EL METABOLISME

EN LA NUTRICIO AVITAMINOSICA

per

M. Tsuji

Diguem-ho des d ' un principi : el present experiment

de metabolisme en el gos compren , en certa manera, un

problema mss ample qu. e el de la pertorbacio del meta-

bolisme en una nutricio completa pero lliure de vitamines;

perque l'animal era nodrit , al mateix temps , amb una

alimentacio pobra de sals, a excepcio del sodi.

Les consideracions que segueixen ens portaren a la

present disposicio de 1'experiment.

Alguns experiments ja coneguts ens diuen que les sals

actuen com a mediadors d'encrgia en el metabolisms de

les substancies org.niques. Les vitamines no poden actuar

com a productors d'energia , en la petita quantitat en que

son ingerides , sing que solament actuen, aixi mateix,

com mediadors d'cniergia. Quin pugui esser el mecanisme

d'aquesta accio es 1'objecte de les presents recerques.

En realitat existeixen dues possibilitats : o be es la

vitamina una part integrant de 1'estructura cellular, o be

es, en certa manera, al egida o empeltada a la cellula

corn una inclusio , i en aquest cas actua d'una manera

semblant a la dell catalitzadors inorganics; sense que

Treballs de la Societal de Biologia. 1922 187

amb aquesta comparacio es vulgui prejutjar res de laseva manera d'actuar.

Possiblement existeix una certa analogia entre la

influencia metabolica de les sals i la de les vitamines.

Si aquesta suposicio fos certa, llavors es podria pensar

que les pertorbacions del metabolisme de les substancies

organiques que apareixen per manca de sal o de vitamines,

es mouen en un mateix sentit i en una o altra direccio.

Una manca dels dos factors podria tenir, com a conse-

giiencia, un augment de les pertorbacions del metabolisme

que el deficit d'un o altre factor aillat hauria ja ocasionat.

Es pot, pero, acceptar gairebe amb seguretat, que les

pertorbacions que s'observen on aquests experiments son

degudes a la manca de vitamines en la nutricio. Entre les

sals que poden concorrer amb les vitamines a la regulacio

nutritiva, tenim on primer rengle les que formen part

essencial de la substancia cel.lular, el calci, el magnesi,

el fosfor, el potassi, el lode, el ferro, etc. El clorur sodic

mereix un hoc especial: es un factor important en la

regulacio de la pressio osmotica dels liquids, i, per tant,

s'ha de prendre sempre en consideracio. Com es sabut,

la manca de clorur sodic produeix en poc temps una

altra mena de pertorbacions, les quals resulten d'un

efecte en certa manera especiiic d'aquesta sal sobre els

processos de la secrecio gastrica i altres. No obstant,

influeix en el metabolisme de les substancies orgyni-

ques; tant, que, en produir-se un deficit de NaCl, co-

menca aviat una major destruccio de les materies pro-

teiques.

Per no escurcar la vida de 1'animal per deficit de

clorur sodic, i per evitar altres pertorbacions que tambe

es presenten i que res torten que veure amb el metabolisme

de lcs substAncies organiques, es nodria el gos, durant

aquesta prova, amb aliments rics en clorur sodic, pero

188 Publicacions de l'Lutitut de Ciencics

pobres do calci , fosfor, potassi , magnesi, iode , ferro, etc.,i completament Iliures de vitamines.

Sabem molt poc de la influencia d'una nutricio pobra

de sals , pero rica de vitamines , en el metabolisme total doles substancies organiques . De totes maneres , el fet queun enriquiment de clorur sodic en l'alimentacio es es-

talviador de nitrogen , i que, en canvi , la pobresa de clo-rur sodic en 1'aliment actua exagerant la destruccio denitrogen , sembla indicar que segurament altres sals podeninfluir tambe en la transformacio metabolica de les subs-

tancies organiques , exactament com nosaltres suposem queho fan les vitamines , encara que segurament amb unamajor complexitat de banda de les sals que de bandade les vitamines.

Es sabut, per altra part , que una alimentacio lliure dovitamines i rica de sals produeix generalment una rapidadisminucio del pes del cos, fins a arribar a la mort. Apa-reixen , demos, sfntomes especials produits per la manca decertes vitamines ( neuritis , raquitis , escorbut). Pero sor-pren, en veritat , que existeixin tan poques observacionssobre la influencia de la nutricio avitaminosica en elmetabolisme en conjunt.

Recordem , en primer lloc, els experiments de Karr (4),els unics practicats en animals superiors ( el gos). Karr

alimentava el seu animal de prova amb una barreja declorur sodic , lactat calcic , citrat magnesic , citrat de ferroi una petita quantitat de solucio iodo-iodurada , i amb unabarreja de sego o caseina pura, sucre , greix i cendra d ' ossos.

Observa un balanc positiu de nitrogen fins el dia seixantc

de 1'experiment . El treball de Karr es incomplet , perque

no ha tingut en compte el canvi do gasos i perque els seus

experiments sobre els efectes de la nutricio avitaminosica

no han durat suficient temps. Abderhalden ( 7) ha inves-

tigat el metabolisme gasos en els coloms, els quals nodria

Treballs de la Societat de Biologia . 1922 189

solament amb arros pelat com es usual en els experimentsamb coloms. Aixo significa, sens dubte, una nutricio pobraen sals. Per aquest motiu les investigacions d'Abderhal-den tenen el valor d'un complement als nostres experi-ments. Abderhalden troba que havia disminuit el canvide gasos en els seus coloms, feta 1'observaci6 en estat dedejuni.

La disposicio dels nostres experiments era la seguent.

El gos, que pesava aproximadament ii kg., va rebre,

en un preperiode, 50 gr. de carp seca de cavall, 25 gr. de

mantega, 50 gr. d'arrds, 3 gr. de clorur de sodi i 750 C. C.d'aigua potable. En el periode principal va menjar 44 gr.

d'albumina de blat (que fou posada a la nostra disposicio

per la fabrica quimica del Dr. Klopfer, de Dresde-Leub-

nitz), 20 gr. de greix de pore, 6o gr. d'arrds, 3 gr. de

clorur de sodi i 750 c. c. d'aigua, potable. El valor del nitro-

gen de les dues formes de l'alimentacio era el mateix.

En el periode principal es donava ima mica menys de

greix i una mica mes d'arros que en el preperiode, porque

durant aquest 1'excrement no era prou consistent, degut

al gran contingut de greix. El fet que el gos (com es dira

mes endavant) en el periode avitaminosic de 52 dies,

romangui quasi en equilibri de nitrogen, indica que el

nitrogen de 1'alb6mina de blat substitueix d'una manera

suficient el nitrogen de la care del preperiode.

Previament s'ha d'advertir que el gos, durant 1'expe-

riment, no mostra cap pertorbacio en l'absorcio digestiva.

La quantitat d'excrement sec, en el preperiode de 20 dies,

fou de iog gr. En el periode principal, de 107 dies, fou de

527 gr. Per tant, el gos expulsava diariament, e'n el pre-

periode, 5,4 gr. d'excrement, i en el periode principal

4,9 gr. La quantitat d'excrement gairebe no ha variat en

els dos periodes. Els iog gr. d'excrement del preperiode

contenien 3,7765 gr. de nitrogen, o sia, diariament,

Igo Publications de 1'Institut de Ciencies

o,i888 gr.; en el periode principal, els 527 gr. d'excrement

contenien 12,o67J gr. de nitrogen, i 1'excrement diari

0,1128 gr. Per tant, on el periode principal s'absorbia el

nitrogen tan be com en el preperiode. Es pot admetre

que el nitrogen de l'alimentacio era absorbit gairebe

completament, perquc els valors de nitrogen observats

en 1'excrement corresponen amb molt poca diferencia als

valors de nitrogen dels anomenats excrements do fare.

Tambe, si es consideren per separat fragments del periode

principal avitaminosic, es troben, gairebe on tots, els

mateixos valors baixos de 1'excrement diari. Per exem-

ple: els 42 primers dies del periode principal, el valor diari

del nitrogen de 1'excrement era de o,11673 gr.; els 44 se-

guents, el valor era de 0,0891 gr. Justament en aquests

dies el gos ha perdut molt de pes, i presenta un balanc

negatiu considerable de nitrogen, del qual ja es parlara.

D'aquests calculs es dedueix que el gos ha absorbit com-

pletament el nitrogen dels aliments durant el periode de

la seva mes forta perdua de pes.

De la relacio entre les quantitate d'excrement i el

contingut de nitrogen de 1'excrement es treu la conclusio

quo l'absorci6 de 1'aliment no s'altera per la manca de

vitamines. Per tant, una alteracio de l'absorcio no pot

tampoc esser la causa de la perdua de pes del gos on 1'ali-

mentaci6 avitaminosica.

Ara es planteja aquesta giiestio: que ha fet, el gos,

amb l'aliment absorbit?

Considerem primerament el recanvi del nitrogen.

En el preperiode el gos estava gairebe en equilibri de

nitrogen: retenia cada dia, aproximadament, 0,3-0,4 grams.

En el periode principal la corba s'enfoncava amb el comen-

cament de la nutricio avitaminosica. El balanc, debilment

positiu, de nitrogen havia arribat a esser, el 52.6 dia del

periode principal, debilment negatiu, per a arribar llavors,

Treballs de la Societat de Biologia. 1922 191

-d'una manera n'.pida, el 69.E dia del periode principal, aun valor fortament negatiu. Llavors augmenta de nouel balanc on r,y.pida pujada, i arriba a tenir, el 97.6 dia delperiode principal, tin fort valor positiu, superior a totsels abans observats, per a enfonsar-se de nou el 1o7.' dia,tant, que la sortida de nitrogen igualava l'ingres. Aquestdia mori el gos. D'aquest curs de l'excrecio de nitrogenresulta que 1'equilibri de nitrogen es mante mes o menysen el primer periode de 1'alimentaci6 avitaminosica.

Segueix despres, un periode de destruccio de materiesnitrogenades. Quan aquesta destruccio ha arribat a unacerta magnitud, s'interromp 1'expulsioo de nitrogen i finss'arriba a una retencio. Iles tard la retencio desapareix, is'esdeve la mort de l'animal amb el comenc de la novai creixent excrecio de nitrogen. Es dificil de dollar unaexplicacio d'aquesta retencio de nitrogen en el petit es-pal de temps que precedeix el periode de mort. Hornes pregunta si aquesta retencio de nitrogen significanomes un impediment de 1'excreci6 nitrogenada, o besi realment el nitrogen ha sigut emmagatzemat. Actual-ment encara no existeix una resposta satisfactoria, i joem reservo per a mes amples experiments sobre el pro-blema.

De totes maneres, el curs de 1'excreci6 de nitrogen ense-nya que, encara que en 1'alimentaci6 hi hagi un contingutsuficient de nitrogen en relacio amb el pes de 1'animal,i encara que hi hagi una absorcio completa de nitrogen,no solament s'expulsa de nou tot el nitrogen alimentici,sing que, demos, els teixits cedeixen albumina de liurcontingut. L'oxidacio de nitrogen en 1'alimentaci6 avita-minosica deu estar augmentada amb augment del con-sum d'oxigen, o be el nitrogen ha estat destruit d'unamanera desacostumada, sense el consum d'oxigen normal,fisioldgic.

192 Publicacions de l'Institut de Cicncies

Aquesta giiesti6 ens porta a 1'observaci6 del canvi de

gasos en 1'animal en experiment. En la nutric16 avita-

minosica i en deju, el canvi de gasos assenyalava un de-

creixement continuat; es a dir, el consum d'oxigen era

sempre menor. Jo estic agrait al professor Dr. A. Loewy

per 1'execuci6 dels experiments referents al canvi de

gasos.

Com que, per l'absorci6 completa de l'alimentaci6,

eren ingressades suficients quantitats de greix i hidrats

de carbon en relaci6 amb el pes de l'animal, i com que

l'animal no augmentava de pes en el curs de l'alimentaci6

avitaminosica, ans al contrari disminuia continuament;

els hidrats de carbon i el greix dels aliments devien haver

estat cremats. Demos, devien haver estat atacats el greix

i els hidrats de carbon del primitiu contingut del cos, per-

que 1'animal havia sofert una considerable perdua de pes

en aquell periode lliure de vitamines en el qual hi havia

aproximadament equilibri de nitrogen. De tot aixo es

dedueix que, o be el greix i els hidrats de carbon deuen

esser cremats, amb augment del consum d'oxigen, o be

la destrucci6 es fa d'una manera desacostumada, corn ja

abans fou indicat per a la destrucci6 de nitrogen. Efecti-

vament, fou trobada una disminuci6 de l'oxidaci6 en

deju. Es podria pensar que despres de l'absorci6 de

l'aliment s'inicia, de sobte, una oxidaci6 tan fortament

augmentada, que, en la fase de digesti6, no solament l'ali-

ment era cremat, sin6 que, junt amb ell, era oxidada una

part del contingut propi dels teixits, i que, segons aixo,

l'oxidaci6 en l'estat de dejuni baixaria molt per 1'adaptaci6

del recanvi gas6s a les condicions de cada moment. Segons

la corba de pes i la corba de nitrogen, el protoplasma

vivent dels teixits deu haver disminutt progressivament.

Aixi, hauria d'observar-se un augment en els experi-

ments de canvi de gasos que duressin un dia sencer, cosa

Treballs de la Societal de Biologia. 1922 193

que certament no s'observa en el present experiment.Deu existir, doncs, una destruccio anormal i acrescudad'albumines, greixos i hidrats de carbon sense augmentde les oxidacions.

Que ensenya, doncs, el present experiment per a lateoria de les alteracions del metabolisme total de les subs-tancies organiques durant 1'al.imentaci6 avitaminosica?

Els aliments son absorbits en 1'alimentaci6 suficient,en relacio amb el pes de ]'animal; pero ja no cobreixen lesnecessitats del protoplasma en nutricio. El mateix pro-toplasma arriba a esser destrult, i les substancies de re-serva son consumides. La perdua total de pes del gos foude 4,6 kg., dels quals correspon segons les mesures de laperdua total de nitrogen, gairebe i kg. a les materies pro-teiques, si no es pren en consideracio 1'ultim periode de12 dies, en el qual apareix la retenci6 de nitrogen. En elcas que es consideri aquest periode, la perdua de la massanitrogenada de l'organisrne es una mica mes petita. Eldecrement de protoplasmes vivents essent de 33,6 per zoo,la disminucio del consum d'oxigen arriba a 47,5 per ioo.L'ultima ha perdut, doncs, mes que la primera. Elmaterial oxidable, es a dir, la massy de protoplasmesvivents ha disminuit; pero, a proporcio, mes han dis-minult les oxidacions. El primitiu contingut de greixi hidrats de carbon dels teixits es consumit en granescala. Aproximadament, tres quartes parts de la perduatotal de pes s'han d'atribuir a la desaparicio de greix, itambe d'hidrats de carbon, perque no hi ha motiu per aacceptar un empobriment extraordinari d'aigua. Versem-blantment, el protoplasma deu. haver perdut la seva acti-vitat assimiladora, o be ha adquirit una anormal activitatper a destruir la materia vivent, es a dir, accelerar la des-assimilaci6. Si fos aixo ultim, es deuria demostrar, durantel periode digestiu, un consurn major d'oxigen, o be la

r3

'94 Publications de l'lnstitut de Ciencies

destruccio deuria realitzar-se en una forma fortament

desviada de la normal. Ulteriors experiments podran resol-

dre aixd.

Tambe son necessaris nous experiments per a saber si

aquestes consegU ncies de la nutricio avitaminosica son

degudes a la manca d'una influcncia directa de la vita-

mina sobre cada cel•lula acllada, o be de la influcncia de

la vitamina sobre determinats organs, per exemple glan-

dules de secrecio interna. En el present experiment es

pogueren provar variacions notables en la glandula ti-

roide, encara que es molt dubtos que aquestes variacions

tinguin una significacio etiologica en les alteracions del

metabolisme que poguerem observar.

Aquestes alteracions tenen una certa semblanSa amb

pertorbacions que es produeixen en experiments en altres

condicions, i tambe en certes malalties.

El gos alimentat sense vitamines es condueix, sota

mes d'un punt de vista, com un animal o un home en estat

de nutricio en alt grau insuficient. Certament, 1'organisme

del gos nodrit sense vitamines pateix fam; perque, encara

que es travessat per suficient aliment, la funcio assimi-

ladora de la cel•lula ha disminuct, o be ha augmentat la

funcio desassimiladora, i perque aquesta pertorbacio ha

arribat a una mida en la qual els materials vius propis

del gos son, al mateix temps, destructs. Exactament com

en el cas de l'animal alimentat pobrament es atacada

primerament, i sobretot, la reserva de greix, i sols mes

tard, en alt grau, 1'albumina. Dc la mateixa manera que

en els exemples d'alimentacio cronicament pobra, baixa

el metabolisme basic, baixa igualment mes i mes aquesta

base en el curs del nostre experiment: on proporcio baixa

mes que el pes del cos. Aixo significa una disminucio de

protoplasmes vivents, tant en el gos famolenc com en

el gos alimentat sense vitamines. Tots aquests fenomens

Treballs de la Societat de Biologia. i9z2 195

que es desenrotllen en l'organisme en inanicio han estatexcel•lentment exposats per A. Loewy (2) en el seu tractatsobre l'alimentaci6 insuficient.

Cal pensar demes en certes malalties del tiroide enles quals es produeixen influencies sobre el metabolismesemblants des de mes de un punt de vista a les ques'observen per 1'alimentaci6 sense vitamines. En 1'hiper-tiroidisme hi ha transformaci6 augmentada de greix, al-bumina i hidrats de carbon. En 1'hipotiroidisme hi hadisminuci6 del canvi de gasos en deju. Si es volguessinposar en relaci6 les pertorbacions del metabolisme en laavitaminosi amb les pertorbacions metaboliques dels tras-torns tiroidis, aquelles representarien una estranya barrejad'hipertiroidisme i hipotiroidisme. No es poden referir,els efectes de 1'alimentaci6 avitaminosica als d'una dis-funcio determinada del tiroide.

Per altra part, cal recordar aquf la destruccio d'al-bumina en la febre, i la destruccio toxica d'albuminaen certs casos de caquexia, en la carcinomatosi, malal-ties infectives i anemies, com en 1'emmetzinament pelfosfor.

En els casos de destruccio augmentada d'albumina,es tracta d'excitacions del metabolisme, aixi com tambegeneralment, en les destruccions augmentades de materiavivent en un proces desassimilatiu incrementat. En altrescasos, la manca de material de substituci6 es la causade la destruccio de la materia vivent. En la avitaminosifalta una substancia que influeix directament sobre lacel•lula o possiblement sobre un o diversos organs regu-ladors del metabolisme (glandules amb secreci6 interna),modificant 1'activitat assimiladora o desassimiladora decada cel•lula. La diferencia entre la pertorbaci6 avitami-nosica del metabolisme i 1'estat de fam es que en aquestfalta el material alimentici, mentre que en la avitaminosi

X96 Publications de 1'Institut de Cienctes

existeix, pero no pot esser aprofitat fisiologicament. La_

cel•lula pateix fam, encara que la materia alimenticia

la travessi abundantment.

A continuacio comuniquem els resultats de 1'expe-

riment.

Andlisi de l'c^limentaczo ( pre^eyiode)

5o gr . de tarn de cavall Seca ..... ... 6,259 gr. N

25 gr. de mantega .................. -

5o gr. d ' arros ...................... 0253 gr. N

3 gr. de clorur sodic ............... -

75o gr. d'aigua potable ............... -

Suma.................. 6,512 gr. N

Peyiode ^rinci^al

44 gc d'ulHodoa do bbt ..... .... 6,250 gr. N

uo gc do greix do poro ............. --

6o gc d.urr8s ...................... 03o0 gr. N

3 gc dc clozor s6dic ............... --

75o gr, d'aigua potable .............. __

Soma ................ 6565 ^r. N

El nitrogen fou determinat segons lijeldahl; 1'amo-

niac segons el metode de ^^'eiss (8); 1'excrement diari

fou limitat amb carmi. L1 canvi de gasos fou determi-

nat mitjan^ant una c^inula traqueal segons el metode de

7.untz-Gepgert.

Treballs de la Societat de Biologia. 1922 197

Experiments del canvi de gasos ( realitzats 5el professor

A. Loewy)

Data Consum d'oxigenper minut

Pes del cosen Kg.

Consum d'oxigenper Kg . i minut

5. VII 73,55 10,1 7,28

20. VII 67,10 9,55 7,02

27. VII 58,05 9,50 6,0

7. X 38,62 6,70 5,764

00 1000I ^llllol°I^II IIII11"IIIIIIII t

0 0 0 0 H

0 0 0 C,

"1 lllg ^IIII^II II lillllolllIIIM M M co

^O N 00 0% '.D 't 0 M to 00 00 0 H N N t-I 0 M ^D N \O 00 d

O N7

zn 00 'O `7 O '.o 00 '.o m O t, M 0 H 0 M N^n'.D '.O H H 0 H 0 C\ 't 'o t. ` 0 C% C'. 00

M M ^- H N 00

H N M t\ 4 Noo1Uotuy I

N t/1 ^D M 1O a' l^ in V '0 t. GO "o f^ ^CI I` o O C\ H H

O 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 C H N

z a o M Nt^c 00

g I ^I I I^ 1 1 1 1 1 1 ^I I ^z I NI

VC C 00 H M 'O0

00 t" a,00

I 1 1 1 1 1 1I I II I I I IO0

0O

+ ++

III

n G1 Vz f l ICI I CI I I I I I ^I I'Q^,^

v I

H 00 0000

_2.O o-

Irt

I H I^n O

I I I H i I I I I I H I I I I I IO nN I I I I M I

1zb°^ ccaµaamllE 0 0 0 00 00h it aload t. t\sal laamaa0 I °° I I I O ( I I I I o ( I I I I I `IIII `= I_ N N N H Hoo x iad uej

00 00 00 t. t.

z

g

I H I I I I I I I I I I ooH 1 1 1 1 1 1 IIII I0 0 0 0 C

M Q 00 t\ H

IIIIIIIIII IIIINIH N I CI ^IIIIoII Q

H

00 Q\

to Co

I I IIII (IIIII (IIIII olIII l^0

M t c( M ul

co m ^-Y O C ^O ^J M O Q` N C\ O O, O N O u0 N C C\ 00a a aq Q uo C ^O ^n 'S ^n N N '0 oo H 7 ON "o m -t 0 IO %O \O ^O 7 Co

pC

H ^O c t, %0 c I- M It O o0 C) ^n ^• M C\ C\ N N N ' N '0 t. in t.N f\ O M c ^c O M 1- M H N C\ 00 00 ON t/1 0 M M N M QO r_ I I

-Z mlO M ^n in^Q NO 00 t\ 'O M N "n 00 un to ^n

HM ^ ^ t/'f 00 t-" 1/l

0 0 '0 0 00

I I I I I II I I I I II I I I I I I• II I ^ I ^I \^ O

H

Q0

H HC0

H

0 0 0 0 0

I°I I I I I^I I I I I I°°I I I I I I AI I I IMI0 0 0 n

yy^^0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

N N N0 0 0 0 0 0 0N ov uo

uoC0

t^ N 0n 00 l\

0^n 0 0 0 0 0

Q1 V' M M H H Q H O H M H H H Q H H Nty 0 0 + Q'V N H M H Q v O

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

^

a c 0 0 0 0 0 O 0H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H 0. M H H H H H H

H H H H 1 H H 1 H HFN 1F^y F^ Fy F^y Fy Fti F•i Fy Fy F^N FN Fy Fy F1 11- 1 Fy

11 ^^1

1111 F-1 h1

H IH H H H H HFH 11-^-1 Fy Fy F^J 1F^y rF^1

Cap r N O N M 7 ^ l0 t^ GD O\ OM ct sn w v,N M y' tO t.N N N

N N N NN N N N N N N M H H H H H H H H

7 ,^ t^ O

111111 0, IIII^I ^IIIII°^^IIIIIIIIIIII:I I^ o 0 0

o°^ ^ o

111111`^Illlllolllll°Illlllllllllloll^ ^r ^ u,

M

-r t^ M M O t^ to N C\ O ^n O n to M C N O l7 M v, to N t^ ^O ^ ^ 't N O\ 00O I^

M('A O^

Q\ ^^„^W ^D 0 7 0 n ^(J N M G ^ M Q\ M M 1^ M M W M W G O^ p1 1-I M CA M

M "'O M H N N ^ 7 t^ C1i t^ N 7 N ^ to 7 t0 to :T N ^^ M t^ D\ ^O v't t^ M ^ 00 n i^ H ^ H

N fn \. ^ M M ^ JO ^ DD ^' Vr `^ ^ C\ ^O f^ CA :\ M O n OO V^ ^ ^ ^ W v n !\ 7 O ^

M r-i C O r r^ H O O Q M O O O O O O O C C ''^ C ^+ O C C C O O O O O O C H O

^^^ O

^ N O1 ^

111111+111111+I^I',IiIIIIIIII^IIIIohII

^ N M N

M M N ^

I I I I I O I I I I I I O I I I I I^ I I I I I I I I I I I I I O I I

-{- -^ I I

^ ^ ^ ^

Illill^llllll^lllll^lllllllllllll^ll,^ ^ -

IIIIII^IIIIII^IIIII^IIIIIIIIIIIII^IIo Q

M QIIIIIIH11111171111171111111111111711

-- HNM 7

ut

I I I I I I^ I I I I I I^ I I I I I O I I I I I I I I II I I I ^ I I^ M ^ ^

tp O^ N C\ /^ ^ 00 r'; tC 00 n ^ O o0 D\ to O O O Q^ O N ^ O to ^[.` ^p N ri O 7 n '"^ O 'fi 01

c^^+ -t0^-^-tC^N^ N ^nO^^J ^nn^D OHO ^^O .^^.Mty pc0 MG^MnO rFnQ^-70 ^,

tnO N ^^ 01O N N cC stn O^^n to Q\^^+ N MN -^^ n O nnMN ^^ O ^+^C ^o ^N

a0 to N N ^p M 700 O N 7 0 N H N M H '.D O^ 00 H n DD ^ M to H 7 Q\ O O\ 7 to N M 7

^O ^O '^', V'^ 700 to l^ 7 M ^O O1 n 7 l^ [^ l^'.O to tD n M to ^ n to ^ ^ to U. to t^ l^ to l^ .;,^

O

I I I I I I^ I I I I I I O I I I I I O I I I I I I I I I I I I I ^ I I^ to N `^

w

O O O O O O r O 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 C 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

8 0o N O to O O O O O N ^ N n O ^ O O U O O to 'n ^^> v^ 0 O 7 Vr 7 7 [^ O O t.-

^O ^D to v, vl to to to M to to M M M M N N M G O Qt Q\ Q\ Q^ W G`. C^ l^ '/', ^O ^ tom. s/'f to 7 7

(^" Ql ^+\ ^ C'ti Ql Q\ Q• Q\ Q\ 01 Q\ O\ ^ ^ Q\ Ql C1i Qt ^ BYO W 00 00 00 OC 00 GO W 00 UJ 00 GC 00 00 00

- -_ H H H H H H H H 1--1 H H 1--1 H F-^1 ^-1 H H H H N H H

H H H I--1 H H H H H H H I--I h i--I H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H

0p Qt p H N M -t sn ^ n m O\ O ^'+ ^"^ N M 7 to ^ n 00 D\ OHH N M t7i M N M M M\ N N N

^+ H N N N N N N N N N N M M

v N '0 M

I I I I ( `O I I I I I I I t\

O C

M H N

II ° I O I I I I N I I U

M ^n t f

x ^n H n O N. ^n in iC V C C' n^o 0 C t-l 0 00 N '0 00 in M x r0 N HM M 'C 0 0 0 H '0 O) Ol M O"0J ID - 00 00 Ct or 0 N O N. x M

OEJT10uiy O Q\ n M H H 0 ^} O 'C 'o H 'C 00 M H 0 M t 00 H 0 M O) C 1, HC\ In N tt Op 1Q C\ t} c - 1- ti't )n IT H 1Q M E, 00 'C M I'-

0 0 0 0 0 H 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 H 0 0 0 O C C H C

I I I I I I I I I i I I I I ^ Izi ^'^ I N

o ^y a.dG^

^

Itlu N t+)

~

H N '"fC\

00

cCJ.I I I I ^ I I I I I I I I I I I I I I I I I

O O H H

d n n n

zA I MI ^I ^. ^^I

a G y C 0 0 N

^^

.,o

^0

I I_ 'b

LE

^

I I I I I l^ I N

'fi'b ..• "+ ^ ^C CC l^ OC

1011 UII^EE J OJd

00 C.lN l 1. M-S)J JUJIlId]0

I 1^ v^ I I I I `=' I I I I'Jd JP N aP H H H00i J,d JuE.i H

N. O O C

z^ IIIIHH IIII ol 0000lllllll01111110 11

ro" O 0 O OI N 0 O N

' I I CD I I I I CO I I I^ UH -t H N

H N in M00

I^ O I ^N O M t^M Q v) v,

C

N 0 C, O CO 0 0 N 't 0 0 00 d' C' O M C\ N H N CC CI. O 0 'OH -'t 0 E, 00 M M H v) O C, 'O 0 00 H -t N. M [.'O H H N 0 CO N N.'0

m z

4

N 10 in 0 N H- 1o 0 n 00 Cl cM M N 0 t N 0 00 0 00 Q`. x M M O O0,

in O N O 't\ H CQ M ^') O\ O C\ H 'n 1\00 N H M t\ 'C O N CD [.

Ell 1. 00 'J t. in c 00 00 1.:A•a H

lll llll i lllllll llllll llF-'

C x N N

o 0 0

IIIIIIII I IIIIII0IIIIIIIII^ N ^

0 0 0 0 0 0 0 0 0^ ^n N N N NC

0 0.n'.

0 0 0 0 t. 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 00 1 'C

'^ mn Ql ^

ct M -3' ct M M N N0

H O

. 1. C CC 0 0 M 0 0 0 i^ in ^n .n ^n .nH O O Ol v a O\ x 1^ l^ x x [^ l.^,-. ^n M "^'.

v x x x xoo x ooCOx 00 x x 00 00 00 N. N. N. N. N. N. t.i. N. n N. N. t.

' ^-

^^ -A

rJr r ^^-

--I ----i-----. . . . . . . . . . . . . . . .M -t ^n to CO C\ O H H N

. . . . . . . . . . . .^: v, n x tT O H N M 'CC )n ^p n x C`.

N N N N N N N M M H H H H H H H H H H

H

N H M -} C

IIli^lllill^llllll"Iillll^llllll°^IIIp M N O C

I I I I t\ I I I I I I C`i 1 1 1 1 1 1 0 I I I I I I^ I I I I I I ^ I I Iin t^ ^1 in N

N

Moo ^O no00o ri x^D ODD x ^+ O d'N oo C\O O^ O H O ^tMO H ^+ MN x^O MO00 ^ N c0 ^O ^O ^ ^ M ^r N N ^r, ^p M M lp ^ N ^O -t 0 N in 0 M rV O r^. ^ f+ 00 N O t^^Y d' w rn W M V N N N -t M H ^p rn H N ^t C^ ^O Q^, G1 C N t^ n^ CT x M t^ ^n ^ O N[^ t} ^ 10 C^ 00 O D\ ^ t^ ^ 'f ^ M C\ C\ x 00 01 M v, H H (1 x ^ M Q^ "S C'i', ^ l^ vl M ^1 I

0 0 0 0 0 0 ^+ O O O O O O M O O C O N M H ^r ^+ 0 0 0 ^+ O O O O C O ^+ O

N H O ^ ^DN ^1 L, 'n GOH v-t l\ ^ M

IIII„IIIIII^IIIIIIOIIIIII^IIIIIIMIIII I I + +

d' ^t 't Y d'

M N H ^

I I I I^° 1 1 1 1 1 1 ..^ I I I I I I^" 1 1 1 1 1 1 MI V I I I °'I I I^^ ^,

O O M M

Cl Ol vl 7' 40

IIIIOIIIIIIOIIIIIIOIIIIIINIIIIil^lllO O O O O

M N M 00 NM V' ^ t\

I I I I N I I I I I I O I I I I I I C I I I I I I ^"^ I I I I I I ^ I I It^ t^ ^ M ^

O ,n

^ nN 00

O ^'

IIII^IIIIII"^IIIM NM d' V

N o0 N ^n O^ x t^ lp ^D O M C^ t^ t^ ^p M O N x 0 0 0 O^ v-.. N O O x ^"^ O ^ M M ^n O^ xM ^G' •n N n ^t M p O H ^ N oo N ^n ^D ^n ^^ ^+ t^ t^ N ^n N x M O ^7 ^'+ O^ ^ ^ ^O 7 ^ ON N ^+ ^ Q\ O N O x Q^ ^-+ O t^ H t^ ^ t^ M N O '^-!' O x rte. cp O M -t C, v, `^ x x x M^^ .n N ^ M x ^ M :q t^ M ^ O^ ^+ O H t^ Q\ ^ ^ oG Qtr C. t^ ^+ 00 ^; [^ ^„ H N x C1 M .n

Q^^O o0 o0 o0 7 ^O t^t^t^M^x t^nv, in t0 t^^p^^ u',^^^^^ ^^, ^0 ^Y :/J t^^nH

M 7 C 3 O

I I I I I I I I I I^ I I I I I I" I I I I I I^ I I III " I I I

IIII^IIIIII^IIIIII^IIIIII^IIIIII°°lllQ\ Vr M M

N^ ^ ^

O O O O O O O O O O O p O O O O O (^i O O p O Q p O O O O O O O O O O p O

vl +n ^n O ^ 0 0 ^n ^n u1 vl ^, O p 0 0 0 p. O L' p O O p 0 0 0 0 0 0 0 0 0 ^'Y 0 0

M N N N H N O cp x t^ t^ t^ t^ t^ t^ ^D V' ^C N N N N N N N N M N M N N N N N N N

t^ t^ [^ t^ t^ t^ t^ V7V 'V ^D ^D ^C `:, V'^V '^,^. ^;, v: '.: V' rV ^O L. `:, ^: ^: ^ V' L, lJ ^O ^O ^O ^ Vr

. . . . . . . . . . .41 K X X X X K X P? X XIs 44 41 44 &A my ps &A &A &A W^ k k k k k k vi k k >1 k k k k k k k 'd vi >4 k k k k ykO H N M ^t ^n ^J n x C1 O H N M t} ^, ^ [^ cq Q. O H N M °T ^ .,;, [^ x G C H N M -t rnN N N N N N N N N N M ra M M H N M r+ M M r+ N N N N N N

^o^ Publications de Z'Institst de Cieneies

Resuliats cle l'r^uto^sia

Pes del cos del gos despres de la mort, 6,2eo grams.

Pobu6 ..................... 127 gramsFetgo ..................... 240 »Roon6 I ................... 41 »Roov6 II .................. 45 »Suprarenal I ..,............ »A »5npruceoul D.,............. o'y »Melaa . ..................... 10'3 »PAuoreuo ............... . ... z8'8 oOvur l .................... o'6 o0var II ..................' «,] »Tiroilc I................... o'6 "Tirokle 11 . .......".....". 04 »

Exa;nen del conti7agut d'aigzia

Fetge . ................... 8o,oi per zooMuscle . .................. 82,go per ioo

Estat dels o-•gans aillats . (La disseccio fo^ti feta

20 Ia^ ;^es desp;•es de la snort)

Melsa. Atrofiada.Pulmo. Lleugera congestio; lleuger edema; emfisema

pot accentuat.

Suprarenals: Substancia cortical bastant rica en greix,especialment en la zona periferica de 1'escor^a. Es podiaapreciar, en una part, estancament de sang; en la capa

Treballs de la Societat de Biologia. 1922 203

profunda de 1'escorca i en la substancia medullar hi ha-

via hemorragies

Muscles de l'esquelet. Sovint les estriacions transver-

sals son poc apreciables (productes artificials ?).

Muscle del cor. Sense particularitats.

Fetge. Les cel•lules del fetge contenen poc greix.

Pancreas. Cap canvi digne d'atencio.

Ronyons. Inflats, escatats. Sovint desaparicio del nu-

cli en les cel•lules del trot terminal de tubus principal

i junt a la part grossa de les nanses de Henle. Greix en

les cellules del tros terminal. Masses homogenies coagu-

lades en els petits tubs rectes de l'orina.

Tiroides. La grandaria dels follicles es molt variada.

Sovint son bastant grossos i estan proveits de cel•lules

cubiques planes, i contenen una substancia colloidal

homogenia que s'acoloreix en roig amb 1'eosina; peril la

major part son petits, algunes vegades buits, mes sovint

mitjanament plens amb cellules escatades i una subs-

tancia desigual, colorable en roig amb 1'eosina.

Departament Biologic Experimental de l'Institut Palo-

logic i Laboratori de Clinica medica de la Universitat de

Berlin.

204 Treballs de la Societal de Biologia. 1922

BIBLIOGRAFIA

(I) C. FUNx: La vitamina. - 1914.

(2) A. LoEwy: Alimentaci6 insuficieni. Praktische Ergebnisse der

gesamien Medizin, 2.

(3) A. BICKEL: Min. Wochenschr. - 1922.

(4) W. KARR: Journ. of Biol. Chem., 44, n•° 2, PP. 277-282.-1920.

Del mateix i en la matcixa revista 2, pp. 256-276.

( 5) SUSUKI, SHIMAMURA i ODAKE: Ibid., 43-89. - 1912.

(6) K. MIVADERA: Ibid., 124-244. - 1921.

( 7) E. ABDERHALDEN : Arch. f. d. ges. Physiol., 187. - 1921.

(8) WEISS: Munch. Med. Wochenschr., n.° 5. -1916.