WORKSHOP ON DOCTORATE

Títol ponencia / Ponent

El mercat del coneixement Agustí Segarra Blasco

Catedràtic d’Economia, URV

El mercat del coneixement Les externalitats del coneixement Perquè les empreses innoven? Importa el tamany? La justificació de les polítiques públiques

El mercat del coneixement Perquè no funciona com el de les pomes? El coneixement com a bé quasi públic Les característiques del coneixement

El mercat del coneixement: Perquè no funciona com el de les pomes? Al mercat s’hi troben els compradors i els venedors dels diferents béns i serveis; les seves interrelacions, els processos de negociació entre ells donen com a resultat el preu al qual s’intercanvien els béns. En el mateix procés s’hi determinen també les quantitats que s'intercanvien.

Coneixement i progrés tècnic

- Per una banda el component tendencial o de llarg termini )()(ln tttQ εβα +×+= (estimació per MCO)

- I en segon lloc un component cíclic o de curt termini

[ ] ntapertatVariabilitn

t...1)(

1

==∑=

ε

Temps

PIB

Taxa tendencial de creixement

El coneixement com a bé quasi públic Bens rivals Bens no rivals Alt grau d’exclusió Baix grau d’exclusió

El coneixement com a bé quasi públic Incertesa: Una possible conseqüència és que no es facin les inversions adequades de R+D. Inapropiabilitat: de la mateixa manera que els bens públics genera externalitats, la seva rendibilitat no pot ser valorada adequadament a través del mercat.

Indivisibilitat: Com a tota informació, els resultats de la R+D són una mercaderia indivisible.

Implicacions de la naturalesa de les idees Efectes, Un deficient aprovisionament privat a traves del mercat. Escassos incentius de les empreses per invertir en R+D. Una falta de confiança per a cooperar. “Una de les característiques d’un sistema econòmic exitós és que

les relacions de confiança entre principal i agent siguin suficientment fortes com per a que l’agent no vulgui enganyar a pesar de ser econòmicament racional. L’absència d’aquesta confiança ha estat adduïda com una de les causes de l’endarreriment econòmic” Arrow (1968).

Les fallides del mercat

La natura de la I+D provoca fallides de mercat com ara,

Externalitats positives.

Bens públics

Asimetries d’informació Risc moral Selecció adversa

Perquè les empreses innoven? Els incentius i les barreres a la innovació Expectatives Guanys Quota mercat Barreres Financeres Costos elevats Manca cooperació

Importa el tamany? Petita versus gran empresa

Com dissenyar les accions públiques. El problema: Beneficis socials Els beneficis de la R&D que realitzen les empreses i recauen sobre el conjunt de la societat son la suma dels beneficis de l'empresa innovadora (beneficis privats) a més dels beneficis que recauen sobre la resta d'empreses (externalitats positives) i de la societat. La fallida del mercats del coneixement La provisió del coneixement a través dels mercats privats es situa per sota del volum que demanda la societat.

Precio

Quantity

Demanda privada

Oferta (Coste privado Marginal)

QOPTIMUM QMARKET

MBPRIVADO = PMARKET

MBSOCIAL = POPTIMUM

Beneficio Marginal Externo

Demanda Social = = Beneficio Marginal social = Demanda Privada + Beneficio externo

BM + XB

Beneficis socials i beneficis privats: externalitats positives

Evolució de la despesa en R+D i el PIB, en milions d'euros. Catalunya, 1999-2010

Despesa en R+D

Taxa de creixement

PIB Taxa de Creixement

Despesa R+D/PIB

1999 1.130 5,06% 109.999 8,16% 1,03% 2000 1.262 11,72% 119.124 8,30% 1,06% 2001 1.334 5,68% 128.643 7,99% 1,04% 2002 1.628 22,05% 137.308 6,74% 1,19% 2003 1.876 15,22% 147.282 7,26% 1,27% 2004 2.107 12,32% 158.191 7,41% 1,33% 2005 2.302 9,28% 169.995 7,46% 1,35% 2006 2.614 13,55% 184.329 8,43% 1,42% 2007 2.909 11,26% 197.119 6,94% 1,48% 2008 3.286 12,97% 202.806 2,89% 1,62% 2009 3.284 -0,06% 195.402 -3,70% 1,68% 2010 3.227 -1,73% 197.919 1,28% 1,63%

Moltes gràcies