El llop

11

description

 

Transcript of El llop

Page 1: El llop
Page 2: El llop

CaracterístiquesEl llop també conegut comCanis lupus és un mamifer del'ordre dels carnívors. Es de la família dels vertebrats y un animal vivípar. Es de temperatura constant ireproducció sexual.

bàsiques

Page 3: El llop

Com es fisicament

• Te les orelles dretes, el morro punxegut, una mandíbula molt forta i urpes llargues.

Page 4: El llop

Comunicació• Per comunicar-se entre

ells, anunciar la seva presència o marcar el territori emeten una gran varietat de grunyits i udols.

Page 5: El llop

Habitat• Viuen en bandades dins del

seu territori. Els llops eren abundants i habitaven Nord-amèrica, Euràsia i l‘Orient Mitjà però per una sèrie de raons relacionades amb l'ésser humà, els llops habiten una zona molt més reduïda de la que ocupaven.

Page 6: El llop

Reproducció• L'aparellament té lloc entre el

gener i l'abril— a major latitud, més tard.. En circumstàncies normals la femella alfa intenta dominar a les altres femelles i mantenint-les allunyades del mascle

• El període de gestació dura 60-

63 dies. Els cadells, amb un pes de 0,5 kg, neixen cecs, sords i depenen de la seva mare. Neixen entre un i catorze cadells

Page 7: El llop

Obtenció de • Quan surten a caçar es

desplacen en grups, i són capaços de recórrer 1.000 km perseguint un ant.

l’aliment

Page 8: El llop

Alimentació• Principalment s’alimenten

d’ovelles, cabres, conills, cérvols, antílops, cavalls,etc

Page 9: El llop

Curiositats• El llop i l’home llop que

hereta els seus trets bàsics, és vist a la cultura com a arquetip de l'animal salvatge. La visió sobre aquest animal pot ser molt negativa o molt positiva.

Page 10: El llop

Curiositats• El llop del Japó era el

més petit del mon, ja que feia un metre just de llarg. Aquest carnívor va ser molt perseguit al segle 19 perquè atemoria els homes i també per la seva pell sedosa, que es venia a bon preu. L’últim exemplar va ser caçat el 1905.

Page 11: El llop

Curiositats• El llop marsupial vivia a

Tasmània. Tenia una gran bossa a la panxa,com el cangur y unes mandíbules molt fortes que li permetien trencar el crani de les seves preses. El 1936 una llei va prohibir matar els llops marsupials, però ja era massa tard: l’últim va desaparèixer el 1961