El mercat de La Boqueria

Camp d’Aprenentatge de Barcelona

Nom: Cicle Inicial

2

Material didàctic elaborat pel Camp d’Aprenentatge de Barcelona i editat per a ús docent. Se’n poden fer còpies per a aquesta finalitat. Edició: gener 2008 (revisió juny 2009) Camp d’Aprenentatge de Barcelona Pg. Mare de Déu del Coll 41-51 08023 Barcelona cda-barcelona@xtec.cat xww.xtec.cat/cda-barcelona

Fer, respondre, escriure durant l’activitat

Cercar, consultar, investigar

Fer, respondre, escriure al centre o a casa

Dibuixar

Observar, mirar, examinar, llegir

Fer activitat TIC

Fotografiar

• Al llarg d’aquest quadern trobaràs diferents símbols per especificar quin

tipus de treball has de fer a les activitats proposades:

3

Índex

El mercat de la BoqueriaEl mercat de la BoqueriaEl mercat de la BoqueriaEl mercat de la Boqueria

1. Hola! Sóc en Boc.

2. En Pinotxo vol menjar peix

3. Fem una festa!

4. Mengem verdures!

5. Anem a la carnisseria i la xarcuteria

6. Parada d’aviram

7. Parada d’ous.

4

1. Hola! Sóc en Boc Hola! Sóc en Boc, també m’anomenen marrà. La meva do-na és la cabra. Vivíem en uns cor-rals que hi havia a Barcelona en el lloc on avui hi ha l’entrada al mercat de la Boqueria, d’això ja en fa 700 anys. Uns ramaders barcelonins ens ali-mentaven i nosaltres vivíem feli-ços mirant la gent anar amunt i avall. De tant en tant un de nosaltres era venut i això ens en-tristia moltíssim. El qui li tocava el rebre el venien en unes pa-rades que eren just davant mateix dels corrals. Vosaltres, però, no us poseu tristos. Tots els animals, també les persones, necessitem menjar altres animals i plantes per alimentar-nos. Un dia estava, tot panxa contenta, al meu corralet, quan un “crec-crec” molt fluix en va fer aixecar el cap. Era un follet es-pavilat que em va dir que podia demanar un desig. Com que de regals així no solen fer-te’n gaires m’ho vaig pensar amb molta calma, al cap i a fi era una decisió difícil... Ja estava de-

cidit, vaig demanar ser immortal per veure com creixia Barcelona. En Follet va concedir-me el desig a condició de que no em mogués del lloc on era. I aquí em teniu, just davant del mercat de la Boqueria. Endevineu per-què té aquest nom? Exacte, ve de mi mateix, de boc. El mercat va rebre el seu nom en honor a tots nosaltres, els bocs que durant tant de temps vam ocupar aquella esplanada. La veritat és que mai m’hagués imaginat arribar a

5

ser tan famós. Amb el temps el mercat va anar creixent i els pagesos venien a vendre les seves fruites, verdures i hortalisses, conills, porcs, gallines i capons al voltant dels nostres corrals. Més tard s’hi va afegir els pescadors. Sardines, dorades, serrans, palaies... El brogit i la intensitat i varietat de flaires va anar donant estil i esperit al mercat. Al mateix temps la Rambla esdevenia un passeig urbà cada ve-gada més important. Les senyores, que anaven amunt i avall molt empolainades i amb vestits molt fins, van demanar que el mercat desapareixes del mig del passeig. Per això ens van por-tar a una plaça, que havia de ser la més gran de Barcelona pe-rò que després va ser ocupada pel mercat de la Boqueria. D’això en fa uns 170 anys. Fa poc vaig fer un amic, en Pinotxo, que és un ninot de fusta que hi ha en un bar molt famós del mercat. Sembla que hi ha un cambrer que tenia el nasset una mica llarg i li deien Pinot-xo, ell en comptes d’amoïnar-se reia i li agradava i ara té tot el seu bar plens de pinotxos, el que no sap quasi ningú és que un d’aquests ninots té vida, és l’amic que us he dit. Em dona mol-ta alegria, penseu que he estat anys i panys sense més com-panyia que l’esperit d’alguns barcelonins il�lustres, la Monyos, en Kubala, en Tisner, en Rius i Taulet... En Pinotxo i jo anem sempre junts i ens ho passem molt bé. Les nits, només durant unes curtes hores, la Boqueria és soli-tària i només nostre. Com us podeu imaginar, mai no ens falta menjar.

6

2. En Pinotxo vol menjar peix

En Pinotxo té gana, li agrada molt el peix, que és molt reco-manable per la salut. Coneixes el nom d’aquests peixos?

7

3. Fem una festa!

Avui és l’aniversari d’en Pinotxo i farem una sopar al bell mig del mercat. Volem que sigui quelcom diferent i exquisit quin lloc millor que la Boqueria per anar a comprar. Cuinarem mol�luscs, que són uns animals que tenen closques que els protegeixen. Hi ha mol�luscs com la sípia que té la closca a dins. El pop no té closca. Ens hem oblidat algun nom.

8

4. Mengem verdures !

En Pinotxo i jo mengem vegetals, que també són molt sans. De vegades mengem arrels (pastanagues i patates), fulles (enciams i escaroles), tiges (asparrecs), fruits (maduixes) i fins i tot flors (carxofes). Les verdures, hortalisses i fruites ens aporten moltes vitamines!

9

Hola Bon dia! El meu nom és escarola i sempre estic meditant perquè vinc de l’Índia. Cada setmana vaig a la perruqueria per arrissar les meves fulles!

Hola! Som les mongetes i venim de Mèxic ¿Que pasó cuate? Neixem de les mongeteres.

Color:…………………………..

La part de la planta que ens

mengem és una:

Color:…………………………..

El què ens mengem de

l’escarola, quina part de la

planta és?

�Fulla

�Arrel

�Tija

�Flor

�Fruit

�Fulla

�Arrel

�Tija

�Flor

�Fruit

10

Color:…………………………..

La part de la planta que ens

mengem és una:

Sóc la pastanaga, els meus parents eren d’Afganistan. Vaig creixent sota terra fins que el pagès em cull.

Color:…………………………..

La part de la planta que ens

mengem és una:

Hola sóc la carxofa. Vinc dels països àrabs. Molta gent no ho sap però sóc una de les parts de la planta que menys se sol menjar.

�Fulla

�Arrel

�Tija

�Flor

�Fruit

�Fulla

�Arrel

�Tija

�Flor

�Fruit

11

5. Anem a la carnisseria i la xarcuteria

Sovint ens entaulem en el bar d’en Pinotxo i fem una graellada de cabrit i de tant en tant ens fem uns molt bons entrepans de pa i pernil del bo. Relacioneu els aliments preparats amb l’animal del que proce-deixen. Potser us farà una mica de pena que els animals hagin de morir per alimentar-nos, però ens calen per créixer i fer-nos forts i sans.

.

12

6. Parada d’aviram

Els pollastres abans d’arribar a la Boqueria fan un llarg tra-jecte. Ordena les fotografies i explica que passa en cada vinye-ta.

13

7. Parada d’ous Els ocells neixen d’ous. Uneix cada ocell amb el seu ou i la mida i característiques d’aquest.

Mitjà, de color blanc, crema o marró

Petit, color crema amb la closca coberta de taques

Molt gran i de color crema

14