Chiara Di NolfoVictoria Mancheño

Adrià Méndez

• Nom científic: Punica Granatum.• Regne: Plantae.• Divisió: Magnoliophyta.• Classe: Magnoliopsida.• Ordre: Myrtales.• Família: Lythraceae o Punicàcies • Gènere : Punica.• Espècie: P. Granatum.

• Petit arbre caducifoli que fa entre 3-6 m. d'alçada.La seva escorça és de color gris. Algunes branques tenen espines.Les fulles són simples i oposades, amb poc pecíol i en forma de llança; fan 3-8 cm de longitud i 1-2'5 cm d'amplada. Són de color verd brillant.

• Floreix durant els mesos de maig i juny.Les flors són vermelles, amb els estams grocs. El calze persisteix en el fruit.

Reproducció

• Es reprodueix per llavors i per esqueix.

Hàbitat

Resisteix molt bé la falta d'aigua, però és molt sensible a les gelades.

Reproducció

Altres informacions

És un arbre valorat des de molt antic. Grècia era considerat com a símbol de l'amor i la fecunditat.Actualment es pot trobar per tots els països mediterranis i per molt països d'Amèrica.

Imatges de magraner

El fruit y flor del magraner El seu fruit

sense madurar

Descripció del seu arbre

• És un arbre que arriba fins els 5 metres d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, amb espines. El fruit comestible, la magrana és del tipus en balàustia .

Descripció del seu fruit

• Fruit de 7 a 12 cm de diàmetre de forma arrodonida i hexagonal amb una gruixuda coberta i moltes llavors. La part comestible són les llavors i la seva coberta que les envolta.

• Maduren a la tardor, de setembre a novembre a l’hemisferi nord, sovint el contrast entre la secada de l’estiu i les fortes pluges de la tardor esquerda el fruit de les magranes i diversos fongs les fan malbé

Descripció de les flors

• Les flors, que apareixen de maig a agost, són vermelles grosses i vistoses

El seu aprofitament humà

• Com una de les fruites dolces típiques de la tardor. El suc de la magrana és un ingredient d’alguns còctels

• A més de comestible també es fa servir en jardineria i en forma de bonsai.

• L’escorça de l’arrel del magraner s’ha emprat amb èxit, abans del descobriment d’altres medicaments de síntesi, per eliminar la tènia, paràsit intestinal humà

El simbolisme de la magrana

• Els jueus creuen que és un símbol de veritat, ja que afirmen que té 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torah. Per això apareix en decoracions religioses cristianes i es menja a nombroses celebracions gregues.

• Persèfone menja una magrana i això li impedeix escapar de l’Hades per sempre.

• És un dels símbols de la deesa Hera .• A Armènia, Java i la Xina representa la fertilitat.• Simbolitza el poder, ja que oberta té forma de corona. Per

això els egipcis eren enterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees dels seus reis .

El seu conreu• És un dels conreus fruiters més antics. És una planta exigent

en calor a l’estiu, en canvi a l’hivern, sense fulles, pot resistir fins els 15 sota zero. També és molt resistent a la secada però necessita el regadiu, suporta un cert grau de salinitat, per donar bones produccions. S’adapta a tot tipus de terres. Les feines de conreu, llaurar, desherbatge, esporga, aclarida de fruits, collita són les normals en fructicultura.

• Per l’alta necessitat en calor és molt habitual el conreu a Elx i en general a la zona sud del País Valencià.

Referències• http://amicsarbres.blogspot.com/2005/12/les-magranes-del-

magraner.html• http://jonkepa.wordpress.com/2008/03/08/punica-granatum-

magraner/• http://ca.wikipedia.org/wiki/Magraner• http://www.google.es/images?

hl=es&rlz=1T4GGLL_esES343ES343&q=magraner&um=1&ie=UTF-8&source=og&sa=N&tab=wi