9

Sabies que...?L’exercici físic és una pràctica necessària en totes les edats per a

mantindre un bon to corporal que garantisca la nostra qualitat de vida.

FES EXERCICI I GUANYARÀS SALUT!

El meu carnet esportiu

LLIG I COMPLETA

Ací tens el teu nou CARNETd’Activitats Esportives per al 3r ciclede Primària. Completa’l amb lesteues dades personals...

CARNET ESPORTIU NÚM.:____

Apega acíla teua foto

6é C

UR

S

SÓC DEL COL·LEGI:

NOM:

COGNOMS:

SEXE:

DATA DE NAIXEMENT:

EL TEU PROFESSOR/A D’E. F. ES DIU:

TALLA: cm

PES: kg

Núm. de PEU:

ESPORTS PREFERITS:

ESPORT QUE MÉS PRACTIQUE:

EL MEU ESPORTISTA PREFERIT ÉS:

L’ESPORT QUE M’AGRADARIA APRENDRE:

11

Test d 'aptitud físicaLLIG I CONTESTA

De segur que alguna vegada has utilitzat l’expressió “estic en forma”quan has destacat sobre els teus companys en fer alguna activitat física oesportiva.

S’anomenen TESTS D’APTITUD FÍSICA aquelles proves o exercicisque servixen per a mesurar de manera senzilla quin és el teu estat o nivellen relació amb unes capacitats i qualitats físiques motores.

Estes són algunes de les QUALITATS i CAPACITATS FÍSIQUESque hauràs d’anar treballant al llarg d’este cicle per a anar millorant demanera progressiva la teua CONDICIÓ o APTITUD FÍSICA.

CA

PA

CIT

AT

S F

ÍSIQ

UE

SQ

UA

LIT

AT

S M

OT

OR

ES

Esmenta tres esports o exercicis físics en què s’exerciten de manera especial lescapacitats i qualitats físiques definides en la fitxa. Elabora una taula d’exemples.

FORÇA: És la capacitat per a véncer ooposar-se a una resistència exterior amb unesforç muscular.

RESISTÈNCIA: És la capacitat per a feresforços prolongats.

VELOCITAT: És la capacitat per a fermoviments en el menor temps possible.

FLEXIBILITAT: És la capacitat per a fermoviments amplis.

EQUILIBRI: És la qualitat que permetmantindre una determinada postura del cosen contra de la gravetat.

COORDINACIÓ: És la qualitat de ferqualsevol moviment de manerasincronitzada.

AGILITAT: És la qualitat de fer unmoviment amb la major rapidesa idesimboltura.

17

El CALFAMENT és un conjunt d’exercicis físics que fem amb lafinalitat de preparar el nostre organisme (músculs, cor, pulmons...) per a ferdesprés un esforç més gran. L’objectiu del calfament és aconseguir un millorrendiment i evitar lesions.

En un CALFAMENT hem de fer:

1r Exercicis Generals que ens permetran posar en moviment totel cos (desplaçaments, salts, etc.).

2n Exercicis Localitzats en els diversos segments corporals (músculsi articulacions).

LLIG I COMPLETA

Estos són alguns dels exercicis que pots fer en esta primera fase de calfament.Associa cada dibuix a l’exercici que representa.

El calfament

El calfament comença amb una fase de carreres de diverses maneres,variant les direccions i sentits dels nostres desplaçaments per a adaptar elritme cardíac a les activitats físiques que s'han de realitzar.

a. Carrera suau o “trot”. b. Carrera elevant talons a glutis skiping. c. Carrera ambcircumduccions de braços. d. Carrera alçant genolls skiping. e. Carrera lateral ambencreuament de cames. f. Caminar de talons. g. Carrera lateral. h. Carrera amb canvisde direcció. i. Carrera cap arrere. j. Salts a peu coix.

23

El BÍCEPS ix amb dos tendons desde l’omòplat, baixa pel braç i acaba en unúnic tendó en la part alta del radi.

QUÈ FA?Permet la flexió i supinació del colze.

Així funcionen els músculs

MÚSCUL DE LA FLEXIÓ DEL COLZE: BÍCEPS “BRAQUIAL”

Els MÚSCULS s’encarreguen dels moviments voluntaris iinvoluntaris. Els músculs de l’esquelet (voluntaris) s’unixen directamentamb els ossos o per mitjà de forts tendons.

Tendixen a treballar per parelles: un es contrau mentres que l’altrees relaxa.

El TRÍCEPS té tres orígens superiors:1 en l’omòplat i 2 en l’húmer i acaba en unúnic tendó en el cúbit.

QUÈ FA?Permet l’extensió de l’avantbraç sobreel braç.

MÚSCUL DE L’EXTENSIÓ DEL COLZE: TRÍCEPS “BRAQUIAL”

FLEXIÓ SUPINACIÓ

Húmer

Omòplat

Cúbit

Radi

Clavícula

Bíceps

Húmer

Omòplat

Cúbit Radi

Clavícula

Tríceps

EXTENSIÓ

LLIG I APRÉN

27

Cuide la salutLLIG I CONTESTA

S’entén per SALUT, en termes generals, l’estat que es caracteritza pelfuncionament normal de l’organisme i per l’absència de qualsevol malaltia.

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) definix salut com: “Elcomplet benestar físic, mental i social d’una persona”.

L’exercici físic és l’esforç personal que realitza una persona i quecontribuïx a desenvolupar i conservar una correcta SALUT CORPORAL.

L’exercici físic aporta grans beneficis sobre la teua salut.Alguns d’estos beneficis són:

MILLORA LA NOSTRA CAPACITAT PER A MOURE’NS

PERMET QUE EL COR BOMBE MÉS SANG

DISMINUÏX ELS PROBLEMES DEL COR I DEL SISTEMA CIRCULATORI

AFAVORIX LA DIGESTIÓ

AJUDA A L’ENFORTIMENT D’OSSOS I MÚSCULS

MILLORA LA CAPACITAT PULMONAR

CONTRARESTA L’APARICIÓ DE L’OBESITAT

EVITA LESIONS DE L’APARELL LOCOMOTOR

PREVÉ MALALTIES

CONTRIBUÏX A ESTABLIR RELACIONS FLUIDES AMB ELS ALTRES

OCUPA EL TEMPS D’OCI I PLAER DE LA PERSONA, AFAVORINT LA -

RELACIÓ AMB L’ENTORN

Comenta estes afirmacions amb els teus companys. Després selecciona’n alguna ielabora un mural o pòster informatiu en què es reflectisca per mitjà de dibuixos ifotografies eixa afirmació sobre els avantatges de l’exercici físic sobre la salut. Posa-hialgun eslògan al·lusiu.

BENEFICIS DE L’EXERCICI FÍSIC

31

LLIG I APRÉN

La dieta esportiva

Una DIETA EQUILIBRADA és aquella que conté aliments variats enquantitats adequades als nostres requeriments i condicions físiques personals.Per a dur a terme una dieta adequada, sana, suficient i equilibrada, calseleccionar els aliments de manera que, d’una banda, ens aporten la quantitatd’energia suficient i, d’una altra, satisfacen les necessitats de tots el nutrientsessencials.

REQUERIMENTS NUTRICIONALS APROXIMATS

Anys Pes Energia mitjanamitjà (kg) per xic/a i dia

. 10 33,9 2.500 kcal

. 11 36,7 2.600 kcal

. 12 40,2 2.700 kcal

. 10 33,8 2.300 kcal

. 11 37,7 2.350 kcal

. 12 42,4 2.400 kcal.XIC

A

X

IC

Quantitats d’aliments, segons es compren, que es con-sideren ideals com a ració entre els 10-12 anys Aliment Quantitat Núm. de racions al dia/s setmana.Llet 250 cc 2-3 vegades al dia.Formatge 80 g en lloc d’una ració de llet.Carn, pollastre 150 g 3 vegades a la setmana.Peix 200 g 4 vegades a la setmana.Ous 1 3 vegades a la setmana.Creïlles 150 g diàriament.Llegums 70 g 3 vegades a la setmana.Hortalisses 100 g diàriament.Fruites cítriques 150 g diàriament.Altres fruites 150 g diàriament.Pa, brioixos,galetes 400 g diàriament.Sucre i dolços 60 g diàriament.Pastes 70 g 2 vegades a la setmana.Arròs 70 g 2 vegades a la setmana

Comenta amb els teus companys la informació donada en estes taules.

% DE CALORIES TOTALSQUE S’HAN DE PRENDREEN CADA MENJADA.

.DESDEJUNI 25 % .DINAR 40 % .BERENAR 10 % .SOPAR 25 %

Entre els 10 i 12anys, les necessitatsdiàries de CALORIESsón de 2.500 a 2.700per als xiquets i de2.300 a 2.400 en el casde les xiquetes.

En una alimentacióequilibrada:

LesProteïnes en pro-porcionen del 12 al15%.

Els Hidrats deCarboni, del 55 al 60%.

I els Greixos, del 25al 30%

35

La història dels esports

LLIG I APRÉN

La Carrera de Marató

La història de la marató retrocedix fins a la Grècia antiga,

quan l’any 490 a. C. els grecs van derrotar els perses en la ciutat

de Marató, a 40 km d’Atenes. Segons la llegenda, el soldat

Filípides, enviat a Atenes per a anunciar el triomf dels grecs, va

morir d’esgotament a l’arribada.

Sabies que...?En l’actualitat la MARATÓ es corre normalment en carretera,

amb l’eixida i la meta a l’estadi olímpic. Durant la prova, es mostra alscorredors la distància recorreguda en quilòmetres i milles, i cada 5 kmels atletes poden refrescar-se.

Molts segles després, amb el

propòsit de commemorar aquells

esdeveniments, l ’historiador

francés Michel Breal va suggerir

al baró Pierre de Coubertin i al

comité organitzador dels primers

Jocs Olímpics de l’era moderna la

inclusió d’una carrera pedestre

que partira de la ciutat de

Marató i acabara en l’estadi

olímpic d’Atenes.

39

Tècnica i tàctica esportiva

LLIG I APRÉN

De segur que ja has treballat i domines moltes de les HABILITATS IDESTRESES ESPECÍFIQUES dels quatre esports de base i alhora coneixes lesregles principals de joc de cada un. Este curs coneixeràs un poc més en profunditatestos esports i aprendràs algunes estratègies, tècniques i tàctiques de jocfonamentals... perquè les poses en pràctica en els teus partits..

La primera cosa que hem de fer és saber distingir entre:

TÈCNICA TÀCTICA

TÀCTICASaber utilitzar els diversos recursos (tècnica)

quan, com i on, segons les circumstàncies delpartit. Ens dóna molt d’avantatge sobre el contrari.Com més recursos sapiem i millor els utilitzem,en millors jugadors ens convertirem.

MOVIMENTS, GESTOS... DE L’ESPORT QUAN, COM I ON... CAL UTILITZAR-LOS

Quan el nostre equip NOTÉ el baló.

OFENSIUQuan el nostre equip TÉ elbaló.

TEMPS

DEFENSIU

TÈCNICA Moviments per a resoldre les diverses situa-cions que es presenten al llarg d’un partit. Hem de millorar-los tant en fluïdesa, com envelocitat.

La segona cosa és que en qualsevol esport hi ha dos temps fonamentals:

51

El llenguatge dels àrbitres

LLIG I APRÉN

De segur que si ja ets un amant dels ESPORTS deus saber interpretar els senyalsque fan els àrbitres al llarg d’un partit. Ací tens els senyals arbitrals més característicsd’alguns dels teus esports preferits...

Fitxa núm. 1: BÀSQUET

1. Falta personal 2. Temps mort 3. Indicador delnúm. infractor

4. Bloqueig

5. Espentar 6. Falta intencionada

7. Caminaro passos

8. Ús il.legal deles mans

9. Un tir lliure 10. Dos punts 11. Dos tirs lliures 12. Jugada anul.lada

57

Tàctiques dels escacsLLIG I COMPLETA

Ací tens algunes regles importants sobre la centralització de les peces i l’inici deljoc. Pensa i discutix amb els teus companys els avantatges i inconvenients de lesrecomanacions següents.

Els ESCACS –ciència, esport i art– fasci-nen i apassionen milions de persones en tot elmón, i Espanya és un dels països en què mésinterés suscita el noble enfrontament al voltantdel tauler.

El desenvolupament d’una partida exigixconeixements tàctics i estratègics que hauràsd’anar aprenent a mesura que avances en elconeixement d’este joc.

1. Obrir el joc amb el peó del rei o de la reina.

2. Fer si és possible una bona jugada de desenvolupament

amenaçadora, per exemple, Cf3.

3. Desenvolupar els cavalls abans que els alfils, primer el del

rei .

4. Si es trauen els alfils, caldrà moure primer el del rei si es

pensa fer un enroc curt.

5. Fer només un o dos moviments de peó en l’obertura.

6. No moure la reina prematurament.

7. Enrocar tan prompte com siga possible. En les 9 primeres jugades

s’han de posar en contacte o comunicació les dues torres.

8. Fer jugades per a dominar el centre. Mantindre com a mínim un

peó en el centre.

9. No s’ha de moure dues vegades una mateixa peça durant les deu

primeres jugades de desenvolupament.

10. Pensar primer en la defensa. Si no hi ha perill, atacar, però

sempre amb un pla.

REGLES IMPORTANTS DELS ESCACSSOBRE L’INICI DEL JOC

61

Iniciació a l’orientació

Sempre que arribes a un lloc nou et sents desorientat, però amesura que el coneixes aprens a moure-t’hi millor.

La base dels JOCS D’ORIENTACIÓ està a saber en tot momenton estem i on volem arribar.

Són tres els elements base que volem aprendre: a) la interpretaciódel mapa o plànol; b) el maneig de la brúixola; c) l’orientació correctaen tot moment del plànol sobre el terreny.

LLIG I APRÉN

Les CARRERES D’ORIENTACIÓ consistixen a descobrir amb l’ajudad’un plànol i una brúixola uns llocs de control o BALISES assenyalats en elterreny i que prèviament s’han assenyalat sobre el mapa.

PLÀNOL: És una representació gràfica, aescala, d’una superfície (terreny, ciutat, edifici,etc.) en què es desenvoluparà la Carrerad’Orientació.

BALISES: Són les marques, adhesius oobjectes que es distribuïxen pel terreny compunts o controls a localitzar.

RUMB: És la direcció que haurem d’agafarper a arribar a un punt determinat, controlo balisa.

BRÚIXOLA: És un aparell compostper una xicoteta agulla imantada que ensindica sempre el nord. En Orientació se solutilitzar per a: a) determinar un rumb, b)desplaçar-se mantenint un rumb, i c) orien-tar el mapa.

65

M’expresse amb el cosLLIG I APRÉN

L’EXPRESSIÓ CORPORAL pretén ajudar-nos a comuni-car els nostres sentiments i pensaments a través del cos. Quanparlem, ens movem o gesticulem, mostrem la nostra manerapersonal d’expressar-nos.

L’art teatral o dramàtic es val dels gestos, la veu, elmaquillatge, la roba, els decorats i altres elements escènics per afer arribar al públic una història, que conten els actors a travésdel seu llenguatge verbal i corporal.

JUGA I APRÉN

Entre diversos companys de classe proveu de representar la història següent.Se vos donen accions i diàlegs que podeu adaptar o modificar al vostre gust i finsi tot introduir algun personatge nou.

Quin grup ho fa millor?

“EL QUE LI VA PASSAR A UN LLAURADOR HONRAT I AL SEU FILL”

Personatges que intervenen en l’obra:

. El narrador . Fill . Dona

. Els decoradors . Mercaders

. Llaurador pare . Pastor

Lloc on transcorre l’acció:

(Unes cortines xicotetes tapen el suposat escenari. L’escenari està quasibuit. Al fons de l’escenari apareixen alguns arbres dispersos. S’entreveu uncaminet entre els arbustos.)

(Apareix el narrador disposat a contar una fantàstica història...)