta un llibre, llapis o, qualsevol

objecte la obligarà a obrir els braços i a inclinar-se cap endavant. Això farà que

passi a una posició més oberta i, per tant, a una actitud més relaxada. Una altre

alternativa seria inclinar-se vostè cap endavant amb les palmes de les mans

mirant a dalt i dir:”ja veig que vostè té una pregunta... què li agradaria saber?” o

“ ¿què opina sobre això?”. Llavors s’assenta vostè o és tira endarrere per

indicar que passa el torn de parlar al interlocutor.

Al utilitzar les palmes de les mans, li comunica, no verbalment, que li agradaria

que aquella persona fos oberta i sincera amb vostè, ja que vostè ho està sent.

GESTOS ESTANDARTS DELS BRAÇOS

CREUAMENT DELS BRAÇOS REFORÇATS

Si, a demes de creuar els braços, la persona ha tancat

els punys, les senyals són de defensa o hostilitat.

Aquets grup de gestos es combina a vegades amb el

de forçar les dents i posar-se vermell a tremolar, etc.

En aquest cas pot ser imminent l’atac verbal o físic.


19

Per exemple, jo tinc un amic que es pot apreciar perfectament quan està

enfadat. El meu amic, comença per dir que no vol saber res del tema, ignorar la

situació i al final sinó ho aconsegueix o tu, l’ interlocutor, li ha dit tota la

informació abans que ell pogués ignorar-la es posa a tremolar, a caminar

amunt i a baix i no pot estar quiet.

EL GEST D’AGAFAR-SE ELS BRAÇOS

Aquest estil s’observa comunament amb les persones que estan a una sala

d’espera d’un hospital, consulta de dentista, o agafen un avió per primera

vegada. És una actitud negativa de restricció, com si volguessin subjectar els

braços i no permetre el cos exposar-se.

CREUAMENT DE BRAÇOS PARCIALS

Una altre versió de la barrera és agafar-se de les mans. Aquesta actitud és

comuna amb les persones que tenen que enfrontar-se a un públic quan reben

un títol, un premi, o tenen que dir unes paraules. És com reviure una situació

d’inseguretat que s’experimentava quan un era nen i els pares el portaven de la

mà amb situacions de por.


20

Els homes, per exemple, adopten la situació denominada posició de cremallera

trencada, en la qual s’imita la posició dels futbolistes quan es situen en una

barrera cobrint-se la zona genital de qualsevol perill.

Les dones en canvi, tenen més tendència a cobrir-se la panxa amb un braç.

CREUAMENT DE BRAÇOS DISSIMULAT

La gent que està contínuament exposada al públic l’utilitza molt sovint. Per

exemple, polítics, venedors, etc. Que no desitgen que el públic se n’adongui

que estan nerviosos o

insegurs. En comptes de

creuar un braç

directament sobre l’altre,

opten per fer que una

mà sostingui la bossa

tocar-se el rellotge, el

puny de la camisa, etc.

D’aquesta manera es forma la barrera i s’aconsegueix la sensació de seguretat.


21

CREUAMENT DELS BRAÇOS AMB ELS DITS GROSSOS CAP

ADALT

Aquest gest manté els dits grossos i els braços

creuats amb els dits cap a dalt, demostra’n que es

senten orgullosos de ser qui són i sempre controlant

la situació.

Durant la seva participació oral, mou els dits grossos

per subratllar els seus comentaris.

Com ja he comentat, el gest dels dits grossos cap a

dalt és una manera de demostrar als altres que confiem amb nosaltres

mateixos, a diferència del gest dels braços creuats que segueixen transmeten

un sentiment de protecció.

EL PODER DEL TACTE

El tacte és el sentit que està present en tots els altres. La llum i les espècies

ens envolten.

Moltes vegades ens sentim submergits per la música. Imaginem el que li

passaria a un nen a que li impedissin la seva relació a través del tacte. La

nostre pell és el fidel reflexa de les nostres emocions, com la por, la ràbia,

l’odi...

El tacte posseeix una classe especial de proximitat, quan una persona toca a

una altre, la experiència és total i inevitablement mútua. La pell és posa en

contacte amb la pell, de forma directe o a través de la vestimenta, i s’estableix

una immediata toma de consciència de les dos parts. Aquesta presa de

consciencia és més aguda quan el contacte és poc freqüent.

El que l’home experimenta a través de la pell és molt més important del que la

majoria de nosaltres pensa. La prova d’això és la sorprenent mida de les àrees

tàctils del cervell, la sensorial i la motora. Els llavis, el dit índex el dit gros, sobre

tot, ocupant una part desproporcionada de l’espai cerebral.

El resen nascut explora mitjançant el tacte; és així com descobreix on acaba

el seu propi cos i comença el món exterior. A mesura que el nen creix, aprèn


22

que hi ha objectes i parts del seu propi cos i de les altres persones, que és

poden tocar i unes altres que no. Quan l’individu descobreix les relacions

sexuals, en realitat està descobrint la comunicació tàctil.

També resulta important la part del cos que es toca. Una mà que reposa

suaument sobre un avantbraç tindrà un impacte totalment diferent al que tindria

si és col·loca sobre un genoll.

Tocar una persona amb la mà esquerra durant li agafen fortament les mans

amb la dreta és un gest que pot generar importants resultats.

Investigadors de la Universitat de Minnesota van portar a terme un experiment

que es va donar a conèixer com “el test de la cabina telefònica”. Consistia amb

col·locar una moneda en un extrem de la cabina, amagar-se darrera d’un arbre

i esperar que alguna persona entres i la trobes. Quan això succeïa, un dels

investigadors se li apropava i li deia “Per casualitat no haurà vist vostè la

moneda que s’ha m’ha caigut en aquesta cabina? He de realitzar una altre

trucada.” Només el vint-i-tres per cent dels individus admetia haver trobat la

moneda i la tornava. A la segona part de l’estudi, es tornava a col·locar la

moneda a la cabina, però quan els investigadors s’apropaven a la persona que

l’havia agafat, la tocaven lleugerament en el colze durant un temps que no es

prolongava més de tres segons i preguntaven aleshores per la moneda.

Aquesta vegada, el seixanta vuit per cent admetia tenir la moneda, i deien

coses de l’estil “Estava mirant si trobava el seu propietari”.

Tocar el colze pot multiplicar per tres la probabilitat de obtenir el que volem.

Aquesta tècnica funciona per tres motius: en primer lloc, el colze està

considerat com un espai públic i queda molt allunyat de les parts més intimes

del cos; en segon lloc, a la majoria de països no és considera acceptable tocar

a desconeguts, de manera, que aquell tocament genera una impressió, i per

últim, en tercer lloc, un contacte en el colze de tres segons de duració genera

un vincle momentani entre dos persones.

En general, hem descobert que les dones presenten quatres vegades més

probabilitats de tocar una altre dona que un home de tocar a un altre home. A

molts llocs, tocar un desconegut per sobre o per sota del colze no produeix els

mateixos resultats positius que tocant directament el colze, i normalment,


23

genera reaccions negatives. Tocar durant més de tres segons provoca també

una resposta negativa i la persona tocada mira, automàticament, la mà de qui

la tocat per saber que està fent.

La pròxima vegada que conegui alguna persona i li estrenyi la mà, estengui el

seu braç esquerra, toca-li lleugerament el colze o la mà durant li dona l’altre

mà, repeteix el nom d’aquella persona per confirmar que l’ha escoltat

correctament i observi la seva reacció. No tant sols aconseguirà que aquella

persona es senti important sinó que a demes l’ajudarà a recordar el seu nom

gràcies a la repetició.

Tocar el colze i la mà, sempre que es faci discretament, crida la atenció, reforça

un comentari, augmenta la seva influència sobre els altres, subratlla un

concepte, fa que els altres el recordin millor i genera impressions positives.

3.5 LES CAMES

(Llibre- “La comunicació més enllà de les paraules”)

Les cames, al igual que el cos, es cap a on les persones senten interès o

atracció. Quan un home li atrau una dona, apuntarà amb els dos peus cap a

ella. A la inversa, els peus de la dona s’obriran en forma de “V”, o apuntaran

amb un o els dos peus cap al home que els interessa.

Els éssers humans solem estar més concentrats en causar bona impressió

mitjançant gestos facials forçats com somriure amb els llavis apretats o fer

gestos d’aprovació però només fa falta mirar a sota la taula per veure realment

quant està involucrada aquella persona amb una conversació. I és que, quant

més lluny del cervell és troba una part del cos, menys conscient som del que

aquesta part fa.

CREUAMENT DE LES CAMES

Les cames creuades, com els braços creuats, indiquen la possible existència

d’una actitud negativa o defensiva. En un principi, el propòsit de creuar els


24

braços sobre el pit era defensar el cor i al regió superior del cos. Per tant,

creuar les cames és el intent de defensar la zona genital.

El creuament de braços, senyala una actitud més negativa que creuar les

cames, i més evident. S’ha de vigilar quan s’interpreten els gestos de creuar les

cames d’una dona, ja que a moltes els hi han ensenyat que “així s’assenta una

dama”.

Hi ha dos maneres fundamentals de creuar les cames estan assentat: el

creuament estàndard i el creuament que les cames dibuixen un 4.

EL CREUAMENTE DE CAMES ESTÀNDARD

Una cama es creua netament per sobre l’altre; per lo

general, la dreta sobre l’esquerra. Aquest és el creuament

normal per els europeus, britànics, australians i

neozelandesos, i indica una actitud defensiva, reservada o

nerviosa. Però aquest gest serveix com a recolzament

d’altres gestos negatius i no és té que interpretar aïllat del

context.

EL CREUAMENT DE CAMES NORD-AMERICA EN 4

Aquest creuament de cames indica que existeix una

actitud de competència o discussió. És la posició que

utilitzen els nord americans. això significa que és un

gest de difícil interpretació si l’efectuessin uns nord-

americans durant una conversació, però és molt clar

quan ho fa un súbdit britànic.

Quan les persones no és coneixen i estan

conversant els seus cossos amb braços i cames

creuats estan demostrant una actitud tancada, a


25

mesura que comencen a sentir-se còmodes i a coneixes començarà un procés

d’obertura i adoptaran posicions més relaxades i obertes.

CREUAMENT DE TORMELLS

Tant el creuar-se de braços com de cames

assenyala la existència d’una actitud negativa o

defensiva, i el creuament de turmells, indica el

mateix. La versió masculina del creuament de

turmells es combina normalment amb els punys

recolzats sobre els genolls o amb les mans agafant-

se amb força els braços de la butaca. La versió

femenina, és molt poc diferent: és mantenen els

genolls junts; els peus poden estar a un costat, i les mans descansen una

sobre l’altre, recolzades a les cuixes.

A una entrevista de venta quan l’entrevistador creua els turmells està

(mossegant-se els llavis) mentalment . El gest senyala la dissimulació d’una

actitud o emoció negativa: nerviosisme o temor.

CREUAMENT DELS PEUS

El creuament dels peus, és un gest quasi

exclusivament femení. Un peu s’enganxa a

l’altre cama per reforçar l’actitud defensiva.

quan apareix aquest gest, pot estar segur de

que la dona s’ha tancat en ella mateixa. Un

enfocament discret, amistós i tranquil és el

que vostè necessita, si desitja que la dona és torni a obrir. Aquesta posició és

pròpia de les dones tímides.


26

LES CAMES SEPARADES

Es tracta d’un gest masculí. És utilitzat per els homes com senyal de domini,

masculinitat i marcar territori.

3.6 GESTOS AMB LA MÀ I EL DIT GROS

http://books.google.es/books?id=xEed67z6OHEC&pg=PA174&lpg=PA174&dq=

pestanyeig+continuat&source=bl&ots=Js_Zg5nkdw&sig=HKTPi9RkQpXrOrWC

Y1LHppmD95Q&hl=es&sa=X&ei=kbJnU7P9Neam0AXU_IGwBg&ved=0CDEQ

6AEwAA#v=onepage&q=pestanyeig%20continuat&f=false (llibre el llenguatge

corporal, Allan Pease i Barbara Pease)

GESTOS AMB LES MANS

Les mans són una part molt important del nostre cos. Amb elles gesticulem,

agafem objectes, ens portem aliments a la boca, sentim, etc. Imaginis que faria

vostè sense les mans. Les mans, també prolonguen una part del nostre ser, i

determinen certes conductes que els ésser humans presentem.

http://books.google.es/books?id=xEed67z6OHEC&pg=PA174&lpg=PA174&dq=pestanyeig+continuat&source=bl&ots=Js_Zg5nkdw&sig=HKTPi9RkQpXrOrWCY1LHppmD95Q&hl=es&sa=X&ei=kbJnU7P9Neam0AXU_IGwBg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=pestanyeig%20continuat&f=false





27

LA PALMA DE LA MÀ

El gest d’ensenyar les palmes de les mans s’ha associat sempre amb la veritat,

la honestedat, fidelitat i la diferència. Molts juraments s’efectuen col·locant la

palma de la mà sobre el cor.

A la vida quotidiana, la gent utilitza dos posicions fundamentals de les palmes

de les mans: una és la de les palmes cap a dalt, la posició del sense sostre que

demana diners o menjar. I la segona és la de les palmes cap a baix, com si és

tractés de mantenir alguna cosa. Quan una persona desitja ser sincera i

honesta, aixeca una o les dos palmes cap a l’altre persona i diu algú així com

“vaig a ser-li sincer”

Quan una persona comença a confiar amb l’altre, li ensenyarà les palmes de

les mans o parts d’elles. És un gest inconscient com quasi tots els del

llenguatge del cos, és un gest que proporciona al que el veu la sensació o el

pensament de que està dient la veritat.

Hi ha tres gestos principals amb les palmes de les mans: la palma cap a dalt (ja

comentada), cap a baix i la palma tancada amb un dit apunta’n en un a

direcció.

La palma cap a dalt es un gest no amenaçador, expressa submissió.

Quan una persona col·loca la palma cap a baix adquireix immediatament

autoritat. La persona receptora sent que s’ha li està donant una ordre.


28

TOCAR-SE / ACARICIARS-SE LES MANS

Acariciar-se les mans es una manera de comunicar expectatives positives. El

tirador de daus, per exemple, toca el dau entre les seves mans com un signe

de mostra de les expectatives positives.

La velocitat amb que una persona s’acaricia les mans es

la que determina quin tipus de beneficis espera obtenir.

Es a dir, si ho fa amb rapidesa indica, bones expectatives,

però, si les acaricia lentament indica que, la persona que

realitza aquest gest espera obtenir un benefici propi de la

situació.

MANS JUNTES

D’entrada, aquest gest sembla indicar confiança, ja que la gent que l’utilitza

acostuma a somriure.

Lo cert es que, el gest de les mans juntes ens

mostra una actitud reprimida, ansiosa o fins i

tot negativa. Es el gest que sol assolir la

persona que te la sensació de no estar

convencen al seu interlocutor, d’estar perden

la negociació.

MANS UNIDES A L’ESQUENA

Es el gest que sol ser utilitzat per la policia. Les

mans juntes darrera de l’esquena mostra seguretat i

confiança en un mateix. Al retirar les mans de la part

de davant del nostre cos, exposem els nostres punts

vitals a l’exterior i això indica que no considerem que

existeixi ninguna amenaça per nosaltres.


29

MANS AMB ELS DITS ENTRELLAÇATS

Al principi pot semblar que es un gest de benestar perquè la gent l’utilitza

constantment somrient al mateix temps i sembla feliç. Però realment és un gest

de frustració o actitud hostil i la persona que ho fa, està intentant dissimular una

actitud negativa. Es necessitarà provocar alguna acció per desenllaçar els dits i

exposar les palmes de les mans i la part del davant del cos sinó seguirà

permanent l’actitud hostil. Sembla que existeix una relació entre l’altura a la que

es sostenen les mans i la intensitat d’actitud negativa. Quan més altes estan les

mans, més difícil serà el tracte amb la persona.

MANS EN OGIVA

La persona que què te confiança amb si mateix, o la que utilitza una mínima

gesticulació, utilitza amb freqüència aquest gest, i amb ell expressa la seva

actitud de seguretat. També és un gest comú entre els advocats, gerents i

altres professionals. La ogiva cap amunt s’utilitza quan la persona està opinant,

quan ella és la que parla. En canvi cap a baix s’utilitza més a la hora d’escoltar.


30

AGAFAR-SE LES MANS, ELS BRAÇOS O ELS CANELLS

Al caminar amb el cap aixecat, i les mans agafades darrera de

l’esquena son gestos comuns en els policies que recorren els

carrers, el director de l’escola, dels militar i totes les persones que

tinguin alguna autoritat. Es un gest de superioritat i seguretat. Però

no s’ha de confondre aquest gest amb agafar-se les mans o els

braços, ja que aquests últims mostren frustració i el intent

d’autocontrol.

L’AVORRIMENT

Quan el que escolta comença a recolzar el cap sobre la mà, està donant

senyals d’avorriment: la ma aguanta el cap per tal de no quedar-se dormit. El

grau d’avorriment està relacionat amb la força que el braç i la mà estan

sostenint el cap. Un simple moviment com agafar o apropar alguna cosa al

receptor per alterar-li la posició pot produir un canvi d’actitud.

El gest de repassar la barbeta és una senyal que indica que el que ho fa està

prenent una decisió. Quan una persona es posa un objecte a la boca, indica

que no està segur sobre la decisió que ha de prendre i que serà necessari

donar-li més seguretat perquè l’objecte que te a la boca el fa guanyar temps.

TOCAR-SE LA NUCA

La versió exagerada de tirar del coll de la camisa es tocar-se la nuca amb la

palma de la ma. La persona que fa

aquest gest quan menteix, per lu general

evita la mirada directa i mira cap a baix.

Aquest gest expressa també mal estar o

frustració. Si al senyalar un error a

alguna persona reconeix el haver-lo

comes i es toca el front, es que no s’ha

sentit intimidat per l’observació.


31

Els que habitualment es toquen la nuca tenen tendència a ser negatius i a

criticar, mentre que els que solen tocar-se el front per no verbalitzar un error

són persones més obertes i amb les que es treballa més fàcilment.

ELS DITS A LA BOCA

El gest de la persona que es posa els dits a la boca quan se sent pressionada,

és el intent inconscient de la persona de tornar a la

seguretat del resen nascut que succiona el pit matern.

Un nen reemplaça el pit de la mare per el dit, i l’adult no

només es posa els dits a la boca sinó que posa en ella

coses com cigarros, pipes, etc.

Casi tots els gestos fets amb les mans a la cara

expressen mentides o desil·lusions, posar-se els dits a

la boca és una manifestació de la necessitat de

seguretat. Lo adequat es donar garanties i seguretat a

la persona que fa el gest.

GESTOS AMB EL DIT GROS

En quiromància, els dits grossos senyalen la força del

caràcter i l’ego. L’ús dels dits grossos en la expressió

no verbal confirma lo anterior. S’utilitzen per expressar

domini, superioritat i fins i tot agressió; els gestos amb

els dits grossos són secundaris, formen part d’un grup

de gestos.

Les persones que utilitzen peces de roba nova i

atractives fan més gestos amb els dits grossos que les

que utilitzen robes passades de moda. Per exemple,

l’home que corteja una dona, utilitza aquests gestos

freqüentment, també una persona d’alt status, etc.

Els dits grossos expressen superioritat, resulten més evidents quan una

persona està donant un missatge verbal contradictori. Amb freqüència els dits

grossos surten de les butxaques, a vegades de les butxaques posteriors com


32

per dissimular la actitud dominant de la persona. Les dones agressives o

dominants també utilitzen aquest gest.

Els que mostren els dits grossos solen afegir en aquest gest el balanceig sobre

els peus per donar la impressió de tenir major estatura.

Una altre posició coneguda és la dels braços creuats amb els dits grossos cap

amunt. És un senyal doble, ja que, els braços indiquen una actitud defensiva o

negativa, a l’hora que els dits grossos representen una actitud de superioritat.

La persona que utilitza aquest gest doble sol gesticular amb els dits grossos i,

quan està parada, balancejar-se sobre els dos peus.

El dit gros, també pot ser utilitzat com un gest, ridícul quan es senyala una altre

persona. El dit gros, en aquest cas resulta irritant a la majoria de les dones

especialment quan el gest el fa un home.

Aquest gest de senyalar amb el dit a una altre persona es molt menys habitual

amb les dones, tot i que a vegades senyalen així als seus marits o les persones

que no son del seu agrado.

3.7 EXPRESSIÓ DE LA CARA

Els signes facials juguen un paper clau en la comunicació. Així interpretem

l’alegria, la tristesa, la por, la ràbia, la sorpresa, el fàstic o l’efecte, per la simple

observació dels moviments de la cara del nostre interlocutor.

Probablement, el punt més important de la comunicació facial, el trobarem en

els ulls, el punt més expressiu de la cara.

La comunicació ocular és, potser la més sotil de les formes de expressió

corporal.

LES SENYALS AMB ELS ULLS

A les mateixes condicions de lluminositat les pupil·les és dilaten o es contrauen

segons l’actitud de la persona. Quan una persona s’entusiasma les pupil·les és

dilaten fins arribar a tenir una mida quatre vegades major a la mida normal.

Però quan una persona està de mal humor, enfadada, o te una actitud

negativa, les pupil·les es contrauen.

Els ulls s’utilitzen molt amb la conquista amorosa. Quan una persona es

deshonesta o intenta ocultar alguna cosa la seva mirada ens mira la nostra


33

fixament menys de la tercera part del temps. Ara, quan una persona sosté la

mirada més de las dos terceres parts del temps o troba un interlocutor atractiu,

està enviant un missatge no verbal de desafiament. Per començar una bona

relació amb una altre persona se la ha de mirar el 60% o 70% del temps, així la

persona començarà a sentir simpatia per l’altre.

AIXECAR LES CELLES

Les celles s’aixequen ràpidament durant una dècima de segon i

baixen d’immediat.

Aquest gest es una senyal inconscient que reconeix la presència

de una altre persona que es pot traduir com “ et reconeix-ho i no

em sento amenaçat”.

Mai aixequem les celles cap als desconeguts al carrer ni a

persones que no ens agraden.

La regla d’or a seguir és la següent: aixeca les celles cap a les

persones que li agradin o cap aquelles a las que vol agradar.

EL CONJUNT D’AIXECAR LA VISTA

Baixar el cap i aixecar la vista és un altre gest de submissió que atrau als

homes perquè fa que els ulls semblin més grans i que la dona sembli més

nena.


34

COM CAPTAR L’ATENCIÓ DELS HOMES

Quan una dona vol captar la atenció d’un home que es troba a l’altre extrem de

la sala, busca la seva mirada, la mante durant dos o tres segons, després

aparta la mirada i mira cap a baix. Aquesta mirada és suficientment prolongada

com per enviar-li el seu missatge de interès i submissió.

Un experiment portat a cap per Monika Moore, de la universitat de Websters,

va demostrar que la majoria dels homes no estan configurats per llegir la senyal

de la primera mirada d’una dona, de manera que ella ha de repetir-la tres

vegades abans que l’home la mig entengui o fins i tot cinc en cas de homes

extremadament tancats. Quan finalment capta l’atenció de l’home, la dona

utilitza una versió reduïda del gest d’aixecar les celles que consisteix en un petit

i sotil gest per ampliar la mida dels ulls que comunica a l’home que la senyal

anava cap a ell.

A vegades, en els homes amb la captació més lenta, resulta més efectiu un

apropament verbal directe de l’estil: “Hola, m’agrades”!

EL PASTANYEIG CONTINUAT

http://books.google.es/books?id=xEed67z6OHEC&pg=PA174&lpg=PA174&dq=

pestanyeig+continuat&source=bl&ots=Js_Zg5nkdw&sig=HKTPi9RkQpXrOrWC

Y1LHppmD95Q&hl=es&sa=X&ei=kbJnU7P9Neam0AXU_IGwBg&ved=0CDEQ

6AEwAA#v=onepage&q=pestanyeig%20continuat&f=false (llibre el llenguatge

corporal)

El pestanyeig normal, oscil·la entre sis i vuit pestanyeig per minut, en el qual els

ulls es tanquen només durant una dècima de segon. Les persones que estan

sota pressió, si menteixen, per exemple, augmenten dràsticament el seu

pestanyeig. El pestanyeig prolongat és un intent inconscient del cervell de

bloquejar la visió de la persona que té davant, ja perquè s’avorreix o ha perdut

el interès, o bé perquè es tracta d’una persona superior. És com si el cervell ja

no aguantes més aquella persona, de manera que fa que els ulls es tanquin

durant dos o tres segons o més per apartar-la de la seva vista i allunyar-la

momentàniament de la seva ment.






35

Les persones que es senten superiors al seu interlocutor poden, a més a més,

inclinar el cap enrere per mirar-lo prolongadament, el que es coneix com “mirar

per sobre de l’espatlla”. Ho fan també les persones que tenen la sensació de

que el seu interlocutor es dóna compte de la seva importància. Es tracta

bàsicament d’un gest de la cultura occidental i una especialitat dels anglesos

que creuen pertànyer a la classe alta.

MIRADA DISPARADA

Quan els ulls es disparen cap a un costat i cap a l’altre, podria semblar que

aquesta persona està investigant l’activitat que es duu a terme en aquell lloc,

quan el que succeeix realment és, que el cervell està buscant vies

d’escapatòria, revelant inseguretat de la persona respecte el que succeeix.

Quan estem amb un individu especialment avorrit, la resposta natural és

apartar la mirada en busca de vies d’escapatòria. Però com solem ser

conscients de que apartar la vista es considera una falta d’interès cap a una

altre persona i indica el nostre desig de marxar, mirem més a la persona

avorrida i utilitzem un somriure amb els llavis junts per fingir interès. Aquest

comportament és semblant al que utilitzen els mentiders quan augmenten el

seu contacte visual per sembla més convincents.

Recordant una imatge

Quan una persona recorda alguna cosa que ha vist, els seus

ulls es mouen cap a dalt.

Recordant un soroll

Quan és recorda alguna cosa que s’ha escoltat, els ulls

miren cap al costat i la persona inclina el cap com si ho

escoltes


36

Recordant un sentiment

Si estàs recordant un sentiment o una emoció, mires cap abaix i a

la dreta.

Parlant-se a si mateixa

Quan una persona està parlant-se a si mateixa, mira cap abaix i a

l’esquerra.

La mirada del poder

Quan s’està parlant de negocis, tenim que imaginar un triangle al front de l’altre

persona. Aleshores si és manté la mirada dirigida aquella zona i no baixa per

sota dels ulls, percebem serietat i l’altre percebrà que vostè parla amb serio.

Aquesta mirada fa que l’altre persona noti la nostre presència, també s’utilitza

per retenir o intimidar a una persona.

La mirada social

Quan la mirada cau per sota del nivell dels ulls es desenvolupa una atmosfera

social. En les reunions socials, la mirada es dirigeix al triangle entre els ulls i la

boca.

La mirada íntima

Repassa els ulls, passa per la boca i es dirigeix altres parts del cos. Si la

persona està interessada la tornarà de la mateixa manera.


37

Mirada de reüll

S’utilitzen per transmetre interès amorós si és combina amb una elevació de les

celles i un somriure.


38

4. SIGNES CORPORALS POSITIUS

Quan tractem de negociar amb una persona, explicar-li un discurs o

transmetre-li algú, ens interessa saber si allò que li estem dient li convenç, li

entusiasma, li interessa o, per el contrari, no té cap ganes d’escoltar-nos. La

manera de saber si el nostre discurs arriba al nostre públic es prestant atenció

als seus gestos corporals. Si el nostre públic presenta signes corporals positius,

significa que el que estem dient interessa. Del contrari, si presenten signes

corporals negatius, convé canviar el nostre discurs per aconseguir veure signes

d’interès a la nostre audiència.

4.1 DECANTAR EL CAP

Quan decantem el cap, ho fem perquè estem

interessats pel que veiem o escoltem. Quan el

seu client potencial decanti el cap, segueix-hi

endavant amb la presentació. Si el cap es posa

recta, o cau en direcció a la barbeta, uneix-lo a la

presentació o canviï la direcció del seu discurs.

4.2 LA MÀ A LA GALTA

Aquest gest demostra una avaluació positiva de la

presentació. La mà descansa a la galta però no aguanta el

cap. Normalment, el dit acaricia la zona pròxima a la boca.

Un símptoma que l’interès comença afluixar és que la mà

comenci a suportar el cap.

4.3 LLEPAR OBJECTES

Es tracta d’una forma d’avaluació i apareix

quan la persona que realitza el gest intenta

prendre una decisió. També s’utilitza com a


39

forma d’evitar una decisió, la persona que realitza el gest justifica en aquest cas

la seva falta de resposta ocupant en aquest cas la boca amb alguna cosa.

Indica certa frustració i és un gest d’auto consolació.

4.4 INCLINAR-SE CAP EN DAVANT

Sempre ens apropem a les persones i a les

coses que ens resulten interessants. No

confonguem aquest gest amb la denominada

posició d’inici, semblant però amb les dos

mans reposant sobre els genolls i amb la

persona que la realitza amb l’aspecte d’estar a

punt d’aixecar-se, probablement cap a la porta.

4.5 LA TORRE DEL CAMPANAR

Aquest gest pot llegir-se aïlladament com una mostra

d’actitud tranquil·la i confiada. Però la pregunta és “confiat,

de què?, confiat d’unir-se a vostè?, confiat per el que

coneix respecte el tema?...” el context en que s’utilitzi el

gest servirà per obtenir la resposta adequada.

4.6 DITS GROSSOS CAP A FORA

Els dits grossos cap a fora, poden sortir de les butxaques, de la

jaqueta, dels texans... aquest gest assenyala superioritat, confiada i

tranquil·la, com ja he mencionat anteriorment. És semblant a la del

gest de la torre del campanar.


40

4.7 LES MANS AL CAP

Gest utilitzat casi exclusivament per homes i que

comunica una actitud de “ja ho se tot del tema..., tinc

totes les respostes”. Tracti d’entrar-li aquella persona

amb alguna cosa de l’estil de “veig que sap molt sobre

el tema, li importaria donar la seva opinió?”. El resultat

pot ser tan d’actitud com de cooperació com un debat

depenent del context on s’hagi utilitzat el gest.


41

5. SIGNES CORPORALS NEGATIUS

5.1 AVALUACIÓ CRÍTICA

Es tracta d’un gest molt utilitzat que revela pensaments

crítics per part de la persona que escolta. El dit índex

assenyala directament cap a dalt de la galta, el dit polze

sosté la barbeta i el dit mitja es situa junt a la boca o per

sobre d’ella. Hauria d’intentar minimitzar les preocupacions

d’aquella persona amb una pregunta de l’estil: “ Que opina

vostè?”.

5.2 RECOLLIR UN BORRISSOL IMAGINARI

Recollir un borrissol imaginari revela que la persona que

realitza el gest no està d’acord amb el que es diu. La

persona aparta la vista m’entres va recullin aquell borrissol

o pols imaginari. Aquest cas, li funcionaria dir-li aquella

persona alguna cosa com: “ Veig que te una pregunta.”

5.3 EL COLL QUE TIRA

Enfadar-se amb silenci, sentir-se molest o decebut,

provoca una sensació de picor en el coll que obliga a la

persona a sentir la necessitat d’apartar el coll de la

camisa de la pell. La pregunta apropiada en aquest cas

seria: “Que opina sobre aquest tema?”.


42

5.4 DOLOR AL CLATELL

La expressió descriu perfectament el que

succeeix. La tensió en augment o la frutacio

obliga a la persona a gratar o tocar-se el clatell

per evitar la sensació de formigueig que apareix

quan alguna cosa provoca dolor al clatell.

5.5 PARPELLEJAR LENTAMENT

Aquest gest tan molest ho utilitza la persona que es

sent millor que vostè, més intel·ligent, més rica o més

elegant, i sol venir acompanyat de posar-se de

puntetes per guanyar altura. El cervell evita el que no

desitja veure tancant els ulls. La persona el mirarà

amb menyspreu.

5.6 LA CAMA SOBRE LA CADIRA

Aquest gest combina diversos significats. En primer

lloc, que la persona es sent relaxada i confiada,

particularment quan no es tracta de la seva cadira; en

segon lloc, es tracta d’una forma de territorialitat

perquè la persona que realitza el gest aposta per la

seva pròpia opinió col·locant la cama sobre la cadira.

És una actitud d’indiferència relaxada.


43

5.7 ASSENTAR-SE A CAVALL DE LA CADIRA

Principalment un gest masculí que envia un missatge de

domini o superioritat. El raspallo de la cadira protegeix

contra un possible atac i les cames obertes són una

forma clàssica de postura dominant masculina. Mai

discuteixi amb una persona quan adopti aquesta posició.

Tracti de implicar-lo o sol·liciti que torni la cadira a la

seva posició inicial.

5.8 GRATAR-SE LES MANS LENTAMENT

La velocitat en que la persona es grata les mans demostra

diferents emocions. Gratar-se les mans amb rapidesa és el

gest típic de la persona que espera bons resultats

d’alguna cosa. Gratar-se-les lentament s’utilitza quan

s’espera rebre beneficis personals o treure diners a partir

de la discussió.


44

6. GESTOS QUE REVELEN LA MENTIDA

- https://buhoblanco.wordpress.com/tag/detectar-mentiras/

- Cómo conocer las personas por su lenguaje corporal. Leonardo Ferrari.

- LES MANS A LA CARA

Com es pot saber que algú està mentin? Reconèixer els gestos de l’engany pot

ser una de les habilitats més importants que es poden adquirir. Quines són les

senyals que delaten els mentiders?

Les posicions de les mans a la cara són la base dels gestos humans per

enganyar.

Amb altres paraules, quan veiem, decidim o escoltem una mentida, normalment

intentem tapar-nos els ulls, la boca o les orelles amb les mans. Quan una

persona fa un gest de portar-se les mans a la cara no sempre significa que està

mentin, però indica que aquesta persona pot estar enganyant-nos. La

observació anterior d’altres grups de gestos pot confirmar els dubtes de les

sospites. És important no interpretar aïlladament els gestos amb les mans a la

cara.

EL GUARDIÀ DE LA BOCA

Tapar-se la boca és un dels gestos que resulta tan

obvi en els adults com en els nens. La mà cobreix la

boca i el dit polze o gros es situa contra la galta

quan el cervell ordena, en forma subconscient, que

https://buhoblanco.wordpress.com/tag/detectar-mentiras/


45

es suprimeixin les paraules enganyoses que s’acaben de dir.

A vegades, el gest es fa tapant la boca amb alguns dits o amb el puny, però el

significat és el mateix. Si la persona que està parlant utilitza aquest gest,

accentua que està dient una mentida.

TOCAR-SE EL NAS

El gest de tocar-se el nas és, essencialment, una versió dissimulada de tocar-

se la boca. Pot consistir en diferents frecs suaus sota el nas o pot ser un frec

ràpid i casi imperceptible.

Una explicació de l’origen del gest de tocar-se el nas és que quan la ment té un

pensament negatiu, el subconscient ordena a la mà que tapi la boca, però, a

l’últim instant, perquè no sigui un gest tan obvi, la mà es retira de la boca i toca

ràpidament el nas.

Una altre explicació és que mentir produeix picors a les delicades terminacions

nervioses del nas i, perquè passi es necessari rascar-la.

TOCAR-SE L’ULL

El gest representa el intent del cervell de bloquejar la visió

de l’engany o d’evitar tenir que mirar a la cara de la

persona a qui se l’està mentint. El mateix succeeix amb

rescar-se l’orella. És el intent del que escolta de “no

escoltar la part dolenta”, de bloquejar les paraules del que

menteix. És la versió adulta del gest dels nens de tapar-se

les orelles amb les dues mans per no escoltar una

reprimenda.


46

OCULTAR LES PALMES DE LES MANS

Normalment la part més prioritària a ocultar és la palma

de la mà, ja que, com hem comentat anteriorment,

expressa sinceritat i honestedat si les mostres.

RASCAR-SE EL COLL

Aquest cas l’índex de la mà dreta rasca sota

de l’òvul de l’orella o rasca el costat del coll.

Les nostres observacions d’aquest gest

revelen alguna cosa interessant: la persona

es rasca unes cinc vegades. És estrany que

ho faci més o menys vegades.

El gest indica dubte, i és característic de la

persona que diu: “ No se si estic d’acord”. És molt notari quan el llenguatge

verbal contradiu el gest; per exemple quan la persona diu: “Entenc com es

sent”.

Algunes persones quan diuen una mentida i sospiten que se’ls ha descobert

realitzen el gest de tirar del coll de la camisa. Quan descobreixi aquest gest pot

preguntar-li a la persona que repeteixi o expliqui novament el que ha dit.


47

7. SIGNES D’ATRACCIÓ FEMENINS I MASCULINS

7.1 LA HISTÒRIA DE GRAHAM

Graham, era un home que va desenvolupar una habilitat per la que molts

homes matarien amb tal de posseir-la.

Sempre que assistia a una reunió social detectava ràpidament les dones

disponibles, feia la seva elecció, i, en un temps mínim, marxava amb alguna

d’elles per acompanyar-la al seu cotxe o anar al seu apartament. Tornava a la

reunió i repetia el procés, a vegades, fins i tot més d’un cop a la mateixa nit.

Era com si portes a sobre un radar que li permetia descobrir a les dones

disponibles, en el moment adequat i, convèncer perquè marxessin amb ell.

Ningú s’explicava com s’ho feia.

Les investigacions demostren que la majoria dels gestos són realitzats de

forma inconscient.

Quan una persona vol atraure el sexe contrari, ho fa remarcant les diferencies

sexuals. Destacar les diferencies de gènere és el que proporciona a una

persona el conegut aspecte, atractiu, “sexy”.

La tècnica de Graham consistia en primer lloc, en detectar a les dones que el

seu llenguatge corporal indicava que estaven disponibles i després respondre-

les amb els seus gestos d’atracció masculins. Les interessades li responien

amb les senyals femenines corresponents, donant-li llum verda no verbal per

passar a la següent fase.

Per a l’home, l’èxit en el joc del aparellament es basa principalment en, la seva

habilitat per llegir senyals que se li envien. Les dones solen donar-se compte

de les senyals però els homes són molt menys perceptius. La dificultat de les

dones resideix a trobar l’home que encaixi amb els seus criteris.

Graham sabia exactament que buscar i les dones el descrivien com un home

atractiu, masculí, amb sentit de l’humor i com una persona que les fa sentir

femenines. Així reaccionaven a l’atenció constant que ell els hi prestava.


48

7.2 PER QUÈ LES DONES SEMPRE S’INSINUEN?

Aparentment el primer pas sempre el donen els homes. Però tots els estudis

sobre el tema demostren que les dones són les que inicien el seguici el noranta

per cent de les vegades. La dona ho fa enviant a l’home una sèrie de senyals

sotils amb els ulls, el cos i la cara, i l’home, suposant que sigui força sotil com

per captar-les, respon a elles.

Ell és qui s’apropa, i només per això sembla que és el primer en donar el pas.

Les dones inicien prop del noranta per cent de les quedades romàntiques, però

ho fan amb tanta sotilesa que els homes creuen que són ells els que agafen la

iniciativa.

7.3 GESTOS D’ATRACCIÓ

Quan un home i una dona es troben per la platja es posaran rectes de manera

que semblin el més gran i atractius possibles.

En aquesta situació, tenen lloc certs canvis fisiològics: el to muscular

augmenta, com preparant-se per un possible trobada sexual, les bosses al

voltant del rostre i dels ulls disminueixen, el pit es projecta cap endavant,

l’estomac s’entra de forma automàtica i desapareix la postura encorbada.

El cos adopta una posició recta i la persona sembla haver rejovenit.


49

Quan un home i una dona s’atrauen, realitzen una sèrie de gestos

majoritàriament inconscients que revelen el seu interès per el sexe oposat. Els

homes tendeixen adoptar postures o gestos més dominants i les dones

realitzaran un complexa ritual de gestos d’atracció que els farà semblar més

submises i, d’aquesta manera, més atractives als ulls d’un home.

Durant el procés d’atracció s’estableixen cinc fases que tant els i costa

diferenciar i adonar-se als homes:

Fase 1. Contacte Visual: La dona mira a l’home i ell li torna la mirada. La

mirada femenina te que ser una mitjana de tres vegades abans que l’home se

n’adongui compte

Fase 2. Somriure: La dona ofereix un somriure, posant el semàfor en verd,

convidant a l’home a que estableixi una conversació amb ella.

Fase 3. Fanfarronada: L’home i la dona inicien una sèrie de gestos d’atracció

de manera que els dos cossos s’enfoquen l’un a l’altre.

Fase 4. Conversació: L’hombre s’apropa i estableix una conversació trencant

el gel.

Fase 5. Contacte: La dona toca accidentalment o no el braç i, es van

desenvolupant diferents nivells per veure si existeix o no comoditat i confiança

entre els dos.

De totes maneres, les dones realitzen molts més signes d’atracció que els

homes. Ara procedirem als més comuns:

Gestos d’atracció femenins

Sacsejar el cap i moure el cabell.

Humitejar-se els llavis i fer morrets, obrir lleugerament la boca.

Tocar-se.

Deixar el canell mort.

Acariciar un objecte cilíndric.


50

Acariciar la sabata.

Ensenyar els canells.

Exhibir la cintura.

La bossa molt a prop de l’home.

Senyalar amb el genoll.

Creuar les cames.

Aquests són alguns dels gestos més comuns però també hi ha altres que

designen interès cap al sexe oposat. Tot el que es tancar-se és negatiu: creuar

els braços, evadir amb la mirada, el cos apuntant cap a un altre costat, petits

picors a l’ull, etc.

I tot el que és obrir-se és positiu: per suposat somriure, major numero o

intensitat de les mirades, obrir en forma de V els peus cap a l’home, tocar el

braç, apujar-se una mica la faldilla, utilitzar qualsevol objecte del voltant com a

joguina, inclinar-se cap endavant, parpellejar més del normal, mirada de reüll,

tocar-se el cabell, etc.

Gestos d’atracció masculins

Els homes no tenen ni punt de comparació amb els gestos que realitzen les

dones. Un home farà sonar més el motor o tindrà competència amb altres

homes a causa del seu nivell de testosterona.


51

Tot i això, com els homes de totes les espècies, l’home es comporta amb

coqueteria quan s’acosta una dona: es portarà una mà a la gola per arreglar-se

la corbata. Si no utilitza corbata pot ser que s’allisi el coll de la camisa, s’arregli

la jaqueta o qualsevol altre peça de roba.

També és possible que passi una mà pel cabell. El gest sexual més agressiu és

adoptar la postura amb els polzes en el cinturo, que destaca la zona genital.

També pot girar el cos cap a la dona i desplaçar un peu cap a ella, emprar la

mirada íntima i aguantar la mirada durant una fracció de segon més del normal.

Si realment està interessat, se li dilataran les pupil·les.

Amb freqüència adoptarà la postura de les mans a la

cintura per destacar la seva dimensió física i demostrar

que està preparat per entrar en acció. Si està assentat o

recolzat contra la paret, pot passar que obrir les cames

per destacar el seu domini i territorialitat.


52

8. EL PODER DEL SOMRIURE I EL RIURE

8.1 EL SOMRIURE ES SENYAL DE SUBMISSIÓ

Somriure i riure està considerat universalment com senyals que demostren que

una persona se sent feliç.

El somriure era antigament utilitzat pels primats per comunicar: “No sóc una

amenaça perquè, com pots veure, et tinc por”, o bé “No sóc una amenaça

perquè, com pots veure, sóc com un nen juganer”.

Les investigacions portades a cap en els tribunals demostren que una disculpa

acompanyada d’un somriure provoca una pena inferior que sense ella.

El somriure és essencialment un senyal de submissió, i per això els homes i les

dones ancestrals, necessitaven ser capaços de reconèixer si un desconegut

s’apropava amb to de pau o agressivitat.

Però, com reconeixem un somriure falç?. Els estudis realitzats demostren que

un somriure natural produeix arrugues característiques al voltant dels ulls. La

gent que no és sincera somriu tant sols amb la boca.

Els humans no solem diferenciar un somriure falç, i la majoria es conforma amb

que una altre persona la somrigui, independentment de que el somriure sigui

real o falç. Quan les persones menteixen deliberadament la majoria,

especialment els homes, somriuen menys del normal. Això es degut a que els

mentiders saben que la gent associa el somriure amb la mentida, de manera

que somriuen menys, intencionadament.


53

Aquesta foto de Bill Gage i Steve Jobs ens permet interpretar clarament com

somriuen d’una manera falsa. Apart de que no es formen les arrugues naturals

dels ulls en els seus somriures, adopten postures tancades, com el creuament

de les cames i dels braços dissimulat que fa Steve Jobs, o de frustració, com

els dits entrellaçats que té Bill Gage. Una vegada més, volen aparentar el que

no pensen i, s’aprecien les contradiccions entre el que volen aparentar i els

seus estats d’ànims interns.

Robert Provine va descobrir que en el seguici són també les dones que

somriuen i riuen més que els homes.

Dit de manera senzilla, quant més pugui fer-la riure ell, més atractiu el trobarà

ella. Això es degut a que l’habilitat de fer riure als altres es percep com una

característica dominant, i les dones prefereixen a homes dominants, a

diferència d’ells que prefereixen dones subordinades.

Robert Provine va descobrir també que una persona subordinada riurà per

amainar a una persona superior, i que, una persona superior farà riure als seus

subordinats (tot i que ell no riurà amb freqüència) com a mètode per conservar

la seva superioritat.

Els estudis demostren que les dones riuen davant els homes que els hi criden

l’atenció, i els homes se senten atrets per les dones que riuen amb ells.

Això explica perquè el sentit de l’humor ocupa sempre els primer llocs en la

llista de prioritats d’una dona en quan a coses que busca d’un home. Quan una

dona diu: “Es un noi divertit, que hem estat rient tota la nit”, normalment es

refereix que ella ha estat tota la nit rient i ell s’ha passat la nit fent-la riure.

8.2 PER QUÈ EL SOMRIURE ÉS LA MILLOR MEDICINA?

Igual que amb el somriure, quan el riure entra a forma part permanent d’una

persona, serveix per atraure amics, millorar la salut i, allargar la vida. Quan

riem tots els òrgans del cos es veuen afectats de forma positiva.


54

El riure disminueix el pols cardíac, dilata les artèries, estimula la gana i crema

calories.

Quant més grans ens fem, més seriosos ens tornem respecte a la vida. Un

adult riu una mitjana de quinze vegades al dia, durant que un preescolar ho fa

una mitjana de quatre-centes vegades.

Produir riures i somriures de forma intencionada mou l’activitat cerebral cap a la

felicitat espontània. Arnie Cann, professor de la universitat del North Carolina,

va descobrir que l’humor te un impacte positiu per contraatacar l’estrès.

Quan riem a riallades el cos allibera una sèrie d’endorfines que ens fan sentir

un formigueig a tot el cos que ens proporciona un immens plaer. La gent beu

alcohol i es droga per intentar imitar aquesta sensació de felicitat provocada per

les endorfines del riure. L’alcohol disminueix les inhibicions i fa que la gent rigui

més, el que allibera endorfines. Aquesta és la raó per la qual la gent controlada

rigui més quan beu alcohol, a diferència de la gent infeliç que es posa trista o

violenta, fins i tot.

8.3 COM FUNCIONEN ELS ACUDITS?

La base de la majoria dels acudits és que en el moment àlgid, a una persona li

succeeix una cosa desastrosa o dolorosa. En conseqüència, el final inesperat

espanta al cervell i riem emeten sorolls semblants als del ximpanzé que alerta

els companys d’un perill imminent. Tot i que sabem que l’acudit no és un

succés real el nostre riure allibera endorfines per anestesiar-nos.

8.4 EL SOMRIURE I EL RIURE ENS PERMETEN UNIR VINCULES

Robert Provine va descobrir que el riure té un trenta per cent més de

possibilitats de donar-se en un acte social que amb soledat. Només el quinze

per cent del nostre riure té a veure amb els acudits. Quan més social és una

situació, més sovint riu la gent i més duradores són els somriures.


55

A més a més, el riure és un fort senyal d’atracció d’amistats. Quan una persona

riu, la gent es preguntarà per què riu.

En definitiva, les evidències demostren que els somriures i el riure regeneren el

sistema immunitari, defensen l’organisme contra malalties, mediquen el cos,

venen idees, ensenyen millor, atrauen més amistats i allarguen la vida... El bon

humor cura!


56

ENTREVISTES

PROFESSORS:

- Núria Serra.

1. És interessant per a tu la comunicació no verbal?

- Si, molt. Perquè per mi la comunicació només amb les paraules sense

implicar tot el cos és impensable.

2. És aplicable a l’educació i concretament a les classes?

- Si, perquè et pots adonar de com els alumnes es senten, les seves

emocions...

3. Tens algun coneixement sobre el llenguatge del cos?

- Algun si, però no molts. A la carrera de magisteri vaig poder estudiar alguns

camps del llenguatge corporal i, amb la feina del dia a dia ho he pogut anar

ampliant ja que penso que és molt important per aquesta professió.

4. L’utilitzes sovint per les teves relacions socials en general?

- No, almenys conscientment no l’utilitzo ni em fixo amb el llenguatge corporal

de la gent quan vaig pel carrer.

5. Canvies d’alguna forma el camí de la teva explicació quan veus que el

llenguatge corporal dels alumnes és negatiu?

- Si. Intento encaminar d’una altre manera les classes. Jo busco que els meus

alumnes m’escoltin durant les classes i si veig que no ho fan, faig el possible

per tornar a cridar-los l’atenció.


57

6. Creus que s’utilitzen poc els coneixements del llenguatge corporal en

general?

- Si. Jo crec que la gent té por, no expressa el que sent... ja que està molt

marcada per la societat. Per altre banda, si la gent tingués molt més

coneixement podria treure-li molts avantatges.

7. Penses que seria interessant incloure aquest tipus de llenguatge en el

temari de l’educació obligatòria?

- Si, penso que és important.

8. A quins altres camps professionals podrien aplicar-ho?

- Jo penso que és molt important i podrien aplicar-ho a qualsevol altre camp

professional.

9. És podrien associar els diferents tipus de llenguatge corporal amb les

classes socials?

- Si. Les persones més pobres tenen una manera de parlar, gesticular i

expressar-se més senzilla. En canvi si parles amb una persona més rica o que

vol aparentar-ho, i tot aquest camp el té més que estudiat i utilitzen gestos

estereotipats.

- Susana Fortuny. (Professora la Salle Gràcia)

1. És interessant per a tu la comunicació no verbal?

- Si. Des del meu punt de vista el llenguatge corporal és més important que les

paraules. Penso que la gent acaba perdent el interès per les paraules si no

crides l’atenció amb el llenguatge del cos.

2. És aplicable a l’educació i concretament a les classes?

- Si, jo penso que hauria d’aplicar-se més amb la relació professor-alumne.

Fixant-se amb el llenguatge dels alumnes pots aprendre molt, treure molta

informació de com es senten, si estan a gust, no els interessa...


58

3. Tens algun coneixement sobre el llenguatge del cos?

- Algun, però molt escassos. M’agradaria tenir-ne més per poder aplicar-ho de

manera conscient al meu dia a dia i, ja no només amb mi sinó amb els altres.

Penso que m’aportaria molts avantatges.

4. L’utilitzes sovint per les teves relacions socials en general?

- Si, per saber tractar amb cada alumne, les persones, amics...és

imprescindible utilitzar-lo ja que el llenguatge verbal i corporal van junts.

5. Canvies d’alguna forma el camí de la teva explicació quan veus que el

llenguatge corporal dels alumnes és negatiu?

- Si, intento canviar el to de veu, posar-los alguna dinàmica perquè no sigui tot

tant teòric...i ells tornin a tenir l’atenció amb mi i les explicacions que es donen

a classe. És complicat ja que cada alumne es diferent però poc a poc es va

aprenent.

6. Creus que s’utilitzen poc els coneixements del llenguatge corporal en

general?

- No, jo crec que la gent inconscientment els utilitzen. Per altra banda si les

persones no estiguessin tant limitades per la societat crec que, tindrien molt

més interès per aprendre sobre el llenguatge del cos i utilitzar-lo en el seu dia a

dia.

7. Penses que seria interessant incloure aquest tipus de llenguatge en el

temari de l’educació obligatòria?

- Si, penso que seria molt interessant. Aquests comportaments aportarien un

altre punt de vista a la gent, alumnes... i podrien aprofitar-ho com un avantatge

en molts camps. Per exemple, per trobar feina, relacionar-se fer treballs en

grup...

8. A quins altres camps professionals podrien aplicar-ho?

- Podrien aplicar-ho a tots els camps professionals, tot i que penso que a uns

camps com per exemple els de cara al públic seria més important.


59

9. És podrien associar els diferents tipus de llenguatge corporal amb les

classes socials?

- Si, és obvi que poden aplicar-se. Només fa falta parlar amb una persona amb

més diners que una amb menys diners. El llenguatge, els gestos i les paraules

que utilitzaran seran totalment diferents. La persona amb més diners intentarà

aparentar superioritat, i el llenguatge serà més complexa que la persona amb

menys diners es mostrarà molt més senzilla.

- PSICÒLEGS:

- Adrià Cano.

1. Tens algun coneixement del llenguatge corporal?

- Si. Tot i que va ser un tema que es va tractar de manera molt superficial

durant els meus estudis de psicologia.

2. És cert que el llenguatge corporal reflexa els estats d’ànims interns?

- Sense cap dubte. Quan estem tristos la mirada ens canvia, igual que la

postura, i els gestos. No cal dir que quan estem amb un amic encara que no

ens ho expliqui podem saber com es sent.

3. Es pot fingir amb el llenguatge del cos o surt instintivament?

- Fingir no es pot. Però el que si pot fer un és, practicar i estudiar-se aquest

camp per controlar el seu llenguatge no verbal. Per exemple, tot i que una

persona estigui nerviosa existeixen tècniques per aparentar tranquil·litat i

seguretat.

En aquest cas el cos parla per si sol però, podem controlar-lo si som

conscients.

4. Podem crear una millor impressió utilitzant una correcta expressió

corporal?

- Si, i per això, hi ha molts cursos que t’ensenyen a prendre consciència de com

es comunica el nostre cos.


60

5. Podem descobrir qui menteix a través del llenguatge corporal?

- La comunicació no verbal ens pot donar indicis de si una persona menteix

(apartant la mirada, mirant cap a dalt, etc.) però tot i els indicis que ens doni el

llenguatge corporal d’aquella persona mai podem estar totalment segurs de si

la persona ens menteix o no.

6. És molt important el llenguatge del cos quan es realitza una entrevista

de feina?

- Si, ja que l’entrevistador no tan sols es fixa amb les respostes verbals, sinó

que el seu objectiu es fer-se una idea de la persona que té davant i per això té

amb compte qualsevol senyal que li donguem.

7. Com ens ajuda el llenguatge corporal a que altres persones cooperin

amb nosaltres?

- Si partim de la base que el llenguatge corporal pot ajudar-nos a causar una

bona impressió als altres, doncs està clar que és una eina molt important

perquè cooperin amb nosaltres.

8. Quin seria el teu consell cap a altres persones que desconeixen el

llenguatge corporal?

- El principal consell que jo donaria a les altres persones seria que tinguessin

consciència del que arriba expressar el llenguatge no-verbal, ja que això els hi

donaria peu a saber, perquè quan coneixem una persona nova unes ens criden

més curiositat, altres desconfiança, ens agrada més parlar-hi, etc.

Emma Alfama

1. Tens algun coneixement del llenguatge corporal?

- Si. Tinc coneixements sobre el llenguatge corporal, però els he adquirit més

que amb els estudis realitzats amb, els coneixements del dia a dia, el

creixement personal i la observació tant a mi mateixa com als altres.

No penso que sigui un tema que valgui la pena estudiar teòricament a fons si

no tens medis per posar-lo amb pràctica.


61

2. És cert que el llenguatge corporal reflexa els estats d’ànims interns?

- Absolutament cert. Molts cops nosaltres i l’altre gent intenta amagar-los però

és totalment impossible.

3. Es pot fingir amb el llenguatge del cos o surt instintivament?

- En un inici si que es pot fingir. Ara bé, el simple fet de la persona intentar fingir

ja sap el que està fent.

Lo bo del cos és que per fingir necessita de la ment o alguna emoció que

dificulti l’estat real de la persona però, en el moment que la persona es

sobrepassa de la realitat el cos sempre es mostra tal i com és.

Per exemple: un empresari abans de fer una presentació sent pressió a sobre,

però ell diu que està tranquil, de manera que tapa la inseguretat emocional, la

por a que la gent no l’entengui. Però ara bé si aquesta persona s’aixeca per

anar al lavabo a vomitar o qualsevol altre cosa el seu cos s’estarà mostrant

com està realment.

4. Podem crear una millor impressió utilitzant una correcta expressió

corporal?

- En principi si. De fet molta gent ho utilitza per entrevistes de feina, reunions...

això si jo sóc de les que dic que si el llenguatge corporal no es honest amb

l’actitud de la persona aquesta bona impressió només és momentània.

5. Podem descobrir que menteix a través del llenguatge corporal?

- Habitualment si, però es necessita temps. També depèn molt de la persona

que tinguis davant si és vergonyosa, nerviosa o ansiosa serà més difícil

d’identificar-ho, que les que tenen un caràcter més fred i calculador.

6. És molt important el llenguatge del cos quan es realitza una entrevista

de feina?

- Tot i que no em dedico aquest camp, penso que si. La forma amb que la

persona afronta la situació diu molt.


62

7. Com ens ajuda el llenguatge corporal a que altres persones cooperin

amb nosaltres?

- Amb moviments amples i oberts, que expressin relaxació. Un to de veu

agradable i una mirada que no sigui intimidadora per, no ocupar l’espai de

l’altre...

8. Quin seria el teu consell cap a altres persones que desconeixen el

llenguatge corporal?

- El meu consell per aquestes persones és que si fixin, s’informin... ja que pot

arribar a ser molt útil en el dia a dia tot i que la gent pensi que no.

CONCLUSIÓ ENTREVISTES

Les entrevistes vistes anteriorment, m’han portat a la conclusió de que molt

poca gent coneix el llenguatge corporal. Ningú, o quasi cap persona li dona la

importància que té realment.

A l’entrevistar aquests professors i psicòlegs he après una mica més del treball

que he realitzat sobre el llenguatge corporal i penso que com ells molt bé diuen,

s’ha de fomentar el llenguatge corporal, a les aules, a la vida real i a un mateix.


63

10. CONCLUSIONS

Al principi d’aquest treball de recerca, personalment, no tenia cap coneixement

del llenguatge corporal. Els meus objectius principals d’aquest treball era

conèixer el llenguatge del cos i saber que expressa, quina utilitat té, perquè

serveix...

Després d’haver après de diferents llibres, webs... que és el llenguatge

corporal, vaig decidir fer entrevistes a psicòlegs i professors per veure si tota la

teoria apresa es portava a la pràctica. Així com també poder diferenciar com

cada camp utilitza de manera diferent el llenguatge del cos.

El coneixement del llenguatge del cos també m’ha servit molt per poder

investigar-lo amb mi dia a dia. Ho observava al carrer, a l’escola, amb els

amics, amb els professors, sempre. Perquè lo bo que té el llenguatge corporal

és que es pot investigar en qualsevol context. A qualsevol lloc que hi hagi gent i

no estiguin immòbils, de fet també si estan immòbils.

Ara, per mi les conversacions ja no són senzilles paraules, sinó que em fixo

amb cada gest, cada mirada, postura. Tot significa algú.

Un dels meus objectius primaris d’aquest treball era saber que expressa el

llenguatge corporal. Sobre aquest tema, he après que el llenguatge del cos

expressa estrictament els nostres estats d’ànim interns. És com la prova del

cotó, el llenguatge del cos no menteix. Per tant, el seu coneixement és una eina

realment útil. Ja no només existeixen les paraules, ara també existeix, el cos:

un gest, una mirada, un canvi d’expressió, una postura.

En aquests moments, se amb certesa que el llenguatge corporal és una

informació més, una informació extra. Qui coneix el llenguatge corporal sap

informació sobre una altre persona, encara que aquesta persona no li digui res.

Hem de tenir en compte que el llenguatge corporal constitueix més del 90% de

la primera impressió que generem. És un percentatge realment alt.

Per tant, d’aquesta manera passem al meu altre objectiu elemental d’aquesta

recerca: saber quina utilitat té.


64

Conèixer el llenguatge corporal ens permet tenir les següents avantatges:

Ens permet saber si una persona menteix.

Emfatitzar millor amb el nostre interlocutor.

Ser més encertats socialment.

Saber qui sent atracció cap a nosaltres.

Saber si una persona està disposada a cooperar amb nosaltres.

Ens ajuda a saber l’estat d’ànim d’una persona.

Ens dona informació de com està el nostre públic quan fem una

presentació.

Ens ajuda a crear una millor impressió.

La informació és poder, i el fet de conèixer el llenguatge corporal t’atorga un

poder.

D’aquesta manera, ja se que disposo de totes aquestes meravelloses

avantatges al haver fet aquest treball, tot i que algunes són difícilment

aplicables. És simplement, una informació, com he dit extra, de la que disposo.

Per exemple, els policies, han rebut breument algunes classes de llenguatge

corporal per saber com causar una impressió adequada al seu públic. Potser

utilitzaran gestos que indiquin superioritat, jerarquia o seguretat en ells

mateixos. Perquè el treball que realitzen implica que causin aquest tipus de

impressió.

Els professors també utilitzen gestos per crear una millor impressió al seu

públic, tot i que d’una manera diferent. Potser ells l’utilitzen preferiblement per

captar l’atenció dels seus alumnes. També, l’utilitzen per obtenir informació del

seu públic: avorriment, cansament, entusiasme, interès,etc.

Les entrevistes realitzades a psicòlegs m’han servit per comprovar que allò

que deien els llibres era cert. Ha sigut una font més d’informació. Entre d’altres


65

utilitzades, ells també l’utilitzen per ser més encertats socialment, per emfatitzar

millor amb els seus interlocutors, etc.

Estudiar sobre aquest tema, m’ha servit per aprendre una mica més sobre la

vida, sobre allò que vull estudiar. En una ocasió la meva mare em va dir –

perquè el missatge arrivi a la gent, tens que explicar alguna cosa que sigui

veritat per tu- i ha sigut una de les frases amb les que més m’he quedat.

Perquè si dius alguna cosa que es veritat per tu, ho fas tot d’una vegada. Et

sents bé amb el que dius, per tant, es reflexa amb el teu llenguatge del cos,

amb les teves paraules, i amb el teu to de veu. D’aquesta forma el teu missatge

serà potencialment adquirit per el públic. Quan dius una cosa real i amb

sentiment, tot va perfecte. Sempre i quan, per suposat, els teus oients vulguin i

tinguin interès.


66

10. BIBLIOGRAFIA

Allan y Barbara Pease -El lenguaje del cuerpo, cómo interpretar a los

demás a través de sus gestos, editorial Amat

Philippe Turchet -El lenguaje del cuerpo, conozca a su interlocutor a

través de sus gestos y posturas, editorial mensajero

Internet Google imágenes

Elizabeth Clark -El arte de seducir para dummies

Allan Pease -El arte de negociar y persuadir, editorial booket

http://elcafevirtual.wordpress.com/2013/08/28/el-llenguatge-corporal-una-

manera-dexpresar-les-emocions/


Cómo conocer las personas por su lenguaje corporal. Leonardo Ferrari.

Redes – “El cervell masculí”.

Videos, el llenguatge corporal:

- https://www.youtube.com/watch?v=xKno_wXwlbk

- https://www.youtube.com/watch?v=3RoPwiTL0E4

http://elcafevirtual.wordpress.com/2013/08/28/el-llenguatge-corporal-una-manera-dexpresar-les-emocions/

http://elcafevirtual.wordpress.com/2013/08/28/el-llenguatge-corporal-una-manera-dexpresar-les-emocions/


https://www.youtube.com/watch?v=xKno_wXwlbk

https://www.youtube.com/watch?v=3RoPwiTL0E4

El llenguatge corporal

Documents

Transcript of El llenguatge corporal